..:: HdR.cat - 11 setembre ::..

Neuville-Wydaeghe es feien amb la seva primera victòria de l’any en el pitjor moment.

El diumenge 11 de setembre de 2022, la familia del mundial de ral·lis tenia de nou una cita a Làmia, al cor de Grècia, per tal de tancar el 66è Ral·li Acròpolis. Amb pocs canvis en el programa vers l’edició anterior, la qual suposava el retorn a la vida de l’esdeveniment grec, el ral·li comptava amb 303,30 km cronometrats al llarg de 15 proves especials, una corda que iniciaven 67 formacions de les 71 que havien formulat la seva inscripció i que 53 serien capaces de completar. Tanmateix la cita entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, amb les seves respectives variants segons la data de naixement dels seus documents oficials, així com de les quotes dipositades en el moment de l'inscripció.

Les ordres d’equip privaven a Tänak-Järveoja d’intentar aconseguir la seva tercera victòria consecutiva de l’any.

Una especial espectacle, dibuixada dins les instal·lacions de l’Estadi Olímpic d’Atenes i que es disputava sobre asfalt, encetava les hostilitats vers el cronòmetre de l’edició. Una prova especial que suposava 1,95 km de corda i en la que els belgues Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe hi assolien el millor temps només 1 dècima de segon per davant de l’i20 Rally2 de Teemu Suninen i Mikko Markkula i 1,0 segons per davant dels seus companys de formació Dani Sordo i Cándido Carrera.

Completat l’espectacle per tal de satisfer als veïns de la metrópolis, a 3 quarts i 3 minuts de 10 de la nit del dijous 8 de setembre els primers equips començarien a endinsar-se al parc tancat que s’ubicava al Casino de Loutraki, on hi romandrien fins l’endemà divendres a 2 quarts de 8 del matí, hora en la que la competició vera per la terra grega es donava per iniciada. Un total de 6 proves especials, disputades al llarg de 5 trams, és a dir, només 1 d’elles es repetia, es programaven al llarg de la jornada, totalitzant 108,31 km.

La regió del golf de Corint acollia les 3 primeres proves especials i un vell conegut a la regió, el francès Sébastien Loeb, i la seva compatriota i copilot Isabelle Galmiche s’hi anotaven la seva primera victòria parcial de tram per tal d’esdevenir els nous líders de la classificació. Tanmateix, els seus companys Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais aturaven el cronòmetre per darrera dels seus compatriotes i aquests s’enfilaven fins al quart lloc de la provisional per darrera dels Hyundai i20 Rally1 d’Ott Tänak i Martin Järveoja i de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe respectivament.

Els líders repetien resultat en la prova següent i els veterans francesos eixamplaven distàncies al capdavant de la provisional, mentre que els seus companys d’equip Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais hi aconseguien el tercer millor temps per darrera dels belgues Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, amb el que aquestes dues formacions es feien amb idèntiques posicions a la taula en detriment dels estonians Ott Tänak i Martin Järveoja, qui prenien part al tram en segona posició i per tant amb més grava solta sobre la traçada idònia.

Una segona passada per la cronometrada inaugural tancava el mini bucle de Corint, en la que novament el millor temps era per a Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche, si bé en aquesta ocasió l’honor resultava ser ex-aequo amb els finlandesos de Toyota Esapekka Lappi i Janne Ferm, que presentaven així la seva candidatura a entrar a llocs de podi, mentre que rere els líders les distàncies s’escurçaven en mig segon entre els per llavors dos altres inquilins de podi.

Paral·lelament, Ott Tänak i Martin Järveoja es quedaven sense l’impuls híbrid, ja en l’enllaç vers aquest tercer tram del dia, i els estonians no els quedava altre remei que anar veient com els temps no els hi sortien i les posicions d’honor s’anaven escapant.

Abans d’arribar al primer reagrupament per al canvi de pneumàtics, ubicat a Aliartos, una quarta prova especial sobre un tercer tram es programava, en la que Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais s’hi adjudicaven el millor temps per tal d’esdevenir els nous líders de la classificació provisional, desplaçant-ne als seus companys Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche qui s’hi envirollaven i s’hi deixaven pràcticament una desena de segons. Esapekka Lappi i Janne Ferm, aconseguien el segon millor temps en aquesta prova especial i la parella finlandesa de Toyota desplaçava fora de les posicions de podi a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.

De camí al parc tancat de Lamia, epicentre de les dues següents jornades del ral·li, dos trams més esperaven als participants, en els que Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais, així com Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche hi seguien eixamplant el domini inicial dels pilots d’M-Sport, alhora que aquests últims recuperaven la primera posició per un marge no massa ampli.

Completades les 6 proves especials del divendres, 5 minuts abans de l’ocàs, que els experts fixaven en passar 3 minuts de 3 quarts de 8 del vespre, els pilots començaven a enfilar el camí cap a les assistències que els conduirien al parc tancat de Làmia, una maniobra que tots aquells que volguessin seguir competint al llarg de l’endemà dissabte, havien de dur a terme abans de 2 quarts de 12. Compàs en el què els Ford Puma Rally1 de Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche i de Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais lideraven per tan sols 1,7 segons de distància entre ells. Esapekka Lappi i Janne Ferm eren tercers a 8,7 segons de l’alsacià i la borgonyona, tot precedint en 7,3 segons a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i 14,5 segons a Dani Sordo i Cándido Carrera, qui semblaven despertar en la darrera prova especial del dia.

Les distàncies doncs entre els 5 primers classificats no eren massa àmplies de cara als 147,98 km cronometrats de la jornada sabatina. Una activitat que la primera parella participant, de les 65 que restaven en competició, iniciava a 1 quart de 8 del matí i que conclouria a partir d’1 quart i mig de 8 del vespre del mateix dissabte 10 de setembre i per aquesta mateixa formació. Una corda cronometrada que seguia el concepte clàssic de l’època, un bucle de 3 trams a doble passada amb unes assistències intermèdies a Làmia a partir de la 1 de la tarda.

Els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja, amb el seu i20 Rally1 reparat i amb una millor posició de sortida als trams, vencien en la primera prova especial de la jornada i s’enfilaven fins a la cinquena posició general, mentre que els seus companys d’equip belgues, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, grimpaven fins al segon lloc en aturar el cronòmetre amb el tercer millor temps per darrera dels líders Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche.

Malauradament la bona aventura dels veterans pilots francesos acabava en l’enllaç vers la segona prova especial del dia, quan la corretja de l’alternador del seu Puma Rally1 es trencava i els obligava a abandonar. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe heretaven així la primera posició de facto, una anhelada plaça que els belgues certificaven en marcar respectius millors temps en les dues proves que restaven en el bucle matinal.

Paral·lelament, Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais punxaven una roda en el transcurs de la segona prova especial, facilitant així que Ott Tänak i Martin Järveoja s’enfilessin fins a la segona posició, en aconseguir aquest mateix resultat a final de tram. Molt pitjor era l’avenir dels fets per als líders del mundial, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui havien de renunciar a la competició en donar un fort cop al seu Yaris Rally1 contra un arbre.

El ral·li dels estonians però estava cridat a ser una odissea i una avaria en el seu diferencial, els deixava sense rodes a les acaballes de la cronometrada que tancava el primer escull del dia. Una contrarietat que Esapekka Lappi i Janne Ferm aprofitaven per guanyar una posició i entrar a les assistències de Làmia en segona posició a 31,0 segons de Thierry Neuville i Martijn Wydaghe i per 1,3 segons de marge amb els bàltics de Hyundai.

Sense fer massa soroll, Dani Sordo i Cándido Carrera restaven a les portes de les posicions d’honor a 44,3 segons dels seus companys de formació belgues, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin tancaven la pinça dels 5 primers classificats per 3,4 segons de marge amb Gus Greensmith i Jonas Andersson.

A la represa de la competició el domini de la tripleta de la firma coreana trobava continuïtat, doncs d’una banda Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’imposaven en la cronometrada reina de Pyrgos i els pilots belgues obrien en uns pocs segons el seu marge al capdavant de la taula, mentre que Dani Sordo i Cándido Carrera assolien la seva primera victòria de tram en l’especial central del bucle, prova en la que Esapekka Lappi i Janne Ferm s’havien de retirar amb problemes d’alimentació en el seu Yaris, facilitant així que les 3 formacions de pilots de Hyundai es classifiquessin al capdavant de la taula. Un triplet que es ratificava amb un nou escratx d’Ott Tänak i Martin Järveoja a la clausura de la jornada.

Així doncs, en el moment de fitxar en el parc tancat de Làmia, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe lideraven per 27,9 segons de marge amb Ott Tänak i Martin Järveoja i per 52,9 segons en relació amb Dani Sordo i Cándido Carrera. Elfyn Evans i Scott Martin mantenien viva la competició en completar la segona etapa a 7,1 segons del registre de la parella espanyola de Hyundai, mentre que per darrera dels britànics, un gran buit d’un centenar de segons fins a trobar als francesos d’M-Sport Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais.

La jornada dominical constava de tan sols 3 proves especials, la primera de les quals es disputava en dues ocasions, sent la seva segona passada el “Power Stage”. En total 45,06 km cronometrats, als quals se’ls hi donava el tret de sortida en passar 10 minuts de les 8 del matí del diumenge 11 de setembre i que finalitzarien amb la cerimònia del podi a 3 quarts de 3 de la tarda.

Ott Tänak i Martin Järveoja venien d'imposar-se en les dues darreres proves del calendari i davant la possibilitat de retallar un bon grapat de punts als líders del certamen, els finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, a qui només els hi quedava el consol d’obtenir els 5 punts del Power Stage, els estonians vencien en la primera cronometrada dominical i retallaven en 2,9 segons les distàncies amb els seus companys belgues, que hi obtenien el segon millor temps.

Emperò, i just abans d’afrontar la primera prova especial del dia, Elfyn Evans i Scott Martin s’havien de retirar per una avaria en el turbo, el que va desencadenar les immediates ordres d’equip de Julien Moncet, director esportiu accidental de la firma, de respectar les posicions assolides fins aquell moment, despertant un gran enuig en els estonians, que hi veien impossibilitada la seva tercera victòria consecutiva i quarta de la temporada.

Tot i no jugar-s’hi res, els belgues vencien en la següent prova especial per davant dels seus companys d’equip bàltics i per força marge vers la resta de participants classificats en la part alta de la provisional, mentre que en el Power Stage, Ott Tänak i Martin Järveoja privaven a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen de fer-se amb els 5 punts de premi.

Complerts els 303,30 km cronometrats al llarg de les 16 proves especials del programa el diumenge 11 de setembre, els 53 equips participants que les aconseguien completar s’endisaven al parc tancat de Làmia per darrera vegada en l’edició i des d’on els més veloços farien cap a la protocolaria cerimònia del podi. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe fitxaven amb un temps final de 3 hores 34 minuts i 52,0 segons, registre que rebaixava en 15,0 segons l’assolit per Ott Tänak i Martin Järveoja. Sense cap mena de pressió, Dani Sordo i Cándido Carrera tancaven el podi grec a 1 minut i 49,7 segons dels vencedors.

Sordo-Carrera pujaven al podi sense pràcticament córrer.

En el certamen WRC2 Teemu Suninen i Mikko Markkula aturaven el cronòmetre abans que ningú a l’estadi Olímpic d’Atenes i els finlandesos se n’anaven a dormir a Loutraki com a líders per 1,1 segons de marge amb els seus compatriotes Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen. L’altra cara de la competició, l’amarga, era per a Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, així com Grégoire Munster i Louis Louka, qui hi danyaven els seus respectius cotxes en picar contra les proteccions i es veien obligats a acollir-se al superally, perdent-hi 10 minuts.

Divendres, en posar les rodes dels seus cotxes sobre la grava del golf de Corint, els noruecs de TokSport començaven a marcar el ritme i s’imposaven en les dues primeres proves especials veres, mentre que els seus companys de carpa Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen s’hi feien amb respectius segons millors temps per tal d’assolir el lideratge de la classe, condició que els finlandesos ratificaven vèncer en la segona passada per la cronometrada inaugural.

Amb una altra victòria parcial i un segon millor temps en els 3 trams que restaven fins arribar a Làmia, Emil Lindholm i Reeta Hämälainen completaven la primera etapa amb 30,5 segons de marge vers els russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, autors del millor temps en la penúltima prova especial del dia i amb 36,1 segons de coixí amb Teemu Suninen i Mikko Markkula, a qui les especials del golf de Corint se’ls hi atravessaven una mica.

Dissabte al matí, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen afegien 2 temps escratx en el seu comptador, si bé el marge a salvar per assolir algún punt, encara era molt important. Alhora, Teemu Suninen i Mikko Markkula aturaven el cronòmetre per darrere dels llebrers noruecs en la cronometrada inaugural i reina de Pyrgos, i els finlandesos de Hyundai es feien amb el segon lloc dels russos de TokSport. Acte seguit, els francesos de Citroën Yohan Rossel i Valentin Sarreaud establien el registre de referència de la categoria en la cronometrada central del bucle, per amb el segon millor temps al tram de Tarzan que tancava el bucle, desplaçar fora de les posicions de podi a Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov.

Havent dinat, a la represa, una punxada de Yohan Rossel i Valentin Sarreaud en la primera especial de la tarda, enviava als francesos a la quarta posició, facilitant així el retorn dels russos de TokSport a les posicions de podi, mentre que en la darrera cronometrada de la jornada, Teemu Suninen i Mikko Markkula es veien obligats a abandonar l'etapa en aturar-se el seu cotxe, facilitant així als desposseïts d'una bandera en la seva finestreta la segona posició, així com el retorn dels de Citroën a les places de podi.

Per davant, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen no deixaven les engrunes i amb 3 victòries de tram consecutives, els escandinaus s’enfilaven fins a la desena posició, mentre que els líders Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen s’avessaven al segon millor temps i afermaven així el seu lideratge.

Així doncs, a quarts de 8 del vespre del dissabte 10 de setembre, la classificació que en resultava de tot aquests moviments era la següent, Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen lideraven per 44,6 segons de marge amb Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, mentre que en terra de ningú Yohan Rossel i Valentin Sarreaud tancaven les posicions de podi a 1 minut i 29,4 segons dels finlandesos i per 1 minut i 42,4 segons de marge amb el xipriota Aleksandros Tsouloftas i el britànic Ross Whittock.

Diumenge al matí, tot i la brevetat de la jornada dominical, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen insistien en deixar palesa la seva velocitat i els noruecs s’imposaven en les 3 proves especials programades, Power Stage inclosa, un rendiment que els permetia escalar fins a la setena posició final a una mica menys de 8 minuts dels líders. Mentre que Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov aturaven el cronòmetre sempre per davant dels seus companys de formació finlandesos i aquests hi aconseguien llimar 8,5 segons en relació als primers classificats, insuficients com per a intercanviar les posicions. Tanmateix, en la darrera prova especial programada, Yohan Rossel i Valentin Sarreaud patien una rebolcada i els francesos s’hi veien obligats a abandonar, deixant el seu darrer graó al podi a Aleksandros Tsouloftas i Ross Whittock.

Així doncs, en el podi que tancava l’edició, Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen pujaven al graó més alt en aturar el cronòmetre amb un temps de 3 hores 42 minuts i 38,6 segons, registre 36,1 segons inferior al de Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov. Aleksandros Tsouloftas i Ross Whittock, al volant d’un Volkswagen Polo GTi R5, eren tercers a 3 minuts i 7,2 segons del temps dels finlandesos.

Esquivant problemes i regularment ràpids, Lindholm-Hämäläinen guanyaven per segona vegada consecutiva.

La victòria absoluta d’Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen trobava continuïtat en el certamen junior de la classe, mentre que entre aquells que passaven dels 50 anys, la victòria era pels alemanys Armin Kremer i Timo Gottschalk

Entre els júnior del WRC3, les espases estaven en alt, doncs la ronda grega era la darrera del certamen i a més a més aquesta comptava amb un coeficient doble. Així doncs, els 3 pilots que hi arribaven pràcticament empatats a punts, Jon Armstrong, Sami Pajari i Robert Virves, juntament amb Lauri Joona, que tenia les seves opcions en trobar-se a 6 punts del lideratge, sortirien a donar-ho tot als trams del mediterrani més oriental.

El segon d’ells, Sami Pajari i Enni Mälkönen s’imposaven en l’espectacle de l’Estadi Olímpic d’Atenes, emperò en anar a catar la duresa de les especials del Golf de Corint, els britànics Jon Armstrong i Brian Hoy feien una passa endavant i s’imposaven en les dues primeres proves especials per davant de Robert Virves i Julia Thulin, amb el què els de les illes que es condueix pel cantó equivocat de la via es feien amb la primera posició per un marge inferior a la desena de segons vers l’estonià i la sueca.

Entretant, la llista de candidats al títol pràcticament es reduïa a la meitat, doncs els finlandesos Sami Pajari i Enni Mälkönen patien una doble punxada en la segona prova especial del dia, la tercera al llarg del dia, i s’havien de retirar fins a l’endemà en no disposar de més pneumàtics de recanvi, mentre que Lauri Joona i Mikael Korhonen destrossaven la suspensió posterior dreta del seu Ford Fiesta Rally3 i corrien la mateixa sort que els seus compatriotes.

En la segona passada per Loutraki, la cronometrada inaugural vera del programa, es produïa un intercanvi de papers a final de tram entre els dos primers classificats, amb el què les distàncies entre els dos galls que quedaven en el galliner s’escurçaven.

Ja en la cronometrada prèvia a la zona adequada per a la renovació de pneumàtics, Robert Virves i Julia Thulin tornaven a marcar el millor temps de la categoria i amb aquesta nova victòria individual, els nòrdics es feien amb la primera posició per 7,9 segons per davant de Jon Armstrong i Brian Hoy. Rere els britànics, s'hi establia un gran forat de més de 80 segons fins anar a trobar als irlandesos William Creighton i Liam Regan.

En les dues proves especials que separaven als participants fins arribar a Làmia, Jon Armstrong i Brian Hoy coneixien l'essència de la tragicomedia grega. Els britànics s’imposaven a la represa de la competició i escurçaven el marge amb els primers classificats fins als 3 segons exactes, però en la darrera prova especial del dia, aquests patien una punxada i s’hi deixaven un centenar de segons vers el registre de referència de Robert Virves i Julia Thulin, qui s’immiscien en el parc tancat amb 1 minut i 47,0 segons de marge amb els britànics i 2 minuts i 8,2 segons vers Will Creighton i Liam Regan.

Així doncs, tot semblava estar encarat a la victòria per als líders, si bé no el títol, doncs cada victòria de tram suposava un punt extra i per tant quedar segon encara no volia dir res.

Sami Pajari i Enni Mälkönen es tornaven a posar el casc el dissabte al matí i els finlandesos s’imposaven en les 5 primeres proves especials de l’etapa per aconseguir així 5 punts més en el seu comptador, mentre que Jon Armstrong i Brian Hoy ho feien en la sisena i última. Tanmateix els britànics aturaven el cronòmetre abans que els líders en totes les proves especials sabatines, llevat de les dues passades per la cronometrada reina de Pyrgos, amb el que la distància amb Robert Virves i Julia Thulin s’escurçava fins als 53,2 segons, marge més que suficient donats els 45,06 km cronometrats de la jornada dominical.

Totes les alarmes saltaven en la formació dels líders quan Jon Armstrong i Brian Hoy retallaven gairebé una vintena de segons al pilot estonià i a la copilot sueca en els 16,90 km cronometrats de la primera prova especial de l’última etapa, i aquests en esperonar-se, aconseguien una victòria de tram que aturava la sangria de segons i deixava la distància entre els dos primers classificats en 36,2 segons de cara al Power Stage, on malgrat que Robert Virves i Julia Thulin tornaven a ser batuts per Jon Armstrong i Brian Hoy, els líders s’acabaven fent amb la victòria per 17,5 segons amb els britànics i per 7 minuts i 31,3 segons amb William Creighton i Liam Regan.

La victòria amb coeficient doble, així com les 4 victòries de tram, donaven 54 punts a Robert Virves en el certamen júnior, puntuació que superava en escreix els 42 punts que li suposaven a Jon Armstrong el seu segon lloc, més les 6 victòries de tram. Donat que a Grècia els dos aspirants hi arribaven separats per 1 sol punt favorable al que vestia la Union Jack al mono, el campionat l’assolia l’estonià per 11 punts de marge, 15 en passar els resultats a “net”.

Els problemes dels seus rivals, aplanaven el camí a la victòria i títol de Virves-Thulin

Emperò, entre aquells que pagaven la quota per constar en la categoria WRC3 absoluta, la victòria era per al paraguaià Diego Dominguez i el canari Rogelio Peñate, qui malgrat deixar-se més de 6 minuts i mig vers el temps de Robert Virves i Julia Thulin, aquests aconseguien batre per 49,6 segons als següents cretidors de la classe, els irlandesos William Creighton i Riam Legan, una victòria però del tot anecdòtica doncs tot just eren els primers 25 punts del pilot al certamen, força lluny dels 87 punts que atresorava el líder Sami Pajari o dels 68 de tan Lauri Joona com Jan Cerný.

Ott Tänak encaixava amb resignació la seva segona posició final a la ronda grega, la qual unida amb la victòria al Power Stage, permetia al pilot estonià retallar 19 punts al líder Kalle Rovanperä. Thierry Neuville, sense premi a la cronometrada del premi, estava ja pràcticament exclòs de qualsevol opció matemàtica al títol, emperò llevava la tercera posició al gal·lés Elfyn Evans.

Pilot	Punts
Kalle Rovanperä	207
Ott Tänak	154
Thierry Neuville	167

En el campionat de constructors, el triplet dels pilots de Hyundai, permetia a la marca coreana donar la segona picada de la temporada als seus màxims rivals en la cursa pel títol, Toyota. Alhora, i quelcom que no es veia des de el Ral·li de Sardenya, M-Sport no era la cua de ratolí en el certamen de marques i els de Cumbria sumaven 3 punts més que no pas els de Jyväskylä.

Constructor	Punts
Toyota	404
Hyundai	341
M-Sport	214