Waldegård-Thorszelius salvaven els mobles de Lancia.

El Ral·li de Sanremo 1975, va posar final a la seva 17ena edició el dissabte 4 d'octubre de 1975 a la mateixa ciutat que dona nom a la prova italiana que figurava com a vuitena cita en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, per llavors integrada per un total de 10 ral·lis. 118 van ser els equips que s'hi van inscriure, prenent tots ells la sortida el dimecres 1 d'octubre cap a les 37 especials cronometrades de 977,00 km de distància que tan sols 54 aconseiguirien superar.

Verini-Rossetti poc van poder fer vers el Lancia Stratos HF .

La prova es trobava dividida en dues etapes on les especials d'asfalt amb seccions de terra era la principal característica de la prova, si bé també existien trams 100 % d'asfalt, així com trams integrament de terra, l'elecció de pneumàtics sempre suposava un compromís per als pilots, més quan la pluja feia acte de presència.

En la primera de les etapes disputades, i ja des de la primera especial cronometrada es varen començar a viure baixes d'entitat a la prova, els primers en caure van ser Simo Lampinen i Silvio Maiga, que trencava la suspensió del seu Lancia Beta Coupé, cotxe que introduia com a novetat en competició l'us de la servodirecció, i Timo Mäkinen i Henry Liddon, els quals pilotaven un Ford Escort RS1800 que havia estat preparat per a competir el Tour de France Auto, amb la principal característica de portar uns passos de roda molt més amples que permetien instal·lar rodes de major amplitud; però aquest va ser el taló d'Aquiles d'ambdós Ford que van prendre la sortida, una mala organització amb Dunlop, proveïdor de pneumàtics dels cotxes, va deixar als dos cotxes sense rodes de recanvi pel que tots dos cotxes abandonarien a la primera punxada, fet que li va passar a Mäkinen-Liddon en la primera especial cronometrada i que li va passar a Roger Clark i Jim Porter a la cinquena especial cronometrada, malmetent tots dos la transmissió en intentar proseguir la marxa.

En la tercera especial cronometrada la junta de culata de l'Opel Ascona de Rauno Aaltonen i Claes Billstam deia prou i deixava a la parella finlandeso-sueca a l'estacada, així com a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que en la quarta especial cronometrada veien com la caixa de canvis del seu Fiat 124 Abarth Rallye es trencava i prenien abans d'hora el camí cap al parc tancat.

Tot aquest seguit de baixes permetia a Sandro Munari i Mario Manucci encapçalar ràpida i cómodament la prova a bord del seu Lancia Stratos HF per davant dels seus companys d'equip els suecs Björn Waldegård i Hans Thorszelius els quals pilotaven un cotxe dotat de 12 vàlvules enlloc de les 24 dels transalpins. Els italians Maurizio Verini i Francesco Rossetti amb un FIAT 124 Abarth Rallye i Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini amb el tercer dels Stratos HF encapçalaven el grup perseguidor.

Despré d'un impàs de calma les incidències van tornar a caracteritzar la prova, quan en la setzena especial cronometrada, d'un total de 28 que formaven la primera etapa, Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne trencaven la transmissió del seu Alpine-Renault A110, els quals lluien un color groc per desig exprés de la casa mare, Renault, i quan també Alcido Paganelli i Ninni Russo patien una expectacular sortida de pista amb el seu FIAT 124 Abarth Rallye abandonaven el ral·li.

Més tard, en les últimes especials, el motor del nou Opel Kadett Grup 4 de Walter Röhrl i Jochen Berger, un cotxe que per manca de temps de fet era un Ascona muntat sobre un 200 kg més lleuger Kadett, deixava de funcionar mentre que Pinto-Bernacchini patien una trencadissa de cilindres en el V6 d'origen Ferrari que muntava el seu Lancia Stratos HF, això permetia que els dos Stratos oficials que encapçalaven la prova es desmarquessin ja en 3 minuts del seu més immediat perseguidor, el 124 Abarth Rallye de Verini-Rossetti.

En la última cronometrada va arribar l'últim cop de teatre, quan Munari-Manucci patien una punxada en l'eix posterior del seu cotxe, però els Stratos tenien l'inconvenient que les rodes del davant i les del darrere eren diferents, utilitzant una roda universal com de recanvi, per desgràcia dels transalpins, en les últimes assistències enlloc de la universal s'hi va instal·lar una d'anterior i aquesta no va poder ser fixada adequadament en el tren posterior provocant que al cap d'uns metres de rependre la marxa, patissin una sortida de pista que els deixava fora de competició.

Amb tot aquesta série de baixes viscudes en la primera etapa, la segona etapa de 336 km de distància sobre asfalt i 60 sobre terra l'afrontaven un total de 53 equips, la qual es va viure amb una relativa calma i sense baixes entre els principals pilots que afrontaven la prova dels Alps Marítims Italians, si bé Björn Waldegård i Hans Thorszelius que afrontaven la jornada amb 57 segons d'avantatge vers a Maurizio Verini i Francesco Rossetti, al llarg de la mateixa van aconseguir anar incrementant el seu avantatge fins establir-lo en 2 minuts i 48 segons a la conclusió de la prova.

Per a Waldegård-Thorszelius, aquesta suposava la seva segona victòria en el mundial de ral·lis després de l'aconseguida al Ral·li de Suècia d'aquell mateix any, mentre que per Verini-Rossetti el seu segon podi en el campionat. A 36 minuts i 12 segons dels guanyadors, completava el podi Jean-Luc Thérier i Michel Vial amb l'únic dels Alpine-Renault A110 supervivent.

Thérier-Vial, afavorits per les nombroses baixes, van completar el recorregut en tercera posició.

L'any 1975 l'únic campionat que es celebrava era el de marques, en el que Lancia gràcies a la tercera victòria de la temporada es desmarcava al capdavant de la general amb 75 punts per 58 dels seus cosins de FIAT. Opel aconseguia mantenir la seva tercera posició en el campionat gràcies a la victòria en Grup 1, mentre que Alpine-Renault s'acostava a la seva posició amb el podi de Thérier-Vial.

Constructor
Punts

Lancia

75

FIAT

58

Opel

47

Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1397 centímetres cúbics (76,00 mm de diàmetre - 77,00 mm de carrera).

Potència

140 CV a 8200 rpm

Canvi

Manual de 5 velocitats

Transmissió

Tracció a les rodes anteriors.

Longitud

3543 mm

Amplada 1525 mm
Alçada

1380 mm

Distància entre eixos 2427 mm
Pes mínim 850 kg

 

Quan passaven dos minuts de dos quarts de vuit del vespre del dimarts 4 d’octubre de 1977 s’iniciava el 19è Ral·li Sanremo, i amb ell el Renault 5 Alpine feia el seu debut oficial en la màxima competició mundial de l’especialitat.

Homologat com a cotxe de Grup 2, el seu rol no era el de lluitar per la victòria, malgrat tot Renault hi desplaçava dues unitats oficials del cotxe confiades en mans de Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié i de Guy Fréquelin i Jacques Delaval. Els primers aconseguirien completar la ronda transalpina en setena posició i com els segons en Grup 2, mentre que els segons haurien d’abandonar la prova abans de completar tot el recorregut per averia elèctrica.

Al RAC Rally totes dues unitats desplaçades fins a les illes britàniques haurien d’abandonar la cita, però l’any 1978 s’iniciava amb un sonat segon i tercer lloc de les dues parelles oficials a la ronda inaugural, el 46è Ral·li Monte-Carlo. Al Bandama d’aquella mateixa temporada, així com al Tour de Corse de 1979, Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié aconseguirien dues noves places de podi que permetrien elevar la xifra total fins a 4 podis en els 8 esdeveniments del mundial de ral·lis, en els que el cotxe competiria com oficial de Renault.

Röhrl-Geistdörfer guanyaven el ral·li imposant-se en tres quartes parts de les especials cronometrades.

Desena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, i per tant penúltima cita de la temporada, el 27è Ral·li de Sanremo finalitzava a la ciutat que li donava nom el divendres 4 d'octubre de 1985. El ral·li s'inicava amb els 98 equips inscrits presents a la rampa de sortida, ubicada a Sanremo també, el diumenge 29 de setembre per tal de fer front a un recorregut dividit en 4 jornades i amb un total de 45 proves especials cronometrades de 687,78 km de distància, que 33 equips aconseguirien superar. La cita italiana era puntuable per als campionats de pilots i constructors.

Amb el títol a la butxaca, Salonen-Harjanne no van arriscar el més mínim.

Atenent les queixes dels pilots participants en anteriors edicions, la prova per excelència de caràcter mixte en la present edició no tindria més especials nocturnes sobre terra, deixant les especials de nit per la quarta i última etapa integrament celebrada sobre asfalt.

La primera jornada del ral·li, celebrada el dilluns 30 de setembre, era tanmateix mixta també, amb 4 primeres proves cronometrades sobre asfalt i quatre més que completaven les vuit programades sobre terra. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer aconseguien el primer escratx del ral·li ex-aequo amb els recentment proclamats campions mundials Timo Salonen i Seppo Harjanne, deixant doncs la parella d'Audi i de Peugeot com a líders.

En la segona especial cronometrada del ral·li els pilots francesos de Peugeot Bruno Saby i Jean-François Fauchille, desfeien la igualada en aconseguir el millor registre i situar-se provisionalment al capdavant de la general provisional, reclamant així el seu protagonisme i un seient oficial de cara la següent temporada. Novament un empat en el millor temps entre Walter Röhrl i Christian Geistdörfer amb Timo Salonen i Seppo Harjanne en la tercera cronometrada, situava als primers altre cop al capdavant de la taula, situació que es revertiria en la quarta prova cronometrada i última d'asfalt fins la quarta jornada amb el segon escratx del dia de Bruno Saby i Jean-François Fauchille.

Amb l'arribada de la terra apareixia una averia electrònica en el Peugeot 205 T16 E2 de Bruno Saby i Jean-François Fauchille, els quals mica en mica anirien cedint segons vers Walter Röhrl i Christian Geistdörfer i Timo Salonen i Seppo Harjanne, els quals es repertirien a parts iguals els 4 trams que restaven per arribar a Tirrenia a quarts de deu del vespre amb els alemanys d'Audi al capdavant de la provisional per 12 segons de marge vers Timo Salonen i Seppo Harjanne. Bruno Saby i Jean-François Fauchille, disgustats per l'averia, es situaven en tercera posició provisional a 1 minut i 28 segons de la parella germànica a la neutralització de l'etapa, deixant darrera seu els quatre Lancia 037 presents a la prova que manifestaven tenir problemes de pilotatge, tant els dos oficials en mans dels finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki i Henri Toivonen i Juha Piironen, com els dos del Jolly Club confiats als italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero i Dario Cerrato i Giuseppe Cerri.

Des de Tirrenia a les 6 del matí, per tal d'evitar la nit, els 69 equips supervivents de la primera jornada es disposaven a enfilar camí cap a la Toscana, on 15 proves especials cronometrades de 190,17 km de distància els aguardaven. Els líders provisionals del ral·li, Walter Röhrl i Chrstian Geistdörfer, aconseguien imposar-se consecutivament en les 12 primeres cronometrades. Timo Salonen i Seppo Harjanne, que pagaven cara la seva absència al Sanremo des del 1981, trencaven la ratxa triomfant dels pilots d'Audi en marcar el millor temps en la tretzena cronometrada del dimarts, deixant les distàncies entre els dos equips en 1 minut i 25 segons, no massa distància tenint en compte la ratxa dels germànics.

Malhauradament pels finlandesos de Peugeot, quan només mancaven dues cronometrades per completar la jornada, punxaven una roda del seu Peugeot 205 T16 E2, la qual s'acabaria desllandant, fent-los perdre en l'incident més de 3 minuts i pràcticament tota opció a victòria ja que a la neutralització de la segona etapa hi arribaven a 4 minuts i 37 segons dels líders. Tanmateix Walter Röhrl i Christian Geistdörfer també punxaven una roda en aquesta recta final de la jornada, però la parella líder amb prou feines cedia uns segons doncs aquesta es produia cap al final de l'especial.

Per darrera 3 dels 4 Lancia 037 presents a la cita aprofitaven els dos minuts que es deixaven Bruno Saby i Jean-François Fauchille en patir una sortida de pista per guanyar una posició, baixant els francesos fins a la sisena posició provisional, mentre que el cotxe oficial de Markku Alén i Ilkka Kivimäki s'instalava en posicions de podi a 5 minuts i 51 segons dels primers classificats, per darrera d'ells vindrien els seus companys d'equip Henri Toivonen i Juha Piironen i els italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero amb la unitat semioficial del Jolly Club.

Si bé no es van registrar baixes importants al llarg de l'etapa, els campions europeus Dario Cerrato i Guiseppe Cerri, si que varen protagonitzar un incident força rellevant que va obligar a neutralitzar la penúltima prova especial al seu pas. La parella italiana derrapava massa en entrar en un revolt, provocant que la part posterior del seu Lancia 037 impactés contra un mur en el que un espectador s'hi trobava apoiat, si bé els pilots del Jolly Club van continuar el seu camí fins a la línia de fi de tram, l'espectador va haver de ser evacuat fins a l'hopistal de Siena i per tant en conseqüència el tram neutralitzat.

Des de la Plaça del Palio de Siena, els 44 equips que hi havien arribat el vespre anterior emprenien a partir de les 6 del matí del dimecres 2 d'octubre el camí cap a les 11 proves cronometrades de terra per la Toscana que la organització els hi havia programat, i que després amb un llarg enllaç per autopista els retornaria a Sanremo la mitjanit del dijous. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, van seguir extenent el seu marge al capdavant de la provisional en impsar-se en 10 d'elles, és a dir tots els escratxs llevat d'un en el que el millor temps era novament per a un cotxe de tracció integral, el Peugeot 205 T16 E2 de Timo Salonen i Seppo Harjanne.

Tot plegat permetia als alemanys afrontar la quarta i última etapa amb 5 minuts i 52 segons de marge vers Timo Salonen i Seppo Harjanne, una jornada que era integrament nocturna i el més important sobre asfalt, terreny en el que l'Audi Sport Quattro E2 dels líders es movia amb més dificultat donat el seu gran pes malgrat tenir una potència que fregava els 500 CV. Per darrera Miki Biasion i Tiziano Siviero pressionaven a Henri Toivonen i Juha Piironen, els quals es trobaven separats per només 8 segons, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki semblaven estar en una còmode tercera posició a 3 minuts i 25 segons dels seus compatriotes de Peugeot i amb 1 minut i 39 segons d'avantatge vers els seus companys d'equip.

Amb gairebé tot un dia de descans, el dijous a les 21h es donava la sortida des de Sanremo als 39 equips que seguien actius en el ral·li per tal d'afrontar les últimes 10 proves especials cronometrades d'asfalt amb una corda de 247,12 km de distància. La jornada començava malament, quan un incendi obligava a cancelar la primera passada pel tram de Ronde, primera especial en el programa. La consequent evacuació del públic i el fet que la segona i tercera especial programada fossin novament dues passades adicionals per Ronde, va endarrerir el programa.

Tot i que no partien com a favorits, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer aconseguien el seu 29è i últim escratx en l'especial Ronde 2, primera especial cronometrada que es celebrava, mentre que en la següent passada pel tram, Timo Salonen i Seppo Harjanne eren capaços de reduir el seu temps de la passada anterior per Ronde i s'adjudicaven l'escratx. A partir de llavors el ral·li va tenir només un dominador, el Lancia 037 número 1 de Henri Toivonen i Juha Piironen. En un terreny més adequat per al seu cotxe de propulsió com era l'asfalt, els finlandesos sorprenien a fins i tot als seus companys d'equip Markku Alén i Ilkka Kivimäki a qui els rellevaven de la última posició de podi en aconseguir consecutivament els 7 últims escratxs del ral·li.

Miki Biasion i Tiziano Siviero es van veure privats de qualsevol protagonisme quan penalitzaven 13 minuts per averia, el que els suposava caure per darrera dels seus companys d'equip Dario Cerrato i Guiseppe Cerri. Pitjor fortuna van tenir la parella francesa de Peugeot, Bruno Saby i Jean-François Fauchille, que es van veure obligats a abandonar el ral·li en la tercera especial programada en trencar el motor del seu cotxe, aquest va ser pràcticament l'únic abandonament rellevant del ral·li i va esmorteir la caiguda de Miki Biasion i Tiziano Siviero que aconseguien completar la cita italiana en sisena posició final.

Sense més, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer completaven el divendres a quarts de 9 del matí les 43 especials cronometrades que s'arribaven a celebrar en primera posició, amb un temps total de 7 hores 10 minuts i 10 segons, Timo Salonen i Seppo Harjanne, que a l'arribada declarava irònicament que era terrible per a un campió mundial acabar un ral·li en segona posició, ho feia amb un retard acumulat de 6 minuts i 29 segons vers la parella d'Audi. Henri Toivonen i Juha Piironen completaven el podi a 7 minuts i 52 segons dels guanyadors, en la que seria la última aparició oficial del Lancia 037, doncs el debut del nou Lancia Delta S4 de tracció integral, que s'esperava per la cita local, estava al caure.

Sobre l'asfalt, Toivonen-Piironen remuntaven per instal·lar-se al podi.

La segona plaça aconseguida per Timo Salonen, permetia al ja proclamat campió mundial descartar un dels seus tercers llocs aconseguits a l'inici de temporada com un dels seus pitjors resultats, amb el que el seu lideratge es feia encara més patent donada l'absència de Stig Blomqvist, màxim perseguidor del finlandès en la taula. Walter Röhrl, que no guanyava un ral·li mundialista des del Monte-Carlo'84, feia una important escalada de posicions per situar-se en tercer lloc superant al lesionat Ari Vatanen.

Pilot
Punts

Timo Salonen

127

Stig Blomqvist
75

Walter Röhrl

59

Peugeot arribava a Itàlia amb el títol de constructors amb un domini inqüestionable, com demostra que la seva segona posició suposava no guanyar un ral·li per tercera vegada en la temporada i igualaven el que per llavors era el seu pitjor resultat acumulat, el segon lloc del Tour de Corse. Audi per la seva banda, maquillava una temporada plena de podis amb la seva primera victòria, que els acostava a Peugeot si bé el títol ja estava decidit. Lancia, amb el seu tercer podi de la temporada i segon consecutiu, superava a Nissan en la última plaça del podi per només 2 punts.

Constructor
Punts

Peugeot

142

Audi

126

Lancia

52

Loeb-Elena tornaven a guanyar a Tarragona i feien un pas endavant cap al sisè títol.

Com venia sent tradicional en les darreres edicions de la cita catalana, la població de Salou acollia el diumenge 4 d'octubre de 2009 la cerimònia de clausura d el 45è Ral·li Catalunya-Costa Daurada, onzena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, que sota puntuabilitat pels certàmens reservats a pilots, constructors i mundial júnior, aconseguia atreure l'interés de fins a 80 equips per a formalitzar la seva inscripció. D'aquests, 70 es van personar a la rampa de sortida el dijous 1 d'octubre per tal d'afrontar les 18 proves cronometrades de 353,62 km de distància que el RACC els hi havia disposat en el recorregut. 52 equips participants van aconseguir completar-les.

Sordo-Martí van tenir el plaer de dominar en els compassos inicials, després va tocar fer d'escuder.

El ral·li s'iniciava amb la jornada més llargues de totes en quan a distància cronometrada es refereix, tres trams agrupats en un bucle que es celebraven en dues ocasions cadascun formaven l'etapa, la qual totalitzava 131,76 km de lluita contra el crono. La nit prèvia a l'inici del ral·li la pluja es va deixar notar en abundància, el que es va traduir en forces humitats matutines; en aquestes condicions els espanyols de Citroën Dani Sordo i Marc Martí arriscaven més que ningú i s'imposaven consecutivament en les quatre primeres proves cronometrades, mentre que per darrera seu s'hi instalaven els seus caps de files a l'equip dels dos galons, Sébastien Loeb i Daniel Elena, amb tres segons temps escratx i un tercer temps escratx, el que els deixava a 4,9 segons dels líders provisionals.

En les dues últimes especials els campions mundials van demostrar el perqué dels seus 5 títols acumulats, i amb dos escratxs consecutius, aconseguien fer entrada al parc tancat de Port Aventura a només 1,6 segons dels seus companys d'equip. Per darrera Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen no perdien massa terreny vers els dos favorits de Citroën i completaven la jornada a 34,2 segons de la parella cantabro-catalana, mentre que Petter Solberg i Phil Mills, que es posaven per primera vegada en la seva carrera al volant d'un Citroën C4 WRC, ho feien en la quarta plaça a 59,7 segons i amb grata diferència vers els més experimentats sobre el cotxe francès, els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

La segona etapa de la cita catalana, celebrada integrament en dissabte, afegia 127,98 km cronometrats al recorregut del ral·li al llarg de sis proves especials, les quals, com en l'etapa anterior, a la seva vegada s'agrupaven en dos bucles de tres trams entre els que hi destacava el tram del Priorat i la Ribera d'Ebre, el més llarg de tot el programa amb 38,27 km de distància. Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aconseguien el millor temps i en retallar 1,6 segons als seus companys, tots dos Citroën C4 WRC passaven a compartir el liderat amb el mateix temps total.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aturaven el crono abans que els seus dos cotxes oficials de la marca francesa en la segona prova sabatina, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena feien el mateix per dues dècimes de segon vers els seus companys d'equip locals, el que els deixava coma líders en solitari per idéntic marge. En la tercera i última especial del bucle matinal Dani Sordo i Marc Martí tornaven al liderat en marcar-hi el millor temps i llevar 1,1 segons als seus companys, el que suposava fer entrada al reagrupament per 9 dècimes de segon de marge.

Mentrestant Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen es veien incapaços de marcar un ritme tan fort com els Citroën oficials i veien com el gap vers els dos cotxes que els precedien s'obria en 10 segons més. Amb aquestes distàncies tan curtes, Olivier Quesnel, director esportiu de Citroën, donava consignes als seus pilots per a que finalitzessin les hostilitats entre ells i imperès el sentit comú, doncs Sébastien Loeb s'hi estava jugant el sisé títol mundial i calia beneficiar a l'alsacià, a part que de rubricar el doblet, la marca dels dos galons aconseguiria també la corona de constructors.

En la represa Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven el millor temps en la segona passada per l'especial reina del ral·li, mentre que Dani Sordo i Marc Martí obrien en 1,2 segons el forat que els separava dels seus companys d'equip, alegrant els aficionats que s'aplegaven a les cunetes tarragonines, i que es creien que els seus pilots favorits seguien estant en disposició de lliutar per la victòria.

Sébastien Loeb i Daniel Elena feien seu el millor crono en la cinquena especial cronometrada sabatina per escurçar en 1 segon les distàncies vers els líders provisionals, mentre que en la sisena l'honor corresponia al Citroën C4 WRC privat de Petter Solberg i Phil Mills. Tanmateix en aquesta darrera especial es feien efetives les ordres d'equip i Dani Sordo alçava el peu de l'accelerador el just i necessari a les acaballes de la cronometrada per a cedir el testimoni del liderat als seus caps de files, Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Així doncs, amb força malestar entre els aficionats, Sébastien Loeb i Daniel Elena retornaven a Salou amb 1,5 segons de marge vers Dani Sordo i Marc Martí, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen es mantenien en la tercera plaça a 48,5 segons dels líders, truncant així els plans de Citroën que havien cedit un C4 WRC a Petter Solberg i Phil Mills per a l'ocasió per tal d'intentar restar quans punts fossin possibles al finlandès de Ford.

El programa de la tercera i última etapa del ral·li seguia el model vist en les dues anteriors, és a dir un bucle de tres trams que es celebrava en dues ocasions, amb una distància total cronometrada de 93,88 km. Dani Sordo i Marc Martí s'imposaven en la primera cronometrada, mentre que Petter Solberg i Phil Mills s'hi envirollaven acomiadant-se pràcticament de qualsevol opció de donar caça a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, els quals a Riudecanyes s'anotaven el segon millor registre a 7 dècimes del pilot càntabre i el seu copilot barceloní.

Petter Solberg i Phil Mills es recuperaven de l'ensurt  imposant-se en la segona prova especial, cronometrada que va haver de ser neutralitzada al pas dels britànics Paul Bird i Ian Windress, els quals hi patien una sortida de pista a bord del seu Ford Focus RS WRC'08 lesionant a dos aficionats; en un principi las lesions que aquests van patir semblaven revertir certa gravetat , el que va obligar a l'ambulància a entrar al tram i per tant neutralitzar-lo.

Sébastien Loeb i Daniel Elena tancaven el bucle matinal amb el millor temps, mentre que en les segones passades per les especials Petter Solberg i Phil Mills s'anotaven dos escratxs més i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien el seu primer millor temps en la darrera ocasió que tenien. Entretant els dos Citroën C4 WRC oficials relaxaven el ritme, força més notori en el cas de Dani Sordo i Marc Martí per tal de no comprometre la victòria dels seus companys d'equip, així com Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen que volien assegurar la bona posició assolida.

Retornant de nou a Salou doncs, el ral·li es donava per finalitzat amb la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals invertien un temps total de 3 hores 22 minuts i 14,7 segons en recòrrer els 353,62 km cronometrats del programa, 12 segons menys que els escuders seus escuders a Citroën, Dani Sordo i Marc Martí. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen per la seva banda tancaven el podi català a 54,1 segons dels guanyadors.

Hirvonen-Lehtinen es defensaven prou bé sobre l'asfalt català i aconseguien per mèrits propis el 3r lloc.

Entre els participants més joves enrolats en el J-WRC, la prova es planteja en els seus compassos inicials com una lluita entre els dos Citroën C2 S1600 del neerlandès Hans Weijs i el seu copilot belga Bjorn Degandt i el dels txecs Martin Prokop i Jan Tománek, amb dos escratxs favorables als primers i un escratx als ja proclamats campions mundials en el tercer tram del bucle matinal. En la represa la parella campiona s'anotava els tres millors registres possibles i feia entrada al parc tancat amb 12 segons de coixí.

Dissabte la tónica de la tarda del divendres es mantenia i la parella txeca s'anotava el millor temps en els tres trams cronometrats del bucle matinal, peró en la primera segona passada sabatina, els líders patien un fort accident, el que els obligava a abandonar el ral·li alhora que deixaven el testimoni del liderat als protegits de la Federació Neerlandesa d'Automobilisme, Hans Weijs i Bjorn Degandt. Aquests guanyaven en dos de les tres proves especials de la tarda per davant dels catalans Jordi Martí i Gabriel Sanchez, els quals es classificaven en la segona posició a més de 2 minuts i mig dels líders.

La jornada dominical va tenir poca història, pel que el pilot neerlandès i el seu copilot belga s'acabaven anotant la victòria, una victòria intrascendent, doncs Martin Prokop ja era campió del certàmen des del mes d'agost a la sortida del Ral·li 1000 Llacs. Hans Weijs per la seva banda feia un important pas endavant al campionat i completava la temporada en la cinquena posició a 1 punt del seu company d'equip Kevin Abbring.

Weijs-Degandt aprofitaven la baixa de Prokop-Tománek per adjudicar-se la victòria.

En el campionat de pilots la classificació s'estrenyia molt amb els resultats de la cita catalana, doncs la combinació de la victòria de Sébastien Loeb amb la tercera plaça de Mikko Hirvonen, deixava als dos aspirants al títol mundial separats per 1 sol punt a l'espera de celebrar el darrer ral·li de la temporada, Gales. Dani Sordo per la seva banda rubricava el seu sisè podi de la temporada i feia seva la tercera posició final en disposar de 21 punts d'avantatge vers Jari-Matti Latvala.

Pilot
Punts

Mikko Hirvonen

84

Sébastien Loeb
83

Dani Sordo

58

Citroën s'anotava el seu cinquè doblet consecutiu a la cita catalana, quart en el que Sébastien Loeb i Daniel Elena, juntament amb Dani Sordo i Marc Martí n'eren els protagonistes, peró aquest cobrava especial importància en quan donava a la marca francesa el seu cinquè títol mundial. En l'altre lluita de la taula, malgrat que l'equip junior de Citroën només aconseguia posar un dels seus cotxes en la línia de meta, aquests retallaven 1 punt a l'equip Stobart, que en disposar de més de 30 punts de coixi, ja tenien assegurada la tercera posició al campionat.

Constructor
Punts

Citroën

151

Ford

130

Stobart

73

Latvala-Anttila guanyaven a Còrsega i dedicaven la victòria a Toivonen, pilot que hi perdé la vida 19 anys abans.

Amb 96 equips participants presents, el diumenge 4 d'octubre de 2015 es celebrava a Corte la cerimònia de clausura del 58è Tour de Corse, onzena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis de la present temporada i que després de set anys d'absència al mundial, hi tornava. La cita corsa, que atorgava punts en els certàmens de pilots, constructors, així com als mundials WRC-2 i WRC-3, tenia un recorregut format per 9 proves especials de 332,73 km de distància, a les que els 123 equips participants dels 138 dels que prèviament hi havia formalitzat la seva inscripció, començarien a fer front el divendres 2 d'octubre.

Evans-Barritt quallaven una molt bona actuació en les difícils condicions corses per sumar el seu 2n podi.

El retorn de l'illa francesa al mundial va estar marcat per la pluja, la qual ja va fer acte de presència al tram de proves. En aquestes condicions els polonesos Robert Kubica i Maciej Szczpaniak eren els qui més riscs hi assumien per tal d'esdevenir els homes més ràpids a bord del seu Ford Fiesta RS WRC privat.

Els polonesos confirmaven les sensacions en empatar a millor temps amb els campions mundials en vigència en el primer dels tres trams cronometrats programats per divendres, amb una distància total competitiva de 109,24 km. La pluja però va anar incrementant en la seva intensitat, sobretot en la part més septentrional de l'illa, provocant inundacions i deixant carreteres inoperatives, com era el cas de la que acullia el segon tram, Casamozza Ponte Leccia, que quedava doncs anul·lat.

Amb 43,69 km menys disputats, el tercer i últim tram passava a tancar l'etapa amb forces canvis, doncs en ell els co-líders de la provisional, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, hi punxaven una roda del seu Volkswagen Polo R WRC i en deixar-s'hi minut i mig, els francesos perdien d'entrada el liderat; uns altres en punxar eren els espanyols de Hyundai Dani Sordo i Marc Martí, si bé en el seu cas s'hi deixaven 2 minuts en l'incident i de les portes del podi baixaven fins la tretzena plaça.

Els incidents però no acabaven aquí, doncs en l'enllaç per carretera des del final de tram fins al parc tancat , un problema amb el canvi de marxes deixava a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia a l'estacada, obligant-los a abandonar l'etapa i rebre la pertinent sanció de 10 minuts per tal de poder participar en l'etapa següent.

En positiu els pilots d'M-Sport Elfyn Evans i Daniel Barritt s'anotaven el millor temps en aquesta prova especial i els britànics passaven a liderar la general, un joc similar feien el neerlandès Kevin Abbring i el britànic Sebastian Marshall, els quals en aturar el cronòmetre just per darrera dels autors de l'escratx, grimpaven amb el seu Hyundai i20 WRC fins la segona plaça a 18,7 segons dels líders i amb 4,2 segons de marge vers els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila que romanien a la tercera plaça aconseguida al primer tram. Els escandinaus de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson, romanien a les portes del podi a 38,8 segons dels primers classificats, amb 1,5 segons de coixí vers els polonesos Robert Kubica i Maciej Szczpaniak.

La segona jornada del ral·li era la més llarga de totes, amb 128,58 km de lluita contra el cronòmetre al llarg de 3 proves especials, la primera de les quals era la segona de la primera jornada i que com ja havia passat el dia anterior, aquesta era novament anul·lada pel mal estat del ferm arran de les pluges caigudes.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila sortien disposats a atacar en la jornada sabatina i amb l'escratx del primer tram celebrat, segon en el programa, els finlandesos accedien fins al segon lloc provisional a només 1,7 segons del liderat provisional, una plaça que els de Volkswagen aconseguirien en la darrera cronometrada de la jornada gràcies a obtenir el segon millor temps per darrera dels seus companys d'equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, si bé l'entrada al parc tancat es feia per només 2 segons de marge vers els anteriors líders, Elfyn Evans i Daniel Barritt, i per tant la posició distava d'estar sentenciada.

D'altra banda Kevin Abrring i Sebastian Marshall patien una punxada en la segona prova especial sabatina, el que els feia cedir prop de mig minut vers els homes més ràpids a l'especial, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, i dues posicions en la general provisional, permetent que al podi provisional hi fessin entrada els noruecs de Volkswagen Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, autors del segon millor temps en aquesta prova especial. Tanmateix en aquesta primera prova especial de facto, Robert Kubica i Maciej Szczpaniak es veien obligats a abandonar el ral·li en patir una doble punxada.

En la següent, els tercers integrants de l'equip de Wolfsburg es situaven en la quarta plaça, just per darrera d'Elfyn Evans i Daniel Barritt, amb el que l'entrada al parc tancat la feien en la darrera posició de podi a 28,8 segons dels britànics i 22,8 segons de coixí vers el Citroën DS3 WRC de Kris Meeke i Paul Nagle.

Diumenge el ral·li es concloïa amb l'etapa que sobre el paper era la més curta, amb 94,91 km cronometrats al llarg de 3 proves especials, però que en no produir-se cap cancel·lació, esdevenia la més llarga de tota la cita. En la primera d'elles els 3 Polo R WRC presents a la cita aturaven el cronòmetre en les tres primeres posicions, amb els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia al capdavant, el que en clau de les posicions capdavanteres suposava una situació molt desfavorable per a Elfyn Evans i Daniel Barritt.

Dani Sordo i Marc Martí s'anotaven el seu primer escratx a l'esdeveniment en la segona especial dominical, mentre que per davant es tornava a viure una situació desfavorable pels britànics de M-Sport, que veien com el liderat se n'anava a més de mig minut del seu temps acumulat i el coixí vers Andreas Mikkelsen i Ola Fløene es reduïa a 9,8 segons, pel que la seva segona posició estava en perill. Finalment en la darrera prova del programa, els noruecs aconseguien retallar 6,6 segons als seus precursors, amb el que el canvi de posicions al podi no quallava i els tres primers equips classificats feien entrada al parc tancat en el mateix ordre del que n'havien sortit.

Així doncs Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'anotaven la victòria a Còrsega, tal i com havien fet els anys 1983 i 1984 els seus compatriotes Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Els finlandesos invertien un temps de 2 hores 39 minuts i 46,7 segons en recórrer els 245,35 km que finalment s'acabaven celebrant i dedicaven la victòria al seu compatriota Henri Toivonen, qui 29 anys abans hi perdé la vida en un tràgic accident. Elfyn Evans i Daniel Barritt conservaven in extremis la seva segona posició i es classificaven a 43,1 segons dels guanyadors, mentre que Andreas Mikkelsen i Ola Fløene tancaven el podi a 46,3 segons dels seus companys de formació.

Després d'un mal inici de ral·li, Mikkelsen-Floene van anar progressant fins gairebé la 2a posició.

En quan al campionat WRC-2, els suecs Pontus Tidemand i Emil Axelsson esdevenien els primers líders del certamen gràcies a imposar-se en la primera prova especial, però el seu liderat seria efímer, doncs en veure's obligats a abandonar la jornada per averia, els suecs rebien 10 minuts de penalització i queien fins la penúltima posició de la classe. El relleu el prenien els pilots de Peugeot Craig Breen i Scott Martin, autors del segon millor temps en la primera especial i de l'escratx en la tercera, segona de facto; si bé el seu marge vers els locals Julien Maurin i Nicolas Klinger, que pilotaven un Ford Fiesta RRC, superior en potència, era de tan sols 3,4 segons.

En la primera especial sabatina que es celebrava, el relleu en el liderat es quallava a favor de la parella local en quan Craig Breen i Scott Martin hi cedien mig minut, per després en la següent i última prova especial de la jornada, el temps perdut per part de la parella de Peugeot s'elevés fins als 3 minuts i mig arran d'una punxada. Julien Maurin i Nicolas Klinger, que acumulaven un segon millor temps i un escratx al llarg del dia, feien entrada així al parc tancat en la primera posició per 19 segons de marge vers Esapekka Lappi i Janne Ferm, un marge que els francesos pràcticament duplicarien amb l'escratx de la primera cronometrada dominical, per a partir de llavors passar a controlar els temps i anotar-se així la victòria. Una victòria que en clau de campionat era intranscendent, doncs el pilot tenia pocs punts acumulats al certamen i es troba força avall en la provisional.

Maurin-Klinger treien partit del major coneixement de les especials i de la major potència del seu RRC.

En categoria WRC-3, reservada als cotxes de 2 rodes motrius, els pilots locals iniciaven el seu camí a l'edició de la ronda corsa copant les tres primeres posicions provisionals, si bé un escratx de l'italo-romanès Simone Tempestini i el transalpí Max Chiarcossi en la tercera i última prova especial de la jornada, trencava el domini francès, però amb Yohan Rossel i Benoît Fulcrand matenint-se en el liderat.

Amb l'arribada de la jornada sabatina, retornava el domini dels habituals en el campionat francès amb relleu en el liderat inclòs; sota el millor temps de Quentin Gilbert i Renaud Jamoul, eren Terry Folb i Franck Le Floch els qui passaven a liderar la classe per tan sols 4,3 segons, un marge que els primers neutralitzarien amb el seu segon escratx consecutiu del dia per anar-se'n a dormir com a líders amb 23,7 segons d'avantatge vers Simone Tempestini i Max Chiarcossi.

Diumenge Quentin Gilbert i Renaud Jamoul es feien forts al capdavant de la general amb un escratx i un segon millor temps dels tres possibles, amb el que la victòria era seva, però en les verificacions posteriors es descobria que tots els participants del campionat junior, inclòs dins el WRC-3, portaven unes bombes d'aigua irregulars, el que els suposava una penalització d'1 minut i que la victòria recalés en mans de Simone Tempestini i Max Chiarcossi, gràcies a la qual el pilot s'enfilava fins la tercera posició provisional del certamen a 6 punts de Quentin Gilbert i a 1 del seu compatriota Andrea Crugnola.

Unes irregularitats donaven la victòria a Tempestini-Chiarcossi.

En el campionat GT, la cita corsa tenia molt poca concurrència, doncs només s'hi inscribien els francesos Romain Dumas i Denis Giraudet, i François Delecour i Sabine de Castelli a bord de respectius Porsche 911. Enmig de l'aiguat del divendres, els primers eren els qui millor s'adaptaven a les tan difícils condicions per a un cotxe de propulsió, i amb dos escratxs de dos possibles els pilots entraven a la neutralització de la primera etapa amb 12,7 segons de coixí en el seu haver.

Només arrancar la segona jornada del ral·li els líders es veien obligats a abandonar l'esdeveniment, amb el que François Delecour i Sabine de Castelli es quedaven sols o dit d'una altra manera, competint contra les possibles averies. Aquestes no es van produir i la parella finalment aconseguia la victòria, la qual donava el títol al veterà pilot francès a manca de celebrar-se la prova final a Suïssa, doncs el gap a la general entre François Delecour i Romain Dumas s'elevava fins als 43 punts.

Delecour-de Castelli es quedaven sols dissabte al matí, aconseguint així el títol del R-GT.

En el campionat de pilots, Jari-Matti Latvala es refermava en la segona plaça de la general provisional gràcies a la victòria que el finlandès aconseguia en l'illa del Mediterrani, mentre que el seu company Andreas Mikkelsen feia el mateix amb la seva posició provisional, en classificar-se per davant del seu compatriota Mads Østberg. Per la seva banda, Sébastien Ogier quallava una de les seves pitjors actuacions de la temporada, però pel ja proclamat campió mundial, el resultat a la cita nacional tan li era.

Pilot
Punts

Sébastien Ogier

238

Jari-Matti Latvala
160

Andreas Mikkelsen

126

En la taula del campionat de constructors, Citroën aconseguia superar a Hyundai per un sol punt en la segona plaça de la provisional, mentre que la marca líder, Volkswagen, seguia incrementant distàncies amb els seus rivals però a menys ritme. Per darrera M-Sport quallava una de les seves millors actuacions de la temporada, sumant 22 punts que permetien als preparadors britànics dels Ford acostar-se a les places de podi.

Constructor
Punts

Volkswagen

369

Citroën

184

Hyundai

183