Per només 3 dècimes de segon, Grönholm-Rautiainen aconseguien la seva 30ena victòria mundial i última.

Tercera cita de la segona meitat del calendari i onzena en el còmput global del certamen mundialista, el diumenge 2 de setembre de 2007 finalitzava a Hamilton el 37è Ral·li de Nova Zelanda. L’edició, que entregava punts en els campionats absoluts de pilots i constructors, així com per al de producció, aconseguia animar fins a 69 equips a formalitzar la seva inscripció, dels que 68 prendrien la sortida des de la mateixa ciutat el dijous 30 d'agost, per tal de fer cap a un recorregut de 353,66 km cronometrats al llarg de 18 proves especials, corda que 59 equips participants aconseguirien completar.

Ral·li d'infart el que van protagonitzar Loeb-Elena juntament amb Grönholm-Rautiainen.

Amb sortida del parc tancat a 1 quart i 5 minuts de 9 del matí del divendres 31 d’agost, la primera etapa del ral·li comptava en el seu programa amb 5 proves especials cronometrades de 127,52 km competitius, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 2 trams, molt propers entre si i entre els que hi calia comptar amb el més llarg de tota l’edició amb 43,88 km de distància, així com per una especial espectacle que tancava l’activitat cronometrada a tocar del mateix parc tancat, emplaçat a la vila perfièrica de Mystery Creek.

Els finlandesos de Ford Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’imposaven consecutivament en les dues cronometrades del bucle matinal, mentre que els seus principals rivals en la cursa pel mundial, el francòfons de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena, es lamentaven d’haver fet una munta massa tova en els seus pneumàtics BFGoodrich. Restant sempre en segona posició a final de cada tram, aquests retornaven a les assistències de mitja etapa a 14,8 segons dels líders.

Tercers, quarts, cinquens i sisens classificats en aquestes dues primeres proves especials, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, Chris Atkinson i Stéphane Prévot, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, qui venien d’establir el registre més baix en el tram preparatori, el popularment conegut com “shakedown”, i Dani Sordo i Marc Martí, feien cap al punt de sortida ocupant idèntiques posicions a 33,6 segons, 46,3 segons, 53,0 segons i 59,6 segons respectivament dels líders, mentre que els catalans Xevi Pons i Xavier Amigó eren setens a 7,3 segons dels seus antics companys d’equip a bord de la tercera unitat del Subaru Impreza S12B WRC i just després d’haver avançat als caps de files de la formació nipona, és a dir Petter Solberg i Phil Mills.

A les assistències Sébastien Loeb i Daniel Elena corregien l’errada en la munta de pneumàtics i els de Citroën donaven rèplica als de Ford establint el millor temps en les dues segones passades per les cronometrades matinals, si bé els líders finlandesos seguien de ben a prop els registres dels campions mundials i només hi concedien uns poc rellevants 1,3 segons.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen seguien avesats al tercer millor temps, mentre que Dani Sordo i Marc Martí progressaven en el seu ritme però sense arribar a guanyar plaça. Paral·lelament, sobre el tercer quilòmetre de la tercera prova especial del dia, Xevi Pons i Xavier Amigó patien una forta sortida de pista arran d’un error en les notes i els catalans es veien obligats a abandonar la jornada, tot esperant poguer recórrer al superally de cara a l’endemà.

Pels carrers de Mystery Creek, el millor temps resultava ser el que establia l’australià Chris Atkinson i el copilot belga Stéphane Prévot, per un avenç d’1,0 segons amb Sébastien Loeb i Daniel Elena i 1,4 segons amb el de Petter Solberg i Phil Mills o 1,5 segons vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

Amb uns escassos metres de distància entre la línia de meta de l’especial espectacle i el parc tancat de Mystery Creek, en passar 6 minuts de les 6 de la tarda del mateix divendres, els primers equips participants hi començaven a ingressar en règim de parc tancat. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen lideraven la classificació per 13,0 segons de marge amb Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que els seus companys de formació i compatriotes Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen eren tercers a 49,2 segons del seu temps. Per 7,8 segons de distància en vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, Chris Atkison i Stéphane Prévot conservaven la quarta plaça a 1 minut i 21,4 segons dels líders, mentre que Dani Sordo i Marc Martí anhelaven ingressar en la pinça dels 5 primers classificats a 4,3 segons dels pilots finlandesos d’Stobart.

La segona jornada del ral·li tenia un format més clàssic, abandonant el cànon imposat del trèvol, doncs aquesta etapa tenia en el seu programa 6 proves especials cronometrades que es disputaven al llarg de 6 trams a tocar de la costa occidental neozelandesa, sent només la segona passada per l’especial espectacle de Mystery Creek la única que es repetia, si bé en aquesta ocasió canviava la seva posició a la graella i tancava l’escull matinal. Una activitat cronometrada que afegia 130,10 km al recorregut i que s’iniciava en passar 5 minuts de 3 quarts de 7 del matí, per concloure a manca d’1 minut per arribar a 2 quarts de 7 de la tarda.

Els dos primers classificats seguien marcant el temps de referència per a la resta de participants al llarg del bucle matinal, amb 2 victòries de tram per a cadascun en els 4 trams que s’hi programaven. Si bé gràcies a optar per una munta de pneumàtics un xic més dura en el cas dels pilots de Citroën, aquests donaven una important escapçada a les distàncies que els separaven dels líders en la cronometrada més llarga d’aquest escull, Franklin de 31,58 km, per situar-se provisionalment a 3,6 segons del lideratge.

Gràcies a aconseguir la seva segona victòria de tram del matí en la segona passada per l’especial espectacle de Mystery Creek, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen afrontarien les dues clàssiques cronometrades de la tarda, Te Akau South i Te Akau North, amb només 4,0 segons de marge en vers Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen concedien força menys temps que en la jornada inaugural i aquests es trobaven a 57,0 segons dels seus companys líders. 

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila arrebassaven la quarta posició a Chris Atkinson i Stéphane Prévot en el transcurs de la cronometrada inaugural sabatina i els d’Stobart conservaven la plaça en la clausura del bucle matinal, gràcies a aturar sempre el cronòmetre per davant dels oficials de Subaru, tret de la segona passada per Mystery Creek, en la que els de la Constel·lació de les Plèiades semblaven desenvolupar-s’hi molt bé. Tot i això, els de la formació satèl·lit de Ford només gaudien d’1,6 segons de marge amb els pilots del sedan blau i aquests restaven lluny dels oficials de la casa mare, concretament a 52,3 segons.

Entretant, Xevi Pons i Xavier Amigó, encarregats d’obrir pista en la seva qualitat de reincorporats a la competició, patien una forta sortida de pista a Franklin, donant un parell de voltes de campana i tot, un accident que animava als catalans a abandonar definitivament la seva participació a l’edició.

En la represa de la competició per afrontar les dues cronometrades post meridionals, Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aconseguien respectives victòries de tram, gràcies a les quals, els pilots de Citroën es feien finalment amb la primera posició per 1,7 segons de marge, mentre que per darrera dels dos aspirants a victòria, les posicions es començaven a definir amb molta més claredat amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen retornant al parc tancat de Mystery Creek a 1 minut i 12,5 segons dels campions del món en vigència, i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila conservant el quart lloc per 10,5 segons de marge amb Chris Atkinson i Stéphane Prévot i a 2 minuts i 2,3 segons dels líders.

La tercera i última etapa discorria també a través de la costa occidental de l’illa més septentrional de Nova Zelanda, si bé en aquesta ocasió es retornava al format contemporani del trèvol i s’hi emplaçaven unes assistències remotes a Raglan per tal d’estalviar temps i poder complir així amb els cànons televisius de tenir llest el ral·li cap al migdia. 7 proves especials, entre les que hi destacava la doble presència del sempre espectacularment fotogènic tram de Whaanga Coast, es programaven a partir 3 quarts menys 5 minuts de 8 del matí, hora de sortida de la primera parella participant del parc tancat, amb una corda total competitiva de 95,94 km.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’entregaven a fons en la primera prova especial dominical, per tal de recuperar la primera posició per la mínima distància mesurable, és a dir 1 dècima de segon. Malauradament per als de Ford, la joia era tan curta com la distància assolida, doncs amb molts pocs metres de separació entre la línia d’arribada del primer tram de la jornada amb la de sortida del següent, Sébastien Loeb i Daniel Elena recuperaven el lideratge per 5 dècimes de segon gràcies a una nova victòria de tram.

Whaanga Coast tancava el bucle matinal i ho feia com la cronometrada més llarga de tota la jornada. En ella Sébastien Loeb i Daniel Elena repetien victòria de tram per tal d’immiscir-se a Raglan com a líders de la provisional per 2,9 segons de marge en vers la primera parella finlandesa de Ford.

En la segona passada pel bucle però, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen donaven rèplica als francòfons de la marca dels dos galons, i els nòrdics de la marca anglosaxona de l’oval blau dominaven les taules de temps individuals en les 3 especials que s’hi programaven, aconseguint així la primera posició per 7 dècimes de segon al terme de la segona disputa de Whaanga Coast.

Mystery Creek tenia poca entitat cronometrada, tan sols 3,14 km, però la victòria estava en joc, pel que l’especial espectacle complia a la perfecció la seva comesa.

Les dues formacions sortien a donar-ho tot, sense cap concessió a cada un dels revolts que s’hi dibuixaven i finalment Sébastien Loeb i Daniel Elena hi esdevenien els més ràpids per davant de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Però la renda de 4 dècimes de segon obtinguda, era insuficient per virar el signe de la formació vencedora, que seguia sent per als de Ford per 3 dècimes de segon de marge, el que establia així un nou rècord en quan a victòries ajustades, rebaixant sensiblement els 2,1 segons registrats al Ral·li de Portugal 1998, anterior marca.

Més avall en la classificació, Chris Atkinson i Stéphane Prévot, així com els enginyers de Prodrive, semblaven donar amb una bona posada a punt del seu Impreza S12B WRC de cara a la jornada dominical i finalment l'australià i el belga es prodigaven per la part alta de les taules de temps individuals. Gràcies a 1 segon millor temps i 2 tercers millors temps, la formació de Subaru aconseguia arrabassar la quarta plaça a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila al terme de la segona passada per Whaanga Coast, per després de la tercera passada per Mystery Creek, no només conservar la posició, sinó eixamplar també el forat amb els finlandesos d'Stobart fins a uns 4,6 segons finals.

A 1 quart de 4 de la tarda, les 59 formacions participants que aconseguien completar el ral·li començaven a entrar en el parc tancat de Mystery Creek per tal de procedir així amb la cerimònia de clausura del 37è Ral·li de Nova Zelanda. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen hi aconseguien la seva 30ena, i posteriorment última, victòria mundial en aturar el cronòmetre en un temps de 3 hores 52 minuts i 3,9 segons, un registre que, com ja s’ha comentat dos paràgrafs més amunt, rebaixava en 3 décimes de segon l’acumulat per Sébastien Loeb i Daniel Elena. Per la seva banda, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen cobrien els 353,56 km competitius del programa a 1 minut i 42,8 segons del registre dels seus companys d’equip, tancant així el podi neozelandès.

El millor dels restants va ser Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

En l'apartat de producció, els experimentats Toshi Arai i Tony Sircombe començaven liderant la classe en establir el millor temps en la cronometrada inaugural, si bé amb la disputa del següent tram rei de Waitomo, Juho Hänninen i Mikko Markkula es feien amb l’honor de comandar la taula de registres en aconseguir-hi aturar el cronòmetre per davant de tothom, mentre que els pilots de la costa pacífica s’hi deixaven 3 posicions.

En la segona passada per Waitomo, Juho Hänninen i Mikko Markkula es lamentaven d’un punxada i els finlandesos hi perdien quelcom més de 2 minuts, contrarietat amb la que també s’hi topaven Toshi Arai i Tony Sircombe, amb l’agreujant que el seu gat no funcionava correctament, concedint-hi més de 3 minuts i mig en vers el temps referencial d’Armindo Araújo i Miguel Ramalho, nous líders de la classe; qui després del tràmit de Mystery Creek, accedien al parc tancat que allà mateix s’hi emplaçava en primera posició per 33,5 segons de marge amb Niall McShea i Gordon Noble i 1 minut i 11,2 segons amb els russos Evgeniy Vertunov i Gregoriy Troshkin.

Problemes mecànics endarrerien la parella portuguesa líder a partir de la segona prova cronometrada matinal del dissabte, cedint el testimoni als britànics Niall McShea i Gordon Noble, qui malgrat no aconseguir cap victòria de tram, retornaven al punt de sortida amb 44,1 segons de marge vers Fumio Nutahara i Daniel Barritt i d’1 minut i 11,9 segons amb els locals Richard Mason i Sara Maso-Randall. Sense abandonar el bucle matinal, en la disputa del tram de Franklin, tercer i darrer tram genuí de l’escull, Juho Hänninen i Mikko Markkula s’hi deixaven 4 minuts en patir una inolvidable doble rebolcada.

Retornant a la costa del Mar de Tasmània per al bucle de la tarda, les punxades seguien afligint aquells que perseguien l’anhelada primera posició de Niall McShea i Gordon Noble, mentre que aquests, tot i marcar registres individuals discrets, eixamplaven distàncies en mantenir íntegres els pneumàtics així com la seva pressió d'aire, entrant en règim de parc tancat al capvespre del mateix dissabte per 58,8 segons vers els argentins Gabriel Pozzo i Daniel Stillo i 1 minut i 2 dècimes de segons amb Toshi Arai i Tony Sircombe.

Ràpidament els campions del món del certamen de l’any 2005, és a dir Toshi Arai i Tony Sircombe, es feien amb la segona posició de la classificació provisional i aquests anaven apropant el seu registre al dels líders a cada tram que es disputava fins al punt de disputar la darrera cronometrada forestal a 15,4 segon de la parella britànica.

Un problema en el seu Subaru Impreza STI N12 dels líders, els feia enlentir el seu ritme en la segona passada per la pintoresca cronometrada de Whaanga Coast, cedint-hi la primera posició per 6 dècimes al japonès i al neozelandès, qui a Mystery Creek volaven a bord del seu cotxe de la firma de la Constel·lació de les Plèiades per tal de ratificar la seva victòria final per 2,6 segons de marge amb els britànics. Els locals Richard Mason i Sara Mason-Randall deixaven palesa la seva bona coneixença del territori i aquests finalment tancaven un podi monopolitzat per la marca nipona a 1 minut i 10,2 segons del temps dels líders, desplaçant-ne per 2,9 segons al Mitsubishi Lancer Evo IX de Gabriel Pozzo i Daniel Stillo.

Amb aquesta victòria Toshi Arai n’acumulava dues al llarg de les 5 sortides que havia fet en el que es portava de temporada, permetent al pilot nipó acumular 39 punts, força lluny dels 15 que atresorava Mark Higgins, en dues participacions, o els 12 de Kristian Sohlberg i Gabriel Pozzo, amb 2 i 3 ral·lis respectivament.

Victòria treballada la d'Arai-Sircombe.

A Nova Zelanda Marcus Grönholm sumava la seva cinquena victòria de la temporada, amb la qual el pilot finlandès elevava fins a la desena de punts les distàncies que el separaven al capdavant de la classificació provisional del certamen per a pilots del campió del món en vigència, l'alsacià Sébastien Loeb. Mikko Hirvonen per la seva banda, veia com el de Citroën se li escapava en dos punts més, però la seva tercera posició al campionat semblava ja quasi bé definitiva, doncs tant el càntabre Dani Sordo, com el noruec Petter Solberg, empatats en quarta posició, es trobaven ja a 38 punts del nòrdic.

Pilot	Punts
Marcus Grönholm	90
Sébastien Loeb	80
Mikko Hirvonen	69

En el campionat de constructors, Ford situava els seus dos cotxes dalt del podi austral, amb el què la marca anglosaxona de l’oval blau sumava 16 punts més en el seu comptador particular i elevava fins a 46 el forat que els separava de Citroën en la lluita per la consecució del títol. Subaru per la seva banda, i gràcies sobretot al quart lloc de Chris Atkinson i Stéphane Prévot, es mantenia la tercera posició, però molt lluny de les dues marques que els precedien.

Constructor	Punts
Ford	159
Citroën	113
Subaru	60