Sébastien Loeb esdevenia el pilot amb més victòries al Japó, superant a Carlos Sainz amb 27.

Onzena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 3 de setembre de 2006 es posava punt i final a Obihiro, a la illa de Hokkaido, al 6è Ral·li del Japó, edició que en entregar punts en els certàmens de pilots, marques i producció, aconseguia captar l'interès de fins a 90 equips per a formalitzar la seva inscripció, d’aquests, 87 esdevenien en participants en portar a terme la protocolària baixada per la rampa de sortida, una cerimònia que es celebrava el dijous 31 d'agost, per donar pas a un recorregut composat per 27 proves especials cronometrades d’una corda de 345,72 km, distància que seria completada per 78 equips participants.

Malgrat intentar-ho molt intensament en la tercera etapa, una virolla en la segona va impedir la victòria de Grönholm-Rautiainen.

El tret de sortida estrictament competitiu del ral·li es produïa a 2 quarts de 7 del matí del divendres 1 de setembre, hora en la que la primera formació participant, Sébastien Loeb i Daniel Elena, procedien amb l’eixida del parc tancat que s’emplaçava a Kita Aikoku, a les afores d’Obihiro. Per davant els 87 equips participants tenien 10 proves especials de 123,80 km cronometrats, resultants de passar matí i tarda per un bucle de 4 trams, així com dues vegades per una especial espectacle a tocar del parc tancat, per tal de concloure l’activitat esportiva a quarts de 8 del vespre del mateix divendres.

Si bé a principis de la setmana en la que es disputava l’edició de l’esdeveniment nipó, la pluja havia acompanyat de manera generosa a les tripulacions mentre realitzaven les seves tasques de reconeixement, el cert era que en el moment de començar-se a disputar els primers quilòmetres competitius el sol era radiant. 

Amb la grava compactada per la pluja, el fet d’obrir pista era menys perjudicial per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, però tot i així aquests es van veure superats sistemàticament per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i per Petter Solberg i Phil Mills al llarg de les 2 cronometrades inaugurals del ral·li, sent tanmateix aquests sempre primers, segons i tercers respectivament en aquestes dues proves especials.

Però aquestes dues primeres cronometrades eren curtes i amb poc menys d’una dotzena de quilòmetres competitius sobre les seves espatlles, el marge que els finlandesos de Ford aconseguien sobre els seus companys d’equip era de només 2,5 segons. 3,4 segons en el cas del Subaru Impreza S12 WRC del noruec i del britànic o 7,7 segons amb el Citroën Xsara WRC dels campions del món en vigència.

Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la victòria de tram en la tercera prova especial, de 13,86 km de corda, amb el què els esforços s’equilibraven. Els pilots del Citroën Xsara WRC de l’equip Kronos grimpaven fins a la segona posició provisional, mentre que amb problemes de frenada, Petter Solberg i Phil Mills es veien superats pels seus companys de formació australians Chris Atkinson i Glenn MacNeall, descendint així des de la tercera fins a la cinquena posició provisional.

El bucle matinal es tancava amb la cronometrada més llarga de tot el programa i per tant haver fet una bona gestió dels pneumàtics en resultaria clau. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tornaven a establir el registre de referència per a la resta de participants i aquests accedien a les assistències de mitja etapa amb 9,3 segons de marge amb Sébastien Loeb i Daniel Elena i 37,8 segons amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, qui hi picaven contra un pont.

Chris Atkinson i Glenn MacNeall rebien una sanció de 50 segons en fer 5 minuts tard al control horari, sanció que els hi costaria baixar fins a la setena posició, passant a restar a les portes del podi el Peugeot 307 WRC pilotat pels austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor, si bé a 1 minut i 8,9 segons dels líders finlandesos i per 9,5 segons de marge amb el tercer Subaru Impreza S12 WRC, el pilotat per Toshi Arai i Tony Sircombe.

En la repetició del bucle després d’haver dinat, repetició de resultats, amb la victòria parcial de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en la cronometrada llarga del programa així com en les dues inicials de la segona meitat de l’etapa, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena tornaven a establir el registre més baix en la tercera prova especial del bucle, un conjunt de resultats que obria en uns tímids 2,2 segons les distàncies entre els dos caps de files mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen fregaven el minut de demèrit vers els seus companys d’equip, concretament a 59,9 segons.

Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien retallar 5 dècimes de segon als líders en cadascuna de les 2 passades pels 1,30 km cronometrats de l’especial espectacle d’Obihiro gràcies a les respectives victòries de tram.

En quan els rellotges japonesos indicaven que eren 3 quarts i mig de 8 del vespre, el primer equip participant, és a dir Sébastien Loeb i Daniel Elena, estava autoritzat a abandonar les assistències per a ingressar en règim de parc tancat a Kita Aikoku, una maniobra que s’havia de portar a terme abans no passessin 3 minuts de 2 quarts de 12 de la nit i que els campions del món en vigència feien a 10,5 segons dels líders, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tancaven el podi provisional a 1 minut i 2,1 segons del registre dels seus compatriotes i companys d’equip, amb la tranquil·litat de que el Peugeot 307 WRC de Manfred Stohl i Ilka Minor, quarts classificiats, difícilment podrien comprometre la seva posició, doncs els austríacs es trobaven a 1 minut i 18,6 segons del temps acumulat pels portadors del dorsal número 4 a sobre del seu Ford Focus RS WRC’06. Dani Sordo i Marc Martí, pagaven els tributs de la seva inexperiència sobre les múltiples corbes cegues japoneses i el càntabre i el català tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 2 minuts i 54,5 segons dels líders i per només 1,6 segons de marge amb el Subaru Impreza S12 WRC de Chris Atkinson i Glenn MacNeall, afligits per problemes de suspensions.

La segona etapa del ral·li era la més llarga de totes, amb 128,02 km cronometrats al llarg d’11 proves especials, a les que se’ls hi donava inici a les 6 en punt del matí amb la corresponent sortida del parc tancat. La jornada tenia un format peculiar, doncs de les 5 cronometrades del matí, a la tarda només se’n repetien 3 i la quarta s’escapçava per la meitat; a més més la segona del matí i la primera de la tarda eren una tercera i quarta passada per la segona cronometrada del bucle del divendres. Una activitat que tots aquells participants, dels 83 que restaven en el parc tancat, que poguessin afrontar la jornada dominical final, havien de concloure abans de que passessin 3 minuts de 2 quarts de 12 de la nit del mateix dissabte, si bé els primers en abandonar el parc tancat, hi podien retornar en superar les assistències del vespre a 3 quarts i mig de 8 del vespre.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’imposaven en les dues primeres proves especials de l’etapa, primer per davant de Sébastien Loeb i Daniel Elena i després de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, dues victòries de tram que deixaven les distàncies entre els dos primers equips classificats en 13,1 segons. Alhora, retornant a la primera especial sabatina, Chris Atkinson i Glenn MacNeall, llur Subaru Impreza S12 WRC semblava treballar a bon rendiment, aconseguien fer-se amb la cinquena posició de Dani Sordo i Marc Martí.

Els líders però patien una petita sortida de pista arran d’uns problemes de frens en el transcurs de la tercera prova especial matinal, amb la què les distàncies entre els dos principals contendents pel títol mundial es reduïa a pràcticament la meitat. Una segona errada consecutiva dels finlandesos de Ford en la quarta prova especial, en forma de virolla, desencadenava el relleu en el lideratge, que passava a ser per als francòfons de Kronos-Citroën per 17,4 segons de coixí. Afortunadament per als anteriors líders, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen no rendibilitzaven les errades dels seus caps de files i aquests quedaven a pràcticament la mateixa distància dels seus compatriotes amb la que havien sortit del parc tancat.

Volent assumir riscos per tal de revertir la tendència, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen cometien una tercera errada i patien una nova sortida de pista, amb el que Sébastien Loeb i Daniel Elena retornaven al parc de Kita Aikoku amb 3 victòries parcials sabatines en el seu haver i 27,9 segons de marge vers els pilots de Ford. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen eren sòlids tercers classificats a 1 minut i 15,6 segons dels líders, mentre que per darrera Chris Atkinson i Glenn MacNeall, en acumular-hi 2 tercers i 2 quarts millors temps, aconseguien fer-se amb la quarta posició de Manfred Stohl i Ilka Minor per 4,4 segons de coixí i a 2 minuts i 24,5 segons del temps dels darrers inquilins del podi. 

Per la tarda, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen acumulaven 3 victòries de tram en les 4 especials forestals, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena ho feien en la segona especial del bucle així com en les dues passades per l’especial espectacle d’Obihiro, amb les que els organitzadors tornaven a tancar l’etapa, amb el què la taula gairebé no experimentava canvis en les distàncies entre els dos primers classificats, mentre que els tercers, sense necessitat de pressionar ni defugir de pressions, s’hi deixaven un mig minut suplementari.

Així doncs, arribats als volts de les 8 del vespre del dissabte 2 de setembre, i sense cap mena de comunicació de sancions per part dels estaments organitzatius, la classificació d’etapa esdevenia definitiva amb l’entrada dels primers participants al parc tancat de Kita Aikoku. Sébastien Loeb i Daniel Elena afrontarien la tercera i última etapa amb 25,6 segons de marge vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que si aquest coixí es mesurava en vers el temps dels escuders de Ford, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, la separació assolia 1 minut i 43,1 segons. Chris Atkinson i Glenn MacNeall, a 4 minuts i 24,1 segons dels líders, tenien difícil accedir al podi de no produir-se cap errada flagrant al capdavant de la taula, havent de defensar a més a més la seva posició per 16,3 segons de marge amb el Peugeot 307 WRC de Manfred Stohl i Ilka Minor. 

La tercera i última etapa del ral·li, la dominical, arrancava també a les 6 en punt del matí amb la sortida del parc tancat de la primera formació participant, de les 81 que encara hi restaven. Per davant els organitzadors els hi posaven els últims 93,90 km cronometrats del programa al llarg de 5 proves especials forestals, més una cinquena i última passada per l’especial espectacle d’Obihiro per tal de concloure l’edició, unes cronometrades que a diferència de les dues primeres etapes del programa, aquestes discorrien cap a l’oest de l’epicentre de l’esdeveniment i que conclourien a les 3 en punt de la tarda amb la cerimònia del podi.

Decidits a lluitar per la victòria, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’imposaven en totes i cadascuna de les especials forestals de l’etapa dominical tret de la segona, en la que els finlandesos es veien privats d’aconseguir el millor temps per 1 dècima de segon per part dels seus rivals en la cursa per la victòria i el títol, Sébastien Loeb i Daniel Elena. L’esforç dels de Ford deixava als nòrdics a 5,4 segons del registre dels francòfons del preparador belga, emperò retallar aquesta distància en els 1,3 km cronometrats de l’especial espectacle d’Obihiro era quan menys impossible.

Per darrere dels dos tenors del ral·li, les distàncies s'anaven eixamplant progressivament amb la disputa de cadascuna de les cronometrades que es programaven i les posicions anaven quedant cada cop més ben definides. 

En el transcurs de l’última especial forestal, els argentins Luis Pérez-Companc i José Maria Volta patien una rebolcada enmig de la pista i Dani Sordo i Marc Martí, que l’afrontaven per darrere, s’aturaven i baixaven del cotxe per ajudar a la parella. En reclamar als organitzadors que se’ls recompensès pel temps perdut en la maniobra de socors, l’ens revisava les gravacions de les càmeres d’abord i aquests comprovaven com el pilot càntabre reprenia la marxa sense haver-se acabat de cordar l’arnès de seguretat, una maniobra que els va suposar l’exclusió del ral·li un cop aquest ja s’havia acabat.

Després de 15 victòries de tram de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i 11 per part de Sébastien Loeb i Daniel Elena, en la cinquena i última passada per l’especial espectacle d’Obihiro, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen sortien com una exhalació i aconseguien millorar en 2 segons el seu últim registre a la cronometrada, assolint així la seva primera victòria de tram al ral·li, alhora que trencaven el monopoli dels quatre pilots capdavanters, qui s’eixamplaven les distàncies en unes tímides 2 dècimes de segon.

Així doncs, arribats a les 3 en punt de la tarda del diumenge 3 de setembre de 2006 al Japó, Sébastien Loeb i Daniel Elena pujaven per 27ena vegada en la seva cursa al mundial de ral·lis al graó més alt del podi, batent així l’alsacià l’anterior record que fins llavors ostentava el madrileny Carlos Sainz i que l'espanyol s’havia llaurat al llarg de 14 temporades, per 4 per part del francès. Els pilots de Kronos-Citroën cobrien els 345,72 km cronometrats del programa en un temps de 3 hores 22 minuts i 20,4 segons, registre que rebaixava en 5,6 segons l’acumulat per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Espectadors de luxe del duel per la victòria, els seus compatriotes i companys d'equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, completaven el podi a 2 minuts i 46,5 segons del registre vencedor.

En terra de ningú, el millor dels restants va ser Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

En la categoria dels cotxes de producció, Fumio Nutahara i Daniel Barritt s’imposaven consecutivament en les tres primeres proves especials del programa, si bé la poca corda cronometrada d’aquestes els conferia només 8,2 segons de marge amb Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila, qui en establir el registre més baix de la categoria en la cronometrada reina, retornaven al reagrupament de mitja etapa com a líders de la provisional per 5,7 segons de marge.

A la represa per a la segona passada pel bucle més del mateix, i si bé el japonès i el britànic del Mitsubishi Lancer Evo IX eren batuts en dues ocasions per Mirco Baldacci i Giovanni Agnese, el cert era que aquests es feien amb el lideratge de la classe per 1,8 segons de marge en vers els finlandesos del Subaru Impreza STi N12.

Si bé Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila no aconseguien reeditar la victòria de tram en la cronometrada reina, si que aquests hi aconseguien el segon millor temps, mentre que els restituits en el lideratge, es lamentaven d’una punxada que els feia caure gairebé 1 minut a la classificació.

Després d’una doble disputa intranscendent de l’especial espectacle d’Obihiro, els participants enfilaven cap al parc tancat amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en primera posició per 45,1 segons de marge amb Fumio Nutahara i Daniel Barritt i 1 minut i 15,7 segons amb els polonesos Leszek Kuzaj i Maciej Szczepaniak.

L’endemà dissabte pel matí, els argentins del Tango Team Marcos Ligato i Rubén García i Gabriel Pozzo i Daniel Stillo assumien el protagonisme en quan a les victòries parcials de tram es refereix i ambdues formacions s’immiscien en una lluita per la tercera posició, mentre que de mica en mica, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’anaven distanciant de Fumio Nutahara i Daniel Barritt, qui es lamentaven de dues pèrdues de pressió en els seus pneumàtics.

Per la tarda, els dos primers classificats espremien una mica més els seus esforços i alternant-se en l’autoria dels millors temps, les distàncies pràcticament no s’alteraven vers el reagrupament de mitja etapa, entrant els líders finlandesos al parc tancat de Kita Aikoku amb 1 minut i 9,2 segons de marge vers Fumio Nutahara i Daniel Barritt i 1 minut i 53,1 segons amb Gabriel Pozzo i Daniel Stillo. Marcos Ligato i Rubén García restaven a les portes del podi a 35,6 segons dels seus companys d’estructura.

El coixí doncs era ampli de cara als 93,90 km cronometrats de la tercera i última etapa, i els finlandesos optaven per pilotar amb cautela, deixant el rol de llebrers als argentins del Tango Team. El pla semblava funcionar a la perfecció en arribar al reagrupament de mitja etapa, doncs els nòrdics només havien concedit 1 segon exacte a Fumio Nutahara i Daniel Barritt al llarg de tot el bucle, però en la primera especial de la represa, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila patien una rebolcada a causa d’una avaria en les seves suspensions i tot se n’anava en orris en perdre-hi més d’1 hora a final de tam i 8 posicions a la taula. 

Així doncs el japonès i el britànic es feien amb la primera plaça per 27,1 segons de marge amb els llebrers Gabriel Pozzo i Daniel Stillo i 1 minut i 9,5 segons amb Marcos Ligato i Rubén García. Tot i que les dues formacions argentines ho seguien provant, el cert era que l’última especial forestal i l’especial espectacle d’Obihiro, eren insuficients com per a canviar la parella de noms de la formació guanyadora i finalment Fumio Nutahara i Daniel Barritt vencien per 27,4 segons de marge amb Gabriel Pozzo i Daniel Stillo i 1 minut i 1,2 segons amb Marcos Ligato i Rubén García.

La victòria doméstica de Fumio Nutahara, era la segona del pilot japonès en el certamen de producció després de l’aconseguida al Monte-Carlo inaugural, i aquest es situava en segona posició del campionat a 14 punts del lideratge de l’absent Nasser Al-Attiyah i 1 punt per sobre del sanmarinès Mirco Baldacci.

Un inoportú accident de Latvala-Anttila, facilitava la victòria a casa de Nutahara .

Sébastien Loeb aconseguia amb aquesta la seva setena victòria en la temporada, un resultat que li permetia incrementar en dos punts més l'avantatge que el pilot alsacià tenia al capdavant de la general provisional del campionat vers Marcus Grönholm, deixant ara les distàncies en 33 punts i quan encara mancaven 50 punts per decidir. Tot i la desqualificació del càntabre Dani Sordo, aquest es mantenia en la tercera posició provisional del campionat amb 41 punts, 8 més que el màxim pretendent aquesta plaça, el finlandès Mikko Hirvonen.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	102
Marcus Grönholm	69
Dani Sordo	41

En el campionat de marques, Ford en situar dos cotxes dalt del podi escurçava per segon ral·li consecutiu les distàncies vers Kronos-Citroën, els quals ara els avantetjaven en tan sols 11 punts. Subaru per la seva banda seguia en terra de ningú en tercera posició, massa lluny per optar a posicions més altes de la general i amb un marge prou còmode com per pensar en riscos potencials de l'OMV-Peugeot.

Constructor	Punts
Kronos-Citroën	132
Ford	121
Subaru	74