Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1999,3 centímetres cúbics (82,50 mm diàmetre – 93,50 mm carrera), amb turbo i brida de 34 mm.

Potència

298 CV a 5500 rpm

Canvi

Seqüencial de 6 velocitats

Transmissió

A les 4 rodes

Longitud

4511 mm

Amplada 1770 mm
Alçada 1429 mm
Distància entre eixos 2512 mm
Pes mínim 1240 kg

Quan passaven tres minuts de dos quarts de nou del matí del divendres 8 de setembre de 2000, la primera edició dins el calendari mundial del Ral·li de Xipre s'iniciava i amb ella el nou Škoda Octavia WRC Evo2 feia el seu debut oficial en l'especilitat. Els canvis vers la versió anterior eren notables i importants, primerament es modificava tot el frontal, amb un nou para-cops i un nou capó que milloraven substancialment l'aerodinàmica; sota la carrosseria, s'hi introduia un nou turbo, un nou col·lector d'escapament i un nou radiador que permetia una millor dissipació de la temperatura, tot aquest treball permetia a la berlina txeca un guany de 2 CV de potència a un régim de voltes inferior al que abans calia assolir.

Si bé ja sobre la primera evolució de l'Škoda Octavia WRC, concretament en el 36è Ral·li Catalunya-Costa Brava, s'havien desplaçat els pilots cap enrere per tal de millorar el repartiment de pesos en el cotxe, la millora va continuar sobre aquesta segona evolució, introduint-hi a més a més un recablejat de tot l'auto.

Malauradament, totes aquestes millores van passar força inadvertides a la ronda xipriota, doncs Armin Schwarz i Manfred Hiemer s'accidentaven en la segona especial cronometrada i Luís Climent i el seu copilot català Àlex Romaní patien una fuita d'oli en la cinquena, pel que cap dels dos cotxes debutants va arribar a completar la primera jornada. En les següents rondes en les que els Octavia WRC Evo2 aconseguirien arribar al parc tancat en la seva jornada final, els resultats que aquests marcaven no foren gaire millors dels que la primera evolució del cotxe havia sumat, amb l'excepció del Safari Rally 2001, on una plaga de baixes en el transcurs de la primera etapa permetia als alemanys Armin Schwarz i Manfred Hiemer aconseguir la tercera posició final, sent aquest el primer i únic podi pel model.

Divendres tot eren rènecs, diumenge joia.

Disputats els 305,30 km cronometrats al llarg de 15 proves especials que constaven en el programa, el diumenge 8 de setembre de 2024 se celebrava a Làmia la cerimònia de clausura corresponent al 68è Ral·li Acròpolis, desena ronda en el calendari del campionat mundial de l’especialitat automobilística. La cita grega entregava punts en els habituals certàmens de pilots, constructors, WRC2, WRC3, així com en el campionat júnior, competició en el que ho feia amb coeficient doble, el ventall més ampli que permetia el reglament i que portava a 72 formacions a formalitzar-hi la seva inscripció, d’aquestes només 2 serien baixa el dijous 5 de setembre en la protocolària baixada per la rampa de sortida, portada a terme en el mateix punt de finalització, mentre que 52 equips participants serien capaços de completar, amb més o menys precisió, la distància programada.

Un cop més a Sordo-Carrera se li veieren les vergonyes.

14 minuts més tard del trenc d’alba, concretament a 1 quart de 8 del matí del divendres 6 de setembre, la competició s’iniciava amb la sortida de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe del parc tancat de Làmia, per tal d’anar-se a trobar amb l’habitual trèvol de 3 trams disputat a doble passada. Un programa que suposava 135,02 km cronometrats de competició i 352,62 km de tram d’enllaç i que finalitzaria amb el retorn de la formació belga de Hyundai al punt de sortida, a partir de quan passessin 8 minuts de les 8 del vespre.

Amb un clima sec i assoleiat, l’efecte d’escombrat de pista era notori, tot i això els francesos de Toyota Sébastien Ogier i Vincent Landais, segons sobre pista, aconseguien aturar el cronòmetre abans que cap altra formació, iniciant el seu concurs a l’esdeveniment grec en primera posició per 6 dècimes de segon de marge en vers a Ott Tänak i Martin Järveoja i per 8 dècimes de segon en relació als seus compatriotes Adrien Fourmaux i Alex Coria, qui marxaven a corre-cuita de la línia de meta en veure que sortia fum del seu Puma Rally1 Híbrid. Molt pitjor els hi anava a Elfyn Evans i Scott Martin, qui en patir una punxada, s’hi endarrerien per més de 2 minuts a final de tram.

Ott Tänak i Martin Järveoja tornaven a esdevenir els segons més ràpids al final de la segona prova especial, ara per darrera de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, i els estonians de Hyundai passaven a liderar la classificació provisional seguit de la parella japoneso-irlandesa de Toyota. Mentre que Sébastien Ogier i Vincent Landais, amb el tercer millor temps en el seu haver, baixaven fins a idèntica posició en la general.

D’altra banda Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe es lamentaven de que un cilindre del seu cotxe els hi fallava, mentre que a Elfyn Evans i Scott Martin, una baixada de potència els impedia progressar en la bona línia.

L’escull matinal es tancava amb un tram clàssic de l’esdeveniment clàssic, Tarzan, en el que Sébastien Ogier i Vincent Landais tenien l’oportunitat de tornar-hi a establir el millor temps entre tots els participants que restaven en actiu, per tal d’endinsar-se en les assistències equatorials en primera posició per 5,9 segons de marge amb els seus compatriotes Adrien Fourmaux i Alex Coria, segons també a final de tram i per 9,8 segons amb Ott Tänak i Martin Järveoja.

La baixa de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston per accident, permetia a Dani Sordo i Cándido Carrera assolir la quarta posició provisional a 19,4 segons del temps dels líders i per un avenç de 16,3 segons en relació als seus caps de files Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe. Mentre que en prosseguir els problemes de potència en el Toyota de la formació oficial britànica, aquesta seguia en caiguda lliure en la taula fins anar a parar a la 58ena posició provisional.

En tornar sobre el trèvol, tan Sébatien Ogier i Vincent Landais com Ott Tänak i Martin Järveoja repetien el resultat que hores abans hi havien obtingut, primers i segons, mentre que Dani Sordo i Cándido Carrera s’hi feien amb el tercer millor temps, uns resultats que coincidien amb la baixa d’Adrien Fourmaux i Alex Coria per la trencadissa d’un braç de direcció i que permetia a la parella espanyola de Hyundai passar a tancar les posicions de podi per darrera dels seus companys estonians.

Quelcom començava a fallar en el Toyota Yaris Rally1 Hibrid de la formació líder en la penúltima prova especial programada i els francesos veien com davant del doblet de les parelles estoniana i espanyola de Hyundai, aquests perdien el lideratge de la classificació provisional a mans dels seus amics bàltics.

L’avaria s’agreujava i el turbo s’acabava trencant en el cotxe de Sébastien Ogier i Vincent Landais, amb el què els francesos feien el que podien en la segona passada per Tarzan, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, després d’haver estat maleint la seva posició de sortida a tram al llarg de tota la jornada, hi aconseguien la seva primera victòria parcial de tram al llarg de l’edició.

Els francesos perdien més de 2 minuts i baixaven fins a la quarta posició provisional, mentre que els belgues passaven a tancar un triplet per a l’equip coreà encapçalat per Ott Tänak i Martin Järveoja, seguit de Dani Sordo i Cándido Carrera a 21,9 segons dels estonians i tancat pels esmentats Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe a 45,2 segons dels líders provisionals. Sébastien Ogier i Vincent Landais ingressaven en el parc tancat de Làmia a 2 minuts i 26,4 segons dels líders, mentre que Robert Virves i Aleks Lesk, primers entre els Rally2, tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 3 minuts i 10,9 segons del temps dels seus compatriotes.

Si bé en el recorregut de la jornada sabatina hi constaven les habituals 6 proves especials, de 116,23 km cronometrats, aquesta tenia un programa radicalment diferent als estàndards de l’època, doncs de cara a aquesta segona etapa els participants feien la tradicional incursió vers la regió corintia.

Dos trams, Rengini i Thiva, es disputaven a una sola passada en el camí vers el sud, mentre que Aghii Theodori, ja a la riba del famós canal, tancava l’escull matinal. Després d’un reagrupament remot per al bescanvi de pneumàtics, la competició es reprenia amb un altre dels imprescindibles grecs, Loutraki, per, després de disputar per segona vegada el tram d’Aghii Theodori, tancar la jornada amb una mena de gimcana, emplaçada en una àrea de servei de l’esponsor principal de l’esdeveniment, EKO, a l’Autopista A1, la qual uneix la costa atenenca amb la frontera amb Macedònia.

La situació era immillorable per als responsables de Hyundai, doncs les seves 3 formacions ocupaven places de podi per un marge bastant ampli en vers els quarts classificats i a més a més aquestes afrontarien les especials, 4 d’elles a 1 sola passada, en les posicions més endarrerides. Emperò, una doble punxada d’Ott Tänak i Martin Järveoja en la cronometrada inaugural sabatina baixava el suflé en els despatxos d’Alzenau, amb el què Dani Sordo i Cándido Carrera heretaven la primera posició per 7,2 segons de marge amb Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, tanmateix els pilots més ràpids sobre el tram de Rengini, mentre que Sébastien Ogier i Vincent Landais s’immiscien en les places d’honor a 1 minut i 48,6 segons dels pilots espanyols.

Els francesos de Toyota aconseguien respectives victòries de tram en les 2 cronometrades que restaven fins arribar a la zona habilitada per al bescanvi de pneumàtics a Loutraki, mentre que després d’aconseguir eixamplar tímidament el seu marge al capdavant de la taula amb el segon millor temps en la segona prova especial sabatina, en la tercera Dani Sordo i Cándido Carrera es lamentaven d’una punxada i s’hi endarrerien per una cinquantena de segons.

Així doncs en el descans equatorial, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe passaven a liderar la taula provisional per 34,1 segons de marge amb els seus companys d’equip espanyols, mentre que Sébastien Ogier i Vincent Landais tancaven les posicions de podi a 1 minut i 26,2 segons del temps de la parella belga. Ott Tänak i Martin Järveoja, els darrers dels Rally1 “en actiu”, restaven a les portes de les places d’honor a 3 minuts i 24,0 segons dels seus companys.

Amb rodes noves, i sobretot de recanvi en el seu compartiment, Ott Tänak i Martin Järveoja atacaven la cronometrada de Loutraki a fons i els estonians s’hi feien amb el millor temps per davant de Sébastien Ogier i Vincent Landais, un resultat que s’intercanviava en la segona passada per Aghii Theodori.

El millor temps que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe aconseguien en el paperot de la benzinera de l’autopista era del tot intranscendent, doncs els líders només eixamplaven en 4 dècimes de segon el seu marge amb Sébastien Ogier i Vincent Landais o en 2,3 segons en relació amb Dani Sordo i Cándido Carrera, tot i això els espanyols de Hyundai picaven contra una protecció i això els suposava rebre una sanció de 10 segons.

Després de cobrir un feixuc tram d’enllaç d’una mica més de 140 quilòmetres, els primers participants començaven a ingressar en règim de parc tancat a manca de 5 minuts per a 2 quarts de 12 de la nit a Làmia amb Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe al capdavant de la classificació provisional per 1 minut i 3,7 segons de marge amb Dani Sordo i Cándido Carrera, o bé per 1 minut i 20,9 segons si la lectura es feia en relació a Sébastien Ogier i Vincent Landais. Ott Tänak i Martin Järveoja restaven en quarta posició a 3 minuts 19,2 segons dels líders, mentre que els líders entre els Rally2, Sami Pajari i Enni Mälkönen, tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 5 minuts i 6,1 segons dels pilots belgues.

A les 6 en punt del matí del diumenge 8 de setembre, l’activitat es restablia al parc tancat de Làmia amb la sortida de la primera parella participant, per tal de rebre les pertinents assistències mecàniques i poder afrontar els 54,05 km cronometrats que els hi restaven per endavant al llarg de 3 proves especials. Una breu activitat competitiva que finalitzaria amb l’obligada cerimònia del podi a les 4 en punt de la tarda a la mateixa ciutat que havia acollit a la familia del mundial de ral·lis al llarg de la darrera setmana.

Al llarg de la matinada del diumenge, unes fortes pluges es precipitaven sobre la regió i l’efecte escombrat s’endarreria en l’ordre de sortida, tot i això Sébastien Ogier i Vincent Landais hi aconseguien una nova victòria de tram, la setena, mentre que una salvada de Dani Sordo i Cándido Carrera, feia perdre la concentració a la parella espanyola, que s’hi endarreria en mig minut i amb ell descendre fins a la tercera plaça per darrera dels francesos de Toyota.

En un descarat intent de lliutar pels punts del diumenge i així minvar el pes de la victòria de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, Sébastien Ogier i Vincent Landais repetien victòria de tram en l’assaig del Power Stage.

Una especial del premi en la que la parella francesa de Toyota mossegava massa un revolt obert a dretes i hi patia una rebolcada. Tot i l’ajuda del públic per tornar a posar el seu Yaris Rally1 Híbrid sobre les seves 4 rodes, la formació s’hi endarreria en més de 22 minuts i baixava 14 posicions a la general.

Ott Tänak i Martin Järveoja hi patien una punxada i els estonians es quedaven a 1,0 segons del millor temps que marcava Adrien Fourmaux i Alex Coria, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin, Takamoto Katsuta i Aaron Johnston i Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe completaven la llista de premiats.

Així doncs, després d’aquest final tan abrupte, al podi del 68è Ral·li Acròpolis s’hi dibuixava un triplet per als homes de Hyundai, amb Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe en primera posició amb un temps de 3 hores 38 minuts i 4,2 segons. Dani Sordo i Cándido Carrera cobrien els 305,30 km cronometrats del programa a 1 minut i 46,8 segons del registre dels guanyadors, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja tancaven el podi grec de manera inesperada amb un temps 2 minuts i 57,8 segons més lent que no pas el dels seus companys belgues.

De ser catalans, Tänak-Järveoja dirien allò de: “No diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat”

Baixant un graó en l’escala de preparació dels vehicles de competició, és a dir el Rally2, els franesos Yohan Rossel i Florian Barral s’imposaven consecutivament en les 5 primeres proves especials del programa, però en la sisena i última del divendres, aquests patien una inoportuna punxada que els enviava fins a la sisena posició en deixar-s’hi més de 2 minuts.

Els estonians Robert Virves i Aleks Lesk, segons en les 2 primeres proves especials de l’escull post meridional i vencedors en la sisena i última cronometrada de l’etapa inaugural, recollien el testimoni que deixava la formació francesa i aquests ingressaven en el parc tancat de Làmia amb l’estret marge d’1,5 segons amb Sami Pajari i Enni Mälkönen, eterns segons classificats de l’etapa, i 58,1 segons en vers els polonesos Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak.

Estonians i finlandesos igualaven els seus registres al terme de la primera prova especial sabatina, mentre que Yohan Rossel i Florian Barral deixaven palesa la bona posada a punt que havien fet del seu C3 Rally2 obtenint un altre temps escratx, amb el qual, tot sigui dit, els francesos grimpaven fins a la quarta posició.

Gràcies a una altra victòria de tram, els protegits de Citroën s’immiscien en les posicions de podi en la següent cronometrada, mentre que Sami Pajari i Enni Mälkönen aconseguien en la regió corintia el seu primer millor temps, resultat que permetia als finlandesos rellevar als bàltics al capdavant de la taula.

Després del bescanvi de pneumàtics de Loutraki, Yohan Rossel i Florian Barral seguien imprimint un ritme impossible d’igualar per a la resta de competidors, tothora que els nous líders començaven a interposar segons de per mig amb Robert Virves i Aleks Lesk, amb el què en el moment de retornar a Làmia, 27,7 segons separaven ambdues formacions de la riba del Mar Bàltic, mentre que els francesos aconseguien tancar la jornada a 54,2 segons dels primers classificats.

Tot i la brevetat de la jornada dominical, i que abans del Power Stage Sami Pajari i Enni Mälkönen acumulessin 28,5 segons de marge en vers a Robert Virves i Aleks Lesk, el drama es desencadenava quan els finlandesos de Toyota patien una punxada a manca de 5 quilòmetres per a completar l’especial del premi extra i la parella líder concedia exactament els 28,5 segons que portaven de coixí.

En igualtat de temps, el desempat s’hauria de decidir en funció dels resultats de la primera prova especial de l’itinerari, on Sami Pajari i Enni Mälkönen, segons per darrera de Yohan Rossel i Florian Barral, parella que tancava el podi a 30,8 segons dels dos primers classificats ex aequo, havien aconseguit batre a Robert Virves i Aleks Lesk, novens.

Per a Sami Pajari la tercera victòria de la temporada li suposava acumular 108 punts i situar-se a tan sols 3 punts del lideratge del suec Oliver Solberg, mentre que Yohan Rossel es depenjava sensiblement de la cursa per a la corona mundial, amb un total de 86 punts.

Pajari-Mälkönen salvaven la victòria en el desempat.

Tot i la seva participació en la ronda prèvia domèstica a bord d’un Toyota Yaris Rally1 Híbrid, Sami Pajari i Enni Mälkönen vencien també en la categoria WRC2 Challenger, mentre que entre aquells que ja havien donat la volta al seu pernil de la vida, la victòria era inqüestionablement per als alemanys Armin Kremer i Ella Kremer, pare i filla.

En la classe petita, Ali Türkkan i Burak Erdener iniciaven el seu concurs en la ronda grega imposant-se en la segona prova especial, primera de facto, si bé un problema amb una de les seves Pirelli, els feia endarrerir-se en més d’1 minut en la primera passada per l’especial de Tarzan i entregar el testimoni de la primera posició a Norbert i Francesca Maior, segons i tercers en les dues cronometrades disputades en arribar a l’equador de la jornada.

Els turcs tornaven a la càrrega en la segona passada pel bucle de 3 trams, i aquests en fer-se amb 2 victòries de tram suplementàries i un segon millor temps, s’enfilaven fins a la tercera plaça en tornar al parc tancat de Làmia.

Més amunt a la taula, Romet Jürgenson i Siim Oja esdevenien segons en l’especial inaugural de l’escull post meridional, i aquests es feien amb la primera posició de tan el WRC3 com del campionat júnior, però en la segona disputa de la cronometrada de Tarzan, els romanesos Norbert Maior i Francesca Maior es feien amb el millor temps per tal de completar l’etapa amb 15,5 segons de marge en vers als estonians i per 36,7 segons respecte als turcs.

Només iniciar el seu camí en vers al Canal de Corint, Romet Jürgenson i Siim Oja recuperaven el lideratge d’ambdues classes amb un temps impossible per a la resta de participants, mentre que els romanesos retallaven distàncies en establir el millor temps just abans d’arribar a la zona habilitada per al bescanvi de pneumàtics.

Tercers protagonistes en aquest pessic d’història, Ali Türkkan i Burak Erdener també feien els deures i els turcs escurçaven distàncies amb les dues formacions que els precedien en esdevenir els més ràpids en la segona especial sabatina, emperò un altra vegada un problema amb els seus Pirelli en la darrera cronometrada matinal, els suposava concedir més de 3 minuts i la tercera posició als australians Taylor Gill i Daniel Brkic.

En reprendre la competició, Romet Jürgenson i Siim Oja eren els qui punxaven una roda en l’única cronometrada que es repetia al llarg de la jornada, Aghii Theodori, i els estonians en haver-se d’aturar a canviar-la, concedien prop de 3 minuts, tot restituint a Norbert Maior i Francesca Maior en la primera posició per 2 minuts i 6,2 segons al terme de la segona etapa en vers ells. Amb un braç de direcció malmès al terme d’Aghii Theodori, Taylor Gill i Daniel Brkic no podien mantenir l’elevat ritme que la competició exigia i els australians cedien la tercera posició als kazakhs Petr Borodin i Roman Cheprassov, qui fitxaven a Làmia a 3 minuts i 47,0 segons dels líders romanesos.

Les distàncies eren molt àmplies i els errors es pagaven molt car, amb l’únic alicient de veure la lluita pel punt extra que suposava la consecució d’una victòria de tram per als participants júnior, 2 donat el coeficient doble de la prova, afegia quelcom d’emoció a una taula pràcticament definitiva.

Ali Türkkan i Burak Erdener s’acomiadaven de la seva temporada amb 2 victòries de tram més, mentre que finalment els campions europeus en categoria júnior en vigència, Norbert Maior i Francesca Maior, es feien amb el guardó que els acreditava com a vencedors amb un temps de 4 hores 2 minuts i 5,7 segons, registre que suposava un marge d’1 minut i 6,1 segons amb Romet Jürgenson i Siim Oja i de 7 minuts i 11,4 segons amb Tom Rensonnet i Manon Deliot un cop que Petr Borodin i Roman Cheprassov fossin baixa per accident en la penúltima prova especial.

La segona plaça del pilot estonià, li suposava la consecució del títol en categoria júnior per 28 punts de marge amb Norbert Maior, qui gràcies a la victòria grega feia una gran passa endavant en la classificació, mentre que l’australià Taylor Gill, clar aspirant a la corona, l’espifiava i es quedava a 39 punts de l’objectiu.

En categoria WRC3, tot i que Romet Jürgenson comptés les seves participacions per podis, el cert era que el paraguaià Diego Domínguez ho feia per victòries i el sud-americà acumulava 14 punts de marge en relació al bàltic.


Maior-Maior vencien enmig d’un desgavell.

La victòria que Thierry Neuville aconseguia a Grècia esdevenia d’una gran rellevància en la seva cursa en vers la corona mundial, doncs el belga afegia 24 punts en el seu comptador i amb ells el pilot eixamplava el seu marge en vers el francès Sébastien Ogier, que sumava els 13 punts de la tercera plaça sabatina o del britànic Elfyn Evans, amb tan sols 8 punts. A més a més, sent vencedor de la jornada dominical, Ott Tänak aconseguia sumar 21 punts en el ral·li i amb ells l’estonià superava al pilot provençal en la classificació provisional.

Pilot

Punts

Thierry Neuville

192

Ott Tänak

158

Sébastien Ogier

154

Amb 3 Hyundai dalt del podi grec, la firma coreana superava per segon ral·li consecutiu a Toyota i entre les dues marques asiàtiques s’establia un nou marge de 35 punts. M-Sport, amb tan sols el Puma Rally1 d’Adrien Fourmaux i Alex Coria en el parc tancat final, feia una vegada més el que venia fent al llarg de tota la temporada, el que podia amb un pressupost molt limitat.

Constructor
Punts

Hyundai

445

Toyota

410

M-Sport

226