Tot i la demostració de força que feien Ogier-Ingrassia guanyant 19 dels 22 trams, els francesos havien d'esperar per cantar victòria. El diumenge 15 de setembre de 2013 finalitzava a la ciutat de Coffs Harbour, a l’estat de Nova Gales del Sud, el 22è Ral·li d'Austràlia, desena cita en el calendari del campionat del món de l’especialitat entre un total de 13. En el programa de l’edició s’hi trobaven fins a un total de 22 proves especials cronometrades que suposaven una corda competitiva de 352,36 km, recorregut al que els 29 equips participants dels 30 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, començarien a afrontar el dijous 12 de setembre. 23 formacions participants aconseguien completar aquesta distància competitiva, amb o sense ajuda del “Superally”, i ser presents a la cerimònia de clausura de l’esdeveniment, que entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com en el WRC2 i WRC3, si bé en aquest darrera categoria cap equip va decidir concursar-hi. El segon lloc de Neuville-Gilsoul sobre la botzina, impedia que Ogier-Ingrassia celebressin el títol. El ral·li arrancava el dijous 12 de setembre a última hora de la tarda amb la disputa d’una especial espectacle a doble passada pels carrers de Coffs i a tocar del parc tancat que allà mateix s’hi emplaçava. Els pilots de Volkswagen Andreas Mikkelsen i Paul Nagle, qui formaven una nova parella en tan en quan l'irlandès entrava a l'equip germànic en substitució del lesionat Mikko Markkula, assestaven el primer cop i esdevenien els primers líders del ral·li oceànic per 9 dècimes de segon de marge vers el Citroën DS3 WRC dels britànics Kris Meeke i Chris Patterson, qui retornaven al mundial en substitució dels càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio. 10 minuts més tard es disputava la segona passada per l’especial, en la que els companys d'equip francesos dels primers, és a dir Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, hi aconseguien el registre més baix per 1 dècima de segon del segon millor temps ex-aequo d’Andreas Mikkelsen i Paul Nagle i de Kris Meeke i Chris Patterson, insuficient com per produir canvis en la part més alta de la taula. Així doncs, completades aquestes 2 primeres especials, que tan sols servien per acostar la disciplina a aquells aficionats de poca entrega així com als novicis en l’especialitat, Andreas Mikkelsen i Paul Nagle entraven en règim de parc tancat liderant la classificació provisional per 9 dècimes de segon de marge amb Kris Meeke i Chris Patterson. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven les places de podi a 1,4 segons dels seus companys líders i per 1 dècima de segon de marge amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. A les 9 en punt del matí del dissabte 13 de setembre de 2013, la competició es reprenia amb la sortida del parc tancat de Coffs Harbour i amb l’entrada en escena de les cronometrades veres d’un ral·li de categoria mundial. Un mateix bucle de 3 trams, que es dirigien cap al sud de l’epicentre de l’edició, es programava en dues ocasions, matí i primera hora de la tarda, mentre que cap a les acaballes de la tarda, es tornava a programar una doble passada per l’especial espectacle de Coffs, amb les quals es concloïen les hostilitats vers el cronòmetre i es retornava al règim de parc tancat a partir de quan passessin 2 minuts de les 7 de la tarda, si bé l’hora d’entrada era flexible, amb les 11 de la nit com a límit màxim. En total doncs es programaven en l'itinerari 8 proves especials cronometrades que suposaven 91,34 km competitius. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia establien el registre més baix en la primera prova especial campestre del programa per davant de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i francesos i finlandesos passaven a ocupar les dues primeres posicions de la taula per davant dels respectius companys d’equip Andreas Mikkelsen i Paul Nagle i de Kris Meeke i Chris Patterson. Per la seva banda, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’envirollaven diverses vegades en trobar-se la pista molt més bruta que no pas els seus rivals i aquests perdien 17,2 segons vers el registre dels provençals. Els nous líders tancaven el bucle matinal amb respectives victòries de tram per davant dels Citroën DS3 WRC de Kris Meeke i Chris Patterson, qui hi recuperaven la segona posició, i de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i el retorn a Coffs Harbour per tal d’adequar les mecàniques i afrontar el que restava d’etapa, es produïa amb els francesos de Volkswagen al capdavant de la classificació per 8,8 segons de marge amb la parella britànica de la marca parisina i 9,0 segons en vers els finlandesos d’aquesta. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul esdevenien un cop més els millors entre els pilots dels Ford Fiesta RS WRC i els belgues completaven l’escull matinal en quarta posició a 25,6 segons dels líders i per 2,1 segons de marge amb els teòrics caps de files dels autos de l’oval blau, els escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson. En tornar a posar les seves rodes sobre els trams forestals, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia seguien aplicant el seu correctiu i els líders s’imposaven en les 3 proves del bucle amb 2 segons millors temps per a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i 2 segons millors temps, un d’ells ex-aequo lògicament, per a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul; amb el què els belgues acostaven el seu registre al de Kris Meeke i Chris Patterson, mentre que els britànics es veien immediatament superats pels seus companys de carpa nòrdics. Amb la traçada més neta de grava que no pas a primera hora del matí, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila oferien l’únic moviment interessant en la part alta de la classificació i al terme del bucle de 3 trams, els finlandesos de la marca alemanya s’immiscien en la pinça dels 5 primers classificats. Pels carrers de Coffs, es produïa un repartiment de victòries parcials de tram entre Sébastien Ogier i Julien Ingrassia amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que Kris Meeke i Chris Patterson s’hi deixaven 10 segons en la seva segona execució, suficients com per a que els britànics perdessin la posició de podi que havien estat ocupant al llarg de tota la jornada a favor de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Així doncs, en quan els rellotges australians ja indicaven que eren les 7 de la tarda, els principals concurrents de l’edició començaven a ingressar en el parc tancat de Coffs Harbour, moment en el què la classificació ja no experimentaria més modificacions fins a l’endemà i en la que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia n’eren els líders per 20,0 segons de marge amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i per 38,1 segons amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Kris Meeke i Chris Patterson restaven a les portes de les posicions de podi a 5 dècimes de segon del temps dels belgues, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es trobaven a 19,6 segons de la parella britànica de Citroën i a 58,2 segons dels seus companys d’equip líders. Del règim de parc tancat la primera parella participant en sortia a les 8 en punt del matí de l’endemà dissabte, la qual per davant tenia l’etapa més llarga de tot el programa amb 132,68 km cronometrats al llarg de 6 proves especials, resultants de passar matí i tarda per un bucle de 2 trams, entre els que hi destacava la presència dels 49,90 km de Nambucca, així com dues vegades per l’especial espectacle de Coffs Harbour, que novament tancava l’activitat competitiva de la jornada a partir de les 6 de la tarda. Així doncs, amb idèntic programa en la recta final de l’etapa, Khalid Al-Qassimi i Scott Martin, els primers en eixir del parc tancat, podrien retornar-hi a partir de quan passessin 2 minuts de les 7 de la tarda, tal i com havia ocorregut el dia anterior, havent d’estar-hi tots els participants que volguessin afrontar la darrera etapa de l’edició abans de les 11 de la nit, hora en la que es tancava el parc tancat. Al llarg del bucle matinal tant els primers com els segons classificats s’avesaven a la posició que ocupaven al final de cadascun dels 2 trams que el composaven, i en conseqüència tant els pilots de Volkswagen com els de Citroën s’aferraven a la seva plaça en la classificació provisional. D’altra banda, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aturaven sempre el cronòmetre per davant de Kris Meeke i Chris Patterson i els belgues que pilotaven sota l’ampara de l’equip qatarià d’M-Sport, es feien forts en la darrera posició de podi. Paral·lelament, en els primers quilòmetres del segon tram del matí, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila se n’anaven llargs en la gestió d’un revolt i la parella finlandesa de Volkswagen havia de completar la cronometrada amb una roda punxada, incidència que els endarreria suficientment com per retornar la cinquena posició a Mads Østberg i Jonas Andersson. Superades les assistències equatorials, els participants tornaven a afrontar les 2 cronometrades forestals amb gairebé indèntic resultat, doncs Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven a establir el registre de referència per a la resta del parc tancat en totes dues ocasions, mentre que a Nambucca Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tornaven a esdevenir els segons més ràpids rere els francesos de Volkswagen. Sense abandonar la cronometrada reina del programa, els seus companys Kris Meeke i Chris Patterson hi patien una espectacular rebolcada, amb 7 voltes de campana incloses que deixaven el seu DS3 WRC inoperatiu i que obligava als britànics a abandonar la jornada tot esperant que els seus mecànics poguessin obrar el miracle. La baixa del Citroën número 3, facilitava que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quarts més ràpids rere Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, passessin a ocupar idèntica posició en la classificació general i per davant de Mads Østberg i Jonas Andersson, qui per tant no progressaven en la classificació. Acte seguit, en la cronometrada curta de la tarda, els escandinaus d’M-Sport s’envirollaven i aquests es veien superats també pel Volkswagen Polo R WRC d’Andreas Mikkelsen i Paul Nagle. En retornar pels carrers de Coffs Harbour, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia seguien imprimint un ritme inabastable per a la resta de participants i aquests tancaven una jornada sabatina rodona amb les 6 victòries de tram possibles en el seu haver, el que els permetia retornar al parc tancat a quarts de 8 de la tarda amb 45,9 segons de marge amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i 1 minut i 11,4 segons amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren quarts a 1 minut i 47,6 segons dels seus companys d’equip líders, precedint en 23,2 segons l’altre cotxe de la Baixa Saxònia del parc tancat, el d’Andreas Mikkelsen i Paul Nagle. La tercera i última etapa del ral·li s’iniciava el diumenge a les 8 en punt del matí amb 62,57 km cronometrats per davant, que es desenvolupaven al llarg de 6 proves especials que es dirgien cap al nord del parc tancat de Coffs Harbour, punt en el que s’hi celebraria la cerimònia de podi i de clausura de l’edició a les 4 de la tarda del mateix diumenge 15 de setembre. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen acabaven amb el domini de les parelles de Volkswagen en les lluites individuals contra el cronòmetre i s’imposaven en la primera prova especial dominical, un resultat que malgrat tot, era molt favorable per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, doncs en complicar la segona posició a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, debutants a la ronda australiana, els provençals tenien més a prop la consecució del seu primer títol mundial. Els líders tancaven el bucle matinal amb dues noves victòries parcials de tram més en el seu haver i a les assistències de mitja etapa s’hi arribava amb 53,3 segons de distància entre francesos i finlandesos, 1 minut i 22,8 segons si la referència es mesurava en base al registre de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. En tornar a disputar el bucle de 3 trams, tot semblava indicar que més aviat poc o res nou passaria en tan en quan Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven la seva participació a l’edició del ral·li amb 3 victòries de tram més, arribant a acumular un total de 19 temps escratx sobre 22 possibles, mentre que les distàncies entre les dues altres parelles que ocupaven posicions de podi, aquestes patien variacions molt tímides abans de la disputa de la cronometrada del premi extra, el Power Stage. Emperò en aquesta darrera prova especial Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen es lamentaven d’una punxada, malgrat haver evitat en tot moment tallar en excés els revolts i haver pilotat per la part més neta de la traçada, una contrarietat que els suposava perdre una posició a la classificació general. Alhora Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul completaven aquest darrer tram en segona posició, un resultat que impedia a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia esdevenir matemàticament campions del món. Emplaçant doncs la festa de la coronació mundial per a una altra data futura, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia completaven els 352,36 km cronometrats del programa el diumenge 15 de setembre de 2013 en un temps de 3 hores 19 minuts i 55,0 segons, registre que rebaixava en 1 minut i 32,1 segons l’acumulat per Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Amargament Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen pujaven en el darrer graó del podi a 30,0 segons del registre de la parella belga, o el que és el mateix, a 2 minuts i 2,1 segons del registre dels vencedors de la prova.
Una punxada en el Power Stage va condemnar a Hirvonen-Lehtinen a cedir la segona plaça que van retenir bona part del ral·li. En la classificació reservada als autos que complien amb la normativa WRC2, l’ucraïnès Yuriy Protasov i l’estoni Kuldar Sikk s’imposaven en la primera passada per l’especial espectacle de Coffs i la parella ingressava en règim de parc tancat ocupant el lideratge de la classificació provisional 5 dècimes de segon per davant del saudita Yazeed Al-Rahji i el britànic Michael Orr, tanmateix els més ràpids en la seva segona disputa. Ja sobre les cronometrades veres d’un ral·li, Yazeed Al-Rahji i Michael Orr s’imposaven en totes i cadascuna de les especials matinals i aquests es feien amb la primera posició de la classe a les primeres de canvi i entraven a les assistències de mitja etapa amb 19,6 segons de marge amb Yuriy Protasov i Kuldar Sikk i 37,7 segons amb Abdulaziz Al-Kuwari i Killian Duffy. Tot i que la segona disputa de les primeres especials forestals oferia una mica més d’amplitud en quan al signe de la parella més ràpida a final de tram, la classificació es mostrava estàtica fins a la sisena prova especial de la jornada, vuitena en el còmput global de l’esdeveniment, moment en el què els líders Yazeed Al-Rahji i Michael Orr s’havien d’acollir al superally per una avaria en la direcció, entregant el testimoni de la primera posició a Yuriy Protasov i Kuldar Sikk per un marge de 29,3 segons sobre el qatarià Abdulaziz Al-Kuwari i l’irlandès Killian Duffy. La doble passada per Coffs permetia als líders eixamplar distàncies, qui se n’anaven a descansar amb 33,5 segons de marge vers els segons classificats i 8 minuts i 36,3 segons amb el veneçolà Alejandro Lombardo i el català Àlex Haro. Sobre els 49,90 km cronometrats de Nambucca, Yazeed Al-Rahji i Michael Orr recuperaven en escreix el minut de demèrit amb el que partien el dissabte al matí en vers els darrers inquilins de les posicions de podi i per tant l’àrab i el britànic s’immiscien en les posicions d’honor. Els líders Yuriy Protasov i Kuldar Sikk punxaven i s’envirollaven en la cronometrada següent, dos contra-temps que baixaven als europeus fins a la segona posició a 1 minut i 22,3 segons del registre d’Abdulaziz Al-Kuwari i Killian Duffy, sense que aquests no haguessin aconseguit cap victòria de tram. Amb els pilots reenganxats en el ral·li esprement fort els acceleradors de respectius cotxes i Yuriy Protasov i Kuldar Sikk guanyant en el retorn a l’especial espectacle de Coffs, es tancava la segona etapa del ral·li, uns resultats que deixaven als líders amb 1 minut i 13,8 segons de marge amb l’ucraïnès i l’estonià i 7 minuts i 58,6 segons amb Yazeed Al-Rahji i Michael Orr. Les distàncies doncs eren àmplies de cara a la jornada final dominical, i aquesta novament esdevenia un expositor per als llebrers sabatins, que hi competien sota l’abric del superally, mentre que els dos primers equips classificats anaven a cobrir l’expedient evitant les errades. Finalment doncs, Abdulaziz Al-Kuwari i Killian Duffy s’anotaven la victòria per 1 minut i 13,4 segons de marge sobre l’inferior Ford Fiesta R5 de Yuriy Protasov i Kuldar Sikk i per 7 minuts i 1,0 segons sobre la unitat homòloga del Ford Fiesta RRC de Yazeed Al-Rahji i Michael Orr. La victòria d’Abdulaziz Al-Kuwari era la tercera de la temporada i aquesta permetia al pilot qatarià superar, en precisament els 25 punts de la victòria, al polonès Robert Kubica al capdavant de la general provisional, qui es trobava absent a la prova austral, en estar competint en la seva cita domèstica, el Ral·li de Polònia, esdeveniment que per llavors era puntuable en el certamen continental, si bé l’àrab acumulava 1 resultat més que no pas l’europeu.
Administrant l'avantatge, Al-Kuwari-Duffy recuperaven el lideratge del campionat WRC-2. En el campionat de pilots Sébastien Ogier va fer el ral·li perfecte guanyant prova i Power Stage, però la segona posició de Thierry Neuville al ral·li i en el Power Stage, com s'havia comentat anteriorment, situava al belga a 83 punts del francés quan encara restaven 3 cites per celebrar-se o el que és el mateix 84 punts per adjudicar. Jari-Matti Latvala, que va tenir un ral·li més aviat discret mantenia la tercera posició en el certamen gràcies al 4t lloc aconseguit a la prova, veient com a partir de llavors tenia al seu compatriota Mikko Hirvonen a 7 punts.
En el campionat de constructors, Volkswagen es rfeia del revés rebut a casa a Alemanya i incrementava en 22 punts la distància que els separava dels seus més immediats rivals, Citroën. Qatar, és a dir, l'equip de Thierry Neuville, superava novament en puntuació als dos oficials de M-Sport, el que permetia a l'equip de Nasser Al-Attiyah seguir en tercera posició del certamen, per llavors amb 3 punts de distància.
|
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
A Alemanya se’n van dir pestes del C3 WRC, a Turquia va haver comunió. Onzena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 12è Ral·li de Turquia tancava edició el diumenge 15 de setembre de 2019 amb 24 equips participants presents en la seva cerimònia de clausura. La prova, que entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com el WRC2Pro i WRC2, es presentava amb un recorregut pràcticament igual al de la darrera edició, això era 309,86 km cronometrats al llarg de 17 proves especials, una distància a la que els 28 equips participants dels 31 que prèviament hi havien formalitzat la seva inscripció, començaven a afrontar el dijous 12 de setembre. En el ral·li més lent del calendari, Lappi-Ferm signaven el doblet per a Citroën. L’especial espectacle dels carrers de Marmaris tornava a donar el tret de sortida a l’edició, en la que, per a joia del cap de premsa així com la resta del personal de Hyundai Motorsport, els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger hi empataven a l’escratx per davant dels escandinaus d’M-Sport Pontus Tidemand i Ola Fløene i dels francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Divendres era quan entraven en el programa les proves especials campestres, i per tant quan la competició realment arrancava. Un bucle de 3 trams es celebrava matí i tarda, el que suposava 159,14 km de lluita contra el cronòmetre amb una aturada per a les assistències al migdia. Una activitat que s’iniciava amb la sortida del parc tancat d’Asparan, a les afores de Marmaris, a 3 quarts de 8 del matí, i que finalitzaria en el mateix indret quan passessin 8 minuts de 3 quarts de 8 del vespre. Fins a 3 tripulacions finlandeses, aquestes eren Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, Esapekka Lappi i Janne Ferm, i Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen aturaven el cronòmetre amb els 3 millors temps al final de la primera prova especial del dia, si bé els de M-Sport empataven a temps amb els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, amb el què els de Toyota passaven a liderar la taula per 1,1 segons de marge amb els noruecs de Hyundai i els finlandesos de Citroën tancaven les places de podi. La prova següent no només era la més llarga del dia, sinó la de tota l’edició, on en aconseguir-hi el millor temps, Esapekka Lappi i Janne Ferm passaven a liderar la classificació provisionalment. D’altra banda Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi prenien massa precaucions, el que els portava a quedar fora de les posicions de podi, quelcom al que la parella finlandesa de Toyota hi posava remei d’immediat amb la seva segona victòria de tram en la darrera prova especial de l’escull per tal d’entrar al parc d’assistències d’Asparan ocupant el tercer lloc a 13,0 segons dels seus compatriotes i antics companys d’equip Esapekka Lappi i Janne Ferm i a 4,0 segons d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger. A la represa de l’activitat cronometrada però, els seus mecànics no fixaven bé el seu maleter i aquest s'obria, el que comportava un increment del soroll dins el seu Toyota Yaris WRC i una major dificultat per entendre les notes de Miikka Anttila. Tot plegat acabaria amb una punxada de la parella finlandesa, que veia la seva progressió a la ronda turca frenada en baixar fins al vuitè lloc a gairebé 1 minut del lideratge. L’altra cara de la competició eren els seus companys britànics Kris Meeke i Sebastian Marshall, els quals en marcar el millor temps en aquesta segona passada per la cronometrada reina del ral·li, pujaven fins a la sisena posició, en guanyaven 2, a 1,5 segons d’Ott Tänak i Martin Järveoja, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia recuperaven la tercera posició a 1 dècima d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger. La pluja agafava a més d’un amb el peu canviat en la sisena prova especial de l’itinerari, doncs la pista esdevenia extremadament lliscant. Amb una mescla de compostos durs i tous, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aturaven el cronòmetre abans que ningú i s’immiscien en les posicions de podi des de la setena posició, mentre que els seus companys Andreas Mikkelsen i Anders Jæger feien el viatge a la inversa en concedir prop d’1 minut, deixant el seu segon lloc a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Dani Sordo i Carlos del Barrio esmenaven el minut perdut en la primera prova especial del dia per una punxada amb una victòria de tram, la qual permetia als càntabres de Hyundai superar als Toyota Yaris WRC d’Ott Tänak i Martin Järveoja i de Kris Meeke i Sebastian Marshall d’una tacada, si bé aquests encara quedaven fora de la pinça dels 5 primers classificats. Amb una victòria de tram i dos segons millors temps doncs, Esapekka Lappi i Janne Ferm entraven al parc tancat d’Asparan cap als volts de les 8 del vespre ocupant la primera posició per 17,7 segons de marge amb els seus companys d’equip i vigents campions mundials Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul eren tercers a 7 dècimes de segon de la parella provençal, mentre que sense apenes fer soroll però esquivant les punxades i amb la constància de 4 quarts llocs consecutius, Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen restaven a les portes del podi a 44,4 segons dels seus compatriotes i per un marge de 19,7 segons amb Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, cinquens. La jornada sabatina tenia novament 6 proves especials en el seu programa, si bé en aquesta ocasió la seva corda cronometrada era de 110,10 km, una distància sensiblement inferior a la de l’etapa anterior i a la que es donava sortida per al primer participant a 3 quarts menys 3 minuts de 8 del matí. La jornada tornava arrancar amb la cronometrada més llarga del bucle de 3 trams, en la que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi aconseguien el millor temps per restar a 1,0 segons del lideratge dels seus companys d’equip, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi patien una sortida de pista que els suposava la pèrdua de 4 minuts i mig, així com de 6 llocs a la classificació. Així Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen es trobaven de nou en posicions de podi, si bé Andreas Mikkelsen i Anders Jæger assetjaven per darrera a 3,9 segons. Si bé la següent prova especial era la segona campestre més curta de tot l’itinerari, la classificació tan roent donava lloc a canvis. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger es retrobaven amb la victòria de tram i els noruecs superaven a Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen per fer-se un lloc al podi, mentre que Esapekka Lappi i Janne Ferm, el segons més ràpids a final de tram per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, aconseguien afegir 1,2 segons al seu estret marge de confiança. Gap que s’incrementaria en la darrera especial de l’escull matinal, quan els finlandesos hi aconseguien l’escratx per tal d’accedir al reagrupament de mitja etapa amb 10,0 segons vers els seus companys. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, a 1 minut i 8,1 segons dels líders, no els quedava cap altra que vigilar a Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen, si bé els finlandesos d’M-Sport semblaven estar més disposats a nedar i guardar la roba que cap altra cosa. El bucle de la tarda arrancava també amb una victòria de tram de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, qui novament es quedaven a 2,2 segons del lideratge d’Esapekka Lappi i Janne Ferm. Els finlandesos es quedaven sense rodes a les acaballes de la segona prova especial del bucle, el que desencadenava l’intercanvi de posicions entre companys de Citroën, però els nòrdics no volien deixar escapar la primera plaça, i abans que no entressin en escena les consignes d’equip, aquests es feien amb una victòria de tram per entrar al parc tancat de final d’etapa a 2 décimes de segon de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger eren tercers a 1 minut i 17,1 segons de la parella provençal, mentre que Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen restaven a les portes del podi a 9,8 segons dels noruecs de Hyundai i precedint en 57,8 segons als companys d’aquests a Hyundai, els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio. La ronda del mediterrani més oriental, tancava edició amb 4 proves especials al llarg de la jornada dominical, les quals s’iniciaven a les 9 en punt del matí amb la sortida del parc tancat i que suposaven 38,62 km competitius, distància que es cobria sense assistències. Les dues tripulacions de Citroën aparcaven les hostilitats internes i de mica en mica s’anaven distanciant, mentre que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger amb 2 segons millors temps per darrera dels llebrers de Toyota en les dues primeres cronometrades del dia i una victòria de tram abans del Power Stage, s’aferraven a la tercera posició. Una cronometrada, el Power Stage, en la que Ott Tänak i Martin Järveoja hi aconseguien els 5 punts de premi per tal d’esmenar una mica el despropòsit de ral·li que els hi sortia quan a la punxada del divendres se’ls hi afegia una avaria elèctrica abans de disputar la segona prova especial sabatina i que els portava a abandonar l’etapa. Tocava 1 quart de 3 de la tarda del diumenge 15 de setembre quan al mateix complex d'Asparan tenia lloc la cerimònia del podi del 12è Ral·li de Turquia, en la que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi pujaven al graó més alt després de cobrir els 309,86 km del programa en un temps de 3 hores 50 minuuts i 12,1 segons. Els seus companys d’equip, Esapekka Lappi i Janne Ferm, els escudaven a 34,7 segons del seu temps, en el que era el 27è doblet per a Citroën i el primer per a la firma dels dos galons des del Ral·li d’Argentina 2015. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger tancaven el podi a 1 minut i 4,5 segons del temps dels guanyadors.
Mikkelsen- Jæger passaven molta estona en posicions de podi i diumenge hi pujaven. En categoria WRC2Pro la llista d’inscrits era curta, molt curta, amb la presència de només 3 tripulacions. Sent aquestes els Škoda Fabia R5 dels finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i dels txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler, així com el Ford Fiesta R5 dels britànics Gus Greensmith i Elliott Edmonson. Els finlandesos eren els més ràpids de la classe en l’especial espectacle dels carrers de Marmaris, i per tant els primers líders de la classificació, emperò en desplaçar l’activitat cronometrada per les pedregoses pistes turques, aquests patien una punxada que els desconcrentrava i que acabava amb el seu cotxe fent la croqueta, perdent de l’ordre de 5 minuts en l’incident i baixant fins al tercer, i últim, lloc. Els seus companys Jan Kopecký i Pavel Dresler eren els més ràpids i accedien a la primera plaça, una posició que els txecs refermaven amb dues victòries de tram més abans de l’arribada al reagrupament de mitja etapa, que coincidien amb dues punxades més dels seus rivals, una per part dels britànics d’M-Sport i una altra dels seus companys finlandesos, qui es retiraven just després de la tercera prova especial matinal. Amb 2 minuts i 45,5 segons de marge en el seu haver, Jan Kopecký i Pavel Dresler afrontaven el bucle de la tarda, i sort d’aquest gran coixí, doncs els txecs punxaven en la primera especial de l’escull i en no comptar amb més rodes de recanvi, aquests havien d’afrontar el que restava de dia amb un ritme més pausat. Tot plegat feia que a quarts de 9 del vespre, moment d’entrar al parc tancat d’Asparan, les distàncies entre txecs i britànics fos d’1 minut i 22,8 segons favorables als d’Škoda. Al llarg de l’escull matinal del dissabte, Jan Kopecký i Pavel Dresler seguien jugant amb el coixí de segons, fins que a la represa de la competició després del pertinent reagrupament per a les assistències, una punxada s’interposava en el camí dels centre europeus, que en endarrerir-se en més de 2 minuts entregaven la primera posició de la categoria a Gus Greensmith i Elliott Edmonson. La jornada finalitzava amb els britànics al capdavant de la classificació per 1 minut i 7 dècimes de segon de marge amb Jan Kopecký i Pavel Dresler, un coixí més que suficient com per afrontar els pírrics 38,62 km cronometrats de l’escull dominical. Tot i l’entrega de la parella d’Škoda, finalment Fergus, Gus, Greensmith i Elliott Edmonson aconseguien la victòria per 29,4 segons de marge amb Jan Kopecký i Pavel Dresler i per 27 minuts i 50,4 segons amb Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, una primera posició que permetia al pilot britànic empatar en la segona plaça provisional del campionat amb Mads Østberg a 56 punts del líder Kalle Rovanperä.
Esquivant problemes, Greensmith-Edmonson vencien a Turquia. En categoria WRC2 la disputa arrancava amb 4 victòries de tram consecutives per a Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak, el que conferia als polonesos a l’arribada al parc d’assistències de divendres al migdia un marge de 41,8 segons amb Marco Bulacia i Fabian Cretu i de 43,1 segons amb Henning Solberg i Ilka Minor, trobant-se els quarts classificats per sobre dels 3 minuts i mig. Tot i relaxar lleugerament el seu ritme, l’abandonament de l’experimentada parella noruego-austríaca en l’especial central del bucle post meridional, així com una punxada de la parella bolivio-argentina, aplanava molt el camí als pilots polonesos que entraven al parc tancat amb un coixí de 3 minuts i 4 segons amb Marco Bulacia i Fabian Cretu. Dissabte va resultar pràcticament neutre, doncs les dues primeres parelles es mantenien sempre en la part alta de la classificació, esquivant els problemes, i si bé els líders aconseguien 3 victòries de tram al llarg de les 6 proves especials cronometrades programades, els sud-americans se’n feien amb 2, pel que el retorn a Asparan es produïa amb una reducció en 2,7 segons del gap entre els dos primers equips. El breu escull dominical semblava doncs un mer tràmit per a Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak de cara a conseguir la victòria, però la ruptura d’un palier en la penúltima prova especial donava una mica més d’emoció i d’èpica a la primera plaça final de la parella polonesa. Una posició que s’aconseguia per 1 minut i 39,9 segons de marge amb Marco Bulacia i Fabian Cretu i per 9 minuts i 13,8 segons amb Fabio Andolfi i Manuel Fenoli. La victòria, primera de la temporada per al pilot polonès, alçava a Kajetan Kajetanowicz fins a la primera posició del certamen empatant a punts amb el rus Nikolay Gryazin, absent a la ronda turca, mentre que Marco Bulacia guanyava enters, si bé en la sisena posició. 
Kajetanowicz-Szczpaniak vencien amb èpica final. Sébastien Ogier no guanyava des del mes de març a Mèxic, pel que amb la seva 47ena victòria mundial, el provençal es feia seva la segona posició provisional del certamen reservat a pilots, en detriment del belga Thierry Neuville. Això si, ambdós francòfons tenien encara un pèl lluny la posició del líder Ott Tänak, qui salvava els mobles a Turquia guanyant el Power Stage.
En l'apartat de constructors, el doblet que Citroën aconseguia a Turquia arribava quelcom tard, doncs les dues marques asiàtiques que encapçalaven la taula, restaven encara lluny dels francesos com per somiar amb el títol. Per la seva banda Hyundai era la segona marca en sumar més punts a Turquia i els coreans es desmarcaven una mica més de Toyota.
|
Sébastien Ogier 
Thierry Neuville 
Jari-Matti Latvala 
Volkswagen
Citroën
Qatar
Ott Tänak 
Hyundai
Toyota