Sébastien Loeb esdevenia el pilot amb més victòries al Japó, superant a Carlos Sainz amb 27. Onzena cita en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, el diumenge 3 de setembre de 2006 es posava punt i final a Obihiro, a la illa de Hokkaido, al 6è Ral·li del Japó, cita que amb puntuabilitat per als campionats de pilots, marques i producció aconseguia captar l'interés de 90 equips a participar, dels que 87 el van materialitzar. La prova arrancava amb la corresponent cerimònia de sortida celebrada el dijous 31 d'agost per donar pas a un recorregut composat de 27 especials cronometrades amb una corda de 345,72 km els quals serien completats per 78 equips participants. Malgrat intentar-ho molt intensament en la tercera etapa, una virolla en la segona va impedir la victòria de Grönholm-Rautiainen. La semana mateixa a la celebració de la prova les pluges van regar generosament els trams, complicant les tasques de reconeixement, però ja el divendres el sol va començar a imperar el cel, si bé el terreny estava força enfangat. Tot i que obrir pista en aquestes condicions és menys perjudicial que fer-ho sobre grava seca, igualment Sébastien Loeb i Daniel Elena es van veure perjudicats per aquest rol, facilitant que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen marquessin els dos primers registres que els portarien a liderar la prova des d'un primer instant, de ben a la vora el seguia el seu company d'equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Loeb-Elena replicaven amb el millor temps en el tercer tram, el que els permetia avançar a Hirvonen-Lehtinen en la segona posició de la general provisional al que Grönholm-Rautiainen responien encadenant tres millors registres si bé sense arribar a desempellegar-se del Xsara WRC de Loeb-Elena que a mitja jornada el tenia a 13,7 segons per darrera seu. Amb un escratx per a Loeb-Elena, un altre per Grönholm-Rautiainen i dos més per als de Kronos-Citroën en les especials espectacle es posava punt i final a la primera etapa amb els dos caps de série separats per tan sols 10,5 segons, mentre que Hirvonen-Lehtinen era ja a més d'un minut en terra de ningú ja que els problemes del Subaru oficials de Petter Solberg i Phil Mills amb els frens per una banda, i el de Chris Atkinson i Glenn MacNeall amb les suspensions per una altra, unit a la inexperiència de Dani Sordo i Marc Martí al Japó, deixava en quarta plaça als austríacs Manfred Stohl i Ilkka Minor amb el Peugeot 307 WRC a més de dos minuts del liderat. Situats ja en dissabte, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen van sortir decidits a certificar la seva victòria a la prova pel que van marcar els dos primers millors registres, però uns problemes de frens en la tercera especial cronometrada de l'etapa van permetre primer que Loeb-Elena escurcessin distàncies i una virolla en el quart tram permetia que la parella franco-monegasca passés a liderar la prova del pacífic oest. Ambdos equips es van seguir repartint els millors registres el que va permetre que les distàncies entre tots dos a partir d'aquell moment fossin pràcticament neutres arribant a la neutralització de la segona etapa separats per tan sols 25,6 segons, una distància lluny de ser definitiva. Per darrera d'ells Hirvonen-Lehtinen seguien en terra de ningú ocupant la darrera posició amb dret a pujar el podi, però ja a 1 minut i 43,1 segons, mentre que per darrera Atkinson-MacNeall donaven caça a Stohl-Minor però aquests pilots estaven ja a més de 4 minuts de les primeres posicions, tot un mòn. A la tercera i última jornada dominical els dos principals animadors de la prova van sortir amb les espases en alt, repartint-se els dos primers escratxs del dia, però a partir del tercer tram, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen encadenarien tres escratxs consecutius que situaven a la parella finlandesa de Ford a tan sols 5,4 segons de la victòria a falta de disputar-se un sol tram, per desgràcia per als de Ford, o per fortuna dels de Kronos-Citroën, aquest tram era una especial espectacle curta i que poc marge per la sorpresa podria deixar tret d'una punxada o sortida de pista, a més a més i per primera vegada en tot el que es duia celebrat de prova, no va ser guanyada per cap dels dos equips, sino per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Així doncs Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la seva 27ena victòria al mundial de ral·lis, el que permetia al pilot alsacià esdevenir el pilot amb més victòries al mundial desbancant al madrileny Carlos Sainz que mantenia el rècord des de 2004 amb 26. Mracus Grönholm i Timo Rautiainen finalitzaven finalment el recorregut a 5,6 segons dels guanyadors mentre que els seus compatriotes i companys d'equip, completaven el podi a 2 minuts i 46,5 segons. La jornada va estar marcada per l'accident dels argentins de l'equip Stobart Luis Pérez Companc i Jose Maria Volta, els quals blocaven lleugerament la traçada, Dani Sordo i Marc Martí que venien just darrera van aturar-se i van ajudar als pilots sudamericans, pel que van perdre 2 minuts de temps en la operació, en reclamar a la organització que els compensès el temps perdut, aquests van mirar les càmares d'abord veient que el pilot càntabre no s'havia lligat correctament l'arnès de seguretat en empendre la marxa el que va suposar la desqualificació automàtica de la parella cantabro-catalana.
En terra de ningú, el millor dels restants va ser Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. En la categoria dels cotxes de producció, el ral·li va començar amb una interessant lluita entre els pilots de Subaru Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila i els de Mitsubishi Fumio Nutahara i Daniel Barritt, fins que en els darrers compassos del primer dia una punxada del pilot local, la tercera que patia al llarg de l'etapa aplanava el camí de Latvala-Anttila que se situava ja a 47 segons per anar engeruixant aquesta distància al llarg de la segona jornada i mantenir-la entorn del minut i escaig. Tot semblava estar a favor dels finlandesos fins que a falta de tres trams per completar el recorregut, patien una volcada que els feien perdre una hora i arruinaven el seu ral·li i facilitaven la segona victòria en el campionat de Fumio Nutahara, el qual es situava en segona posició del campionat per darrera de Nasser Al-Attiyah.
Un inoportú accident de Latvala-Anttila, facilitava la victòria a casa de Nutahara . Sébastien Loeb aconseguia amb aquesta la seva setena victòria en la temporada, el que li permetia incrementar en dos punts més l'avantatge que el pilot alsacià tenia al capdavant de la general provisional del campionat vers Marcus Grönholm, deixant ara les distàncies en 33 punts quan encara mancaven 50 punts per decidir. Tot i la desqualificació del càntabre Dani Sordo, aquest es mantenia en la tercera posició provisional del campionat amb 41 punts, 8 més que el màxim pretendent aquesta plaça, el finlandès Mikko Hirvonen.
En el campionat de marques Ford en situar dos cotxes dalt del podi escurçava per segon ral·li consecutiu les distàncies vers Kronos-Citroën, els quals ara els avantetjaven en tan sols 11 punts, Subaru per la seva banda seguia en terra de ningú en tercera posició, massa lluny per optar a posicions més altes de la general i amb un marge prou còmode com per pensar en riscos potencials de l'OMV-Peugeot.
|
|---|
Sébastien Loeb 
Marcus Grönholm
Dani Sordo 
Kronos-Citroën
Ford
Subaru