Especificacions tècniques
Motor

 6 cilindres en V de 2418 centímetres cúbics (93,00 mm de diàmetre - 60,00 mm de carrera).

Potència

240 CV a 7800 rpm

Canvi

Manual de 5 velocitats

Transmissió

Propulsió a les rodes posteriors

Longitud

3710 mm

Amplada 1760 mm
Alçada

1110 mm

Distància entre eixos 2180 mm
Pes mínim 880 kg

 

Títols
Constructors 1974, 1975 i 1976

Amb el potent motor d’un Ferrari Dino sota el capó i l’atrevit, per ho futurista, disseny de Bertone, el dimecres 2 d’octubre de 1974 debutava amb motiu del 16è Ral·li Sanremo, i per tant davant del seu públic, el Lancia Stratos HF. El cotxe ja estava més que rodat en proves d’altres campionats celebrats en carretera, pel que l’estrena en el mundial de ral·lis era més que esperençadora. Per a l’ocasió Lancia posava a disposició dels italians Sandro Munari i Mario Manucci i d’Amilcare Ballestrieri i Silvio Maiga dues unitats oficials del nou cotxe, i si bé els segons patien un fort accident en la quarta especial cronometrada que els obligava a abandonar la ronda domèstica, els primers completaven el recorregut en primera posició.

La victòria va animar als responsables de la marca transalpina a fer el viatge al continent americà, on s’hi recolliria una segona victòria en la ronda següent, el Rideau Lakes canadenc, i un abandonament al Press on Regardless nord-americà. Un podi al RAC Rally i una tercera victòria al 18è Tour de Corse que tancava la temporada i el primer títol dels homes de Lancia era un fet, un títol al que hi arribarien dos més consecutius en les dues temporades següents.

Com a cotxe oficial de marca el Lancia Stratos HF va estar present al llarg de 20 esdeveniments del calendari, en les que els seus homes hi aconseguiren acumular un total de 10 podis dels que 7 es corresponien a victòries, pel que la seva relació de victòries per participacions arribava fins al 35,0 %. Malgrat l’interés de FIAT per a retirar-lo de la competició en favor del 131 Abarth, el Lancia Stratos HF va seguir competint en mans privades, elevant el número de victòries fins a 13 i els podis a 19 en un total de 42 sortides.

Sandro Munari:

Sanremo 1974, Rideau Lakes 1974, Monte-Carlo 1975, Monte-Carlo 1976, Portugal 1976, Tour de Corse 1976, Monte-Carlo 1977

Jean-Claude Andruet:

Tour de Corse 1974

Björn Waldegård:

Suècia 1975, Sanremo 1975 i Sanremo 1976

Bernard Darniche:

Tour de Corse 1975, Monte-Carlo 1979, Tour de Corse 1979 i Tour de Corse 1981.

Markku Alén:

Sanremo 1978

Antonio Fassina:

Sanremo 1979

Grönholm-Rautiainen podien homenetjar al recentment mort Michael Park amb la victòria al Japó.

El diumengre 2 d'octubre de 2005 finalitzava a Obihiro, el 5è Ral·li de Japó, tretzena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis, que amb un recorregut composat per 26 especials cronometrades i 350,18 km de distància total, s'iniciava el divendres 30 de setembre. La prova nipona gaudia de puntuabilitat per als calendaris dels campionats de pilots, marques i producció, el que atreia l'interés de fins a 90 equips per a formalitzar la seva inscripció inciant tots ells la prova des de la rampa de sortida, per 63 d'ells aconseguir completar el recorregut.

Loeb-Elena ara si ja podien celebrar que eren campions del mòn.

Els australians Chris Atkinson i Glenn MacNeall es varen destapar en els compassos incials de la prova, si bé ja van advertir les seves intencions en el shakedown, on amb diferència van ser els homes més ràpids a bord del seu Subaru Impreza WRC S11, Atkinson-MacNeall van ser els homes més ràpids de la primera especial cronometrada i per tant els primers líders de la prova, si bé en la segona especial van perdre la posició arran de l'escratx dels seus companys d'equip a Subaru, el norueg Petter Solberg i l'anglès Phil Mills, els australians treien renda de la seva posició de sortida endarrerida van recuperar el liderat amb el millor crono en la tercera cronometrada.

De nou un altre escratx de Petter Solberg i Phil Mills deixava a la parella número 1 de l'equip novament al capdavant de la general provisional, situació que ja no abandonarien fins a la neutralització de la primera etapa, per darrera d'ells finalitzaven la primera etapa l'alsacià Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena, els quals corrien sense assumir riscs, pensant en clau de campionat, a més a més de ser els més perjudicats pel fet d'obrir pista. En tercera plaça s'hi trobava el Peugeot 307 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen a poc més de 10 segons del segon lloc.

En inciar-se la segona etapa la pluja va ruixar els trams, el que va animar a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen a llençar-se a l'atac marcant el millor registre en el segon i tercer tram del dia, on gràcies a una errada en la munta de pneumàtics per part de Sébastien Loeb i Daniel Elena, els finlandesos van superar en la general a la parella franco-monegasca. La tercera posició que aquests ocupaven en aquell moment igualment els donava el títol de campió del mòn, pel que els de Citroën no van intentar atacar la posició de Grönholm-Rautiainen i l'atenció pràcticament es centrava en el duel entre Solberg-Mills i els de Peugeot.

Petter Solberg i Phil Mills van saber ressistir fantàsticament l'embastida de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals en el segon terç de l'etapa havien arribat a estar separats per menys de 20 segons, però en els darrers compassos del dia, i aprofitant una averia en el diferencial del 307 WRC, els de Subaru van aconseguir retornar les distàncies temporals pràcticament a com es va iniciar l'etapa pel que tot semblar estar ja dictat de cara a la tercera i última etapa.

Només arrancar la tercera etapa en les posicions immediates al podi va començar a haver un autèntic ball de posicions, primer queia per problemes electrónics el Mitsubishi Lancer WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i després, en la segona cronometrada del dia, abandonava per sortida de pista el cotxe homòleg dels italians Gianluigi Galli i Guido d'Amore. Amb tres especials per davant tot semblava estar inclinat cap a la victòria de Petter Solberg i Phil Mills en la casa del fabricant del seu cotxe, però a les acaballes de la penúltima especial cronometrada, els de Subaru van impactar contra una pedra, malmetent tant la seva direcció que els va ser impossible proseguir en la prova deixant el testimoni del liderat de la prova a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

Sense més lloc a les sorpreses, Grönholm-Rautiainen aconseguien una victòria pràcticament per sorpresa que permetia als pilots, que lluien un crespó negre en el seu 307 WRC, retre homenatge al seu company d'equip recentment mort Michael Park. A 1 minut i 22 segons del seu temps, completaven el ral·li Sébastien Loeb i Daniel Elena, a qui els punts eren suficients com per proclamar-se campions del mòn, fita que no van voler aconseguir a l'anterior ral·li de Gales com a mesura de respecte a Michael Park. Tancant el podi i gràcies a la desgràcia dels seus companys d'equip així com dels dos Mitsubishi, s'hi trobaven els australians Chris Atkinson i Glenn MacNeall a 2 minuts i 40 segons dels guanyadors de la prova.

Atkinson-MacNeall van brilar en els primers compassos de la prova per poc a poc desinflar-se.

En quan al campionat de Producció, el local Toshi Arai i el neozelandès Tony Sircombe guanyaven la categoria, si bé la victòria no va ser fàcil. En la primera jornada els liders destacats van ser els japonesos Fumio Nutahara i Satoshi Hayashi fins que en la penúltima especial cronometrada del primer dia, una punxada els va eixugar pràcticament tot l'avantatge de gairebé 1 minut que havien aconseguit establir, facilitant que Arai-Sircombe els arrebetessin la posició de líders en la primera especial del segon dia. Entre els dos pilots japonesos va establir-se una lluita tancada fins que una segona punxada en el Mitsubishi Lancer Evo VIII aplanava el camí per als de Subaru els quals en la tercera i última jornada es van permetre el luxe d'incrementar distàncies. De cara al campionat, per Toshi Arai la victòria servia al pilot japonès per desmarcar-se al capdavant de la general provisional, incrementant en 5 punts més l'avantatge que tenien amb l'argentí Marcos Ligato.

Arai-Sircombe repetien victòria en Grup N al Japó, ara si amb puntuabilitat per al PWRC .

En el campionat de pilots, tot i la victòria de Marcus Grönholm, la segona posició que aconseguia Sébastien Loeb, permetia al pilot alsacià renovar el títol de campió del mòn de ral·lis, ja que amb tres rondes per davant el seu avantatge era ara de 36 punts al capdavant de la general del campionat, impossible de superar. Petter Solberg, tot i l'abandonament, seguia acomodat en la tercera posició ja que Markko Märtin, quart, havia decidit abandonar la competició i Toni Gardemeister era a 15 punts en cinquè lloc.

Pilot
Punts

Sébastien Loeb

107

Marcus Grönholm
71

Petter Solberg

65

En el campionat de constructors, la contibució dels suecs Daniel Carlsson i Mattias Andersson, cridats a ocupar el segon 307 WRC, no van poder contribuir gaire amb el seu vuitè lloc a la victòria de Grönholm-Rautiainen, pel que Citroën, que situava els seus cotxes en segon i quart lloc, s'escapava encara una mica més al capdavant de la general del campionat. En la lluita per la tercera posició, Subaru va retallar un punt les distàncies amb Ford sent ara de tres entre les dues marques.

Constructor
Punts

Citroën

150

Peugeot

128

Ford

81

Ogier-Ingrassia s'imposaven en un ral·li ple d'alternàncies.

Onzena prova en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, el diumenge 2 d'octubre de 2011 finalitzava el 2n Ral·li d'Alsàcia a Haguenau. La ronda francesa estava composada per 23 proves especials que totalitzaven 337,43 km de lluita contra el crónometre, les quals van ser completades per 34 equips participants dels 64 que des de la rampa de sortida les iniciaven el divendres 30 de setembre. El ral·li era puntuable per als certàmens reservats a pilots, constructors i S-WRC amb el que la seva llista d'inscrits assolia els 66 equips.

Sordo-Del Barrio van intentar fins l'últim instant aconseguir la victòria.

Sébastien Loeb acompanyat del seu inseparable copilot Daniel Elena, demostrava ja des d'un bon inici que partia amb l'avantatge de còrrer a casa marcant el millor temps en el tram de proves celebrat el dijous al matí. Divendres, amb l'inici de les hostilitats, la parella franco-monegasca de Citroën aconseguia marcar el millor temps en la primera prova especial cronometrada, esdevenint així els primers líders de la ronda francesa.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien guanyar la segona prova especial cronometrada del dia, mantenint així el pols que es vivia en el si de la casa dels dos galons entre les dues parelles oficials. Sébastien Loeb i Daniel Elena mantenien el liderat per només 1 dècima de segon vers els seus companys d'equip provençals, però en arribar a la tercera prova especial del dia i del ral·li, el motor del DS3 WRC dels líders deia prou quan havia disputat uns 27 km dels 36 que tenia el tram, pel que el pilot de la terra i el seu copilot monegasc es veien forçats a abandonar.

En l'especial llarga de la jornada doncs el canvi en el liderat era obligat, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven el seu segon escratx del dia i passaven a liderar la taula de temps general provisional. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila guanyaven el quart i últim tram del bucle matinal, recuperant així part del minut i mig cedit en l'especial llarga a causa d'una sortida de pista, mentre que per darrera Petter Solberg i Chris Patterson i sobretot Dani Sordo i Carlos del Barrio acostaven posicions amb els líders provisionals.

Per la tarda, amb l'arribada de les segones passades per les especials cronometrades del matí, els tres equips que ocupaven les tres primeres posicions provisionals van sortir disposats a donar-ho tot en pro de la victòria. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia extenien el seu liderat en imposar-se a la primera especial de la represa, la més curta de la jornada, mentre que en la segona prova especial de la tarda i sisena del ral·li, Dani Sordo i Carlos del Barrio amb el Mini Cooper WRC i Petter Solberg i Chris Patterson amb el seu Citroën DS3 WRC privat aconseguien el millor temps ex-aequo.

Petter Solberg i Chris Patterson llevaven del liderat a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en imposar-se a la segona passada per l'especial reina del ral·li, mentre que els oficials de Mini feien el mateix amb la parella noruego-britànica en guanyar la última prova especial cronometrada del divendres, el que suposava que Dani Sordo i Carlos del Barrio entressin com a liders en el parc tancat d'Estrasburg per 1 segon vers Petter Solberg i Chris Patterson i 2,8 segons en relació a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia els quals es lamentaven que el seu Citroën DS3 WRC no funcionava al 100 %; mentre que en quarta posició restava a gairebé 1 minut dels càntabres el segon Mini Cooper WRC pilotat per Kris Meeke i Paul Nagle, els quals treien partida del mal inici de ral·li per part dels dos equips oficials de Ford.

L'abandonament sonat de Sébastien Loeb i Daniel Elena no va ser l'únic de la jornada, doncs just abans de celebrar-se l'especial en la que abandonarien els campions mundials, mentre escalfaven els pneumàtics per celebrar-la, Kimi Räikkönen i Kaj Lindström colisionaven contra el Ford Fiesta RS WRC de Henning Solberg i Ilka Minor. Si bé el seu DS3 WRC es podia reparar i per tant proseguir la competició, el pilot finlandès que ja semblava tenir peu i mig fora del mundial de ral·lis preferia abandonar la prova.

En el parc tancat els tècnics de Citroën van poder trobar un problema en el sistema de frens de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, el que un cop solventat permetria a la parella provençal llençar-se a l'atac del liderat l'endemà dissabte. Els francesos marcaven el millor temps en la primera prova cronometrada del dia, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson superaven en 7 dècimes de segon als líders provisionals, els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio, amb el que els tres equips del podi es trobaven en un interval de 8 dècimes de segon.

La parella privada de Citroën s'imposava en la segona especial cronometrada del dia, el que situava a la parella noruego-britànica en primera posició altre cop, mentre que la oficial dels dos galons retallava en tres dècimes més de segon les distàncies que els separaven del Mini Cooper WRC. El liderat de Petter Solberg i Chris Patterson va ser novament efímer, doncs una punxada soferta en la següent especial cronometrada, despenjava a la parella de la lluita per la victòria, si bé restaven en tercera posició per davant de Kris Meeke i Paul Nagle; mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, gràcies a marcar un altre escratx, feien el mateix viatge però a la inversa, passant de la tercera fins la primera posició.

La cursa de bojos prosseguia en el quart i últim tram del bucle matinal, quan Dani Sordo i Carlos Barrio tornaven a recuperar la primera posició provisional del ral·li per només 2 dècimes de segon en marcar un altre escratx.

Per la tarda arribava l'hora de les segones passades pels 4 trams celebrats pel matí, als que se'ls hi afegia una passada per la superespecial espectacle de Mulhouse, assolint així els 148,39 km cronometrats de l'etapa, 10 metres més que al llarg de la primera jornada. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'imposaven en 4 de les 5 proves especials cronometrades del bucle, el que permetia a la parella de Citroën recuperar el liderat en la primera especial del bucle i retornar a Estrasburg amb 9,5 segons de marge vers els seus més immediats perseguidors, Dani Sordo i Carlos del Barrio.

Petter Solberg i Chris Patterson tot i compartir el millor registre en la cinquena especial del dia i primera de la tarda, cedien més temps vers els dos primers classificats, arribant a la neutralització a 51,9 segons dels líders. Per darrera d'ells es van produir canvis substancials, Kris Meeke i Paul Nagle s'accidentaven en el primer tram de la represa i cedien el seu quart lloc als oficials de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila els quals van ser els únics de trencar la ratxa triomfant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia per la tarda.

Diumenge els participants tenien per endavant la tercera i última etapa, la més curta de totes amb només 40,66 km cronometrats al llarg de 6 proves especials, 3 trams a doble passada. Per aquesta raó Dani Sordo i Carlos del Barrio van decidir muntar pneumàtics tous en el seu Mini Cooper WRC, el que permetria a la parella càntabre reduir les distàncies fins als 4,9 segons al terme del bucle matinal. En les segones passades per les especials, amb més temperatura ambiental, les gomes toves del Mini Cooper WRC no es van mostrar tan efectives com al matí, pel que tot i les curtes distàncies a recòrrer, la parella espanyola cedia 1,8 segons en relació amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en les dues primeres cronometrades del bucle. En l'especial espectacle d'Haguenau, ciutat natal de Sébastien Loeb, i en qualitat de ser la última cronometrada del ral·li el "Power Stage" els de Mini es classificaven en segona posició, 4 dècimes de segon per davant dels oficials de Citroën, marge insuficient per a la victòria.

Petter Solberg i Chris Patterson completaven el recorregut en tercera posició a 1 minut i 23,8 segons dels guanyadors, però en les verificacions posteriors els comissaris trobaven que el seu Citroën DS3 WRC tenia un pes inferior al reglamentari, pel que la parella noruego-britànica era exclosa de la prova. Entretant a Ford pesaven les ordres d'equip i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren obligats a fitxar amb 2 minuts antelació al darrer control horari, pel que la parella rebia el mateix temps com a sanció el que permetia als seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen pujar fins la quarta posició provisional que amb l'exclusió de Petter Solberg i Chris Patterson acabaria esdevenint tercera.

Així doncs, completades totes les especials programades del ral·li, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien imposar-se en la segona edició de la cita alsaciana amb un temps total de 3 hores 6 minuts i 20,4 segons, 6,3 segons menys que el Mini Cooper WRC pilotat per Dani Sordo i Carlos del Barrio. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen completaven el podi a 3 minuts i 26,6 segons de retard vers els guanyadors.

A petició popular, Ford va fer còrrer el Fiesta RS WRC negre vist en jornades de test, Hirvonen-Lehtinen acabarien tercers.

En el campionat reservat als cotxes S2000, el SWRC, els estonis Ott Tänak i Kuldar Sikk mantenien viu el pols de la temporada amb els finlandesos Juho Hänninen i Mikko Markkula durant dues proves especials cronometrades, ja que en la tercera, la més llarga del ral·li, la parella finlandesa d'Škoda punxava una roda i cedia més de 2 minuts en relació als primers que lideraven així la provisional. Finlandesos i estonis es van anar alternant com a guanyadors de les especials, el que permetia als primers anar pujant posicions i afiançava els segons en el liderat.

Dissabte finlandesos i estonis van seguir el seu camí, fins que en la quarta i última especial del bucle matinal, Juho Hänninen i Mikko Markkula patien una sortida de pista que els deixava fora de la competició alhora que els obligava a acollir-se al superally per tal de sortir diumenge i rascar alguns punts en el campionat. Els líders Ott Tänak i Kuldar Sikk afluixaven una mica en les segones passades per la tarda donant l'alternativa a altres equips sense que aixó suposès cap perill pel seu liderat.

L'etapa dominical va ser un tràmit per a tots els participants tret de Juho Hänninen i Mikko Markkula els quals després d'una errada de Julien Maurin i Olivier Ural en la segona prova especial del dia, aconseguien en l'últim tram del ral·li la cinquena posició dels francesos, el que permetia al pilot finlandès sumar així 10 punts en el campionat i mantenir-se líder per només 3 punts d'avantatge vers Ott Tänak que a Alsàcia sumava la tercera victòria de la temporada.

Tänak-Sikk s'imposaven en la categoria SWRC.

En la WRC Academy, els canaris Yeray Lemes i Rogelio Peñate iniciaven la prova com a liders, però en l'especial reina del ral·li, l'irlandès Craig Breen i el seu copilot britànic Gareth Roberts els rellevaven de la primera posició provisional després de marcar el seu segon escratx consecutiu de la classe. Irlandès i britànic es mantingueren com a líders de la categoria fins a la segona especial cronometrada del dissabte, quan la parella de les illes britàniques es veia obligada a abandonar el ral·li. Així doncs, Yeray Lemes i Rogelio Peñate recuperaven la primera posició provisional del ral·li, la qual la mantenien fins al terme de la jornada, moment en que la prova finalitzava per als pilots d'aquest campionat. Però posteriorment es posava de manifest que el radar de la policia francesa havia caçat en dues ocasions als pilots sobrepassant els límits, el que va suposar una sanció de 5 minuts per als pilots i que el ral·li fos guanyat pels britànics Alastair Fisher i Daniel Barritt.

A efectes de campionat l'estoni Egon Kaur seguia comandant la provisional amb 20 punts de marge vers Craig Breen, mentre que Yeray Lemes s'enfilava fins la tercera posició provisional gràcies a un relativament bon ral·li.

Dues captures del radar de la policia francesa, pujava a Fisher-Barritt al calaix més alt del podi.

En el campionat de pilots la lluita per la corona s'estrenyia cada cop més quan només mancaven dues proves per celebrar-se. Mikko Hirvonen gràcies al podi que li regalaven els seus companys d'equip i a l'abandonament de Sébastien Loeb, passava a compartir amb el pilot alsacià la primera posició de la provisional amb només 3 punts d'avantatge vers un altre Sébatien, l'Ogier. Jari-Matti Latvala, que gràcies a gunayar el Power Stage acabaria sumant els mateixos punts que Mikko Hirvonen, tancava el podi provisional.

Pilot
Punts

Sébastien Loeb

Mikko Hirvonen

196

196

Sébastien Ogier
193

Jari-Matti Latvala

131

En el campionat de constructors Citroën seguia comandant amb solvència la taula provisional tot i que els dels dos galons només tinguessin un cotxe en la línia de meta i Ford acabés situant els seus dos cotxes en el podi del certamen, ja que Mini no s'hi trobava inscrit. Stobart, sense fer apenes soroll es mantenia en terra de ningú obrint forat en relació a l'equip privat de Petter Solberg que lògicament amb l'exclusió se n'anava de França amb les mans buides.

Constructor
Punts

Citroën

372

Ford

318

Stobart

133

Divendres Ogier-Ingrassia ja deixaven la seva victòria encaminada.

Amb 52 equips participants en la seva cerimònia de clausura, el diumenge 2 d'octubre de 2016 es donava per conclòs a Bastia el 59è Tour de Corse, onzena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis. La ronda francesa, que donava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com el WRC-2, WRC-3 i el R-GT, copçava l'interès de fins a 77 equips per tal de formalitzar la seva inscripció a la prova, dels que 70 van iniciar des de la pertinent rampa de sortida el camí cap a les 10 proves especials cronometrades de 390,92 km de distància que l'organització els hi programava.

A Neuville-Gilsoul els va faltar quelcom més per batallar per la victòria en aquesta ocasió.

La primera jornada tenia en el seu recorregut 2 trams cronometrats que es celebraven matí i tarda, el que conseqüentment generava un total 4 proves especials de 157,68 km de corda, les quals tenien el handicap afegit de celebrar-se sense assistències intermèdies. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia demostraven que havien arribat a l'illa del Mediterrani per deixar encaminat el seu quart títol mundial, i amb 4 escratxs sobre 4 possibles, la parella campiona mundial aconseguia un marge de 44,0 segons vers els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, autors de dos segons millors registres en la segona i tercera prova especial del dia.

Per darrera dels homes de Hyundai, a 58,0 segons dels líders, es disputaven la tercera plaça les dues altres parelles del constructor alemany, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, amb un marge de només 1,3 segons favorables als primers que acumulaven en el seu compte particular 3 tercers millors registres.

D'altra banda els irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle també atresoraven en el seu haver 2 segons millors registres com Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul al llarg del divendres, però una punxada soferta als inicis de la tercera prova especial del ral·li, els suposava perdre més de 2 minuts en haver d'aturar-se a canviar la roda afectada, i els pilots queien fins la tretzena posició provisional; sort que també corrien Dani Sordo i Marc Martí a la darrera especial del dia, moment en el que els espanyols de Hyundai ocupaven la tercera plaça provisional.

El programa de la jornada sabatina tenia en el seu haver 4 proves especials cronometrades més, novament repartides al llarg de 2 trams que es celebraven matí i tarda, i que permetien que llur distància competitiva s'elevès fins als 169,04 km, esdevenint així en la jornada més llarga de tota l'edició.

Kris Meeke i Paul Nagle marcaven un temps estratosfèric en la primera cronometrada del dia, retallant més de 17 segons als segons classificats a final de tram, que no eren altres que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, els quals a la seva vegada guanyaven la posició a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila; però fidels als seu joc de llums i ombres, els irlandesos de Citroën s'accidentaven en l'especial següent i en arrancar una roda, aquests es veien forçats a abandonar la jornada.

D'altra banda, en la part alta de la classificació, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien un escratx ex-aequo amb Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, però malgrat tot les dues parelles de Volkswagen només aconseguien llevar 1 segon a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul els quals entraven així a la neutralització del migdia a 53,6 segons dels líders i a 5,4 segons dels tercers classificats.

Per la tarda, en tornar a passar pels trams del matí, un millor temps de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul just darrera seu i Andreas Mikkelsen i Anders Jæger en tercera posició a final de tram, i un últim escratx per part de la parella belga de Hyundai, no feia més que confirmar les posicions assolides pels integrants provisionals del podi, que tornaven al parc tancat de Bastia separats en 46,5 segons i 1 minut i 8 segons de la parella líder, i per tranquil·litat de la parella noruega, amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 33,3 segons de la seva darrera plaça de podi.

Cara la tercera i última jornada del ral·li, els organitzadors de l'esdeveniment programaven dues proves especials de 64,20 km de distància competitiva, sent la primera d'elles amb 53,78 km, la més llarga de tota l'edició. Malgrat tot, les distàncies assolides fins aquell moment en la part més alta de la classificació, no feien témer gaires canvis de no passar cap infortuni.

Kris Meeke i Paul Nagle, que corrien sota l'empara del Rally 2, tornaven a mostrar la seva millor versió anotant-se el millor temps a l'especial més llarga de la cita, on a més a més endossaven una mica més de mig minut a la resta de participants, una posició que els irlandesos repetien al Power Stage i que els hi suposava emportar-se els 3 punts extra. D'altra banda, en la part més alta de la classificació, els participants pràcticament es marcaven al segon, amb el què les distàncies al final del recorregut eren pràcticament les mateixes amb les que aquests sortien de Bastia a trenc d'alba.

Així doncs, un cop completats els 390,92 km cronometrats que els organitzadors disposaven sobre el programa, es donava per finalitzat el 59è Tour de Corse amb la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals invertien un total de 4 hores 7 minuts i 17,0 segons per recórrer les 10 proves especials, emportant-se a més a més la seva primera victòria a l'illa. A 46,4 segons del seu temps s'hi trobaven els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, mentre que en la tercera i última plaça de podi s'hi classificaven els seus companys Andreas Mikkelsen i Anders Jæger amb una diferència total d'1 minut i 10 segons.

Mikkelsen-Jæger sumaven el seu cinquè podi de la temporada i impedien el títol als seus companys.

Entre els cotxes de 4 rodes motrius, però d'un grau de preparació inferior als World Rally Car, els WRC-2, la primera jornada estava protagonitzada per l'estira i arronsa particular entre els dos principals favorits de la categoria, per una banda els britànics d'M-Sport Elfyn Evans i Craig Parry i d'una altra els txecs d'Škoda Jan Kopecký i Pavel Dresler.

Elfyn Evans i Craig Parry marcaven el primer escratx del ral·li per davant de Jan Kopecký i Pavel Dresler per tal d'esdevenir els primers líders de la classe, si bé els txecs reaccionaven immediatament amb dos millors temps consecutius per tal d'escurçar les distàncies amb els britànics, els quals s'esperonaven en la darrera especial del dia, i en tornar a marcar el millor temps de la categoria, feien entrada al parc tancat de Bastia amb 15,7 segons de marge vers els homes d'Škoda. Keving Abbring i Sebastian Marshall, a bord del debutant Hyundai i20 R5, es trobaven en la tercera posició a una mica més d'1 minut de la parella d'M-Sport.

Al llarg de la segona jornada, Elfyn Evans i Craig Parry s'imposaven en tres de les quatre cronometrades del programa, mentre que Jan Kopecký i Pavel Dresler només aconseguien aturar abans que ningú altre de la classe en una sola ocasió, amb el què els líders britànics aconseguien ampliaven el gap vers els seus rivals fins arribar als 37,8 segons. D'altra banda una fuita d'aigua deixava fora de combat a Keving Abbring i Sebastian Marshall, amb el que per darrera de Jan Kopecký i Pavel Dresler s'establia un forat de més de 2 minuts i mig vers els francesos Yoann Bonato i Benjamin Boulloud.

En general doncs les distàncies eren prou importants de cara els 64,20 km cronometrats de la darrera jornada, pel que de no succeir-se cap incident, els canvis en les posicions més altes es preveien com a poc probables. D'incidents no n'hi van haver, i Jan Kopecký i Pavel Dresler tancaven el seu concurs al ral·li amb dos escratxs consecutius si bé amb Elfyn Evans i Craig Parry enganxats als seus talons, amb el que la parella britànica s'emportava finalment la victòria, la tercera de la temporada i la qual permetia al pilot gal·lès tenir un marge de 27 punts el finlandès Teemu Suninen i 40 en relació al compatriota d'aquest darrer, Esapekka Lappi.

Evans-Parry i Kopecký-Dresler es repartien a parts iguals els millors temps, però la victòria era pels britànics.

En la classificació reservada als vehicles de 2 rodes motrius, el WRC-3, la primera jornada del ral·li oferia una bonica lluita entre els dos convidats per l'organització, els francesos Laurent Pellier i Benoît Neyret Gigot, amb els seus companys a l'equip de la FFSA, Yohan Rossel i Benoît Fulcrand. Els primers s'imposaven en les dues passades pel primer tram del bucle, i en ambdues ocasions es classificaven com a líders provisionals, mentre que els segons ho feien en les dues passades del tram restant i copiaven el moviment per tal de fer entrada a les dues neutralitzacions de la jornada com a líders provisionals.

Dissabte, si bé cap de les dues formacions es mostraven com les més ràpides de la classe al llarg del bucle matinal, si que Laurent Pellier i Benoît Neyret Gigot rellevaven als seus compatriotes al capdavant de la taula provisional de temps per un estret marge. En sortir de les assistències intermèdies, Yohan Rossel i Benoît Fulcrand mostraven un major encert i amb dos escratxs consecutius, els pilots recuperaven de nou el liderat provisional per un marge de 14,9 segons.

Les distàncies eren curtes i les ganes de guanyar elevades, pel que tots dos equips sortien amb les espases en alt a afrontar les dues últimes proves especials del diumenge; malauradament una averia de frens arruïnava el ral·li a Yohan Rossel i Benoît Fulcrand, els quals en cedir 1 minut en el tram més llarg del recorregut, s'acomiadaven de la primera posició de manera definitiva, pel que finalment la victòria era per a Laurent Pellier i Benoît Neyret Gigot.

En clau de campionat els dos pilots de la FFSA tenien el seu compte a zero, i per tant el seu doblet a la cita nacional era totalment irrellevant, d'altra banda el líder de la provisional, l'italià d'origen romanès Simone Tempestini, completava el recorregut en la quarta posició final i esdevenia campió del món júnior, el que li donava dret a sis proves de cara l'any següent a bord d'un Citroën DS3 R5.

Pellier-Neyret competien per primera vegada a Còrsega i guanyaven la prova.

Sébastien Ogier feia la feina que havia de fer a Còrsega per tal d'esdevenir campió del món sobre sòl sobirà francès, però per desgràcia seva, la tercera posició que finalment aconseguia el seu company de formació Andreas Mikkelsen, impedia que el títol es consumés. D'altra banda, la segona posició que aconseguia Thierry Neuville a la prova, situava al belga en la tercera posició provisional en solitari per 10 punts de marge vers Hayden Paddon.

Pilot
Punts

Sébastien Ogier

195

Andreas Mikkelsen
127

Thierry Neuville

112

En el campionat de constructors, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila completaven amb la seva quarta posició final la victòria que els seus companys hi aconseguien, amb el que Volkswagen tornava a ser la marca en sumar més punts, un fet que no succeïa des de Sardenya. Hyundai, tot i perdre 11 punts amb els alemanys a Còrsega, mantenia remotes opcions al títol en situar-se a 66 punts d'aquests, mentre que per darrera seu el segon equip de Volkswagen superava M-Sport per 4 punts i es classificava en la tercera posició.

Constructor
Punts

Volkswagen

293

Hyundai

227

Volkswagen II

136