Per només 3 dècimes de segon, Grönholm-Rautiainen aconseguien la seva 30ena victòria mundial i última.

El diuemenge 2 de setembre de 2007 finalitzava a Hamilton el 37è Ral·li de Nova Zelanda, onzena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis, composat en aquella temporada per un total de 16 cites. La prova que era puntuable per als campionats de pilots, marques i producció aconseguia animar fins a 69 equips a realitzar la seva inscripció a la prova dels que 68 empendrien la sortida des de la mateixa ciutat el dijous 30 d'agost per tal de fer cap a un recorregut composat de 353,66 km cronometrats al llarg de 18 especials que 59 equips participants aconseguirien completar.

Ral·li d'infart el que van protagonitzar Loeb-Elena juntament amb Grönholm-Rautiainen.

El jove pilot finlandès Jari-Matti Latvala acompanyat del seu compatriota Miikka Anttila aconseguien marcar el millor registre en el tram preparatori, anomenat tradicionalment "shakedown" a bord del seu Ford Focus RS WRC'06 de l'equip Stobart, però en quan els trams es van posar en marxa el divendres pel matí, els principals favorits, és a dir Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i Sébastien Loeb i Daniel Elena no van deixar lloc a més sorpreses.

El ral·li començava amb dos escratxs consecutius del Ford Focus RS WRC'07 oficial de Grönholm-Rautiainen, mentre que els seus màxims rivals, la parella franco-monegasca de Citroën composada per Loeb-Elena, admitien haver errat la munta de pneumàtics amb uns compostos massa tous el que els va fer perdre de l'entorn de 15 segons en aquestes dues primeres especials. En les segones passades pels dos primers trams, els de Citroën van replicar marcant els dos millors registres però pràcticament no van escurçar més que un segon i mig.

En el cinquè i últim tram del dia, l'especial espectacle de Mystery Creek, el millor temps va ser pel Subaru Impreza S12B del pilot australià Chris Atkinson i el seu copilot belga Stéphane Prévot, sent aquest l'únic tram en que es trencaria el binomi Loeb-Elena i Grönholm-Rautiainen en el que restaria de prova. Mentre que els catalans de Subaru Xevi Pons i Xavier Amigo, es veien obligats a recòrrer al superally després que un error de notes els va provocar una sortida de pista en el tercer tram cronometrat del dia.

Ja en la jornada del dissabte els dos campions del mòn van seguir marcant un ritme molt fort, inaccessible per a la resta de pilots deixant als tercers pilots en discòrdia, els companys d'equip a Ford i compatriotes de Grönholm-Rautiainen, els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a més de un minut ja al terme de la mateixa etapa. Sébastien Loeb i Daniel Elena, gràcies a un major encert en la elecció d'uns pneumàtics lleugerament més durs en els trams més llargs, va aconseguir marcar 4 escratxs per només 2 i en els 2 trams més curts del dia per part de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, el que provocava que en la última especial cronometrada es produís un canvi de líder en favor dels homes de Citroën per tan sols 1,7 segons.

Els Xaviers de Subaru, que tenien la missió d'obrir pista en qualitat de reenganxats, tornarien a patir una sortida de pista en la tercera especial cronometrada del dia, però en aquesta ocasió donaven fins i tot un parell de voltes de campana el que animava als dos pilots catalans a abandonar definitivament la prova oceànica.

La tercera i última etapa es presentava molt emocionant, més encara ja en el primer tram cronometrat Marcus Grönholm i Timo Rautiainen recuperaven el liderat de la prova per només 1 dècima de segon, la distància més curta que es podia registrar i que pràcticament era inexistent, el que va provocar que Sébastien Loeb i Daniel Elena després de marcar el millor temps en el segon tram tornessin a ser líders de la prova amb un marge de mig segon, un segon escratx en el tercer tram incrementava el marge fins als 2,9 segons per als pilots de Citroën a la conclusió del primer bucle.

En les segones passades pels trams els de Ford van aconseguir encadenar els tres escratxs en els tres trams celebrats, el que els permetia situar-se novament com a líders del ral·li en el tercer tram disputat per tan sols 7 dècimes de segon, deixant pràcticament tot per decidir en la última especial cronometrada del ral·li, l'especial espectacle, i deu n'hi do quin espectacle, de Mystery Creek. Loeb-Elena van apretar fort, i marcant el millor temps del tram van aconseguir escurçar 4 dècimes de segon la distància que els separava vers Grönholm-Rautiainen, insuficient per fer-se amb la victòria de la prova que era per 3 dècimes de segon, la distància de temps més curta registrada fins llavors des del Ral·li de Portugal 1998.

Així doncs els homes de Ford Grönholm-Rautiainen aconseguien la seva 30ena victòria al mundial de ral·lis, que posteriorment resultaria ser la última dels finlandesos en l'especialitat, en completar el recorregut en 3 hores 52 minuts i 3,9 segons, només 3 dècimes de segon, com ja haviem dit abans, per davant dels seus màxims rivals a la prova i al campionat, els pilots de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena. A 1 minut i 42,8 segons del seu registre completaven els 18 trams cronometrats els seus companys d'equip i compatriotes Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

El millor dels restants va ser Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

En l'apartat de producció la primera meitat de la prova va estar protagonitzada pels altibaixos i canvis de líder, fins a quatre canvis es van produir en la posició d'honor sent finalment els últims en passar per la primera posició els britànics de Subaru Niall McShea i Gordon Noble. Per llavors l'experimentat pilot japonès Toshi Arai i el seu copilot neozelandès Tony Sircombe es trobaven ja en plena tasca de remontar els més de 3 minuts i mig perduts en el quart tram del ral·li i en el penúltim tram cronometrat, la parella del pacific oest aconseguia superar als britànics per tan sols sis dècimes de segon, tot i no aconseguir el millor temps en l'últim dels trams cel·lebrats, Arai-Sircombe elevaven fins als 2,6 segons les distàncies al capdavant de la general a la conclusió de la prova. Amb aquesta ja eren dues les victòries de Toshi Arai en el mundial de producció, el que permetia al pilot nipò desmarcar-se de la resta de competidors amb 39 punts.

Victòria treballada la d'Arai-Sircombe.

Amb aquesta victòria, cinquena de la temporada, Marcus Grönholm aconseguia elevar fins a 10 punts les distàncies que separaven al pilot finlandès al capdavant de la general del seu màxim rival i campió del mòn en vigència, l'alsacià Sébastien Loeb. Mikko Hirvonen per la seva banda, veia com el de Citroën se li escapava dos punts més però la seva tercera posició al campionat semblava ja quasi bé definitiva doncs el càntabre Dani Sordo i el norueg Petter Solberg, empatats en quarta posició, es trobaven ja a 38 punts.

Pilot

Punts
Marcus Grönholm

90

Sébastien Loeb

80

Mikko Hirvonen

69

En el campionat de marques Ford en situar dos cotxes dalt del podi sumava 16 punts i elevava fins als 46 les distàncies que els separava de Citroën en la lluita per la consecució del títol. Subaru per la seva banda, i gràcies sobretot al quart lloc de Chris Atkinson mantenia la tercera posició però molt lluny ja de tota opció de lluitar per millors posicions.

Constructor
Punts

Ford

159

Citroën

113

Subaru

60