Amb una arrencada fulgurant, Sainz-Moya encarrilaven la seva 23ena victòria mundial el primer dia.

El diumenge 10 de setembre de 2000 es posava punt i final al 28è Ral·li de Xipre a Limassol, edició que suposava el debut de la ronda xipriota en el calendari del campionat del món ral·lis, fent-ho a més a més com la desena cita en el certamen mundial. La prova, llur itinerari estava composat per 23 proves especials cronometrades de 348,41 km de distància, arrancava el divendres 8 de setembre amb els 51 equips participants baixant per la rampa de sortida, dels 57 que prèviament havien oficialitzat la seva inscripció al ral·li, mentre que 27 formacions aconseguirien completar la corda que els organitzadors havien disposat en el recorregut, d’una edició que entregava punts en els certàmens de pilots, constructors i de producció.

Recomposat dels seus problemes de frens, McRae-Grist aconseguien el doblet per a Ford.

Després de la cerimònia de sortida, programada a les 8 en punt del matí del divendres 8 de setembre, els participants afrontarien la primera etapa, la qual resultava ser la més llarga de tot l'itinerari de l’edició, en comptar amb 9 proves especials cronometrades de 145,16 km competitius. Una activitat que conclouria amb el retorn al parc tancat de Limassol en passar 2 minuts de 2 quarts de 8 del vespre i després de passar en 3 ocasions per unes assistències remotes que s’emplaçaven a la vila de Troodos.

El ral·li era un gran desconegut per a tots els participants llevat del pilot d’Škoda Armin Schwarz, doncs l’alemany l'havia disputat 4 anys abans quan aquest defensava els colors de Toyota i la cita era una ronda del certamen continental. Si bé l'esdeveniment guardava certes similituds amb la ronda veïna grega, aquest es plantejava amb molts dubtes per als engnyers així com per als pilots, donada la gran quantitat de pedres que hi havia en pista, les quals combinades amb les velocitats baixes amb les que es celebraven la majoria dels trams i les altes temperatures ambientals, suposaven tot un repte de fiabilitat per als motors dels cotxes.

Al llarg del primer bucle de la jornada de 4 trams, els pilots de Ford, qui mesos abans havien aconseguit un doblet al Ral·li Acròpolis, dominaven les taules de temps amb 3 victòries parcials de tram per a Carlos Sainz i Luis Moya i 3 segons millors temps per a Colin McRae i Nicky Grist, amb el què ambdues formacions ingressaven al parc d’assistències remotes de Troodos, ocupant les dues primeres posicions i amb un saldo d’11,7 segons favorable als espanyols en vers els britànics.

Richard Burns i Robert Reid eren l’alternativa a les parelles de la marca anglosaxona de l’oval blau i aquests amb una victòria de tram en la segona prova especial i un segon millor registre en la cronometrada següent, aconseguien desplaçar temporalment a Colin McRae i Nicky Grist de la segona posició, rere Carlos Sainz i Luis Moya, si bé un problema amb l’accelerador just abans de completar el primer bucle de 4 trams, els enviava a tancar les places d’honor a 21,7 segons del registre del pilot madrileny i el copilot gallec i per només 1,5 segons i 2,8 segons de marge amb els Peugeot de François Delecour i Daniel Grataloup i de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

Entretant, Škoda es quedava sense el suposat avantatge amb el que partien de comptar entre les seves files amb Armin Schwarz i Manfred Hiemer, doncs els alemanys de la firma txeca corrien baixa per accident en el transcurs de la segona prova especial.

Arribats al migdia, els participants s’afrontaven a les dues cronometrades més llargues del recorregut de l’edició, coincidint a més a més amb el fet que la reina del programa, Mylikouri, era alhora la més lenta del mateix. Richard Burns i Robert Reid establien el millor temps en aquesta cronometrada més llarga i més lenta de l’itinerari per davant de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i totes dues formacions guanyaven una posició en la classificació provisional, mentre que en la següent Carlos Sainz i Luis Moya aturaven el cronòmetre abans que ningú i per davant de Richard Burns i Robert Reid, amb el què els dos primers equips classificats ratificaven la seva posició.

Colin McRae i Nicky Grist, afligits amb problemes de frenada al llarg d’aquest bucle central, concedien segons en vers els primers classificats i baixaven fins a la quarta posició provisional, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautianen eren la primera baixa d’entitat de l’edició, a causa d’una avaria elèctrica que afectava al seu propulsor i que venia produïda per un conat d’incendi previ. Dues incidències que situaven a François Delecour i Daniel Grataloup en posicions de podi a 40,5 segons de la parella espanyola de Ford i per 6,5 segons d’avantatge en vers l’altre formació de l’equip dirigit per Malcolm Wilson i a 25,1 segons de la parella britànica de Subaru. 

La jornada es completava amb un tercer bucle de 3 trams, en els que Carlos Sainz i Luis Moya, buscant una victòria que els situés en posicions de tornar a lluitar per la corona mundial, marcaven un ritme inabastable que es traduïa amb 3 victòries parcials de tram consecutives, les quals els permetia elevar el seu coixí de segons al capdavant de la classificació per sobre del minut. 

Richard Burns i Robert Reid per la seva banda, es lamentaven de problemes de motricitat en el seu Impreza S6 WRC i els britànics veien com els segons els hi anaven caient, posant el colofó al desastre en la darrera prova especial, quan aquests s’hi envirollaven i cedien la segona posició a la formació francesa de Peugeot.

A quarts de 6 de la tarda, els participants s’immiscien en el parc d’assistències de Troodos per tal de posar a punt les seves mecàniques, mentre que a partir de 2 quarts i 2 minuts de 8 del vespre, aquests retornaven al parc tancat de Limassol on hi romandrien fins l’endemà dissabte. Carlos Sainz i Luis Moya lideraven la taula en aquells instants per 1 minut i 20,2 segons de marge vers François Delecour i Daniel Grataloup, mentre que en relació a Richard Burns i Robert Reid aquesta distància s’eixamplava en 3,3 segons més. Per la seva banda, Colin McRae i Nicky Grist patien problemes de temperatura en la seva unitat del Ford Focus RS WRC’00 i els britànics no podien presentar tants bons registres com en el matí, amb el què aquests s’havien de conformar amb la quarta posició a 18,8 segons dels seus compatriotes de Subaru. Markko Märtin i Michael Park, a bord d’un Toyota Corolla WRC privat, eren cinquens en terra de ningú a 3 minuts i 5,4 segons dels espanyols de Ford.

6 de les 9 proves especials celebrades al llarg del divendres es repetien en el programa del dissabte, si bé en un ordre diferent a l’establert en la jornada inaugural, i amb la doble repetició d’una d’elles en el primer i en el darrer bucle de l’etapa sabatina, pel que amb 8 proves especials en el programa, només 1 tram, l’inaugural, era nou per als pilots. En passar 3 minuts de les 8 del matí, la competició es reprenia amb la sortida del primer equip participant del parc tancat, dels 32 que encara hi romanien, amb 114,50 km cronometrats al recorregut, una activitat que es començaria a donar per conclosa a manca d’1 minut per a les 8 del vespre amb el retorn dels participants al punt de sortida.

Amb un gran coixí de segons al capdavant de la classificació, Carlos Sainz i Luis Moya afrontaven l’etapa amb cautela i així respectius Mitsubishi de Freddy Loix i Sven Smeets i de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki s’adjudicaven els registres més baixos. Entretant, gràcies a aconseguir-hi un segon i un tercer millor temps en aquestes 2 primeres proves especials de la jornada, Richard Burns i Robert Reid prenien la segona posició a François Delecour i Daniel Grataloup.

Juha Kankkunen i Juha Repo, llur primera etapa va estar plagada de problemes i sancions, tancaven el bucle inicial de la jornada amb la seva primera victòria parcial de tram i per davant dels seus companys d’equip Richard Burns i Robert Reid, novament segons a final de tram, qui feien entrada a les assistències de Pafos a 1 minut i 18,7 segons de Carlos Sainz i Luis Moya i per un marge de 5,0 segons amb els francesos de Peugeot. Colin McRae i Nicky Grist, autors d’un segon i d’un quart millor temps,  s’acostaven a les posicions d’honor, fitxant a 18,0 segons del registre de François Delecour i Daniel Grataloup.

A la represa Freddy Loix i Sven Smeets tornaven a esdevenir els llebrers del parc tancat, si bé en aquesta ocasió la fita s’aconseguia per davant dels líders Carlos Sainz i Luis Moya, qui d’aquesta manera eixamplaven distàncies al capdavant de la classificació, mentre que en la segona passada per la cronometrada més longeva, i més lenta, del programa, el millor temps era el dels seus companys a Ford Colin McRae i Nicky Grist. Un escratx que coincidia amb una avaria d’amortidors en el Subaru Impreza S6 WRC de Richard Burns i Robert Reid i una avaria de frens en el Peugeot 206 WRC de François Delecour i Daniel Grataloup, facilitant que els de l’oval blau guanyessin d’una tacada 2 posicions en la classificació provisional, mentre que els de la Constel·lació de les Plèiades i els del lleó en perdien 1.

Així doncs, en el retorn a Pafos, Carlos Sainz i Luis Moya lideraven per 1 minut i 9,7 segons de marge vers els seus companys Colin McRae i Nicky Grist, i per 1 minut i 43,7 segons de marge en relació a Richard Burns i Robert Reid. François Delecour i Daniel Grataloup quedaven fora de les places amb dret a dutxa dominical d’escumòs a 1 minut i 53,6 segons dels espanyols.

En la tercera represa de la competició, Freddy Loix i Sven Smeets s’havien de conformar amb el segon millor temps, un cop que les urgències entre els membres de l’equip Subaru, donaven una empenta extra a Richard Burns i Robert Reid, qui hi aconseguien la seva tercera victòria de tram de l’edició, si bé els britànics de la firma japonesa amb prou feines retallaven un parell de segons a les dues formacions de Ford que els precedien.

Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki tornaven a esdevenir els pilots més ràpids en la penúltima prova especial i els campions del món en vigència s’acostaven al temps de Markko Märtin i Michael Park, encara cinquens, mentre que en la novena i última prova especial sabatina, els Ford de Carlos Sainz i Luis Moya i de Colin McRae i Nicky Grist ratificaven posicions en completar la cronometrada en el mateix ordre que duien en la general provisional. Qui no ho feia eren Richard Burns i Robert Reid, els de Subaru trencaven un palier del seu Impreza S6 WRC i aquests en concedir una mica més d’1 minut, també concedien la tercera posició a François Delecour i Daniel Grataloup.

Arribats al terme de la segona etapa doncs, les precaucions preses per Carlos Sainz i Luis Moya, els permetien seguir liderant la classificació provisional per 1 minut i 4,0 segons de marge amb els seus companys Colin McRae i Nicky Grist i per 2 minuts i 1,2 segons amb François Delecour i Daniel Grataloup, pel que pràcticament la victòria dels espanyols de Ford es podia donar per feta de no aparèixer cap incidència greu al llarg de la jornada de clausura dominical. Richard Burns i Robert Reid es quedaven fora de les posicions d’honor a 45,3 segons del registre dels francesos de Peugeot i per 1 minut i 4,7 segons de marge amb el Toyota Corolla WRC de Markko Märtin i Michael Park.

3 minuts després de les 8 del matí del diumenge 10 de setembre, es donava pas a la tercera i última etapa del ral·li, la qual amb 6 proves especials, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams, afegia els darrers 88,75 km cronometrats al programa.

Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki s’imposaven en la primera especial dominical, mentre que Richard Burns i Robert Reid es lamentaven d’un problema en la centraleta electrònica del seu Subaru Impreza S6 WRC que els allunyava encara més, en gairebé 45 segons, de les posicions de podi. En la següent, els finlandesos de Mitsubishi resultaven ser segons per darrere de Richard Burns i Robert Reid, llur centraleta havia estat arranjada en el tram d’enllaç que unia aquestes dues especials, i els campions del món arrabassaven la cinquena posició provisional a Markko Märtin i Michael Park.

Richard Burns i Robert Reid repetien en la tercera i última prova especial del primer bucle dominical, si bé aquests dos millors registres només els hi permetien retallar en un mig minut les distàncies en vers François Delecour i Daniel Grataloup, restant encara 1 minut per assolir una plaça al podi.

A primera hora de la tarda, i després de passar per les assistències de Limassol, la competició es reprenia amb la repetició dels trams matinals, els quals, en quan al guanyador de la cronometrada es refereix, tornaven a oferir els mateixos resultats, és a dir Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki imposant-se en la primera prova especial i Richard Burns i Robert Reid en les dues restants, per tal de restar un mig minut les distàncies amb François Delecour i Daniel Grataloup, encara insuficient com per immiscir-se en les places de podi.

Unes places de podi en les que hi imperava la serenor, més quan Richard Burns i Robert Reid concedien un bon feix de segons en la primera prova especial de la jornada després d’avariar-se-ls-hi la centraleta electrònica. Ford anhelava el doblet, una consigna que invitava als seus pilots a respectar les posicions assolides, així com abandonar qualsevol assumpció de riscos, mentre que François Delecour i Daniel Grataloup es trobaven amb minut i mig de marge al terme de la cronometrada inaugural, després d’esdevenir els segons més ràpids per darrera dels campions de la firma dels tres diamants vermells, passant a partir de llavors a administrar l’avantatge i cuidar la seva mecànica en un terreny pedregós, lent i calent. 

A manca de 2 minuts per a 3 quarts de 5 de la tarda, Carlos Sainz i Luis Moya tornaven a pujar per 23ena vegada en la seva carrera al mundial en el graó més alt d’un podi, una mica més de dos anys després de la darrera ocasió aconseguida a Nova Zelanda. Una victòria que permetia als espanyols empatar amb Juha Kankkunen al capdavant dels pilots amb més victòries en el certamen. Carlos Sainz i Luis Moya completaven els 348,41 km cronometrats del programa en un temps de 5 hores 26 minuts i 4,9 segons, registre que equivalia a la baixíssima velocitat promig de 64,1 km/h. Colin McRae i Nicky Grist els escortaven en el podi, afegint al cronòmetre 37,3 segons al temps dels seus companys d’equip espanyols, mentre que François Delecour i Daniel Grataloup hi esdevenien finalment tercers a 1 minut i 30,8 segons dels guanyadors.

Només uns problemes de frens van afectar a Delecour-Grataloup, mal menor que els serví per finalitzar en tercera posició.

En la categoria de producció, Manfred Stohl i Peter Müller empataven a l’escratx amb Gabriel Pozzo i Fabian Cretu en la primera prova especial del ral·li i per davant de Gustavo Trelles i Jorge del Buono, emperò l’uruguaià i l’argentí tancaven el primer bucle matinal amb 3 victòries de tram consecutives que els hi donaven la primera posició provisional per 12,3 segons vers els argentins i 18,4 segons amb els austríacs en el primer pas per les assistències de Troodos.

En les 5 restants proves especials de la primera jornada, els campions en vigència de la classe aconseguien afegir 3 temps escratx i 2 segons millors temps, el primer per darrere dels austríacs, el segon dels argentins, en el seu comptador de resultats individuals, sent 2 d’aquestes victòries de tram en les 2 cronometrades més longeves del programa, amb el què els líders feien entrada al parc tancat de Limassol el divendres al vespre amb 1 minut i 3,8 segons de marge amb Gabriel Pozzo i Fabian Cretu i 1 minut i 16,2 segons amb Manfred Stohl i Peter Müller.

Gustavo Trelles i Jorge del Buono afluixaven molt subtilment el seu ritme al llarg del primer bucle sabatí, aturant el cronòmetre en dues ocasions per darrera del temps escratx dels argentins Claudio Menzi i Edgardo Galindo, qui a la seva vegada s’acostaven molt al fanalet vermell de les posicions de podi, en ser també segons per darrera dels seus companys d’equip Gabriel Pozzo i Fabian Cretu en aquella cronometrada en la que se’ls hi escapa el millor temps.

Tot i l’important coixí de segons, els líders reiniciaven la seva piconadora de temps en les dues cronometrades llargues de la jornada i del ral·li, i aquests amb dues victòries de tram consecutives, elevaven el seu marge amb Gabriel Pozzo i Fabian Cretu fins a 1 minut i 18,4 segons en el segon pas per les assistències de Pafos. Paral·lelament, un problema de motor enfonsava les opcions de Manfred Stohl i Peter Müller, qui en concedir més de 8 minuts en la segona passada per la cronometrada reina, queien a més de 10 minuts del lideratge, però només fins a la quarta posició provisional.

Amb unes distàncies assolides molt importants en sobrepassar l’equador de l’itinerari, la segona meitat del ral·li esdevenia tranquila i pràcticament instrascendent. Només la rebolcada de Gabriel Pozzo i Fabian Cretu el diumenge al matí, aportava quelcom de contingut als periodistes desplaçats a l’illa més oriental del Mediterrani, alhora que donava més marge a Gustavo Trelles i Jorge del Buono.

Finalment l’uruguaià i l’argentí aconseguien la victòria per 1 minut i 40,4 segons de marge amb Gabriel Pozzo i Fabian Cretu i per 2 minuts i 45,8 segons amb Claudio Menzi i Edgardo Galindo, en el que era doncs un podi plenament hispanoamericà.

 A efectes de campionat, Manfred Stohl aconseguia 3 punts a Xipre i l’austríac mantenia el lideratge en la classificació provisional del certamen per 4 punts de marge amb Gustavo Trelles, qui després de tot un seguit de petits problemes de motor, hi aconseguia la seva segona victòria de la temporada.

La victòria que Carlos Sainz aconseguia a Xipre, permetia al madrileny pensar en la lluita pel títol mundial, doncs a manca de 4 proves per disputar-se, el pilot es situava a 7 punts del líder de la general, qui malgrat no haver aconseguit puntuar després d'haver hagut d'abandonar per avaria el primer dia, seguia sent el finlandès de Peugeot Marcus Grönholm. Colin McRae per la seva banda, gràcies al segon lloc aconseguit, prenia la segona posició del campionat al seu compatriota de Subaru Richard Burns, alhora que aquests estrenyien el cèrcol sobre el líder.

Pilot	Punts
Marcus Grönholm	44
Colin McRae	42
Richard Burns	41

En el campionat de constructors, el doblet era fantàstic pels interessos de Ford, doncs els de l'oval endosaven 12 punts a Subaru i Peugeot i 14 a Mitsubishi, permetent-los desmarcar-se al capdavant de la general del campionat. L'empat de punts entre els del lleó i els de la constelació de les Plèiades, afavoria als nipons preparats al Regne Unit, doncs aquests seguien conservant la segona posició per sis punts d'avantatge vers els francesos, amb una ronda menys en el calendari.

Constructor	Punts
Ford	79
Subaru	64
Peugeot	58