Ogier-Ingrassia es comfirmaven al Japó guanyant el ral·li el primer cop que el disputaven.

La ciutat de Sapporo era l'escenari per a que el 9è Ral·li de Japó posés punt i final el diumenge 12 de setembre de 2010. La cita nipona era la desena ronda del calendari mundial, per llavors composat de 13 cites, i amb puntuabilitat per als calendaris de pilots, marques, S-2000 i producció, aconseguia que fins a 71 equips formalitzessin la seva inscripció en la prova, dels que 70 van empendre el dijous 9 de setembre des de la rampa de sortida els 303,54 km de recorregut al llarg de 26 especials cronometrades que composaven el rutòmetre i que 53 participants van aconseguir completar.

Tot i estar a punt de no correr per causa de la grip, a punt van estar de guanyar Solberg-Patterson.

Una especial espectacle celebrada a doble passada obria el ral·li el dijous al vespre, en les que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es mostraven com els pilots més ràpids i per tant esdevenien com els primers líders de la prova asiàtica. L'endemà, en tan bon punt els trams genuins van entrar en escena, els privats de Citroën Petter Solberg i Chris Patterson van començar a agafar protagonisme marcant els dos primers escratxs del matí, el que els portaria a liderar el ral·li al terme del segon tram cronometrat; i això que el pilot norueg, afectat per la grip, a punt va estar de no pendre la sortida. El seu germà Henning i la copilot austríaca Ilka Minor tancaven el bucle del matí amb el tercer millor registre.

En les segones passades els pilots oficials de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen van començar a recuperar protagonisme amb els millors temps marcats als trams, el primer per als primers, el segon i tercer per als segons, deixant les dues passades per la superespecial espectacle per a Sébastien Loeb i Daniel Elena i Petter Solberg i Chris Patterson arribant així al final del primer dia.

Si bé Dani Sordo i Diego Vallejo es despenjaven lleugerament de la lluita per la victòria a causa d'una fuita d'oli en el seu diferencial, els espanyols finalitzaven l'etapa en 5ena posició a 36,5 segons de Solberg-Patterson, demostrant així quan estret era el marge en el top5 del ral·li en el que s'hi trobaven Hirvonen-Lehtinen, Ogier-Ingrassia i Latvala-Anttila.

En l'etapa del dissabte Solberg-Patterson aconseguien marcar el primer escratx del dia, fent-se forts al capdavant, mentre que Latvala-Anttila aconseguien el millor temps en el tram llarg, el que els permetria escalar fins la segona posició de la general per ja en el tercer i últim tram del bucle del matí fer-se amb el liderat del ral·li per 1,6 segons vers Ogier-Ingrassia i 4,1 segons en relació Solberg-Patterson després que aquests fossin penalitzats amb 10 segons per saltar-se la sortida al tram. Les posicions entre els tres primers pilots es van mantenir en les segones passades pels trams fins al darrer d'ells que determinava l'ordre de sortida del diumenge on tant Latvala-Anttila com Ogier-Ingrassia van aixecar el peu del pedal per tal que Solberg-Patterson recuperés el liderat i Hirvonen-Lehtinen la segona posició i així escombressin la traçada.

En la primera de les dues passades per l'especial espectacle de Sapporo, Latvala-Anttila eren superats per Sordo-Vallejo després de trencar-se un palier del seu Ford Focus RS WRC'09 per seguir perdent més temps en el segon dels trams i veure com Loeb-Elena se situaven a tan sols 7 segons per darrera d'ells i a 37,9 segons dels líders. Si la general estava renyida al terme del primer dia amb 5 cotxes dins el marge aproximat de mig minut, més ho estava en acabar el segon ja que ara eren sis els equips situats dins d'aquest interval.

La tercera i última etapa era la més curta de totes amb només 55,68 km per davant, però les distàncies de temps tan curtes que hi havia entre els pilots del capdavant va donar lloc a fortes emocionts, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen amb problemes en el seu diferencial van ser els primers en caure de la lliuta ja en el primer tram cronometrat, mentre que en el segon tram, Ogier-Ingrassia aconseguien marcar el millor temps i de pas recuperar el liderat de la prova, liderat que ja conservaria fins a la conclusió del ral·li.

En el cinquè tram del dia, Latvala-Anttila completava una fase més de la seva recuperació i superava a Sordo-Vallejo, mentre que Hirvonen-Lehtinen seguien en caiguda lliure i eren superats ja per Loeb-Elena. Sense gaire més temps per a les sorpreses en els tres trams restants finalitzava així el ral·li que era finalment guanyat per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en la primera ocasió que el disputaven per 15,7 segons d'avantatge vers Petter Solberg i Chris Patterson, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila completaven el podi a 26,0 segons dels guanyadors.

Un palier trencat al terme del segon dia va privar de la lluita per la victòria a Latvala-Anttila.

En l'apartat reservat als cotxes S2000 només tres equips hi van participar, entre els que Jari Ketomaa i Mika Stenberg van fer-se ben ràpid amb el liderat de la prova i elevar les distàncies fins gairebé el minut ben d'hora. Els finlandesos van mantenir aquesta distància vers els txecs Martin Prokop i Jan Tománek fins a la tercera etapa, on la van administrar per tal d'acabar guanyant el ral·li amb una mica més de mig minut vers els seus rivals. Els portuguesos Bernardo Sousa i Nuno Rodrigues, queien del ral·li en el cinquè tram del tercer dia, pel que només 2 cotxes acabaven la prova. Per Ketomaa la victòria suposava la tercera de la temporada, escalant fins la tercera posició de la general, mentre que per Martin Prokop els 18 punts que obtenia en la prova, li permetia empatar al capdavant de la general amb el català Xevi Pons.

Ketomaa-Stenberg van destacar ben d'hora en un ral·li molt poc concorregut per cotxes S2000.

En l'apartat de producció el pilot local Toshi Arai i el seu copilot britànic Daniel Barritt van esdevenir els primers líders de la prova, fins que un accident en la quarta especial cronometrada els obligava a abandonar i cedir la plaça als suecs Patrik Flodin i Göran Bergsten, els quals per llavors ja tenien als segons classificats, els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard a més d'un minut per al llarg de l'etapa a base de sumar escratxs elevar les distàncies fins als 2 minuts. En el transcurs de la segona etapa van seguir incrementant distàncies per ja en la tercera i última etapa administrar els tres minuts i mig de marge que comptaven i acabar guanyant el ral·li. Els 25 punts que otorgava la victòria, permitia al pilot suec superar al portuguès Armindo Araújo al capdavant de la general del campionat per tan sols 7 punts de distància mentre que Paddon es situava a 7 punts del segon lloc.

Amb Arai fora de cursa, Flodin-Bergsten van donar un recital.

La victòria que aconseguia Sébastien Ogier al Japó, permitia al pilot provençal desmarcar-se del finlandès Jari-Matti Latvala en la lluita per la segona posició de la general del campionat, alhora que s'acostava lleugerament a l'altre Sébastien, l'alsacià, si bé Loeb seguia gaudint d'un marge ampli de 42 punts al capdavant de la taula.

Pilot

Punts
Sébastien Loeb

201

Sébastien Ogier

158

Jari-Matti Latvala

132

Ogier-Ingrassia eren nominats com pilots de Citroën, deixant el rol de Citroën-Junior per a Sordo-Vallejo, pel que la victòria de la parella francesa unida al 4t lloc en constructors de Loeb-Elena, provocava que la marca dels dos galons seguís incrementant el seu marge en relació a Ford al capdavant de la taula general. La tercera plaça aconseguida pels espanyols Sordo-Vallejo no només permetia a l'equip mantenir la tercera posició en el campionat, sino que a més a més incrementar distàncies amb Stobart tot i la baixa dels seus companys d'equip Kimi Räikkönen i Kaj Lindström.

Constructor
Punts

Citroën

345

Ford

250

Citroën Junior

183