..:: HdR.cat - 6 setembre ::..

Tänak-Järveoja es coronaven a casa.

La pandèmia de la Covid-19 va suposar un cop i un gir en el dia a dia per a totes les persones arran del glòbus terraqui, i el mundial de ral·lis, com a part d’aquesta societat humana no en resultaria una excepció, amb esdeveniments cancel·lats des del mes de març i d’altres que hi veien una oportunitat per entrar-hi. Aquest era el cas del 10è Ral·li d’Estònia, que per primera vegada figurava en el calendari del campionat del món de l’especialitat, fent-ho a més a més com la cita número 600 en la história de la competició. La cita, en entregar punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2, WRC3 així com el campionat junior, permetia als organitzadors presentar una llista oficial d’inscrits amb 60 parelles de noms i cognoms. D’aquests, només una parella va faltar a la cerimònia de sortida celebrada a Tartu el divendres 4 de setembre de 2020, des d’on els participants s’afrontaven a un recorregut format per 17 proves especials de 233,40 km competitius, una corda que era superada per 44 formacions.

Breen-Nagle demostraven la seva velocitat al llarg de la primera etapa.

Divendres al matí tenia lloc el tram de proves, de 6,23 km de distància, mentre que el mateix vespre, pràcticament 1 hora després de la pertinent cerimònia de sortida celebrada a les 6 de la tarda, tenia lloc una especial espectacle de tan sols 1,28 km de distància a Tartu, punt d’eixida. La poca corda cronometrada d’aquesta prova deixava poc marge per a les diferències, i així Esapekka Lappi i Janne Ferm compartien el lideratge amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia per la menor distància temporal mesurable, 1 dècima de segon, amb els locals Ott Tänak i Martin Järveoja. Els companys d’aquests a Hyundai, els irlandesos Craig Breen i Paul Nagle, restaven a les portes del podi a 4 dècimes de segon dels dos co-líders.

El ral·li genuí doncs, s’iniciava l’endemà dissabte 5 de setembre amb la sortida del parc tancat de Tartu quan passaven 3 minuts de 2 quarts de 7 del matí, 6 minuts després del trenc d’alba, amb un bucle de 5 trams que es programava a doble passada, generant així les 10 proves especials de 147,18 km competitius.

Quarts en pista, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen aconseguien el millor temps en la primera prova especial del dia i els finlandesos de Toyota es feien amb la primera posició de la classificació provisional per davant de Craig Breen i Paul Nagle, així com dels seus companys d’equip Elfyn Evans i Scott Martin. Un fet que esdevenia fita, doncs el pilot es convertia en el més jove en ocupar aquesta posició en la història de l’especialitat.

Però una punxada en la segona prova especial matinal, posava punt i final al lideratge dels finlandesos de Toyota, mentre que els herois locals i vigents campions del món, Ott Tänak i Martin Järveoja, passaven a ocupar aquest anhelat rol amb la victòria de tram, mantenint-se les parelles irlandeses i britàniques en les següents posicions de podi. Els estonis refermaven la seva plaça en imposar-se en la tercera prova especial sabatina mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul superaven a Elfyn Evans i Scott Martin per a joia d’Andrea Adamo, director esportiu de Hyundai.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien el seu primer escratx en solitari en la penúltima cronometrada matinal, un resultat que situava als provençals a les portes del podi, mentre que en la darrera especial de l’escull el protagonisme el tornaven a reclamar Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, qui entraven a les assistències de mitja jornada en tercera posició a 11,1 segons dels seus companys líders estonis i a 4,3 segons dels irlandesos. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia així com Elfyn Evans i Scott Martin pressionaven per darrera a 4,4 segons i 12,0 segons dels belgues respectivament.

A la represa de l’activitat als trams, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul perdien la línia en una corba ràpida d’esquerres i colpejaven contra quelcom del voral. Com a conseqüència de la topada, una roda del seu Hyundai i20 WRC es trencava i els belgues entregaven una mica més d’1 minut a final de tram, a part d’haver de renunciar a competir en el que restava de dia. Paral·lelament Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven el registre de referència per a la resta del parc tancat, mentre que els seus companys Elfyn Evans i Scott Martin hi patien una punxada. La conjunció dels tres fets deixava als provençals en tercera posició a 4,6 de Craig Breen i Paul Nagle, mentre que vers els seus companys britànics el coixí s’incrementava fins als 14,4 segons.

Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en la segona especial del bucle post meridional, vuitena en el còmput global de l’itinerari, mentre que els companys irlandesos d’aquests, Craig Breen i Paul Nagle, deixaven palesa la seva velocitat, aixi com l’encert des de direcció esportiva en la seva inscripció a la ronda estonia, amb dos escratxs consecutius, que no feien res més que confirmar el doblet de la firma coreana.

Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen tancaven l’etapa sabatina amb una nova victòria de tram, la qual els permetia avançar per un estret marge, concretament en 1,9 segons, als seus companys d’equip Elfyn Evans i Scott Martin i situar-se així en quarta posició.

Però a manca de 10 minuts per a les 9 del vespre, pocs minuts després de que els primers cotxes comencessin a entrar en règim de parc tancat, els comissaris fallaven que calia sancionar en 1 minut a la parella finlandesa de Toyota per haver retirat unes proteccions del radiador entre el control horari i la sortida al desè tram cronometrat del programa. Com a conseqüència d’aquesta sanció, segon contra-temps de la jove parella nòrdica al llarg del dia, aquests perdien 2 posicions a la taula i quedaven fora de la pinça dels 5 primers classificats.

Així doncs, aplicada la sanció, l’etapa es tancava amb Ott Tänak i Martin Järveoja en la primera posició per 11,7 segons de marge amb els seus companys Craig Breen i Paul Nagle i per 28,7 segons de coixí amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Elfyn Evans i Scott Martin restaven a 8,1 segons dels seus companys francesos així com del darrer graó del podi, mentre que Takamoto Katsuta i Daniel Barritt, amb el quart Toyota Yaris WRC, eren cinquens a 1 minut i 1,9 segons dels líders locals.

2 minuts després de que toquessin les 6 del matí, la jornada dominical final arrancava motors amb 6 proves especials de 84,94 km cronometrats en el programa, les quals es distribuïen al llarg d’un bucle de 3 trams a doble passada.

Els homes de Toyota eren amos i senyors dels cronos al llarg de la jornada, doncs aquests s’imposaven en totes i cadascuna de les proves especials del programa, amb 1 victòria de tram per a Elfyn Evans i Scott Martin, 2 per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que s’acostaven molt a la segona posició sense assolir-la, i 3 temps escratx per a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, rendiment que unit a la baixa de Takamoto Katsuta i Daniel Barritt per accident en la tercera prova especial dominical, situava a les 3 formacions de la marca nipona dins la pinça dels 5 primers classificats.

Per la seva banda Ott Tänak i Martin Järveoja controlaven la classificació amb 2 segons millors temps i 3 tercers temps escratx, mentre que Craig Breen i Paul Nagle contenien els atacs de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en acumular 2 tercers i 2 quarts temps com a resultats individuals més destacats.

Tancant un ral·li per oblidar, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul abandonaven el ral·li en l’enllaç entre la línia de meta de l‘última prova especial amb el parc tancat, i es que els belgues havien estat experimentant problemes electrònics d’encès de motor al llarg del “Power Stage” i davant l’absència de qualsevol premi en forma de punts extra, pràcticament l’únic al que podien aspirar els pilots en trobar-se enfonsats a la taula, aquests prenien la decisió per tal de salvaguardar el seu propulsor.

Arribats a 2 quarts de 4 de la tarda del diumenge 6 de setembre de 2020, tenia lloc la cerimònia de podi del 10è Ral·li d’Estònia a Raadi, moment que suposava el punt i final de l’edició. En ella, per a deliri dels seus, els campions del món en vigència, Ott Tänak i Martin Järveoja, pujaven al graó més alt del podi en aturar el cronòmetre en un temps de 1 hora 59 minuts i 53,6 segons, un registre que reduïa en 22,2 segons el que aconseguien els seus companys d’equip Craig Breen i Paul Nagle. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia per la seva banda, completaven els 233,40 km cronometrats del recorregut a 26,9 segons del temps dels guanyadors i s’havien de conformar amb ocupar el graó més baix del mateix.

Diumenge Ogier-Ingrassia van intentar assaltar la segona posició, però els fou impossible.

En categoria WRC2, els compassos incials del programa van ser un anar i venir de noms, doncs Mads Østberg i Tortsein Eriksen s’imposaven per 2 dècimes de segon de marge vers Pontus Tidemand i Patrik Barth en l’especial espectacle de Tartu del divendres al vespre i els noruecs feien cap al parc tancat ocupant aquesta posició.

Emplaçats a les cronometrades campestres del dissabte, els escandinaus de Hyundai Ole-Christian Veiby i Jonas Andersson s’imposaven en la primera prova especial que s’hi celebrava i els de la firma coreana accedien a la primera plaça provisional en detriment de Mads Østberg i Torstein Eriksen, qui amb un escratx al següent tram, la recuperaven d’immediat.

Emperò, en un pujar i baixar de resultats i emocions, Mads Østberg i Torstein Eriksen patien una punxada en la recepció d’un salt en la tercera prova matinal, i els noruecs entregaven el testimoni del lideratge per 13,7 segons als protegits d’M-Sport Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul.

La parella de Citroën es posava mans a la feina d’immediat i amb 2 victòries de tram en les 2 proves especials que restaven al bucle matinal, els noruecs entraven al parc d’assistències de mitja etapa ocupant la primera posició per 16,5 segons amb Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov i per 17,5 segons amb Pontus Tidemand i Patrik Barth.

En la segona passada pel bucle de 5 trams, Mads Østberg i Torstein Eriksen no deixaven lloc a les sorpreses i els líders encadenaven un ple de victòries parcials per tal de fer cap al parc tancat de Tartu ocupant la primera posició per 37,5 segons de marge amb els russos de Hyundai Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov i per 45,5 segons de distància amb els francòfons d’M-Sport Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul.

Tot i que la jornada dominical es celebrava sense assistències, Mads Østberg i Torstein Eriksen no es guardaven res en la recamara i els líders s’imposaven en totes i cadascuna de les 6 proves especials del programa de l’escull, per tal de certificar la seva contundent victòria a la quarta ronda del calendari per 1 minut i 28,4 segons de marge amb Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul i per 2 minuts i 50,1 segons amb Pontus Tidemand i Patrik Barth, i es que Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov patien una punxada en la darrera prova especial de l’itinerari i entregaven prop de 3 minuts per baixar des de la segona plaça fins a la cinquena i última.

La victòria de Mads Østberg i Torstein Eriksen era la tercera de la temporada després de la seva absència a la ronda prèvia mexicana, amb el què el noruec assolia la xifra dels 75 punts, 24 més que no pas Nikolay Gryazin i 27 més que Adrien Fourmaux. Distàncies respectables considerant que tot just era la quarta ronda de l’any.

Les lleganyes i una punxada impedien el ple de victòries d’Østberg i Eriksen.

En la classe WRC3, 1 dècima de segon separava a Jari Huttunen i Mikko Lukka d’Oliver Solberg i Aaron Johnston al terme de l’especial espectacle inaugural pels carrers de Tartu. El suec i l’irlandès repetien autoria del segon millor temps en la primera prova especial campestre, mentre que els locals Egon Kaur i Silver Simm, amb l’escratx per la classe, passaven a comandar la taula provisionalment.

No va ser fins la tercera prova especial sabatina que Oliver Solberg i Aaron Johnston hi aconseguien la seva primera victòria de tram, la qual tanmateix els donava accés a liderar la classificació, per després en sumar 2 escratxs consecutius més, entrar a les assistències de mitja etapa amb 11,7 segons de marge amb Egon Kaur i Silver Simm i amb 14,5 segons vers Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak, autors del millor temps en la segona prova especial del matí.

Els líders resolien la segona passada pel bucle com en el matí, és a dir amb 3 victòries parcials de tram i 2 segons millors temps, un rendiment que els permetia entrar a Tartu amb 17,8 segons de coixí vers Egon Kaur i Silver Simm i amb 28,9 segons en relació a Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak.

Al llarg de la jornada final dominical, els resultats d’Oliver Solberg i Aaron Johnston eren bastant similars als de l’etapa sabatina, mentre que entre els seus rivals la sort va ser força dispar, per una banda Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak cursaven baixa per accident en la darrera prova especial de l’itinerari, mentre Egon Kaur i Silver Simm punxaven en la penúltima prova especial i s’endarrerien una mica més d’1 minut. Qui en treia profit de tots aquests incidents eren els finlandesos Jari Huttunen i Mikko Lukka, qui amb 2 escratxs arribaven fins a la segona plaça final.

Així doncs, i després d’aquest intercanvi de posicions tan foll en la recta final del programa, Oliver Solberg i Aaron Johnston aconseguien la victòria per 59,0 segons de marge amb Jari Huttunen i Mikko Lukka i per 1 minut i 47,8 segons amb Egon Kaur i Silver Simm.

Per a Jari Huttunen la segona plaça final era prou important, doncs valia al pilot finlandès per posar-se com a líder en solitari al capdavant de la classificació per 6 punts de marge amb el bolivià Marco Bulacia i per 8 punts amb el suec Oliver Solberg, qui tot just aconseguia la primera victòria de la temporada.

Tot i la joventut, Solberg-Johnston van demostrar maduresa a Estònia.

Entre els més joves del campionat, els suecs Tom Kristenson i Joakim Sjöberg es veien obligats a abandonar en el transcurs de la segona prova especial vera del dissabte per una avaria en l’arbre de lleves i quan lideraven la classificació. Els letons Martinš Sesks i Renars Francis, els més ràpids en aquesta cronometrada i els tercers més velosos en les dues primeres proves especials, passaven a ocupar la plaça que deixaven els suecs.

A mesura però que avançava la jornada, els locals Ken Torn i Kauri Pannas, així com Robert Virves i Sander Pruul feien una passa endavant i aquests acabaven el bucle matinal per davant dels letons que entraven al parc d’assistències en tercera posició provisional.

Per la tarda, una doble punxada noquejava a Ken Torn i Kauri Pannas, mentre que entre Robert Virves i Sander Pruul amb Martinš Sesks i Renars Francis les distàncies es mantenien pràcticament inalterades, entrant les dues parelles del Bàltic al parc tancat de final d’etapa amb 11,2 segons de distància favorables a la parella local. Uns altres veïns de la zona, els finlandesos Sami Pajari i Marko Salminen, tancaven les posicions de podi a 27,4 segons dels líders i després de guanyar les últimes 4 proves especials del dia. Tanmateix, els finlandesos en precedir en més de 2 minuts als britànics Ruairi Bell i Matthew Edwards, quarts classificats de la classe, aquests tancaven el grup que es jugaria l’ordre de les posicions de podi l’endemà diumenge.

En la primera passada pel bucle de 3 trams, Sami Pajari i Marko Salminen acumulaven 2 victòries de tram més, per 1 per part de Martinš Sesks i Renars Francis, mentre que els tercers contendents, Robert Virves i Sander Pruul, patien una punxada que els enviava a la tercera posició en la darrera prova cronometrada del bucle matinal.

La segona passada pel bucle discorria sense sobresalts i finalment Martinš Sesks i Renars Francis es feien amb la victòria per un marge de 14,7 segons amb Sami Pajari i Marko Salminen i de 37,8 segons amb Robert Virves i Sander Pruul. A efectes de campionat, aquesta primera posició que aconseguia el pilot letó a la segona cita del seu calendari, li permetia passar a encapçalar la classificació per 8 punts de marge amb Sami Pajari, mentre que en relació a Tom Kristenson, guanyador de la ronda inaugural sueca al mes de febrer, la distància s’ampliava fins als 18 punts després de que el suec només afegís 1 punt en el seu comptador, corresponent a l’escratx en la segona prova especial del programa.

Sense errades ni badar, Sesks i Francis guanyaven entre els joves.

En el campionat de pilots, Ott Tänak aconseguia la seva primera victòria d’ençà que era campió del món així com pilot de Hyundai, un resultat que permetia a l’estoni acostar-se a les posicions capdaventeres de Sébastien Ogier i d’Elfyn Evans.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	79
Elfyn Evans	70
Ott Tänak	66

En el certamen de marques, Hyundai sumava un doblet vital que permetia als vigents campions del món situar-se a tan sols 5 punts de la posició líder de Toyota. Mentre que deixant palès una altra vegada que es trobaven a un nivell totalment diferent dels dos primers contendents, M-Sport s’enquistava un cop més com la tercera marca en discordia.

Constructor	Punts
Toyota	137
Hyundai	132
M-Sport	83