Ogier-Ingrassia revalidaven el títol amb una victòria molt treballada.

Desena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 24è Ral·li d'Austràlia s'iniciava el divendres 11 de setembre de 2015 a Coffs Harbour, a l'estat de Nova Gales del Sud, amb 26 formacions, de les 28 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció a l’edició, disputant els primers quilòmetres cronometrats de l’itinerari de l’esdeveniment austral, el qual comptava amb 311,36 km competitius que es repartien al llarg de 17 proves especials. Corda que 22 equips participants aconseguirien completar i ser presents a la cerimònia de clausura el diumenge 13 de setembre. Tanmateix aquesta 24ena edició entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com en el WRC-2 i WRC-3, si bé en aquest darrer campionat, reservat als vehicles de 2 rodes motrius, cap pilot s’hi inscribia.

Tot i un esnurt amb l'alternador, Latvala-Anttila acabaven en segona posició.

En les jornades prèvies de reconeixement del recorregut, l'equip Citroën rebia un important contra-temps quan un camió colisionava frontalment amb el Mitsubishi Lancer Evo IX dels seus pilots oficials Mads Østberg i Jonas Andersson, un impacte que suposava la baixa del pilot noruec que s’hi trencava dues costelles.

Afortunadament per la marca dels dos galons, el seu pilot protegit, el francès Stéphane Lefebvre, es trobava també fent aquests reconeixements a la cita australiana, tot pensant en clau de futur, pel que Citroën va demanar el consentiment a la FIA per a que Stéphane Lefebvre i Stéphane Prévot poguesson substituir la parella lesionada, petició a la qual el màxim regulador de l'esport del motor hi accedia donada la curta llista d'inscrits.

Del parc d’assistències de Coffs el primer equip participant en sortia a les 7 en punt del matí, per tal de fer front a una jornada inaugural composada per 8 proves cronometrades de 125,12 km competitius, resultants de passar matí i tarda per un mateix bucle de 4 trams, així com en dues ocasions pel parc d’assistències de l’epicentre del ral·li, una activitat que els més matiners començarien a donar per finiquitada en passar 4 minuts de les 6 de la tarda i que tothom que volgués i pogués prosseguir amb la competició hauria d’haver completat abans de l'hora del tancament del parc tancat, les 11 de la nit.

Amb una posició de sortida endarrerida i sense referències de temporades anteriors, doncs les cronometrades eren noves per a tots els participants, el càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí establien consecutivament el millor temps en les 3 primeres proves especials del ral·li, el que els conferia un lideratge de 7,0 segons amb els seus companys d’equip Hayden Paddon i John Kennard i de 7,9 segons amb els seus excompanys a Mini i a Citroën Kris Meeke i Paul Nagle.

Malauradament en la darrera prova especial del bucle, gairebé tan llarga com les 3 anteriors juntes, en un revolt molt tancat la parella donava un cop a la part posterior del Hyundai i20 WRC que pilotaven i en calar el motor, aquests s’hi deixaven 11,2 segons en vers el millor temps de Kris Meeke i Paul Nagle, així com la primera posició, que passava a mans dels irlandesos de Citroën per 3,3 segons en el moment de passar pel parc de Coffs. Hayden Paddon i John Kennard seguien estant a 7,0 segons del lideratge, si bé en aquesta ocasió en tercera posició.

En repetir el bucle matinal, la traçada es trobava neta de grava i per tant l’ordre de sortida a pista perdia una mica la seva rellevància. Ocupant les 3 primeres posicions de la classificació provisional del campionat per a pilots, les 3 formacions de Volkswagen podien doncs començar a brillar sobre les cronometrades australianes. 

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’imposaven en les 3 mateixes proves especials en les que Dani Sordo i Marc Martí hores abans hi havien aconseguit respectives victòries parcials de tram i els finlandesos de la firma germànica rellevaven als espanyols de la marca coreana en la segona posició, mentre que amb 2 segons millors temps, els noruecs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene els assetjaven per darrera.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia progressaven molt favorablement al llarg de la tarda i després d’assolir la cinquena posició de Hayden Paddon i John Kennard en la penúltima prova especial del dia, aquests s’imposaven en la darrera prova cronometrada de la jornada, la més llarga de la mateixa, accedint a la tercera posició provisional que temporalment havien ocupat els espanyols de Hyundai. 

Aquest no seria l’únic moviment de la taula, doncs els seus companys d’equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, aturaven el cronòmetre per darrera dels campions del món francesos i els nòrdics assolien el lideratge de la classificació general provisional, mentre que Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, quarts a final de tram, rebaixaven també el temps acumulat pel Hyundai i20 WRC de Dani Sordo i Marc Martí, si bé aquests no es movien de la quarta posició provisional. 

Així doncs, després d’un cert domini de les 3 parelles de pilots de Volkswagen en la segona meitat de la jornada, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila accedien a quarts de 7 del vespre del divendres 11 de setembre al parc tancat de Coffs Harbour, tot ocupant la primera posició per 2,0 segons de marge vers el temps de Kris Meeke i Paul Nagle. Un coixí que des de la perspectiva de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia esdevenia de 4,6 segons i de 12,9 segons en vers la d’Andreas Mikkelsen i Ola Fløene. Dani Sordo i Marc Martí tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 15,9 segons dels líders.

A manca de 5 minuts per a 3 quarts de 9 del matí del dissabte 12 de setembre, el ral·li es reprenia per tal d’afrontar la segona jornada del seu programa. Si bé en l’itinerari només s’hi podien trobar 2 trams, el cert era que el primer d’ells, Nambucca, tenia la respectable distància de 50,80 km. En total l’etapa afegia 117,48 km cronometrats al programa, distància lleugerament inferior a la de la jornada anterior, una competició que es donava per finalitzada a les 11 de la nit, hora límit per tal d’entrar a parc tancat, si bé els primers participants hi podien fer accés en completar les assistències de final d’etapa a partir d’1 quart de 9 del vespre.

Hayden Paddon i John Kennard marcaven el temps de referència per a la resta de participants en la primera passada per Nambucca i just per davant del Polo R WRC d’Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, amb el què els neozelandesos rellevaven de la cinquena posició a Dani Sordo i Marc Martí i els noruecs a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia del darrer graó del podi. Amb el quart millor temps en el seu haver, Kris Meeke i Paul Nagle protagonitzaven el tercer moviment important en la part alta de la classificació i per tant els irlandesos de Citroën recuperaven l’anhelada primera posició.

En el segon tram del matí, tot i només tenir 7,94 km de distància, els campions del món Sébastien Ogier i Julien Ingrassia recuperaven el seu tercer lloc al podi per 1,3 segons de marge en vers els seus companys d’estructura noruecs, mentre que en aconseguir el segon escratx consecutiu del dia, els kiwis de Hyundai estrenyien considerablement la classificació provisional, doncs en el moment d’ingressar a Coffs Harbour per a les segones assistències de la jornada, des del primer, Kris Meeke i Paul Nagle, fins al cinquè classificat, Hayden Paddon i John Kennard, les taules de temps mostraven només 9,3 segons de distància.

En tornar a trepitjar el tram de Nambucca, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eren els qui establien el millor temps del parc tancat i els francesos prenien la segona posició a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Alhora, Kris Meeke i Paul Nagle contenien l'envestida dels qui volen renovar el seu títol mundial i en aconseguir-hi el segon millor temps, es mantenien al capdavant de la classificació per 2,4 segons. D’altra banda, amb problemes de selectora, Hayden Paddon i John Kennard es deixaven una desena de segons a final de tram i perdien lleugerament el contacte amb el grup capdavanter.

Si al matí els neozelandesos de Hyundai eren els homes del moment gràcies a una bona posició de sortida al tram, per la tarda ho eren els campions mundials i portadors del dorsal número 1 sobre les seves finestretes. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’anotaven un nou temps escratx i aquests ara si desplaçaven a Kris Meeke i Paul Nagle fora de la primera posició per tan sols 3 dècimes de segon, amb la principal diferència que de cara a l’endemà, ja no haurien d’obrir pista.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven les posicions de podi a 2,6 segons del temps dels seus companys de carpa mentre que la tercera parella de Volkswagen, Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, s’hauria d’esforçar una mica més al llarg de l’etapa dominical per tal d’entrar-hi, fitxant a 9,1 segons dels líders provençals. Certificant una classificació renyida com feia anys que no es veia, Hayden Paddon i John Kennard eren cinquens a 19,4 segons del lideratge.

L’etapa dominical del ral·li tenia 5 proves especials en el seu programa, les quals suposaven els darrers 68,76 km competitius de l’edició. Una lluita contra els cronòmetres que s’iniciava amb el protocolari pas pel parc d’assistències en passar 10 minuts de les 7 del matí del diumenge 13 de setembre i que es finalitzaria amb la cerimònia del podi a les 3 en punt de la tarda, hora australiana.

Deslliurats del seu rol d’haver d’obrir pista, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia no deixaven marge pels dubtes i els francesos aconseguien imposar-se en totes i cadascuna de les proves especials de l’etapa, refermant-se així en la primera posició. Per darrera, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’avesaven a la segona posició a final de tram i els finlandesos es feien amb la segona posició de Kris Meeke i Paul Nagle al terme de la primera prova cronometrada dominical, mentre que el tercer dels Volkswagen Polo R WRC, el que estava confiat en mans d'Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, anava paulatinament escurçant distàncies vers el Citroën de Kris Meeke i Paul Nagle en marcar els 3 tercers millors temps, concloent el bucle matinal a 4,2 segons dels pilots irlandesos.

Tot semblava indicar doncs, que el triplet aconseguit per les 3 formacions de la marca de Wolfsburg en l’anterior Ral·li d’Alemanya es reeditaria, però els noruecs sortien 1 minut tard de les assistències de mitja jornada, el que els suposava rebre una penalització de 10 segons i per tant tornar a les distàncies amb les que se sortien del parc tancat a primera hora del matí.

Sense defallir, els escandinaus aconseguien un segon i un tercer millor temps per darrera dels seus companys d’equip, però aquests finalment no es podien fer amb la tercera plaça de Kris Meeke i Paul Nagle per 5,9 segons de marge.

Completats els 311,36 km del recorregut i amb la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en el “Power Stage”, els provençals certificaven també la seva victòria absoluta aturant el cronòmetre amb un temps total de 2 hores 59 minuts i 16,4 segons, registre que era 12,3 segons inferior al dels seus companys d'equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, qui en el tram d'enllaç del “Power Stage” al parc tancat coneixien moments de tensió quan se'ls hi encenia una llum d'alarma per avaria en el seu alternador, afortunadament, els finlandesos pogueren arribar al podi i recorrelir el seu guardó. La parella de Citroën formada pel nord-irlandès Kris Meeke i per l'irlandès Paul Nagle tancaven el podi australià a 32,6 segons dels guanyadors.

Un retard de Mikkelsen-Fløene permetia a Meeke-Nagle tancar el podi.

Després d’haver disputat el Ral·li d’Alemanya i el Ral·li del Líban del Campionat del Pròxim Orient a bord d’un Škoda Fabia R5, Nasser Al-Attiyah i Matthieu Baumel es retrobaven amb el Ford Fiesta RRC que tants bons resultats els hi havien donat a l’inici de la campanya. La parella guanyava en 7 de les 8 proves cronometrades de la primera jornada, i se n’anava a dormir amb un marge de 50,3 segons vers la unitat homòloga dels ucraïnesos Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin i d'1 minut i 20,8 segons amb la d’Abdulaziz Al-Kuwari i Marshall Clarke. 

Nasser Al-Attiyah i Matthieu Baumel es lamentaven d'un problema d’encès només arrancar la jornada sabatina, mentre que amb 2 segons millors temps per darrera de Yazeed Al-Rahji i Michael Orr, els únics capaços de trencar la ratxa de Nasser Al-Attiyah i Mathieu Baumel al llarg del divendres, en el seu haver al llarg de les 2 cronometrades del bucle matinal, Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin retallaven les distàncies en 40 segons exactes, retornant així a Coffs Harbour a tan sols 10,3 segons del lideratge.

Subsanada l’avaria electrònica, els líders tornaven a imposar el seu ritme en la classe i aquests es feien amb respectives victòries de tram que els permetien completar l’etapa amb un petit increment en el seu marge, entrant en regim de parc tancat al vespre amb 14,2 segons de distància vers Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin i 1 minut i 26,2 segons amb Abdulaziz Al-Kuwari i Marshall Clarke. Entretant la classe perdia un dels seus actius quan Yazeed Al-Rahji i Michael Orr patien una rebolcada en la segona passada per Nambucca.

En la jornada final dominical, Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin sortien a l’atac i els ucraïnesos aconseguien vèncer en totes i cadascuna de les 5 cronometrades que s’hi programaven, emperò per desgràcia seva, la parella era sancionada amb 10 segons per saltar-se la sortida, el que donava un glop d'aire a la parella qatariano-francesa que acabaria guanyant la prova per 13,5 segons de marge amb els europeus i per 2 minuts i 25,8 segons amb Abdulaziz Al-Kuwari i Marshall Clarke. 

Amb aquesta victòria el pilot qatarià en sumava tres al llarg de la temporada, i aquest es feia fort en la primera posició de la classificació provisional del certamen, ara amb 17 punts de marge per sobre de Yuriy Protasov i 25 en vers el seu compatriota Abdulaziz Al-Kuwari.

Al-Attiyah-Baumel recuperaven en bona hora el seu Fiesta RRC.

En el campionat de pilots, Sébastien Ogier aconseguia fer una prova perfecta, doncs el francès guanyava tan el ral·li com el "Power Stage", el que permetia al campió del món revalidar el seu títol. Jari-Matti Latvala, segon en les dues opcions de puntuar, feia el mateix en la cursa del certamen, mentre que Andreas Mikkelsen treia partit de l'absència de Mads Østberg per distanciar-se del seu compatriota en la lluita pel darrer graó del podi.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	235
Jari-Matti Latvala	134
Andreas Mikkelsen	111

En el campionat de constructors, Volkswagen sumava el seu cinquè doblet de la temporada, tercer consecutiu, el que permetia a la marca germànica guanyar per tercer any el títol de constructors. Per darrera seu, Hyundai i Citroën sumaven els mateixos punts, aplaçant el seu duel pel sub-campionat per la propera cita del mundial. M-Sport per la seva banda es despenjava una mica més d'aquesta lluita en restar ja a 29 punts dels coreans.

Constructor	Punts
Volkswagen	343
Hyundai	177
Citroën	164