Quarta victòria de l’any en 7 sortides per a Rovanperä-Halttunen.

Per tercera vegada en la història del campionat mundial, el certamen es donava cita amb Xile i més concretament amb la ciutat de Concepción i la regió del Biobío, on 16 proves especials cronometrades de 320,98 km de distància esperaven als 55 equips que cursaven la seva inscripció oficial. D’aquests, 51 serien presents a la cerimònia de sortida que tenia lloc el dijous 26 de setembre a la Plaça de la Independència de mateixa ciutat en passar 6 minuts de 2 quarts de 8 del vespre, mentre que el diumenge 29 de setembre de 2024, a les afores de l’urb, 36 formacions participants hi arribarien per tal d’acompanyar a organitzadors i periodistes en la tradicional cerimònia del podi. Tanmateix, l’esdeveniment sud-americà era l’onzena ronda en el calendari i aquest entregava punts en els tradicionals certàmens de pilots i constructors, així com en el WRC2 i WRC3, doncs el certamen júnior, convertit en un campionat euro-centrista en les seves darreres edicions, ja havia conclòs en la cita anterior, l’Acròpolis.

Després de 2 ral·lis afligits per les avaries, a Xile Evans-Martin topaven amb la boira.

Amb el parc tancat emplaçat en les instal·lacions de l’Hotel i Casino de Talcahuano, a tocar de l’Aeroport Internacional Carriel Sur de Concepción, a 2 quarts de 8 del matí del divendres 27 de setembre es donava el tret de sortida al 3r Ral·li de Xile amb la sortida del mateix de la primera parella participant. Per endavant les 51 formacions participants tenien el clàssic bucle de 3 trams que en disputar-se en dues ocasions, matí i tarda, generava els 112,76 km cronometrats al llarg de 6 proves especials que constaven en el programa. Una competició que finalitzava amb el pertinent retorn al punt de sortida a partir de quan passessin 7 minuts de 2 quarts de 8 del vespre, havent d’estar en règim de parc tancat tots aquells participants que prosseguissin en lliça abans de 3 quarts i mig d’11 de la nit.

Sébastien Ogier i Vincent Landais s’imposaven en la primera prova especial cronometrada de l’itinerari, la qual era cancel·lada al seu pas arran d’un problema de salut d’un espectador, amb el què els francesos es feien amb la primera posició en la classificació provisional per 7,1 segons de marge amb els seus companys Elfyn Evans i Scott Martin i per 8,7 segons amb els seus compatriotes d’M-Sport Adrien Fourmaux i Alex Coria.

Els Toyota encaixaven molt bé en aquestes primeres cronometrades i prova d’això és que després del doblet de la interrompuda primera prova especial, en la següent els pilots de la marca japonesa, aconseguien els 4 millors temps amb els britànics Elfyn Evans i Scott Martin al capdavant del grup, reduint a la meitat el seu demèrit en vers els seus companys líders. Tanmateix, amb el segon millor temps en el seu haver, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’instal·laven en la darrera plaça de podi, desplaçant-ne fora a Adrien Fourmaux i Alex Coria.

Els finlandesos vencien en la darrera cronometrada matinal per 1 dècima de segon de marge en vers els britànics, mentre que Sébastien Ogier i Vincent Landais picaven contra el voral de la pista i es veien obligats a aturar-se a canviar una roda, una maniobra que els suposava concedir prop de 2 minuts.

Els encerts dels uns i el contra-temps dels altres, deixava a Elfyn Evans i Scott Martin en primera posició, un cop coberts els 132,77 km de tram d’enllaç fins arribar al parc d’assistències de Concepción, per un coixí de 5,6 segons amb Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i per 9,0 segons amb Adrien Fourmaux i Alex Coria. Sami Pajari i Enni Mälkönen, que hi competien en substitució dels controvertits Takamoto Katusta i Aaron Johnston, eren quarts a 9,9 segons dels seus companys, mentre que Grégoire Munster i Louis Louka eren cinquens 4 dècimes de segon més avall i per 4 dècimes de segon de marge amb Ott Tänak i Martin Järveoja.

A la represa els francesos de Toyota s’imposaven per davant dels estonians de Hyundai en la primera especial del bucle, mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen hi patien una virolla que els endarreria en una quinzena de segons, alhora que d’altres pilots es lamentaven de no haver pogut fer la primera passada a primera hora del matí i els seus registres eren notablement més lents. 

En una classificació tan renyida com la que es partia de Concepción a quarts de 2 de la tarda, els resultats de la quarta especial del ral·li deixava a Ott Tänak i Martin Järveoja en la segona posició per davant del Ford de la parella francesa i per darrera del Toyota de la parella britànica, mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen descendien fins a la quarta posició.

Sébastien Ogier i Vincent Landais seguien escurçant distàncies en repetir victòria de tram en la següent prova especial, en aquesta ocasió per 2 dècimes de segon per davant dels seus compatriotes Adrien Fourmaux i Alex Coria, qui tot i el seu bon temps, percebien una sanció d’1 minut en haver fet 6 minuts tard al control horari. I es que els d’M-Sport detectaven una avaria en el seu alternador en el tram d’enllaç entre la quarta i la cinquena prova especial, en llur reparació es malmetia la mànega del circuit refrigerant, obligant als francesos a portar a terme una segona reparació. Una sanció que obria les portes a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen per a retornar a les posicions de podi.

Ambdues parelles franceses copaven la taula de temps en la darrera especial de la jornada, si bé en aquesta ocasió els d’M-Sport rebaixaven el registre dels de Toyota. 

Elfyn Evans i Scott Martin aconseguien el tercer millor temps en aquesta sisena prova especial i els britànics retornaven al parc tancat de Talcahuano, a les afores de Concepción, en primera posició per 3,0 segons de marge amb Ott Tänak i Martin Järveoja. Una distància que si es mesurava en vers a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, esdevenia de 10,1 segons. Sami Pajari i Enni Mälkönen responien satisfactòriament a la confiança que s’havia depositat en ells amb el seu quart lloc provisional a 12,2 segons dels seus companys, mentre que Grégoire Munster i Louis Louka mantenien un bon nivell a 13,7 segons dels líders.

Seguint la tònica d’altres esdeveniments contemporanis, la segona etapa del ral·li era la més llarga de quantes es programaven, en contenir els 2 trams més longeus de tot el recorregut. Sortint del parc tancat en passar 5 minuts de les 8 del matí, l’etapa finalitzava amb el retorn al punt de sortida abans no passessin 10 minuts de les 11 de la nit i un cop que els 42 equips participants que restaven en actiu haguessin disputat els 139,20 km cronometrats al llarg de les 6 proves especials de l’itinerari, resultants de passar en 2 ocasions per l’estandarditzat trèvol.

Els Toyota reprenien la competició com la iniciaren el matí anterior, i 3 de les seves 4 parelles oficials aturaven el cronòmetre abans que ningú altre, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, enlliurats del seu rol d’haver d’obrir pista, aconseguien fer-se amb la cinquena posició provisional.

Malauradament per a l’equip que dirigia Jari-Matti Latvala, Sébastien Ogier i Vincent Landais picaven contra una pedra en la segona especial sabatina i aquests en malmetre les seves suspensions, se sortien de la pista i arribaven 46 minuts més tard a la línia de meta, enfonsant-se en la general. El contrapunt el posava Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui en aconseguir el registre més baix del parc tancat, superaven als estonians Ott Tänak i Martin Järveoja en la segona posició.

Elfyn Evans i Scott Martin tancaven el bucle amb la seva segona victòria de tram matinal per tal d’entrar al parc d’assistències de mitja etapa amb 11,3 segons de marge en vers Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i per 17,4 segons en relació al registre d’Ott Tänak i Martin Järveoja. La pluja agafava per sorpresa a Sami Pajari i Enni Mälkönen sobre l’equador de la tercera especial matinal, i aquests en no voler-se-la jugar, concedien prou temps, com per ser superats per Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe a la taula provisional, segons a final de tram. Els belgues acumulaven un retard de 48,8 segons en relació als líders britànics, mentre que la segona formació finlandesa de Toyota en portava 1 minut i 3,4 segons.

Com al matí, Elfyn Evans i Scott Martin s’imposaven en la primera prova cronometrada de l’escull, però una densa boira afectava als participants en la següent especial en la seva part més alta, una inclemència que acabaria desencadenant la cancel·lació del tram, no abans que la formació britànica hi perdès el seu liderat per 5,5 segons de marge favorables als seus companys d’equip Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen.

La boira seguia acompanyant als participants en la darrera prova especial de la jornada i pensant en clau de campionat, Elfyn Evans i Scott Martin optaven per la precaució i mantenir-se en la classificació per davant de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, amb el què el marge de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’eixamplava fins als 15,1 segons en el moment de retornar al parc tancat. Ott Tänak i Martin Järveoja fitxaven a 33,6 segons dels finlandesos i per 10,1 segons de marge amb els seus companys d’equip belgues, mentre que Adrien Fourmaux i Alex Coria aconseguien la cinquena posició a 1 minut i 23,0 segons dels líders.

El programa regia i per tal de tenir llesta la competició a quarts de 2 de la tarda del diumenge 29 de setembre, la tercera i última etapa era la més breu de totes, tan en distància cronometrada com en trams d’enllaç. 2 trams es disputaven en dues ocasions i sense assistències intermèdies, com tampoc amb un parc remot per al bescanvi de pneumàtics, amb el què amb sortida del parc tancat de Talcahuano per part de la primera parella participant en mancar 5 minuts per a les 7 del matí, la cerimònia del podi es portava a terme a les 3 en punt de la tarda de la mateixa jornada dominical. 4 proves especials doncs que suposaven els darrers 54,80 km cronometrats.

Amb l’objectiu de salvar els mobles després dels 2 fiascos acumulats, Sébastien Ogier i Vincent Landais sortien disposats a lluitar pels 12 punts que els pilots podien aconseguir al llarg de l’etapa final, i els pilots francesos de Toyota responien excel·lentment a la consigna imposada, en establir el millor temps en totes i cadascuna de les 4 especials del programa.

Entre tant, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen es feien amb el segon millor temps en 3 de les 4 proves especials de l’etapa, Power Stage inclòs, i els finlandesos obrien distàncies en vers als seus companys d’equip britànics, que finalment aconseguien esdevenir els tercers més ràpids al llarg de la jornada i sumar així 5 punts més en el seu caseller.

Així doncs, un cop disputats els 306,76 km cronometrats del programa, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen es feien amb la seva quarta victòria de la temporada al llarg de 7 participacions amb un registre final de 2 hores 58 minuts i 59,8 segons, temps que donava als nòrdics un marge final de 23,4 segons en vers als seus companys d’equip britànics Elfyn Evans i Scott Martin i de 43,9 segons en relació als estonians Ott Tänak i Martin Järveoja.

Superats els altibaixos inicials, Tänak-Järveoja van flirtejar sempre amb les posicions de podi.

Per als integrants de la categoria WRC2, la competició no arribaria fins al tram de Rere, segona prova especial del programa, en la que els russos sota bandera búlgara Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov s’hi feien amb el millor temps per davant de Gus Greensmith i Jonas Andersson i del català Jan Solans i el madrileny Rodrigo Sanjuán.

Els líders s’imposaven també en la següent prova especial per tal d’endinsar-se en les assistències equatorials amb 8,0 segons de marge en vers a Gus Greensmith i Jonas Andersson i 11,4 segons amb Oliver Solberg i Elliott Edmonson, segons més ràpids en la segona especial disputada.

En tornar sobre el bucle de 3 trams, Gus Greensmith i Jonas Andersson començaven a retallar distàncies amb els líders en imposar-se en les 2 primeres proves especials del trèvol, si bé una punxada soferta en la tercera i última, esgarrava la bona actuació de la parella britanico-sueca, que hi concedia una quinzena de segons. 

Oliver Solberg i Elliot Edmonson es feien amb la victòria de tram en la darrera cronometrada del divendres i la parella ingresava en el parc tancat de Talcahuano en la segona posició a 10,2 segons del Citroën C3 Rally2 de Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov i per 1,3 segons de marge amb la unitat homòloga de Yohan Rossel i Florian Barral. Gus Greensmith i Jonas Andersson eren quarts classificats a 14,0 segons dels líders i per l’ampli marge de 34,7 segons amb els polonesos Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak.

Immersos en la jornada amb més distància cronometrada del programa, Yohan Rossel i Florian Barral la iniciaven amb una victòria de tram, gràcies a la qual els francesos arrabasaven la condició de líders als seus companys de carpa russos, emperò, i gràcies a fer-se amb el millor registre en la tercera prova especial i el segon millor temps en l’anterior, Oliver Solberg i Elliott Edmonson prenien la primera posició just en el moment de retornar a Talcahuano per a portar a terme el manteniment preventiu del seu Škoda Fabia RS Rally2.

El suec i el britànic fitxaven en el control horari previ amb un avantatge de 4,1 segons en vers la parella francesa vinculada a Citroën, mentre que en relació a la formació russa, aquesta distància s’eixamplava fins als 15,7 segons. Gus Greensmith i Jonas Andersson eren quarts classificats a 22,1 segons, mentre que el català Jan Solans i el madrileny Rodrigo Sanjuán, amb el millor temps en la segona prova especial, aconseguien la cinquena plaça a 56,2 segons de la parella líder.

Jan Solans i Rodrigo Sanjuán vencien en la primera cronometrada del segon bucle de la jornada per davant d’Oliver Solberg i Elliott Edmonson, mentre que en la següent, i enmig d’una densa boira, la parella de Teo Martín Motorsport hi aconseguia el segon millor temps per darrera de Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, tothora que els líders patien una punxada endarrerint-s’hi per una centena de segons, el que els suposava baixar fins a la quarta posició, restituint en la primera plaça a la parella russa de PH Sport, la formació encarregada de preparar i mantenir els Citroën “oficials”.

Malauradament per a la parella espanyola, l’elevat ritme que estaven exigint al seu Yaris GR Rally2, suposava rebre un impacte contra una pedra en el darrer quilòmetre de la cinquena especial, el qual trencava un dels braços de l’eix posterior, obligant-los a abandonar abans de prendre sortida en la darrera especial de la jornada. Un darrer tram en el que Oliver Solberg i Elliott Edmonson es feien amb el millor temps per tal d’intentar retallar distàncies amb els inquilins de les posicions de podi, alhora que Yohan Rossel i Florian Barral, amb el segon millor temps en el seu haver, recuperaven la condició de líders.

Les dues parelles de PH Sport encapçalaven la classificació, amb els francesos 11,3 segons per davant dels russos, mentre que Gus Greensmith i Jonas Andersson restaven en tercera posició a 28,1 segons. Oliver Solberg i Jonas Andersson eren quarts a 1 minut i 11,6 segons, amb el què les seves opcions a podi passaven perquè alguna de les formacions que els precedien, patís alguna mena de contratemps. 

Oliver Solberg i Elliott Edmonson feien la seva part de la feina imposant-se en les 4 especials dominicals, però cap de les 3 formacions que els precedien tenia cap mena d’avaria, sortida o punxada, amb el què finalment un dels favorits per fer-se amb el guardó de campió del món en categoria WRC2, es quedava a 5,4 segons de remullar-se amb escumós a la cerimònia del podi.

Per davant les distàncies s’anaven estirant i arronsant i finalment Yohan Rossel i Florian Barral es feien amb la victòria amb un temps de 3 hores 7 minuts i 21,2 segons, registre 17,3 segons més baix que no pas el dels seus companys Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov. Gus Greensmith i Jonas Andersson tancaven les posicions de podi a 20,7 segons dels vencedors.

En clau de campionat, Oliver Solberg hi esgotava el seu cupo d’aparicions en el certamen global, 7, i la punxada li suposava un seriós revés, doncs el suec restava a l'expectativa del que poguessin fer els seus adversaris en les proves que aquests encara tenien per endavant. El fill de qui fou campió del món l’any 2003, sumava tan sols 12 punts a Xile i aquest es mantenia liderant la provisional per 12 i 15 punts de marge en vers a Yohan Rossel i Sami Pajari, a qui encara els hi quedava un ral·li per endavant.

1 victòria de tram i esquivant els contratemps van ser suficients per a que Rossel-Barral guanyessin a Xile.

La segona posició general de Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, esdevenia primera en el certamen WRC2Challenger, mentre que els solitaris Eduardo Kovacs i Fernando Mussano, vencien en el WRC Masters.

Tan sols 3 formacions cursaven la seva inscripció en el certamen WRC3 i entre aquestes els hispans Diego Domínguez i Rogelio Peñate dominaven a plaer la classe en imposar-se en totes i cadascuna de les especials de les dues primeres jornades llevat de la darrera matinal del dissabte 28 de setembre, quan una doble punxada els hi suposava concedir prop de mig minut.

Amb la feina feta, Diego Domínguez i Rogelio Peñate simplement conduien al llarg de l’etapa final fins assolir la línia de meta de la setzena prova especial, certificant així la seva victòria per 4 minuts i 12,2 segons de marge en vers al peruà Eduardo Castro i el gallec Diego Vallejo i per 40 minuts i 4,3 segons amb els francesos Ghjuvanni Rossi i Kylian Sarmezan.

Amb aquesta el paraguaià sumava la seva quarta victòria de la temporada i el pilot assolia el centenar de punts, puntuació que li suposava liderar la taula amb 39 punts de marge en vers l’estonià Romet Jürgenson o 51 punts amb el romanès Norbert Maior, amb el què l'anunci de la consecució del títol del pilot sud-americà, era qüestió de deixar passar els pocs dies que mancaven per a que es conegués la llista d’inscrits del proper Ral·li de Centre Europa, donat que el pilot bàltic competia sota el paraigua del programa FIA Rally Star Driver i per tant aquest pràcticament segur no seria en el parc tancat de l’esdeveniment europeu, com tampoc del ral·li japonès que li seguia.

Domínguez-Peñate tenien a tocar dels dits el títol mundial

En el certamen de pilots, Sébastien Ogier salvava els mobles amb una excelsa etapa dominical, contenint l'envestida dels seus oponents en sumar els 12 punts que com a màxim hi aspirava. Elfyn Evans, amb 1 punt més que Ott Tänak, es situava a 5 punts del seu company provençal, mentre que l’estonià retallava en uns poc rellevants 5 punts el seu demèrit en vers el líder Thierry Neuville.

Pilot	Punts
Thierry Neuville	207
Ott Tänak	178
Sébastien Ogier	166

El ral·li de Toyota a Xile era perfecte, doncs el constructor japonès sumava la màxima puntuació possible i aquests escurçaven en 18 punts les distàncies en vers els líders provisionals de Hyundai. Una vegada més, M-Sport era la ventafocs del grup i la seva puntuació es mantenia fregant la meitat dels dos grans equips asiàtics.

Constructor	Punts
Hyundai	482
Toyota	465
M-Sport	245