Sandro Munari guanyava per primera vegada al mundial i al Sanremo.

Quarta prova en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, el 16è Ral·li de Sanremo posava final a la seva edició el dissabte 5 d'octubre de 1974 a la mateixa ciutat que li donava el nom des d'on la prova havia arrancat el dimecres 2 d'octubre. El recorregut, de 416 km, per primera vegada en la història de la cita era majoritàriament d'asfalt degut al treball del govern italià en la millora de les rutes alpines, si bé seccions de terra o trams purs de terra seguien existint en la prova que 54 equips dels 106 participants van aconseguir superar.

Únic FIAT supervivent dels 7 desplaçats al ral·li, Bisulli-Rossetti finalitzaven en segona posició.

La mescla asfalt-terra d'alguns trams era un autèntic trenca-closques per a molts dels equips, ja que la elecció de pneumàtics no resultava senzilla, amb els llisos es corria el risc de punxar i amb els de terra no es tindria prou adherència, pel que alguns van optar per unes gomes de compromís o mixtes, mentre que d'altres van optar per anar canviant les rodes segons els tram a afrontar.

La llista de baixes ja es va començar a engruixir abans de l'inici de la prova quan Simo Lampinen i John Davenport no van actualitzar el seu programa horari i van acudir a l'escrutini del seu Lancia Beta Coupé una hora tard amb la conseqüent exclusió de la prova per part dels comissaris, el mateix fet va passar a James Rae i Henry Liddon que pilotaven un Ford Escort RS1600.

Poc després, en la primera especial cronometrada del ral·li, un tram curt d'uns 13 km de distància on es combinava l'asfalt humit dels primers quilòmetres amb la terra de la part final de la mateixa, es produia la debacle en el si de l'equip FIAT, quan fins a 4 dels seus 7 cotxes que emprenien la sortida, abandonaven la prova. Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini patien una punxada en el seu FIAT Abarth 124 Rallye, els quals en aturar-se a canviar la roda eren avançats en pista pels seus companys d'equip Alcide Paganelli i Ninni Russo qui després colisionarien contra una pedra i quedarien envirollats enmig de la calçada amb tan mala fortuna que poc després eren envestits pels seus companys d'equip Pinto-Bernacchini. Els pilots locals de FIAT Maurizio Verini i Gino Macaluso així com Fulvio Bacchelli i Bruno Scabini, haurien d'abandonar la prova a causa dels seus respectius accidents, l'un contra el parapet d'un pont, l'altre després de colisionar contra una roca i destrossar la suspensió posterior.

La debacle dels FIAT va permetre que els Lancia Stratos, que per primera vegada eren posats en competició en un ral·li del mundial, comencessin a desmarcar-se dels seus competidors, amb els italians Sandro Munari i Mario Manucci al capdavant, seguits dels seus compatriotes Amilcare Ballestrieri i Silvio Maiga. Les alegries però van durar poc ja que en la quarta cronometrada, el segon dels Lancia colisionava violentament amb la part posterior del seu Stratos destrossant la suspensió d'aquest eix així com perdent part del semieix.

Munari-Manucci es veien llavors pressionats per Sergio Barbasio i Piero Sodano, els quals s'estaven mostrant prou combatius, fins que aquests en la desena especial cronometrada, just en l'equador de l'etapa, fonien una biela del motor del seu FIAT Abarth 124 Rallye i passaven a engruixar la llista de baixes de la prova, i sobretot de l'equip FIAT que veia com ja només li quedaven dos cotxes oficials en competició.

Els trams van anar passant, i Munari-Manucci van anar pilotant sense forçar massa per tal d'arribar al final de la primera etapa amb un còmode marge al capdavant de la general provisional del ral·li, fins que una penalització de 4 minuts li va ser aplicada per entrar dos minuts abans en un dels controls, amb el que veien com les distàncies vers el segon classificat, el FIAT Abarth 124 Rallye de Giulio Bisulli i Francesco Rossetti, es reduien fins als 20 segons, en tercera posició s'hi trobava instal·lat l'altre 124 supervivent, el que pilotaven els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, però ja a 2 minuts i 35 segons.

Situats ja en la segona i última etapa, Markku Alén i Ilkka Kivimäki van haver d'abandonar quan un trapeci es va trencar en dos, ocasionant que la parella finlandesa de l'equip italià patís un accident. Prèviament, les mecàniques del Porsche 911 S de Roberto Liviero i Roberto Cerignai, així com de l'Opel Ascona d'Angelo Presotto i Maurizio Perissinot havien dit prou pel que el tercer lloc del podi el recollia un cotxe de Grup 1, el pilotat per Alfredo Fagnola i Elvio Novarese.

Va ser llavors quan Bisulli-Rossetti, conscients de quan es jugaven per a l'equip FIAT i de la impossibilitat de donar caça a l'Stratos de Munari-Manucci, així com de ser atrapats per l'Ascona Grup 1 de Fagnola-Novarese, es van limitar a rodar sense correr riscs de cap mena i assegurar uns bons punts per la marca que tan esforç havia posat en la prova de casa.

Sense lloc a més incidències, Sandro Munari i Mario Manucci guanyaven per primera vegada el Ral·li de Sanremo, una fita que se'ls hi havia escapat en diverses ocasions per culpa dels accidents, alhora que guanyaven per primera vegada una prova del mundial, amb un crono total de 9 hores 12 minuts i 43 segons, 7 minuts i 47 segons per davant dels seus compatriotes Giulio Bisulli i Francesco Rossetti i únics supervivents dels 7 FIAT Abarth 124 Rallye. Alfredo Fagnola i Elvio Novarese completaven el podi en acabar en tercera posició a 43 minuts i 26 segons dels guanyadors de la prova.

La gran quantitat de baixes, va permetre que el Grup 1 de Fagnola-Novarese pugés al podi.

L'any 1974 l'únic campionat que es celebrava era el de marques, en el que FIAT després de 4 proves disputades, seguia liderant amb 48 punts, mentre que Lancia, gràcies a la victòria pujava fins a la segona plaça amb 32 alhora que animava a la marca a prendre part en les quatre proves que restaven fins a final de temporada. Ford, sense puntuar a la prova, perdia una plaça i queia fins al tercer lloc provisional.

Constructor	Punts
FIAT	48
Lancia	32
Ford	24

Segona victòria consecutiva en la temporada per a Vatanen-Harryman.

El divendres 5 d'octubre de 1984 es donava per finalitzada la desena prova del calendari en el campionat del món de ral·lis, el 26è Ral·li Sanremo a la mateixa ciutat de la Riviera italiana que li donava nom. La prova que era puntuable per als campionats de pilots i constructors, comptava amb 104 equips inscrits en la seva llista, dels que 100 prengueren la sortida des de la rampa ubicada a Sanremo el diumenge 30 de setembre per tal d'afrontar un recorregut mixt asfalt-terra de 56 proves especials cronometrades de 807,69 km de distància que 35 participants aconseguirien superar.

Les baixes sobtades dels Audi va permetre a Bettega-Perissinot pujar al podi.

El diumenge a les 14h del migdia es donava el tret de sortida al ral·li amb la celebració de la primera jornada de competició, la qual estava composada per 6 proves especials cronometrades sobre asfalt en les muntanyes del voltant de Sanremo amb una corda de 84,62 km de distància. En elles s'esperava que els pilots de Lancia traiessin a la llum les virtuts dels seus respectius 037, lleugers i potents, i on el handicap de ser vehicles de propulsió, no suposava cap problema, i així va ser. Massimo Biasion i Tiziano Siviero, campions europeus la temporada anterior i pilots de l'equip semi-oficial Jolly Club, s'adjudicaven el primer escratx del ral·li el que lògicament els portava a liderar la prova, però la creu pels italians venia quan Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que es jugaven bona part de les seves opcions al títol de pilots, punxaven una roda del seu 037 oficial.

Els oficials de Lancia Attilio Bettega i Maurizio Perissinot s'imposaven en la segona prova cronometrada, en la que s'hi enregistraria un altre incident quan Walter Röhrl i Christian Geistdörfer patien una sortida de pista que els feia perdre 1 minut i 35 segons i en la que s'emportaven per endavant diversos expectadors. L'incident va obligar als organitzadors a aturar la competició durant força estona i fins i tot planava la opció de cancelar el tram, opció que finalment es va descartar.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki recuperaven part del temps perdut en la primera especial guanyant el tercer tram cronometrat del dia, mentre que Attilio Bettega i Maurizio Perissinot s'imposaven en la quarta per passar llavors a comandar la taula provisional de temps rellevant als seus compatriotes Miki Biasion i Tiziano Siviero. El quart dels Lancia 037, el semioficial del Jolly Club pilotat per Adartico Vudafieri i Luigi Pirollo guanyava la cinquena prova especial empatant a l'escratx amb el Peugeot 205 T16 d'Ari Vatanen i Terry Harryman, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki recollien la seva segona punxada de la jornada que els suposava deixar-se en total 1 minut i 40 segons.

Massimo Biasion i Tiziano Siviero guanyaven la sisena i última especial cronometrada, el que suposava que els italians passessin a liderar la prova per 1 segon de diferència vers els seus compatriotes de l'equip oficial Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, mentre que Adartico Vudafieri i Luigi Pirollo es situaven en tercera posició fent bons els pronòstics de l'avantatge dels Lancia 037 sobre les proves d'asfalt. Després d'un llarg enllaç per autopista, 86 dels equips participants arribaven a Tirrenia la mitjanit del dilluns, on els oficials de Peugeot Ari Vatanen i Terry Harryman hi arribaven enganxats darrera dels Lancia 037 amb dues etapes de terra per davant.

Sense massa temps per al descans, el dilluns a les 6 del matí s'iniciava la segona jornada de competició, la més llarga de totes amb 18 proves especials cronometrades per davant i una distància total de 257,53 km i la qual per afegir més dificultats pels cotxes de dues rodes motrius, arrancava amb un clima plujós que convertia les pistes en un fangar. En aquestes condicions la lleugeresa del Peugeot 205 T16 unida a la seva tracció integral va ser clau per a que Ari Vatanen i Terry Harryman s'imposessin consecutivament en les 6 primeres especials del dia i la parella finlandeso-britànica passés a liderar el ral·li al terme de la segona prova cronometrada celebrada.

El recital d'Ari Vatanen i Terry Harryman va proseguir al llarg de la segona etapa, guanyant en total 15 de les 17 cronometrades que es celebraven, el que els afiançava al capdavant de la general a l'arribada a Siena, ciutat escollida per al regarupament de la segona jornada. Només els Audi Sport Quattro de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer i de Stig Blomqvist i Björn Cederberg van ser capaços d'evitar un monopoli dels líders. Els alemanys eren els qui trencaven la ratxa dels del lleó en imposar-se en la vuitena especial programada, setena en celebrar-se doncs la primera era anulada, mentre que la parella sueca ho feia en la onzena, empatant a temps amb Ari Vatanen i Terry Harryman, i dotzena prova especial.

Amb tot Walter Röhrl i Christian Geistdörfer acumulaven un retard de 2 minuts i 50 segons vers Ari Vatanen i Terry Harryman a l'entrada del parc tancat de Siena, mentre que Stig Blomqvist i Björn Cederberg s'instalaven en la tercera posició a 56 segons dels seus companys i a 3 minuts i 46 segons dels líders provisionals. Així doncs tots els Lancia quedaven fora de les posicions de podi, però els qui van poder seguir millor el ritme foren Markku Alén i Ilkka Kivimäki, restant en quarta posició a 4 minuts i 31 segons d'Ari Vatanen i Terry Harryman i mantenint encara les opcions de superar a Stig Blomqvist i Björn Cederberg de cara a la última etapa d'asfalt en vistes a la seva lluita particular per a la consecució del campionat de pilots.

Entre les baixes enregistrades en aquesta segona etapa, destacava la del Lancia 037 del Jolly Club pilotat per Adartico Vudafieri i Luigi Pirollo, quan aquests patien una sortida de pista en la tretzena prova del dia que els impedia continuar la competició.

La tercera etapa del ral·li portava als 62 equips participants arribats a Siena la nit anterior fins a Pisa a través de 17 proves especials cronometrades de 212,14 km de distància, on els participants deixarien descansar els seus cotxes als peus de la mítica torre del campanar inclinada a partir de quarts d'onze de la nit després de més de 14 hores d'acció. Ari Vatanen i Terry Harryman iniciaven l'etapa com havien acabat l'anterior, marcant el millor registre mentre que la segona especial programada era cancelada per la crescuda d'un torrent d'aigua.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s'imposaven en la tercera cronometrada, mentre que Stig Blomqvist i Björn Cederberg ho feien en la quarta, on les seves opcions al títol mundial cobraven molts enters en conèixer-se l'abandonament per trencament del motor de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. La parella alemanya d'Audi es tornarien a imposar en la sisena i setena cronometrada del dimarts, mentre el que restava de jornada es trobava sota el domini d'Ari Vatanen i Terry Harryman que seguien incrementant les diferències al capdavant de la taula provisional, per situar-les a l'entrada del parc tancat de Pisa en 3 minuts i 55 segons en relació a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer i en 4 minuts i 51 segons vers l'altra parella d'Audi, els suecs Stig Blomqvist i Björn Cedeberg.

L'abandonament de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, situava a Massimo Biasion i Tiziano Siviero com el millor dels Lancia a 8 minuts i 25 segons dels líders, seguits dels oficials Attilio Bettega i Maurizio Perissinot a 1 minut just darrera seu. Fabrizio Tabaton i Luciano Tedeschini, amb la unitat privada del Grifone es trobava ja fora de tota lluita a 17 minuts i 10 segons de la parella finlandeso-britànica líder.

Dimecres a primera hora de la tarda, un llarg enllaç per autopista conduia als participants des de Pisa fins a les montanyes dels voltants de Sanremo, on un bucle de 7 proves especials cronometrades sobre asfalt que composaven la quarta jornada aguardava als 51 equips arribats. L'etapa arrancava amb pluja, el que beneficiava als pilots de tracció integral per desesperació dels pilots de Lancia. Ari Vatanen i Terry Harryman s'imposaven en la primera i segona prova cronometrada, mentre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer empataven a l'escratx amb els pilots de Peugeot en la segona especial i s'adjudicaven en solitari la tercera i quarta.

Només arrancar la jornada es coneixia una baixa important, la de Stig Blomqvist i Björn Cederberg. Els suecs que pilotaven en una còmode tercera posició provisional, prenien un salt amb massa alegria, el que provocava que en la recepció d'aquest una connexió d'oli es malmetès generant una fuita que deixaria el seu propulsor sec de lubricant i en conseqüència, trencat.

En eixugar-se l'asfalt, els Lancia 037 van poder lluir el seu potencial sobre l'element negre i així Massimo Biasion i Tiziano Siviero, autors del millor temps en la cinquena cronometrada com Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, amb el millor registre en la sisena i setena especial cronometrada escurçaven tímidament les distàncies vers els pilots que tenien per davant en arribar a Sanremo a quarts de tres de la matinada del dijous, si bé aquests ja tenien assegurada una plaça al podi després de la baixa de Stig Blomqvist i Björn Cederberg.

Amb gairebé un dia de descans, el dijous a dos quarts d'onze de la nit els 45 equips que havien superat les quatre jornades prèvies de competició es dirgien des de Sanremo cap a la cinquena i última jornada, composada de 8 proves especials cronometrades sobre asfalt de 156,90 km de distància. Els Lancia van sortir disposats a demostrar que l'asfalt era el seu terreny i així ho feien Massimo Biasion i Tiziano Siviero imposant-se en la primera especial cronometrada, mentre que en la segona l'honor era per l'oficial Attilio Bettega i Maurizio Perissinot. Tanmateix en aquesta segona especial cronometrada es varen produir dos incidents que van marcar la recta final de la prova. Ari Vatanen i Terry Harryman s'envirollaven a alta velocitat malmetent la part frontal del seu cotxe, mentre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer patien una sortida de pista en el mateix punt en el que s'envirollaven els líders, a una velocitat aproximada de 160 km/h, la violència de la sortida va ser tal que el seu Sport Quattro va quedar inoperatiu.

Tot i l'ensurt, Ari Vatanen i Terry Harryman encara van ser capaços d'adjudicar-se un últim escratx en la tercera prova especial cronometrada deixant llavors el que restava de ral·li sota el domini dels Lancia. Massimo Biasion i Tiziano Siviero aconseguien el millor temps en la quarta i cinquena especial cronometrada de la matinada del divendres, mentre que en la següent cronometrada els pilots del Jolly Club s'envirollaven i cedien prop de 2 minuts, el que els suposava perdre la segona plaça en favor del cotxe oficial d'Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, els quals responien a la oferta dels seus compatriotes guanyant les tres últimes proves especials del ral·li de forma consecutiva.

Completades les 56 especials cronometrades sense més ensurts, Ari Vatanen i Terry Harryman aconseguien guanyar el ral·li amb un temps total de 8 hores 44 minuts i 34 segons, el que suposava la seva segona victòria de la temporada. En segona posició completaven el recorregut Attilio Bettega i Maurizio Perissinot amb un retard acumulat de 5 minuts i 27 segons, mentre que el podi italià el tancaven Massimo Biasion i Tiziano Siviero a 9 minuts 24 segons dels guanyadors.

Biasion-Siviero, com Bettega-Perissinot, es trobaven de sobte dalt del podi amb les baixes d'última hora.

Les baixes de Markku Alén i sobretot de Stig Blomqvist aplaçaven el veredicte del campionat del món de pilots per una altra ocasió, restant tots dos pilots separats per 23 punts a manca de dues proves en el calendari, si bé Lancia no estava disposada a viatjar al Ral·li Costa d'Ivori on es celebrava la següent ronda. Ral·li al que en principi si que hi aniria Hannu Mikkola, en vistes de superar al seu compatriota de Lancia i situar així Audi a dos pilots dels seus pilots en les dues primeres posicions.

Pilot	Punts
Stig Blomqvist	113
Markku Alén	90
Hannu Mikkola	86

En el campionat de constructors, la segona victòria consecutiva de la temporada per a Peugeot, permetia als del lleó situar-se en posicions provisionals de podi superant per un punt a Renault. Per davant la lluita entre Lancia i Audi per la corona mundial es mantenia viva amb un cert avantatge encara per Audi que contenia la pujada dels transalpins a l'espera del que pogués passar al RAC Rally final.

Constructor	Punts
Audi	116
Lancia	108
Peugeot	56

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1996 centímetres cúbics (85,50 mm de diàmetre - 86,90 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm.
Potència	300 CV a 5500 rpm
Canvi	Seqüencial de 6 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes.
Longitud	4360 mm
Amplada	1770 mm
Alçada	1430 mm
Distància entre eixos	2600 mm
Pes mínim	1230 kg

 

La reglamentació que regia els World Rally Car es va implementar l’any 1997, i si bé Mitsubishi es va mostrar reaci al canvi prosseguint amb els seus Grup A durant tres temporades i mitja més, la major llibertat que donava als enginyers a l’hora de dissenyar un cotxe la nova normativa va fer que finalment la marca dels tres diamants s’hi acabés inclinant.

Desenvolupat en un temps relativament curt, el Mitsubishi Lancer WRC presentava vers l’anterior Lancer 6.5 de Grup A una millora en el motor, en quan alguns dels seus components, així com un major recorregut de suspensions i un esquema MacPherson en tots els seus eixos, quelcom impossible amb l’anterior normativa Grup A.

L’estrena del nou cotxe tenia lloc el divendres 5 d’octubre de 2001, tot coincidint amb l’inici de les hostilitats vers el cronòmetre del 43è Ral·li Sanremo. Mitsubishi posava a disposició dels seus pilots, els finlandesos Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki i els belgues Freddy Loix i Sven Smeets, dues unitats del nou cotxe i si bé els primers no van poder completar la prova en perdre una roda, els segons aconseguirien completar la ronda italiana en dotzena posició final. La temporada es tancava amb un sisè lloc de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki al 14è Ral·li d’Austràlia com a millor resultat.

Després de recollir un bon grapat de mals resultats, de fet el seu millor resultat només es veuria millorat en una posició al 51è Ral·li de Suècia de 2002 gràcies al cinquè lloc dels britànics Alister McRae i David Senior, el Mitsubishi Lancer WRC seria substituit pel Step 2 al mes d’agost de 2002 sense haver aconseguit cap victòria ni podi en 12 esdeveniments del calendari mundial.

La pluja torrencial final va posar emoció a la victòria de Loeb-Elena.

El diumenge 5 d'octubre de 2003 la ciutat de Sanremo era testimoni per última vegada en la seva llarga tradició d'un podi del mundial de ral·lis amb la finalització de la 45ena edició del Ral·li Sanremo. La cita italiana, puntuable per als campionats de pilots, constructors i mundial júnior, aplegava fins a 63 equips en la seva llista oficial d'inscrits, dels que 54 inciaren des de la mateixa ciutat que li donava nom a la prova a recòrrer els 387,36 km programats al llarg de 14 proves especials cronometrades i que 36 equips participants aconseguirien superar.

La pluja torrencial i un bon amic salvava el cul als germans Panizzi.

Divendres a quarts de vuit del matí arrancava la primera etapa, la qual estava formada per 6 especials cronometrades repartides en 2 trams que es celebraven dues vegades i 2 trams més que es repetirien l'endemà, i que totalitzaven 142,14 km de lluita contra el cronòmetre. Els pilots oficials de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena s'imposaven en les dues primeres cronometrades, sent especialment important el segon escratx assolit, on la distància més llarga del tram permetia a la parella franco-monegasca obrir forat vers els seus rivals els quals fregaven ja la vintena de segons de distància.

Solucionats ja els problemes d'escalfament que havien afectat en els dos primers trams al Ford Focus RS WRC'03 de Markko Märtin i Michael Park, la parella de l'oval s'imposava en les dues especials cronometrades del migdia amb Sébastien Loeb i Daniel Elena sempre enganxats als seus talons, el que per una banda permetia a la parella de Ford escalar fins la segona posició provisional, mentre que els líders es refermaven en la seva posició d'honor, i més que ho van fer en les dues segones passades pels trams celebrats pel matí, quan els de Citroën hi tornaven a marcar el millor temps mentre que Markko Märtin i Michael Park, es mantenien sempre a la seva estela, arribant al parc tancat a 32,4 segons dels líders.

La parella finlandesa de Peugeot formada per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, tancaven el podi provisional a 49,1 segons dels homes de Citroën, mentre que Carlos Sainz, encara convalescent d'una intervenció renal, i Marc Martí eren quarts a 25,2 segons del darrer graó al podi després d'haver patit petits problemes mecànics com una fuita en les barres estabilitzadores o poca confiança amb el tacte dels frens.

Dues baixes de relativa importància es varen produir en aquesta primera jornada, Toni Gardemeister i Paavo Lukander es quedaven sense frens en el seu Škoda Fabia WRC en la segona prova especial cronometrada i patien una sortida de pista que els obligava a abandonar, mentre que Petter Solberg i Phil Mills es quedaven sense benzina en el seu Subaru Impreza S9 WRC a només 2 km de les assistències finals i quan ja havien completat la primera jornada, el que també els va suposar l'abandonament del ral·li, si bé els aspirants a títol mundial es trobaven fent un discret paper fins llavors marxant en vuitena posició provisional i a més de 2 minuts dels líders.

Sorprenia entre bona part de la premsa especialitzada el baix rendiment que tenien Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, dominadors de gairebé totes les proves d'asfalt que s'havien celebrat en els últims tres anys i que es trobaven classificats a la neutralització de la primera etapa en sisena posició provisional. Per al pilot provençal l'explicació era senzilla, Peugeot no havia treballat i evolucionat el 206 WRC sobre l'asfalt com ho havia fet la competència amb els seus cotxes, i malgrat pilotar més ràpid que en edicions anteriors en les que havien aconseguit guanyar, els seus temps no eren prou bons comparats amb els de Citroën o Ford.

Els 46 equips participants havien superat la primera jornada, dissabte tenien davant seu en el programa 4 especials cronometrades de 149,10 km de distància. 2 d'aquestes especials es corresponien a les segones passades pels 2 trams del migdia anterior, mentre que les 2 restants eren les dues passades pel tram rei del ral·li, Teglia, amb 52,70 km de distància.

Markko Märtin i Michael Park veien com en sortir del parc tancat el seu cotxe es negava a arrancar, el que va obligar als mecànics a canviar la centraleta situada just a sota del seient del copilot. La reparació va fer entrar la parella estonio-britànica amb 3 minuts de retard al control horari, el que suposava una penalització de 30 segons i baixar fins la tercera plaça restant a 1 minut i 2,4 segons dels líders.

Solucionat el problema, Markko Märtin i Michael Park van sortir a l'atac i en guanyar per només 7 dècimes de segon en relació Sébastien Loeb i Daniel Elena la primera passada per Teglia, els de Ford recuperaven la segona posició provisional del ral·li que havien cedit temporalment a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals completaven l'especial en tercer lloc. La parella de Ford s'imposava en les tres especials cronometrades que restaven de la segona etapa, el que els permetia retallar en gairebé 20 segons la distància que els seprava vers els líders i situar-la a la neutralització en 43,2 segons. Per la seva banda Carlos Sainz i Marc Martí van anar pràcticament tota la jornada per darrera del trio capdaventer, només en la segona passada per Teglia van ser capaços de superar a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, pel que l'assalt d'una posició de podi que tancaven els finlandesos de Peugeot semblava pràcticament impossible.

La tercera i última etapa dominical, amb les distàncies bastant marcades entre els primers equips classificats i només 96,12 km cronometrats al llarg de 4 proves especials per endavant semblava a priori que seria un tràmit pels 39 equips participants que restaven al parc tancat. Sébastien Loeb i Daniel Elena mantenien el seu estira i arronsa amb Markko Märtin i Michael Park en les dues primeres passades pels trams, amb un escratx pels de Citroën i un altre pels de Ford.

Però just abans de celebrar-se les dues segones passades per les especials, va començar a caure una pluja torrencial a la zona, la majoria d'equips veient la negror van decidir muntar rodes mixtes, mentre que Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, alertats per un amic que es trobava al tram, muntaven gomes d'aigua. La parella francesa de Peugeot marcava el millor temps en la tercera especial cronometrada, superant en la general a Carlos Sainz, a qui els dolors pel còlic nefrític s'havien anat incrementant, i Marc Martí. La pluja anava a més i els germans Panizzi s'imposaven en la quarta i última especial cronometrada del ral·li, on aconseguien endosar més d'un minut a la resta de pilots amb WRCar, on a més a més es coneixia l'abandonament de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen que perdien una roda del seu Peugeot 206 WRC en una sortida de pista, com a resultat d'ambdos factors, els provençals del lleó completaven el ral·li en segona posició.

Completades les 14 proves especials cronometrades del programa amb la èpica final per la pluja, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la victòria en aconseguir un temps total de 4 hores 16 minuts i 33,7 segons, 28,3 segons menys que Gilles Panizzi i Hervé Panizzi. Markko Märtin i Michael Park, amb un ral·li ple d'incidents, tancaven el podi de Sanremo, últim en la història del ral·li en el mundial, a 54,6 segons dels guanyadors.

Tot i les trabes, Märtin-Park acabaven el ral·li en tercera posició.

En la categoria júnior, el sanmarinés Mirco Baldacci i l'italià Giovanni Bernacchini amb un Fiat Punto S1600 van saber aprofitar els problemes que tenien tan els francesos Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci com els catalans Salvador Cañellas i Xavier Amigó, que s'endarrerien substancialment en els primers compassos de la prova per juntament amb 4 escratxs de 6 possibles llaurar-se un ferm liderat al ral·li. Els francesos abandonaven només iniciar-se la segona etapa per averia elèctrica mentre que els líders amb 2 escratxs i un segon temps escratx, a 1 dècima de segon de l'escratx de Salvador Cañellas i Xavier Amigó, es refermaven en el seu liderat. Diumenge la neutralització de dos dels quatre trams i el bon paper dels catalans de Suzuki que marcaven un escratx i un segon temps escratx, va permetre que aquests acabessin la prova en segona posició a 5 minuts i 21,8 segons dels inqüestionables líders Mirco Baldacci i Giovanni Bernacchini.

En clau de campionat, l'abandonament de Brice Tirabassi i Daniel Carlsson, units als 8 punts que sumava Salvador Cañellas a la cita transaplina, pemetia al pilot barceloní situar-se en segona posició de la taula a només 3 punts del pilot francés quan encara restaven dues proves per endavant, el Ral·li Catalunya-Costa Brava i el RAC Rally britànic.

En el campionat reservat a pilots les variants a corona s'anaven reduint i així doncs tan Marcus Grönholm com Colin McRae perdien les seves opcions a títol. Mentre que per dalt la classificació s'estrenyia, així Sébastien Loeb gràcies a la victòria escalava des de la quarta fins la segona posició provisional, restant a només 2 punts del britànic Richard Burns, puntuació que el pilot de Peugeot obtenia precisament a la prova italiana. Carlos Sainz per la seva banda desfeia la igualada amb Petter Solberg en acabar la prova en quarta posició i el norueg recollir un zero per falta de carburant.

Pilot	Punts
Richard Burns	57
Sébastien Loeb	55
Carlos Sainz	53

En el campionat de constructors Citroën aconseguia eregir-se com a líder en solitari en aconseguir sumar més punts que els seus socis de grup PSA, Peugeot. Subaru, tot i fer un ral·li dolent amb la setena plaça de Tommi Mäkinen i Kaj Lindström en constructors com a únic resultat, mantenia la tercera i última posició de podi per 5 punts de marge vers Ford.

Constructor	Punts
Citroën	125
Peugeot	121
Subaru	76

Amb els nou primers escratxs consecutius, Loeb-Elena en van tenir prou per controlar la ronda catalana.

Figurant com la dotzena prova en el calendari de la temporada 2009 del campionat del món de ral·lis, el 44è Ral·li Catalunya - Costa Daurada finalitzava el diumenge 5 d'octubre a Salou, provincia de Tarragona. La ronda catalana, que otorgava punts pels certàmens reservats a pilots, constructors i mundial júnior, comptava amb 79 equips inscrits en la seva llista oficial, dels que 69 emprenien el camí des de la rampa de sortida cap a les 18 proves especials que l'organització havia programat en el seu recorregut a partir del divendres 3 d'octubre. 48 dels equips participants aconseguien superar els 353,62 km cronometrats del ral·li.

Per tercer any consecutiu Sordo-Martí completaven la cita catalana en segona posició.

La primera etapa del ral·li resultava ser la més llarga de totes les programades amb 131,76 km de lluita contra el cronòmetre al llarg de tres trams que es celebraven a doble passada i que per tant generaven sis proves especials. Sis cronometrades en les que Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aconseguien els respectius sis escratxs, sempre per davant dels seus companys d'equip Dani Sordo i Marc Martí que completaven així la jornada a 15,8 segons de distància.

Per darrera dels dos Citroën oficials s'hi classificaven també sempre els dos Ford de l'equip oficial, si bé les dues parelles de l'estructura de l'oval s'alternaven a parts iguals l'autoria del tercer temps escratx. El belga François Duval i el francès Patrick Pivato, que entraven en el si de l'equip oficial Ford per a l'ocasió en substitució dels finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, un tan desencertats en les cites prèvies a la ronda catalana i que passaven a ocupar el lloc d'aquests a l'equip Stobart, feien entrada al parc tancat de Salou en la tercera posició a 41,3 segons dels líders i amb 2,8 segons de coixí vers els seus companys d'equip, si bé aquests no havien de patir gaire per a que poguessin perdre posicions, doncs el cinquè classificat, el Subaru Impreza S14 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, es trobava a gairebé dos minuts dels líders i per tant a més d'un minut dels dos Ford.

El programa de la segona jornada del ral·li permetia afegir 127,98 km cronometrats al recorregut, els quals com en la jornada anterior es celebraven en un bucle de tres proves especials que es celebraven en dues ocasions cadascun. La primera d'elles era la cronometrada més llarga de l'edició amb 38,27 km, en els que Sébastien Loeb i Daniel Elena tornaven a mostrar-se com els pilots més ràpids, si bé en aquesta ocasió el belga François Duval i el francès Patrick Pivato trencaven el doblet dels homes de Citroën.

El guió de les cronometrades de la primera jornada es reprenia en les dues especials que restaven del bucle matinal, amb els dos C4 WRC oficial copant les dues primeres posicions i amb François Duval i Patrick Pivato just per darrera seu, que incrementaven així  distàncies amb els seus companys d'equip finlandesos.

Per la tarda, amb les segones passades per les especials i amb unes distàncies acumulades considerables, els dos equips oficials de Citroën aixecaven una mica el peu de l'accelerador, el que donava oportunitat pel protagonisme als dos Ford Focus RS WRC'08 oficials, que s'anotaven un escratx cadascun en els tres trams del bucle.

Tot i així l'etapa es completava amb François Duval i Patrick Pivato a 51,4 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen els separaven 1 minut i 4,6 segons del primer dels C4 WRC classificats. Dani Sordo i Marc Martí per la seva banda es trobaven ja a 27,7 segons dels seus companys d'equip. Per darrera del quartet capdavanter, Petter Solberg i Phil Mills es deixaven un altre minut al llarg d'aquesta segona etapa i es trobaven ja a 3 minuts i 6,9 segons dels líders.

Amb unes distàncies tan marcades del primer al tercer i entre el quart i el cinquè, pràcticament l'únic punt d'interés que quedava pels 93,88 km cronometrats de la tercera i última etapa, era veure si Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen serien capaços de superar als seus companys d'equip, o si les ordres d'equip apareixerien per a que François Duval i Patrick Pivato els hi cedissin la seva plaça de podi. El belga i el francès de Ford començaven l'etapa tal i com havien acabat l'anterior, marcant el registre més baix en la prova especial, mentre que les dues parelles de Citroën s'imposaven en les dues proves següents.

En sortir de les assistències, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen ho van donar el tot per tot per tal d'intentar retallar els 20,1 segons de desavantatge que tenien vers els seus companys d'equip, el que va permetre als finlandesos guanyar les tres últimes proves cronometrades del ral·li davant la permissivitat de les dues parelles de Citroën; mentre que François Duval i Patrick Pivato alçaven el peu de l'accelerador el just i necessari a la segona passada pel tram de Santa Marina, penúltima prova cronometrada, per tal de permetre als seus companys guanyar la seva posició i pujar al podi català.

Completades les 18 proves cronometrades del programa i amb els 48 equips supervivents de nou a Salou, es donava per finalitzat la 44ena edició del ral·li català, en el que Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aconseguien la victòria aturant el cronòmetre en un temps final de 3 hores 21 minuts i 17,4 segons, 24,9 segons menys que els seus companys d'equip Dani Sordo i Marc Martí. El podi era tancat per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, els quals van precisar d'1 minut i 2,5 segons més que els guanyadors de la prova per a completar els 353,62 km cronometrats.

Les ordres d'equip regalaven un podi a Hirvonen-Lehtinen.

En categoria júnior els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia començaven dominant la classe amb cinc escratxs de sis possibles, el sisè se l'anotaven els txecs Martin Prokop i Jan Tománek, els quals pràcticament van anar tota l'etapa recuperant-se del mig minut perdut en la primera cronometrada del ral·li. Dissabte semblava repetir-se el mateix guió quan els màxims aspirants al títol mundial s'imposaven en les tres especials del bucle matinal així com en la cinquena prova especial sabatina, només perdent l'escratx en la quarta cronometrada en mans de Martin Prokop i Jan Tománek, peró en la sisena i última prova cronometrada els pilots provençals patien una forta sortida de pista i en l'incident el motor del seu C2 S1600 resultava danyat, impedint-lis prendre la sortida l'endemà diumenge.

Amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia fora de concurs, Martin Prokop i Jan Tománek guanyaven la darrera especial sabatina i es situaven com a líders amb una mica més d'1 minut de marge, pel que els txecs van optar per la prudència de cara a l'etapa dominical final cedint-hi mig minut vers els seus rivals més directes peró assegurant-se la victòria final. Aquesta era la segona victòria del pilot txec en el campionat júnior, el que permetia al centre-europeu escalar fins la cinquena posició, a 12 punts del líder indiscutible des de la primera ronda de la temporada, Sébastien Ogier.

Amb Ogier-Ingrassia fora de competició, Prokop-Tománek es van limitar a completar les especials per assegurar-se la victòria.

Sébastien Loeb sumava a Catalunya la seva novena victòria de la temporada i es distanciava en quatre punts més del seu únic rival en la cursa pel campionat de pilots, el finlandès Mikko Hirvonen, assolint ja un gap de 12 punts. El càntabre Dani Sordo, acabava en segona posició per tercer ral·li consecutiu, el que afiançava al pilot en la tercera plaça del certàmen per davant de l'australià de Subaru Chris Atkinson.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	96
Mikko Hirvonen	84
Dani Sordo	59

En el certàmen de constructors, Citroën s'anotava per tercer ral·li consecutiu un doblet, el que permetia a la marca dels dos galons assolir una diferència màxima de 27 punts vers els seus únics rivals de Ford, i es que malgrat que Subaru havia introduit el nou S14 a mitja temporada, el constructor nipó gestionat per Prodrive seguia estant a un món de les altres dues estructures oficials.

Constructor	Punts
Citroën	159
Ford	132
Subaru	80

Latvala-Anttila aconseguien la seva primera victòria sobre asfalt amb una actuació brillant.

Amb la capital alsaciana, Estrasburg, com escenari de cerimònies, el diumenge 5 d'octubre 2014 s'hi oficialitzava la conclusió del 5è Ral·li d'Alsàcia, onzena prova en el calendari del campionat del món de l'especialitat. La ronda francesa, que era puntuable pels certàmens reservats a pilots i constructors, així com els mundials WRC-2, WRC-3 i junior, sent aquests dos últims pràcticament el mateix campionat, tenia en la seva llista d'inscrits 97 equips, dels que 89 iniciaven el divendres 3 d'octubre a disputar un recorregut format per 18 proves especials de 303,63 km cronometrats, una distància que 68 equips aconseguien completar.

Mikkelsen-Fløene semblaven estar en condicions de lluitar per la victòria, però el correctiu rebut el dissabte ho impedia.

Un bucle de tres trams pels que s'hi passaven en dues ocasions més una especial espectacle celebrada a les afores d'Estrasburg, eren els encarregats de donar la benvinguda als participants. En total les 7 proves especials programades en la primera jornada suposaven 114,75 km competitius, en els 11,11 de la primera de les quals es vivia un duel molt tancat entre els dos equips de Volkswagen que aspiraven al títol mundial a finals de temporada, és a dir, entre els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, separats per tan sols 3 dècimes de segon favorables als primers, mentre que els seus altres companys d'equip, els noruecs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene completaven el triplet de la marca a 5 dècimes dels líders provisionals.

El duel entre finlandesos i francesos finalitzava en la segona prova especial programada, quan un problema amb el canvi de marxes feia perdre una mica més de 4 minuts als campions mundials en vigència, els quals a més a més penalitzaven per avançament 4 minuts addicionals en la següent cronometrada per una errada del copilot, el que amb 8 minuts de retard, els locals quedaven descartats per la victòria i els punts.

Entre tant, Andreas Mikkelsen i Ola Fløene accedien al liderat amb el millor temps en la segona prova especial, un liderat efímer, doncs Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila amb el millor registre en la tercera i última prova especial del bucle matinal, recuperaven el liderat per 7 dècimes abans d'entrar al re-agrupament del migdia. Beneficiats per la caiguda de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en sortien els pilots de les dues Irlandes Kris Meeke i Paul Nagle, els quals a bord del seu Citroën DS3 WRC accedien a l'última de les places de podi a 7,2 segons dels líders finlandesos.

En sortir de les assistències els noruecs escurçaven distàncies amb el millor temps de la quarta prova especial, sense arribar però a llevar el liderat als seus companys, els quals reaccionaven d'immediat amb dos escratxs consecutius en els dos trams de carretera que restaven per celebrar-se per elevar les distàncies fins als 8,5 segons. Tanmateix, aquest domini en els cronòmetres dels de Wolfsburg, deixava als seus rivals, capitanejats per Kris Meeke i Paul Nagle i els espanyols de Hyundai Dani Sordo i Marc Martí, un mica despenjats de la lluita per la victòria, tot i que aquests últims donaven un color diferent al transcurs del ral·li en compartir l'escratx amb Andreas Mikkelsen i Ola Fløene a l'especial espectacle d'Estrasburg.

Així doncs s'arribava al parc tancat, on Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi fitxaven en la primera plaça per 8,2 segons de marge vers Andreas Mikkelsen i Ola Fløene. Kris Meeke i Paul Nagle, tercers integrants del podi provisional, es trobaven ja a 23,1 segons del liderat. Decebuts pel rendiment que els nous Michelin estaven donant al seu Hyundai i20 WRC, Dani Sordo i Marc Martí restaven a les portes del podi a 51,2 segons dels primers classificats.

La jornada sabatina seguia un model pràcticament igual a l'anterior, amb un bucle de tres trams que es celebrava en dues ocasions, més una especial espectacle per tancar la jornada que en aquest cas es disputava a Mulhouse, en total en aquesta ocasió les 7 proves cronometrades suposaven un total de 125,50 km competitius, convertint així la segona etapa del ral·li en la més llarga de totes.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'imposaven consecutivament en les 4 primeres proves especials cronometrades del dia així com a l'especial espectacle de Mulhouse, anotant-se en les altres dues cronometrades programades un segon i un tercer millor registre i sempre per davant dels seus companys d'equip Andreas Mikkelsen i Ola Fløene. D'aquesta manera la parella líder finlandesa aconseguia obrir en 20 segons el gap vers els seus perseguidors noruecs, mentre que per darrera s'hi donaven unes lluites més interessants.

Dani Sordo i Marc Martí veien com els escandinaus de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson retallaven les distàncies per sota dels 10 segons en la primera especial de la jornada, però en la següent un problema amb els diferencials allunyava lleugerament a la parella dels dos galons de la possibilitat de prendre'ls-hi la plaça. Aquesta averia deixava en la cinquena posició als polonesos Robert Kubica i Maciej Szczpaniak, els quals mica en mica van anar llimant diferències per tal de fer entrada al parc tancat d'Estrasburg a només 9 dècimes de la parella espanyola.

Amb els mateixos noms figurant en les quatre primeres posicions de la general provisional, s'arribava a la neutralització de la segona etapa. Però si bé els noms eren els mateixos, les distàncies no, doncs totes elles es veien eixamplades, i ara Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila gaudien de 28 segons vers Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, mentre que el marge que els finlandesos tenien amb Kris Meeke i Paul Nagle arribava fins als 53,7 segons. Sense trobar les sensacions adequades amb el seu cotxe, Dani Sordo i Marc Martí es trobaven ja a 1 minut i 41,7 segons del liderat en una superfície que era la seva.

La tercera i última etapa del ral·li tenia en el seu programa 4 proves especials, les quals es trobaven repartides al llarg de 2 trams pels que els participants hi competien en dues ocasions, assolint així una distància total cronometrada de 63,38 km, llur principal handicap residia en que es celebraven sense assistències i sota l'amenaça de pluja, el que generava una amplia selecció de compostos diferents.

Robert Kubica i Maciej Szczpaniak s'imposaven en la primera especial dominical i gràcies aquest resultat, els polonesos rellevaven de la quarta posició a Dani Sordo i Marc Martí, mentre que en la següent Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'assajaven de cara a obtenir alguns punts en el Power Stage. La tercera cronometrada de la tercera etapa va tenir molt poca història, en canvi la quarta i última, i per tant el Power Stage, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'anotaven el registre més baix per tal d'emportar-se almenys 3 punts de la seva ronda local. Alhora en aquesta última prova especial, Robert Kubica i Maciej Szczpaniak patien una sortida de pista i els centre-europeus es veien obligats a abandonar la prova, retornant el quart lloc a Dani Sordo i Marc Martí.

Amb els 76 equips que aconseguien superar les tres etapes del ral·li al parc tancat d'Estrasburg el diumenge al migdia, el 5è Ral·li d'Alsàcia es donava oficialment per conclòs amb la victòria de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals invertien un temps total de 2 hores 38 minuts i 19,1 segons per tal de recórrer els 303,63 km del programa; sent a més a més aquesta victòria la primera que els finlandesos aconseguien sumar sobre asfalt. Per la seva dreta els escortaven al podi els seus companys d'equip, els noruecs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, els quals precisaven 44,8 segons més que ells, mentre que Kris Meeke i Paul Nagle tancaven el podi a 1 minut i 5,3 segons dels guanyadors.

Meeke-Nagle no van poder presentar batalla als Volkswagen, però el naufragi d'altres els va donar lloc al podi.

En categoria WRC-2, reservada als cotxes de 4 rodes motrius però de preparació inferior als World Rally Car, la parella francòfona formada pel local Quentin Gilbert i el belga Renaud Jamoul aconseguien liderar la classe en bona part de la primera jornada gràcies a sumar 4 millors temps al llarg de les 7 primeres proves especials, si bé aquests feien entrada al parc tancat amb només 9,1 segons de marge vers els portuguesos Bernardo Sousa i Hugo Magalhaes que se n'adjudicaven 2 d'escratxs.

Un millor temps i un segon millor temps en les dues primeres proves especials sabatines, permetien als portuguesos accedir al liderat del certamen, una posició que els ibèrics aconseguirien mantenir al llarg d'una volta, doncs en la cinquena prova especial de la jornada, segona passada per la segona especial, Quentin Gilbert i Renaud Jamoul recuperaven la plaça perduda. Uns i altres mantenien el seu estira i arronsa en les dues últimes proves del dia, i el retorn a Estrasburg es feia amb 5,7 segons de diferència favorables als francòfons.

Aspirants a líder i líders mantenien el seu duel particular al llarg de la breu jornada dominical, i els primers s'imposaven en les dues passades pel primer tram, mentre que els segons ho feien en la segona. Així doncs la parella franco-belga finalment s'adjudicava la victòria per 8,1 segons de marge. Uns resultats que posats a la general del certamen eren intranscendents, doncs els pilots es trobaven força lluny de les posicions capdavanteres ocupades per Lorenzo Bertelli, Yuriy Protasov i Jari Ketomaa.

Gilbert-Jamoul sumaven la seva primera victòria.

Entre els més joves del campionat, o els integrants del WRC-3, doncs pràcticament era la mateixa classificació però amb diferents maneres de sumar punts, els locals i convidats per l'organització Frédéric Hauswald i Olivier Ural, iniciaven el seu periple alsacià dominant el bucle matinal amb dos escratxs i un segon temps escratx.

Per la tarda els joves francesos seguien estenent el seu rol de líders davant els alts i baixos dels regulars del certamen fins que una averia en la bomba de gasolina prèvia a l'especial espectacle que tancava la jornada, els deixava fora de competició. El testimoni el recollien llavors els britànics Alastair Fisher i Gordon Noble, davant una important amenaça dels seus rivals encapçalats pels francesos Quentin Giordano i Valentin Serraud, els quals fitxaven a poc més de 9 segons dels líders a l'entrada del parc tancat.

Al llarg de la jornada sabatina, els desencerts de Quentin Giordano i Valentin Serraud donaven aire a Alastair Fisher i Gordon Noble, mentre que per darrera uns altres francesos, Stéphane Lefebvre i Thomas Dubois, i Eric Camilli i Maxime Vilmot, progressaven favorablement fins al punt d'immiscir-se en una lluita per la segona posició a poc més d'una vintena de segons de la parella líder.

Diumenge Alastair Fisher i Gordon Noble deixaven el ral·li sentenciat amb dos escratxs consecutius en les dues primeres cronometrades, mentre que per darrera Eric Camilli i Maxime Vilmot es desempallegaven de la pressió dels seus compatriotes per tal de completar el recorregut en segona posició. Finalment però cap resultat pujava al marcador del WRC-3, doncs un problema amb la fitxa d'homologació, suposava l'exclusió de tots els participants d'aquesta mena de copa mono-marca promocionada per Citroën Sport, en la que s'havia convertit el campionat de 2 rodes motrius.

Fisher-Noble s'imposaven davant el desencert de l'oposició local.

En la general provisional del campionat per a pilots, el finlandès Jari-Matti Latvala aconseguia retallar 23 punts al seu company d'equip i líder, el francès Sébastien Ogier, amb el que les distàncies entre els dos únics aspirants a la corona mundial es situaven en 27 punts quan encara mancaven per celebrar-se dues cites més. Per darrera, el seu altre company, el noruec Andreas Mikkelsen, no feia més que afermar encara més la seva posició obrint en 8 punts més el gap que el separava del finlandès Mikko Hirvonen.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	217
Jari-Matti Latvala	190
Andreas Mikkelsen	143

La victòria que brindaven Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a Volkswagen, permetia a la marca ja campiona mundial esdevenir la que més punts s'emportava de la seva visita a Alsàcia amb 25, 4 més que els seus més immediats rivals de Citroën, que a la seva vegada obrien en 3 punts més el forat que els separava del preparador britànic M-Sport. Hyundai per la seva banda sumava 2 punts menys que M-Sport i ara les seves possibilitats d'entrar al podi a final de temporada quedaven definides en 7 punts.

Constructor	Punts
Volkswagen	373
Citroën	175
M-Sport	164