Tot i la demostració de força que feien Ogier-Ingrassia guanyant 19 dels 22 trams, els francesos havien d'esperar per cantar victòria. El diumenge 15 de setembre de 2013 finalitzava a la ciutat de Coffs Harbour, a Nova Gales del Sud, el 22è Ral·li d'Austràlia, desena cita en el calendari del campionat del mòn de ral·lis d'un total de tretze. El ral·li estava composat per un total de 22 especials cronometrades i 352,36 km de recorregut als que els 29 equips participants dels 30 inscrits havien de fer front i que van ser superats per 23 d'ells. La prova era puntuable per als campionats de pilots, marques, WRC-2 i WRC-3 si bé en aquest darrera categoria cap equip va decidir concursar-hi. El segon lloc de Neuville-Gilsoul sobre la botzina, impedia que Ogier-Ingrassia celebressin el títol. La prova arrancava el dijous 12 de setembre amb l'especial espectacle a doble passada de Coffs, i en la que els pilots de Volkswagen Andreas Mikkelsen i Paul Nagle, l'irlandès entrava en l'equip en substitució del lesionat Mikko Markkula, assestaven el primer cop esdevenint els primers líders del ral·li oceànic, els seus companys d'equip francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven el segon escratx, però el liderat residia encara en mans de la parella noruego-irlandesa que completaven el tram a tan sols una dècima de segon dels provençals. Aquestes especials espectacle però només serveixen per això, per l'espectacle i en tan bon punt els trams van entrar en escena el divendres pel matí, Ogier-Ingrassia van prendre el liderat de la cita ja en el primer tram cronometrat marcant el millor temps al que li seguirien tots els escratxs restants de la jornada tret de la segona passada per la superespecial espectacle de Coffs que posava punt i final a l'etapa, on en aquesta ocasió els pilots més ràpids van ser els seus companys d'equip finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Tot i marcar pràcticament tots els escratxs del dia, al terme de la primera jornada Sébastien Ogier i Julien Ingrassia arribaven a la neutralització de la primera etapa amb tan sols 20 segons d'avantatge vers els finlandesos de Citroën Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i 38,1 segons en relació als belgues de Ford Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, els quals duien enganxats als talons per mig segon de distància els britànics de Citroën Kris Meeke i Chris Patterson, els quals van prendre part a la cita oceànica en substitució dels càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio. Va ser en l'etapa del dissabte, la més llarga de totes, en la que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia van aconseguir donar el cop de gràcia a la prova, marcant ara si tots els escratxs del dia, el de Volkswagen van aconseguir duplicar les distàncies que els separaven dels seus més immediats rivals deixant a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a 45,9 segons i Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul a 1 minut i 11,4 segons. Qui queien de la lluita per les posicions de podi eren Kris Meeke i Chris Patterson, els quals patien un espectacular accident amb 7 voltes de campana que deixava el seu DS3 WRC per la ferralla. Tot semblava estar a favor de la coronació de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia com a campions del mòn, més encara quan els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen trencaven el domini Volkswagen de la prova en marcar el primer millor registre dels trams del diuemenge i per tant la segona plaça semblava més inaccessible per a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, els únics homes que podien impedir-ho i que a més a més corrien amb el handicap afegit de debutar a Austràlia. Ogier-Ingrassia van proseguir amb la seva feina, i marcant els restants escratxs que quedaven per adjudicar, Power Stage inclosa, semblaven ser ja els nous campions del mòn, però en el Power Stage tot va girar de sobte quan Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen van patir una punxada en el seu DS3 WRC que els va fer perdre gairebé un minut i la segona posició en favor dels pilots de Ford Neuville-Gilsoul, els quals a més a més finalitzaven el darrer tram en segona posició, i per tant impedint la coronació dels pilots francesos de Volkswagen, completant el recorregut a 1 minut i 32,1 segons dels guanyadors. Hirvonen-Lehtinen pujaven al tercer graó del podi a 2 minuts i 2,1 segons d'Ogier-Ingrassia.
Una punxada en el Power Stage va condemnar a Hirvonen-Lehtinen a cedir la segona plaça que van retenir bona part del ral·li. En l'apartat WRC-2 el saudita Yazeed Al-Rahji i el britànic Michael Orr van començar dominant la prova a bord del seu Ford Fiesta RRC fins que en el vuitè tram del ral·li un problema amb la seva direcció els obligava a optar pel rally-2 cedint la primera posició en mans del Ford Fiesta R5 del'ucranià Yuri Protasov i l'estoni Kuldar Sikk els quals s'anirien a dormir com a líders de la categoria. Ja en els trams del dissabte, els líders patirien una punxada en el segon tram cronometrat del dia, en l'incident es deixaven més de dos minuts i la primera posició ara recalava en mans del qatarí Abdulaziz Al-Kuwari i l'irlandès Killian Duffy els quals amb un marge de temps prou ampli, van anar administrant les distàncies fins a la conclusió de la prova per tal de proclamar-se guanyadors de la categoria. La victòria, tercera de la temporada, permitia al pilot qatarí superar al polonès Robert Kubica al capdavant de la general provisional, absent a la prova per tal de competir al Ral·li de Polònia que per llavors era puntuable per a l'europeu de ral·lis.
Administrant l'avantatge, Al-Kuwari-Duffy recuperaven el liderat del campionat WRC-2. En el campionat de pilots Sébastien Ogier va fer el ral·li perfecte guanyant prova i Power Stage, però la segona posició de Thierry Neuville al ral·li i en el Power Stage, situava al belga a 83 punts del francés quan encara restaven 3 cites per celebrar-se o el que és el mateix 84 punts per adjudicar. Jari-Matti Latvala, que va tenir un ral·li més aviat discret mantenia la tercera posició del campionat gràcies al 4t lloc aconseguit a la prova veient com ara tenia al seu compatriota Mikko Hirvonen a 7 punts.
En el campionat de marques Volkswagen es recomposava del revés rebut a casa a Alemanya i incrementava en 22 punts la distància que els separava dels seus més immediats rivals, Citroën. Qatar, és a dir, l'equip de Thierry Neuville, superava novament en puntuació als dos oficials de M-Sport el que permetia a l'equip de Nasser Al-Attiyah seguir en tercera posició del campionat ara per 3 punts de distància.
|
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
A Alemanya se’n van dir pestes del C3 WRC, a Turquia va haver comunió. Onzena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 12è Ral·li de Turquia tancava edició el diumenge 15 de setembre de 2019 amb 24 equips participants presents en la seva cerimònia de clausura. La prova, que entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com el WRC2Pro i WRC2, es presentava amb un recorregut pràcticament igual al de la darrera edició, això era 309,86 km cronometrats al llarg de 17 proves especials, una distància a la que els 28 equips participants dels 31 que prèviament hi havien formalitzat la seva inscripció, començaven a afrontar el dijous 12 de setembre. En el ral·li més lent del calendari, Lappi-Ferm signaven el doblet per a Citroën. L’especial espectacle dels carrers de Marmaris tornava a donar el tret de sortida a l’edició, en la que, per a joia del cap de premsa així com la resta del personal de Hyundai Motorsport, els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger hi empataven a l’escratx per davant dels escandinaus d’M-Sport Pontus Tidemand i Ola Fløene i dels francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Divendres era quan entraven en el programa les proves especials campestres, i per tant quan la competició realment arrancava. Un bucle de 3 trams es celebrava matí i tarda, el que suposava 159,14 km de lluita contra el cronòmetre amb una aturada per a les assistències al migdia. Una activitat que s’iniciava amb la sortida del parc tancat d’Asparan, a les afores de Marmaris, a 3 quarts de 8 del matí, i que finalitzaria en el mateix indret quan passessin 8 minuts de 3 quarts de 8 del vespre. Fins a 3 tripulacions finlandeses, aquestes eren Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, Esapekka Lappi i Janne Ferm, i Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen aturaven el cronòmetre amb els 3 millors temps al final de la primera prova especial del dia, si bé els de M-Sport empataven a temps amb els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, amb el què els de Toyota passaven a liderar la taula per 1,1 segons de marge amb els noruecs de Hyundai i els finlandesos de Citroën tancaven les places de podi. La prova següent no només era la més llarga del dia, sinó la de tota l’edició, on en aconseguir-hi el millor temps, Esapekka Lappi i Janne Ferm passaven a liderar la classificació provisionalment. D’altra banda Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi prenien massa precaucions, el que els portava a quedar fora de les posicions de podi, quelcom al que la parella finlandesa de Toyota hi posava remei d’immediat amb la seva segona victòria de tram en la darrera prova especial de l’escull per tal d’entrar al parc d’assistències d’Asparan ocupant el tercer lloc a 13,0 segons dels seus compatriotes i antics companys d’equip Esapekka Lappi i Janne Ferm i a 4,0 segons d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger. A la represa de l’activitat cronometrada però, els seus mecànics no fixaven bé el seu maleter i aquest s'obria, el que comportava un increment del soroll dins el seu Toyota Yaris WRC i una major dificultat per entendre les notes de Miikka Anttila. Tot plegat acabaria amb una punxada de la parella finlandesa, que veia la seva progressió a la ronda turca frenada en baixar fins al vuitè lloc a gairebé 1 minut del lideratge. L’altra cara de la competició eren els seus companys britànics Kris Meeke i Sebastian Marshall, els quals en marcar el millor temps en aquesta segona passada per la cronometrada reina del ral·li, pujaven fins a la sisena posició, en guanyaven 2, a 1,5 segons d’Ott Tänak i Martin Järveoja, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia recuperaven la tercera posició a 1 dècima d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger. La pluja agafava a més d’un amb el peu canviat en la sisena prova especial de l’itinerari, doncs la pista esdevenia extremadament lliscant. Amb una mescla de compostos durs i tous, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aturaven el cronòmetre abans que ningú i s’immiscien en les posicions de podi des de la setena posició, mentre que els seus companys Andreas Mikkelsen i Anders Jæger feien el viatge a la inversa en concedir prop d’1 minut, deixant el seu segon lloc a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Dani Sordo i Carlos del Barrio esmenaven el minut perdut en la primera prova especial del dia per una punxada amb una victòria de tram, la qual permetia als càntabres de Hyundai superar als Toyota Yaris WRC d’Ott Tänak i Martin Järveoja i de Kris Meeke i Sebastian Marshall d’una tacada, si bé aquests encara quedaven fora de la pinça dels 5 primers classificats. Amb una victòria de tram i dos segons millors temps doncs, Esapekka Lappi i Janne Ferm entraven al parc tancat d’Asparan cap als volts de les 8 del vespre ocupant la primera posició per 17,7 segons de marge amb els seus companys d’equip i vigents campions mundials Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul eren tercers a 7 dècimes de segon de la parella provençal, mentre que sense apenes fer soroll però esquivant les punxades i amb la constància de 4 quarts llocs consecutius, Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen restaven a les portes del podi a 44,4 segons dels seus compatriotes i per un marge de 19,7 segons amb Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, cinquens. La jornada sabatina tenia novament 6 proves especials en el seu programa, si bé en aquesta ocasió la seva corda cronometrada era de 110,10 km, una distància sensiblement inferior a la de l’etapa anterior i a la que es donava sortida per al primer participant a 3 quarts menys 3 minuts de 8 del matí. La jornada tornava arrancar amb la cronometrada més llarga del bucle de 3 trams, en la que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi aconseguien el millor temps per restar a 1,0 segons del lideratge dels seus companys d’equip, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi patien una sortida de pista que els suposava la pèrdua de 4 minuts i mig, així com de 6 llocs a la classificació. Així Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen es trobaven de nou en posicions de podi, si bé Andreas Mikkelsen i Anders Jæger assetjaven per darrera a 3,9 segons. Si bé la següent prova especial era la segona campestre més curta de tot l’itinerari, la classificació tan roent donava lloc a canvis. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger es retrobaven amb la victòria de tram i els noruecs superaven a Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen per fer-se un lloc al podi, mentre que Esapekka Lappi i Janne Ferm, el segons més ràpids a final de tram per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, aconseguien afegir 1,2 segons al seu estret marge de confiança. Gap que s’incrementaria en la darrera especial de l’escull matinal, quan els finlandesos hi aconseguien l’escratx per tal d’accedir al reagrupament de mitja etapa amb 10,0 segons vers els seus companys. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, a 1 minut i 8,1 segons dels líders, no els quedava cap altra que vigilar a Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen, si bé els finlandesos d’M-Sport semblaven estar més disposats a nedar i guardar la roba que cap altra cosa. El bucle de la tarda arrancava també amb una victòria de tram de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, qui novament es quedaven a 2,2 segons del lideratge d’Esapekka Lappi i Janne Ferm. Els finlandesos es quedaven sense rodes a les acaballes de la segona prova especial del bucle, el que desencadenava l’intercanvi de posicions entre companys de Citroën, però els nòrdics no volien deixar escapar la primera plaça, i abans que no entressin en escena les consignes d’equip, aquests es feien amb una victòria de tram per entrar al parc tancat de final d’etapa a 2 décimes de segon de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger eren tercers a 1 minut i 17,1 segons de la parella provençal, mentre que Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen restaven a les portes del podi a 9,8 segons dels noruecs de Hyundai i precedint en 57,8 segons als companys d’aquests a Hyundai, els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio. La ronda del mediterrani més oriental, tancava edició amb 4 proves especials al llarg de la jornada dominical, les quals s’iniciaven a les 9 en punt del matí amb la sortida del parc tancat i que suposaven 38,62 km competitius, distància que es cobria sense assistències. Les dues tripulacions de Citroën aparcaven les hostilitats internes i de mica en mica s’anaven distanciant, mentre que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger amb 2 segons millors temps per darrera dels llebrers de Toyota en les dues primeres cronometrades del dia i una victòria de tram abans del Power Stage, s’aferraven a la tercera posició. Una cronometrada, el Power Stage, en la que Ott Tänak i Martin Järveoja hi aconseguien els 5 punts de premi per tal d’esmenar una mica el despropòsit de ral·li que els hi sortia quan a la punxada del divendres se’ls hi afegia una avaria elèctrica abans de disputar la segona prova especial sabatina i que els portava a abandonar l’etapa. Tocava 1 quart de 3 de la tarda del diumenge 15 de setembre quan al mateix complex d'Asparan tenia lloc la cerimònia del podi del 12è Ral·li de Turquia, en la que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi pujaven al graó més alt després de cobrir els 309,86 km del programa en un temps de 3 hores 50 minuuts i 12,1 segons. Els seus companys d’equip, Esapekka Lappi i Janne Ferm, els escudaven a 34,7 segons del seu temps, en el que era el 27è doblet per a Citroën i el primer per a la firma dels dos galons des del Ral·li d’Argentina 2015. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger tancaven el podi a 1 minut i 4,5 segons del temps dels guanyadors.
Mikkelsen- Jæger passaven molta estona en posicions de podi i diumenge hi pujaven. En categoria WRC2Pro la llista d’inscrits era curta, molt curta, amb la presència de només 3 tripulacions. Sent aquestes els Škoda Fabia R5 dels finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i dels txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler, així com el Ford Fiesta R5 dels britànics Gus Greensmith i Elliott Edmonson. Els finlandesos eren els més ràpids de la classe en l’especial espectacle dels carrers de Marmaris, i per tant els primers líders de la classificació, emperò en desplaçar l’activitat cronometrada per les pedregoses pistes turques, aquests patien una punxada que els desconcrentrava i que acabava amb el seu cotxe fent la croqueta, perdent de l’ordre de 5 minuts en l’incident i baixant fins al tercer, i últim, lloc. Els seus companys Jan Kopecký i Pavel Dresler eren els més ràpids i accedien a la primera plaça, una posició que els txecs refermaven amb dues victòries de tram més abans de l’arribada al reagrupament de mitja etapa, que coincidien amb dues punxades més dels seus rivals, una per part dels britànics d’M-Sport i una altra dels seus companys finlandesos, qui es retiraven just després de la tercera prova especial matinal. Amb 2 minuts i 45,5 segons de marge en el seu haver, Jan Kopecký i Pavel Dresler afrontaven el bucle de la tarda, i sort d’aquest gran coixí, doncs els txecs punxaven en la primera especial de l’escull i en no comptar amb més rodes de recanvi, aquests havien d’afrontar el que restava de dia amb un ritme més pausat. Tot plegat feia que a quarts de 9 del vespre, moment d’entrar al parc tancat d’Asparan, les distàncies entre txecs i britànics fos d’1 minut i 22,8 segons favorables als d’Škoda. Al llarg de l’escull matinal del dissabte, Jan Kopecký i Pavel Dresler seguien jugant amb el coixí de segons, fins que a la represa de la competició després del pertinent reagrupament per a les assistències, una punxada s’interposava en el camí dels centre europeus, que en endarrerir-se en més de 2 minuts entregaven la primera posició de la categoria a Gus Greensmith i Elliott Edmonson. La jornada finalitzava amb els britànics al capdavant de la classificació per 1 minut i 7 dècimes de segon de marge amb Jan Kopecký i Pavel Dresler, un coixí més que suficient com per afrontar els pírrics 38,62 km cronometrats de l’escull dominical. Tot i l’entrega de la parella d’Škoda, finalment Fergus, Gus, Greensmith i Elliott Edmonson aconseguien la victòria per 29,4 segons de marge amb Jan Kopecký i Pavel Dresler i per 27 minuts i 50,4 segons amb Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, una primera posició que permetia al pilot britànic empatar en la segona plaça provisional del campionat amb Mads Østberg a 56 punts del líder Kalle Rovanperä.
Esquivant problemes, Greensmith-Edmonson vencien a Turquia. En categoria WRC2 la disputa arrancava amb 4 victòries de tram consecutives per a Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak, el que conferia als polonesos a l’arribada al parc d’assistències de divendres al migdia un marge de 41,8 segons amb Marco Bulacia i Fabian Cretu i de 43,1 segons amb Henning Solberg i Ilka Minor, trobant-se els quarts classificats per sobre dels 3 minuts i mig. Tot i relaxar lleugerament el seu ritme, l’abandonament de l’experimentada parella noruego-austríaca en l’especial central del bucle post meridional, així com una punxada de la parella bolivio-argentina, aplanava molt el camí als pilots polonesos que entraven al parc tancat amb un coixí de 3 minuts i 4 segons amb Marco Bulacia i Fabian Cretu. Dissabte va resultar pràcticament neutre, doncs les dues primeres parelles es mantenien sempre en la part alta de la classificació, esquivant els problemes, i si bé els líders aconseguien 3 victòries de tram al llarg de les 6 proves especials cronometrades programades, els sud-americans se’n feien amb 2, pel que el retorn a Asparan es produïa amb una reducció en 2,7 segons del gap entre els dos primers equips. El breu escull dominical semblava doncs un mer tràmit per a Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak de cara a conseguir la victòria, però la ruptura d’un palier en la penúltima prova especial donava una mica més d’emoció i d’èpica a la primera plaça final de la parella polonesa. Una posició que s’aconseguia per 1 minut i 39,9 segons de marge amb Marco Bulacia i Fabian Cretu i per 9 minuts i 13,8 segons amb Fabio Andolfi i Manuel Fenoli. La victòria, primera de la temporada per al pilot polonès, alçava a Kajetan Kajetanowicz fins a la primera posició del certamen empatant a punts amb el rus Nikolay Gryazin, absent a la ronda turca, mentre que Marco Bulacia guanyava enters, si bé en la sisena posició. 
Kajetanowicz-Szczpaniak vencien amb èpica final. Sébastien Ogier no guanyava des del mes de març a Mèxic, pel que amb la seva 47ena victòria mundial, el provençal es feia seva la segona posició provisional del certamen reservat a pilots, en detriment del belga Thierry Neuville. Això si, ambdós francòfons tenien encara un pèl lluny la posició del líder Ott Tänak, qui salvava els mobles a Turquia guanyant el Power Stage.
En l'apartat de constructors, el doblet que Citroën aconseguia a Turquia arribava quelcom tard, doncs les dues marques asiàtiques que encapçalaven la taula, restaven encara lluny dels francesos com per somiar amb el títol. Per la seva banda Hyundai era la segona marca en sumar més punts a Turquia i els coreans es desmarcaven una mica més de Toyota.
|
Sébastien Ogier 
Thierry Neuville 
Jari-Matti Latvala 
Volkswagen
Citroën
Qatar
Ott Tänak 
Hyundai
Toyota