Mikkola-Aho van recollir el testimoni del liderat a mig ral·li i ja no el van deixar anar.

Setena cita en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, el 25è Ral·li dels 1000 Llacs finalitzava el diumenge 31 d'agost de 1975 a Jyväskylä, en ple cor de Finlàndia. La prova, llur recorregut estava composat per 42 especials cronometrades de 287,50 km de distància, atreia fins a un total de 103 equips en la seva llista d'inscrits, dels que 98 empendrien el rumb des de la rampa de sortida ubicada a la mateixa ciutat cap als trams, 60 d'ells van completar-los amb éxit.

Lampinen-Markkanen van encapaçalar l'alternativa a la victòria sense fortuna.

El ral·li retornava després de 4 anys d'haver-se desplaçat a principis d'agost per tal d'evitar l'Olympia Rally alemany, a les seves dates tradicionals, és a dir, el darrera cap de setmana d'agost. Com era d'esperar la setmana anterior al ral·li la pluja va començar a fer acte de prèsencia a la zona, però justament a falta de pocs dies de començar, el cel gris va desaperèixer i la cita es va desenvolupar amb clima assoleiat.

Un jove local anomenat Ari Vatanen acompanyat pel copilot britànic Geraint Philips pilotaven un dels dos Ford Escort RS1800 oficials amb el qual aconseguien marcar els tres primers millors registres que els situaven al capdavant de la general provisional del ral·li, el tercer d'ells empatats amb els suecs de Saab Stig Blomqvist i Hans Sylvan, els quals per llavors eren els únics extrangers que havien guanyat el ral·li finlandès i gràcies a marcar de nou el millor crono en el quart tram amb el seu 96 V4, es feien amb el liderat de la prova.

Les hostilitats entre Vatanen-Philips i Blomqvist-Sylvan es van perllongar un tram més, quan els de Ford després d'haver marcat el millor registre en el cinquè tram, en el sisè patien una sortida de pista deixant el seu cotxe clavat en una cuneta plena de pedres amb l'eix posterior doblegat i l'eix de transmissió trencat, era el final del ral·li per a ells. Blomqvist-Sylvan van seguir en primera posició fins que de camí a l'onzena especial, els suecs van ser sorpresos per la policia excedint el límit de velocitat, una infració que el reglament particular recollia amb l'exclusió, si bé aquesta no es va fer efectiva fins més endavant, el que explica que els pilots de Saab després de ser caçats pel radar encara aconseguissin marcar 7 escratxs més.

Amb Vatanen-Philips i Blomqvist-Sylvan fora de cursa, el liderat queia en mans de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els quals després d'una inesperada negativa per part de FIAT a fer front a la cursa, van aconseguir un contracte temporal amb Datsun per pilotar un dels seus Violet, però en una corva complicada de dretes, el pilot va clavar els frens provocant que el seu cotxe se-n'anès cap a l'esquerra i colisionés contra una roca en el 22è tram que destrossava la part frontal del seu Violet, aquest incident deixava com a líders a Hannu Mikkola i Atso Aho, els quals es mantindrien ja en aquesta posició en la segona meitat que restava de la prova.

Mikkola-Aho pilotaven l'únic Toyota present a la prova després que tampoc quallés el seu contracte amb FIAT, el cotxe era un Corolla Levin 1600 16 V preparat i mantingut per un equip de mecànics suecs encapçalats pel pilot suec Ove Andersson establerts a Brusel·les amb el qual van ser capaços de mantenir a ratlla una forta oposició encapçalada pel Saab 96 V4 de l'importador finlandès de la marca pilotat pels locals Simo Lampinen i Juhani Markkanen, Timo Mäkinen i Henry Liddon amb l'únic Ford Escort RS1800 oficial supervivent seguia l'estela dels seus compatriotes mentre que el segon dels Saab oficials, el dels suecs Per Eklund i Björn Cederberg no anaven gaire més endarrerits tal i com demostra la classificació final entre el segon i el quart classificat hi havia poc més de mig minut.

Sense més sobresalts ni girs inesperats, Hannu Mikkola i Atso Aho aconseguien la victòria a la prova de casa, segona consecutiva per al pilot finlandès, tanmateix que donaven a Toyota la seva segona victòria mundial. Simo Lampinen i Juhani Markkanen completaven el recorregut en segona posició a 1 minut i 14 segons dels guanyadors mentre que Timo Mäkinen i Henry Liddon, els quals van mostrar un nivell baix pel que s'esperava d'ells tancaven el podi a 2 minuts i 2 segons dels primers classificats.

Timo Mäkinen i Henry Liddon van mostrar un nivell baix per a uns pilots com ells.

La victòria i per tant els 20 punts que Hannu Mikkola i Atso Aho van donar a Toyota, va permetre al constructor japonès preparat a Bèlgica per un equip de suecs escalar forces posicions en la general provisional ara amb 32 punts, però tot i això la marca nipons seguia sense figurar en posicions de podi en les que hi entrava Opel superant a Peugeot per un sol punt gràcies al cinquè lloc dels suecs Anders Kulläng i Claes-Göran Andersson. Lancia i FIAT, clars dominadors del campionat no van fer acte de presència a la prova finlandesa pel que les seves puntuacions van restar inalterades i afortunadament també les seves posicions.

Constructor	Punts
Lancia	55
FIAT	43
Opel	41

L'inici fulgurant d'Alén-Kivimäki va ser clau.

El 30è Ral·li 1000 Llacs s'iniciava el divendres 29 d'agost de 1980 com la setena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis a Jyväskylä, on 124 equips dels 134 que havien formalitzat la seva inscripció a la prova començaven a celebrar les primeres especials de les 48 programades amb una distància total cronometrada de 472,20 km. El ral·li, que només era puntuable per al mundial de pilots així com l'europeu de ral·lis amb coeficient màxim, finalitzava el diumenge 31 d'agost amb 68 equips presents en la cerimònia de clausura.

Vatanen-Richards van tornar a perseguir la victòria sense fortuna.

El ral·li arrancava el divendres a mitja tarda amb 21 proves especials cronometrades per endavant que finalitzaven a primera hora del matí de l'endemà dissabte i que suposaven 198 km de competició, els últims guanyadors de la prova, els finlandesos de FIAT Markku Alén i Ilkka Kivimäki, sortien com una exhalació marcant el millor temps en les 10 primeres especials cronometrades, si bé a Urria, tercera prova de la jornada, l'escratx era compartit amb l'Opel Ascona 400 dels suecs Anders Kullang i Bruno Berglund.

L'elevat ritme impossat pels de FIAT així com uns problemes de motor en el Ford Escort RS1800 d'Ari Vatanen i David Richards, deixava a la parella de l'oval, els quals en la darrera edició del ral·li van posar cara la victòria als del constructor italià, a 56 segons dels líders en arribar a la mitjanit. Mentre que un altre dels favorits, el finlandès Hannu Mikkola, guanyador en fins a 5 edicions del ral·li, i el seu copilot suec Arne Hertz, veien com el seu Toyota Celica no podia seguir l'elevat ritme dels dos equips que el precedien, i si bé es trobava en una còmode tercera posició al terme de la primera etapa, no semblava una amenaça ni pel FIAT ni pel Ford.

Henri Toivonen i Antero Lindqvist, eren també un dels equips cridats a ser protagonistes del ral·li tot i la menor potència del seu cotxe de Grup 2, però el seu devenir en el ral·li començava amb mal peu quan en la primera especial cronometrada del ral·li eren sancionats amb 1 minut de penalització, per avançar-se a la sortida, malgrat aquest contra-temps, la tenacitat de la parella, els va permetre arribar fins la quarta posició quan s'havien celebrat les primeres 8 especials cronometrades i a molt poca distància del tercer graó del podi. Molt pitjor li anava però a Pentti Airikkala i Risto Virtanen, ja que la parella finlandesa de Vauxhall trencava el motor del seu Chevette 2300 HS en la primera prova cronometrada del ral·li.

Després d'un regarupament a Hameenlinna als volts de la mitjanit, el ral·li es reemprenia de matinada amb 11 proves especials més que servien per a completar les 21 cronometrades programades de la primera etapa. El descans va permetre als técnics de Sutton Cars solucionar el problema amb el motor del seu Escort RS1800, amb el que el domini aclaparador de Markku Alén i Ilkka Kivimäki va tocar final i aquests s'anaven alternant com els homes més ràpids en els trams individuals amb Ari Vatanen i David Richards. Tot i això els líders van aconseguir obrir una mica més de forat i acabar la primera etapa amb 1 minut i 13 segons d'avantatge, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz es trobaven ja a 3 minuts i 20 segons dels líders demostrant que el seu cotxe no era ni de bon troç tan competitiu.

Henri Toivonen i Antero Lindqvist per la seva banda, en reiniciar la competició patien un accident a causa de la pluja que tornava a fer acte de presència a les especials finlandeses, el que suposava el seu abandonament de la prova. Aquest accident donava una mica més de marge a Hannu Mikkola i Arne Hertz, ja que a partir d'aquell instant es trobaven perseguits a més distància per l'Opel Ascona 400 dels suecs Anders Kullang i Bruno Berglund, els quals no es mostraven tan incissius com la parella finlandesa de Talbot i que completaven la primera etapa a 47 segons de la parella nòrdica de Toyota.

Dissabte al migdia arrancava la segona i última etapa del ral·li, aquesta formada per 26 proves especials cronometrades d'una corda de 273 km de distància total. En la part alta de la taula provisional de temps, Markku Alén i Ilkka Kivimäki continuaven amb el seu estira i arronsa que mantenien amb Ari Vatanen i David Richards, alternant-se com els homes més ràpids en les especials, si bé en general el balanç era un xic més positiu per als de Ford, mentre que per darrera seu, Anders Kullang i Bruno Berglund que venien recuperant-se d'una virolla, anaven esgarrapant segons a Hannu Mikkola i Arne Hertz que els precedia en la tercera posició.

El duel entre el Toyota i l'Opel per la última posició del podi, tenia un final sobtat en la desena prova especial cronometrada del dia, quan Hannu Mikkola i Arne Hertz trencaven l'arbre de transmissió pràcticament sobre la línia de sortida, obligant-los a abandonar la prova. Anders Kullang i Bruno Berglund que van poder veure l'incident, no van poder gaudir de la posició de podi guanyada, doncs en la mateixa especial cronometrada patien una punxada que els causava una sortida de pista. Si bé el seu Ascona 400 no patia cap dany en l'incident, el cert és que la parella sueca ja havia punxat amb anterioritat i no portava cap més roda de recanvi, obligant-los abandonar també la prova.

El seu lloc al podi el recollia el Triumph TR7 V8 pilotat pels suecs Per Eklund i Hans Sylvan, els quals havien de lidiar amb la pressió que exercien els pilots de l'importador suec d'Opel Björn Johansson i Ragnar Spjuth. Els pilots de la marca britànica però van aconseguir mantenir les distàncies amb els seus compatriotes fins a la conclusió de la prova, tot i haver de canviar en la recta final del ral·li la seva caixa de canvis d'alta competició que s'havia trencat, per una altra un tan més estàndard.

Ari Vatanen i David Richards aconseguien imposar-se en 18 de les proves cronometrades de la etapa, 8 d'elles consecutivament en la recta final del ral·li, el que permetia a la parella de Ford escurçar en 17 segons les distàncies amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki, un temps que resultava ser insuficient per arrebatre la primera posició a la parella líder, i es que els pilots de FIAT aconseguien acabar en totes les proves especials individuals dins les tres primeres posicions amb 25 escratxs, 21 segons escratxs i 1 tercer millor temps escratx, amb registres com aquests sembla doncs impossible no guanyar un ral·li.

Celebrades 47 de les 48 especials programades, Markku Alén i Ilkka Kivimäki espantaven els fantasmes que planaven sobre el seu futur a FIAT amb una contundent victòria, aturant el cronòmetre en un temps total de 4 hores 24 minuts i 11 segons, 56 segons menys que Ari Vatanen i David Richards, pràcticament el temps que la parella de Ford va perdre en les 10 primeres especials cronometrades a causa d'un problema de motor. Per Eklund i Hans Sylvan tancaven el podi a 11 minuts i 14 segons, en el que era el millor resultat de la marca britànica en el mundial de ral·lis.

Eklund-Sylvan donaven el primer podi a Triumph.

En el campionat de pilots, únic certàmen mundialista per al que el ral·li otorgava punts, Markku Alén donava un cop de puny a la taula amb la que era la seva primera victòria de la temporada, la qual permetia al pilot finlandès situar-se en segona posició del campionat a 21 punts del seu company i nineta del ulls de l'equip FIAT, l'alemany Walter Röhrl. Anders Kullang, que signava el seu segon abandonament de la temporada perdia una posició i veia com Ari Vatanen que sumava 15 punts en el seu compte particular, s'acostava a la seva posició.

Pilot	Punts
Walter Röhrl	68
Markku Alén	47
Anders Kullang	40

Donat que la prova no era puntuable per al campionat de marques, la provisional d'aquest certamen restava igual vers l'acabament del Ral·li Codasur, amb FIAT al capdavant amb 20 punts de marge vers Ford i Datsun i Mercedes-Benz tancant el podi a prop de la segona posició compartida.

Constructor	Punts
FIAT	69
Ford Datsun	49 49
Mercedes-Benz	46

En quan Mäkinen-Harjanne van canviar el turbo, res els va aturar cap al seu 4t 1000 Llacs consecutiu.

El diumenge 31 d'agost de 1997, Jyväskylä no fallava en la seva habitual cita amb la cerimònia de clausura del Ral·li dels 1000 Llacs, el qual per primera vegada en la seva història rebia la denominació oficial de Ral·li de Finlàndia. Corria la 47ena edició de la prova i aquesta, amb puntuabilitat pels certàmens reservats a pilots i constructors, així com el mundial de producció i FIA 2-L, comptava amb 105 equips inscrits en la seva llista oficial, dels que 103 van empendre des de la rampa de sortida el camí cap a les 22 proves especials cronometrades programades de 381,55 km de distància, que 50 dels equips participants aconseguirien completar.

A Kankkunen-Repo els van sobrar 7 segons per aconseguir la victòria.

El ral·li finlandès s'iniciava a Jyväskylä el divendres 29 d'agost a les 2 en punt de la tarda, per mitjançant 4 proves especials, afrontar els primers 70,45 km cronometrats de la cita. Els espanyols de Ford Carlos Sainz i Luis Moya s'imposaven en la primera d'elles, la qual tenia una distància cronometrada de 33,43 km, pràcticament la meitat de l'etapa, convertint a la parella de l'oval en els primers líders de l'edició per 5 segons de marge vers els locals Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne o 8 en relació als campions nacionals, els també locals Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals s'encarregaven de fer debutar el nou Toyota Corolla WRC al màxim nivell de la competició mundial.

Els finlandesos Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen amb un Ford Escort WRC privat aconseguien aturar el cronòmetre 1 segon per davant dels oficials Carlos Sainz i Luis Moya en la segona prova especial, mentre que l'altre parella de Ford, la composada pels finlandesos Juha Kankkunen i Juha Repo esdevenien els tercers homes més ràpids en l'especial.

Novament Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen repetien autoria d'escratx en la tercera prova del dia aprofitant que aquesta es celebrava en les immediacions de casa seva, si bé ara l'honor era compartit amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Per la seva banda, Carlos Sainz i Luis Moya, en veure que el marge aconseguit en les dues primeres especials cronometrades del dia era més aviat curt, preferien pensar en clau tàctica i alfuixaven una mica el ritme per tal d'evitar sortir en posicions capdaventeres l'endemà, el que facilitava que tan els espanyols com Marcus Grönholm i Timo Rautiainen passessin a co-liderar provisionalment la prova.

L'especial espectacle de l'hipòdrom tancava la primera jornada amb els seus 1,69 km de corda, on els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander aconseguien aturar el cronòmetre abans que ningú a bord del seu Subaru Impreza WRC oficial, un escratx que només servia per maquillar la mala arrancada que havien tingut els homes de la Constelació de les Plèiades en general.

Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda en veure que restaven en la segona posició provisional a 1 segon dels sorprenents líders Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, penalitzaven voluntàriament 10 segons en fitxar 1 minut tard en el darrer control horari, el que els portava a baixar fins la sisena posició provisional a 2 segons dels britànics de Subaru Colin McRae i Nicky Grist, mentre que Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen feien entrada a Laajavuori en la segona posició a 4 segons dels seus compatriotes de Toyota.

Juha Kankkunen i Juha Repo feien un joc similar al del seus companys d'equip espanyols, si bé als locals només els calia no esforçar-se massa en l'especial espectacle de l'hipòdrom per tal de no guanyar posicions i completar així la jornada en la tercera posició provisional a 6 segons dels líders, si bé els Juha haurien de vigilar els moviments de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, doncs aquests es trobavena només 2 segons darrera seu.

Dissabte a les 6 en punt del matí arrancava la segona jornada del ral·li, la més llarga de totes en quan comptava amb 186,81 km cronometrats al llarg de 10 proves especials. Carlos Sainz i Luis Moya mostraven que la tàctica emprada el vespre anterior no era massa mala idea, en quan aquests s'imposaven en la primera especial sabatina i es situaven en la segona posició provisional a 7 segons dels líders, que continuaven sent Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Peró a continuació, l'estat més net del que cabia esperar de les pistes, va fer que la parella espanyola de Ford fos superada primer pels seus companys d'equip, Juha Kankkunen i Juha Repo, i després pels locals de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne.

En sortir del segon reagrupament per a les assistències, la dinàmica va canviar i l'escratx que marcaven Carlos Sainz i Luis Moya per una banda, i els problemes de joventut propis d'un cotxe debutant com era el Toyota Corolla WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, situaven a la parella espanyola de Ford en la primera posició provisional, mentre que els finlandesos perdien tres posicions i quedaven a 1 segon de les places de podi. Juha Kankkunen i Juha Repo copiaven als seus companys d'equip en la cinquena cronometrada i tots dos equips de Ford passaven a co-liderar la taula general de temps.

En la sisena i setena prova especial sabatina, espanyols i finlandesos feien el mateix joc, si bé en el comput global Carlos Sainz i Luis Moya romanien com a líders en solitari per 4 segons de marge vers els seus companys d'equip, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen seguien perdent segons i posicions per ara ser ja superats pel Subaru Impreza WRC dels suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

Completada la setena prova especial de la jornada, el mític tram d'Ouninpohja, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne demanaven als seus mecànics que els hi canviessin el turbo del seu Mitsubishi Lancer Evo IV, doncs segons el parer del pilot campió mundial, al seu cotxe li mancava potència. Els cronos donaven la raó al finlandès, el qual en imposar-se consecutivament en les tres útimes proves cronometrades, aconseguia situar-se líder de la classificació just abans d'entrar al parc tancat, rol tanmateix facilitat per Carlos Sainz i Luis Moya, en quan la parella de Ford es deixava voluntàriament 5 segons en la darrera cronometrada de 2,57 km per tal d'evitar obrir pista en la darrera jornada dominical.

Així doncs es completava la segona jornada, amb els tres primers equips classificats en un interval de tan sols 4 segons, en el que Juha Kankkunen i Juha Repo eren els tercers a 2 segons dels seus companys d'equip. D'altra banda el trencament del motor que desencadenava la corretja de distribució en el Subaru Impreza WRC de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander en la vuitena prova cronometrada de la jornada, permetia a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen guanyar una posició per romandre a les portes del podi, si bé aquests es trobaven ja a més de mig minut dels líders de Mitsubishi, peró amb un marge de 42 segons vers els cinquens classificats, els locals privats Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen, és a dir en una posició tranquila. Tanmateix a la baixa dels suecs de Subaru, se li unia la que havien patit els britànics Colin McRae i Nicky Grist pel mateix motiu en la segona especial sabatina, deixant profundament preocupats als responsables de Prodrive, encarregats de gestionar els cotxes blaus.

Diumenge, els 57 equips participants que restaven en actiu, tenien per endavant 8 proves cronometrades de 124,29 km de distància, les quals s'iniciaven amb la sortida a les 7.30 del matí del parc tancat de Laajavuori per acabar poc després de les 5 de la tarda del mateix dia a Jyväskylä. Una jornada peró que només s'afrontaria amb dos reagrupaments per a les assistències a diferència dels cinc havuts en l'etapa anterior.

Els líders provisionals, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, s'imposaven en les dues primeres especials del dia, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, que completaven la primera cronometrada dominical a 1 segon d'aquests, començaven a sentir a partir de llavors una forta olor d'oli, olor que provenia d'una fuita en el diferencial i que feia perdre a la parella espanyola 25 segons en la següent prova especial i caure fins la tercera posició provisional. Per la seva banda, tot i que Juha Kankkunen i Juha Repo guanyaven una posició davant la desgràcia dels seus companys d'equip, aquests es deixaven 9 segons en aquestes dues primeres especials, trobant-se ja a 13 segons dels seus compatriotes de Mitsubishi.

Juha Kankkunen i Juha Repo reaccionaven en la darrera especial del bucle matinal, la tercera, i en aconseguir el millor registre, els de Ford aconseguien situar-se provisionalment a 9 segons de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne. Pel que fa a Carlos Sainz i Luis Moya, aquests continuaven pilotant en precari, sense diferencial frontal i sense direcció assistida, el que els feia perdre 28 segons més i la tercera posició que anava a parar a mans de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Tot i que la parella espanyola va haver de fer entrada al primer regraupament per a les assistències empenyent el seu Escort WRC, el cotxe finalment va poder ser reparat pels mecànics, si bé els seus pilots havien d'anar reomplint d'oli el diferencial entre trams.

En la represa de l'activitat als trams Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s'imposaven en la quarta i cinquena prova cronometrada, mentre que entre els seus compatriotes Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne i Juha Kankkunen i Juha Repo les distàncies es tornaven a eixamplar en 7 segons, produint-se el mateix efecte que en les primeres passades pels trams al matí, reacció i escratx dels homes de Ford per deixar les distàncies entre els dos primers classificats en 16 segons.

Per la seva banda, la parella de Toyota aconseguia completar l'especial tot i uns incipients problemes amb la bomba de gasolina, problemes que els van privar de fer l'enllaç fins al parc tancat i que els obligava a abandonar el ral·li, camí que en la mateixa sisena especial cronometrada també s'hi havien vist obligats a prendre Carlos Sainz i Luis Moya en trencar la caixa de velocitats.

Tot aquest enrenou situava a Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen novament en posicions de podi, si bé la parella privada local es trobava ja a més de 2 minuts dels dos equips que els precedien.

Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne s'imposaven en la penúltima especial del programa, convertint la darrera en un mer tràmit per tal d'assegurar-se la seva quarta victòria consecutiva al Ral·li dels 1000 Llacs. Sense haver de lamentar cap contra-temps fins l'instant de fer entrada al parc tancat de Jyväkylä, els pilots de Mitsubishi completaven el recorregut amb un temps final de 3 hores 16 minuts i 18 segons, 7 segons menys que els seus compatriotes de Ford Juha Kankkunen i Juha Repo. Mentre que un tercer equip format per pilots finlandesos, el composat per Jarmo Kytölehto i Arto Kapanen, tancava les posicions de podi a 2 minuts justos del crono dels guanyadors, repetint així la tercera plaça que aquests obtenien la temporada anterior a casa seva.

Kytöletho-Kapanen repetien podi gràcies a les baixes de darrera hora.

En la categoria reservada als vehicles de producció, els locals Jouko Puhakka i Keijo Eerola afrontaven les primeres especials del recorregut amb ritme que resultava impossible per a la resta d'equips de la classe, anotant-se 4 escratxs de 4 possibles, el que els conferia un marge en el liderat superior al minut. Els líders mantenien la dinàmica al llarg del dissabter, on els pilots només deixaven escapar el millor registre en 2 de les 10 especials que formaven la jornada, si bé en ambdues ocasions aquests aturaven el crono amb el segon millor temps, deixant-hi escapar uns insignificants 4 segons en total.

Completada la segona jornada, el marge de Jouko Puhakka i Keijo Eerola en la primera posició, sobrepassava els 3 minuts, el que va permetre als líders afluixar una mica el ritme anotant-se tots els segons millors temps de la jornada tret de l'avant-penúltima i la penúltima especial cronometrada, on els finlandesos aturaven el cronòmetre amb el temps més baix.

Així doncs la victòria de Jouko Puhakka i Keijo Eerola era inqüestionable, si bé els pilots, que eren esporàdics al campionat, tot just sumaven els seus primers punts al certàmen. D'altra banda l'uruguaià Gustavo Trelles optava per la prudència, i en completar la prova en la quarta posició final, el pilot revalidava el seu títol de campió mundial en producció.

Puhakka-Eerola es van mostrar a un altre nivell.

En quan als cotxes de 2 rodes motrius i motor atmosfèric de 2000 cc, el FIA 2-L, uns problemes de temperatura de motor així com d'embragatge, privaven als locals de SEAT Harri Rovanperä i Voitto Silander de fer entrada al parc tancat de Laajavuori com a líders de la categoria, restant 1 segon per darrera dels seus compatriotes Tapio Laukkanen i Risto Mannisenmäki, els quals pilotaven un Volkswagen Golf KitCar. Superats els problemes de l'etapa anterior, en la primera prova especial sabatina, la parella finlandesa de SEAT prenia el liderat de la categoria, per després anar eixamplant distàncies al llarg de la jornada. Amb només una virolla per lamentar, Harri Rovanperä i Voitto Silander tancaven la jornada amb un marge de mig minut vers el VW Golf de Tapio Laukkanen i Risto Mannisenmäki.

Ja en la tercera i última etapa, Harri Rovanperä i Voitto Silander tenien un petit ensurt quan aquests es quedaven amb el motor a tres cilindres i de cop veien com 12 segons del seu coixí els hi eren eixugats, afortunadament pels líders, l'averia es debia a una bugia trencada que es va solventar canviant-la en l'enllaç cap al tercera tram i sense que el motor patís cap problema, el que va permetre als líders anar administrant les distàncies i completar el ral·li com a guanyadors per 14 segons de marge.

La victòria que brindaven Harri Rovanperä i Voitto Silander a SEAT, situava a la marca catalana a les portes de la revàlida del seu títol de campions del FIA 2-L aconseguit la temporada anterior, elevant el gap que aquests tenien vers Peugeot fins als 23 punts, mentre que Škoda es situava 5 punts més endarrera.

Rovanperä-Silander aconseguien una important victòria per a SEAT.

Tommi Mäkinen obtenia el millor resultat possible en la cursa pel campionat de pilots, en quan el finlandès sumava a la cita de casa els 10 punts corresponents a la victòria i cap dels seus més immediats perseguidors, el madrileny Carlos Sainz, l'escocès Colin McRae o fins i tot el suec Kenneth Eriksson, s'anotaven cap punt en no haver completat la prova. D'altra banda Juha Kankkunen sumava el seu tercer podi en quatre ral·lis i començava a escurçar distàncies amb els primers classificats del certàmen.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen	52
Carlos Sainz	34
Colin McRae	32

En el campionat de marques, Subaru veia com Mitsubishi es menjava bona part del marge que els de la Constelació de les Plèiades tenien vers els dels tres diamants vermells, passant de 18 punts a 8, mentre que Ford restava com la tercera marca en discòrdia 5 punts més avall dels segons classificats.

Constructor	Punts
Subaru	74
Mitsubishi	66
Ford	61

A manca de dues cronometrades Loeb-Elena estaven fora del podi, però Whaanga Coast els va donar la victòria.

Amb la ciutat de Hamilton com escenari de cerimònia, el diumenge 31 d'agost de 2008 s'hi celebrava la finalització del 38è Ral·li de Nova Zelanda, onzena prova en el calendari del campionat del món de l'especialitat. La ronda austral, que era puntuable pels certàmens reservats per a pilots, constructors i mundial de producció, tenia un recorregut format per 18 especials cronometrades d'una distància competitiva total de 353,04 km a les que els 57 equips participants dels 64 que prèviament hi havia formalitzat la seva inscripció, hi començarien a fer front el divendres 29 d'agost. 35 d'ells aconseguirien completar la distància cronometrada.

Les tàctiques de perdre temps i les errades dels Ford van permetre a Sordo-Martí brindar un doblet contra pronòstic.

Un bucle de tres trams cronometrats, pels que s'hi passaven matí i tarda, més una superespecial espectacle programada al vespre per concloure l'activitat de la primera jornada, donaven la benvinguda als participants de l'edició de la cita neozelandesa. L'escull suposava els primers 138 km cronometrats, llur principal handicap residia en les humitats existents a la pista resultants de les intenses pluges caigudes en les jornades prèvies i que per exemple havien obligat als organitzadors a dividir el segon tram en dos per uns esllavissaments.

Precisament Sébastien Loeb i Daniel Elena, que eren els encarregats d'obrir pista, es queixaven de la manca de motricitat en aquestes primeres especials, el que els suposava perdre una desena de segons al llarg del bucle matinal vers els homes més ràpids. L'altra cara de la moneda eren els seus rivals finlandesos de Ford, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, autors del primer escratx al ral·li i per tant primers líders de la prova, i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, autors dels dos millors temps a les dues especials de Waitomo i per tant líders provisionals al re-agrupament de mitja jornada.

Cara a les segones passades per les especials, la fina capa de fang havia desaparegut, el que permetia a Sébastien Loeb i Daniel Elena anotar-se el millor temps en tots tres trams forestals. D'entrada, en la quarta prova especial, els campions mundials de Citroën aconseguien superar a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en la segona plaça, mentre que l'escratx de la cinquena els deixava a només 7 dècimes de segon del liderat.

La classificació al terme de la sisena prova especial, última cronometrada forestal de la jornada, serviria per marcar l'ordre de sortida de cara l'endemà dissabte, pel que tots els sentits estaven a flor de pell de cara a les possibles tàctiques donades les distàncies tan curtes entre els dos primers classificats. El Citroën C4 WRC de Sébastien Loeb i Daniel Elena es negava a arrancar abans de l'inici de la cronometrada i sortia amb 3 minuts de retard, el que suposava una penalització de 30 segons a la parella francòfona i que aquesta afrontés l'especial entre els dos equips oficials Ford.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aturaven el cronòmetre en segona posició a 3,3 segons del seus rivals de Citroën, i per tant aplicada la sanció, serien els encarregats d'obrir pista el dissabte en condició de líders provisionals, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aixecaven el peu de l'accelerador el just i necessari per tal de classificar-se en la tercera plaça a 2 segons de la parella franco-monegasca, el que de retruc habilitava a l'altra parella de Citroën, l'espanyola formada per Dani Sordo i Marc Martí, que es situava a només 4 dècimes de segon de la darrera plaça de podi.

Els líders confirmaven la seva posició amb el millor temps en l'especial espectacle que tancava la jornada, fent així entrada al parc tancat de Hamilton amb 27,8 segons de coixí vers Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que Dani Sordo i Marc Martí, amb l'autoria del segon millor registre, aconseguien superar a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i entrar així en posicions de podi amb 1 dècima de segon de marge vers la segona parella finlandesa de Ford i a 30 segons de la primera. A pràcticament 1 minut per darrera de l'últim dels 4 equips oficials s'hi instal·laven François Duval i Patrick Pivato amb el Ford Focus RS WRC'07 de l'equip Stobart, un cop el belga i el francès havien entrat a l'equip dels camioners en substitució del lesionat a Alemanya Gigi Galli.

La segona jornada de competició tenia en el seu programa 130 km cronometrats, els quals es repartien al llarg de 5 nous trams i una segona passada per l'especial espectacle al terme del bucle matinal. Els noruecs Henning Solberg i Cato Menkerud, molt endarrerits al llarg de les últimes especials de la jornada anterior en quedar-se sense direcció assistida, s'imposaven en la primera especial sabatina, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi recuperaven la seva plaça de podi en detriment de Dani Sordo i Marc Martí.

En l'altre punt calent de la taula, la que atenia la lluita per la primera posició, tres segons millors temps i un escratx per part de Sébastien Loeb i Daniel Elena en les quatre cronometrades del bucle matinal, deixava a la parella franco-monegasca de Citroën a només 5,3 segons de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a l'entrada del re-agrupament de mitja jornada, augurant un interessant bucle postmeridià.

Henning Solberg i Cato Menkerud aconseguien el seu tercer escratx en la cinquena prova especial sabatina, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aconseguien el liderat per tan sols 4,2 segons de marge vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, massa poc de cara a afrontar la jornada final dominical amb garanties, pel que els nous líders decidien aixecar el peu de l'accelerador en la darrera cronometrada i permetre així que els finlandesos recuperessin el liderat provisional.

L'avenir de l'especial final no va anar ben bé així, doncs en previsió de la més que segura tàctica dels campions mundials de Citroën, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila afrontaven a fons l'última prova especial, i en aconseguir el segon millor temps per darrera de Henning Solberg i Cato Menkerud, els de Ford aconseguien retornar al parc tancat de Hamilton en la primera posició provisional per 9,3 segons de marge vers els seus companys d'equip, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena eren tercers a 13,3 segons dels nous líders i amb 2,4 segons de diferència ver els seus companys d'equip Dani Sordo i Marc Martí.

La tercera i última jornada competitiva tenia en el seu haver 5 proves especials cronometrades repartides al llarg de 2 trams forestals, pels que s'hi passaven en dues ocasions, i una tercera i última passada per l'especial espectacle de Mystery Creek, el que suposaven els últims 85,04 km competitius del programa. Sébastien Loeb i Daniel Elena s'envirollaven en la primera especial dominical, havent d'engranar en diverses ocasions la marxa enrere per tal de poder prosseguir al tram, el que els suposava perdre uns 17 segons i caure fins la quarta plaça provisional a 7,5 segons dels seus companys Dani Sordo i Marc Martí, mentre que per davant Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen acostaven posicions amb els seus companys d'equip.

El relleu al capdavant de la general es forjava en la següent prova especial, quan Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila seguien pagant l'elevat preu d'obrir pista, i a Whaanga Coast els finlandesos cedien una desena de segons i amb ells el liderat provisional que anava a parar a mans dels seus compatriotes i companys de formació.

Després del pas per a les assistències, Sébastien Loeb i Daniel Elena s'imposaven en la tercera prova especial dominical, un escratx que permetia als de Citroën acostar-se als seus companys d'equip i que deixava als quatre primers classificats en un rang de 15 segons.

El pilot alsacià i el copilot monegasc s'imposaven en la segona passada per Whaanga Coast, darrer tram cronometrat forestal del programa, el que permetia als campions mundials superar en la general als seus companys Dani Sordo i Marc Martí, un moviment que no suposava passar del quart al tercer lloc provisional, sinó fins al primer, doncs en aquesta prova especial tots dos Ford Focus RS WRC'07 oficials hi tenien problemes. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi patien una sortida de pista que els hi suposava trencar el radiador, obligant als finlandesos a abandonar el ral·li, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que duien una roda posterior punxada al seu cotxe, també hi patien una sortida de pista que els enviava de la primera fins la tercera posició.

La tercera i última passada per l'especial espectacle de Mystery Creek no aportava canvis de rellevància a la general, amb el que finalment Sébastien Loeb i Daniel Elena s'anotaven la victòria al 38è Ral·li de Nova Zelanda aturant el cronòmetre en un temps final de 3 hores 59 minuts i 18,9 segons, 17,5 segons menys que els seus companys d'equip Dani Sordo i Marc Martí, que d'aquesta manera brindaven un fantàstic doblet a la marca dels dos galons. Tancant el podi neozelandès s'hi trobaven Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, els quals completaven els 353,04 km cronometrats del recorregut a 41,5 segons dels guanyadors.

En el darrer sospir Hirvonen-Lehtinen passaven de tenir pràcticament guanyat el ral·li a tancar el podi.

En el campionat de producció el ral·li arrancava amb mal peu pels líders de la provisional, l'austríac Andreas Aigner i el seu navegant alemany Klaus Wicha, els quals arran d'una doble punxada perdien més de 4 minuts al primer dels 18 trams programats, mentre que per davant el santmarinès Mirco Baldacci i l'italià Giovanni Agnese es feien amb el liderat de la classe gràcies als seus bons temps en la doble passada per l'especial més llarga de la primera etapa. Malgrat tot els transalpins feien entrada al parc tancat amb una desena de segons de marge vers els txecs Martin Prokop i Jan Tománek.

L'endemà dissabte la jornada arrancava amb un increment de distàncies per part dels líders, mentre que els seus rivals txecs anaven retallant distàncies al llarg del bucle matinal per tal de fer entrada al re-agrupament del migdia a només 1,9 segons de distància. El gap era inversament proporcional als nervis, el que va propiciar l'errada dels líders en la segona passada pel tram rei del programa, Te Akau South, on Mirco Baldacci i Giovanni Agnese bolcaven el seu Mitsubishi Lancer Evo IX i es veien obligats a abandonar la cita austral. Martin Prokop i Jan Tománek heretaven així el liderat de la categoria amb un marge per més d'1 minut de marge vers els suecs Patrik Sandell i Emil Axelsson al terme de la jornada.

Donades les distàncies mesurades en segons entre els dos primers classificats i els quilòmetres cronometrats que restaven per endavant, Martin Prokop i Jan Tománek sortien a afrontar la jornada dominical a conservar la mecànica i malgrat cedir uns 40 segons vers la parella sueca, els txecs s'anotaven finalment la victòria a la ronda austral, la primera per a Martin Prokop al llarg de la temporada, que així escalava fins la cinquena plaça provisional a 13 punts del líder indiscutible, l'austríac Andreas Aigner.

Prokop-Tománek pescaven en aigües braves la seva 1a victòria de la temporada.

En el certamen reservat a pilots, el francès Sébastien Loeb es feia més fort al capdavant de la provisional amb la seva inesperada victòria neozelandesa, ampliant en 4 punts més el gap que el separava del seu màxim rival en la cursa per la corona, el finlandès Mikko Hirvonen. D'altra banda els 8 punts que s'hi anotava el càntabre Dani Sordo, més el zero que s'enduia a casa l'australià Chris Atkinson, deixava a l'escuder de Citroën en una situació immillorable per tal d'acabar la temporada en la tercera posició final doncs per davant quedaven dues cites d'asfalt de quatre rondes.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	86
Mikko Hirvonen	78
Dani Sordo	51

No només el campionat de pilots feia un gir sobtat en la penúltima prova especial del ral·li, doncs el campionat de constructors també se'n ressentia, passant del doblet de Ford al doblet de Citroën, segon, i consecutiu, de la temporada després del recollit a l'anterior ronda germànica. Citroën aconseguia així elevar el seu marge de confiança fins als 20 punts vers Ford, mentre que per darrera de les dues principals marques, Subaru seguia restant com la tercera marca en discòrdia a 47 punts dels de l'oval.

Constructor	Punts
Citroën	141
Ford	121
Subaru	74