Tot semblava perdut dissabte al vespre, tot es guanyava diumenge a primera hora.

Cinquena prova, en l’escapçat per la pandèmia, calendari del campionat mundial de ral·lis, el Ral·li de Turquia obria la seva tretzena edició el divendres 18 de setembre de 2020 a Marmaris. Ciutat costanera des d’on els 24 equips participants, dels 26 que prèviament havien oficialitzat la seva inscripció, farien cap a les 12 proves especials cronometrades programades de 221,34 km que els organitzadors havien disposat sobre l'itinerari, distància que seria completada, amb més o menys grau d’exactitud a l’afirmació, per 18 equips participants el diumenge 20 de setembre. Tanmateix la prova del Mediterrani més oriental entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3.

Malgrat guanyar 7 dels 12 trams, una punxada deixava a Neuville-Gilsoul en el segon lloc.

Divendres a la tarda els organitzadors programaven 2 proves especials de 25,22 km de distància, a les que se’ls hi donava inici quan passaven 5 minuts de 2 quarts de 4 de la tarda i amb les que la primera etapa es donava per finalitzada abans que no passessin 6 minuts de les 11 de la nit. 

Els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi aconseguien el millor temps per davant dels seus companys de formació Sébastien Loeb i Daniel Elena i d’Ott Tänak i Martin Järveoja, mentre que en la segona i última prova especial de la jornada, el temps de referència corresponia a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Sébastien Loeb i Daniel Elena tornaven a ser els segons més ràpids a final de tram i se n’anaven a dormir a l’hotel com els primers classificats per 1,2 segons de marge amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i per 1,3 segons amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. 

Els companys d’aquests últims a Toyota, els britànics Elfyn Evans i Scott Martin i els finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 8 dècimes de segon i 1,4 segons dels provençals respectivament, mentre que els campions mundials en vigència, els estonis Ott Tänak i Martin Järveoja, es veien afligits per la pols en suspensió en la segona prova especial i completaven el dia en setè lloc a 4,8 segons dels líders provisionals.

La jornada sabatina era ja quelcom més seriosa, recorrent al format tradicional d’un bucle de 3 trams que es celebrava en dues ocasions, el que permetia afegir a l’edició un total de 107,38 km cronometrats al llarg de 6 proves especials a les que se’ls hi donava sortida quan mancaven 3 minuts per a les 8 en punt del matí. 

Una etapa que s’iniciava amb la cronometrada més llarga de tot el dia, que no del ral·li. Amb una mala elecció de pneumàtics, Sébastien Loeb i Daniel Elena s’hi veien superats per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, autors del millor temps en aquesta prova especial i nous líders de la provisional, així com pels seus companys Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, i també per Elfyn Evans i Scott Martin. Pitjor era el cas d’Ott Tänak i Martin Järveoja, qui en trencar-se la direcció del seu i20 WRC, es veien fora de la competició.

En la següent prova especial la classificació de francesos, belgues i britànics es refermaven en les seves posicions en quan totes tres formacions aturaven els cronòmetres amb el mateix ordre que duien en la general, mentre que en la tercera i última, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul escurçaven distàncies amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i entraven a les assistències de mitja etapa a 1,6 segons d’aquests.

A 2 quarts i 2 minuts de 2 de la tarda, l’activitat cronometrada es reemprenia amb la sortida del parc d’assistències emplaçat a Asparan, a les afores de Marmaris. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, així com els seus companys Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, eren víctimes de la duresa del terreny, i en patir respectives punxades els uns perdien dues posicions a la general, cedint el lideratge a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, novament els més ràpids a final de tram, i els altres la possibilitat de donar caça al quart lloc de Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Elfyn Evans i Scott Martin però, es prenien la segona prova especial del bucle post meridional amb massa precaució, i aquests es veien superats per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en la segona posició, qui estaven patint problemes mecànics en el seu Toyota Yaris WRC, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, amb la tercera victòria de tram consecutiva, aconseguia elevar el seu marge de seguretat per sobre dels 30 segons.

En la sisena i última prova especial de la jornada, els problemes mecànics per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia prosseguien, una avaria elèctrica deixava el seu cotxe amb només tracció a les rodes anteriors, tot i això els provençals marcaven el tercer millor temps a final de tram. Malgrat la gesta, Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aconseguien el millor temps per davant de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i els francòfons els hi empataven a temps a la classificació.

Major era la creu per a Elfyn Evans i Scott Martin, qui en afrontar aquesta última prova especial amb una roda reparada amb làmines de metall, aquests s’allunyaven dels primers llocs en concedir prop de mig minut en els 13,15 km cronometrats de l’especial.

Així doncs, pràcticament només Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul podien estar contents en el moment d’entrar en el parc tancat d’Asparan, maniobra que s’havia de dur a terme abans que no toquessin 2 quarts de 10 de la nit, doncs els belgues eren els únics que no havien de lamentar-se de res seriós. En quan la parella de Hyundai portava a terme aquesta acció, a la classificació general provisional hi gaudien d’un marge de 33,2 segons amb els seus companys Sébastien Loeb i Daniel Elena així com amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin restaven a les portes del podi a 1 minut i 8 segons dels líders provisionals. A 18,0 segons del temps dels britànics, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen tancaven el grup dels 5 primers classificats i per 16,2 segons de marge amb els seus compatriotes d'M-Sport Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen.

La jornada dominical tenia en el seu programa 4 proves especials, les quals resultaven de passar en dues ocasions per un bucle de 2 trams, entre els que s’hi trobava Çetibeli, el més llarg de tota l’edició amb 38,15 km competitius. En total l’etapa suposava els darrers 88,74 km cronometrats de l’itinerari, una distància que es duia a terme amb assistències intermèdies i a la que se li donava sortida a manca de 3 minuts per a 2 quarts de 7 del matí.

El dia començava amb mal peu per als tres inquilins de les posicions de podi, doncs totes 3 formacions punxaven roda a Çetibeli, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin, en aconseguir-hi el millor temps grimpaven fins al primer lloc provisional per davant dels seus companys Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. A la prova següent però, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul es refeien de la patacada amb una victòria de tram i els belgues superaven a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en la segona posició provisional.

Després del pertinent pas pel parc d’assistències, els competidors tornaven a afrontar l’especial reina de Çetibeli, en la que ara Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’hi veien abocats a l’abandonament per avaria de motor. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, amb una altra victòria de tram, escurçaven el gap amb Elfyn Evans i Scott Martin fins als 36,9 segons, una distància que de no mediar la desgràcia, es presentava prou important de cara als darrers 6,22 km cronometrats del “Power Stage”.

Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi aconseguien el seu setè i últim escratx en aquesta cronometrada, així com els 5 punts extra, en rebaixar en 4 dècimes de segon el registre dels seus companys Ott Tänak i Martin Järveoja, qui hi buscaven salvar els mobles després de l’inici de ral·li tan desastrós, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin en aconseguir-hi el tercer millor temps empatant amb Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, s’asseguraven la victòria final.

Així doncs, a 1 quart de 3 de la tarda del diumenge 20 de setembre, tenia lloc a Asparan la cerimònia del podi del 13è Ral·li de Turquia, en la que Elfyn Evans i Scott Martin hi pujaven al graó més alt en completar els 221,34 km cronometrats amb un registre de 2 hores 43 minuts i 2,7 segons, un temps que rebaixava en 35,2 segons l’aconseguit per Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i en 59,4 segons el de Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Amb 46 anys, Sébastien Loeb esdevenia el més veterà en liderar una ronda del mundial.

En categoria WRC2 la llista d’inscrits era breu, molt breu, formada per només 3 tripulacions, donant així un cop més arguments a aquells que no trobaven el sentit a la segregació dels dos certàmens amb cotxes R5 o Rally2. Entre aquests 3 els francòfons Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul s’imposaven en les dues primeres proves especials del divendres i els pilots d’M-Sport entraven en règim de parc tancat al vespre amb 23,0 segons de marge amb Eyvind Brynildsen i Ilka Minor i 24,2 segons amb Pontus Tidemand i Patrik Barth, després de que els suecs punxessin en la darrera prova especial del dia.

Amb l’escratx en l’especial inaugural de la jornada sabatina, els líders aconseguien portar el seu marge de confiança per sobre dels 50 segons amb Pontus Tidemand i Patrik Barth, mentre que Eyvind Brynildsen i Ilka Minor donaven per acabada la seva participació en l’etapa en perdre-hi una roda. Els suecs revertien tendències d’immediat i amb dues victòries de tram, aquests feien entrada a les assistències d’Asparan a 33,7 segons del registre d’Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul. 

A la represa de la competició, els líders eren víctimes d’una punxada i en concedir prop de 2 minuts amb Pontus Tidemand i Patrik Barth, aquests entregaven la primera posició a la parella d’Škoda. Com si no n’haguès prou, el pilot francès i el copilot belga eren penalitzats amb 1 minut en arribar 6 minuts tard al següent control horari, amb el que l’avenir de la prova es posava molt de cara per a Pontus Tidemand i Patrik Barth, qui en tenien prou amb controlar la classificació per assegurar-se la victòria final per 1 minut i 42,9 segons de marge amb la parella d’M-Sport i 1 hora 8 minuts i 24,7 segons amb Eyvind Brynildsen i Ilka Minor.

A efectes de campionat, la victòria del suec i el segon lloc del francès a la prova turca, deixava al primer en la tercera posició a només 1 punt del segon, mentre que al capdavant s’hi mantenia el noruec Mads Østberg, absent a la prova, amb 75 punts, 9 més que no pas Adrien Fourmaux.

Fourmaux-Jamoul punxaven i entregaven la victòria en safata a Tidemand-Barth.

En la classe WRC3 els sud americans Marco Bulacia i Marcelo der Ohannesian s’imposaven en les dues proves cronometrades que es programaven pel divendres a la tarda i els pilots feien entrada al parc tancat d’Asparan amb 12,4 segons de marge vers Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak i amb 42,6 segons en relació amb Emilio Fernández i Rubén García.

Els polonesos marcaven el millor temps en la primera prova especial sabatina, la més llarga de la jornada, i aquests es feien amb la primera posició en detriment del bolivià Marco Bulacia i de l’argentí Marcelo der Ohannesian, plaça que els europeus refermaven en imposar-se en 3 de les 5 proves especials següents per 2 victòries de tram per part dels sud americans, el que tanmateix suposava un distanciament molt notori amb els tercers classificats, Emilio Fernández i Rubén García.

Amb 46,3 segons de marge, Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak afrontaven els 88,74 km de la tercera i última etapa, un coixí de segons que al llarg del primer bucle de la jornada patia uns canvis molt subtils, per després en la segona passada per Çetibeli, veure’s incrementat arran d’una punxada de la parella sud americana.

Finalment, diumenge al migdia, Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak es feien amb la victòria per 2 minuts i 10,9 segons de marge amb Marco Bulacia i Marcelo der Ohannesian i per 7 minuts i 15,6 segons amb els locals Yagiz Avci i Onur Vatansever, després de que Emilio Fernández i Rubén García s’haguessin d’aturar prop de 15 minuts en la primera prova especial dominical.

Per a Kajetanowicz aquesta era la primera victòria de la temporada en la seva segona participació i el polonès es situava en tercera posició a 6 punts del finlandès Jari Huttunen i a 18 punts del líder bolivià Marco Bulacia, qui tanmateix acumulava un resultat més que no pas els seus rivals europeus.

Kajetanowicz-Szczpaniak guanyaven sense massa dificultats.

En el campionat de pilots, la victòria d’Elfyn Evans i l’abandonament de Sébastien Ogier, propiciava el relleu del britànic al francès en la primera posició del certamen per 18 punts, mentre que per darrera dels dos companys d’equip, el quart lloc de Kalle Rovanperä permetia al tercer membre de la marca japonesa empatar en el tercer lloc amb Ott Tänak a 27 punts del lideratge.

Pilot	Punts
Elfyn Evans	97
Sébastien Ogier	79
Kalle Rovanperä Ott Tänak	70 70

L’alegria en el si de l’equip Toyota de veure els seus 3 pilots en les 3 primeres posicions del seu certamen, trobava continuïtat en el campionat de constructors, doncs malgrat que Hyundai situava a 2 dels seus cotxes en les posicions de podi, els japonesos afincats a Finlàndia aconseguien sumar 4 punts més que no pas els seus rivals coreans i obrir així el gap fins als tímids 9 punts que atresoraven a la sortida de la ronda mediterrània. M-Sport seguia mostrant un rendiment clarament inferior al dels 2 altres contendents i amb només 18 punts, els britànics es trobaven molt lluny.

Constructor	Punts
Toyota	174
Hyundai	165
M-Sport	101