Hirvonen i Lehtinen van resultar ser segons en els trams i en el podi, però van guanyar després de tot.

El 20è el Ral·li d’Austràlia suposava el retorn de la cita oceànica al calendari del Campionat del Món de l’especialitat, després de 3 anys d’absència. I ho feia reinventant-se, abandonant la costa oriental de Perth, per anar a buscar un nou emplaçament a l’estat occidental de Nova Gales, concretament a la ciutat de Kingscliff. La prova arrancava a 3 quarts de 7 de la tarda del dijous 3 de setembre de 2009 amb la protocolària cerimònia de sortida, a la que li seguirien les primeres proves especials cronometrades de les 35 que constaven en el programa d’una corda total competitiva de 344,72 km. El ral·li, que finalitzava el diumenge 6 de setembre, entregava punts en els certàmens de pilots, constructors i producció, un ventall de possibilitats que només aconseguia atraure fins a 44 formacions per a oficialitzar la seva inscripció, dels que 40 esdevenien en participants i 25 els que aconseguien completar el programa.

Traient-se la roba mullada de xampany, Loeb-Elena es van assebentar que no havien guanyat el ral·li.

Només 8 minuts després de baixar per la rampa de sortida, els 40 equips participants a l’edició s’afrontaven a una doble passada per una especial espectacle de 2,55 km de distància que es dibuixava pels carrers asfaltats de Murwillumbah. En ella els provençals del Citroën Junior Team, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, hi obtenien el millor temps en respectives passades, primer per davant dels noruecs de l’equip Stobart Henning Solberg i Cato Menkerud i després dels campions del món Sébastien Loeb i Daniel Elena, amb el què els francesos s’endinsaven en el parc tancat de Kingscliff amb 3,5 segons de marge amb els noruecs d’Stobart, tercers en la segona disputa de la cronometrada anomenada Tweed i 4,3 segons en vers als oficials de Citroën que lluïen el dorsal número 1 sobre les seves finestretes, Sébastien Loeb i Daniel Elena. Els portadors del dorsal número 2, el càntabre Daniel Sordo i el molinenc Marc Martí eren quarts a 5,0 segons del lideratge precedint en només 1 dècima de segon a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

La competició es reprenia a 2 quarts de 6 del matí del divendres 4 de setembre amb la sortida del parc tancat de Kingscliff, per tal d'afrontar els primers quilòmetres cronometrats forestals de l'edició. Al llarg de 13 proves especials, amb un bucle matinal i post meridional totalment diferents, 101,69 km cronometrats s’afegien al recorregut, una activitat competitiva que els més matiners conclourien en quan passessin 10 minuts de les 8 del vespre.

Gràcies a una posició de sortida als trams lleugerament endarrerida, quarts, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila establien el millor temps en la primera especial cronometrada del dia i aquests s’enfilaven fins a la tercera posició provisional per darrera dels dos Citroën C4 WRC en mans dels dos Sébastien.

Els seus companys a Ford i caps de files, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que tot i que havien de lluitar amb la feixuga tasca d’haver d’obrir pista, feien el mateix en la següent prova especial i precisament per davant de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, amb el què els escuders de Ford ascendien fins a la primera posició i els seus compatriotes fins a la tercera a 2 dècimes de segon de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Segona passada per la primera prova especial de la jornada, Dani Sordo i Marc Martí aturaven el cronòmetre abans que ningú en la tercera prova especial del dia i aquests acostaven el seu crono al de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, qui hi perdien el tercer lloc en favor de Sébastien Loeb i Daniel Elena, segons en la sortida a tram rere els finlandesos de la firma anglosaxona de l’oval blau.

Les protestes veïnals obligaven als organitzadors a cancel·lar la quarta prova especial, tan en la seva disputa matinal, com en la seva segona passada posterior al reagrupament de mitja jornada.

De poca entitat cronometrada, Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila aconseguien 2 victòries de tram en les 3 últimes proves especials de l’escull, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia feien el mateix en la darrera per tal de ratificar-se en les dues primeres posicions de la taula provisional. Mentre que amb l’increment de les temperatures ambientals, l’efecte escombrat de pista anava “in crescendo” i tan Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen com Sébastien Loeb i Daniel Elena veien com Dani Sordo i Marc Martí els hi anaven menjant el marge acumulat, fins al punt que els espanyols de Citroën s’immiscien en les posicions de podi just en el moment de reagrupar-se per a les assistències de mitja etapa a 12,4 segons de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i a 11,3 segons de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Sébastien Loeb i Daniel Elena eren quarts 2,0 segons per darrere dels seus companys d’equip i per 2,2 segons de marge amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Per la tarda Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila vencien en les 3 proves especials forestals del programa, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, en emprar pneumàtics desgastats, feien el mateix en les dues passades per l’especial espectacle dels carrers de Murwillumbah, Tweed, amb la que els organitzadors concloïen l’activitat cronometrada de la jornada.

Entretant, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, s’avesaven a la segona posició a final de tram rere els seus companys d'esquadra en les 3 especials forestals del bucle de la tarda i els finlandesos es feien amb la tercera posició en la classificació provisional, si bé una mala actuació d’aquests en les dues passades per Tweed, els comportava perdre dos llocs a la general.

A quarts de 9 del vespre els primers equips participants començaven a entrar en règim de parc tancat a Kingscliff, lloc i moment en el que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila lideraven la classificació per 2,2 segons de marge amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Sébastien Loeb i Daniel Elena tancaven les posicions de podi per la mínima distància mesurable, 1 dècima de segon, vers els seus companys d’equip Dani Sordo i Marc Martí i a 22,7 segons dels líders, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 23,6 segons dels seus companys de formació, és a dir 9 dècimes de segon dels darrers inquilins del podi.

La segona etapa del ral·li incrementava lleugerament la distància cronometrada vers la primera, amb 113,45 km competitius al llarg de 10 proves especials, de les que 8 eren sobre grava i les 2 restants, la doble passada a Tweed per tancar l’etapa, sobre asfalt. Unes hostilitats vers les agulles del cronòmetre que s’iniciava en tornar a passar 2 quarts de 6 del matí, en aquest cas del dissabte 5 de setembre, mentre que el retorn al punt d’exida es produiria a manca de 5 minuts per a les 9 del vespre.

Amb unes posicions de sortida a tram més favorables que no pas en la jornada inicial, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien 2 victòries de tram i un segon millor temps en les 4 proves especials del bucle matinal, idèntic resultat que sumaven els seus rivals en la cursa pel títol mundial, els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Tot i aquest bon rendiment dels dos caps de files, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila retornaven a Kingscliff a quarts de 12 del migdia per a les assistències de mitja etapa conservant la primera posició per 3,5 segons de marge amb els francòfons de Citroën i per 7,9 segons amb els seus companys d’equip. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia perdien dos llocs a la taula i baixaven fins a la quarta posició a 10,2 segons dels líders i per 6,3 segons de marge amb la unitat oficial de Dani Sordo i Marc Martí en una taula molt compactada en els primers llocs. Rere el segon dels Citroën un gran buit, doncs Henning Solberg i Cato Menkerud eren sisens a més de 2 minuts dels líders.

En les dues primeres cronometrades de la represa, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien aturar abans que ningú el cronòmetre, dues victòries de tram que permetien als campions del món assaltar el lideratge de la provisional per 5,3 segons de marge. 

Una tercera victòria de tram consecutiva dels pilots de Citroën, els ratificava al capdavant de la taula provisional pel marge no massa significatiu d’11,1 segons, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien arrabassar la segona posició als seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila per 2,8 segons. Uns compassos de l’etapa en els que Dani Sordo i Marc Martí, amb dos tercers i un segon millor temps, superaven a la parella del Citroën Junior Team per situar-se en quarta posició.

Ja en la darrera cronometrada forestal de la jornada, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es lamentaven d’una punxada que els feia perdre 49,5 segons vers el registre de referència de Dani Sordo i Marc Martí i aquests hi perdien 1 posició més a la taula. De fet la darrera prova especial forestal era la que determinava l’ordre de sortida de cara a la tercera i última etapa dominical i en ella Sébastien Loeb i Daniel Elena optaven per tornar a emprar el joc tàctic, alçant deliberadament el peu de l’accelerador per tal de que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen lideressin la classificació 2,0 segons per davant de Dani Sordo i Marc Martí i 4,1 segons per davant dels campions del món, amb el què així l’endemà aquestes dues formacions els hi netegerien la pista de grava.

Amb la mesura ben presa als carrers de Murwillumbah, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven a imposar-se en les dues passades per Tweed i els provençals afrontarien l’etapa dominical en cinquena posició a 1,8 segons del temps de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i a 46,2 segons del lideratge que ostentaven Dani Sordo i Marc Martí. 1 dècima de segon per darrera dels espanyols, s’hi trobaven empatats a temps tan Sébastien Loeb i Daniel Elena com Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

A contracorrent amb d’altres esdeveniments contemporanis, la jornada de clausura dominical era la més llarga de tot el programa de l’edició amb 124,48 km cronometrats al llarg de 10 proves especials de terra, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 5 trams, en el que 1 d’ells variava entre una passada i l’altre, doncs en el de primera hora del matí es repetia una cronometrada del dissabte, mentre que en el de mig matí es tornava a passar pel tram més llarg de tot el programa, Repco, que s’havia disputat el divendres. Del parc tancat de Kingscliff Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en sortien a les 5 en punt del matí, mentre que la cerimònia del podi es programava a 3 quarts de 5 de la tarda.

La tàctica funcionava i amb el millor temps en la primera especial dominical, de tan sols 7,40 km cronometrats, Sébastien Loeb i Daniel Elena es feien amb l’anhelada primera posició de la classificació provisional per 2,3 segons de marge amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Dani Sordo i Marc Martí feien el mateix que els seus caps de files en la cronometrada següent, la segona més llarga de tot el programa, i aquests prenien el segon lloc als finlandesos de Ford per 1 dècima de segon.

Per darrera Sébastien Ogier i Julien Ingrassia batien per segona vegada consecutiva el temps de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, qui s’hi deixaven poc menys d’1 minut en patir una punxada, i els joves talents de Citroën prenien la quarta posició als de la marca anglosaxona de l’oval blau.

La rèplica de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen als seus rivals de Citroën no tardaria massa en arribar, i aquests en establir el millor temps en la tercera prova especial matinal, gràcies a que la pista no es netejava tant per la presència de certes humitats matinals, recuperaven la segona posició recentment perduda amb els espanyols de Citroën per 5,9 segons de marge, alhora que restaven a 4,4 segons del lideratge de Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’afegien a la llista de vencedors de cronometrades dominicals, si bé el marge a recuperar era força ampli després d’haver perdut pressió d’aire en una roda, mentre que els líders Sébastien Loeb i Daniel Elena tancaven aquest primer bucle tal i com l’havien començat, és a dir amb una victòria de tram, per tal de deixar les distàncies vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en 11,0 segons en el moment de fer entrada a Kyogle per a les assistències remotes equatorials. 

Per la seva banda, tot i aturar el cronòmetre per davant dels caps de files finlandesos a Ford en les dues últimes especials matinals, Dani Sordo i Marc Martí es mantenien en la tercera posició a 3,8 segons de la parella nòrdica.

Pràcticament en una repetició del que havia passat hores abans sobre aquelles mateixes cronometrades, Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en la primera prova especial del bucle i Dani Sordo i Marc Martí ho feien en la següent per tal de tornar a guanyar la segona posició, ara per 1,5 segons. Per 3,2 segons Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen es veien privats de repetir la victòria de tram en la tercera prova especial, fita que aconseguien els líders francòfons de Citroën, si bé els de Ford recuperaven de nou la plaça perduda i tornaven ocupar provisionalment el graó intermedi del podi per 2,3 segons de marge vers els espanyols i a 16,8 segons de l’anhelada primera posició.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es tornaven a imposar en la quarta prova especial del bucle, si bé en aquesta ocasió compartint el registre amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, amb el què el resultat era del tot en va de cara a recuperar el quart lloc.

Repco, patrocinador principal de l’edició, donava el seu nom a la cronometrada reina de l’itinerari, amb llur segona passada es tancava el programa. En ella Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tancaven el seu concurs al ral·li amb una nova victòria parcial de tram, la cinquena, però els finlandesos no feien altra cosa que ratificar la seva segona posició, doncs aquests no eren capaços de retallar els 18,4 segons que els separaven del lideratge.

Arribats a 3 quarts de 5 de la tarda del diumenge 6 de setembre, Sébastien Loeb i Daniel Elena guanyaven el 20è Ral·li d’Austràlia en completar els 322,06 km cronometrats disputats, dels 344,72 km del programa, en un temps de 2 hores 52 minuts i 54 segons, registre que els hi conferia un marge de 12,5 segons vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, i de 17,1 segons amb els seus companys Dani Sordo i Marc Martí, emperò en el transcurs de les verificacions posteriors i amb la cerimònia del podi completada, els inspectors de la FIA trobaven una barra estabilitzadora no homologada en els Citroën, el que els va costar rebre una penalització d'1 minut en tots 3 cotxes francesos que completaven el programa; la parella cantabro-catalana no va veure modificada la seva posició, doncs el marge que tenien amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila era prou important, però Sébastien Loeb i Daniel Elena si que perdien administrativament el ral·li per 47,5 segons de distància, a favor dels seus màxims rivals en la cursa pel títol, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Gran ral·li el de Sordo-Martí a Nova Gales del Sud.

En el campionat de producció, els pilots portuguesos Armindo Araújo i Miguel Ramalho podien esdevenir campions del món del certamen en la prova australiana, entretant que el recurs presentat per Nasser Al-Attiyah a la seva exclusió al Ral·li Acròpolis no progressava. 

Els lusitans sortien a marcar paquet, imposant-se en les dues passades per Tweed amb les que s’inaugurava el programa, i sempre per davant dels seus compatriotes Bernardo Sousa i Jorge Carvalho, però en posar les 4 rodes motrius del seu Mitsubishi Lancer Evo IX, el sentit comú imperava i els aspirants a títol restaven a l’expectactiva, deixant el rol de llebrers als txecs recentment proclamats campions mundials en categoria júnior, Martin Prokop i Jan Tománek, entressin en batalla pel lideratge amb la parella portuguesa que es situava als comandaments del FIAT Abarth Grande Punto S2000, és a dir Bernardo Sousa i Jorge Carvalho.

Els portuguesos del FIAT es feien amb la primera posició després de la primera cronometrada forestal, però en la següent els txecs arrabassaven la primera posició amb una victòria de tram en la cronometrada reina, per conservar-la just abans de completar l’escull matinal, moment en el què aquests donaven un cop a l’intercooler del seu Lancer Evo IX i l’auto experminetava una caiguda de potència, cedint la primera plaça al Subaru Impreza STi N12 dels neozelandesos Richard Mason i Sara Mason, qui feien entrada al reagrupament e Kingscliff per 3,9 segons de marge amb Bernardo Sousa i Jorge Carvalho, 9,2 segons vers els australians Cody Crocker i Benjamin Atkinson i 17,6 segons amb els també locals Neal Bates i Coral Taylor, sent Martin Prokop i Jan Tománek i Armindo Araújo i Miguel Ramalho cinquens i sisens a 20,2 segons i 27,5 segons dels líders respectivament.

El bucle de la tarda s’iniciava amb la cronometrada amb la qual s’acabava el matinal, i en ella Richard Mason i Sara Mason es feien forts en el lideratge, repetint la victòria de tram que instants abans havien aconseguit. Per la seva banda, Martin Prokop i Jan Tománek començaven a escalar posicions, en tan en quan aquests s’imposaven en les dues proves especials forestals següents, completant la feina en la doble passada per Tweed, si bé el millor registre no era en cap cas el que ells aconseguien.

Així doncs, els kiwis Richard Mason i Sara Mason completaven la primera etapa en primera posició per 15,3 segons de marge vers Martin Prokop i Jan Tománek, 15,4 segons amb Bernardo Sousa i Jorge Carvalho i 15,5 segons amb Cody Crocker i Benjamin Atkinson. Armindo Araújo i Miguel Ramalho tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 36,4 segons dels líders.

La jornada sabatina es plantejava doncs trepidant, amb 3 parelles separades per tan sols 2 dècimes de segon. Martin Prokop i Jan Tománek seguien eixamplant la seva ratxa victoriosa sobre les especials forestals i aquests retallaven notablement les distàncies amb els Mason, imposant-se en la primera cronometrada del dia, mentre que Cody Crocker i Benjamin Atkinson hi assolien el segon millor temps, per tal de situar-se en tercera posició a la general provisional.

Avesats a les victòries de tram, Martin Prokop i Jan Tománek recuperaven l’anhelada primera posició després de la disputa de la segona prova especial sabatina, eixamplant el marge amb una tercera victòria consecutiva; si bé la rèplica de Richard Mason i Sara Mason en la quarta i última especial matinal, rebaixava el marge que els centreeuropeus aconseguien al capdavant de la classificació, qui retornaven a Kingscliff amb només 4,1 segons de marge vers els neozelandesos.

Entretant Bernardo Sousa i Jorge Carvalho rebien 20 segons de sanció en fer 2 minuts tard al control horari, donant així marge a Cody Crocker i Benjamin Atkinson, mentre que Neal Bates i Coral Taylor s’havien de retirar de l’etapa per avaria en el seu Toyota Corolla S2000, el que permetia a uns excessivament conservadors Armindo Araújo i Miguel Ramalho recuperar la cinquena posició que instants abans havien perdut per manca de ritme.

Per la tarda més del mateix, amb 3 victòries parcials per a Martin Prokop i Jan Tománek i 1 per a Richard Mason i Sara Mason en les 4 especials forestals, mentre que uns altres dels protagonistes d’aquesta edició, Bernardo Sousa i Miguel Ramalho, eren baixa per accident. Una baixa que esmorteïa la caiguda lliure dels seus compatriotes Armindo Araújo i Miguel Ramalho, llur manca de ritme tornava a suposar la pèrdua de posició, en favor d’uns grans experimentats en el campionat Asia Pacific com eren Toshi Arai i Glenn MacNeall.

Tweed acostava el ral·li al públic en general, però no aportava gairebé res a la classificació, amb el què Martin Prokop i Jan Tománek se n’anaven a descansar el dissabte al capvespre ocupant la primera posició per 16,3 segons de marge amb l’Impreza STi N12 de Richard Mason i Sara Mason. Tot i disposar de la darrera evolució del Subaru Impreza STi, Cody Crocker i Benjamin Atkinson i Toshi Arai i Glenn MacNeall restaven per darrere dels neozelandesos, a 56,4 segons dels líders i a 1 minut i 50,2 segons dels txecs respectivament, mentre que Armindo Araújo i Miguel Ramalho eren cinquens 4,6 segons del pilot japonès i el navegant australià.

La llarga jornada dominical oferia més o menys el mateix que la sabatina, amb 2 victòries parcials de tram per a Richard Mason i Sara Mason i 7 per a Martin Prokop i Jan Tománek, qui s’escapaven així irremeiablement de la resta d’equips participants en el cap de la classificació segon a segon. Toshi Arai i Glenn MacNeall trencaven el monòleg de neozelandesos i txecs en la primera prova especial de la represa post aturada equatorial, emperò el seu Subaru Impreza STi N14 patia una avaria en la caixa de velocitats en la darrera prova especial del programa i els pilots cursaven baixa a la prova, amb el què tot i nedar i guardar la roba, finalment Armindo Araújo i Miguel Ramalho aconseguien la quarta posició final a 4 minuts i 8,1 segons del registre de Martin Prokop i Jan Tománek.

Els txecs aconseguien la seva primera victòria de la temporada en el certamen de producció amb un temps de 3 hores 8 minuts i 51,2 segons, registre però que era 8,6 segons més lent que no pas el dels primers classificats en Grup N, els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard. Uns altres neozelandesos, Richard Mason i Sara Mason, esdevenien segons en completar el programa a 42,2 segons del temps dels guanyadors, mentre els australians que Cody Crocker i Benjamin Atkinson eren tercers a 1 minut i 35,3 segons del registre de la parella txeca.

A efectes de campionat, Martin Prokop saltava fins a la tercera posició de la classificació provisional del certamen a 2 punts del segon lloc de Nasser Al-Attiyah, mentre que la quarta plaça aconseguida per Armindo Araújo en la penúltima ronda del calendari, permetia al pilot de Santo Tirso afegir 5 punts més en el seu comptador particular, assolint així un marge d’11 punts en vers el pilot qatarià i per tant el títol mundial.

Prokop-Tománek volaven sobre les pistes australianes vers la seva primera victòria de la temporada.

La victòria per la via administrativa de Mikko Hirvonen, permetia al pilot finlandès no només mantenir-se al capdavant de la general provisional del ral·li, sinó engruixar en dos punts més la curta distància que el separava de Sébastien Loeb, sent ara de 5 punts i quan només mancaven dos ral·lis per disputar-se. Dani Sordo seguia còmodament situat en tercera posició, pràcticament sense possibilitats d'inquietar ni de ser inquietat.

Pilot	Punts
Mikko Hirvonen	78
Sébastien Loeb	73
Dani Sordo	50

En el campionat de constructors, tot i la sanció aplicada als Citroën, el ral·li es ressolia pràcticament en un empat entre la marca dels dos galons i la de l'oval blau, doncs si els francesos sumaven 14 punts, el britànics n'aconseguien 15. Per darrera d'ells, l'equip Stobart eren els més ben situats, gràcies a comptar amb dos cotxes per un del Citroën Junior Team.

Constructor	Punts
Citroën	133
Ford	120
Stobart	69

Tänak-Järveoja es coronaven a casa.

La pandèmia de la Covid-19 va suposar un cop i un gir en el dia a dia per a totes les persones arran del glòbus terraqui, i el mundial de ral·lis, com a part d’aquesta societat humana no en resultaria una excepció, amb esdeveniments cancel·lats des del mes de març i d’altres que hi veien una oportunitat per entrar-hi. Aquest era el cas del 10è Ral·li d’Estònia, que per primera vegada figurava en el calendari del campionat del món de l’especialitat, fent-ho a més a més com la cita número 600 en la história de la competició. La cita, en entregar punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2, WRC3 així com el campionat junior, permetia als organitzadors presentar una llista oficial d’inscrits amb 60 parelles de noms i cognoms. D’aquests, només una parella va faltar a la cerimònia de sortida celebrada a Tartu el divendres 4 de setembre de 2020, des d’on els participants s’afrontaven a un recorregut format per 17 proves especials de 233,40 km competitius, una corda que era superada per 44 formacions.

Breen-Nagle demostraven la seva velocitat al llarg de la primera etapa.

Divendres al matí tenia lloc el tram de proves, de 6,23 km de distància, mentre que el mateix vespre, pràcticament 1 hora després de la pertinent cerimònia de sortida celebrada a les 6 de la tarda, tenia lloc una especial espectacle de tan sols 1,28 km de distància a Tartu, punt d’eixida. La poca corda cronometrada d’aquesta prova deixava poc marge per a les diferències, i així Esapekka Lappi i Janne Ferm compartien el lideratge amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia per la menor distància temporal mesurable, 1 dècima de segon, amb els locals Ott Tänak i Martin Järveoja. Els companys d’aquests a Hyundai, els irlandesos Craig Breen i Paul Nagle, restaven a les portes del podi a 4 dècimes de segon dels dos co-líders.

El ral·li genuí doncs, s’iniciava l’endemà dissabte 5 de setembre amb la sortida del parc tancat de Tartu quan passaven 3 minuts de 2 quarts de 7 del matí, 6 minuts després del trenc d’alba, amb un bucle de 5 trams que es programava a doble passada, generant així les 10 proves especials de 147,18 km competitius.

Quarts en pista, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen aconseguien el millor temps en la primera prova especial del dia i els finlandesos de Toyota es feien amb la primera posició de la classificació provisional per davant de Craig Breen i Paul Nagle, així com dels seus companys d’equip Elfyn Evans i Scott Martin. Un fet que esdevenia fita, doncs el pilot es convertia en el més jove en ocupar aquesta posició en la història de l’especialitat.

Però una punxada en la segona prova especial matinal, posava punt i final al lideratge dels finlandesos de Toyota, mentre que els herois locals i vigents campions del món, Ott Tänak i Martin Järveoja, passaven a ocupar aquest anhelat rol amb la victòria de tram, mantenint-se les parelles irlandeses i britàniques en les següents posicions de podi. Els estonians refermaven la seva plaça en imposar-se en la tercera prova especial sabatina mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul superaven a Elfyn Evans i Scott Martin per a joia d’Andrea Adamo, director esportiu de Hyundai.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien el seu primer escratx en solitari en la penúltima cronometrada matinal, un resultat que situava als provençals a les portes del podi, mentre que en la darrera especial de l’escull el protagonisme el tornaven a reclamar Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, qui entraven a les assistències de mitja jornada en tercera posició a 11,1 segons dels seus companys líders estonians i a 4,3 segons dels irlandesos. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia així com Elfyn Evans i Scott Martin pressionaven per darrera a 4,4 segons i 12,0 segons dels belgues respectivament.

A la represa de l’activitat als trams, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul perdien la línia en una corba ràpida d’esquerres i colpejaven contra quelcom del voral. Com a conseqüència de la topada, una roda del seu Hyundai i20 WRC es trencava i els belgues entregaven una mica més d’1 minut a final de tram, a part d’haver de renunciar a competir en el que restava de dia. Paral·lelament Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven el registre de referència per a la resta del parc tancat, mentre que els seus companys Elfyn Evans i Scott Martin hi patien una punxada. La conjunció dels tres fets deixava als provençals en tercera posició a 4,6 de Craig Breen i Paul Nagle, mentre que vers els seus companys britànics el coixí s’incrementava fins als 14,4 segons.

Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en la segona especial del bucle post meridional, vuitena en el còmput global de l’itinerari, mentre que els companys irlandesos d’aquests, Craig Breen i Paul Nagle, deixaven palesa la seva velocitat, aixi com l’encert des de direcció esportiva en la seva inscripció a la ronda estoniana, amb dos escratxs consecutius, que no feien res més que confirmar el doblet de la firma coreana.

Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen tancaven l’etapa sabatina amb una nova victòria de tram, la qual els permetia avançar per un estret marge, concretament en 1,9 segons, als seus companys d’equip Elfyn Evans i Scott Martin i situar-se així en quarta posició. 

Però a manca de 10 minuts per a les 9 del vespre, pocs minuts després de que els primers cotxes comencessin a entrar en règim de parc tancat, els comissaris fallaven que calia sancionar en 1 minut a la parella finlandesa de Toyota per haver retirat unes proteccions del radiador entre el control horari i la sortida al desè tram cronometrat del programa. Com a conseqüència d’aquesta sanció, segon contra-temps de la jove parella nòrdica al llarg del dia, aquests perdien 2 posicions a la taula i quedaven fora de la pinça dels 5 primers classificats.

Així doncs, aplicada la sanció, l’etapa es tancava amb Ott Tänak i Martin Järveoja en la primera posició per 11,7 segons de marge amb els seus companys Craig Breen i Paul Nagle i per 28,7 segons de coixí amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Elfyn Evans i Scott Martin restaven a 8,1 segons dels seus companys francesos així com del darrer graó del podi, mentre que Takamoto Katsuta i Daniel Barritt, amb el quart Toyota Yaris WRC, eren cinquens a 1 minut i 1,9 segons dels líders locals.

2 minuts després de que toquessin les 6 del matí, la jornada dominical final arrancava motors amb 6 proves especials de 84,94 km cronometrats en el programa, les quals es distribuïen al llarg d’un bucle de 3 trams a doble passada.

Els homes de Toyota eren amos i senyors dels cronos al llarg de la jornada, doncs aquests s’imposaven en totes i cadascuna de les proves especials del programa, amb 1 victòria de tram per a Elfyn Evans i Scott Martin, 2 per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que s’acostaven molt a la segona posició sense assolir-la, i 3 temps escratx per a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, rendiment que unit a la baixa de Takamoto Katsuta i Daniel Barritt per accident en la tercera prova especial dominical, situava a les 3 formacions de la marca nipona dins la pinça dels 5 primers classificats.

Per la seva banda Ott Tänak i Martin Järveoja controlaven la classificació amb 2 segons millors temps i 3 tercers temps escratx, mentre que Craig Breen i Paul Nagle contenien els atacs de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en acumular 2 tercers i 2 quarts temps com a resultats individuals més destacats.

Tancant un ral·li per oblidar, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul abandonaven el ral·li en l’enllaç entre la línia de meta de l‘última prova especial amb el parc tancat, i es que els belgues havien estat experimentant problemes electrònics d’encès de motor al llarg del “Power Stage” i davant l’absència de qualsevol premi en forma de punts extra, pràcticament l’únic al que podien aspirar els pilots en trobar-se enfonsats a la taula, aquests prenien la decisió per tal de salvaguardar el seu propulsor.

Arribats a 2 quarts de 4 de la tarda del diumenge 6 de setembre de 2020, tenia lloc la cerimònia de podi del 10è Ral·li d’Estònia a Raadi, moment que suposava el punt i final de l’edició. En ella, per a deliri dels seus, els campions del món en vigència, Ott Tänak i Martin Järveoja, pujaven al graó més alt del podi en aturar el cronòmetre en un temps de 1 hora 59 minuts i 53,6 segons, un registre que reduïa en 22,2 segons el que aconseguien els seus companys d’equip Craig Breen i Paul Nagle. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia per la seva banda, completaven els 233,40 km cronometrats del recorregut a 26,9 segons del temps dels guanyadors i s’havien de conformar amb ocupar el graó més baix del mateix.

Diumenge Ogier-Ingrassia van intentar assaltar la segona posició, però els fou impossible.

En categoria WRC2, els compassos incials del programa van ser un anar i venir de noms, doncs  Mads Østberg i Tortsein Eriksen s’imposaven per 2 dècimes de segon de marge vers Pontus Tidemand i Patrik Barth en l’especial espectacle de Tartu del divendres al vespre i els noruecs feien cap al parc tancat ocupant aquesta posició.

Emplaçats a les cronometrades campestres del dissabte, els escandinaus de Hyundai Ole-Christian Veiby i Jonas Andersson s’imposaven en la primera prova especial que s’hi celebrava i els de la firma coreana accedien a la primera plaça provisional en detriment de Mads Østberg i Torstein Eriksen, qui amb un escratx al següent tram, la recuperaven d’immediat.

Emperò, en un pujar i baixar de resultats i emocions, Mads Østberg i Torstein Eriksen patien una punxada en la recepció d’un salt en la tercera prova matinal, i els noruecs entregaven el testimoni del lideratge per 13,7 segons als protegits d’M-Sport Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul.

La parella de Citroën es posava mans a la feina d’immediat i amb 2 victòries de tram en les 2 proves especials que restaven al bucle matinal, els noruecs entraven al parc d’assistències de mitja etapa ocupant la primera posició per 16,5 segons amb Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov i per 17,5 segons amb Pontus Tidemand i Patrik Barth.

En la segona passada pel bucle de 5 trams, Mads Østberg i Torstein Eriksen no deixaven lloc a les sorpreses i els líders encadenaven un ple de victòries parcials per tal de fer cap al parc tancat de Tartu ocupant la primera posició per 37,5 segons de marge amb els russos de Hyundai Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov i per 45,5 segons de distància amb els francòfons d’M-Sport Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul.

Tot i que la jornada dominical es celebrava sense assistències, Mads Østberg i Torstein Eriksen no es guardaven res en la recamara i els líders s’imposaven en totes i cadascuna de les 6 proves especials del programa de l’escull, per tal de certificar la seva contundent victòria a la quarta ronda del calendari per 1 minut i 28,4 segons de marge amb Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul i per 2 minuts i 50,1 segons amb Pontus Tidemand i Patrik Barth, i es que Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov patien una punxada en la darrera prova especial de l’itinerari i entregaven prop de 3 minuts per baixar des de la segona plaça fins a la cinquena i última.

La victòria de Mads Østberg i Torstein Eriksen era la tercera de la temporada després de la seva absència a la ronda prèvia mexicana, amb el què el noruec assolia la xifra dels 75 punts, 24 més que no pas Nikolay Gryazin i 27 més que Adrien Fourmaux. Distàncies respectables considerant que tot just era la quarta ronda de l’any.

Les lleganyes i una punxada impedien el ple de victòries d’Østberg i Eriksen.

En la classe WRC3, 1 dècima de segon separava a Jari Huttunen i Mikko Lukka d’Oliver Solberg i Aaron Johnston al terme de l’especial espectacle inaugural pels carrers de Tartu. El suec i l’irlandès repetien autoria del segon millor temps en la primera prova especial campestre, mentre que els locals Egon Kaur i Silver Simm, amb l’escratx per la classe, passaven a comandar la taula provisionalment.

No va ser fins la tercera prova especial sabatina que Oliver Solberg i Aaron Johnston hi aconseguien la seva primera victòria de tram, la qual tanmateix els donava accés a liderar la classificació, per després en sumar 2 escratxs consecutius més, entrar a les assistències de mitja etapa amb 11,7 segons de marge amb Egon Kaur i Silver Simm i amb 14,5 segons vers Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak, autors del millor temps en la segona prova especial del matí.

Els líders resolien la segona passada pel bucle com en el matí, és a dir amb 3 victòries parcials de tram i 2 segons millors temps, un rendiment que els permetia entrar a Tartu amb 17,8 segons de coixí vers Egon Kaur i Silver Simm i amb 28,9 segons en relació a Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak.

Al llarg de la jornada final dominical, els resultats d’Oliver Solberg i Aaron Johnston eren bastant similars als de l’etapa sabatina, mentre que entre els seus rivals la sort va ser força dispar, per una banda Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak cursaven baixa per accident en la darrera prova especial de l’itinerari, mentre Egon Kaur i Silver Simm punxaven en la penúltima prova especial i s’endarrerien una mica més d’1 minut. Qui en treia profit de tots aquests incidents eren els finlandesos Jari Huttunen i Mikko Lukka, qui amb 2 escratxs arribaven fins a la segona plaça final.

Així doncs, i després d’aquest intercanvi de posicions tan foll en la recta final del programa, Oliver Solberg i Aaron Johnston aconseguien la victòria per 59,0 segons de marge amb Jari Huttunen i Mikko Lukka i per 1 minut i 47,8 segons amb Egon Kaur i Silver Simm.

Per a Jari Huttunen la segona plaça final era prou important, doncs valia al pilot finlandès per posar-se com a líder en solitari al capdavant de la classificació per 6 punts de marge amb el bolivià Marco Bulacia i per 8 punts amb el suec Oliver Solberg, qui tot just aconseguia la primera victòria de la temporada.

Tot i la joventut, Solberg-Johnston van demostrar maduresa a Estònia.

Entre els més joves del campionat, els suecs Tom Kristenson i Joakim Sjöberg es veien obligats a abandonar en el transcurs de la segona prova especial vera del dissabte per una avaria en l’arbre de lleves i quan lideraven la classificació. Els letons Martinš Sesks i Renars Francis, els més ràpids en aquesta cronometrada i els tercers més velosos en les dues primeres proves especials, passaven a ocupar la plaça que deixaven els suecs.

A mesura però que avançava la jornada, els locals Ken Torn i Kauri Pannas, així com Robert Virves i Sander Pruul feien una passa endavant i aquests acabaven el bucle matinal per davant dels letons que entraven al parc d’assistències en tercera posició provisional.

Per la tarda, una doble punxada noquejava a Ken Torn i Kauri Pannas, mentre que entre Robert Virves i Sander Pruul amb Martinš Sesks i Renars Francis les distàncies es mantenien pràcticament inalterades, entrant les dues parelles del Bàltic al parc tancat de final d’etapa amb 11,2 segons de distància favorables a la parella local. Uns altres veïns de la zona, els finlandesos Sami Pajari i Marko Salminen, tancaven les posicions de podi a 27,4 segons dels líders i després de guanyar les últimes 4 proves especials del dia. Tanmateix, els finlandesos en precedir en més de 2 minuts als britànics Ruairi Bell i Matthew Edwards, quarts classificats de la classe, aquests tancaven el grup que es jugaria l’ordre de les posicions de podi l’endemà diumenge.

En la primera passada pel bucle de 3 trams, Sami Pajari i Marko Salminen acumulaven 2 victòries de tram més, per 1 per part de Martinš Sesks i Renars Francis, mentre que els tercers contendents, Robert Virves i Sander Pruul, patien una punxada que els enviava a la tercera posició en la darrera prova cronometrada del bucle matinal.

La segona passada pel bucle discorria sense sobresalts i finalment Martinš Sesks i Renars Francis es feien amb la victòria per un marge de 14,7 segons amb Sami Pajari i Marko Salminen i de 37,8 segons amb Robert Virves i Sander Pruul. A efectes de campionat, aquesta primera posició que aconseguia el pilot letó a la segona cita del seu calendari, li permetia passar a encapçalar la classificació per 8 punts de marge amb Sami Pajari, mentre que en relació a Tom Kristenson, guanyador de la ronda inaugural sueca al mes de febrer, la distància s’ampliava fins als 18 punts després de que el suec només afegís 1 punt en el seu comptador, corresponent a l’escratx en la segona prova especial del programa.

Sense errades ni badar, Sesks i Francis guanyaven entre els joves.

En el campionat de pilots, Ott Tänak aconseguia la seva primera victòria d’ençà que era campió del món així com pilot de Hyundai, un resultat que permetia a l’estonià acostar-se a les posicions capdaventeres de Sébastien Ogier i d’Elfyn Evans.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	79
Elfyn Evans	70
Ott Tänak	66

En el certamen de marques, Hyundai sumava un doblet vital que permetia als vigents campions del món situar-se a tan sols 5 punts de la posició líder de Toyota. Mentre que deixant palès una altra vegada que es trobaven a un nivell totalment diferent dels dos primers contendents, M-Sport s’enquistava un cop més com la tercera marca en discordia.

Constructor	Punts
Toyota	137
Hyundai	132
M-Sport	83