No era l'aniversari de cap dels dos, però Hirvonen-Lehtinen van tenir un fantàstic regal dels seus companys d'equip. Desena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 11 de setembre de 2011 finalitzava el 21è Ral·li d'Austràlia a Coffs Harbour. Després d’haver abandonat la costa occidental de Perth, justament en la seva anterior edició, per anar a cercar un nou emplaçament a l’altra banda del país a Nova Gales del Sud, a cavall entre Murwillumbah i Kingscliff, el ral·li que tornava a canviar d'escenari, però sense moure's de l’estat australià. La prova, que oferia la possibilitat d’obtenir punts en els certàmens de pilots, marques i producció, es presentava amb una llista oficial d’inscrits que contenia 31 parelles de noms, de les que 29 esdevindrien en participants en emprendre la primera de les 26 proves especials de 368,96 km que conformaven l’itinerari el dijous 8 de setembre, una distància competitiva que era totalment nova per a tots ells i que 24 formacions participants aconseguirien completar, amb un ajust més o menys fidedigne a l’afirmació. Fent una fantàstica labor d'equip, Latvala-Anttila cedien la victòria alhora que asseguraven el doblet per a Ford. El dijous al vespre es programava una doble passada per una especial espectacle que es dibuixava en el parc Jetty Foreshores de la mateixa ciutat de Coffs Harbour, en la qual Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’hi imposaven en la seva primera disputa per 7 dècimes de segon de marge vers els seus companys d’equip Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que 15 minuts més tard eren els més veterans els qui aconseguien el millor temps, emperò per només 1 dècima de segon de marge amb els provençals, amb el què els joves valors de la marca francesa dels dos galons accedien al parc tancat com els primers líders de la prova per 6 dècimes de segon de marge en vers els campions del món en vigència. Sempre tercers i quarts en aquestes dues proves especials inaugurals, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen entraven en règim de parc tancat a quarts de 9 del vespre a 2,8 segons i 5,9 segons dels líders respectivament. L'endemà divendres entraven en escena les cronometrades que qualsevol aficionat esperava veure en un ral·li del mundial. Amb un bucle de 3 trams que es disputava matí i tarda, així com una nova doble disputa de l’especial espectacle de Coffs, el programa s’engruixava en 116,06 km competitius, una activitat que s’iniciava a 3 quarts de 9 del matí amb la sortida del parc tancat de la primera parella participant i que finalitzaria amb el seu retorn a manca d’uns minuts per a les 8 del vespre, havent d’estar en règim de parc tancat tots aquells participants que prosseguissin amb la competició abans d’1 quart d’11 de la nit. La nit de dijous a divendres la pluja remullava la regió per la qual discorrien les cronometrades de l’edició, una precipitació que deixava les pistes enfangades, impedint que els encarregats d’obrir pista, els campions del món i líders de la provisional del certamen Sébastien Loeb i Daniel Elena, hi perdessin massa temps escombrant la traçada. De fet la pluja encara queia el divendres al matí i en la primera prova especial de la jornada, la segona més llarga de tot el programa amb 29,03 km cronometrats, Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aconseguien el millor temps per tal d’esdevenir els nous líders de la provisional per 2,0 segons de marge amb els seus companys de formació. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, tercers a final de tram, accedien a idèntica posició a la general en tan en quan Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’hi envirollaven i hi concedien 26,3 segons en vers el registre dels francòfons de Citroën. El lideratge de Sébastien Loeb i Daniel Elena però seria curt, doncs l’alsacià perdia lleugerament la concentració en mirar els registres parcials d'abord i en cometre una errada en un revolt, aquests volcaven el seu Citroën DS3 WRC, veient-se obligats a abandonar la jornada, en no poder tornar a posar sobre les seves 4 rodes el seu cotxe. Un altre Citroën, el pilotat per Petter Solberg i Chris Patterson, hi aconseguien el millor temps per tal d’acostar-se a les posicions capdavanteres, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia recuperaven així el lideratge de la provisional. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es redimien de l’errada en la cronometrada inaugural imposant-se en la tercera i última cronometrada del bucle matinal, i els finlandesos de Ford superaven per 2 dècimes de segon a Petter Solberg i Chris Patterson per tal d’entrar al reagrupament de mitja etapa ocupant la tercera posició provisional a 24,7 segons de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i a 15,6 segons del temps dels seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. A la represa de la competició per al bucle de la tarda, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila repetien com els homes més ràpids del parc tancat, ratificant així la posició guanyada a Petter Solberg i Chris Patterson, mentre que els líders Sébastien Ogier i Julien Ingrassia patien una sortida de pista i en picar de morro contra un arbre, la parella es veia obligada a abandonar la competició uns metres més enllà amb el seu radiador fumejant. La baixa de la parella francesa deixava en primera posició a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, llur lideratge esdevenia de tan sols 5,4 segons en vers els seus companys d’equip, alhora que Petter Solberg i Chris Patterson recuperaven la tercera posició que hores abans havien perdut, a 33,8 segons dels líders i per una desena de segons de marge amb el Ford Fiesta RS WRC d’Evgenyiv Novikov i Denis Giraudet, tanmateix els segons més ràpids en aquesta longeva especial del dia. El rus i el francès però s’accidentaven en la següent prova especial i l’altre Solberg, en Henning, juntament amb Ilka Minor, passaven a ocupar la quarta posició provisional però a gairebé 100 segons de la darrera plaça que donava dret a pujar a un graó del podi final, constatant-se així dos grups ben diferenciats. Al capdavant de la taula de temps, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s’imposaven en una especial forestal així com una passada per l’especial espectacle de Coffs Harbour, idèntic resultat que obtenien els seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, amb el què la classificació deixava de patir sacsejades en la seva part alta. Els portadors del dorsal número 3 doncs, s’immiscien en el parc tancat que s’emplaçava a escasos metres de l’especial espectacle en primera posició per 7,0 segons de marge amb els seus companys d’estructura i per 44,3 segons de distància amb Petter Solberg i Chris Patterson. Henning Solberg i Ilka MInor eren quarts a 2 minuts i 26,9 segons dels líders i els britànics Matthew Wilson i Scott Martin cinquens a 3 minuts i 3,1 segons. A les 7 en punt del matí del dissabte 10 de setembre de 2011, la competició es reprenia amb la pertinent sortida del parc tancat de Coffs Harbour, per tal d’entrar al parc d’assistències, amb un sol radiant que eixugava les humitats en pista. Un bucle de 4 trams es disputava en 2 ocasions com venia sent habitual a l’època, el que generava 8 proves especials forestals, a les que en afegir una nova doble passada per l’especial espectacle de Coffs, s’assolien els 146,54 km competitius de l’etapa, distància que la convertia en la més longeva de l’edició. Amb la pista seca i la traçada netejant-se de grava, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en pagaven els tributs d’haver d’obrir pista i els finlandesos de Ford perdien el lideratge en mans dels seus companys d’equip a les primeres de canvi, de fet Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien les 4 victòries de tram possibles al llarg del bucle matinal i la parella retornava a les assistències de Coffs en primera posició per 17,3 segons de marge amb els seus compatriotes i companys de carpa. Sense acabar de trobar la posada a punt correcta per al seu Citroën DS3 WRC i patint amb el sobreviratge, Petter Solberg i Chris Patterson es veien superats en dues ocasions per ambdues formacions de Ford i aquests arribaven a la pausa meridional a 1 minut i 2,8 segons dels líders. En tornar a passar per les cronometrades matinals, el protagonisme l’assumien els pilots reincorporats a la competició de Citroën Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, així com Sébastien Loeb i Daniel Elena, els primers s’imposaven en les 3 primeres proves especials forestals del bucle així com en la segona passada per l’especial espectacle de Coffs Harbour, mentre que els segons ho feien en les dues restants, tot i aixó el feix de minuts a recuperar seguia sent molt important i aquests seguien sense entrar en la zona de punts. En quan aquells que s’estaven jugant les garrofes, el bucle post meridional es completava amb un empat tècnic i 22,7 segons separaven a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila dels seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson es trobaven a 59,5 segons de la primera posició. Henning Solberg i Ilka Minor s’havien de retirar en el transcurs de la primera especial de la tarda i la seva quarta posició era assumida per Matthew Wilson i Scott Martin, qui completaven la jornada a 5 minuts i 53,7 segons dels líders i per un avenç de 3 minuts i 30,7 segons amb el mentor de l’equip oficial, l’emiratà Khalid Al-Qassimi i el britànic Michael Orr. En règim de parc tancat fins a les 6 en punt del diumenge 11 de setembre, el programa del ral·li es completava amb 6 proves especials cronometrades, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams i entre els que hi calia comptar amb la presència del més llarg de tot el programa, Plum Pudding de 30,00 km de distància. Itinerari que suposava els darrers 98,82 km cronometrats de l’edició i que culminarien a 2 quarts de 6 de la tarda amb la protocolària cerimònia del podi. Amb una victòria de tram per a cadascuna de les parelles de Ford i un empat a temps entre aquestes dues formacions i per darrera els 3 Citroën en la primera passada pel “Power Stage”, la primera passada pel bucle es resolia sense massa rebombori i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen només aconseguien retallar 3,0 segons als seus companys líders, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson en retallaven 1,9 segons. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen mostraven tenir la mida ben presa a la primera cronometrada del bucle i aquests repetien victòria de tram per tal de situar-se a 13,4 segons dels seus companys. A Plum Pudding plovien les ordres d’equip i en una pitjor posició en la cursa pel campionat, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila alçaven descaradament el peu de l’accelerador per tal de no repetir la victòria de tram que hores abans havien aconseguit i així cedir la posició als seus companys d’estructura, joc que també feien Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, qui en aturar-se gairebé 10 minuts, facilitaven que els seus companys d’equip i campions del món en vigència, Sébastien Loeb i Daniel Elena, guanyessin una posició. Les ordres d’equip trobaven continuïtat en el Power Stage i sense més declaracions que aquesta manifestació, “ordres d’equip que jo respecto” Sébastien Ogier i Julien Ingrassia conduïen fins a la línia de meta del tram, tot facilitant que Sébastien Loeb i Daniel Elena poguessin maquillar el resultat amb la victòria de tram en aquesta cronometrada premiada. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi esdevenien segons, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson tercers, tancant així la quota d’agraciats, alhora que agafaven amb el peu canviat a la majoria de periodistes desplaçats a l’esdeveniment i que mesos abans havien pogut constatar el malestar que hi havia en el si de l’equip francès, després del creuament de declaracions en l’anterior Ral·li d’Alemanya. Arribats a 2 quarts de 6 de la tarda en l’ús horari australià, la ciutat de Coffs Harbour acollia per primera vegada una cerimònia del podi d’un esdeveniment mundial, en el que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen hi pujaven com a vencedors amb un crono total de 3 hores 35 minuts i 59 segons, registre que els hi donava un marge de 14,7 segons amb els seus companys d'equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Petter Solberg i Chris Patterson tancaven el podi a bord del seu Citroën DS3 WRC privat a 44,8 segons dels primers classificats.
Problemes de posada a punt no van permetre a Solberg-Patterson aspirar més enllà de la tercera plaça. En la categoria de producció els polonesos Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak es feien amb les regnes de la classificació en aconseguir una victòria de tram i un tercer millor temps en les dues passades inaugurals per l’especial espectacle de Coffs, però en tan bon punt els trams genuins entraven en escena l’endemà, els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard encadenaven les 6 victòries parcials possibles i aquests es forjaven un marge al capdavant de la taula que fregava la vuitantena de segons, accedint finalment aquests en règim de parc tancat amb 1 minut i 30,2 segons vers la parella polonesa, després que aquests se’ls hi apliqués una sanció de 10 segons per retard en el control horari. Els ucraïnesos Oleksandr Saliuk i Pavlo Cherepin eren tercers a 2 minuts i 2,7 segons dels líders, després de millorar substancialment les seves prestacions en la segona passada pel bucle forestal. El ritme imponent dels líders trobava continuïtat el dissabte al matí i aquests aconseguien el seu setè millor temps en la primera prova especial de la jornada, emperò, malauradament per a la la parella neozelandesa, en el transcurs de la segona prova especial, una avaria en el turbo del seu Subaru Impreza STi N14 feia acte de presència, i la caiguda de potència que en resultava, tirava per la borda tot l’avantage acumulat. Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak es retrobaven així amb la primera posició i els centre europeus retornaven a Coffs Harbour per a les assistències equatorials amb 49,6 segons de marge vers la parella kiwi, mentre que els seus veïns ucraïnesos seguien tancant les posicions d’honor a 1 minut i 26,4 segons del seu registre. Un cop reparada l’avaria, Hayden Paddon i John Kennard tornaven a deixar palesa la seva superioritat en la categoria, i aquests amb les 4 victòries de tram possibles en les 4 especials forestals en el seu haver, es tornaven a fer amb la primera posició de la classificació per 1 segon exacte, eixamplant la distància fins a uns poc significatius 2,9 segons al terme de la jornada. Oleksandr Saliuk i Pavlo Cherepin es mantenien en tercera posició a pràcticament la mateixa distància amb la qual havien iniciat l’etapa, és a dir 2 minuts i 3,9 segons. Al llarg de l’etapa dominical, els líders obrien distàncies amb el seus perseguidors en aconseguir 3 victòries de tram, 2 segons millors i 1 tercer registre, però el que era més important, només eren superats en una ocasió, i per 8 dècimes de segon, per Oleksandr Saliuk i Pavlo Cherepin. Així doncs, Hayden Paddon i John Kennard es feien amb la victòria de la categoria amb un registre final de 3 hores 53 minuts i 28,3 segons, temps que els hi suposava un marge d’1 minut i 32,0 segons amb Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak i de 3 minuts i 39,2 segons amb la parella ucraïnesa. Per a Hayden Paddon aquesta era la seva quarta victòria de la temporada en la seva quarta aparició, un rendiment encomiable per al pilot de només 24 anys que li suposava la consecució del títol mundial i quan encara restaven dues rondes en el calendari per a completar la temporada.
Victòria treballada la de Paddon-Kennard a la illa veïna que els portava a ser campions del mòn. En el certamen de pilots, el sacrifici de Sébastien Ogier, qui sortia amb el seu compte particular a zero, unit a la victòria aconseguida per Mikko Hirvonen, permetia al pilot finlandès situar-se en segona posició de la general provisional per davant del provençal, a tan sols 15 punts de Sébastien Loeb, a qui la victòria en el Power Stage i el fet d'haver acabat en desena posició la prova li permetia sumar 4 punts.
En el campionat de constructors el doblet era fantàstic pels interessos de Ford, doncs els de l’oval escurçaven en gairebé 30 punts la gran distància que els separava del seus màxims oponents, els Citroën, tot i així la marca francesa seguia tenint un important coixí de 62 punts al capdavant de la general a falta de tres cites per acabar la temporada. Matthew Wilson i Scott Martin, quarts en la general del ral·li, van poder contenir l'atac de Petter Solberg, permetent a Stobart seguir conservant la tercera posició en la general del campionat.
|
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Neuville-Wydaeghe es feien amb la seva primera victòria de l’any en el pitjor moment. El diumenge 11 de setembre de 2022, la familia del mundial de ral·lis tenia de nou una cita a Làmia, al cor de Grècia, per tal de tancar el 66è Ral·li Acròpolis. Amb pocs canvis en el programa vers l’edició anterior, la qual suposava el retorn a la vida de l’esdeveniment grec, el ral·li comptava amb 303,30 km cronometrats al llarg de 15 proves especials, una corda que iniciaven 67 formacions de les 71 que havien formulat la seva inscripció i que 53 serien capaces de completar. Tanmateix la cita entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, amb les seves respectives variants segons la data de naixement dels seus documents oficials, així com de les quotes dipositades en el moment de l'inscripció. Les ordres d’equip privaven a Tänak-Järveoja d’intentar aconseguir la seva tercera victòria consecutiva de l’any. Una especial espectacle, dibuixada dins les instal·lacions de l’Estadi Olímpic d’Atenes i que es disputava sobre asfalt, encetava les hostilitats vers el cronòmetre de l’edició. Una prova especial que suposava 1,95 km de corda i en la que els belgues Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe hi assolien el millor temps només 1 dècima de segon per davant de l’i20 Rally2 de Teemu Suninen i Mikko Markkula i 1,0 segons per davant dels seus companys de formació Dani Sordo i Cándido Carrera. Completat l’espectacle per tal de satisfer als veïns de la metrópolis, a 3 quarts i 3 minuts de 10 de la nit del dijous 8 de setembre els primers equips començarien a endinsar-se al parc tancat que s’ubicava al Casino de Loutraki, on hi romandrien fins l’endemà divendres a 2 quarts de 8 del matí, hora en la que la competició vera per la terra grega es donava per iniciada. Un total de 6 proves especials, disputades al llarg de 5 trams, és a dir, només 1 d’elles es repetia, es programaven al llarg de la jornada, totalitzant 108,31 km. La regió del golf de Corint acollia les 3 primeres proves especials i un vell conegut a la regió, el francès Sébastien Loeb, i la seva compatriota i copilot Isabelle Galmiche s’hi anotaven la seva primera victòria parcial de tram per tal d’esdevenir els nous líders de la classificació. Tanmateix, els seus companys Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais aturaven el cronòmetre per darrera dels seus compatriotes i aquests s’enfilaven fins al quart lloc de la provisional per darrera dels Hyundai i20 Rally1 d’Ott Tänak i Martin Järveoja i de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe respectivament. Els líders repetien resultat en la prova següent i els veterans francesos eixamplaven distàncies al capdavant de la provisional, mentre que els seus companys d’equip Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais hi aconseguien el tercer millor temps per darrera dels belgues Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, amb el que aquestes dues formacions es feien amb idèntiques posicions a la taula en detriment dels estonians Ott Tänak i Martin Järveoja, qui prenien part al tram en segona posició i per tant amb més grava solta sobre la traçada idònia. Una segona passada per la cronometrada inaugural tancava el mini bucle de Corint, en la que novament el millor temps era per a Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche, si bé en aquesta ocasió l’honor resultava ser ex-aequo amb els finlandesos de Toyota Esapekka Lappi i Janne Ferm, que presentaven així la seva candidatura a entrar a llocs de podi, mentre que rere els líders les distàncies s’escurçaven en mig segon entre els per llavors dos altres inquilins de podi. Paral·lelament, Ott Tänak i Martin Järveoja es quedaven sense l’impuls híbrid, ja en l’enllaç vers aquest tercer tram del dia, i els estonians no els quedava altre remei que anar veient com els temps no els hi sortien i les posicions d’honor s’anaven escapant. Abans d’arribar al primer reagrupament per al canvi de pneumàtics, ubicat a Aliartos, una quarta prova especial sobre un tercer tram es programava, en la que Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais s’hi adjudicaven el millor temps per tal d’esdevenir els nous líders de la classificació provisional, desplaçant-ne als seus companys Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche qui s’hi envirollaven i s’hi deixaven pràcticament una desena de segons. Esapekka Lappi i Janne Ferm, aconseguien el segon millor temps en aquesta prova especial i la parella finlandesa de Toyota desplaçava fora de les posicions de podi a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe. De camí al parc tancat de Lamia, epicentre de les dues següents jornades del ral·li, dos trams més esperaven als participants, en els que Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais, així com Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche hi seguien eixamplant el domini inicial dels pilots d’M-Sport, alhora que aquests últims recuperaven la primera posició per un marge no massa ampli. Completades les 6 proves especials del divendres, 5 minuts abans de l’ocàs, que els experts fixaven en passar 3 minuts de 3 quarts de 8 del vespre, els pilots començaven a enfilar el camí cap a les assistències que els conduirien al parc tancat de Làmia, una maniobra que tots aquells que volguessin seguir competint al llarg de l’endemà dissabte, havien de dur a terme abans de 2 quarts de 12. Compàs en el què els Ford Puma Rally1 de Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche i de Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais lideraven per tan sols 1,7 segons de distància entre ells. Esapekka Lappi i Janne Ferm eren tercers a 8,7 segons de l’alsacià i la borgonyona, tot precedint en 7,3 segons a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i 14,5 segons a Dani Sordo i Cándido Carrera, qui semblaven despertar en la darrera prova especial del dia. Les distàncies doncs entre els 5 primers classificats no eren massa àmplies de cara als 147,98 km cronometrats de la jornada sabatina. Una activitat que la primera parella participant, de les 65 que restaven en competició, iniciava a 1 quart de 8 del matí i que conclouria a partir d’1 quart i mig de 8 del vespre del mateix dissabte 10 de setembre i per aquesta mateixa formació. Una corda cronometrada que seguia el concepte clàssic de l’època, un bucle de 3 trams a doble passada amb unes assistències intermèdies a Làmia a partir de la 1 de la tarda. Els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja, amb el seu i20 Rally1 reparat i amb una millor posició de sortida als trams, vencien en la primera prova especial de la jornada i s’enfilaven fins a la cinquena posició general, mentre que els seus companys d’equip belgues, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, grimpaven fins al segon lloc en aturar el cronòmetre amb el tercer millor temps per darrera dels líders Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche. Malauradament la bona aventura dels veterans pilots francesos acabava en l’enllaç vers la segona prova especial del dia, quan la corretja de l’alternador del seu Puma Rally1 es trencava i els obligava a abandonar. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe heretaven així la primera posició de facto, una anhelada plaça que els belgues certificaven en marcar respectius millors temps en les dues proves que restaven en el bucle matinal. Paral·lelament, Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais punxaven una roda en el transcurs de la segona prova especial, facilitant així que Ott Tänak i Martin Järveoja s’enfilessin fins a la segona posició, en aconseguir aquest mateix resultat a final de tram. Molt pitjor era l’avenir dels fets per als líders del mundial, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui havien de renunciar a la competició en donar un fort cop al seu Yaris Rally1 contra un arbre. El ral·li dels estonians però estava cridat a ser una odissea i una avaria en el seu diferencial, els deixava sense rodes a les acaballes de la cronometrada que tancava el primer escull del dia. Una contrarietat que Esapekka Lappi i Janne Ferm aprofitaven per guanyar una posició i entrar a les assistències de Làmia en segona posició a 31,0 segons de Thierry Neuville i Martijn Wydaghe i per 1,3 segons de marge amb els bàltics de Hyundai. Sense fer massa soroll, Dani Sordo i Cándido Carrera restaven a les portes de les posicions d’honor a 44,3 segons dels seus companys de formació belgues, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin tancaven la pinça dels 5 primers classificats per 3,4 segons de marge amb Gus Greensmith i Jonas Andersson. A la represa de la competició el domini de la tripleta de la firma coreana trobava continuïtat, doncs d’una banda Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’imposaven en la cronometrada reina de Pyrgos i els pilots belgues obrien en uns pocs segons el seu marge al capdavant de la taula, mentre que Dani Sordo i Cándido Carrera assolien la seva primera victòria de tram en l’especial central del bucle, prova en la que Esapekka Lappi i Janne Ferm s’havien de retirar amb problemes d’alimentació en el seu Yaris, facilitant així que les 3 formacions de pilots de Hyundai es classifiquessin al capdavant de la taula. Un triplet que es ratificava amb un nou escratx d’Ott Tänak i Martin Järveoja a la clausura de la jornada. Així doncs, en el moment de fitxar en el parc tancat de Làmia, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe lideraven per 27,9 segons de marge amb Ott Tänak i Martin Järveoja i per 52,9 segons en relació amb Dani Sordo i Cándido Carrera. Elfyn Evans i Scott Martin mantenien viva la competició en completar la segona etapa a 7,1 segons del registre de la parella espanyola de Hyundai, mentre que per darrera dels britànics, un gran buit d’un centenar de segons fins a trobar als francesos d’M-Sport Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais. La jornada dominical constava de tan sols 3 proves especials, la primera de les quals es disputava en dues ocasions, sent la seva segona passada el “Power Stage”. En total 45,06 km cronometrats, als quals se’ls hi donava el tret de sortida en passar 10 minuts de les 8 del matí del diumenge 11 de setembre i que finalitzarien amb la cerimònia del podi a 3 quarts de 3 de la tarda. Ott Tänak i Martin Järveoja venien d'imposar-se en les dues darreres proves del calendari i davant la possibilitat de retallar un bon grapat de punts als líders del certamen, els finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, a qui només els hi quedava el consol d’obtenir els 5 punts del Power Stage, els estonians vencien en la primera cronometrada dominical i retallaven en 2,9 segons les distàncies amb els seus companys belgues, que hi obtenien el segon millor temps. Emperò, i just abans d’afrontar la primera prova especial del dia, Elfyn Evans i Scott Martin s’havien de retirar per una avaria en el turbo, el que va desencadenar les immediates ordres d’equip de Julien Moncet, director esportiu accidental de la firma, de respectar les posicions assolides fins aquell moment, despertant un gran enuig en els estonians, que hi veien impossibilitada la seva tercera victòria consecutiva i quarta de la temporada. Tot i no jugar-s’hi res, els belgues vencien en la següent prova especial per davant dels seus companys d’equip bàltics i per força marge vers la resta de participants classificats en la part alta de la provisional, mentre que en el Power Stage, Ott Tänak i Martin Järveoja privaven a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen de fer-se amb els 5 punts de premi. Complerts els 303,30 km cronometrats al llarg de les 16 proves especials del programa el diumenge 11 de setembre, els 53 equips participants que les aconseguien completar s’endisaven al parc tancat de Làmia per darrera vegada en l’edició i des d’on els més veloços farien cap a la protocolaria cerimònia del podi. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe fitxaven amb un temps final de 3 hores 34 minuts i 52,0 segons, registre que rebaixava en 15,0 segons l’assolit per Ott Tänak i Martin Järveoja. Sense cap mena de pressió, Dani Sordo i Cándido Carrera tancaven el podi grec a 1 minut i 49,7 segons dels vencedors.  Sordo-Carrera pujaven al podi sense pràcticament córrer. En el certamen WRC2 Teemu Suninen i Mikko Markkula aturaven el cronòmetre abans que ningú a l’estadi Olímpic d’Atenes i els finlandesos se n’anaven a dormir a Loutraki com a líders per 1,1 segons de marge amb els seus compatriotes Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen. L’altra cara de la competició, l’amarga, era per a Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, així com Grégoire Munster i Louis Louka, qui hi danyaven els seus respectius cotxes en picar contra les proteccions i es veien obligats a acollir-se al superally, perdent-hi 10 minuts. Divendres, en posar les rodes dels seus cotxes sobre la grava del golf de Corint, els noruecs de TokSport començaven a marcar el ritme i s’imposaven en les dues primeres proves especials veres, mentre que els seus companys de carpa Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen s’hi feien amb respectius segons millors temps per tal d’assolir el lideratge de la classe, condició que els finlandesos ratificaven vèncer en la segona passada per la cronometrada inaugural. Amb una altra victòria parcial i un segon millor temps en els 3 trams que restaven fins arribar a Làmia, Emil Lindholm i Reeta Hämälainen completaven la primera etapa amb 30,5 segons de marge vers els russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, autors del millor temps en la penúltima prova especial del dia i amb 36,1 segons de coixí amb Teemu Suninen i Mikko Markkula, a qui les especials del golf de Corint se’ls hi atravessaven una mica. Dissabte al matí, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen afegien 2 temps escratx en el seu comptador, si bé el marge a salvar per assolir algún punt, encara era molt important. Alhora, Teemu Suninen i Mikko Markkula aturaven el cronòmetre per darrere dels llebrers noruecs en la cronometrada inaugural i reina de Pyrgos, i els finlandesos de Hyundai es feien amb el segon lloc dels russos de TokSport. Acte seguit, els francesos de Citroën Yohan Rossel i Valentin Sarreaud establien el registre de referència de la categoria en la cronometrada central del bucle, per amb el segon millor temps al tram de Tarzan que tancava el bucle, desplaçar fora de les posicions de podi a Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov. Havent dinat, a la represa, una punxada de Yohan Rossel i Valentin Sarreaud en la primera especial de la tarda, enviava als francesos a la quarta posició, facilitant així el retorn dels russos de TokSport a les posicions de podi, mentre que en la darrera cronometrada de la jornada, Teemu Suninen i Mikko Markkula es veien obligats a abandonar l'etapa en aturar-se el seu cotxe, facilitant així als desposseïts d'una bandera en la seva finestreta la segona posició, així com el retorn dels de Citroën a les places de podi. Per davant, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen no deixaven les engrunes i amb 3 victòries de tram consecutives, els escandinaus s’enfilaven fins a la desena posició, mentre que els líders Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen s’avessaven al segon millor temps i afermaven així el seu lideratge. Així doncs, a quarts de 8 del vespre del dissabte 10 de setembre, la classificació que en resultava de tot aquests moviments era la següent, Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen lideraven per 44,6 segons de marge amb Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, mentre que en terra de ningú Yohan Rossel i Valentin Sarreaud tancaven les posicions de podi a 1 minut i 29,4 segons dels finlandesos i per 1 minut i 42,4 segons de marge amb el xipriota Aleksandros Tsouloftas i el britànic Ross Whittock. Diumenge al matí, tot i la brevetat de la jornada dominical, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen insistien en deixar palesa la seva velocitat i els noruecs s’imposaven en les 3 proves especials programades, Power Stage inclosa, un rendiment que els permetia escalar fins a la setena posició final a una mica menys de 8 minuts dels líders. Mentre que Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov aturaven el cronòmetre sempre per davant dels seus companys de formació finlandesos i aquests hi aconseguien llimar 8,5 segons en relació als primers classificats, insuficients com per a intercanviar les posicions. Tanmateix, en la darrera prova especial programada, Yohan Rossel i Valentin Sarreaud patien una rebolcada i els francesos s’hi veien obligats a abandonar, deixant el seu darrer graó al podi a Aleksandros Tsouloftas i Ross Whittock. Així doncs, en el podi que tancava l’edició, Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen pujaven al graó més alt en aturar el cronòmetre amb un temps de 3 hores 42 minuts i 38,6 segons, registre 36,1 segons inferior al de Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov. Aleksandros Tsouloftas i Ross Whittock, al volant d’un Volkswagen Polo GTi R5, eren tercers a 3 minuts i 7,2 segons del temps dels finlandesos.
Esquivant problemes i regularment ràpids, Lindholm-Hämäläinen guanyaven per segona vegada consecutiva. La victòria absoluta d’Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen trobava continuïtat en el certamen junior de la classe, mentre que entre aquells que passaven dels 50 anys, la victòria era pels alemanys Armin Kremer i Timo Gottschalk
Entre els júnior del WRC3, les espases estaven en alt, doncs la ronda grega era la darrera del certamen i a més a més aquesta comptava amb un coeficient doble. Així doncs, els 3 pilots que hi arribaven pràcticament empatats a punts, Jon Armstrong, Sami Pajari i Robert Virves, juntament amb Lauri Joona, que tenia les seves opcions en trobar-se a 6 punts del lideratge, sortirien a donar-ho tot als trams del mediterrani més oriental. El segon d’ells, Sami Pajari i Enni Mälkönen s’imposaven en l’espectacle de l’Estadi Olímpic d’Atenes, emperò en anar a catar la duresa de les especials del Golf de Corint, els britànics Jon Armstrong i Brian Hoy feien una passa endavant i s’imposaven en les dues primeres proves especials per davant de Robert Virves i Julia Thulin, amb el què els de les illes que es condueix pel cantó equivocat de la via es feien amb la primera posició per un marge inferior a la desena de segons vers l’estonià i la sueca. Entretant, la llista de candidats al títol pràcticament es reduïa a la meitat, doncs els finlandesos Sami Pajari i Enni Mälkönen patien una doble punxada en la segona prova especial del dia, la tercera al llarg del dia, i s’havien de retirar fins a l’endemà en no disposar de més pneumàtics de recanvi, mentre que Lauri Joona i Mikael Korhonen destrossaven la suspensió posterior dreta del seu Ford Fiesta Rally3 i corrien la mateixa sort que els seus compatriotes. En la segona passada per Loutraki, la cronometrada inaugural vera del programa, es produïa un intercanvi de papers a final de tram entre els dos primers classificats, amb el què les distàncies entre els dos galls que quedaven en el galliner s’escurçaven. Ja en la cronometrada prèvia a la zona adequada per a la renovació de pneumàtics, Robert Virves i Julia Thulin tornaven a marcar el millor temps de la categoria i amb aquesta nova victòria individual, els nòrdics es feien amb la primera posició per 7,9 segons per davant de Jon Armstrong i Brian Hoy. Rere els britànics, s'hi establia un gran forat de més de 80 segons fins anar a trobar als irlandesos William Creighton i Liam Regan. En les dues proves especials que separaven als participants fins arribar a Làmia, Jon Armstrong i Brian Hoy coneixien l'essència de la tragicomedia grega. Els britànics s’imposaven a la represa de la competició i escurçaven el marge amb els primers classificats fins als 3 segons exactes, però en la darrera prova especial del dia, aquests patien una punxada i s’hi deixaven un centenar de segons vers el registre de referència de Robert Virves i Julia Thulin, qui s’immiscien en el parc tancat amb 1 minut i 47,0 segons de marge amb els britànics i 2 minuts i 8,2 segons vers Will Creighton i Liam Regan. Així doncs, tot semblava estar encarat a la victòria per als líders, si bé no el títol, doncs cada victòria de tram suposava un punt extra i per tant quedar segon encara no volia dir res. Sami Pajari i Enni Mälkönen es tornaven a posar el casc el dissabte al matí i els finlandesos s’imposaven en les 5 primeres proves especials de l’etapa per aconseguir així 5 punts més en el seu comptador, mentre que Jon Armstrong i Brian Hoy ho feien en la sisena i última. Tanmateix els britànics aturaven el cronòmetre abans que els líders en totes les proves especials sabatines, llevat de les dues passades per la cronometrada reina de Pyrgos, amb el que la distància amb Robert Virves i Julia Thulin s’escurçava fins als 53,2 segons, marge més que suficient donats els 45,06 km cronometrats de la jornada dominical. Totes les alarmes saltaven en la formació dels líders quan Jon Armstrong i Brian Hoy retallaven gairebé una vintena de segons al pilot estonià i a la copilot sueca en els 16,90 km cronometrats de la primera prova especial de l’última etapa, i aquests en esperonar-se, aconseguien una victòria de tram que aturava la sangria de segons i deixava la distància entre els dos primers classificats en 36,2 segons de cara al Power Stage, on malgrat que Robert Virves i Julia Thulin tornaven a ser batuts per Jon Armstrong i Brian Hoy, els líders s’acabaven fent amb la victòria per 17,5 segons amb els britànics i per 7 minuts i 31,3 segons amb William Creighton i Liam Regan. La victòria amb coeficient doble, així com les 4 victòries de tram, donaven 54 punts a Robert Virves en el certamen júnior, puntuació que superava en escreix els 42 punts que li suposaven a Jon Armstrong el seu segon lloc, més les 6 victòries de tram. Donat que a Grècia els dos aspirants hi arribaven separats per 1 sol punt favorable al que vestia la Union Jack al mono, el campionat l’assolia l’estonià per 11 punts de marge, 15 en passar els resultats a “net”.
Els problemes dels seus rivals, aplanaven el camí a la victòria i títol de Virves-Thulin Emperò, entre aquells que pagaven la quota per constar en la categoria WRC3 absoluta, la victòria era per al paraguaià Diego Dominguez i el canari Rogelio Peñate, qui malgrat deixar-se més de 6 minuts i mig vers el temps de Robert Virves i Julia Thulin, aquests aconseguien batre per 49,6 segons als següents cretidors de la classe, els irlandesos William Creighton i Riam Legan, una victòria però del tot anecdòtica doncs tot just eren els primers 25 punts del pilot al certamen, força lluny dels 87 punts que atresorava el líder Sami Pajari o dels 68 de tan Lauri Joona com Jan Cerný.
Ott Tänak encaixava amb resignació la seva segona posició final a la ronda grega, la qual unida amb la victòria al Power Stage, permetia al pilot estonià retallar 19 punts al líder Kalle Rovanperä. Thierry Neuville, sense premi a la cronometrada del premi, estava ja pràcticament exclòs de qualsevol opció matemàtica al títol, emperò llevava la tercera posició al gal·lés Elfyn Evans.
En el campionat de constructors, el triplet dels pilots de Hyundai, permetia a la marca coreana donar la segona picada de la temporada als seus màxims rivals en la cursa pel títol, Toyota. Alhora, i quelcom que no es veia des de el Ral·li de Sardenya, M-Sport no era la cua de ratolí en el certamen de marques i els de Cumbria sumaven 3 punts més que no pas els de Jyväskylä.
|
Sébastien Loeb 
Mikko Hirvonen
Citroën
Ford
Stobart
Ott Tänak 
Thierry Neuville 
Toyota
Hyundai
M-Sport