Evans-Martin van haver de correr i molt per tal d’aconseguir la victòria.
Canviant la verdor dels frondosos boscos finlandesos per les tonalitats daurades i marronoses pròpies de la tardor, el 70è Ral·li 1000 Llacs finalitzava el diumenge 3 d’octubre de 2021 al seu lloc natural, la ciutat de Jyväskylä. El ral·li, que retornava al panorama després d’un any d’absència arran de la pandèmia per la Covid19, es presentava amb un recorregut format per 19 proves especials cronometrades d’una distància total de 287,11 km, una corda a la que les 43 formacions participants començarien a fer front a partir del divendres 1 d’octubre i que 37 d’elles aconseguirien completar. L’esdeveniment finlandès, que entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, comptava amb 43 parelles de noms en la seva llista d’inscrits, totes les que baixaven per la rampa de sortida.
Tänak-Järveoja ho van intentar tot, però els hi fou impossible tornar a inscriure el seu nom en el palmarès.
En passar 7 minuts de l’1 del migdia, arrancava la primera etapa del ral·li en sortir del parc tancat de Jyväskylä, un escull format per 6 proves especials cronometrades de 89,42 km competitius, llur principal handicap residia en celebrar-se sense assistències mecàniques.
Tal i com venia sent habitual a la ronda finlandesa, l’especial urbana de Harju inaugurava les hostilitats vers el cronòmetre, si bé en aquesta ocasió la cronometrada quedava més ben integrada amb la resta de la primera etapa. Takamoto Katsuta i Aaron Johnston marcaven el millor temps pels carrers de Jyväskylä amb 2 dècimes de segon d’avenç sobre el temps de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i amb 3 i 4 dècimes de segon sobre el temps que els dos darrers guanyadors de les tres últimes edicions hi aconseguien marcar, Esapekka Lappi i Janne Ferm i Ott Tänak i Martin Järveoja respectivament.
En posar rumb a les cronometrades campestres va ser quan realment es van començar a veure els pilots cridats a ser protagonistes. Craig Breen i Paul Nagle s’imposaven en la següent prova especial per davant d’Ott Tänak i Martin Järveoja i els estonis passaven així a liderar la classificació per davant de, precisament, la parella irlandesa. Elfyn Evans i Scott Martin, amb el tercer millor temps a final de tram, passaven a ocupar idèntica posició a la taula.
Ott Tänak i Martin Järveoja es refermaven en la primera posició amb dues victòries de tram consecutives en la tercera i quarta prova especial del dia, mentre que Craig Breen i Paul Nagle feien el mateix en la segona posició amb un segon millor temps així com una altra victòria parcial en la penúltima prova especial programada. Paral·lelament, en aquesta penúltima prova especial, els Toyota Yaris WRC, oficial i privat, dels locals Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i d’Esapekka Lappi i Janne Ferm aconseguien superar el dels britànics Elfyn Evans i Scott Martin i la parella de les illes baixava des de la tercera posició fins a la cinquena.
L’endarreriment de la ronda finlandesa en el calendari suposava un avenç important en l’hora de l’ocàs i per tant la sisena i última prova especial del dia es celebrava de nit, tot i iniciar-se a les 7 en punt de la tarda. En aquestes condicions Elfyn Evans i Scott Martin es retornaven del cop rebut instants abans en forma de victòria de tram, mentre que Craig Breen i Paul Nagle en aturar el cronòmetre amb el tercer millor temps per darrera d’Esapekka Lappi i Janne Ferm, passaven a comandar la provisional.
Completats els 89,42 km cronometrats de la primera etapa, els pilots estaven habilitats a partir de les 9 del vespre a entrar en règim de parc tancat a Jyväskylä, una maniobra que es portava a terme després de les pertinents assistències mecàniques i que s’havia de realitzar abans de 2 quarts d’1 de la nit. En aquells precisos moments, Craig Breen i Paul Nagle eren líders per 2,8 segons de marge vers Ott Tänak i Martin Järveoja, mentre que en relació als Toyota d’Elfyn Evans i Scott Martin, Esapekka Lappi i Janne Ferm i de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, el coixí de segons esdevenia de 6,1, 6,7 i 7,9 segons respectivament.
Les distàncies entre els 5 primers classificats eren curtes i per tant els 151,95 km cronometrats de la jornada sabatina esdevenien molt interessants. Una activitat a la que es donava inici quan mancaven 2 minuts per a 3 quarts de 7 del matí i que es distribuïa al llarg de 9 proves especials, resultants de passar per un bucle de 4 trams pel matí i per la tarda, i que es tancava al capvespre amb una segona passada per l’especial urbana de Harju.
Elfyn Evans i Scott Martin encadenaven 4 victòries de tram al llarg de l’escull matinal i els de Toyota es feien amb la primera posició amb la segona d’elles, per entrar al parc d’assistències de Jyväskylä amb un coixí de 5,6 segons vers Craig Breen i Paul Nagle, autors de 2 segons millors temps i 2 tercers temps escratxs, i de 9,7 segons amb Ott Tänak i Martin Järveoja, 1 segon temps escratx i 2 tercers.
Alhora, en el darrer tram del bucle matinal, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’accidentaven i la gran esperança local es veia obligada a abandonar la competició, cedint el seu quart lloc a uns altres locals, els guanyadors de l’edició de 2017 Esapekka Lappi i Janne Ferm, si bé aquests ja es trobaven a gairebé mig minut dels britànics.
Havent dinat i posat a punt les mecàniques, Ott Tänak i Martin Järveoja reaccionaven, i els estonis s’imposaven en les 3 primeres proves especials de l’escull. Però amb Elfyn Evans i Scott Martin aturant sempre el cronòmetre per darrera seu, l’esforç només els hi servia per superar als seus companys d’equip irlandesos en la classificació. Els britànics vencien en la darrera cronometrada del bucle per tal de recuperar segon i mig al seu marge i portar-lo fins a 9,1 segons, mentre que pels carrers de Jyväskylä els de Hyundai i Toyota feien taules en aconseguir-hi l’escratx ex-aequo.
Retornant a la darrera prova especial del bucle post-meridional, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe es veien obligats a abandonar quan eren cinquens a la taula provisional i per davant dels seus màxims rivals en la cursa pel títol, els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, per una avaria en el radiador arran d’haver recepcionat massa fort un salt.
Superada l’etapa més llarga del programa, els pilots podien entrar en règim de parc tancat a partir d’1 quart de 10 del vespre, una maniobra que s’havia de realitzar abans de 2 quarts d’1 de la nit, tal i com havia passat la jornada anterior, i després d’haver passat per les pertinents assistències de final d’etapa. En aquells moments, Elfyn Evans i Scott Martin encapçalaven la classificació per 9,1 segons amb Ott Tänak i Martin Järveoja i per 19,5 segons amb Craig Breen i Paul Nagle. Esapekka Lappi i Janne Ferm, que buscaven un bon resultat per tal de recuperar un seient en la màxima categoria la próxima temporada, eren quarts a 44,8 segons dels britànics i amb més d’1 minut i mig de marge amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.
L’absència d’unes assistències retornava al programa en la jornada dominical, si bé en aquesta ocasió l’escull només estava conformat per 4 proves especials, bucle de 2 trams a doble passada, de 45,74 km cronometrats, dels que els seus darrers 11,12 km es corresponien al Power Stage.
Ott Tänak i Martin Järveoja intentaven mantenir viu el seu pols amb Elfyn Evans i Scott Martin i els estonis s’imposaven en la primera prova especial del dia per davant dels britànics, emperò els resultats s’invertirien ràpidament a favor dels de Toyota, qui tancaven el seu concurs a la ronda finlandesa amb 3 victòries de tram, Power Stage inclòs, just per davant dels de Hyundai.
En quan les manetes dels rellotges finlandesos indicaven que era 1 quart de 3 de la tarda, a Jyväskylä tenia lloc la cerimònia del podi, en la que Elfyn Evans i Scott Martin hi pujaven al seu graó més alt en completar els 287,11 km cronometrats del programa amb un temps de 2 hores 19 minuts i 13,7 segons, un registre que reduïa en 14,1 segons l’aconseguit per Ott Tänak i Martin Järveoja i en 42,2 segons el de Craig Breen i Paul Nagle.
Molt incisius en la primera meitat de prova, Breen-Nagle es van desinflar en la segona.
En categoria WRC2, Mads Østberg i Torstein Eriksen s’alçaven com els primers líders de la classe en imposar-se en l’especial urbana de Harju, una posició d’honor que els noruecs conservarien fins a la penúltima prova especial del divendres, gràcies a repetir la victòria de tram en la primera passada per l’especial més llarga de l’etapa, tercera cronometrada del dia. Ja en la darrera cronometrada de la jornada, i després d’haver acumulat 3 victòries parcials de 6 possibles, Teemu Suninen i Mikko Markkula rellevaven als de Citroën a bord del Volkswagen Polo R5 GTi que els locals havien arrendat a Printsport.
Els finlandesos entraven en règim de parc tancat el divendres al vespre amb un marge de 8,2 segons vers els noruecs de la firma francesa i de 13,7 segons vers els russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, qui després de l’experiment grec amb M-Sport, retornaven al seu cotxe sortit de Wolsfburg. Fora de les posicions de podi s’hi trobava el duel fratricida entre els Hyundai i20 Rally2 d’Oliver Solberg i Craig Drew i de Jari Huttunen i Mikko Lukka, qui estaven separats en tan sols 9 dècimes de segon i a 34,4 segons dels líders.
La jornada sabatina seguia més o menys el mateix patró de la jornada anterior, amb un repartiment a parts iguals de les victòries de tram entre els líders finlandesos amb els seus perseguidors noruecs. Paral·lelament, i al llarg de l’escull matinal, queien d’aquestes primeres posicions Oliver Solberg i Craig Drew per accident en la primera prova especial i Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov per excés de punxades en la tercera prova especial.
Amb aquests dos abandonaments matinals, Jari Huttunen i Mikko Lukka prenien la tercera posició provisional, i precisament els de Hyundai mantenien la igualada de victòries parcials entre primers i segons classificats en imposar-se en la segona passada per la cronometrada de Harju.
Res estava encara decidit de cara als 45,74 km cronometrats de la darrera jornada dominical, doncs 8,0 segons separaven a Teemu Suninen i Mikko Markkula de Mads Østberg i Torstein Eriksen, mentre que als locals Jari Huttunen i Mikko Lukka calia anar-los a trobar a 1 minut i 34,2 segons del temps dels seus compatriotes.
El ball de segons entre els dos primers classificats encara es va mantenir en la primera meitat d’etapa, si bé en la seva segona meitat, Teemu Suninen i Mikko Markkula s’asseguraven la victòria amb 1 escratx i un segon millor temps per darrera dels reenganxats Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov.
Així doncs, completada l’activitat programa, Teemu Suninen i Mikko Markkula aconseguien la seva primera victòria de la temporada i la primera des de que havien sortit de l’òrbita d’M-Sport per un marge de 15,7 segons amb Mads Østberg i Torstein Eriksen i d’1 minut i 51,9 segons en relació a Jari Huttunen i Mikko Lukka.
A efectes de campionat, Mads Østberg escurçava distàncies sobre Andreas Mikkelsen, absent a la ronda finlandesa, fins als 8 punts i amb 6 participacions tots dos, si bé el segon tenia per descomptar el zero de Sardenya i el primer comptava com a pitjor resultat acumulat el vuitè aconseguit a Grècia.
Suninen-Markkula demostraven que havia valgut la pena sortir d’M-Sport.
En categoria WRC3, Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen completaven la primera jornada amb 4 victòries de tram i 2 segons millors temps, un rendiment excel·lent que els situava al capdavant de la categoria des d’un primer moment i que els hi mantenia en el transcurs de tota l’etapa per tal d’entrar al parc tancat de Jyväskylä amb 17,1 segons de marge vers els seus compatriotes Mikko Heikkilä i Topi Luthinen i 29,5 segons amb Teemu Asunmaa i Marko Salminen. Cinquens i primers estrangers eren els espanyols Pepe López i Borja Odriozola a gairebé 2 minuts dels líders locals.
Els líders no afluixaven al llarg del dissabte, i a Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen només se’ls hi escapaven dues victòries de tram al llarg de tota la jornada per tal de retornar al parc tancat havent ampliat el coixí fins a 1 minut vers els seus compatriotes i perseguidors.
Centrant-nos en el grup perseguidor, gràcies a un segon i tercer millor temps, així com un escratx ex-aequo amb els líders en la tercera prova especial, Eerik Pietarinen i Annti Linnaketo escalaven des de la quarta posició fins a la segona plaça provisional; un rendiment que provocava la reacció de Mikko Heikilä i Topi Luthinen que amb la victòria de tram en la darrera cronometrada matinal, recuperaven la segona posició.
En la segona passada pel bucle, Mikko Heikilä i Topi Luthinen iniciaven l’escull desmarcant-se dels seus perseguidors, però gràcies al millor temps compartit amb els líders en la segona passada per la cronometrada urbana de Harju, Eerik Pietarinen i Antti Linnaketo tornaven a escurçar distàncies vers la posició de plata, per tal d’entrar en el parc tancat a 8,4 segons d’aquesta plaça i a 1 minut i 9,2 segons del lideratge. En una classificació molt estreta, Teemu Asunmaa i Marko Salminen eren quarts a 16,6 segons de la darrera de les posicions de podi.
L’elevada tensió entre els pilots finlandesos ben d’hora es cobraria el seu preu, doncs en el transcurs de la segona prova especial dominical, tan Eerik Pietarinen i Antti Linnaketo, així com Teemu Asunmaa i Marko Salminen, tercers i quarts de la classificació provisonal, causaven baixa per accident, habilitant a Lauri Joona i Mikael Korhonen a ocupar la darrera de les posicions de podi, un cop que els finlandesos havien aconseguit superar als espanyols Pepe López i Borja Odriozola al llarg del dissabte.
La classificació que en resultava d’aquest desastre era pràcticament definitiva donades les grans distàncies que els separaven i els escasos quilòmetres cronometrats que aquests tenien per endavant, pel que els pilots es deixaren de negligències, amb un cert repunt al Power Stage final, el qual seria guanyat pels estonis Egon Kaur i Silver Simm per davant de la parella espanyola, així com els guanyadors de l’esdeveniment, Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen.
Els finlandesos aconseguien la victòria a la cita domèstica per 1 minut i 1,3 segons de marge vers Mikko Heikilä i Topi Luthinen i per 4 minuts i 56,5 segons amb Lauri Joona i Mikael Korhonen, una victòria que, transportada a la provisional del certamen, situava al jove Emil Lindholm en la tercera posició provisional a 54 punts de Yohann Rossel i a 39 punts de Kajetan Kajetanowicz.
Lindholm-Hämäläinen es coronaven a Jyväskylä.
La victòria perfecta que Elfyn Evans aconseguia sobre les ràpides pistes de grava finlandeses, unida al resultat discret de Sébastien Ogier i al zero de Thierry Neuville, refermava al pilot gal·lès en la segona posició provisional de la taula i el deixava de nou en situació de lluitar per la primera plaça en la recta final del calendari en trobar-se a 24 punts del seu company provençal.
Pilot |
Punts |
 Sébastien Ogier
|
|
 Elfyn Evans |
166 |
 Thierry Neuville
|
|
Tot i que Hyundai situava a dos dels seus cotxes sobre el podi finlandès, el cert era que Toyota gràcies a la victòria absoluta i de tram del Power Stage, combinada amb el 4t lloc en constructors de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, aconseguia ampliar tímidament les distàncies amb els seus rivals coreans en la cursa cap al títol. Per la seva banda, M-Sport seguia fent de comparsa un esdeveniment més.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 Hyundai
|
|
 M-Sport
|
|
Petter Solberg 
Carlos Sainz 
Citroën
Ford
Subaru
Jari-Matti Latvala 