No era l'aniversari de cap dels dos, però Hirvonen-Lehtinen van tenir un fantàstic regal dels seus companys d'equip.

Desena ronda en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, el diumenge 11 de setembre de 2011 finalitzava a Coffs Harbour el 21è Ral·li d'Austràlia, el ral·li que tornava a canviar d'escenari sense moure's de Nova Gales del Sud, tenia un recorregut totalment nou per a tots els participants de 368,96 km de distància al llarg de 26 especials cronometrades a les que els 29 equips participants dels 31 que havien formalitzat la seva inscripció, haurien d'afrontar i que aconseguirien finalitzar 24. La prova austral era puntuable per als campionats de pilots, marques i producció

Fent una fantàstica labor d'equip, Latvala-Anttila cedien la victòria alhora que asseguraven el doblet per a Ford.

El dijous 8 al vespre una especial espectacle celebrada a la mateixa ciutat de Coffs Harbour obria la prova en la que els pilots oficials de Citroën Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i Sébastien Loeb i Daniel Elena es repartien els millors cronos, sent però el liderat per als primers esmentats.

L'endemà, en quan els trams propiament dits van entrar en escena Loeb-Elena van aprofitar que la pluja caiguda durant la nit i que seguia caient durant el matí del divendres, havia deixat els trams enfangats i per tant el fet d'haber d'obrir pista ja no fos un handicap, adjudicant-se el primer dels escratxs possibles la parella franco-monegasca escalaven fins la primera posició del ral·li, però en el segon tram del matí, una distracció de Sébastien Loeb va fer que el pilot no prenguès adequadament una corva i volquès el seu Citroën DS3 WRC. Ogier-Ingrassia recuperaven llavors el liderat de la prova fins que en la sisena especial cronometrada, una sortida de pista els duia a impactar contra un arbre deixant a l'equip Citroën en blanc.

Amb els dos Citroën fora de competició, els Ford van prendre el protagonisme, amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen al capdavant seguit de molt aprop de Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila, els quals havien marcat els millors registres en el tercer i quart trams. En el que restava de la primera jornada els dos equips de Ford van arribar amb un empat técnic, el que perdia un en un tram ho recuperava en el següent, arribant a la neutralirzació de la primera etapa separats per només 7 segons, deixant una mica més despenjat al Citroën DS3 WRC privat de Petter Solberg i Chris Patterson a 44,3 segons que havia estat patint problemes de posada a punt.

El sol regnava el dissabte al matí, pel que els trams es van assecar i els encarregats d'obrir pista, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, es veien penalitzats pel fet d'haver d'escombrar la traçada de grava i ja en la primera especial cronometrada cedien el liderat de la prova als seus companys d'equip i compatriotes Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila, els quals acabarien marcant els 4 millors temps dels 4 trams del bucle del matí, mentre que Solberg-Patterson seguien patint problemes de posada a punt i de sobreviratge, veient com els pilots de Ford s'anaven escapant.

En les segones passades però el protagonisme el van prendre els reenganxats de Citroën Ogier-Ingrassia i Loeb-Elena, els quals després d'haver donat molta feina als seus mecànics seguien en cursa gràcies a la modalitat del "superally", els provençals marcaven els tres millors temps en els tres primers trams de la tarda, repetició dels del matí, mentre que Loeb-Elena ho feia en el quart i la primera passada especial espectacle de Coffs, deixant la segona per als seus companys d'equip. Tot i així els de Citroën seguien sense entrar en la zona de punts, mentre que els de Ford semblaven tenir el doblet a tocar de la mà.

Ja en la jornada dominical res interessant no va passar fins que en el penúltim tram, abans la celebració de la "Power Stage" Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila van aixecar descaradament el peu de l'accelerador per tal que els seus companys d'equip, amb més opcions a títol, poguessin guanyar el ral·li. Situació semblant es va viure a Citroën, Ogier-Ingrassia van aturar-se 10 minuts per tal que Loeb-Elena els poguessin avançar en la general del ral·li i a més a més en la Power Stage no van atacar a fons per tal de facilitar que els seus companys d'equip poguessin emportar-se els 3 punts extra per haver guanyat el tram, quelcom que agafava a tots de sorpresa, després del malestar general que hi havia en el si de l'equip dels galons i que es va fer públic en el transcurs del ral·li d'Alemanya.

Així doncs, després d'aquell ball de posicions el ral·li era guanyat per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen amb un crono total de 3 hores 35 minuts i 59 segons, seguit pels seus companys d'equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 14,7 segons. Petter Solberg i Chris Patterson tancaven el podi a bord del seu Citroën DS3 WRC privat a 44,8 segons del guanyador.

Problemes de posada a punt no van permetre a Solberg-Patterson aspirar més enllà de la tercera plaça.

En la categoria de producció en tan bon punt els trams genuins van entrar en escena els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard van començar a forjar la victòria arribant a la neutralització del primer dia amb més de minut i mig d'avantatge al capdavant de la general provisional. Esforç que se'n va anar en orris quan en la primera especial del segon dia el seu turbo es va trencar i la caiguda de potència va fer perdre a la parella kiwi el liderat en mans dels polonesos Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak; un cop reparat el turbo, la tenacitat dels pilots australs els va fer recuperar el liderat a les acaballes del dia per tan sols 2,4 segons. Amb tot per decidir de cara al diumenge, la parella de Subaru es van esforçar a fons i van fer crèixer les distàncies fins al minut i mig. amb aquesta eren quatre les victòries que Hayden Paddon havia aconseguit en les seves quatre participacions en la temporada al que permetia al pilot de 24 anys esdevenir el campió del mòn de producció.

Victòria treballada la de Paddon-Kennard a la illa veïna que els portava a ser campions del mòn.

En el campionat de pilots el sacrifici de Sébastien Ogier, que sortia amb el seu particular compte a zero, unit a la victòria aconseguida per Mikko Hirvonen, permetia al pilot finlandès situar-se en segona posició de la general provisional per davant del provençal, a tan sols 15 punts de Sébastien Loeb, a qui la victòria en el Power Stage i el fet d'haver acabat en desena posició la prova li permetia sumar 4 punts.

Pilot

Punts
Sébastien Loeb

196

Mikko Hirvonen

181

Sébastien Ogier

167

En el campionat de marques el doblet era fantàstic pels interessos de Ford que escurçava en gairebé 30 punts la gran distància que els separava del seus màxims oponents, els Citroën, tot i així la marca francesa seguia tenint un coixí de 62 punts al capdavant de la general a falta de tres cites per acabar la temporada. Matthew Wilson i Scott Martin, quarts en la general del ral·li van poder contenir l'atac de Petter Solberg, permetent a Stobart seguir conservant la tercera posició en la general del campionat.

Constructor
Punts

Citroën

347

Ford

285

Stobart

117