Vatanen-Richards guanyaven el seu tercer ral·li de la temporada gràcies a l'enèssim problema de l'Audi. El diumenge 30 d'agost de 1981 finalitzava el 31è Ral·li dels 1000 Llacs a Jyväskylä, ciutat del centre de Finlància. La prova, que era la novena del calendari del campionat del mòn, era puntuable per als campionats de pilots i marques, el que atreia fins a 152 equips a realitzar la seva inscripció, d'aquests 146 van empendre la marxa des de la rampa de sortida el divendres 28 d'agost per tal de fer front a un recorregut composat per 48 especials cronometrades de 453,09 km de distància que 66 aconseguirien superar.
En aquesta ocasió Alén-Kivimäki es van haver de conformar amb la segona posició . El mes d'agost a Finlàndia va ser especialment plujós pel que les pistes per les quals els trams es celebraven estaven cobertes d'una fina capa de fang, si bé calia esperar que la llista de baixes s'engreixès ben ràpid, les precacucions extra que obligava a prendre els pilots va donar un signe totalment oposat. Amb el seu format tradicional, el ral·li arrancava a quarts de set de la tarda del divendres per completar la primera etapa el dissabte a quarts de set del matí, amb uns trams relativament curts pels estàndars de la època, dins les limitacions d'adhesió que donava el fang present a la pista, els pilots havien de sortir a l'esprint, va ser en aquestes condicions en les que Hannu Mikkola i Arne Hertz van fer gala de la seva tracció integral i guanyant el primer tram esdevenien els primers líders de la prova, si bé seguits de ben a la vora pel Ford Escort RS1800 d'Ari Vatanen i David Richards i el FIAT 131 Abarth de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Els de Ford van aconseguir marcar sis millors registres pràcticament en la segona meitat de la etapa, mentre que els de FIAT en marcaven tres, dos d'ells en els compassos incials de la prova, però poc després els pilots patien una volcada que els farien perdre una mica de temps, a més a més a conseqüència de la volcada, el parabrises del seu cotxe es va perdre i la carroceria es va malmetre lleugerament, deixant la lluita en més un assumpte de dos, si bé Alén-Kivimäki completaven la primera etapa a poc més d'un minut dels líders mentrestant que els de Ford ho feien a 23 segons. Per darrera d'ells Henri Toivonen i Fred Gallagher a bord d'un Talbot Sunbeam Lotus, no es conformaven en liderar la categoria de Grup 2 i somiaven amb les posicions de podi, amb un pilotatge molt ràpid la parella finlandeso-britànica arribava fins a la quarta posició provisional després de desempellegar-se de Timo Salonen i Seppo Harjanne, pilots que defensaven els colors de Datsun i màxim rival de Talbot en la consecució del títol de constructors. El ral·li però es vestia de tragèdia al terme de la quarta especial cronometrada, els pilots austríacs d'Audi Franz Wittmann i Kurt Nestinger no van divisar les senyals de final de tram i en trobar-se de cop el control d'aturada de final de tram van realitzar una brusca frenada. El terreny lliscant va provocar que el seu Quattro patinés abordant a quatre persones que hi havia allà, tres d'elles van resultar ferides de menor consideració, però la quarta, el President de la Federació Finlandesa de Ral·lis, Raul Falin, moria en l'acte a causa de l'impacte que rebia al cap. Només inciar-se la segona etapa els líders de la prova Hannu Mikkola i Arne Hertz patien l'enèsim problema de fiabilitat en el seu Audi Quattro, quan un problema en els taquets hidràulics es traduia en un encès erroni del seu motor i obligava als seus mecànics a canviar l'arbre de lleves; la operació va provocar que Mikkola-Hertz arribessin 26 minuts tard al següent control horari i els conseqüents 4 minuts i 20 segons de penalització deixava a Ari Vatanen i David Richards com a líders de la general, mentre que els pilots d'Audi s'enfonsaven en ella. Henri Toivonen i Fred Gallagher passaven a ocupar llavors una posició de podi, però a manca de deu especials cronometrades per completar el ral·li la seva corretja de distribució es va trencar, sense possibilitats de vehicles d'assistència un mecànic es va desplaçar fins al punt on Toivonen-Gallagher s'havien aturat corrent amb eines per fer una reparació d'emergència però una dent del cigonyal s'havia perdut, obligant als pilots afrontar amb molta cura la següent especial. Ja amb vehicles d'assitència al terme de la següent cronometrada, lluny de canviar el cigonyal es va fer un nyap amb cinta elàstica que ben poc va durar malmetent l'arbre d'admissió i deixant als pilots a l'estacada. Hannu Mikkola i Arne Hertz per la seva banda, van anar aconseguint escratxs rere escratxs, 17 per ser exactes en 28 trams, el que en primera instància els va permetre superar a Timo Salonen i Seppo Harjanne en la quarta plaça per després treure partit de l'averia i conseqüent abandonament de Toivonen-Gallagher i entrar així en posicions de podi. Sense més contra-temps, Ari Vatanen i David Richards aconseguien així guanyar per primera vegada el Ral·li dels 1000 Llacs, fita que al pilot finlandès se li havia escapat en les dues darreres edicions de la prova en completar el recorregut en 4 hores 7 minuts i 27 segons, tanmateix el resultat va animar als responsables de Ford-Rothmans a fer un esforç suplementari per tal de que la parella guanyadora pogués disputar les tres proves que restaven per celebrar. A Markku Alén i Ilkka Kivimäki, ja sense problemes, se'ls hi escapava en aquesta ocasió la victòria per 59 segons mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz aconseguien la darrera posició de podi en completar el recorregut a 2 minuts i 52 segons dels guanyadors.
Mikkola-Hertz van ser els homes més ràpids de la prova, però l'enèsim problema mecànic els va privar de guanyar. La victòria aconseguida per Ari Vatanen al ral·li de casa, situava al pilot finlandès a tan sols 6 punts per darrera del líder de la provisional, el francès Guy Fréquelin, però amb la diferència que Vatanen encara podia afegir tres resultats més en el seu compte particular, mentre que Fréquelin només li restava un per arribar als 7 que es retenien. Markku Alén per la seva banda, gràcies a la segona plaça superava en la general al kenyà Shekhar Mehta.
En l'apartat reservat a marques Datsun i Talbot seguien amb les espases en alt, Datsun aconseguia sumar 12 punts gràcies al quart lloc de Salonen-Harjanne, mentre que els suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg salvaven els mobles de Talbot amb la seva vuitena plaça i primera en Grup 2 que donaven 11 punts a l'equip francès. Ford per la seva banda, incrementava el seu marge vers FIAT en la lluita pel darrer graó del podi.
|
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
En quan Kankkunen-Piironen van topar amb una pedra amagada, el ral·li per Alén-Kivimäki va ser força plàcid. Desena ronda en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, el 37è Ral·li de Finlàndia finalitzava el diumenge 30 d'agost de 1987 a Laajavouri, a les afores de la capital de la regió central finlandesa, Jyväskylä, iniciant-se 3 dies abans, dijous 27 d'agost, a la capital. El ral·li podia fer gala de comptar amb la llista d'inscrits més extensa de la temporada, 170 equips, bàsicament privats, dels que 165 van iniciar a disputar el recorregut programat de 52 especials cronometrades i 509,48 km de distància que només 66 van aconseguir completar. El ral·li era puntuable per als campionats de pilots, constructors i mundial de producció.
Ari Vatanen tornava a competir a Finlàndia rendint a un alt nivell. D'acord amb les noves directrius de la FISA, el recorregut del ral·li rebia canvis importants vers edicions anteriors, buscant una menor velocitat en general es van optar per escollir pistes més arenoses, estretes i virades en relació a les amples i dures que s'havien emprat tradicionalment, davant la impossibilitat de situar xicanes que obliguessin als pilots a enlentir la marxa, ja que moltes d'aquestes pistes eren carreteres obertes a l'ús dels locals i per tant situar-les en 15 dies d'antelació per tal de permetre els reconeixements i entrenaments, seria un problema de circulació en general. La primera jornada arrancava el dijous 27 d'agost a quarts de set del vespre, amb 11 proves especials cronometrades per endavant, 1 de les quals era sobre asfalt, de 99,24 km de distància. El clima era especialment plujòs, el que convertia les pistes en un fangar molt lliscant, en aquestes condicions la tracció integral cobrava un valor afegit per contra de la major potència que gaudien alguns dels participants de dues rodes motrius com els Ford Sierra Cosworth. Markku Alén i Ilkka Kivimäki treien profit d'aquesta situació i amb 5 escratxs consecutius en les 5 primeres proves especials cronometrades, els finlandesos es llauraven un ferm liderat. La reacció dels seus companys d'equip finlandesos, Juha Kankkunen i Juha Piironen no arribava fins a la sisena prova cronometrada, quan aquests trencaven la ratxa triomfant dels seus compatriotes. L'etapa, que finalitzava a quarts de tres de la matinada del divendres, es completava amb 4 escratxs més dels líders i 2 escratxs de Juha Kankkunen i Juha Piironen, un d'ells ex-aequo amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki. El domini dels Lancia en les proves especials individuals es traduia amb els dos cotxes de la marca turinesa destacats al capdavant de la provisional, més quan entre els seus rivals apareixien els primers abandonaments o problemes mecànics. Lasse Lampi i Pentti Kuukala impactaven violentament contra un arbre en la primera especial cronometrada, deixant el seu potent Mitsubishi Starion Turbo força endarrerit a les primeres de canvi, mentre que el pilot 7 vegades guanyador del ral·li, el finlandès Hannu Mikkola, abandonava el ral·li en patir una sortida de pista en el tercer tram de la jornada, deixant el seu Audi 200 Quattro molt malmès, com mai abans se li recordava al veterà pilot. Una altra baixa important afectava als Mazda, quan els suecs Ingvar Carlsson i Per Carlsson trencaven el motor del seu 323 4WD en la penúltima cronometrada de l'etapa, mentre que l'altre cotxe oficial de la marca, en mans dels finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne, s'endarreria substancialment amb problemes de motor. La segona etapa arrancava des de Laajavouri el divendres al migdia amb 13 cronometrades de 129,87 km per endavant i amb la mateixa tónica en la que havia acabat l'anterior pel que fa a les primeres posicions, és a dir amb Juha Kankkunen i Juha Piironen repartint-se els millors registres amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Aquest ball però va tocar final en la cinquena prova cronometrada del dia, i no només per que el millor registre va ser del Ford Sierra Cosworth d'Ari Vatanen i Terry Harryman, sino perque a més a més Juha Kankkunen i Juha Piironen impactaven contra una roca oculta, provocant seriosos danys en la suspensió frontal així com una fuita d'oli en la seva caixa de canvis, el que enviava el segon dels Delta HF 4WD a la part baixa de la taula de temps. Qui en sortia beneficiat d'aquest incident era en primera instància Markku Alén i Ilkka Kivimäki, ja que el seu marge en el liderat era molt més ampli que abans, doncs ara els seus màxims perseguidors passaven a ser els dos Ford Sierra Cosworh oficials en mans de Stig Blomqvist i Bruno Berglund i d'Ari Vatanen i Terry Harryman, en el que suposava el retorn de la parella a la primera escena mundial de ral·lis després de dos anys d'absència arrel del fort accident patit a l'Argentina, de fet Ari ja havia pres la sortida al Safari en aquesta mateixa temporada, però el caràcter especial de la prova kenyata difereix molt d'un ral·li tradicional. En segona instància els afavorits per l'incident del Lancia de Juha Kankkunen i Juha Piironen eren els pilots de Ford, no només per situar-se tots dos en posicions de podi, sino perque amb les diferències de temps tan estretes que mantenien, el seu devenir en la prova els convertia en protagonistes pels mitjans i aficionats. A partir d'aquell moment, Markku Alén i Ilkka Kivimäki van relaxar una mica el ritme, doncs amb gairebé 4 minuts de marge vers els dos Ford, de propulsió i per tant menys adequats per les pistes de terra, així ho permetia, mentre que els seus companys d'equip i compatriotes Juha Kankkunen i Juha Piironen es llençaven a l'atac per tal de recuperar quantes més posicions els hi fos possible, sent aquest un dels altres punts d'interès en el que restava de prova. Tot i els dos anys d'absència en el panorama mundialista i afrontar la seva participació en el Ral·li 1000 Llacs com un entreteniment, a Ari Vatanen i Terry Harryman els va picar ben ràpid el cuc de la competició i amb una sèrie de molts bons cronos aconseguien superar als seus companys Stig Blomqvist i Bruno Berglund per situar-se en segona posició. En l'equador de l'etapa però, la parella finlandeso-britànica patia una virolla a alta velocitat, fent-los perdre un temps molt valuós que retornava la segona plaça als seus companys suecs. La decepció de la jornada se l'emportaven Mazda i Opel quan totes dues marques es quedaven sense representació oficial al ral·li, els primers veien com els finlandesos Mikael Sundström i Voitto Silander, que utilitzaven la evolució del 323 4WD amb la qual la marca va iniciar la temporada, un problema de motor que havia aparescut al terme de la primera jornada, ni tan sols els deixava prendre la sortida el divendres al migdia, mentre que Timo Salonen i Seppo Harjanne abandonaven en la setena prova especial per un problema de motor també. Opel per la seva banda, veia com els seus dos Kadett GSI eren víctimes de respectives averies en les suspensions frontals en el quart tram en el cas dels austríacs Sepp Haider i Ferdinand Hinterleitner i en el sisè per a la parella sueca Mats Jonsson i Lars Backman. Dissabte a les vuit del matí amb un clima plujòs i fred arrancava la tercera etapa del ral·li, la més llarga de totes les que es celebraven en l'edició, amb un total de 161,12 km cronometrats al llarg de 19 cronometrades, 2 d'elles sobre asfalt. Markku Alén i Ilkka Kivimäki sense forçar massa el ritme, només aconseguien marcar 3 millor registres al llarg de tot el dia, aconseguien obrir encara més forat vers els dos Ford que el perseguien, si bé la parella líder de la prova havia de lamentar en el transcurs de l'etapa una averia en la seva caixa de canvis que els va obligar a substituir-la comportant una penalització de 2 minuts i 20 segons que només feia que maquillar una mica el domini dels Lancia sobre els Ford. En quan als principals focus d'interès de la prova, Juha Kankkunen i Juha Piironen van donar un recital de pilotatge i velocitat, en guanyar 16 de les 19 proves cronometrades que es celebraven, el que permetia a la parella finlandesa de la marca de Torí escalar fins a la sisena posició provisional del ral·li, si bé guanyar més posicions semblava més dificil en aquells instants. L'altre punt calent del ral·li, la lluita per la segona plaça que mantenien els dos cotxes de l'oval, de nou la balança es va inclinar en favor d'Ari Vatanen i Terry Harryman en els primers compassos de l'etapa, més quan la parella empatava a l'escratx amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki en la tercera especial cronometrada del dia, però Ari Vatanen i Terry Harryman llençaven la feina feta en patir una petita colisió contra un arbre que malmetia les seves suspensions, el que va obligar a la parella a passar per les assistències i fer una reparació que els comportava 40 segons de penalització i perdre la segona plaça en favor de Stig Blomqvist i Bruno Berglund. Juha Kankkunen i Juha Piironen guanyaven les 8 especials cronometrades amb les que es posava punt i final a l'edició del ral·li en diumenge, pel que el seu número d'escratxs consecutius comptabilitzant els aconseguits en la tercera etapa s'elevava fins a 23. L'esforç va tenir la recompensa de guanyar una posició més en la general i finalitzar la prova en cinquena posició final a 9 minuts i 12 segons dels seus companys d'equip i guanyadors del ral·li Markku Alén i Ilkka Kivimäki. D'altra banda, i pressumptament en existir ordres d'equip donat que la xarxa Ford de Finlàndia s'estimava més un pilot finlandès en la segona posició que no un suec, Ari Vatanen i Terry Harryman superaven als seus companys al llarg de l'etapa dominical, en el que era un excelent retorn a la competició del pilot finlandès que semblava estar més centrat en els raids. Sense haver de lamentar incidents o contra-temps, com ja avançava, Markku Alén i Ilkka Kivimäki acabaven guanyant el ral·li tal i com tothom esperava des del divendres al migdia quan Juha Kankkunen i Juha Piironen espatllaven les suspensions frontals del seu Lancia Delta HF 4WD. Els pilots del Lancia número 4 completaven les 51 proves especials celebrades de les 52 programades en un temps total de 5 hores 12 minuts i 22 segons, és a dir en 5 minuts i 32 segons menys que Ari Vatanen i Terry Harryman. Els suecs Stig Blomqvist i Bruno Berglund tancaven el podi a 6 minuts i 29 segons dels guanyadors de la cita finlandesa mundial.
Blomqvist-Berglund preferien la opció del XR 4x4, però finalment la marca va optar pel Cosworth. En la categoria reservada als cotxes de producció, la victòria va ser pels italians Alessandro Fiorio i Luigi Pirollo, els quals casualment acabarien sent els primers pilots no nòrdics en la classificació final. La parella italiana, que gaudia de tenir prioritat B en la llista d'inscrits i per tan sortir en posicions més capdaventeres i trobar-se la pista menys trencada que els seus rivals, va estar fortament pressionada pels locals Tommi Mäkinen i Jari Nieminen, els quals competien amb un cotxe homòleg al dels transalpins, però un accident d'aquests en l'equador de la prova, aplanava el camí a la victòria final. En clau de campionat, Alessandro Fiorio i Luigi Pirollo aconseguien la tercera victòria de la temporada, el que els hi donava el títol de campions de Grup N en tenir un coixí de 57 punts vers la resta de classificats en la provisional i restar 39 en joc.
Fiorio-Pirollo esdevenien campions de Grup N amb la tercera victòria de la temporada. En el campionat de pilots, la victòria de Markku Alén combinada amb el cinquè lloc de Juha Kankkunen, donava lloc a un empat entre els dos companys d'equip a 80 punts, si bé el segon comptava en el seu haver un ral·li més que el primer, i per tant més possibilitats de sumar més punts doncs Lancia limitava les participacions mundialistes dels seus pilots a 7. Massimo Biasion, que no participava a la prova donat el caracter tan especialista d'aquesta, perdia el seu liderat per 6 punts i restava en segona posició. L'empat dels Lancia permetia a Kenneth Eriksson situar-se temporalment en tercera posició provisional.
En quan a constructors, Lancia ja havia aconseguit la corona a l'Argentina, pel que la sisena victòria de la temporada aconseguida a Finlàndia, permetia als de Torí descartar el segon lloc aconseguit a Suècia com un dels seus pitjors resultats. Si bé Audi feia la seva última aparició mundial oficial al 1000 Llacs, els pilots privats seguien mantenint viva la marca d'Ingolstadt, que gràcies al quart lloc de Per Eklund i Dave Whittock superaven els seus socis de grup, Volkswagen que queien al tercer lloc.
|
||||||||||||||||
Auriol-Occelli s'imposaven amb mà de ferro al ral·li finlandès, esdevenint els segons llatins en fer-ho. El diumenge 30 d'agost de 1992 es donava per finalitzat a Jyväskylä el 42è Ral·li dels 1000 Llacs, novena prova en el calendari del campionat del món de l'especialitat, que amb puntuabilitat pels certàmens reservats a pilots, constructors i mundial de producció, al que s'hi unia una gran popularitat, permetia presentar als organitzadors una llista oficial de 132 equips inscrits. D'aquests, 127 van ser presents a la rampa de sortida, per a partir del dijous 27 d'agost començar a afrontar un recorregut programat a 37 proves especials de 524,82 km cronometrats. Distància que seria completada per 61 equips participants.
Kankkunen-Piironen no van poder donar caça als seus companys en cap moment. La primera etapa del ral·li, celebrada el dijous 27 al vespre, era pràcticament una presa de contacte amb el terreny, doncs aquesta estava formada per tan sols 5 proves especials, una d'elles mixta, de 68,52 km de distància, els quals s'iniciaven i finalitzaven a la població limitrofa a Jyväskylä de Laajavuori. Un dels màxims favorits a la victòria, els finlandesos amb Lancia Juha Kankkunen i Juha Piironen, inciaven el ral·li amb mal peu, doncs en trencar un palier del seu Delta HF Integrale, cedien 5 segons en els 2,72 km de la primera especial, la mixta, el que els suposava acabar en la tretzena posició; mentre que els seus companys d'equip, els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli, malgrat que van sortir a l'atac des d'un primer instant, aquests cometien una errada en el darrer revolt de l'especial, cedint 4 segons i permetent que els locals de Toyota Markku Alén i Ilkka Kivimäki ocupessin el primer lloc provisional empatats a temps amb els campions nacionals en Grup N, el també finlandesos Marcus Grönholm i Ilkka Riipinen. Didier Auriol i Bernard Occelli empataven a l'escratx amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki en la segona prova cronometrada, el que per una banda permetia a la parella de Toyota conservar el liderat provisional, mentre que la parella francesa grimpava fins la segona posició, just per davant del Subaru Legacy RS d'Ari Vatanen i Bruno Berglund. Novament la parella francesa de Martini Racing tornava a empatar a l'escratx en la tercera especial cronometrada de l'etapa, la més llarga de la jornada, si bé en aquesta ocasió l'honor era compartit amb els seus companys d'equip Juha Kankkunen i Juha Piironen. Aquest escratx ex-aequo deixava dos empats a temps en les posicions altes de la general provisional, per una banda Didier Auriol i Bernard Occelli passaven a co-liderar el ral·li amb el Celica Turbo 4WD de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mentre que els finlandesos dotats amb un Lancia compartien la tercera plaça provisional amb Ari Vatanen i Bruno Berglund. En la penúltima especial cronometrada del dia va ser quan finalment Didier Auriol i Bernard Occelli accedien al liderat en solitari, en marcar el seu tercer escratx consecutiu, al que se l'hi afegiria un quart en la darrera especial cronometrada de 20,94 km de distància, i en la que la parella francesa assoliria el major diferencial de tota la jornada per tal d'entrar al parc tancat de Laajavuori amb un coixí de 12 segons vers els seus companys d'equip Juha Kankkunen i Juha Piironen, els quals en la darrera especial de la breu jornada superaven als seus compatriotes Markku Alén i Ilkka Kivimäki per 3 segons de diferència. Ari Vatanen i Bruno Berglund fitxaven en la quarta posició a 16 segons dels líders, és a dir, només 1 segon per darrera de la parella finlandesa de Toyota, mentre que els dos Ford Sierra RS Cosworth 4x4 oficials, pilotats per François Delecour i Daniel Grataloup i per Miki Biasion i Tiziano Siviero, començaven a despenjar-se una mica en trobar-se a 44 segons i 1 minut i 4 segons dels líders respectivament. La celebració de la segona jornada del ral·li suposava afegir 146,81 km cronometrats al recorregut al llarg de 13 proves especials, les quals s'iniciaven a partir de les 9 del matí per anar-se acabant just 12 hores després. Una pluja fina acompanyava als 111 equips participants que restaven en actiu, el que tornava les pistes en molt lliscants alhora que minimitzava el fet d'anar obrint pista. Els locals Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne sorprenien obtenint el millor temps en la primera especial cronometrada del dia a bord del seu modest Nissan Sunny GTi-R, mentre que Ari Vatanen i Bruno Berglund perdien el contacte amb el trio capdaventer en patir una punxada i cedir-hi una vintena de segons vers aquests. Juha Kankkunen i Juha Piironen s'adjudicaven l'escratx en la segona especial del divendres, retallant per segon tram consecutiu 1 segon als seus companys d'equip i líders provisionals, els quals reaccionaven en la tercera cronometrada per retornar 4 segons als 2 que els finlandesos havien aconseguit retallar. Novament en la quarta i sisena prova especial de la jornada, la parella local de Martini Racing marcava el registre més baix, mentre que en la cinquena l'honor era per al Toyota de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Completades les sis primeres especials del dia s'arribava al reagrupament de Pieksamaki, on els dos Delta HF Integrale es trobaven separats per 17 segons, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki aguantaven el ritme a 22 segons dels primers classificats, mentre que Ari Vatanen i Bruno Berglund es mostraven incapaços de recuperar el temps perdut en la punxada a 50 segons de Didier Auriol i Bernard Occelli. Per darrera, els suecs de Nissan Stig Blomqvist i Benny Melander superaven els dos Ford Sierra RS Cosworth 4x4 oficials assolint la cinquena posició provisional, si bé aquests ja estaven a 2 minuts i 1 segon de la parella francesa; mentre que els companys d'equip dels suecs, els finlandesos Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, es veien obligats a abandonar la prova en trencar la caixa de canvis en la quarta prova especial. Per la tarda la pluja seguia acompanyant als pilots, i després de que Juha Kankkunen i Juha Piironen compartissin l'escratx amb Didier Auriol i Bernard Occelli en la setena prova especial, els francesos l'aconseguien en solitari a la vuitena, ampliant en 2 segons més el gap que separava els dos cotxes turinesos. Un moment delicat va arribar en la novena prova cronometrada de la jornada, quan el neteja para-brises del Lancia Delta HF Integrale de Didier Auriol i Bernard Occelli va deixar de funcionar; amb la visibilitat reduida, la parella francesa cedia 7 segons en els 6,67 km del tram vers Juha Kankkunen i Juha Piironen, el que permetia als locals recuperar la distància amb la que arrancaven pel matí. Afortunadament, els mecànics del Jolly Club, encarregats del manteniment dels autos de Martini Racing, reparaven l'averia en el cotxe dels líders, els quals en imposar-se consecutivament en les quatre cronometrades que restaven de la jornada, pràcticament duplicaven la distància que els separava dels seus companys d'equip, fent entrada així altre cop a Laajavuori amb 23 segons de coixí vers aquests, d'altra banda Markku Alén i Ilkka Kivimäki cedien una mica més per la tarda que no pas pel matí, i el seu retard acumulat vers els els líders provisionals era ja de 39 segons, si bé a diferència del dijous al vespre, el seu gap vers Ari Vatanen i Bruno Berglund superava el mig minut. Ja molt despenjat, a pràcticament 4 minuts dels líders, es trobaven els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero en la cinquena plaça, després que Stig Blomqvist i Benny Melander es veiessin obligats a abandonar la prova en patir un conat d'incendi en el motor del seu Sunny GTi-R. La tercera etapa del ral·li era la més llarga de totes en quan a distància cronometrada, amb 227,94 km repartits al llarg de 12 trams de terra i un tretzè tram mixte, el que suposava una mica més del 43 % del recorregut de l'event finlandès. L'etapa cobrava encara més importància quan Claudio Bortolotteo, màxim responsable de l'equip Martini Racing, anunciava que els seus pilots tenien carta blanca per batre's fins a la conclusió de la tercera etapa, per a partir de llavors respectar les posicions assolides. Amb aquestes premisses els dos equips de Martini Racing sortien amb les espases en alt des de la primera especial sabatina, i tan francesos com finlandesos empataven a l'escratx en l'especial de Leustu, a Ouninpohja, segona especial cronometrada del dia, Juha Kankkunen i Juha Piironen esdevenien 1 segon més ràpids que els seus colegues francesos, a qui els hi arribava l'hora de guanyar el tram en solitari a la tercera especial, retornant 3 segons els segons classificats. L'estira i arronsa d'uns i altres es va anar perllongant al llarg del bucle matinal, per tal d'arribar al reagrupament de mitja jornada, després de la celebració de les 6 primeres especials cronometrades, amb 5 segons més de diferència favorables als líders Didier Auriol i Bernard Occelli. Per la tarda, la parella francesa de Martini Racing va imprimir un ritme molt fort, guanyant 5 especials de les 7 que restaven, dues d'elles ex-aequo amb els seus companys d'equip Juha Kankkunen i Juha Piironen, mentre que uns altres finlandesos, els de Toyota Markku Alén i Ilkka Kivimäki, aconseguien el millor temps en les altres dues proves especials que restaven al bucle. Tot plegat deixava el ral·li força encarat per a Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals entraven al parc tancat de Laajavuori a quarts de deu del vespre, amb 39 segons de marge vers els seus companys finlandesos, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki estaven ja a més d'1 minut, concretament 1 minut i 17 segons de la parella lider, peró amb la tranquilitat d'haver elevat el coixí vers Ari Vatanen i Bruno Berglund fins las 52 segons. Com la primera etapa, la quarta i última era pràcticament protocolària, més quan les distàncies assolides eren prou considerables i per davant només restaven 81,55 km cronometrats al llarg de 6 especials de terra. Malgrat que el ral·li semblava estar ja decidit, el cert és que les dues parelles de Martini Racing van seguir marcant el ritme, i aquestes es repartien tots els escratxs del dia. Tal i com havia passat en l'etapa anterior, ambdós equips empataven a l'escratx en la primera especial de la jornada, mentre que en la segona el millor temps era en exclusiva per a Juha Kankkunen i Juha Piironen. Didier Auriol i Bernard Occelli guanyaven el tercer tram del dia, el més llarg de la darrera jornada, on els francesos aconseguien incrementar en 7 segons el seu gap vers els seus companys d'equip. En la quarta especial dominical, francesos i finlandesos aturaven el cronómetre novament en el mateix minut i segon, pel que ara ja si, amb només 2 trams per endavant, els líders afluixaven una mica el seu ritme deixant que els seus companys d'equip tinguessin l'honor de guanyar les dues últimes cronometrades. Completat doncs tot el recorregut programat del 42è Ral·li dels 1000 Llacs, per segona vegada en la història de la cita finlandesa es produia una profanació llatina, en quan els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli aconseguien aturar el cronòmetre en un temps total de 4 hores 32 minuts i 45 segons, 40 segons menys que els herois locals i vigents campions mundials, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen. Markku Alén i Ilkka Kivimäki per la seva banda, es van dedicar més assegurar la seva plaça de podi al llarg de la quarta jornada, fita que aconseguien cedint una vintena de segons vers els dos equips que els precedien així com el que li venia per darrera, completant així el ral·li a 1 minut i 19 segons dels guanyadors.
Alén-Kivimäki van mantenir el pols fins l'equador de la prova als dos Lancia Delta HF Integrale. Entre els cotxes de producció, la lluita per les places d'honor sempre va tenir color nòrdic, i així després de la divagació inicial en la que fins a tres equips van anar ocupant la primera posició provisional, els locals Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen aconseguien el liderat en l'equador del dijous i posteriorment fer entrada al parc tancat de Laajavuori amb un marge superior al mig minut vers els suecs Stig-Olov Walfridsson i Gunnar Barth, dotats d'un Mitsubishi Galant VR-4 com la parella finlandesa líder. Divendres, els finlandesos Mikael Sundström i Jakke Honkanen, es recuperaven del minut que havien perdut per un problema amb l'electrònica del seu Sunny GTi-R en la tercera prova del programa guanyant 8 de les 13 especials del dia, el que els permetia anar llimant distàncies vers els suecs que els precedien, per ja i a les acaballes de la jornada acabar-los superant i fer entrada així al parc tancat en la segona posició provisional a 48 segons de Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen, els quals pràcticament no havien cedit terreny vers l'impuls dels seus compatriotes. Al llarg del bucle matinal, Mikael Sundström i Jakke Honkanen seguiren llimant distàncies vers els líders fins arribar al reagrupament de mitja jornada a només 1 segon d'aquests. A la represa, la dinàmica es va mantenir i finalment la parella que pilotava el Nissan aconseguia la primera plaça provisional, si bé una punxada primer i el fet de quedar-se només amb la quarta velocitat, els feia perdre el liderat primer i abandonar més tard, quan el temps que els seus mecànics invertien per canviar la caixa de velocitats era excessiu i aquests fitxaven fora de plaç. Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen retornaven així al liderat, un liderat molt més reforçat que en les especials prèvies, doncs paral·lelament a l'abandonament de Mikael Sundström i Jakke Honkanen, es recollia també el de Stig-Olov Walfridsson i Gunnar Barth amb el motor del seu Galant exhaust. Amb gairebé 5 minuts i mig de marge al capdavant de la provisional, Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen no es van haver d'esforçar massa al llarg del diumenge, tot i així la parella local encara seria a temps d'imposar-se en tres proves de les sis del programa per tal d'incrementar en 5 segons més el seu liderat.
Fiorio-Pirollo esdevenien campions de Grup N amb la tercera victòria de la temporada. En el campionat de pilots, Didier Auriol no només aconseguia una victòria de prestigi a Finlàndia, ja que gràcies a ella el pilot de Montpeller sumava cinc victòries en sis proves i accedia a liderar la taula provisional davant l'absència del madrileny Carlos Sainz, el qual baixava fins la segona posició, amb l'inconvenient afegit d'haver participat en un ral·li més que el seu rival i per tant amb menys marge per a la millora de cara als punts nets. Juha Kankkunen per la seva banda sumava el seu cinquè podi de la temporada i romania en la tercera posició provisional.
En l'apartat de constructors, Lancia aconseguia de la mà de Martini Racing la seva sisena victòria de la temporada, gràcies a la qual, la marca que ja no competia de manera oficial, aconseguia la seva desena i última corona mundial. Toyota sumava 14 punts gràcies al podi dels seus veterans pilots locals, amb el que la marca nipona marcava les distàncies amb l'equip Ford, tercera marca en discòrdia.
|
Guy Fréquelin 
Ari Vatanen
Talbot
Datsun
Ford
Massimo Biasion 
Kenneth Eriksson 
Lancia
Audi
Volkswagen
Carlos Sainz
Toyota