Amb una arrencada fulgurant, Sainz-Moya encarrilaven la seva 23ena victòria mundial el primer dia. El diumenge 10 de setembre de 2000 es posava punt i final a Limassol al 28è Ral·li de Xipre, primera vegada en la història de la prova xipriota que figurava en el calendari del campionat del mòn ral·lis, fent-ho com la desena ronda. La prova, composada per 23 especials cronometrades de 348,41 km de distància, arrancava el dijous 7 de setembre amb 51 equips participants dels 57 que s'hi havien inscrit, dels que 27 van aconseguir completar la prova que era puntuable per als campionats de pilots, marques i producció. Recomposat dels seus problemes de frens, McRae-Grist aconseguien el doblet per a Ford. El ral·li, nou per a pràcticament tots els participants, doncs només Armin Schwartz l'havia disputat quan era puntuable per a l'europeu, es plantejava amb molts dubtes donada la gran quantitat de pedres que hi havia en pista que combinades amb les velocitats baixes a que es celebraven la majoria d'elles i les altes temperatures ambientals, eren tota una prova de fiabilitat per als motors dels cotxes. Però ja des d'un bon inici els espanyols de Ford Carlos Sainz i Luis Moya es van encarregar de dissipar els dubtes aconseguint al llarg de la primera etapa 7 escratxs de 9 possibles, Richard Burns i Robert Reid, amb Subaru, van ser els pilots que es van adjudicar els restants trams, sent pràcticament els únics pilots capaços de seguir l'estela dels de l'òval però una virolla en la darrera especial cronometrada els va fer perdre un temps preciós i la segona posició en favor dels francesos de Peugeot François Delecour i Daniel Grataloup. Arribats a l'equador de la primera etapa però, semblava que el ral·li era un assumpte entre pilots de Ford, ja que Colin McRae i Nicky Grist amb el Focus WRC número 5 es trobaven a poca distància dels seus companys d'equip, fins que en el tram llarg els britànics es quedaven sense frens, havent de completar el següent tram en les mateixes condicions abans no poguessin arribar a les assistències i poder reparar l'averia, per llavors ja havien caigut fins la quarta plaça per darrera de Delecour-Grataloup i per davant de Mäkinen-Mannisenmäki. Altres víctimes de la duresa del recorregut en aquest primer dia, van ser els líders de la general provisional del mundial, els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals en la cinquena cronometrada van tenir un conat d'incendi en el seu 206 WRC que va provocar danys en el cablejat del cotxe obligant-los a abandonar en la sisena especial cronometrada. El seus compatriotes de Mitsubishi, i vigents campions del mòn, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki es quedaven en les dues darreres cronometrades sense tracció davantera, havent de completar-les a propulsió mentre que Škoda es quedava en blanc amb els abandonaments d'Armin Schwartz i Manfred Hiemer per sortida i de Luis Climent i Alex Romaní per trencament del càrter. Al llarg de la segona jornada, disputada en dissabte repetint bastants trams del primer dia, Carlos Sainz i Luis Moya es van pendre la prova ja amb força cautela per tal de conservar la primera posició, ja que abans d'iniciar-se el marge que tenien vers el segon classificat d'1 minut i 20 segons així ho permetia. Això va permetre que altres equips prenguessin protagonisme en forma d'escratxs i remuntades, com va ser el cas dels seus companys d'equip McRae-Grist, els quals gràcies a marcar el millor crono en l'especial llarga combinat amb els problemes mecànics de Burns-Reid, suspensió trencada, i de Delecour-Grataloup, frens, escalaven fins a la segona posició general. Per a més desgràcia dels pilots de Subaru, en la darrera especial cronometrada del dia trencaven el diferencial posterior del seu Impreza WRC el que permetia als francesos de Peugeot pendre'ls-hi la posició, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya mantenien gràcies al darrer escratx mantenir les distàncies vers els seus companys d'equip per sobre del minut de diferència. Amb tan sols sis trams per davant i 90 km de distància, l'etapa dominical de clausura semblava merament un tràmit, més quan Ford volia de totes totes un doblet, el que es podia llegir entre linees que es va ordenar mantenir les posicions entre els membres de l'equip. Tommi Mäkinen i Risto Männisenmäki amb dos escratxs van ser els homes més ràpids del dia seguits de Richard Burns i Robert Reid, que aconseguirien marcar-ne quatre. Tot i que François Delecour i Daniel Grataloup van ser els tercers pilots més ràpids en el comput general de l'etapa, amb prou feines van aconseguir arrancar 3 segons a Colin McRae i Nicky Grist, mentre que els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya amb un pilotatge molt conservador, es van encarregar de certificar la seva 23ena victòria en el mundial dos anys després de la última a Nova Zelanda empatant així amb Juha Kankkunen al capdavant dels pilots amb més victòries mundials, perdent gairebé la meitat del temps que havien aconseguit interposar amb els seus companys d'equip, completant el recorregut amb un marge de 37,3 segons amb el britànics i de 1 minut i 30,8 segons amb els francesos.
Només uns problemes de frens van afectar a Delecour-Grataloup, mal menor que els serví per finalitzar en tercera posició. En la categoria de producció Gustavo Trelles i Jorge del Buono van donar certes concessions als seus rivals en els dos primers trams, per ja a partir del tercer començar a dominar amb mà de ferro que els portaria a tancar la primera etapa amb més d'1 minut d'avantatge vers els seus més immediats perseguidors, els argentins Gabriel Pozzo i Fabian Cretu, mantenint-se pràcticament estables al llarg de la segona etapa i elevant-se fins gairebé als dos minuts en la tercera etapa després que aquests volquessin el seu Lancer Evo VI. Amb aquesta victòria Trelles s'acostava a la primera posició de la general del campionat, ocupada per llavors per l'austríac Manfred Stohl el qual acabava el ral·li en quarta posició.
La victòria aconseguida permetia a Carlos Sainz somiar amb la victòria pel títol mundial, ja que a falta de 4 proves per disputar-se el madrileny es situava a 7 punts del líder de la general, que malgrat no puntuar després d'ahver d'abandonar el primer dia, seguia sent el finlandès de Peugeot Marcus Grönholm. Colin McRae per la seva banda, gràcies al segon lloc aconseguit, prenia la segona posició del campionat per davant del seu compatriota de Subaru Richard Burns i estrenyien la general en les seves posicions de podi provisional.
En el campionat de marques el doblet era fantàstic pels interessos de Ford que endosava 12 punts a Subaru i Peugeot i 14 a Mitsubishi, permetent als de l'oval desmarcar-se al capdavant de la general del campionat. L'empat de punts entre els del lleó i els de la constelació de les Plèiades, afavoria als nipons preparats al Regne Unit, doncs seguien conservant la segona posició per sis punts d'avantatge vers els francesos.
|
|---|
Marcus Grönholm 
Colin McRae 
Ford
Subaru
Peugeot