Salonen-Harjanne just obtenien la seva primera victòria mundial des de que eren campions del mòn. El diumenge 7 de setembre de 1986 finalitzava a Jyväskylä el 36è Ral·li dels 1000 Llacs, novena prova del calendari del campionat del mòn de ral·lis que amb puntuabilitat per als calendaris de pilots, marques i cotxes de Grup A, aconseguia aplegar en la seva llista d'inscrits fins a 169 equips, dels que 164 empendrien el camí des de la rampa de sortida cap a les 48 especials cronometrades de 389,97 km de distància total que serien superats per 81 dels equips participants. Les ordres d'equip van fer que Juha Kankkunen i Juha Piironen haguessin d'esperar a guanyar el mundial, el de Peugeot era un fet. Parcialment fidel al seu format estàndar la prova s'iniciava el divendres a mitja tarda on els pilots finlandesos de Lancia Markku Alén i Ilkka Kilvimäki aconseguia una fita inaudita fins aquell moment en adjudicar-se totes les especials celebrades en el primer dia de competició, la última especial cronometrada va ser cancelada per la organització. Tot i així el fet diferencial de la prova que se celebrava a l'esprint constantment, donava un marge de temps als líders vers Timo Salonen i Seppo Harjanne de tan sols 38 segons i 49 vers Juha Kankkunen i Juha Piironen. Tot estava doncs per decidir encara de cara a la última jornada el que prometia emocions fortes, pel que la matinada del diumenge Markku Alén i Ilkka Kivimäki van sortir decidits a donar-ho tot per desempellegar-se dels dos Peugeot marcant els dos primers escratxs de la jornada, però en la quarta cronometrada del dia, 35ena del ral·li, els de Lancia patien una sortida de pista perdent al voltant de tres minuts i mig i la privilegiada posició que ocupava. Amb els dos Peugeot al capdavant el títol de constructors era ja un fet per a Peugeot pel que Jean Todt, director de l'equip francés va manar als seus dos pilots que mantinguessin les posicions. Markku Alén i Ilkka Kivimäki van fer un esforç extra en les darreres especials que només els va servir per distanciar-se del tercer Peugeot, confiat als suecs, també alliberats de Ford, Stig Blomqvist i Bruno Berglund, els quals tot i marcar els seus quatre escratxs que van aconseguir al ral·li en aquesta jornada, res van poder fer per tal de consolidar el triplet de Peugeot davant dels finlandesos de Lancia que finalment completaven el recorregut en tercera posició a 1 minut i 45 segons de Timo Salonen i Seppo Harjanne, guanyadors de la prova, pels quals la victòria era un resultat balsàmic després d'un any fluix. El graó del mig del podi va ser per als també finlandesos de Peugeot Juha Kankkunen i Juha Piironen, els quals es quedaven a 24 segons dels seus companys d'equip.
Una sortida de pista en els primers compassos de la tercera jornada va frustar les opcions d'Alén-Kivimäki. En la categoria de Grup A la lluita va ser tancada també, si bé en la primera jornada fins a quatre equips estaven en un marge de temps molt curt, al terme de la segona etapa la lluita semblava més un assumpte entre dos Audi Coupé, el dels suecs Gunnar Petersson i Björn Cederberg i els dels finlandesos Lasse Lampi i Pentti Kuukala, sent aquests últims finalment els guanyadors de la prova gràcies als problemes mecànics que van patir en la última jornada els suecs, mentre que Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, liders destacats de la categoria aconseguirien acabar en segona posició la prova alhora que incrementar el marge amb l'austríac Rudolf Stohl, absent a la cita, en la lluita pel títol.
Una averia en l'Audi de Petersson-Cederberg va facilitat la victòria de Lampi-Kuukala . Timo Salonen aconseguia així la seva primera victòria des de que era campió del mòn, i el més important per a un finlandès, al Ral·li dels 1000 Llacs el que permetia al pilot de Peugeot acostar-se a la posició de l'italià Massimo Biasion, que per llavors ocupava la tercera plaça. Per a Juha Kankkunen la victòria tampoc li hagués servit per proclamar-se campió del mòn però si més no en classificar-se per davant del seu màxim oponent, el seu compatriota de Lancia Markku Alén, li va servir per incrementar distàncies.
En el campionat de marques Peugeot aconseguia ja el títol de constructors gràcies a la seva cinquena victòria de la temporada i a falta de dues cites per acabar el campionat, ja que tant el Costa d'Ivori com l'Olympus nord-americà no eren puntuables per al campionat de marques. Lancia s'assegurava la segona plaça ja que Volkswagen, líder destacat en Grup A, era ja a més de 50 punts.
|
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Gairebé en l'últim suspir els elements afavorien la victòria de Solberg-Mills. Desena prova en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, el diumenge 7 de setembre de 2003 finalitzava a Perth el 16è Ral·li d'Austràlia. La prova, que era puntuable pels certàmens reservats a pilots, constructors i producció, en centrar les assistències a Jarrahdale tenia 130 km del seu recorregut totalment inèdits, prescindint d'altres especials més populars per a la cita. A la cerimònia de sortida, celebrada a perth el dijous 4 de setembre, s'hi presentaren 49 equips dels 56 que havien formalitzat la seva inscripció al ral·li, dels que 32 aconseguirien completar els 386,31 km cronometrats repartits al llarg de 24 proves especials. Tot i liderar bona part del ral·li, la pluja va esgarrar la victòria austral. La prova arrancava el mateix dijous al vespre amb la celebració d'una especial espectacle a l'hipòdrom de Gloucester, on els seus 2,45 km de distància feia les delicies del públic que s'hi aplegava, però que donada la poca distància de la mateixa, els resultats que donava eren poc significatius amb distàncies molt curtes entre els caps de cartell. Els pilots de Subaru Petter Solberg i Phil Mills, en resultaven ser els més ràpids i per tant els primers líders de la prova. Les distàncies tan curtes que deixava l'especial espectacle, ben d'hora van suposar un canvi de líder al ral·li i ja en la primera prova especial del divendres, de les 9 que els pilots tenien per endavant, els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es situaven en primera posició gràcies a marcar el millor registre. La parella de Peugeot confirmava la seva posició en marcar el millor temps en la segona especial de la jornada distanciant-se de la resta de rivals. Una prova cronometrada curta, que era nova al recorregut, i els pilots arribaven a les primeres assistències de la jornada, on a partir de llavors es va poder veure l'atac de Sébastien Loeb i Daniel Elena. La parella franco-monegasca aconseguia marcar dos escratxs consecutius en les dues primeres proves del bucle del migdia, el que permetia als de Citroën rellevar a Petter Solberg i Phil Mills de la segona posició provisional. Els de la Constelació de les Plèiades responien amb el millor temps en l'especial que tancava el bucle, però malgrat tot, aquest resultat no els permetia recuperar la plaça perduda. Per la tarda la jornada es tancava amb la repetició de les dues primeres proves especials celebrades pel matí, més una segona passada per l'especial espectacle de l'hipòdrom de Perth. Aquestes segones passades van ser fatals pels pilots més veterans del mundial, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen patien una sortida de pista en la primera especial del bucle i en quedar-se clavats al voral, els de Peugeot perdien gairebé 17 minuts, el liderat i tota opció de puntuar al ral·li. Sébastien Loeb i Daniel Elena es trobaven així com a líders de la prova per només 1,1 segons de marge, mentre que els seus companys d'equip, el madrileny Carlos Sainz i el barceloní Marc Martí, patien una volcada quan el sol que enlluernava al pilot i aquest perdria la referència de la frenada, deixant-se 23,3 segons en l'incident i una posició en la general restant per darrera del Ford Focus RS WRC de Markko Märtin i Michael Park. En l'ultim tram autèntic del dia Sébastien Loeb i Daniel Elena marcaven un altre escratx que permetia als de Citroën separar-se en 3,1 segons més dels seus perseguidors, mentre que en l'especial espectacle de Perth, a escratx dels belgues François Duval i Stéphane Prévot, els de Subaru retallaven una dècima de segon per deixar les distàncies entre ells en 4,1 segons a la neutralització de la primera etapa. Els britànics de Peugeot, Richard Burns i Robert Reid, força perjudicats pel fet d'haver d'obrir pista en virtut de líders provisionals del mundial, restaven en tercera posició a 39,1 segons dels pilots de Citroën. Al llarg de les 10 especials cronometrades del dissabte, 4 trams a doble passada més 2 passades per la superespecial espectale de Perth, es va poder viure un intens duel entre el Subaru Impreza S9 WRC de Petter Solberg i Phil Mills amb el Citroën Xsara WRC de Sébastien Loeb i Daniel Elena per la victòria. La parella noruego-britànica s'imposava en les dues primeres proves del dia, el que permetia situar el seu Subaru a nomès 2 dècimes de la primera posició provisional. Aquest fet va provocar la reacció dels líders que en guanyar la tercera prova del dia, aconseguien reestablir les distàncies entre els dos equips. Novament Petter Solberg i Phil Mills tornaven a guanyar una especial cronometrada, la que tancava el bucle matinal, si bé aquest escratx nomès es traduia en retallar 4 dècimes de segon als líders de la prova. Alhora en aquest bucle matinal es va poder veure com Richard Burns i Robert Reid no semblaven estar interessats en arriscar el més mínim per lliutar per una posició més alta en el podi, ja que la parella britànica de Peugeot marcava constantment temps per darrera dels dos equips que el precedien, amb tres tercers temps escratx i un quart temps escratx, tot i que ara no havia de lamentar una mala posició de sortida als trams. En les segones passades per les especials a la tarda, Petter Solberg i Phil Mills van intentar seguir pressionant a Sébastien Loeb i Daniel Elena guanyant la primera prova del bucle, però la parella de Citroën manegava perfectament la pressió i en guanyar els tres últims trams situaven la distància entre els dos primers classificats en 5,5 segons, mentre que Richard Burns i Robert Reid eren ja a gairebé minut i mig dels líders. Les dues passades per l'especial de Perth que tancaven la jornada, van veure a Markko Märtin i Michael Park com a guanyadors de les mateixes, el que els afermava com a quarts classificats de la prova, mentre que Petter Solberg i Phil Mills escurçaven 4 dècimes als líders provisionals. Diumenge els pilots que restaven en actiu només tenien 4 trams cronometrats de 117,11 km de distància i que es celebraven a una única passada per endavant, la sorpresa saltava abans d'iniciar la competició propiament dita, quan els comissaris trobaven una pedra en el compartiment del Ford Focus RS WRC 03 de Markko Märtin i Michael Park, senyal inequívoca que la parella estava intentant enganyar els controls de pesatge, pel que la parella de l'oval va ser automàticament exclosa, el que beneficiava a la parella escocesa de Citroën Colin McRae i Derek Ringer que es situaven en quarta posició. Petter Solberg i Phil Mills guanyaven la primera prova cronometrada del diumenge, el que deixava als pilots de Subaru en primera posició provisional per nomès 6 dècimes de segon vers Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals responien amb la mateixa moneda en el segon tram del dia que els retornava a la primera posició. Malhauradament per a la parella de Citroën, va ploure amb certa intensitat en les dues últimes proves cronometrades del ral·li, i en condicions de mullat les Pirelli del Subaru Impreza S9 WRC de Petter Solberg i Petter Solberg treballaven millor que les Michelin del Xsara WRC. La parella noruego-britànica marcava l'escratx i endosava 9,3 segons en el tercer tram del dia a Sébastien Loeb i Daniel Elena, situant-se novament com a líders de la prova, mentre que en el quart i últim tram cronometrat del dia, els nous líders afegien gairebé 20 segons més als segons classificats, els quals s'havien ressignat a assegurar la segona plaça. Així doncs, completades les 24 proves cronometrades de la cita austral, Petter Solberg i Phil Mills aconseguien la seva segona victòria de la temporada en completar el recorregut en 3 hores 32 minuts i 7,1 segons, 26,6 segons menys que Sébastien Loeb i Daniel Elena. Richard Burns i Robert Reid, que en cap moment van semblar estar interessats en lluitar per la victòria, sino en sumar punts pel campionat, tancaven el podi a 1 minuts i 53 segons dels guanyadors.
Burns-Reid sortien novament a pescar punts. En el campionat de producció, els argentins Marcos Ligato i Rubén Garcia ben d'hora van començar a marcar les diferències en la provisional marcant els 5 primers escratxs consecutius, però tot el seu avantatge de gairebé 45 segons es va esfumar a causa d'un problema de transmissió en la sisena especial cronometrada del dia. Finalment, penalitzacions i més problemes en el cotxe dels argentins, acabaria facilitant que els britànics Martin Rowe i Trevor Agnew acabessin ocupant la primera posició al terme de la primera jornada. Dissabte els britànics s'imposaven en dues de les especials més llargues del matí, el que els afermava en el liderat, mentre que per la tarda es veia la reacció dels catalans Dani Solà i Alex Romaní, els quals un cop solventats diversos problemes mecànics que els havien estat lacrant al llarg de la primera jornada, guanyaven tots els trams de la tarda. En la última jornada, Martin Rowe i Trevor Agnew no deixaven lloc a les sorpreses en guanyar els dos primers trams cronometrats, el que se li afegia al seu favor que els seus màxims perseguidors i compatriotes Niall McShea i Chris Patterson, perdien més de 2 minuts en la segona especial del dia, deixant el camí planer dels britànics de Subaru cap a la victòria. En clau de campionat, la primera victòria del pilot britànic en la temporada, combinada amb el zero del pilot japonès Toshi Arai, fins llavors líder de la taula provisional, deixava a Martin Rowe amb 7 punts d'avantatge al capdavant del campionat quan encara restava el Tour de Corse per celebrar-se.
Victòria i liderat per a Rowe-Agnew. En el campionat de pilots, la tàctica conservadora de Richard Burns permetia al pilot britànic sumar 6 punts més en el seu compte particular i seguir liderant la taula provisional ara amb 7 punts per sobre de Petter Solberg i Carlos Sainz que empataven a 48 en la segona posició del campionat. Sébastien Loeb per la seva banda tancava el podi del campionat a 3 punts del seu company d'equip i el pilot norueg.
En quan al campionat de marques, la taula provisional que quedava després del ral·li austral, reflexava també un empat, si bé en aquest cas era entre dos socis de grup i per la primera posició. Citroën obtenia 4 punts més que Peugeot, el que situava a les dues marques del grup PSA en primera posició del campionat. D'altra banda Subaru sumava més punts que ningú, amb 14 el que els permetia desfer la igualada que tenien amb Ford des de Finlàndia.
|
Juha Kankkunen 
Massimo Biasion 
Peugeot
Lancia
Volkswagen
Richard Burns 
Petter Solberg
Carlos Sainz 
Sébastien Loeb 
Peugeot
Citroën
Subaru
Ford