Victòria important de Grönholm-Rautiainen que esdevenien novament campions mundials i donaven el títol a Peugeot.

Dotzena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 6 d'octubre de 2002 finalitzava a Auckland el 32è Ral·li de Nova Zelanda. La cita oceànica que era puntuable per als certàmens de pilots, constructors i producció, comptava amb 82 equips oficialment inscrits, dels que 81 van iniciar a recòrrer el divendres 4 d'octubre les 26 proves especials programades de 411,40 km de distància total que finalment eren superades per 42 equips participants.

Rovanperä-Silander van veure perillar la seva segona plaça en els últims compassos de la prova.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, així com el seus companys d'equip britànics Richard Burns i Robert Reid eren els encarregats d'obrir pista al llarg de les vuit primeres especials cronometrades de 117,08 km de distàncial total el divendres, el que en principi hauria de ser un handicap afegit al seu concurs donada la gran quantitat de grava dispersa per les pistes neozelandeses en la primavera austral.

Malgrat aixó els Peugeot 206 WRC oficials, als que se'ls hi afegia el pilotat pels finlandesos Harri Rovanperä i Voitto Silander, encapçalaven les tres primeres posicions de la classificació general des d'un primer instant, i Richard Burns i Robert Reid amb 4 escratxs consecutius en les 4 primeres cronometrades, el segon d'ells ex-aequo amb Harri Rovanperä i Voitto Silander, llauraven un liderat ferm.

Els finlandesos de Mitsubishi Jani Paasonen i Arto Kapanen, que corrien en substitució del lesionat Alister McRae i David Senior, amb el seu millor temps en la cinquena prova cronometrada del dia aconseguien per una banda trencar el domini dels britànics de Peugeot, per una altra situar-se en tercera posició provisional, aprofitant una averia hidràulica en el 206 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen que els feia baixar fins la cinquena plaça, i per últim deixar en evidència als pilots habituals de la marca dels tres diamants doncs la parella accidental de Mitsubishi aconseguia marcar el primer temps escratx del Lancer WRC en la seva història.

Peró el trencament del domini Peugeot al podi va durar un sospir, doncs amb l'averia hidràulica solucionada i la segona passada per la tercera especial del dia prorgamada com la sisena prova, i per tant amb el handicap d'obrir pista pràcticament inexistent doncs aquesta ja es trobava neta de grava amb la primera passada, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s'adjudicaven el millor temps i recuperaven la tercera posició per darrera dels seus companys i compatriotes Harri Rovanperä i Voitto Silander abans de la celebració de les dues passades per l'especial espectacle de Manukau.

Ambdues passades per l'especial posaven punt i final a la primera jornada de competició, i aquestes eren guanyades per la parella de Subaru formada per Petter Solberg i Phil Mills, sense que aixó els suposés guanyar alguna plaça. A la neutralització de la primera etapa doncs hi arribaven els britànics Richard Burns i Robert Reid en primera posició provisional amb 18,3 segons de marge vers els seus companys d'equip finlandesos Harri Rovanperä i Voitto Silander i 37,8 segons vers els també companys i finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

Els pilots de Subaru Tommi Mäkinen i Kaj Lindström aconseguien la quarta posició general en la segona passada per l'especial espectacle de Manukau, superant en 9 dècimes de segon als seus compatriotes de Mitsubishi Jani Paasonen i Arto Kapanen, esdevenint així els primers classificats fora dels Peugeot, mentre que els seus companys d'equip, Petter Solberg i Phil Mills es trobaven a només 1 segon del seu temps, formant així un grup molt compacte que podria donar moltes emocions de cara al dissabte.

En quan a les baixes destacava la de Colin McRae i Nicky Grist per accident, accident que el pilot escocès culpava a unes notes errònies, consumant-se així el trencament de la parella que havia estat 6 temporades treballant junts.

La segona jornada era la més llarga de totes, amb 204,13 km cronometrats al llarg de 10 proves especials, on hi destacava la tercera, Parahi-Ararua, amb els seus 59 km de distància. Els tres equips de Peugeot iniciaven l'etapa pràcticament com havien fet en l'anterior, copant les tres primeres posicions de les sis primeres especials, i amb 4 escratxs per a Richard Burns i Robert Reid, en la primera, tercera, cinquena i sisena, i els 2 restants per a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en la segona, on aconseguia superar a Harri Rovanperä i Voitto Silander en la general, i en la quarta, tot semblava estar de cara pels de la marca del lleó.

Doncs Petter Solberg i Phil Mills, que havien aconseguit eregir-se com a quarts classificats en la primera especial del dia, perdien més de mig minut en l'especial reina i prop d'un minut en el comput global de les 6 primeres especials cronometrades, mentre que la revelació del ral·li, la parella finlandesa de Mitsubishi Jani Paasonen i Arto Kapanen, patien un accident en l'especial llarga i es veien obligats a abandonar. A més a més, en la sisena especial cronometrada Markko Märtin i Michael Park patien una sortida de pista, el que automàticament donava el títol de marques a Peugeot.

L'euforia però es vivia en la casa del lleó es va veure una mica apagada quan en la següent prova cronometrada es coneixia que els britànics Richard Burns i Robert Reid havien d'abandonar per accident, i si bé la marca seguiria sumant els mateixos punts amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i Harri Rovanperä i Voitto Silander en les dues primeres posicions del podi, aquest ja no estaria format integrament per pilots de la marca francesa.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen guanyarien doncs les quatre últimes proves especials de la jornada amb els seus companys sempre darrera seu, tret de la última cronometrada, en la que Petter Solberg i Phil Mills aconseguien superar al segon dels Peugeot 206 WRC per només 7 dècimes de segon. Tot plegat deixava unes distàncies molt marcades en la neutralització del dissabte, amb Marcus Grönholm i Timo Rautinen en primera posició i un coixí de 55,3 segons en relació als seus companys d'equip, mentre que la tercera plaça era per a Petter Solberg i Phil Mills a 2 minuts i 16 segons dels líders. Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, quarts, queien prop d'1 minut darrera dels seus companys i es trobaven ja a 3 minuts i 19,8 segons de la primera posició.

Diumenge els pilots tenien programades 8 especials cronometrades, on tret de la segona prova especial amb 32,43 km de distància, totes amb prou feines arribaven a la desena de quilòmetres. Si bé les distàncies d'aquestes especials eren curtes, les sis últimes s'havien d'afrontar sense assistències. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen seguien avançant a la prova a pas decidit i els líders s'imposaven en totes les cronometrades de la jornada, el que assegurava i certificava la seva victòria contundent.

No tan clar ho varen tenir Harri Rovanperä i Voitto Silander el diumenge, els finlandesos van estar a l'estela dels seus companys d'equip en les dues primeres proves cronometrades de la jornada, per a partir de llavors prendre's la situació amb més calma, buscant assegurar un podi. Però un problema hidràulic aparescut en el seu Peugeot 206 WRC en l'avant-penúltima especial cronometrada, li feia perdre de l'ordre de mig minut i fins i tot feia perillar la seva segona posició doncs sense assistències, aquesta averia no es podia reparar.

Per sort dels de Peugeot o desgràcia dels de Subaru, segons com es miri, el motor del Subaru Impreza S8 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, màxim aspirant a arrebatre la segona plaça, defallia a l'esforç acumulat en la següent prova especial i la parella noruego-britànica es veia obligada a abandonar la prova. Harri Rovanperä i Voitto Silander perdien 46 segons més en aquesta penúltima cronometrada, però ara el seu màxim perseguidor era Tommi Mäkinen i Kaj Lindström a 1 minu i 20,2 segons de la seva posició.

En la última cronometrada, repetició de la penúltima, Harri Rovanperä i Voitto Silander cedien pràcticament 45 segons més en els seus 10,60 km vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, pel que el seu marge amb els seus compatriotes de Subaru era més que suficient per a conservar la segona plaça.

Amb aquesta intriga final doncs, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien una importantíssima victòria, doncs a part de donar el títol de marques a Peugeot, el llargarut pilot finlandès aconseguia la seva segona corona mundial en completar el recorregut que la organització havia programat en 3 hores 58 minuts i 45,4 segons, és a dir 3 minuts i 47,6 segons per davant dels seus companys Harri Rovanperä i Voitto Silander. Tommi Mäkinen i Kaj Lindström tancaven un podi format únicament per pilots finlandesos a 4 minuts i 26,3 segons dels guanyadors.

Baixes i accidents permetien a Mäkinen-Lindström pujar al podi.

En el Grup N, o cotxes de producció, la cita asutral perdia a dos dels principals animadors del campionat en la tercera especial cronometrada, quan Toshi Arai i Tony Sircombe s'accidentaven després d'haver marcat el millor temps en la segona cronometrada i Karamjit Singh i Allen Oh trencaven la caixa de canvis del seu Proton. Aixó reduia les opcions de lluita per la victòria a tres cotxes, si bé aquesta estava encara molt oberta, entre els Mitsubishi dels argentins Marcos Ligato i Ruben Garcia, els finlandesos Kristian Sohlberg i Jakke Honkanen i els italians Giovanni Manfrinato i Claudio Condotta. Però en l'últim tram del dia, la parella argentina patien uns problemes que els obligaven a passar més temps del previst en les assistències i rebre una penalització que l'enviava fora de les primeres places.

Dissabte els argentins van començar a recuperar temps i posicions, mentre que Kristian Sohlberg i Jakke Honkanen van optar per una actitud més conservadora doncs Giovanni Manfrinato i Claudio Condotta no semblaven estar en disposició de lluitar-lis la primera plaça de la categoria. Quan Marcos Ligato i Ruben Garcia tenien al seu abast la segona plaça ocupada pels britànics Martin Rowe, que es recuperava d'un procés gripal, i Chris Wood, una segona averia tornava enviar a la parella sudamericana a la part baixa de la taula.

Diumenge es vivia l'enèssim intent de Marcos Ligato i Rubén Garcia per escalar posicions, els quals marcaven els tres primers escratxs de la jornada, mentre que Martin Rowe, ja en plenes facultats, i Chris Wood escurçaven substancialment les distàncies vers els líders amb els tres escratxs aconseguits a continuació. Finalment però el coixí assolit a la neutralització de la segona etapa va ser suficient per a que Kristian Sohlberg i Jakke Honkanen aconseguissin la victòria, molt important ja que amb els 10 punts que sumava, el pilot finlandès es situava en la general del campionat a només 2 punts del líder provisional, el malaisi Karamjit Singh.

Tot i cometre certes errades amb l'elecció dels pneumàtics, Sohlberg-Honkanen cometien menys errades que ningú i guanyaven la prova austral.

Com ja he avançat anteriorment, Marcus Grönholm aconseguia gràcies a la seva quarta victòria de la temporada la seva segona corona mundial quan encara mancaven dues proves en el calendari, ja que tant els britànics Richard Burns com Colin McRae que abandonaven la prova, com el francès Gilles Panizzi, setè, se n'anaven amb les mans buides de Nova Zelanda.

Pilot
Punts

Marcus Grönholm

67

Richard Burns
34

Colin McRae

33

En el campionat de marques Peugeot sumava el seu vuitè doblet de la temporada i esdevenia automàticament campiona mundial, doncs el seu marge vers Ford era ja de 58 punts i la possibilitat de qualsevol relleu en la primera posició, impossible. Per darrera Subaru aconseguia sumar un puntet més que Ford, però aquí tampoc semblaven haver gaires opcions de lluita amb 39 punts de marge i 32 per guanyar.

Constructor
Punts

Peugeot

147

Ford

89

Subaru

50

Proclamats campions del mòn el dijous, el dissabte Ogier-Ingrassia van sortir a guanyar el ral·li, i ho van aconseguir .

El diumenge 6 d'octubre de 2013 finalitzava a Estrasburg el 4t Ral·li d'Alsàcia, onzena prova en el calendari del campionat del mòn de ral·lis que amb puntuabilitat per als campionats de pilots, marques, WRC-2, WRC-3 i campionat júnior, aconseguia atreure l'interès de fins a 88 equips per a inscriure's-hi, dels que 82 van empendre des de la rampa de sortida el dijous 3 d'octubre el camí cap a les 20 especials cronometrades de 312,14 km de distància que composaven la prova i que 49 dels participants van aconseguir completar.

Fins a en dues ocasions van liderar la prova, però Sordo-del Barrio no van poder sumar la segona victòria.

La prova va començar pel final, és a dir, el Power Stage, que va ser guanyat per Dani Sordo i Carlos del Barrio, això va permetre lògicament que els càntabres de Citroën passessin a liderar la prova alsaciana, però també va tenir una segona lectura, donat que l'especial no va ser guanyada per Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que van acabar en segona posició a 7 dècimes dels primers, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es proclamaven ja campions del mòn de ral·lis el mateix dijous 3 d'octubre.

Ja situats en els trams del divendres es va viure una interessant lluita pel liderat, Sébastien Loeb i Daniel Elena, que en principi havien de fer la seva última aparició en el mundial de ral·lis motiu pel qual lluien una decoració especial en el seu DS3 WRC, van guanyar les tres primeres especials del matí, el que va permetre a la parella franco-monegasca liderar la prova en l'última especial, on els líders, Sordo-Del Barrio cedien 6 segons i queien fins al 4t lloc, senyal de com estava d'apretada la classificació.

En la represa de la tarda va arribar el torn dels belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, els quals van marcar tots els escratxs de les segones passades i esdevenien els líders de la prova ja en el segon tram del bucle arribant a la neutralització de la primera jornada com a líders de la prova amb Dani Sordo i Carlos del Barrio a 9,9 segons, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, amb un molt bon paper sobre asfalt, a 11,8 segons i Sébastien Loeb i Daniel Elena, a qui una semi-virolla en la última cronometrada els feia caure fins la quarta plaça a 12,2 segons. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia romanien en cinquena posició a gairebé mig minut, els quals semblaven encara estar celebrant el seu títol doncs en cap moment van donar senyals de volguer entrar en la lluita.

El dissabte el cel estava enboirat i plujós i en aquestes condicions van ser en les que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia van sortir disposats a canviar el rumb que estaven portant a la prova alsaciana marcant el dos primers escratxs del dia, en el tercer el millor crono va ser per a Loeb-Elena mentre que una lleugera sortida de pista del Fiesta RS WRC de Neuville-Gilsoul tornava a situar en posició de líder a Dani Sordo i Carlos del Barrio. Ogier-Ingrassia tornarien a guanyar els dos trams que havien fet pel matí, mentre que el tercer seria per a Neuville-Gilsoul, els quals una punxada en el primer tram de la tarda pràcticament els deixava fora de la lluita per la victòria final.

Sordo-Del Barrio arribarien com a líders de la prova a l'especial espectacle de Mulhouse que tancava la segona jornada, on el millor registre va tornar a ser per a Ogier-Ingrassia, mentre que el liderat de la general queia en mans de Jari-Mati Latvala i Miikka Anttila per tan sols 4 dècimes de segon, mentre que els provençals de Volkswagen eren ja tercers a només 1,5 segons de diferència dels seus companys d'equip. Sébastien Loeb i Daniel Elena tancaven el grup dels qui perseguien la victòria a 5 segons del primer classificat.

Així doncs calia esperar una última jornada, la del diumenge, plena d'emocions fortes en la que la pluja va afegir la seva dosi extra. Ja en la primera especial cronometrada del dia, Sébastien Loeb i Daniel Elena patien una sortida de pista deixant el seu DS3 WRC panxa amunt mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven el millor registre clavant un bon grapat de segons als seus competidors situant-se al capdavant de la general provisional, condició que confirmarien amb l'escratx en el segon i tercer tram del matí.

Sense pràcticament canvis en els trams del migdia, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven a guanyar dos anys després el Ral·li d'Alsàcia, el que suposava la seva setena victòria de la temporada en completar el recorregut amb un aventatge de 12,2 segons vers a Dani Sordo i Carlos del Barrio i de 19,5 segons en relació a Jari-Mati Latvala i Miikka Anttila, en una de les millors actuacions que es recordava fins al moment de la parella finlandesa sobre asfalt.

En un molt bon ral·li sobre asfalt, Latvala-Anttila acabaven en posicions de podi i pròxims a la victòria.

Els polonesos Robert Kubica i Maciej Baran van mostrar un pilotatge superior als demés en la primera jornada, aconseguint marcar tots els escratxs i un aventatge de més de 3 minuts i mig sobre els seus més immediats perseguidors, els britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt, els quals amb un inferior Ford Fiesta R5 poc més podien fer. En una segona etapa de transició, on les distàncies es varen mantenir neutres, els del Citroën DS3 RRC van tornar a atacar fort el diumenge establint una diferència final de 4 minuts amb els de Ford. La victòria que aconseguien els polonesos els permetien empatar al capdavant de la general provisional amb el qatarí Abdulaziz Al-Kuwari.

La superioritat de Robert Kubica, Maciej Baran i el seu DS3 RRC va quedar molt manifesta en la prova alsaciana.

En la categoria WRC-3 el liderat de la categoria va ser per a Sébastien Chardonnet i Thibault de la Haye en les primeres especials cronometrades fins que Quentin Gilbert i Renaud Jamoul van reaccionar en la quarta cronometrada per fer-se amb el liderat de la prova, situació que ja no abandonarien fins a la conclusió de la mateixa, permetent-se fins i to incrementar distàncies en les darreres especials del ral·li, per a Gilbert tot just era la primera victòria de la temporada, mentre que Chardonnet feia bo el segon lloc per mantenir-se al capdavant de la general amb un bon coixí.

Quentin Gilbert es reivindicava a casa.

En el campionat júnior els espanyols José Antonio Suárez i Cándido Carrera, així com la parella canaria formada per Yeray Lemes i Rogelio Peñate van començar dominant la prova en una superficie que els hi era molt propicia, fins que Suárez-Carrera patien en la quarta especial cronometrada un accident que els feia abandonar la prova. Lemes-Peñate dominaren la general provisional fins que a falta de tres especials per acabar la prova, cal recordar que els júnior no competien en diumenge per llavors, varen patir una punxada que els va fer perdre de l'entorn de 2 minuts i tota opció de victòria, recollint el testimoni Pontus Tidemand i Ola Fløene que d'aquesta manera obtenien els punts suficients com per proclamar-se campions del mòn júnior.

Pontus Tidemand es proclamava campió júnior a França amb victòria.

Com ja he mencionat anteriorment, el fet que Thierry Nueville no guanyés la Power Stage inaugural, prclamava ja automàticament campió del mòn 2013 a Sébastien Ogier, el qual a més a més, aconseguia la seva setena victòria de la temporada, incrementant encara més les distàncies al capdavant de la general, ja que el belga completava el ral·li en 4a posició. Jari-Matti Latvala per la seva banda gràcies al seu podi mantenia a ratlla un incipent Dani Sordo.

Pilot
Punts

Sébastien Ogier

238

Thierry Neuville
143

Jari-Matti Latvala

125

En l'apartat de marques el balanç era molt favorable per a Volkswagen ja que Dani Sordo i Carlos del Barrio no puntuaven per al campionat i Citroën s'havia de comformar amb els 8 punts del sisè lloc de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que els de Wolfsburg aconseguien 40 punts gràcies al 1-3. En la lluita per la tercera plaça, Qatar seguia conservant una breu aventatge d'un sol punt vers l'equip oficial de M-Sport tot i que aquests competien amb dos cotxes.

Constructor
Punts

Volkswagen

339

Citroën

259

Qatar

157