Victòria contundent de Solberg-Mills que guanyaven a casa de Subaru. El diumenge 5 de setembre de 2004 finalitzava a Obihiro, a l’illa de Hokkaido, el 4t Ral·li de Japó, esdeveniment que suposava arribar a l’onzena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, per llavors composat per 16 proves, així com la primera visita del Mundial de Ral·lis al país asiàtic. L’edició entregava punts en els certàmens mundials de pilots i constructors, però aquesta comptava amb la baixa sonada de la firma local Mitsubishi, qui s’estimaven més pagar una multa, que exposar-se a fer un mal resultat davant del seu mercat. Tot i això, la llista oficial d'inscrits es va engreixar fins a les 90 formacions, de les que només 1 estaria absent a la protocolaria cerimònia de sortida celebrada el dijous 2 de setembre a 2 quarts de 8 del vespre. L’endemà divendres aquests 89 equips participants iniciarien el camí cap a les 27 proves especials cronometrades de 386,68 km que els organitzadors disposaven a l’itinerari, distància que seria completada per 59 equips participants.
Obrint pista el primer dia i una errada de pneumàtics en el segon va condemnar a Loeb-Elena al segon lloc. Ben d’hora, a 2 quarts de 6 del matí en el país del sol naixent, del divendres 3 de setembre, arrancava l’edició amb la sortida de la primera parella participant del parc tancat, el qual s’emplaçava a Kita Aikoku, a les afores de la ciutat d’Obihiro. Un bucle de 4 trams es disputava matí i tarda, mentre que la cronometrada situada a les afores de l’epicentre del ral·li i que havia exercit les funcions del tram de proves el dijous al matí, en anglicisme perfecte “shakedown”, es tornava a disputar al capvespre per tal de concloure l’activitat cronometrada. En total 150,58 km de lluita contra el cronòmetre al llarg de 9 proves especials, una activitat que finalitzaria per a la primera formació en superar les assistències de final d’etapa a quarts de 9 del vespre i que tots aquells que volguessin prosseguir amb la competició, havien de tenir resolta abans d’1 quart i 3 minuts d’11 de la nit del mateix divendres. Els pilots de Subaru Petter Solberg i Phil Mills encertaven de ple en la seva munta de pneumàtics, doncs els campions del món en vigència obtenien 2 victòries de tram consecutives en les 2 primeres proves especials, gràcies a escollir uns compostos més estrets i tous que copiaven millor el terreny. Sébastien Loeb i Daniel Elena, penalitzats pel fet d'haver d’obrir pista i no tenir cap mena de referència dels seus rivals en les frenades, doncs la prova era debutant al calendari i per tant desconeguda per a la familia del certamen mundial, obtenien el segon millor temps en la cronometrada inaugural. En la següent però, el francès i el monegasc es veien superats a final de tram tan per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, com pels seus companys d’equip Carlos Sainz i Marc Martí, si bé en la classificació general, els francòfons de Citroën només perdien una plaça en favor dels finlandesos de Peugeot. Lluny d’abaixar els braços, els líders de la classificació provisional del mundial de ral·lis s’imposaven en la tercera cronometrada del bucle i aquests recuperaven la segona posició per 4 dècimes de segon de marge. La quarta i última prova especial del bucle tenia poca entitat cronometrada, però suficient com per a que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen poguessin recuperar la segona posició, gràcies a establir el segon millor temps rera Petter Solberg i Phil Mills. Amb 3 victòries de tram sobre 4 possibles, els pilots de Subaru afrontarien l’escull post meridional amb 19,9 segons de marge vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i 21,4 segons amb Sébastien Loeb i Daniel Elena. Discrets, els pilots de Ford Markko Märtin i Michael Park eren quarts a 38,4 segons dels líders, pressionats pel Citroën Xsara WRC de Carlos Sainz i Marc Martí, que es trobava classificat a 1,2 segons del seu registre. Petter Solberg i Phil Mills es mantenien en la seva munta de pneumàtics de cara a la segona passada pel bucle, però en aquesta ocasió l'elecció no resultava ser tan avantatjosa. Amb la pista més neta de grava que no pas al matí, Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en les 3 cronometrades forestals llargues del bucle, amb el que els homes de Citroën no només recuperaven la segona posició, sinó que a més a més aquests es situaven a 11,0 segons del lideratge dels de la Constel·lació de les Plèiades, a manca de celebrar les 2 últimes cronometrades curtes de la jornada, les quals totalitzaven 5,0 km de corda competitiva. Petter Solberg i Phil Mills trencaven la dinàmica dels seus perseguidors en la segona passada per la quarta especial del bucle, mentre que Carlos Sainz i Marc Martí aconseguien la seva primera victòria de tram en la primera passada cronometrada i competitiva pel tram de proves. Arribats a quarts de 9 del vespre del divendres 3 de setembre, les primeres formacions participants, de les 66 que aconseguien completar el programa de l’etapa inaugural, començaven a ingressar en règim de parc tancat a l’espai emplaçat a tal efecte a Kita Aikoku amb Petter Solberg i Phil Mills al capdavant de la classificació per 12,7 segons de marge amb Sébastien Loeb i Daniel Elena i 17,8 segons amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Rere els 3 inquilins de les posicions de podi, les distàncies començaven a ser importants, amb Markko Märtin i Michael Park a 1 minut i 1,7 segons dels líders i per 5,1 segons de marge amb Carlos Sainz i Marc Martí. La segona etapa, de menor distància cronometrada que l’anterior, arrancava igualment a 2 quarts de 6 del matí, i aquesta comptava amb 11 proves especials de 124,98 km cronometrats en el seu programa, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 5 trams, el tercer dels quals era el mateix quart tram del bucle del dia anterior, així com una segona passada per l’especial espectacle per tancar l’activitat competitiva i quan novament el sol ja s’havia amagat per l’horitzó. Una activitat que, assistències de final d’etapa incloses, tots aquells participants que volguessin afrontar la tercera i última etapa sense sancions addicionals, havien de tenir resolta abans no passessin 10 minuts de les 10 de la nit del dissabte 4 de setembre. Els líders, Petter Solberg i Phil Mills, s’imposaven consecutivament en les 5 proves especials del bucle matinal i començaven a caminar fermament cap a la victòria en quatriplicar el seu marge al capdavant de la classificació provisional. En contrapartida, Sébastien Loeb i Daniel Elena optaven per una munta de pneumàtics massa dura per al terreny, i els de Citroën anaven concedint segons especial rere especial, per veure’s provisionalment arrabassats per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen al terme de la segona especial sabatina. Només una avaria en el canvi del Peugeot 307 WRC dels finlandesos, el qual es quedava bloquejat en tercera velocitat, en la quarta prova especial del matí, tretzena en el còmput global de l’esdeveniment, permetia als pilots de Citroën recuperar la segona posició per davant de Markko Märtin i Michael Park, qui davant el desconeixement del terreny i el retorn precipitat del seu director d’equip, Malcolm Wilson, al Regne Unit per tal d’assegurar la continuïtat de l’equip per a la temporada següent, optaven per mantenir-se cautelosos. Carlos Sainz i Marc Martí també treien renda del problema en el canvi del Peugeot 307 WRC dels pilots finlandesos, i el madrileny i el català assolien la quarta posició a 1 minut i 49,0 segons dels líders just abans d’entrar en les assistències de mitja etapa i per l'estret marge de 3,2 segons vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Sébastien Loeb i Daniel Elena eren segons classificats en aquells compassos de la jornada a 46,4 segons dels líders i per gairebé indèntic marge, 47,3 segons, en relació al Ford de Markko Märtin i Michael Park, qui rere seu tenien el Citroën de la parella espanyola a 15,3 segons. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen establien el millor temps en la primera cronometrada de la tarda i els finlandesos es retrobaven així amb la quarta posició, però el duel distava molt d’estar resolt, doncs en la quarta especial post meridional, els de Citroën recuperaven la plaça perduda en obtenir el tercer millor temps i fer-se-la seva amb dues victòries de tram en les dues següents últimes proves de la jornada. Per davant, Petter Solberg i Phil Mills aconseguien sumar 2 temps escratx més en el seu haver, amb els què el noruec i el britànic de Subaru aconseguien portar les distàncies vers els seus més immediats perseguidors per sobre del minut, mentre que els belgues de Ford François Duval i el copilot accidental, arran de la mort del pare Stéphane Prévot, Philippe Droeven, aconseguien la seva primera victòria de tram en la quarta passada per l’especial espectacle de Rikubetsu. Novament a quarts de 9 del vespre, els primers equips participants començaven a enfilar cap al parc tancat de Kita Aikoku amb Petter Solberg i Phil Mills al capdavant de les 63 formacions que restaven en actiu per 1 minut i 9,2 segons amb Sébastien Loeb i Daniel Elena, qui semblaven donar per bona la posició assolida i no presentaven cap mena de lluita per la victòria. Markko Märtin i Michael Park tancaven les posicions de podi a 1 minut i 40,3 segons dels líders i per 25,9 segons i 37,5 segons de marge amb Carlos Sainz i Marc Martí, i Marcus Grönholm i Timo Rautiainen respectivament. Amb dues primeres etapes molt properes, prova d’això era que una mateixa cronometrada es celebrava tan en divendres com en dissabte i en una posició no marginal del bucle; la tercera i última etapa se n’anava en direcció contrària, cap a l’oest d’Obihiro, on s’hi dibuixava un bucle de 3 trams que es disputava en els dos extrems matinals del diumenge 5 de setembre, més una tercera passada per l’especial espectacle de Satsunai, la del tram de proves, abans de passar per les assistències de mitja etapa de Kita Aikoku. En total 7 proves especials que suposaven els darrers 111,94 km cronometrats del programa i als que se’ls hi donava sortida a 2 quarts de 6 del matí, per a sorpresa de ningú, i que finalitzarien a les 4 en punt de la tarda amb la protocolària cerimònia del podi. Sébastien Loeb i Daniel Elena encetaven la jornada amb dues victòries de tram, si bé aquestes només els reconfortaven amb un retall d’uns escassos 3,2 segons vers els líders. Entretant, en el transcurs de la segona prova dominical, els belgues François Duval i Philippe Droeven s’acomiadaven del ral·li en patir un accident. Els companys d’equip d’aquests últims, Markko Märtin i MIchael Park, tancaven el bucle matinal amb respectives de tram que, com les de Sébastien Loeb i Daniel Elena, mancaven de rellevància en una classificació molt eixamplada. Paral·lelament, els companys de formació dels francòfons dels dos galons, Carlos Sainz i Marc Martí, buscant l’enèssim canvi per a posar a punt el seu Xsara WRC, optaven per unes molles més dures, les quals tornaven el seu cotxe en subvirador. La parella espanyola, en ser regularment batuda per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, perdien la quarta posició en favor dels finlandesos de Peugeot al terme de la tercera prova especial, arribant al reagrupament de mitja etapa a 4,9 segons del registre acumulat pels nòrdics de la marca borgonyesa del lleó, si bé afortunadament, els companys i compatriotes d’aquests, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen es trobaven en sisena posició a 4 minuts i 14,6 segons dels de Citroën en haver acumulat molts problemes de canvi i transmissió en els compassos inicials de l’esdeveniment. A la represa de la competició, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen duplicaven distàncies amb Carlos Sainz i Marc Martí en imposar-se en les dues primeres proves especials del segon bucle dominical, encadenant una tercera i última victòria de tram, ex-aequo amb Markko Märtin i Michael Park, en la darrera cronometrada de l’itinerari per tal d’acabar de ratificar la quarta posició assolida. Per davant, entre els integrants de les posicions provisionals de podi, la mesura i l’equilibri imperava i els segons que uns es deixaven en una cronometrada, els recuperaven en la següent, amb el què les distàncies entre aquests vivien canvis poc rellevants. Només els líders, Petter Solberg i Phil Mills, aconseguien un rendiment més constant i aquests amb 4 segons millors temps i un tercer millor temps, eixamplaven tímidament el seu marge al capdavant de la classificació. En sonar les 4 en punt de la tarda en el país del sol naixent, el 4t Ral·li de Japó arribava al seu moment de concloure’s amb la victòria de Petter Solberg i Phil Mills. Els efusius pilots de Subaru sumaven la seva vuitena victòria al mundial de ral·lis a casa del constructor, en completar 386,68 km cronometrats del programa en un temps total de 3 hores 43 minuts i 50,6 segons, registre que rebaixava en 1 minut i 13,3 segons l’acumulat pels pilots de Citroën, i màxims aspirants a treure'ls-hi el dorsal número 1, Sébastien Loeb i Daniel Elena. Markko Märtin i Michael Park tancaven el podi nipó a 1 minut i 43,3 segons del crono dels vencedors.
Errar en les notes és normal en un ral·li nou tal i com els hi va passar a Märtin-Park. Petter Solberg aconseguia al Japó la seva tercera victòria de la temporada, amb la què el pilot noruec superava d'una tacada a Markko Märtin i Carlos Sainz en la taula provisional del certamen de pilots, situant-se així en segona posició a 30 punts del sòlid líder de la classificació, l'alsacià Sébastien Loeb. Markko Märtin perdia la segona plaça, però el pilot estonià podia engruixir en dos punts més les distàncies vers Carlos Sainz, mentre que per darrera Marcus Grönholm escurçava un punt al madrileny.
En el certamen de constructors, Citroën aconseguia sumar 12 punts gràcies al segon i cinquè llocs de les seves dues parelles de pilots, mentre que per part de Subaru l'aportació de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a la victòria del seu company era pobre, amb un 7è lloc final, i per tant la marca de la constel·lació de les Plèiades sumava també 12 punts, amb el què els nipons preparats al Regne Unit s’acostaven tímidament a la cómoda segona posició de Ford, alhora que es distanciaven lleugerament de Peugeot en la lluita per la tercera plaça.
|
---|