La duresa del terreny i en no haver d’obrir pista, va permetre l’esclafit de Tänak-Järveoja el dissabte.
Desena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, l’11è Ral·li de Turquia tancava edició el diumenge 16 de setembre de 2018 a Marmaris, ciutat turística per excel·lència ubicada a la costa més occidental front l’illa de Rodes. Un canvi d’epicentre que comportava un nou canvi, i ja en portaven un quants, de zona de competició. L’esdeveniment turc entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, el que permetia assolir una llista d’inscrits amb 52 parelles de noms, de les que 45 farien la protocolaria baixada per la rampa de sortida el dijous 13 de setembre. D’aquestes, 31 formacions aconseguien completar les 17 proves especials de 312,44 km cronometrats que els organitzadors havien disposat sobre el programa.
En ser superats pels seus companys, Latvala-Anttila no els va quedar més remei que confirmar-se amb el segon lloc.
Una especial espectacle en forma d’Y pels carrers de Marmaris, i en la que no podia faltar la cremada de rodes al voltant d’una rotonda, encetava l’edició de la ronda turca el dijous al vespre. Els seus 2,0 km exactes de distància permetien a Andreas Mikkelsen i Anders Jæger anar-se’n a dormir com a líders en aconseguir-hi el millor registre per davant de Craig Breen i Scott Martin i d’Ott Tänak i Martin Järveoja.
El ral·li pròpiament dit arrancava l’endemà divendres amb l’etapa més llarga de tot el programa. Un bucle de 3 cronometrades campestres es celebrava en dues ocasions, matí i tarda, el que generava un total de 6 proves especials de 144,84 km a les que se’ls hi donava inici amb la sortida del parc tancat a les 7 del matí.
La jornada s’iniciava amb l’especial reina del programa, Çetibeli de 38,10 km competitius, en la que Craig Breen i Scott Martin hi aconseguien el millor temps per tal d’esdevenir els nous líders de la classificació, però els de les illes britàniques de Citroën afrontaven les següents proves especials del bucle matinal amb cautela i en la tercera i última prova especial de l’escull eren superats pels noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, qui tanmateix recuperaven la primera plaça amb una victòria de tram en haver tractat millor les Michelin en les especials prèvies.
Els compatriotes dels líders i companys d’equip dels segons classificats, Mads Østberg i Torstein Eriksen, tancaven les posicions de podi a 8,2 segons dels líders després d’aconseguir un segon millor temps i 2 quarts millors registres.
Després de passar per les pertinents assistències del migdia, els pilots es tornaven a afrontar el bucle de 3 trams. Craig Breen i Scott Martin amb una punxada lenta i Mads Østberg i Torstein Eriksen amb la direcció trencada del seu C3 WRC eren les primeres víctimes de la duresa del terreny, amb el què Citroën perdia de cop els seus dos enters d’una tacada.
Amb la pista una mica més neta que no pas al matí, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia pujaven fins al segon lloc de la taula en aconseguir el millor temps en la segona passada per la cronometrada reina, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tenien la mateixa sort en imposar-se en la cinquena prova especial del dia.
Amb només 1,9 segons de marge amb Thierry Neuville i Nicolas Gilosul i 3,0 segons vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, Andreas Mikkelsen i Anders Jæger afrontaven la darrera prova de la jornada, en la que els noruecs eren superats pels uns i pels altres per tal de fer entrada al parc tancat de Marmaris en tercer lloc a 2,6 segons dels seus companys de formació i a 2,3 segons dels campions mundials en vigència. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 16,3 segons de la parella belga i Ott Tänak i Martin Järveoja a 32,4 segons dels primers classificats, tancaven la pinça dels 5 primers equips.
A manca de 3 minuts per a 3 quarts de 8 del matí, la segona etapa arrancava amb 130,62 km cronometrats per endavant que es distribuïen al llarg d’un bucle de 3 trams que es celebraven al matí i a la tarda, una activitat competitiva que finalitzava 10 hores més tard amb el retorn al parc tancat de Marmaris.
Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul trencaven la copela d’un amortidor frontal del seu Hyundai i20 WRC en plena primera especial sabatina i sense que els belgues haguessin etzibat cap cop al seu cotxe, un contra temps que els obligava a abandonar la competició pel que restava de dia alhora que els abocava a fer un bon paper al Power Stage final per tal de treure algun punt a l’esdeveniment.
D’altra banda, amb una posició de sortida als trams no tan perjudicial com en la jornada prèvia, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven un senyor temps en aquesta primera prova especial cronometrada, 22,5 segons per davant d’Ott Tänak i Martin Järveoja, amb el què els provençals accedien al lideratge provisional i els estonis s’acostaven tímidament a les posicions de podi, que des de l’incident dels belgues de Hyundai, estaven limitades pels seus companys finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.
L’avenç dels provençals en l’esdeveniment turc patia un revers en la segona prova especial de l’escull matinal, quan els pilots d’M-Sport trencaven l’amortidor frontal dret alhora que malmetien la direcció del seu Ford Fiesta RS WRC, emperò els campions del món conservaven la primera posició per davant d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, els pilots més ràpids en aquesta especial, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja, amb un nou segon millor temps, tornava a escurçar distàncies amb els seus companys de carpa.
Afortunadament la parella francesa podia reparar l’avaria en l’enllaç cap a la darrera prova especial matinal, no sense que els pilots rebessin una penalització d’1 minut en arribar tard al següent control horari.
Prova de que la reparació havia estat portada a terme completament, la donava l’escratx que hi aconseguien Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en aquesta darrera prova especial del bucle matinal, si bé el lideratge passava a ser per a Andreas Mikkelsen i Anders Jæger per 36,3 segons de marge amb Ott Tänak i Martin Järveoja i 38,4 segons amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.
Després del pertinent pas per les assistències per a la l’adequació de les mecàniques a l’experimentat al llarg del matí, així com reposició de forces, cap a la 1 del migdia s’iniciava el bucle post meridional. Un bucle que tornava a ser fatídic per a la parella de Hyundai que ocupava el lideratge, Andreas Mikkelsen i Anders Jæger patien problemes de transmissió que es manifestaven en forma de virolles; les quals venien acompanyades de calades de motor, una serie de problemes que els feia perdre prop de 2 minuts i que enviava a la parella noruega fins a la quarta plaça, per darrera dels seus companys Hayden Paddon i Sebastian Marshall, després de que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi cursessin baixa per accident.
L’altra cara de la moneda eren els pilots de Toyota, qui es feien amos i senyors dels cronòmetres. Ott Tänak i Martin Järveoja completaven el bucle amb 2 victòries de tram, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila n’hi aconseguien una, amb el què els estonis retornaven al parc tancat de les afores de Marmaris com a líders amb 13,1 segons de marge amb els seus companys finlandesos i amb 1 minut i 10,5 segons de coixí amb Hayden Paddon i Sebastian Marshall. Teemu Suninen i Mikko Markkula restaven a les portes del podi a 3 minuts i 22,2 segons dels líders, gaudint a la seva vegada de 3 minuts i 3,2 segons de marge amb Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, un cop aplicada la penalització de 3 minuts i 20 segons en arribar 20 minuts tard al control horari del segon tram del bucle post meridional.
Tommi Mäkinen, incidents a part, dictava ordres d’equip per tal de que les posicions es mantinguessin entre els seus dos equips, pel que les 4 proves especials dominicals sense assistències i de 34,98 km de distància, esdevenien un avorrit desenvolupament de ral·li vers el Power Stage, en el que tan Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul com Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi salvaven els mobles amb l’escratx i el segon millor temps respectivament.
Quan les manetes del rellotge indicaven que a Marmaris hi mancaven 2 minuts per a 2 quarts de 3 de la tarda del diumenge 16 de setembre de 2018, l’11è Ral·li de Turquia es donava oficialment per conclòs amb la victòria d’Ott Tänak i Martin Järveoja. Els estonis completaven els 312,44 km cronometrats del recorregut en un temps de 3 hores 59 minuts i 24,5 segons, un registre que reduïa en 22,3 segons l’aconseguit pels seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que certificaven així un importantíssim doblet per a la marca que defensaven. Hayden Paddon i John Kennard, a 1 minut i 46,3 segons del registre de la parella guanyadora, tancaven el podi turc.
Anant fent Paddon-Marshall es feien un lloc al podi.
En la classe intermèdia, els campions europeus en vigència de les últimes 4 temporades, els polonesos Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak, feien una petita demostració de galons en marcar el millor temps en l’especial espectacle dels carrers de Marmaris per 3 dècimes de segon d’avantatge vers uns dels grans favorits de la classe, els txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler.
Arribats a les trencades especials forestals del divendres, els txecs marcaven el millor temps en la primera cronometrada que s’hi celebrava, i aquests accedien a la primera posició provisional per davant dels seus companys d’equip a Škoda Pontus Tidemand i Jonas Andersson. Unes posicions que es refermaven en quan les dues tripulacions de la firma de la sageta es distribuïen a parts iguals l’escratx i el segon millor temps en les dues cronometrades que restaven al bucle matinal.
Només iniciar-se el bucle de la tarda però, Jan Kopecký i Pavel Dresler veien volar tot el seu marge en haver-se d’aturar a canviar les seves dues rodes frontals en la cronometrada reina. Punxada que també patien Pontus Tidemand i Jonas Andersson, que cedien així el primer lloc als britànics Chris Ingram i Ross Whittock per 6,3 segons vers la parella sueca i per 23,6 segons amb la txeca.
Tot i el gran condicionant de competir sense rodes de recanvi, Jan Kopecký i Paver Dresler es llençaven a l’atac i amb dues victòries de tram, els txecs es feien amb la primera plaça just en el moment d’entrar al parc tancat per 16,3 segons amb el cotxe homòleg de Chris Ingram i Ross Whittock i per 2 minuts i 37,8 segons amb el Citroën C3 R5 dels romanesos Simone Tempestini i Sergiu Itu, un cop que Pontus Tidemand i Jonas Andersson haguessin d’abandonar en la darrera prova cronometrada del dia en patir una altra punxada i trencar les suspensions en no disposar de més rodes de recanvi, doncs al terme de la cronometrada reina, havien hagut de canviar una altra roda per una punxada lenta.
Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak marcaven paquet el dissabte al matí amb tres escratxs consecutius que els acostaven a la darrera plaça de podi, mentre que uns problemes de transmissió feien perdre de nou el lideratge a Jan Koepcký i Pavel Dresler, cedint novament el testimoni a Chris Ingram i Dave Whittlock per 1 minut i 10,8 segons en el moment d’accedir a les assistències del migdia.
Per la tarda continuava la progressió de la parella polonesa, que amb un quart escratx consecutiu es feia amb la tercera plaça, mentre que Jan Kopecký i Pavel Dresler, amb el segon millor temps, reduïen a la meitat el seu gap amb els líders.
Simone Tempestini i Sergiu Itu reaccionaven tímidament en la cinquena prova especial sabatina i amb una victòria de tram, els romanesos aconseguien tallar la ratxa dels polonesos, mentre que Jan Kopecký i Pavel Dresler reduïen en una desena més de segons les distàncies amb els líders, per ja en la sisena i última prova especial cronometrada programada, els txecs assaltar al lideratge amb una victòria de tram que coincidia amb una punxada de la parella britànica.
A manca de 5 miuts per a 2 quarts de 10 el matí, arrancava la curta jornada dominical amb Jan Kopecký i Pavel Dresler al capdavant de la classificació per 44,5 segons de marge amb Simone Tempestini i Sergiu Itu i 1 minut i 32,3 segons amb Chris Ingram i Ross Whittock.
Al llarg d’aquesta última etapa, Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak seguien fent un ple de victòries parcials sense que això els comportès guanyar-se un lloc al podi final, mentre que txecs i romanesos s’anaven controlant els temps, una tasca facilitada només iniciar-se la jornada quan la parella dotada d’un Citroën C3 R5 rebia una penalització de 20 segons en fer 2 minuts tard al control horari.
Així doncs al terme del recorregut programat, Jan Kopecký i Pavel Dresler aconseguien la victòria a la ronda turca per un marge final d’1 minut i 11,9 segons amb Simone Tempestini i Sergiu Itu i per 1 minut i 56,1 segons de diferència amb Chris Ingram i Ross Whittock, una victòria que suposava la cinquena de la temporada per al pilot txec que marcava distàncies, 32 punts, amb el seu company d’equip Pontus Tidemand.
Kopecký-Dresler van haver de remuntar fins a dues ocasions per començar a veure el títol.
En categoria WRC3, classe reservada als vehicles de 2 rodes motrius, tots els pilots inscrits provenien del certamen junior tret de la britànica Louise Cook i el seu compatriota Stefan Davies, els quals ja en l’especial espectacle dels carrers de Marmaris hi perdien una quinzena de segons i en la primera prova especial del divendres, es veien abocats a abandonar l’etapa enmig del pedregar que era la pista, així doncs amb els pertinents 7 minuts de penalització per cada tram perdut, 42 minuts al final del dia, el seu rendiment distava molt de ser decisiu, pel que la classe WRC3 i JWRC tornaven a ser competicions paral·leles però amb còmputs diferents de punts.
Jean-Baptiste Franceschi i Romain Courbon aturaven el cronòmetre abans que ningú als carrers de Marmaris, però en tan bon punt la competició es va emplaçar a les pistes forestals turques, una doble punxada condemnava als francesos a la part baixa de la classificació, mentre que el relleu el prenien Julius Tannert i Jürgen Heigl per 6 dècimes de segon de marge amb Dennis Rådström i Johan Johansson.
La lluita entre alemanys i suecs arribaria fins al descans del migdia, on un gap de 6,1 segons separava als primers dels segons. Doncs a la represa de la competició, les punxades tornaven a posar punt i final a les emocions. Dennis Rådström i Johan Johansson perdien pressió en una roda i en concedir més de 6 minuts, aquests queien fins a la sisena posició, deixant el seu segon lloc als seus compatriotes Emil Bergkvist i Patrik Barth, tanmateix fortament pressionats pels irlandesos Callum Devine i Brian Hoy.
Els suecs punxaven en la cronometrada equatorial del bucle post-meridional, mentre que els irlandesos es veien obligats a abandonar en la darrera prova cronometrada del dia, amb el que Julius Tannert i Jürgen Heigl feien cap al parc tancat amb un marge de 7,9 segons vers Ken Torn i Kuldar Sikk després d’acumular 3 punxades al llarg de l’escull, mentre que Emil Bergkvist i Patrik Barth tancaven les places de podi a 32,9 segons dels líders.
Els líders alemanys refermaven la seva posició imposant-se en la primera cronometrada sabatina, la més llarga de tot el dia, però aquests patien una revolcada en la darrera especial del matí i en concedir prop de 4 minuts, aquests baixaven fins a la tercera posició provisional, recollint el testimoni del lideratge els estonis Ken Torn i Kuldar Sikk.
La contrarietat es tornava a posar en el camí de la parella germànica, qui a la represa de la competició, després del pertinent pas per les assistències, punxava 3 rodes del seu Ford Fiesta R2 i es veia obligada a abandonar, amb el què l’etapa finalitzava amb Ken Torn i Kuldar Sikk al capdavant de la classificació per 25,3 segons vers Emil Bergkvist i Patrik Barth i 5 minuts i 12,0 segons en relació a Dennis Rådström i Johan Johansson, unes distàncies prou generoses com per afrontar amb calma la jornada dominical.
En la primera prova del dia poc o res passava, aquells que s’havien reenganxat a la competició feien de llebrers per almenys intentar sumar el punt de l’escratx, mentre que els els primers classificats s’anaven marcant, però en la segona especial de la jornada, els líders Ken Torn i Kuldar Sikk patien una sortida de pista que els feia perdre prop de mitja hora i per tant Emil Bergkvist i Patrik Barth es trobaven al capdavant de la classificació i per més de 4 minuts de marge amb els seus compatriotes Dennis Rådström i Johan Johansson.
Sense cap necessitat de correr, els líders concedien una trentena de segons als seus compatriotes en les dues proves especials que restaven en el programa, amb el que finalment Emil Bergkvist i Patrik Barth es feien amb la victòria per 3 minuts i 54,1 segons amb Dennis Rådström i Johan Johansson i per 7 minuts i 58,4 segons amb els xilens Emilio Fernández i Joaquin Riquelme.
A efectes de campionat, la ronda turca era la darrera del certamen júnior, pel que gràcies a la seva primera victòria de la temporada, i sobretot haver acumulat més victòries de tram que ningú altre al llarg de tota la temporada, Emil Bergkvist esdevenia campió amb 128 punts, 18 més que no pas el seu compatriota Dennis Rådström. Jean-Baptiste Franceschi tancava el podi de l’any amb 69 punts.
En quan al campionat WRC3, Emil Bergkvist sumava 7 punts més que no pas Dennis Rådström a la cita turca, pel que el de Gävle superava al de Torsby per 6 punts i es posava al capdavant de la classificació provisional, a l’espera del que pogués passar en esdeveniments futurs en els que els júnior no hi tenien obligada la seva participació.
La duresa del terreny facilitava la primera victòria i el títol de Bergkvist-Barth.
En el campionat de pilots, Thierry Neuville aconseguia contenir lleugerament l’embestida d’Ott Tänak en sumar els 5 punts del Power Stage, amb el que el lideratge del belga passava a ser de 13 punts en relació a l’estoni i de 23 amb Sébastien Ogier, qui tampoc tenia un esdeveniment gaire excels a Turquia.
Pilot |
Punts |
 Thierry Neuville |
177 |
 Ott Tänak |
164 |
 Sébastien Ogier |
154 |
Per tercer ral·li consecutiu, Toyota situava a dos dels seus cotxes en el podi final, amb el que la firma japonesa aconseguia finalment superar a Hyundai al capdavant de la classificació per 5 punts. En una altra dimensió de la contesa, M-Sport tornava a superar a Citroën en quan a puntuació i els homes del preparador britànic obrien distàncies amb els de la firma dels dos galons en el tercer lloc de la classificació.
Constructor |
Punts |
 Toyota |
284 |
 Hyundai |
279 |
 M-Sport |
244 |
Björn Waldegård 
Markku Alén 
Ford 
Datsun 
FIAT 
Carlos Sainz 
Mitsubishi 
Subaru 
Petter Solberg 
Citroën 