Amb polèmiques i judicis entremig, Warmbold-Todt guanyaven la única edició mundialista del ral·li austríac. El divendres 14 de setembre de 1973 per la tarda finalitzava a Baden el 44è Ral·li dels Alps Austríacs, novena cita en el calendari del campionat del mòn de ral·lis que amb un recorregut composat per 30 especials cronometrades sobre terra de 324,50 km de distància, aconseguia atreure l'atenció de 74 equips, iniciant tots ells la prova el dimecres 12 de setembre i dels que 25 van aconseguir completar-la. Declarats en primera instància guanyadors de la prova, Darniche-Mahé queien fins la segona plaça després de cancelar-se un tram. Malgrat que el Ral·li dels Alps Austríacs era de les proves amb un bagatge més llarg a la història, la seva primera edició es va celebrar l'any 1910, i que s'anomenava dels Alps Austríacs, però en cap moment van trepitjar tan famosa serra europea, es va iniciar amb un cert malestar pel caos organitzatiu en relació al recorregut, si bé comptaven amb sistemes avançats de cronometratge que permetia realitzar l'operació fins a la dècima de segon i un eficaç sistema de comunicacions capaç de transmetre els resultats fins a Baden poc temps després que el cotxe completès el tram, les modificacions del recorregut així com les rutes alternatives van ser l'autèntic taló d'Aquiles de la prova austríaca, i és que fins i tot en el mateix dia d'inciar-se la prova, la organització estava emetent butlletins on s'informava de canvis en el recorregut i punts de control, el que generava un malestar important en els competidors. En el terreny esportiu Achim Warmbold i Jean Todt a bord d'un BMW 2002 eren els autors del primer escratx i per tant primers líders de la prova, de fet els únics que van ocupar aquest rol, si bé també es van veure embolicats en la polèmica. En els primers compassos de la prova, els alemanys Walter Röhrl i Jochen Berger a bord d'un Opel Ascona, seguien d'aprop el ritme que imprimien la parella germano-francesa fins que el diferencial del seu cotxe va dir prou i deixava a la jove parella fora de combat en trobar-se que les assistències no tenien recanvi. El rol de perseguidor el prenia llavors els suecs Stig Blomqvist i Arne Hertz, però quan aquests van començar a inquietar als líders, l'eix de transmissió es va fracturar en el punt d'unió entre la caixa de canvis i el diferencial del seu Saab 96 V4 deixant el camí lliure pels líders, els quals més endavant es van veure en la necessitat d'assistències d'urgència quan un trapeci de suspensió del seu 2002 es va trencar, per tal de no demorar-se gaire la parella es va sortir del recorregut oficial fent drecera per una altra via, amb tan mala fortuna que en aquell camí hi estava ubicat per error un control de pas constatant la infracció dels pilots que els suposava la exclusió de la prova per llavors, si bé la corresponent reclamació ja estava en curs pel que els resultats del ral·li estaven momentàniament en l'aire a l'espera del que decidia el tribunal d'arbritatge. De fet en el recorregut eren moltes les dreceres possibles i moltes estaven bloquejades per la organització, però en una ocasió el propi rutòmetre permitia dues rutes alternatives, una de més dura que va ser presa pels Alpines i una altra de més suau que va ser l'elegida per la resta de competidors, però aquesta via va resultar estar bloquejada per un Citroën aparcat el ben mig d'una zona estreta i totalment desatès i tancat. En l'incident el temps que va perdre Achim Warmbold i Jean Todt que encapçalava el grup de pilots que va escollir la ruta suau, va suposar a la parella de BMW perdre el liderat i caure fins la cinquena posició, el que va suposar una nova reclamació per part dels pilots els quals, per més malestar van veure al director de l'equip Alpine pels voltants del lloc de l'incident i per a més inri el Citroën havia estat utilitzat per un periodista francès al llarg de la prova generant una espiral d'acusacions i negacions al voltant de l'equip francès. Sense deixar lloc a més situacions polèmiques la prova es va acabar completant amb els ànims més calmats en el si de l'equip Alpine, més quan a FIAT, el gran rival de la marca francesa, només els hi quedava un 124 Abarth Spider en competició després dels abandonaments de Raffaelle Pinto i Arnaldo Bernacchini per accident i d'Alcide Paganelli i Ninni Russo amb problemes de motor. Tot i això, Bernard Darniche i Alain Mahé van haver de suar de valent per vèncer a Per Eklund i Bo Reinicke els quals aconseguirien superar per tan sols 11 dècimes de segon. Si bé Bernard Darniche i Alain Mahé van ser anomenats en primera instància vencedors de la prova austríaca, en quan es va fallar cancelar el tram que havia estat bloquejat pel Citroën francès, la victòria va recaure en mans del BMW 2002 d'Achim Warmbold i Jean Todt, els quals havien competat llavors el recorregut en 3 hores 58 minuts i 55,5 segons, 1 minut i 14,6 segons per davant de l'Alpine-Renault A110 1800 de Bernard Darniche i Alain Mahé, Per Eklund i Bo Reinicke seguien en posicions de podi, però ara ho feien en tercera posició i a 1 minut i 15,7 segons dels vencedors.
El cronometratge a la dècima de segon, deixava als suecs a 11 dècimes d'una posició més bona en el podi. En el campionat de marques, únic que es celebrava per llavors, Alpine seguia encapçalant la taula general provisional gràcies al segon lloc aconseguit per Darniche-Mahé que els permetia separar-se encara més de FIAT, ja que els italians tan sols sumaven 6 punts per la sisena posició del suec Hakan Lindberg i l'iatlià Helmut Eisendle. Ford, marca per la qual cap competidor s'hi declinava, es mantenia en tercera posició just per davant de Saab que experimentava una pujada important gràcies al podi d'Eklund-Reinicke.
|
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Ogier-Ingrassia tornaven a guanyar i donaven el títol a Volkswagen. Coffs Harbour era escenari el diumenge 14 de setembre de 2014 de la conclusió del 23è Ral·li d'Austràlia, desena prova en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, que tot i ser puntuable pels certàmens de pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, només copçava l'interès de 30 equips a formalitzar la seva inscripció, dels que finalment 27 emprenien des de la rampa de sortida la via cap a les 20 especials cronometrades programades que tenien per endavant amb una corda de 304,34 km de distància i que finalment 23 equips aconseguirien completar. Una errada en la munta de pneumàtics quan tot semblava indicar pluja, va definir el devenir de Latvala-Anttila. Malgrat les pluges que havien caigut en les jornades prèvies al ral·li, el cert és que a mesura que s'anava acostant la data d'inici de la celebració del ral·li, les especials s'anaven assecant progressivament, pel que l'ordre de sortida a les especials tornava a ser una peça clau. Ja en el tram de proves celebrat el dijous, els dos Citroën oficials anunciaven les seves intencions amb el millor temps de Kris Meeke i Paul Nagle, i el segon millor registre de Mads Østberg i Jonas Andersson. Divendres els pilots afrontaven un conjunt de 8 especials cronometrades, 3 trams a doble passada i una especial espectacle que es celebrava per duplicat. I si bé la primera especial era guanyada per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, en la segona i tercera prova del dia qui s'imposaven eren els veïns d'Irlanda Kris Meeke i Paul Nagle, el que els hi permetia situar el seu Citroën DS3 WRC en la primera posició provisional. Pel migdia es tornava a passar per les tres mateixes especials del matí, i amb la pista una mica més neta de com se l'havien trobat abans, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'imposaven de nou en la primera especial tal i com havien fet anteriorment, si bé en aquest cas ni tan sols guanyaven una plaça en la general. Els seus companys d'equip finlandesos, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila guanyaven els dos altres trams del bucle el que deixava als nòrdics a 2,1 segons de Kris Meeke i Paul Nagle i amb 5 dècimes de segon de marge amb els seus companys d'equip campions mundials. Kris Meeke i Paul Nagle erraven la munta de pneumàtics de cara a l'especial espectacle, ja que optaven per uns compostos massa durs que provocaven que el seu Citroën llisquès massa. Amb les distàncies tan curtes que existien en relació amb els dos Polo R WRC oficials, aquests el superaven ja en la primera passada per la superespecial. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia repetien el millor temps escratx de la primera passada per la superespecial espectacle en la segona passada, el que deixava a la parella francesa en primera posició provisional amb 4 dècimes de segon d'avantatge vers els seus companys d'equip finlandesos, mentre que Andreas Mikkelsen i Ola Fløene en la última prova cronometrada del dia, aconseguia superar a la parella de Citroën per situar-se en tercera posició provisional. La segona jornada de competició tenia un programa similar al de la primera, sis proves especials cronometrades de les quals dues es corresponien a l'especial espectacle, deixant lloc doncs a dos trams que es celebraven a doble passada. El tram de Nambucca, amb els seus 48,92 km de distància, donava el tret de sortida a la competició, on Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien marcar el millor temps i situar-se en primera posició provisional. Els finlandesos tornaven a marcar el millor temps en la segona prova cronometrada i ampliar tímidament el seu marge al capdavant de la taula de temps. En arribar a les assistències però, el cel es va omplir de núvols negres, el que feia tèmer pluges de certa consideració, motiu pel qual els líders optaven per muntar 4 rodes toves mentre que els seus companys s'inclinaven per 2 toves i 2 dures. Finalment la pluja no va caure i amb unes rodes més aptes per la llarga distància de Nambucca, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien el millor temps i el liderat de la prova, resultat que es repetia en l'últim tram del dia. Per darrera d'ells Kris Meeke i Paul Nagle estaven lliurant una interessant batalla amb Andreas Mikkelsen i Ola Fløene per la tercera posició del ral·li, en la que després de quatre intercanvis de posicions, el balanç s'acabaria inclinant en favor de la parella noruega de Volkswagen en la primera passada per l'especial espectacle, just abans que els comissaris decidissin aplicar una inversemblant sanció d'1 minut i 1 segon a la parella britanico-irlandesa per haver tallat massa un revolt, una pràctica que en el previ al ral·li ja s'havia advertit que seria perseguida. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila no van llençar la tovallola de cara a l'etapa dominical, aconseguint imposar-se en 3 de les 6 proves cronometrades de la tercera jornada, malgrat l'esforç, Sebastien Ogier i Julien Ingrassia amb dos escratxs més en el seu compte particular aconseguien minimitzar l'atac dels seus companys finlandesos que escurçaven en només 5 segons les distàncies. En la tercera posició provisional, Andreas Mikkelsen i Ola Fløene afrontaven els últims 89,62 km cronometrats del ral·li amb un marge superior a 1 minut vers els Ford Fiesta RS WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, motiu pel qual els noruegs van afrontar la jornada amb molta calma, plantejament totalment oposat al de amb qui s'havien estat discutint per la última posició de podi, és a dir, Kris Meeke i Paul Nagle. Els de Citroën en la primera prova cronometrada del dia avançaven el Ford Fiesta RS WRC que els precedia i pujaven fins la quarta posició provisional, posició amb la que es van haver de conformar tot i marcar un escratx més. Sense cap cop de teatre en les últimes proves cronometrades doncs, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia guanyaven el ral·li en completar el recorregut en un temps total de 2 hores 53 minuts i 18 segons, és a dir, en 6,8 segons menys que els seus companys d'equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, que completaven el recorregut a 1 minut i 18 segons dels seus companys d'equip i guanyadors de la prova, permetien així que Volkswagen sumés el seu primer triplet en la història del mundial precisament en el dia que revalidaven el títol de campions.
Mikkelsen-Fløene tancaven el primer triplet de Volkswagen en el mundial de ral·lis. En categoria WRC-2 el saudita Yazeed Al-Rahji i el britànic Michael Orr, van lliurar una estreta batalla per la victòria amb el qatarí Nasser Al-Attiyah i l'italià Giovanni Bernacchini, salvada a favor dels primers per 7,1 segons al terme de la primera jornada del ral·li. Dotats de la mateixa montura, el Ford Fiesta RRC, el duel es va mantenir molt tancat al llarg de tot el dissabte, fins que finalment en la segona passada per l'especial espectacle que tancava la jornada, els líders competien una errada i perdien mig minut i el liderat que recalava en mans de Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini. Diumenge, un problema amb el radiador del Ford Fiesta RRC de Yazeed Al-Rajhi i Michael Orr, servia en safata la victòria a Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini, ja que en aquell moment el seu marge vers els nous segons classificats era superior als 2 minuts. En la general del campionat els quatre primers classificats s'invertien les posicions en el ral·li, el que comportava que la provisional s'estrenyès amb l'italià Lorenzo Bertelli al capdavant per només 3 punts de marge vers Yuriy Protasov i Jari Ketomaa i 8 punts en relació a Nasser Al-Attiyah.
Al-Attiyah-Bernacchini posaven emoció a la recta final del campionat WRC2 En el campionat de pilots, Sébastien Ogier feia una passa més cap a la revàlida del seu títol mundial, en incrementar en 6 punts més la diferència que tenia amb el seu company Jari-Matti Latvala, assolint els 50 punts de distància. Mentre que Andreas Mikkelsen era ferm tercer classificat amb el seu quart podi de la temporada.
En quan a marques Volkswagen aconseguia revalidar el seu títol de campions de cosntructors en sumar el seu quart doblet de la temporada, en un entorn quasi bé perfecte, amb els seus tres cotxes dalt del podi, només fallava que això no hagués passat a casa, Alemanya. Per darrera del gegant alemany, Citroën, M-Sport i Hyundai es seguien repartint les engrunes i els preparadors de Ford en resultaven els més afortunats amb 18 punts que els permetien superar a Hyundai per la tercera plaça i acostar-se als seus vells rivals de Citroën.
|
Alpine-Renault
FIAT
Ford
Sébastien Ogier 
Jari-Matti Latvala 
Andreas Mikkelsen 
Volkswagen
Citroën
M-Sport