Ogier-Ingrassia es comfirmaven al Japó guanyant el ral·li el primer cop que el disputaven.

Per segona vegada en la curta història del Ral·li de Japó al certamen mundial, la ciutat de Sapporo era l’epicentre de la seva 9ena edició, posant-hi el seu punt i final el diumenge 12 de setembre de 2010. La prova nipona era la desena ronda del calendari mundial, per llavors composat de 13 cites, i amb l’opció d’obtenir punts en els certàmens de pilots, constructors, SWRC i producció, aquesta es presentava als mitjans amb 71 formacions en la seva llista oficial d’inscrits, de la que només 1 estaria absent el dijous 9 de setembre a la cerimònia de sortida que tenia lloc a la mateixa ciutat. En el recorregut de l’edició s’hi podien trobar fins 303,54 km cronometrats, els quals es disputaven al llarg de 26 proves especials, una distància que 53 equips participants van aconseguir completar.

Tot i estar a punt de no correr per causa de la grip, a punt van estar de guanyar Solberg-Patterson.

Si bé l’esdeveniment es desenvolupava sobre grava, els organitzadors decidien programar una doble passada per una especial espectacle dins la pista del recinte del Sapporo Dome, per tal d'inaugurar les hostilitats vers el cronòmetre el mateix dijous al vespre. 

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es mostraven com els pilots més ràpids en les dues passades pels escassos 1570 metres de corda de l’especial, primer per davant del Citroën C4 WRC del Junior Team dels espanyols Dani Sordo i Diego Vallejo, després per davant de la unitat del mateix equip que pilotaven els finlandesos Kimi Räikkönen Kaj Lindström, amb el què en bona lògica els provençals esdevenien els primers líders de la prova asiàtica. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, tercers en les dues disputes de l’especial espectacle, arribaven a la conclusió del despropòsit de jornada en segona posició a 2,0 segons dels francesos de Citroën i per 1 dècima de segon de marge amb els espanyols del Junior Team.

L'endemà divendres arrancava el ral·li pròpiament dit, amb un bucle de 3 trams que en celebrar-se en dues ocasions, matí i tarda per a sorpresa de ningú, així com una nova doble passada pel Sapporo Dome, permetien afegir a l’itinerari 119,60 km cronometrats al llarg de 8 proves especials, una activitat que s’iniciava a les 9 en punt del matí amb l’entrada de la primera parella participant al parc d’assistències i que finalitzaria a manca d’1 minut per a les 8 del vespre amb la sortida d’aquesta mateixa formació d’aquest mateix servei, havent-se de trobar tots els participants que prosseguissin amb la competició dins del parc tancat abans d’1 quart i 3 minuts de 12 de la nit.

El noruec Petter Solberg, encara convalescent de la grip que a punt va estar de suposar la seva baixa, i el britànic Chris Patterson s’imposaven consecutivament en les 2 primeres proves especials matinals i els pilots del Citroën C4 WRC privat es feien amb el lideratge de la classificació per davant de les unitats de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i de Dani Sordo i Diego Vallejo, aquests últims tercers en totes dues especials.

El germà del nou líder, Henning Solberg, i l’austríaca Ilka Minor tancaven el bucle matinal amb una intranscendent victòria parcial de tram, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson, amb el segon millor temps ex-aequo amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, accedien a les assistències de mitja etapa amb 10,3 segons de marge amb la parella francesa de Citroën i 12,5 segons en vers a la espanyola del Junior Team.

Amb una millor posada a punt dels seus Ford Focus RS WRC’09, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’imposaven en la primera especial del bucle post meridional per davant dels seus companys i compatriotes Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i ambdues formacions de la firma anglosaxona de l’oval blau superaven en la classificació a Dani Sordo i Diego Vallejo, a qui una fuita d’oli en el seu diferencial, els hi estava suposant una davallada en el seu rendiment. 

Petter Solberg i Chris Patterson impedien un nou doblet de les parelles finlandeses de Ford en la següent prova especial, sent en aquesta ocasió el millor registre el de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, parella que prenia la segona posició a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, alhora que repetia en la tercera prova especial forestal del bucle i per davant dels dos germans Solberg, i respectius navegants, amb novament el més gran, Henning, per davant del lleugerament més jove.

Després d’haver estat escombrant pista al llarg de tot el dia, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la seva primera victòria de tram en la retrobada amb el Sapporo Dome, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson posaven el colofó a una excel·lent etapa amb la seva tercera victòria de tram del dia. 

Passades les 8 del vespre doncs, Petter Solberg i Chris Patterson entraven en règim de parc tancat ocupant la primera posició per 9,4 segons de marge amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i per 21,3 segons en relació a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila restaven a les portes de les posicions de podi a 22,4 segons dels líders, mentre que tot i la fuita, Dani Sordo i Diego Vallejo tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 36,5 segons del noruec i el britànic. 

A les 9 en punt del dissabte 11 de setembre, l’activitat es reprenia amb l’entrada esglaonada dels 67 equips participants al parc d’assistències. Per davant aquests tenien un bucle de 3 trams que es celebrava en dues ocasions i que en la seva segona passada seria completat amb 2 noves cronometrades pel Sapporo Dome, totalitzant 125,12 km cronometrats al llarg de 8 proves especials, entre les que calia comptar amb la presència del tram de Kamuycep, el més llarg de tota l’edició, en el centre del bucle. Una activitat que com en l’etapa anterior, es donaria per finalitzada en superar les assistències de final d’etapa poc abans de les 8 del vespre, havent d’entrar tots els participants que es disposessin a competir l’endemà, en el parc tancat de Sapporo en passar 2 minuts d’1 quart de 12 de la nit.

Petter Solberg i Chris Patterson s’imposaven en la primera prova especial i ratificaven la seva condició de líders tot i haver d’escombrar la traçada de grava, mentre que per darrera seu, des del cinquè fins al segon, les posicions a final de tram s’invertien i per tant la classificació es compactava, sobretot en la pinça del segon al quart, trobant-se ambdues formacions de Ford separades per tant sols 2,7 segons.

Precisament els quarts classificats, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, s’imposaven en la cronometrada llarga del programa, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen hi patien una petita virolla, dos factors que facilitaven que els dos companys de la formació angloamericana s’intercanviessin les posicions en la provisional.

Tot i que la tercera i última prova especial del bucle matinal tenia poca corda cronometrada, 9,55 km, una sortida en fals de Petter Solberg i Chris Patterson els hi suposava rebre una sanció de 10 segons, la qual enviava a la parella líder fins a la tercera posició 4,1 segons per darrera dels nous líders Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i a 2,5 segons de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Darrera seu, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen fitxaven a 5,7 segons dels seus companys líders en el retorn al parc de Sapporo, és a dir a 1,6 segons dels recentment destronats del lideratge, mentre que amb la victòria de tram en el seu haver en aquesta darrera prova matinal, Dani Sordo i Diego Vallejo compactaven encara més el grup capdavanter de cara a la repetició del bucle, classificant-se a 14,2 segons dels líders finlandesos.

Petter Solberg i Chris Patterson es tornaven a imposar en la primera cronometrada del bucle, però la renda de segons obtinguda era molt minsa. Dani Sordo i Diego Vallejo s’imposaven en la cronometrada llarga per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i els francesos es trobaven separats dels líders finlandesos en tan sols 3 dècimes de segon, mentre que entre Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen amb Petter Solberg i Chris Patterson, quarts i tercers, els rellotges només mostraven 7 dècimes de segon de diferència.

Les distàncies doncs eren molt curtes i ningú volia escombrar pista l’endemà diumenge. Donat que l’ordre de sortida a tram es determinava en funció de la classificació provisional en la darrera especial forestal, les tàctiques van aflorar, una escomesa facilitada per l’ordre de sortida a tram de la jornada en curs.

Sense referències, Petter Solberg i Chris Patterson hi aconseguien el millor temps i el noruec i el britànic recuperaven un lideratge incòmode per 4,3 segons de marge, el qual els faria escombrar pista de nou l’endemà diumenge. Sort que també corrien els segons en pista, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, qui s’enfilaven fins al segon lloc en tan en quan tan Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tenien especial cura d’aturar el seu cronòmetre el suficientment endarrerit com per classificar-se per darrera d’aquests dos equips, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila arrossegaven una avaria de palier.

Amb una victòria de tram per a cadascun dels dos equips encarregats d’obrir pista sobre el formigó lliscant del Sapporo Dome, la jornada sabatina es completava i Petter Solberg i Chris Patterson feien entrada al parc tancat que allà mateix s’hi emplaçava amb 3,7 segons de marge vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i 5,4 segons amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Els problemes mecànics de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, habilitaven a Dani Sordo i Diego Vallejo a ocupar la quarta posició a 15,3 segons dels líders, mentre que la segona parella finlandesa de Ford es trobava a 30,7 segons de l’anhelada primera posició i per tan sols 7,2 segons de coixí amb Sébastien Loeb i Daniel Elena, qui malgrat no haver estat obrint pista el dissabte, no havien experimentat una millora massa important en el seu rendiment.

La tercera i última etapa era totalment desconeguda per als 64 equips participants que restaven en el parc tancat, doncs les seves cronometrades, cap al nord de la prefectura, no s’havien programat mai en una edició del mundial de la ronda nipona. 3 trams forestals es programaven en dues ocasions, així com una nova doble passada per la pista del pavelló del Sapporo Dome, per tal de totalitzar 55,68 km de lluita contra el cronòmetre, una corda que es desenvolupava sense assistències mecàniques i que s’iniciava a les 6 en punt del matí amb la sortida de Petter Solberg i Chris Patterson del parc tancat.

Les tres parelles de Citroën encapçalaven la taula de temps de la primera prova especial dominical, amb els campions mundials per davant dels seus nous companys francesos i per davant dels seus excompanys espanyols, si bé la poca corda cronometrada d’aquesta prova especial, només permetia a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia guanyar una posició a la general i passar a ser segons. Alhora el quart Citroën C4 WRC sota el paraigües de la casa parisina, el de Kimi Räikkönen i Kaj Lindström, cursava baixa per accident.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia establien el millor temps en la cronometrada més llarga de l’etapa i els provençals ara si retornaven al lideratge de la provisional general de temps per 2,7 segons de marge amb Petter Solberg i Chris Patterson, mentre que un problema hidràulic enfonsava a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen fins a la cinquena posició, 2 dècimes de segon per darrera dels seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i per 17,2 segons de marge amb Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Petter Solberg i Chris Patterson aturaven el cronòmetre per darrera dels dos Citroën C4 WRC oficials i per davant del de Dani Sordo i Diego Vallejo en els 3,70 km de superficie mixta de l’especial que concloïa la primera passada pel bucle forestal, i per tant Sébastien Ogier i Julien Ingrassia lideraven la classificació per 2,9 segons vers la unitat privada del noruec i del britànic i per un coixí de 24,9 segons amb el de la formació espanyola del segon equip de la marca. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aguardaven en quart lloc a 5,6 segons de les posicions de podi, mentre que els seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen eren cinquens a 9,5 segons.

En tornar sobre les cronometrades, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eixamplaven tímidament les distàncies al capdavant de la taula en tornar a establir el millor temps en la primera d’elles, mentre que al tram llarg del dia, el registre de referència per a la resta de participants era el que establia Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, un crono que situava als finlandesos de Ford en tercera posició en detriment de Dani Sordo i Diego Vallejo. Alhora, en aquesta cinquena prova especial dominical, Petter Solberg i Chris Patterson es lamentaven d’un amortidor trencat, el que desencadenava en un marcat subviratge en el seu Citroën C4 WRC i una lleugera pèrdua de segons en vers als líders provisional, tanmateix en plena sangria de segons en no disposar d’un parc d’assistències, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen perdien la cinquena posició a mans dels seus principals rivals en la cursa pel títol, Sébastien Loeb i Daniel Elena.

En els darrers 6,84 km cronometrats de les 3 últimes proves especials de l’itinerari poc o res va passar, més enllà d’una victòria de tram per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, una altra per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i una darrera per a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, pel que sense cops de teatre, en arribar a les 3 en punt de la tarda, es celebrava la cerimònia de podi del 9è Ral·li de Japó amb els primers equips participants, dels 53 que aconseguien completar el programa, entrant en el parc tancat.

Absent en el calendari de la temporada 2009, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia doncs completaven el seu debut a la ronda nipona amb victòria, recorrent els 303,54 km cronometrats de l’itinerari en un temps de 3 hores 10 minuts i 26,4 segons, registre que els hi conferia un marge final de 15,7 segons amb Petter Solberg i Chris Patterson i de 26,0 segons amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, tanca del podi.

Un palier trencat al terme del segon dia va privar de la lluita per la victòria a Latvala-Anttila.

En el certamen SWRC, reservat als cotxes amb especificacions S2000, només 3 equips, 3 Ford Fiesta S2000, s’inscribien i participaven en l’esdeveniment japonès, entre els quals els finlandesos Jari Ketomaa i Mika Stenberg amb el millor temps en la primera passada pel Sapporo Dome, es feien amb la primera posició de la classe.

Bernardo Sousa i Nuno Rodrigues s’imposaven en la segona passada per la lliscant pista de formigó del majestuós pavelló i els portuguesos desplaçaven així als txecs Martin Prokop i Jan Tománek de la segona posició.

Ja sobre les cronometrades genuïnes del ral·li del divendres, Jari Ketomaa i Mika Stenberg s’avesaven a les victòries de tram, així com Martin Prokop i Jan Tománek a quedar-hi en segon lloc, amb l'excepció de la darrera prova especial del bucle matinal, en la que nòrdics i centreeuropeus s’intercanviaven els papers, amb el què, i després de la intranscendent doble passada pel Sapporo Dome, els primers lideraven per 55,3 segons de marge en vers els segons, mentre que Bernardo Sousa i Nuno Rodrigues tancaven les posicions d’honor a 2 minuts i 30,8 segons del temps de la parella finlandesa.

Només arrancar la jornada sabatina, la parella portuguesa es veia obligada a acollir-se al superally en patir una avaria elèctrica en el seu Ford Fiesta S2000, pel que rebent una sanció de 5 minuts per cadascuna de les 8 proves especials que no disputarien, el seu avenir en el ral·li era el d’aconseguir els punts del tercer lloc.

Per davant Martin Prokop i Jan Tománek s’imposaven en les dues passades per la cronometrada reina de l’itinerari així com en les dues cronometrades de l’especial espectacle, mentre que Jari Ketomaa i Miikka Stenberg ho feien en les 4 restants, amb el què amb un empat tècnic entre ambdues formacions, els líders afrontarien la tercera i última etapa del ral·li amb 52,8 segons de marge en vers els segons classificats.

Jari Ketomaa i Mika Stenberg afrontaven l’etapa dominical amb cautela, controlant les taules de temps, mentre que Bernardo Sousa i Nuno Rodrigues aprofitaven l’ocasió que se’ls brindava per tal de cridar l’atenció mediàtica aconseguint-hi els millors temps, fins que en la cinquena prova especial, de nou una altra avaria elèctrica els suposava acomiadar-se de totes, totes de la competició.

Finalment Jari Ketomaa i Mika Stenberg aconseguien la victòria per 33,7 segons de marge amb Martin Prokop i Jan Tománek, una victòria que era la tercera del pilot al llarg de la temporada i que situava al finlandès en la tercera posició del certamen SWRC a 13 punts de l’osonenc Xevi Pons. Amb una participació més en el seu haver, la victòria seguia sent esquiva a Martin Prokop, si bé els 18 punts obtinguts a la ronda nipona, permetia al txec igualar la puntuació del català.

Ketomaa-Stenberg van destacar ben d'hora en un ral·li molt poc concorregut per cotxes S2000.

En el campionat de producció, el pilot local Toshi Arai i el copilot britànic Daniel Barritt s’imposaven en la primera passada per l’especial espectacle, mentre que els suecs Patrik Flodin i Göran Bergsten ho feien en la següent amb la qual es concloïa el tastet del dijous al vespre. Els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard, sense l’empara del programa del Pirelli Star Driver, completaven les dues passades a bord del seu Mitsubishi Lancer Evo IX amb respectius segons millors temps i aquests finalitzaven l’etapa en tercera posició a 1 dècima de segon dels escandinaus i a 1,3 segons del lideratge del japonès i l’anglès.

Toshi Arai i Daniel Barritt eixamplaven distàncies en imposar-se en la primera prova especial forestal del programa, emperò en la següent aquests cursaven baixa de l’edició per accident, amb el què el relleu al capdavant de la classe el prenien Patrik Flodin i Göran Bergsten, qui després de tan sols uns 54 km cronometrats sobre terra, gaudien ja de més d’1 minut de marge amb Hayden Paddon i John Kennard.

Sense rivals del seu nivell, la parella sueca s’imposava en totes i cadascuna de les restants proves especials de la jornada i aquesta entrava en règim de parc tancat amb 2 minuts i 8 dècimes de segon de marge amb Hayden Paddon i John Kennard. Per darrera dels neozelandesos s’hi establia un gran forat de més de 4 minuts fins anar a trobar un grup compacte en el que els brasilers Paulo Nobre i Edu Paula tancaven les posicions d’honor per 2 dècimes de segon de marge amb el mexicà Michel Jourdain i el català Òscar Sànchez i per 27,2 segons en vers els italians Ginaluca Linari i Massimo Salvucci.

Al llarg del bucle matinal del dissabte, Patrik Flodin i Göran Bergsten seguien eixamplant distàncies amb 2 millors temps i un segon millor registre, mentre que una punxada de la parella brasilera en la cronometrada llarga del programa, deixava en posicions de podi a Michel Jourdain i Òscar Sànchez.

Sense més moviments en la taula, però si amb un canvi en el ritme de la parella líder, que afluixava una mica per passar a controlar la classificació, els suecs completaven l’etapa sabatina amb 3 minuts i 25,5 segons de marge amb Hayden Paddon i John Kennard i per 11 minuts i 54,6 segons amb el pilot mexicà i el copilot català.

Allò que s’havia vist al llarg del bucle post meridional de la segona etapa, era el que els pilots seguien oferint als aficionats durant l’etapa dominical, fins que en la penúltima prova especial forestal un nou incident alterava el curs de les classificacions, Michel Jourdain i Òscar Sànchez eren baixa per accident i la parella mexicano catalana deixava en posicions de podi als transalpins Gianluca Linari i Massimo Salvucci, qui completaven el recorregut a 15 minuts i 6,8 segons del registre vencedor de Patrik Flodin i Göran Bergsten, autors del millor temps en la meitat de les proves especials, així com del segon millor temps en l'altra meitat menys 1, és a dir 12. Hayden Paddon i John Kennard s’adjudicaven la segona posició a 2 minuts i 45,8 segons del registre dels suecs.

Patrik Flodin aconseguia la tercera victòria de la temporada al Japó i el suec aconseguia acumular així 90 punts, 7 més que no pas el portuguès Armindo Araújo, qui en no concórrer a l’esdeveniment del país del sol naixent, perdia la primera posició de la classificació provisional del certamen. Hayden Paddon per la seva banda, amb 3 podis i 1 victòria, es situava en tercera posició en la cursa pel títol, 7 punts per darrera del pilot ibèric, amb el què les dues últimes rondes del calendari es presentaven força interessants.

Amb Arai fora de cursa, Flodin-Bergsten van donar un recital.

La victòria que aconseguia Sébastien Ogier al Japó, permitia al pilot provençal distanciar-se del finlandès Jari-Matti Latvala en la lluita per la segona posició del campionat per a pilots, alhora que s'acostava lleugerament a l'altre Sébastien, l'alsacià, si bé Loeb seguia gaudint d'un marge ampli de 42 punts al capdavant de la taula.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	201
Sébastien Ogier	158
Jari-Matti Latvala	132

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia passaven a formar part de l’estructura oficial de Citroën en els esdeveniments de terra a partir del Ral·li dels 1000 Llacs, Finlàndia segons els seus organitzadors, deixant la plaça en el Citroën-Junior a Dani Sordo i Diego Vallejo, pel que la victòria de la parella francesa unida al 4t lloc en constructors de Sébastien Loeb i Daniel Elena, facilitava que la marca dels dos galons seguís incrementant el seu marge en relació a Ford al capdavant de la taula general. D’altra banda, la tercera posició aconseguida pels dos pilots de la riba del Cantàbric, no només permetia a l'equip mantenir la tercera posició en el campionat, sino que a més a més aquests eixamplaven distàncies amb Stobart, tot i la baixa dels seus companys d'equip Kimi Räikkönen i Kaj Lindström.

Constructor	Punts
Citroën	345
Ford	250
Citroën Junior	183

Rovanperä-Halttunen aconseguien la seva segona victòria mundial de forma convincent.

Després de 8 anys de no figurar en el calendari mundial i de 3 anys d’absència absoluta en qualsevol tipus de certamen arran dels greus problemes financers que arrossegava la nació grega, el diumenge 12 de setembre de 2021 els organitzadors del Ral·li Acròpolis tornaven a celebrar una cerimònia de clausura. L’acte tenia lloc al cor del país, a Làmia, amb 42 equips participants presents dels 48 que el dijous 9 de setembre prenien la sortida a la primera de les 15 proves especials cronometrades del programa de 292,19 km competitius. La ronda grega, que entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, comptava amb 55 parelles de noms en la llista oficial d’inscrits de la seva 65ena edició.

Poc van poder fer Tänak-Järveoja més enllà d’assegurar-se el segon lloc.

A les portes del parlament grec el dijous a la tarda s’hi celebrava una especial espectacle de menys d’1 quilòmetre de distància i de dubtós interés, en la que els 3 Toyota Yaris WRC oficials hi aconseguien aturar el cronòmetre abans que ningú. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia ocupaven la primera posició per 6 i 8 dècimes de segon de marge vers els seus respectius companys d’equip Elfyn Evans i Scott Martin, i Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. 1 dècima de segon per sota del registre dels finlandesos de la firma japonesa s’hi trobaven Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, mentre que Dani Sordo i el seu nou navegant Cándido Carrera i Ott Tänak i Martin Järveoja compartien la cinquena posició a també la mínima distància mesurable dels seus predecessors.

Amb 980 metres quilometrats a les seves esquenes i amb 1 segon de distància des del primer fins al cinquè classificat, el divendres 10 de setembre a les 9 en punt del matí arrancava la primera jornada vera del ral·li amb un escull força lineal, doncs 5 proves especials es duien a terme al llarg de 4 trams cronometrats, o el que és el mateix, només 1 dels sectors competitius, el clàssic Aghii Teodori, es disputava en dues ocasions, amb el que l’ordre de sortida als trams cobrava en principi un pes més important en els 89,40 km cronometrats de l’escull, a priori perquè les pluges caigudes en les jornades de reconeixement, havien deixat el terreny força enfangat. A més a més, l’etapa discorria sense assistències mecàniques, quelcom vital en un terreny tant exigent com el grec.

Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en la primera prova especial del dia per tal de saltar fins a la segona posició, mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen feien el mateix en la següent per assolir el lideratge de la classificació provisional. Paral·lelament, els companys d’equip d’aquests últims, els britànics Elfyn Evans i Scott Martin, afrontaven la segona prova especial amb problemes de canvi i la parella s’hi deixava més d’un minut a final de tram, un temps al que caldria afegir 40 segons de penalització per retard que deixava als segons classificats de la provisional del certamen de pilots a gairebé 2 minuts del lideratge i en setzena posició.

Sense moure’s de les immediacions del canal de Corint, els pilots disputaven per segona vegada l’especial d’Aghii Teodori en la que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen privaven per 8 dècimes de segon a Ott Tänak i Martin Järveoja de repetir la victòria de tram aconseguida hores abans. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe arribaven 4 minuts tard al control horari en arrossegar problemes amb la direcció assistida, amb el que als belgues els hi corresponinen 40 segons de penalització. Sense haver solucionat la incidència, els de Hyundai s’hi deixaven una mica menys de 2 minuts vers els llebrers finlandesos i aquests queien fins a la vint-i-sisena posició provisional. Per la seva banda, Elfyn Evans i Scott Martin seguien acumulant retards i penalitzacions que els enfonsaven encara més a la taula, si bé ara els britànics ja no es deixaven tan temps a final de tram.

Les dues darreres proves especials del dia abandonaven l'àrea de Corint per enfilar camí cap al parc tancat de Làmia. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia feien una excel·lent lectura dels canvis d’adherència de l’especial de Thiva i hi marcaven el registre de referència per tal d’arrebassar la segona posició a Ott Tänak i Martin Järveoja.

Havent fet una reparació d’emergència amb pega en la direcció assistida del seu Hyundai, i a base d’anar afegint líquid al sistema, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe tancaven la primera etapa amb una victòria parcial en la cronometrada més curta de l’escull, mentre que entre els que s’hi estaven jugant les primeres posicions, Ott Tänak i Martin Järveoja es tornaven del cop rebut amb el segon millor temps i es feien amb la segona posició provisional per un coixí irrisori.

Havent esgotat tot el programa pel dia, els participants començaven a accedir al recinte de Làmia a 1 quart de 8 del vespre per tal d’efectuar les pertinents assistències de 45 minuts i entrar en règim de parc tancat abans de la mitjanit. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen encapçalaven la taula per 3,7 segons de marge vers Ott Tänak i Martin Järveoja, mentre que amb els seus companys d’equip francesos, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, el marge s’ampliava en només 2 dècimes de segon. Dani Sordo i Cándido Carrera restaven a les portes del podi a 23,9 segons dels líders després d’haver-se trobat una sanció de 10 segons per falsa sortida, si bé per sort seva, ningú pressionava per darrera, doncs Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul eren cinquens a 30,3 segons del registre del càntabre i del gallec.

Amb una jornada dominical pràcticament de tràmit, els 132,56 km cronometrats corresponents a la jornada sabatina esdevenien clau en l’avenir de la ronda grega, una distància que es distribuïa al llarg de 6 proves especials en 4 trams, és a dir, 2 d’ells es disputaven a doble passada. La sortida del parc tancat de Làmia es produïa a 1 quart de 8 del matí per a la primera parella participant, mentre que el seu retorn es permetia a manca de 2 minuts per a les 8 del vespre.

Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’imposaven en les 4 proves especials del bucle matinal i la parella líder eixamplava distàncies al capdavant de la taula provisional. Els finlandesos aconseguien aquest millor registre per davant d’Ott Tänak i Martin Järveoja en les 3 primeres proves especials del dia, mentre que en la quarta i última del bucle, l’honor era assolit per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, un rendiment que permetia als nòrdics de Toyota entrar al parc d’assistències de primera hora de la tarda amb 39,7 segons de marge vers els estonis de Hyundai i 43,3 segons amb els seus companys de formació provençals.

A la represa de l’activitat cronometrada, amb la repetició de la primera i la quarta prova especial matinal, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia llimaven distàncies primer amb una victòria de tram, un intent d’atac al que Ott Tänak i Martin Järveoja responien d’immediat amb la mateixa moneda per tal d’ingressar al parc tancat amb 9,4 segons de marge vers els campions del món en vigència i a 30,8 segons de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Aliens a tota aquesta lluita, Dani Sordo i Cándido Carrera es mantenien en quart lloc a 2 minuts i 9,4 segons dels líders, així com Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul, darrers en la pinça dels 5 primers classificats a 3 minuts i 19,2 segons.

La jornada dominical tenia 3 proves especials en el seu programa; amb una versió llarga de la clàssica cronometrada de Tarzan per iniciar l’etapa i una segona versió molt més curta per tancar-la en forma de Power Stage, amb la cronometrada reina de l’edició, Pyrgos, entremig. En total la tercera i última etapa suposava els darrers 69,25 km cronometrats, als que se’ls hi donava sortida a 2 quarts i 2 minuts de 7 del matí.

Un escratx de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen en la primera prova especial del dia i un altre d’Ott Tänak i Martin Järveoja en la cronometrada més llongeva de tot el programa, deixaven el ral·li pràcticament decidit a l’espera de saber qui s’emportaria els 5 punts extra al Power Stage, un premi que correspondria als finlandesos de Toyota que repetien resultat en la versió curta de Tarzan.

Completades doncs les 15 proves especials del programa, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen aconseguien la seva segona victòria mundial en completar els 292,19 km cronometrats del programa amb un temps de 3 hores 28 minuts i 24,6 segons, un temps que rebaixava en 42,1 segons l’acumulat per Ott Tänak i Martin Järveoja i en 1 minut i 11,3 segons el de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Amb els problemes dels seus principals rivals en la cursa pel títol, Ogier-Ingrassia prenien la calculadora ben d’hora.

Pels carrers d’Atenes, Mads Østberg i Torstein Eriksen empataven a l’escratx en categoria WRC2 amb el seu compatriota Andreas Mikkelsen i el navagant britànic Elliott Edmonson, una igualtat que feia augurar una nova reedició de tants duels anteriors entre els dos pilots noruecs. Malauradament la lluita duraria ben poc, doncs els de Citroën s’endarrerien en la primera prova especial vera del programa en patir problemes de diferencial. 

Paral·lelament Oliver Solberg i Aaron Johnston s’imposaven en aquesta primera cronometrada del dia i els de Hyundai s’enfilaven fins a la primera posició per 2,3 segons de marge amb els pilots d’Škoda, un gap que el suec i l’irlandès ampliarien en marcar el segon millor temps per darrera de Marco Bulacia i Marcelo der Ohanessian en la següent prova especial; instants abans de que els de la marca coreana s’haguessin de retirar en la tercera i última prova especial matinal a la zona del canal de Corint per avaria en les suspensions del seu i20 Rally2 i deixar així de nou al capdavant de la taula a Andreas Mikkelsen i Elliot Edmonson pel marge de 8 dècimes de segon vers els seus companys de carpa sud-americans.

En ple estat de gràcia, el bolivià Marco Bulacia i l’argentí Marcelo der Ohanessian s’imposaven en les dues últimes proves especials del dia i la parella prenia la primera posició als seus companys d'estructura per entrar al parc tancat de Làmia amb un marge de 5,4 segons vers Andreas Mikkelsen i Elliott Edmonson, mentre que els recentment “fitxats” per M-Sport, els russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov eren tercers a 1 minut i 55,1 segons dels pilots de la marca de la sageta.

Andreas Mikkelsen i Elliott Edmonson recuperaven la primera plaça al terme de la primera prova especial sabatina, en la que el noruec i el britànic hi marcaven el registre de referència per a la classe. Marco Bulacia i Marcelo der Ohanessian retallaven distàncies en les dues proves especials següents, però l’esforç resultava insuficient com per tornar a ocupar la primera posició, pel que davant la cancel·lació de la quarta prova especial sabatina per problemes amb el públic, les dues formacions d’Škoda entraven a les assistències de mitja etapa separades en 10,1 segons de distància.

A la represa, Marco Bulacia i Marcelo der Ohanessian tornaven a les andades i amb dues victòries de tram més en les dues proves especials del bucle post meridional, el bolivià i l’argentí ingressaven en el parc tancat de Làmia en primera posició per 8 dècimes de segon de marge amb Andreas Mikkelsen i Elliott Edmonson, mentre que Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov caldria anar-los a buscar a 3 minuts i 14,5 segons dels líders.

Diumenge al matí Andreas Mikkelsen i Elliott Edmonson posaven a lluir la seva major experiència al mundial sobre les cronometrades gregues i els pilots s’imposaven en les 2 primeres proves especials del dia per tal d’assolir la primera plaça amb un marge de 20,2 segons. Ja al Power Stage, Mads Østberg i Torstein Eriksen miraven de reconduir la desgràcia del divendres al matí amb el millor temps en aquesta especial, mentre que Andreas Mikkelsen i Elliott Edmonson aconseguien una treballada victòria per 16,7 segons de diferència.

La victòria era la tercera de la temporada per a Andreas Mikkelsen, qui d’aquesta manera s’acostava al títol continental tot eixamplant les distàncies amb Marco Bulacia fins als 22 punts i en 30 punts amb Mads Østberg.

Mikkelsen-Edmonson trobaven un dur rival en els seus companys de carpa.

En categoria WRC3 la primera etapa pràcticament va ser una lluita oberta entre els polonesos Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak amb els britànics Chris Ingram i Ross Whittock, en la que també hi treien el cap els finlandesos Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen, totes 3 formacions dotades d’un Škoda Fabia Rally2 Evo.

Els centreeuropeus s’imposaven en la primera prova especial celebrada a les portes del parlament i en bona lògica els pilots esdevenien els primers líders de la classe. En posar les rodes sobre la grava grega, els britànics els hi prendrien el relleu d’immediat amb una victòria de tram, a la que en seguiria una altra en el transcurs de la jornada per tal de conservar la primera posició fins a l’entrada al parc tancat de Làmia per 10,4 segons de marge vers Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak, autors d’un total de 3 victòries de tram. En el graó més baix de les posicions provisionals de podi s’hi trobaven Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen, a 13,5 segons de Chris Ingram i Ross Whittock amb 1 victòria de tram i 3 segons millors temps consecutius en les 3 primeres proves especials de l’escull. 

Els líders provisionals del certamen, els francesos Yohann Rossel i Alexandre Coria, no es trobaven massa despenjats d’aquestes primeres posicions, concretament a 13,3 segons de la darrera de les posicions de podi. Si bé els seus resultats parcials no eren massa encoratjadors, per darrera seu hi havia un gran buit amb Fau Zaldívar i Carlos del Barrio a més d’1 minut del seu temps.

En arrancar la jornada sabatina, Chris Ingram i Ross Whittock encara serien a temps de sumar una altra victòria de tram per tal de perllongar el seu lideratge, just abans de que la parella occitana de Citroën, amb dos temps escratx consecutius, els hi arrebassés l’anhelada primera posició. Un canvi de places, que davant la cancel·lació de la quarta prova especial matinal per culpa del públic mal ubicat, es mantindria fins a l’entrada al parc d’assistències de mitja etapa.

El canvi de ritme de la formació líder trobava continuïtat al llarg de la tarda, i Yohann Rossel i Alexandre Coria aconseguien una nova victòria parcial i un segon millor temps per darrera de Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak, per tal d’entrar a Làmia amb 19,1 segons de marge vers precisament la parella polonesa. Chris Ingram i Ross Whittock passaven a tancar les posicions de podi a 34,5 segons dels francesos, mentre que Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen es desplomaven en rebre 100 segons de penalització per retard en el penúltim control horari, i es que els finlandesos van haver d’arranjar la direcció del seu Škoda abans d’afrontar la sisena i última prova especial sabatina, després d'haver fet una maniobra evasiva a un cotxe d’un vilatà que els hi venia de cara al tram d’enllaç i que els causà un accident.

Al llarg de les 3 proves especials dominicals, Yohann Rossel i Alexandre Coria hi aconseguien 2 victòries de tram més i el tercer millor temps al Power Stage final, un rendiment que donava la victòria als occitans per davant dels Škoda de Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak i de Chris Ingram i Ross Whittock. Emperò, en les verificacions técniques posteriors, es va trobar que el seu semi eix anterior tenia un pes superior a l’establert en la fitxa d’homologació, motiu pel qual la parella resultava desqualificada de la ronda grega i la victòria recalava en mans de la parella polonesa per 26,1 segons de marge amb la britànica i amb Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen tancant el podi a 2 minuts i 32,0 segons del registre dels vencedors.

A efectes de campionat, la tercera victòria de l’any per a Kajetan Kajetanowicz, deixava al pilot polonès a 15 punts del lideratge de Yohann Rossel, mentre que per darrera, tan Chris Ingram com Emil Lindholm acostaven les seves puntuacions a les del tercer classificat provisional, el francès Nicolas Ciamin.

Kajetanowicz-Szczepaniak guanyaven per una raó de pes.

Si bé el ral·li de Sébastien Ogier a Grècia no va ser dels millors, els dels seus rivals en la cursa pel campionat de pilots va ser força pitjor, amb el que el provençal aconseguia eixamplar distàncies al capdavant de la taula en fins a 44 punts amb el seu company Elfyn Evans i en fins a 50 punts amb Thierry Neuville. Kalle Rovanperä, amb la seva segona victòria de l’any assetjava al pilot belga en classificar-se a 1 punt d’aquest.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	180
Elfyn Evans	136
Thierry Neuville	130

En el campionat de constructors, Toyota s’emportava un bon pessic de punts en el seu concurs a la ronda grega, doncs a la victòria absoluta així com en el Power Stage de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, calia afegir la tercera posició de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, el que brindava 49 punts a la marca japonesa afincada a Finlàndia. Hyundai per la seva banda obtenia 33 punts i els coreans començaven a veure complicada la revàlida del títol.

Constructor	Punts
Toyota	397
Hyundai	340
M-Sport	153