Tots els liders van anar caient fins deixar Alén-Kivimäki al capdavant que s'estrenava amb l'Stratos HF.

Vuitena prova en el calendari del campionat del mòn de ral·lis de l'any 1978, el 20è Ral·li de Sanremo finalitzava en la ciutat que li donava el nom el dissabte 7 d'octubre de 1978 amb 56 equips dels 122 que havien iniciat la prova des de la rampa de sortida el dimarts 3 d'octubre, si bé en la llista d'inscrits hi figuraven fins a 135 equips inscrits. La prova tenia un recorregut composat per 55 especials cronometrades de 893,80 km de distància majoritàriament d'asfalt.

Diversos contra-temps van afectar a Verini-Bernacchini els quals en la tercera etapa van anar a recollir punts.

L'absència de l'equip Ford a la prova italiana, que en principi havia d'alinear a Björn Waldegård i Hans Thorszelius així com a Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne amb els respectius Escort RS1800, deixava tot el protagonisme de la prova a l'equip del grup FIAT que posava en tram fins a 3 FIAT 131 Abarth alhora que donava suport a 2 Lancia Stratos HF, un per Markku Alén i Ilkka Kivimäki, habituals de la marca turinesa i l'altre de manera semi-oficial per Adartico Vudafieri i Maurizio Mannini, recentment proclamats campions d'Itàlia de ral·lis.

En els primers compassos de la prova es va establir una lluita entre dos dels 131 Abarth oficials, concretament el pilotat pels italians Sandro Munari i Mario Manucci i els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, els quals es van alternar al capdavant de la general provisional del ral·li fins a en quatre ocasions, liderant lógicament la prova dues vegades cadascun, deixant al grup perseguidor integrat pel tercer FIAT 131 Abarth oficial de Maurizio Verini i Arnaldo Bernacchini, i els Stratos HF de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i Adartico Vudafieri i Maurizio Mannini a 1 minut i mig de distància.

Però la pluja que estava caient en el transcurs de la primera etapa va provocar diverses sortides de pista, entre les que cal destacar les protagonitzades en la última de les 18 especials programades de l'etapa per Dario Cerrato i Luciano Guizzardi i sobretot de Sandro Munari i Mario Manucci, el que deixava a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer com a líders en solitari amb un marge prou ampli de 2 minuts i 18 segons vers els seus altres companys d'equip italians, Maurizio Verini i Arnaldo Bernacchini, els quals una virolla en les primeres especials cronometrades de l'etapa els havien endarrerit una mica, si bé van saber reaccionar i anteposar el seu FIAT 131 Abarth als dos Lancia Stratos HF.

En la segona etapa, composada per 24 especials cronometrades de 322,80 km cronometrats, els Stratos HF van començar a reclamar la seva part de protagonisme en la prova quan el pilotat per Markku Alén i Ilkka Kivimäki així com el d'Adartico Vudafieri i Maurizio Mannini van copçar pràcticament tots els escratxs de la jornada, el que va permetre als dos equips no només escurçar distàncies, sino fins i tot liderar la prova quan Walter Röhrl i Christian Geistdörfer havien d'abandonar a falta de 5 trams per completar l'etapa per un accident i quan Maurizio Verini i Arnaldo Bernacchini, que havien estat perdent terreny durant tota l'etapa, havien de canviar el diferencial del seu 131 Abarth i els hi queia una sanció de 4 minuts.

El liderat dels campions d'Itàlia, és a dir Vudafieri-Mannini, era molt just, ja que només 17 segons els separaven dels segons classificats i actuals líders en la provisional de la Copa FIA de pilots, Alén-Kivimäki, els quals manifestaven la dificultat de pilotar el Lancia sota la pluja que seguia caient en els Alps Marítims italians. Mentre que Verini-Bernacchini figurava en tercera posició provisional a més de 5 minuts dels liders però amb els quarts classificats a més de 6 minuts, el francès Francis Vicent i el belga Willy Lux llogueters d'un Porsche 911 al suís Harbeethur, pensar que la posició de podi, i amb ell uns fantàstics punts per a la marca de cara al títol de marques, poguessin perillar semblava com a mínim impossible.

Una altra de les baixes sonades de la segona etapa, va ser la del Ferrari 308 GTB de Raffaele Pinto i Fabio Penariol en la primera de les especials cronometrades del dia, quan el distribuidor del seu cotxe va decidir que ja havia treballat prou i es va trencar deixant el "cavallino rampante" totalment mut.

Ja en la tercera i última etapa, i sense la presència de la pluja que havia estat fent acte de presència en les dues anteriors jornades, 13 especials cronometrades quedaven per decidir el guanyador del 20è Ral·li Sanremo i aquest pràcticament ja es va decidir al primer tram i més llarg del dia, el tradicional Ronde de 47,40 km, on Adartico Vudafieri i Maurizio Mannini que buscaven ampliar distàncies se sortien de la calçada i deixaven a Markku Alén i Ilkka Kivimäki al capdavant de la general de la prova.

Amb unes distàncies prou importants entre els que continuaven en el ral·li i integrants provisionals del podi, el reste de la jornada es va disputar sense més sobresalts, el que va permetre a Markku Alén i Ilkka Kivimäki guanyar el seu sisè ral·li en el mundial i en el seu debut amb el Lancia Stratos HF amb un temps total de 10 hores 53 minuts i 28 segons. Amb 10 minuts i 32 segons de demora completaven el recorregut en segona posició Maurizio Verini i Arnaldo Bernacchini, amb l'únic dels FIAT 131 Abarth supervivents mentre que el darrer graó del podi era per a Francis Vincent i Willy Lux que finalitzaven a 17 minuts i 3 segons dels guanyadors.

Els accidents dels caps de série va permetre a Vicent-Lux finalitzar en posicions de podi./Foto: photorally.it

En la Copa FIA per a pilots gràcies a la tercera victòria de la temporada, Markku Alén incrementava la seva puntuació fins als 47 punts, mentre que Jean-Pierre Nicolas, absent a la prova per decisió de Ford, veia congelada la seva puntuació així com al també finlandès Hannu Mikkola, per a qui còrrer al Sanremo no entrava en el seus plans.

Pilot
Punts

Markku Alén

47

Jean-Pierre Nicolas
22

Hannu Mikkola

21

Tot i el segon lloc amb el que FIAT s'havia de conformar en la prova domèstica, els italians seguien liderant el campionat del mòn de constructors per davant d'Opel amb un marge prou ampli si bé no definitiu, per darrera dels alemanys, Ford apretava gràcies a la victòria en Grup 1 d'Angelo Pressotto i Massimo Sghedoni que deixava als de l'oval a dos punts del segon lloc.

Constructor
Punts

FIAT

116

Opel

84

Ford

82

FIAT volia aparcar el Stratos HF, pero en mans de Fassina-Mannini van demostrar que encara era competitiu.

La ciutat que li donava nom al Ral·li de Sanremo, era l'escenari el diumenge 7 d'octubre de 1979 de la cerimònia de clausurua de la seva 21ena edició. La prova italiana, que era la novena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, reforçava el seu caràcter mixte introduint un gran nombre d'especials sobre terra en el seu camí que estrenaven fins a la República de San Marino. En total el ral·li tenia 74 proves especials cronometrades, de les que 38 eren sobre asfalt i 46 sobre terra, i 962 km de distància, amb un balanç bastant favorable a la terra. En la seva llista d'inscrits oficial hi constaven fins a 72 equips, dels que 67 es varen disposar a afrontar les especials programades a partir del dilluns 1 d'octubre i que només 26 equips aconseguirien completar.

Tot i gaudir de material oficial, Röhrl-Geistdörfer no van poder anar més enllà del segon lloc.

Tal i com va passar en l'anterior edició, Ford decidia abstenir-se del ral·li italià, pel que FIAT es treia del damunt un rival incòmode de cara a aconseguir la victòria a la cita de casa abans de ni tan sols començar-la. La primera etapa del ral·li arrancava el dilluns a les 8 del matí, la qual resultava ser d'una duresa extrema, amb els pilots disputant un total de 38 proves especials cronometrades que els conduien fins a San Marino després d'estar gairebé 37 hores al volant.

Les primeres proves cronometrades de la llarga etapa eren d'asfalt, i aquí els Lancia Stratos HF presents a la prova van poder treure a lluir el seu potencial. Fabrizio Tabaton i Marco Genovesi amb la seva unitat preparada per Grifone s'imposaven en el primer tram cronometrat, esdevenint lògicament en els líders provisionals del ral·li. Mentre que en la segona prova especial els autors del millor temps i nous líders del ral·li passaven a ser els seus compatriotes Antonio Fassina i Mauro Mannini que competien amb el suport de la xarxa de concesionaris Lancia d'Itàlia.

Una especial més tard, la tercera, es coneixia l'abandonament per accident de Fabrizio Tabaton i Marco Genovesi, mentre que els líders Antonio Fassina i Mauro Mannini anaven paulatinament obrint forat vers els seus perseguidors en la taula de temps general provisional, fins arribar a completar la fracció d'asfalt de l'etapa amb un avantatge al voltant del minut vers els seus més immediats perseguidors, els FIAT 131 Abarth oficials de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer i d'Attilio Bettega i Maurizio Perissinot.

Tot i que Antonio Fassina i Mauro Mannini van guanyar la primera cronometrada celebrada sobre terra, mica en mica el seu coixí vers el FIAT 131 Abarth de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer es va anar reduint progressivament, permetent al pilot alemany entrar al parc tancat de San Marino el dimarts al vespre com a líders provisionals amb 1 minut i 2 segons d'avantatge vers el Lancia Stratos HF d'Antonio Fassina i Mauro Mannini. Attilio Bettega i Maurizio Perissinot restaven en un discret tercer lloc a 1 minut i 51 segons dels seus companys d'equip mentre que el tercer dels FIAT oficials, el pilotat pels finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, era quart però a 5 minuts i 31 segons dels seus companys alemanys després d'haver perdut més de 6 minuts en trencar un semieix del seu cotxe, però sobre el cap de la parella finlandesa planava l'amenaça d'una penalització a causa del temps invertit per la reparació, pel que la parella podria caure més posicions.

Tanmateix aquests temps facilitats al terme de la primera etapa no es podien considerar com a definitius, ja que Antonio Fassina i Mauro Mannini presentaven una reclamació a la organització per un error de cronometratge en la 22ena prova especial programada, on segons a la parella italiana se'ls hi havia otorgat un temps força superior al realitzat i registrat amb els seus rellotges.

Entre les baixes destacava la del debutant Talbot Sunbeam Lotus Grup 4 de l'importador francès de la marca, i per tant amb el volant a l'esquerra a diferència de l'oficial que pilotaven els britànics Tony Pond i Ian Grindord, de Jean-Pierre Nicolas i Jean Todt, quan després que la parella francesa hagués estat arrossegant problemes amb les seves llandes al llarg de l'etapa, el distribuidor del seu cotxe cedia a l'esforç quan es celebrava la 26ena especial cronometrada. Senyal inequivoca de la duresa d'aquesta etapa era que dels 67 equips que sortien de Sanremo el dilluns a les 8 del matí, a San Marino a les 9 del vespre hi arribaven 36.

Dimecres a les 11 del matí, i després d'una mica més de 12 hores de descans, els participants es disposaven a afrontar la segona jornada del ral·li, un bucle relativament curt de 5 trams sobre terra que es celebraven a dues passades amb inici i final a San Marino. Abans de sortir del parc tancat Markku Alén i Ilkka Kivimäki rebien la confirmació de la penalització que se'ls hi aplicava, aquesta era de 16 minuts, amb el que la parella finlandesa queia fins la vuitena posició provisional i quedava ja descartada de la lluita per la victòria en trobar-se a 21 minuts i 31 segons dels seus companys d'equip Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.

Al llarg de l'etapa Walter Röhrl i Christian Geistdörfer van mantenir un intens pols amb Antonio Fassina i Mauro Mannini pel liderat, pols que es decantava en favor de la parella italiana de Lancia que aconseguia entrar a San Marino a quarts de vuit del vespre amb 45 segons d'avantatge vers els alemanys de FIAT i recuperant així el liderat a la prova de cara a les 2 etapes que restaven per celebrar. Attilio Bettega i Maurizio Perissinot en conèixer la sanció que els hi era aplicada als seus companys d'equip finlandesos, Markku Alén i Ilkka Kivimäki, optaven per un pilotatge molt més conservador ja que el seu coixí vers el nou quart classificat, el Talbot Sunbeam Lotus dels britànics Tony Pond i Ian Grindord, era superior als 6 minuts, el que els portava a entrar al parc tancat de San Marino a 5 minuts i 5 segons dels líders. Tot i així els italians aconseguien obrir forat amb els britànics de Talbot, que completaven la jornada a 11 minuts i 53 segons de la darrera posició de podi.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki van sortir a l'atac per tal de recuperar quantes més posicions els hi fos possible, el que els va portar a guanyar 5 proves especials cronometrades i recuperar uns 2 minuts vers els homes del capdavant de la classificació general, però en la penúltima especial de la jornada, un problema amb el canvi els portaria a perdre més de 10 minuts. Si bé els finlandesos no perdien plaça, mantenint-se en vuitena posició, si que les opcions de remontada eren remotes.

Amb unes 3 hores de descans, els 31 equips arribats al parc tancat inciaven el mateix dimecres a les 11 de la nit a celebrar la tercera jornada del ral·li, la qual els retornaria fins a Sanremo. Aquesta etapa s'iniciava amb l'eliminació de 6 de les 8 proves especials cronometrades de terra a la regió d'Il Ciocco per una série de protestes ecologistes que en certa manera buscaven treure diners als organitzadors. Pel que amb només 2 trams de terra en el que restava de ral·li, aquest es posava de cara al Lancia Stratos HF dels líders Antonio Fassina i Mauro Mannini.

Més de cara es va posar el ral·li pels líders quan la organització va comprobar les alegacions presentades per ells eren certes i que existien certes desincronitzacions entre els rellotges en la 22ena especial cronometrada, pel que aquest tram passava a anular-se i el seu marge al capdavant de la general s'incrementava en 1 minut més, temps que oficialment Walter Röhrl i Christian Geistdörfer havien aconseguit endosar a la parella de Lancia Itàlia.

Entrats ja en la competició, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer tenien la desgràcia de trencar el seu diferencial quan disputaven la tercera cronometrada de la tercera etapa, amb el que la parella alemanya de FIAT cedia 7 minuts en relació a Antonio Fassina i Mauro Mannini. Aquest nou contra-temps va fer reaccionar als germànics, que es varen llençar a l'atac si bé la seva diferència vers els líders era molt abultada i la seva segona posició no corria perill.

Completades les 10 proves especials cronometrades a les que quedava reduida la tercera etapa, Antonio Fassina i Mauro Mannini arribaven a Sanremo el dijous a quarts de vuit del vespre amb un avantatge de 6 minuts i 35 segons vers Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, mentre que Attilio Bettega i Maurizio Perissinot es trobaven ja a 11 minuts i 39 segons dels líders. Markku Alén i Ilkka Kivimäki per la seva banda guanyaven una plaça en trencar-se el motor del Triumph TR7 V8 dels suecs Per Eklund i Hans Sylvan quan aquests es diposaven a celebrar la tercera prova cronometrada de l'etapa.

La quarta i última etapa, nocturna i amb 9 proves especials cronometrades d'uns 203 km de distància als voltants de Sanremo, servia per veure com Walter Röhrl i Christian Geistdörfer seguien escurçant distàncies vers Antonio Fassina i Mauro Mannini, si bé el clima sec i fred era a priori més favorable a les característiques del Lancia Stratos HF que no pas al FIAT 131 Abarth. Els alemanys escurçaven 2 minuts i 21 segons als líders, però aquest temps era insuficient com per provocar qualsevol canvi al capdavant de la general del ral·li. Qui si van veure recompensat en part el seu esforç van ser Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els vencedors de la última edició del ral·li aconseguien finalment guanyar una plaça rellevant del sisè lloc al Ford Escort RS2000 Grup 1 d'Angelo Pressotto i Max Sghedoni.

Sense més doncs, els italians Antonio Fassina i Mauro Mannini aconseguien la seva primera i única victòria en el mundial de ral·lis dalt d'un cotxe que FIAT considerava obsolet i que volia apartar de la competició, completant el recorregut en 12 hores 37 minuts i 17 segons, 4 minuts i 14 segons per davant del FIAT 131 Abarth de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer. Attilio Bettega i Maurizio Perissinot completaven el podi a 18 minuts i 42 segons dels guanyadors.

Bettega-Perissinot van optar per un paper més conservador i assegurar-se així una plaça al podi.

L'absència oficial de Ford, va portar que els dos primers classificats en la provisional del campionat per a pilots estiguessin absents a la prova italiana, mentre que Markku Alén perdia una bona opció d'escurçar distàncies, o fins i tot de superar a Hannu Mikkola, en només sumar 6 punts per la seva sisena posició final.

Pilot
Punts

Björn Waldegård

103

Hannu Mikkola
71

Markku Alén

60

En el campionat de constructors, la obligarietat de retenir només els 7 millors resultats, feia que Ford no sumés en el seu caseller els 12 punts que els hi donava la victòria en Grup 1 d'Angelo Pressotto i Max Sghedoni. Datsun tampoc sumava, peró el seu cas era degut a l'abandonament de Timo Salonen i Seppo Harjanne, qui si sumava era FIAT, que tot i no competir oficialment, tancava el podi provisional.

Constructor
Punts

Ford

120

Datsun

94

FIAT

75

Els germans Panizzi es tornaven a imposar sobre l'asfalt italià.

El diumenge 7 d'octubre de 2001, la ciutat de Sanremo era escenari de la cerimònia de la clausura de la 43ena edició del ral·li al que li donava nom, el Ral·li Sanremo. La cita italiana, que era l'onzena prova del calendari mundial, tenia puntuabilitat pels certàmens de pilots, constructors, mundial de producció i de cotxes S-1600, el que aconseguia copçar l'interés de 75 equips per a formalitzar la seva inscripció oficial. D'aquests, 73 es van personar a la rampa de sortida el dijous 4 d'octubre per a partir de l'endemà divendres començar a afrontar les primeres especials de les 20 que la organització havia programat. 37 equips participants aconseguirien completar els 368,12 km del recorregut cronometrat.

Loeb-Elena feien debut al volant d'un Xsara WRC amb un podi.

La competició a la cita transalpina s'iniciava amb un conjunt de vuit proves especials d'una distància cronometrada de 138,45 km, les que a la seva vegada s'agrupaven en un bucle de tres trams que es celebraven en dues ocasions i dos trams més al migdia que es repetirien l'endemà dissabte al migdia també.  Els germans provençals Gilles Panizzi i Hervé Panizzi s'imposaven en la primera prova especial del ral·li, esdevenint lògicament en els primers líders, per davant dels seus companys d'equip finlandesos a Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, i dels espanyols Carlos Sainz i Luis Moya i de Chus Puras i Marc Martí.

La parella cantabro-catalana s'imposava en la següent especial programada, la més llarga de la jornada, el que permetia als pilots de Citroën passar a liderar la prova, desplaçant una posició als tres equips que els precedien al terme de la primera especial. Els líders destronats tancaven el bucle matinal imposant-se en la tercera especial per deixar la distància entre el seu Peugeot 206 WRC vers el Xsara WRC dels líders en tan sols 1,9 segons, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, amb alguns problemes d'estabilitat en el seu Ford Focus WRC es veien superats pels tercer dels Peugeot 206 WRC oficial presents al ral·li, el de Didier Auriol i Denis Giraudet.

En sortir de les assistències i disputar el segon bucle de la jornada, composat per dos trams, Jesús Puras i Marc Martí confirmaven la seva privilegiada posició marcant el millor temps en la quarta prova especial del dia, peró el desgastament irregular que patien les seves Michelin els hi ocasionaren unes vibracions en la cinquena prova especial que els feien perdre la seva plaça per 5 dècimes de segon en favor de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, mentre que els seus companys d'equip a Citroën, els francesos Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, s'hi anotaven el millor temps.

Després d'un segon reagrupament per a les assistències, els participants es disposaven a tornar a celebrar les mateixes proves cronometrades que havien disputat al matí. Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni repetien autoria d'escratx en la sisena especial per tal de superar als seus compatriotes Didier Auriol i Denis Giraudet en la quarta posició, mentre que Jesús Puras i Marc Martí recuperaven el liderat del ral·li en tornar a imposar-se al tram més llarg de la jornada, d'altra banda Marcus Grönholm i Timo Rautiainen hi perdien de cop dues posicions, el que els suposava quedar-se fora de les places de podi, deixant en aquesta plaça al Citroën Xsara WRC de Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni.

La vuitena i última prova especial, va permetre consolidar als dos Citroën Xsara WRC en les seves posicions de podi, en quan Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni s'hi anotaven el seu tercer escratx del dia, i Chus Puras i Marc Martí aturaven el cronòmetre amb el segon millor registre incrementant en una dècima de segon el forat que els separava de Gilles i Hervé Panizzi.

Així s'arribava a la neutralització de la primera etapa, amb Jesús Puras i Marc Martí en la primera posició provisional per 1,5 segons de marge vers Gilles Panizzi i Hervé Panizzi. Els companys d'equip dels líders, Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, fitxaven a 16,1 segons d'aquests mentre que Didier Auriol i Denis Giraudet restaven a les portes del podi a 26,6 segons del pilot càntabre i el seu copilot català. Citroën aliniava un tercer Xsara WRC a la cita italiana per a les joves promeses Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals tenien molts números per esdevenir próximament en els campions mundials del certàmen reservat als cotxes S1600, el pilot alsacià i el seu copilot monegasc aconseguien desplaçar en la vuitena cronometrada als campions absoluts en vigència, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, de la cinquena posició provisional per 5,3 segons mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, setens en la classificació provisional, eren els primers classificats llur cotxe no pertanyès al grup PSA.

En quan a les baixes d'aquesta primera etapa, la llista era notoria, destacaven especialment la que afectava als britànics de Subaru Richard Burns i Robert Reid per sortida de pista en la primera prova especial del recorregut, sense oblidar la que atenia als locals de Hyundai Piero Liatti i Carlo Cassina pel mateix motiu. Els alemanys Armin Schwarz i Manfred Hiemer es veien també obligats a abandonar en aquesta fatídica primera prova especial peró per averia en l'alternador del seu Škoda Octavia WRC Evo2.

La segona jornada del ral·li era la més llarga de totes amb 142,01 km de lluita contra el cronòmetre, els quals com en l'etapa anterior es repartien al llarg de tres bucles, un d'ells celebrats a doble passada matí i tarda i un segon bucle al migdia que era la repetició del celebrat al migdia anterior. Chus Puras i Marc Martí confirmaven les bones sensacions imposant-se en la primera especial sabatina, peró en la segona tot se'n va anar en orris quan la parella perdia el control del seu Xsara WRC i en colpejar amb un parapet, aquests perdien una roda del seu Citroën i es veien obligats a abandonar el ral·li.

Els joves Sébastien Loeb i Daniel Elena marcaven el millor temps en aquesta segona prova especial per pujar fins la segona posició provisional, 32,1 segons per darrera de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi que d'aquesta manera accidentada recuperaven el cap de la taula de temps. Citroën rebia un segon revés en la tercera especial sabatina, quan Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni es veien obligats també a abandonar el ral·li per problemes amb la pressió de carburant; mentre que Didier Auriol i Denis Giraudet, autors del millor registre al tram, emprenien llavors un estira i arronsa amb Sébastien Loeb i Daniel Elena per la segona posició.

En sortir del primer reagrupament per a les assistències de la jornada, Petter Solberg i Phil Mills posaven punt i final al domini dels cotxes del grup PSA en les lluites individuals contra el crono en marcar el registre més baix en la quarta prova especial, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena recuperaven la segona posició perduda en la cronometrada anterior. Peró la gesta dels pilots de Subaru va quedar com un fet aillat en quan Gilles Panizzi i Hervé Panizzi s'imposaven en la cinquena i vuitena prova especial i Sébastien Loeb i Daniel Elena seguien amb el seu duel particular amb Didier Auriol i Denis Giraudet imposant-se els primers en la setena prova especial sabatina i els segons en la sisena.

Sense més baixes destacables que les comentades anteriorment dels dos Citroën Xsara WRC oficials, es completava la segona etapa del ral·li amb la classificació provisional encapçalada pels germans Gilles i Hervé Panizzi, els quals disposaven d'un marge de 34,5 segons vers Sébastien Loeb i Daniel Elena. Els companys d'equip i compatriotes dels líders, Didier Auriol i Denis Giraudet, tancaven les places de podi a 41,8 segons, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen confirmaven la superioritat dels cotxes del grup PSA sobre asfalt en ocupar la quarta posició a 1 minut i 10,5 segons dels seus companys d'equip, acumulant alhora un marge de 25,9 segons amb els espanyols de Ford Carlos Sainz i Luis Moya.

La tercera i última jornada de la prova italiana, amb 87,66 km cronometrats al llarg de dos trams celebrats a doble passada, impossibilitava pràcticament qualsevol opció a la lluita per la victòria tret d'alguna punxada o averia mecànica de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, peró si que si més no deixava la porta oberta a la lluita per la segona posició o fins i tot per la cinquena plaça.

Sébastien Loeb i Daniel Elena refredaven els ànims de Didier Auriol i Denis Giraudet en imposar-se en la primera especial de la jornada, mentre que les averies arribaven de la mà dels campions mundials Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals es quedaven sense direcció assisitida i s'hi deixaven 1 minut en l'especial i dues posicions a la general, passant a ocupar el seu lloc a les portes del podi els locals Renato Travaglia i Flavio Zanella.

La pluja va acompanyar als participants en la següent cronometrada, ocasió que aprofitava Carlos Sainz i Luis Moya per treure el màxim rendiment possible a les seves Pirelli i amb l'escratx que hi aconseguien, la parella de Ford escalava fins la quarta posició provisional.

A la represa, passades les assistències, Sébastien Loeb i Daniel Elena repetien autoria de l'escratx en la segona passada per San Romolo, si bé en aquesta ocasió el mèrit era per tan sols 5 dècimes de segon vers Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki hi volcaven el debutant Mitsubishi Lancer WRC obligant-los a abandonar el ral·li, si bé el rendiment que estaven obtenint els finlandesos era molt baix i es trobaven lluny de la zona de punts. 

François Delecour i Daniel Grataloup, aconseguien el seu primer i únic anecdòtic escratx en la vintena i última especial cronometrada, amb el que en retornar de nou a Sanremo es donava per finalitzada la prova, en la que Gilles Panizzi i Hervé Panizzi s'hi anotaven la victòria en precisar de 4 hores 5 minuts i 49,5 segons en recòrrer els 368,12 km cronometrats del programa. Els debutants en la màxima categoria, Sébastien Loeb i Daniel Elena, invertien 11,4 segons més que els guanyadors de la prova i passaven a ocupar el segon calaix del podi, mentre que una altra parella francesa de Peugeot, la formada per Didier Auriol i Denis Giraudet, tancaven el podi italià a 54,9 segons dels seus companys d'equip.

Aconseguir el doblet per a Peugeot va resultar impossible a Aurio-Giraudet.

Entre els participants en el campionat de producció, el veterà pilot local, Alex Fiorio, i el seu copilot Enrico Cantoni, donaven un recital de com s'havia de pilotar per les montanyes del voltant de Sanremo en imposar-se en set de les vuit proves cronometrades de la primera jornada, el que els conferia un marge de 42,6 segons al capdavant de la classificació i per davant de ni més ni menys que el quatre vegades campió mundial Gustavo Trelles i el seu navegant Jorge del Buono.

Els líders sortien força calmats en la jornada sabatina, potser una mica massa i tot, en quan els italians perdien una vintena de segons en les 3 primeres proves especials de l'etapa, la neutralització de la quarta i cinquena cronometrada, emplaçava la lluita fins a les segones passades, on Alex Fiorio i Enrico Cantoni tallaven la sangria en imposar-se en la segona passada per l'especial més llarga.

Ja en la jornada final, dos escratxs consecutius de Gustavo Trelles i Jorge del Buono permetien als campions mundials en vigència rellevar del liderat a Sandro Fiorio i Enrico Cantoni, peró en sortir de les assistències i afrontar la tercera especial, els recentment classificats com a líders de la taula general de temps patien un accident i es veien obligats a abandonar el ral·li, retornant el liderat a la parella italiana, que ara si amb 5 minuts de marge sobre els argentins Gabriel Pozzo i Daniel Stillo i només dues cronometrades per endavant acabaven guanyant el ral·li de casa. La victòria era anecdòtica, doncs la lluita pel títol mundial no era la missió d'Alex Fiorio, mentre que el pilot argentí Gabriel Pozzo sumava tanmateix els 10 punts del guanyador i elevava el seu marge de confiança vers l'uruguaià Gustavo Trelles fins als 43 punts.

Fiorio-Cantoni aconseguien la victòria malgrat que en l'etapa final van arribar a perdre el liderat.

En la categoria reservada als cotxes S1600, en la primera jornada del ral·li es donava una situació similar a la vista en els cotxes de producció. Els locals Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini s'imposaven en sis de les vuit proves cronometrades programades, mentre que els francesos Cédric Robert i Marie-Pierre Billoux hi posaven una mica d'emoció en guanyar les dues proves restants i fer entrada al parc tancat de Sanremo a només 11,2 segons del liderat. Dissabte, francesos i italians mantenien un estira i arronsa al llarg dels 142,01 km cronometrats de l'etapa que deixava als dos equips separats per 17,7 segons favorables als locals, pel que el ral·li distava molt d'estar encara decidit.

Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini aconseguien doblar el seu coixí de segons en la primera prova especial del diumenge, mentre que en la segona la paritat era pràcticament total i els francesos només retallaven 8 dècimes de segon als líders italians. En tornar a passar per la primera prova especial, Cédric Robert i Marie-Pierre Billoux accidentaven el seu Peugeot 206 S1600 i deixaven la victòria feta a Andrea Dallavilla o Giovanni Bernacchini, els quals disposaven de més de 5 minuts de marge vers els belgues François Duval i Jean-Marc Fortin quan només restava 1 prova cronometrada. Aquesta victòria era la primera de la temporada pel pilot italià, el qual es situava a sis punts del lider indiscutible, l'alsacià Sébastien Loeb, tot i tenir una participació més al certàmen que el pilot francès, qui comptava les seves participacions per victòries.

Dallavilla-Bernacchini guanyaven a casa amb emoció fins al final.

En el campionat per a pilots els dos co-liders de la provisional, Tommi Mäkinen i Colin McRae, sortien amb les mans buides de la seva visita a les muntanyes italianes, el primer per accident i el segon en acabar el ral·li en vuitena posició i amb un rendiment molt baix. Carlos Sainz per la seva banda feia bo el quart lloc obtingut a Sanremo per tal de superar per 2 punts al britànic Richard Burns, qui també per accident s'emportava un 0 de l'onzena ronda mundial.

Pilot
Punts

Tommi Mäkinen

Colin McRae

40

40

Carlos Sainz
33

Richard Burns

31

En el campionat de constructors, Peugeot feia una pas endavant important amb el seu segon doblet de la temporada, i sobre asfalt després de l'aconseguit al Catalunya, ja que Citroën no es trobava inscrit en el certàmen. Els 16 punts obtinguts permetien als del lleó superar en escreix a Subaru en la tercera posició del campionat i situar-se a només 7 punts de Mitsubishi en la lluita pel segon lloc. Ford per la seva banda sumava 7 punts a Itàlia i seguia encapçalant la general amb 16 punts de marge.

Constructor
Punts

Ford

83

Mitsubishi

67

Peugeot

60

Loeb-Elena es movien com ningú en l'aiguat de Pratdip i deixaven la victòria encaminada.

La celebració del 43è Ral·li Catalunya - Costa Daurada, permetia al mundial de ral·lis superar la seva dotzena prova programada. La cita catalana, que era puntuable pels certamens de pilots, constructors i mundial júnior, tenia un recorregut format per 18 proves especials d'una distància total cronometrada de 352,87 km. Especials que els 81 equips participants dels 84 que previament s'hi havien inscrit, començarien a afrontar a partir del divendres 5 d'octubre de 2007 des de Salou; dos dies més tard, diumenge 7 d'octubre, a la mateixa ciutat tarragonina, es donava per finalitzada l'edició amb 65 equips presents.

Sordo-Martí cumplien perfectament amb la labor d'escuders i feien baixar un graó més a Grönholm-Rautiainen.

Dijous al matí es celebrava el tram de proves a la Serra d'Almós en sentit invers al de la competició, amb l'anecdota que el millor temps l'aconseguia el pilot català de Subaru Xevi Pons acompanyat pel jugador del Barça Oleguer Presas. Superat aquest tràmit inicial en el que molts van sortir només a rodar, la competició genuina s'iniciava divendres al matí amb dos trams que es celebraven en dues ocasions, més dos altres trams en la recta final de la jornada per arribar així fins als 148,05 km programats, convertint aquesta primera etapa del ral·li en la més llarga.

En la primera prova cronometrada, saltava una altra sorpresa quan els finlandesos de Ford Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s'hi anotaven el millor temps, els quals sobre l'asfalt no eren ni de bon troç els favorits a victòria, per davant dels dos Citroën C4 WRC pilotats per Sébastien Loeb i Daniel Elena i Dani Sordo i Marc Martí respectivament. Peró ja en la següent prova especial, les dues parelles de Citroën s'encarregaren de deixar les coses al seu lloc i amb el millor temps de Sébastien Loeb i Daniel Elena, i el segon millor registre de Dani Sordo i Marc Martí, aquests superaven a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen que baixaven fins la tercera posició.

En les assistències prèvies per afrontar les segones passades per les especials que acabaven de disputar, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen optaven per un compost un xic més tou per a les seves BFGoodrich per tal d'aconseguir una mica més d'adherència i mirar de revertir la classificació. Res més lluny de la realitat, quan els finlandesos es van donar compte que el cotxe era massa tou per l'estat tan sec del terreny i enlloc d'escurçar distàncies, els finlandesos de Ford veien com perdien terreny. El belga François Duval i el seu copilot francès Patrick Pivato, s'anotaven el millor temps en la tercera especial per tal de pujar fins la cinquena plaça provisional en detriment del Subaru Impreza S12B WRC de Petter Solberg i Phil Mills, mentre que en la segona passada per El Montmell arribava l'escratx i el liderat del càntabre Dani Sordo i el seu copilot barceloní Marc Martí per tan sols 7 dècimes de segon vers Sébastien Loeb i Daniel Elena. El marge era estret, peró l'alegria del pilot del RACC era enorme doncs era la primera vegada que liderava una cita del mundial.

Abans de tancar la jornada, a Ford muntaven uns compostos més durs en les rodes dels seus Focus RS WRC'07 i la jugada els hi sortia bé en primera instància quan Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s'anotaven el milor temps per 1 dècima de segon vers els seus companys d'equip Marcus Grönholm i Timo Rautiainen que retallaven així distàncies vers els dos Citroën que els precedien. En la sisena i última prova especial peró, un aiguat va agafar a gairebé tots per sorpresa i aquí l'elecció de pneumàtics per part de Ford es va revelar com fatídica. Sébastien Loeb i Daniel Elena eren els qui es sabien moure millor en aquestes condicions, i en aconseguir aturar el cronòmetre abans que ningú en aquesta especial, la parella franco-monegasca recuperava el liderat del ral·li desplaçant-ne als seus companys Dani Sordo i Marc Martí.

El canvi de posicions entre els Citroën era l'únic que es registrava en les primeres posicions de la classificació provisional, pel que l'entrada al parc tancat de Port Aventura es feia amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en la primera posició per 11,3 segons de marge vers els seus companys Dani Sordo i Marc Martí. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen seguien tancant el podi peró ja a 50,6 segons dels primers classificats i amb tan sols 2,6 segons de marge vers els seus companys d'equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, els quals a la seva vegada disposaven d'un mig minut de coixí vers el Citroën Xsara WRC de François Duval i Patrick Pivato.

El programa de la segona etapa permetia afegir al recorregut 119,16 km cronometrats, els quals es repartien al llarg de 4 trams celebrats a doble passada, és a dir, 8 proves especials. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen sortien del parc tancat disposats a atacar els dos cotxes que els precedien per tal de no perdre massa punts en el campionat de pilots, anotant-se en el bucle matinal dos temps escratx, primer i tercer tram, i dos segons millors registres en la segona i quarta prova especial, peró els escratxs que aconseguien Sébastien Loeb i Daniel Elena en la segona especial i Dani Sordo i Marc Martí en la quarta, atenuaven molt l'esperit dels pilots finlandesos, els quals arribaven al reagrupament del migdia havent retallat tan sols 2,9 segons als líders tot i els riscs assumits en les humitats matinals degudes al ruixat del vespre anterior.

En tornar a passar per les especials cronometrades es vivia una situació paral·lela a la del matí, si bé en aquesta ocasió Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s'anotaven el millor temps en la cinquena i vuitena prova especial, repetició de la primera i quarta matutina, mentre que en la sisena el temps més baix era per a Dani Sordo i Marc Martí per davant de Sébastien Loeb i Daniel Elena, desplaçant als finlandesos de Ford fins al tercer millor temps i en la setena prova especial el millor temps era pels campions mundials en vigència, ara ja si per davant de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

Així doncs, i malgrat haver aconseguit 4 temps escratx, 3 segons temps escratx i 1 tercer temps escratx en les vuit proves especials programades, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen feien entrada al parc tancat havent retallat només 7 segons als líders de la classificació provisional, Sébastien Loeb i Daniel Elena, és a dir a 43,6 segons de la parella franco-monegasca, si més no, l'esforç servia per distanciar-se notablement dels seus companys d'equip, que ara es trobaven ja a 28,9 segons dels seus compatriotes. Per la seva banda Dani Sordo i Marc Martí mantenien l'status quo i fitxaven a 12,9 segons dels seus companys a Citroën.

Quatre proves especials de 85,66 km cronometrats formaven l'etapa dominical final, en la que la prudència i el controls dels temps parcials entre els participants van ser la nota predominant. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien l'escratx ex-aequo amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en la primera especial, mentre que en la segona arribava el torn per a Dani Sordo i Marc Martí. Amb tot pràcticament decidit, els pilots de Citroën relaxaven el ritme i Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s'acomiadaven de l'asfalt català imposant-se en les dues últimes proves especials.

Sense massa emoció doncs finalitzava el 43è Ral·li Catalunya-Costa Daurada, en el que Sébastien Loeb i Daniel Elena s'hi anotaven la seva tercera victòria consecutiva aturant el cronòmetre en un temps final de 3 hores 22 minuts i 50,5 segons. Dani Sordo i Marc Martí repetien la segona posició de la passada temporada, si bé en aquesta ocasió havien arribat a liderar la prova en alguns trams; la parella cantabro-catalana, invertia 13,8 segons més que els seus companys per a recòrrer els 352,87 km cronometrats, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tancaven el podi a 39,8 segons dels guanyadors, pràcticament el temps que els pilots de Ford s'havien deixat a l'aiguat de Pratdip.

Grönholm-Rautiainen ho van provar, peró res els va sortir com van voler.

En el campionat reservat als més joves, el J-WRC, els suecs de Suzuki Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson s'anotaven l'escratx en la primera especial cronometrada del ral·li, esdevenint lògicament els primers líders de la categoria, si bé els seus companys d'equip, els estonians Urmo Aava i Kuldar Sikk revertien la situació amb els restants 5 temps escratx que restaven per adjudicar i ja en l'equador de l'etapa passaven a ocupar la primera posició provisional per fer entrada després al parc tancat de Salou amb només 10,1 segons de coixí.

El frec a frec que mantenien els dos equips de l'equip Suzuki s'acabava en la segona prova especial del dissabte, quan Urmo Aava i Kuldar Sikk punxaven una roda del seu Swift S1600 i en cedir prop de minut i mig, veien com les seves opcions a victòria s'esbaien. Malgrat tot la parella estonia seguia mostrant maneres, i amb 4 escratxs de 6 possibles, aquests posaven setge a la segona plaça ocupada pels txecs Martin Prokop i Jan Tománek, classificats a més d'1 minut de Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson.

L'etapa final dominical esdevenia un tràmit en quan Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson optaven per un pilotatge més segur que els assegurés la primera plaça a l'arribada a Salou, i les distàncies entre Martin Prokop i Jan Tománek es mantenien neutres en relació amb Urmo Aava i Kuldar Sikk, pel que no es produien canvis en la classificació en la seva part més calenta. Al final el pilot suec s'anotava la victòria i l'estoni la tercera plaça, combinació de resultats que deixava als dos pilots de Suzuki empatats al capdavant de la classificació a 38 punts si bé Urmo Aava acumulava ja 5 resultats per 4 per part de Per-Gunnar Andersson.

Andersson-Andersson guanyaven el ral·li sense apenes esforç.

En la classificació provisional del campionat per pilots, l'alsacià Sébastien Loeb retallava quatre punts al per llavors líder, el finlandès Marcus Grönholm, gràcies a la victòria que el de Citroën aconseguia sobre l'asfalt català. Mikko Hirvonen, que tenia el pilotatge sobre asfalt com assignatura pendent, obtenia un bon quart lloc a la cita que li permetia pràcticament deixar decidida la seva tercera posició a final de temporada. Dani Sordo per últim, sumava cinc punts més que Petter Solberg al ral·li de casa i desfeia la igualada que mantenien ambdos pilots en la quarta posició a la sortida del Ral·li de Nova Zelanda.

Pilot
Punts

Marcus Grönholm

96

Sébastien Loeb
90

Mikko Hirvonen

74

En el campionat de constructors Citroën sumava el seu segon doblet de la temporada, l'anterior s'havia aconseguit sobre l'asfalt nevat provençal en motiu del Ral·li Monte-Carlo. Tot i així, Ford atenuava l'embestida classificant els seus dos cotxes just per darrera dels cotxes dels dos galons, amb el que els de l'oval estaven una mica més aprop de revalidar la corona de la passada temporada. Subaru per la seva banda restava molt lluny de les dues altres estructures oficials i només aconseguia afegir 2 punts més al gap que els separava d'Stobart, arribant a acumular 7 punts de marge.

Constructor
Punts

Ford

170

Citroën

131

Subaru

64

Per deliri de la FFSA, Sébastien Loeb aconseguia el seu novè títol mundial a la seva ciutat natal.

Figurant com l'onzena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 3r Ral·li d'Alsàcia finalitzava el diumenge 7 d'octubre de 2012 a Estrasburg, capital de la regió, amb 45 equips participants presents a la cerimònia de clausura dels 71 que hi prenien part a partir del dijous 4 d'octubre. La cita francesa, que tenia un recorregut format per 22 proves especials d'una distància total cronometrada de 404,90 km, era puntuable pels certàmens reservats a pilots, constructors, S-WRC i la WRC Academy, el que permetia als organitzadors copsar l'interès de fins a 74 formacions a formalitzar la seva inscripció.

Latvala-Anttila seguien demostrant la seva progressió en asfalt, però no com per guanyar encara.

Dijous a primera hora de la tarda es celebrava una especial espectacle de 3,63 km cronometrats a Estrasburg, en la que els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tenien l'honor d'aturar el cronòmetre abans que ningú i per tant figurar com la primera parella líder de l'edició. Els joves protegits de Citroën Sport rebaixaven en 8 dècimes de segon el temps dels finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que en la tercera posició provisional es produïa un triple empat entre els companys d'equip dels segons, Petter Solberg i Chris Patterson, amb els finlandesos de Citroën Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i els càntabres de Mini Dani Sordo i Carlos del Barrio.

Divendres entraven en escena les proves cronometrades veres, amb tres trams que es celebraven matí i tarda, i una segona especial espectacle, en aquesta ocasió pels carrers de Mulhouse, per tal d'assolir els 146,17 km competitius programats per a la segona jornada. Ràpidament els grans favorits a victòria, Sébastien Loeb i Daniel Elena, definien el seu liderat a la cita, imposant-se consecutivament en els dos primers trams del dia, mentre que en el tercer i últim del bucle matinal, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila els hi prenien l'honor per 1 dècima de segon.

Per la tarda, en tornar a passar per les proves especials del matí, de nou Sébastien Loeb i Daniel Elena s'anotaven dues victòries parcials per una per part de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, si bé en aquesta ocasió els de Ford s'imposaven en la segona prova del bucle, cinquena en el còmput de la jornada, i el temps que aquests aconseguien retallar al pilot alsacià i al seu navegant monegasc era 1,4 segons.

L'especial espectacle de Mulhouse tancava l'activitat del segon dia, en la que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila sumaven el seu tercer escratx a l'esdeveniment per tal de fer entrada a la neutralització del dia a 13,1 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena. Per darrera dels finlandesos es donava lloc un altre duel entre Citroën i Ford; Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que iniciaven l'etapa enganxats als talons dels seus companys, mica en mica anaven cedint empenta per fitxar a 32,6 segons dels líders provisionals, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson, que progressaven molt favorablement amb els canvis introduïts al seu Ford Fiesta RS WRC cara al bucle de la tarda, ho feien a només 7 dècimes de segon dels seus precursors.

La jornada sabatina era la més llarga de tot el programa, amb 192,62 km de lluita contra el cronòmetre al llarg de 8 proves especials, en la primera de les quals Petter Solberg i Chris Patterson patien una espectacular sortida de pista emportant-se per endavant diverses vinyes i un pal de la línia telefònica que queia. L'accident noquejava a la parella de Ford, i donava una glopada d'aire a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, doncs Dani Sordo i Carlos del Barrio no semblaven ser els qui un any abans van estar lluitant per la victòria fins al darrer tram.

Per davant Sébastien Loeb i Daniel Elena s'imposaven en els dos primers trams del dia, sent especialment important el resultat de la segona especial, la més llarga de tot el recorregut amb 43,45 km cronometrats i en la que els pilots de Citroën aconseguien afegir de cop 18 segons als seus rivals, i per tant doblar així el coixí de segons que aquests tenien en el liderat. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila reaccionaven d'immediat, imposant-se en la tercera prova especial, però la cancel·lació de la següent especial impedia veure si la reacció es completava.

Per darrera Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s'afermaven en la tercera plaça, més quan els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio seguien cedint terreny, tan que només la penalització de 20 segons per part de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul permetia als de Mini conservar la quarta plaça per 1,8 segons de marge vers els escandinaus privats Mads Østberg i Jonas Andersson.

En tornar a passar pels trams cronometrats del matí, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien el seu primer escratx al ral·li, si bé aquest era ex-aequo amb els seus compatriotes Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena es tornaven a imposar al tram rei de l'edició, així com al següent, per deixar pas a un nou millor temps dels seus principals rivals que tancaven la tercera jornada a 29,7 segons del liderat, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen ho feien a 54 segons dels seus companys.

Tanmateix en la segona passada pel tram "Pays d'Ormont", el més llarg del ral·li, es culminava el relleu en la quarta posició a favor de Mads Østberg i Jonas Andersson, una plaça que els escandinaus conservarien fins l'entrada al parc tancat d'Estrasburg per un marge de 4,1 segons vers Dani Sordo i Carlos del Barrio, els quals a part d'intentar atacar a la parella de M-Sport, també haurien de cuidar els moviments de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, classificats a 3,9 segons d'ells.

El ral·li finalitzava amb la celebració de 6 proves especials distribuïdes al llarg de 2 trams i 1 especial espectacle que tenia lloc als carrers de Haguenau, ciutat natal de Sébastien Loeb. Un darrer escull que suposava 62,48 km cronometrats i llur principal handicap programat residia en l'absència d'assistències, al que la meteorologia hi afegia la seva dosi d'emoció en forma de pluja.

Donades les condicions i unes distàncies mesurades en segons prou importants pels quilòmetres que els participants tenien per endavant, el trio capdavanter decidia afrontar l'etapa amb serenor, deixant que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul esdevinguessin els homes de la jornada en anotar-se 5 millors temps i un segon temps escratx al Power Stage, per darrera dels estonis Ott Tänak i Kuldar Sikk. Amb un guany de posició per escratx, els belgues arribaven a la primera passada per Haguenau com els quarts classificats, però els 20 segons de penalització acumulats, els pesaven massa com per intentar donar caça a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Amb la segona passada per l'especial espectacle d'Haguenau celebrada, Sébastien Loeb es proclamava oficiosament per novena vegada campió del món davant dels seus veïns que el van veure crèixer i acompanyat de l'inseparable Daniel Elena, el marc era immillorable, doncs el francès havia anunciat unes setmanes abans al Saló de l'Automòbil de París la seva intenció de competir amb un programa reduït la següent temporada i abandonar definitivament l'especialitat de cara al 2014.

Arribats al parc tancat d'Estrasburg el resultat es feia oficial, i així Sébastien Loeb i Daniel Elena esdevenien els guanyadors de la prova en invertir un temps total de 3 hores 32 minuts i 53 segons per a recórrer els 394,22 km disputats; el pilot alsacià i el copilot monegasc invertien 15,5 segons menys que els finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que malgrat el progrés demostrat sobre asfalt, havien de conformar-se amb la segona plaça. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen completaven el podi amb un retard acumulat de 44,1 segons vers els seus companys.

Hirvonen-Lehtinen es van trobar ràpidament acomodats en la tercera posició.

En el campionat reservat als vehicles S2000, el SWRC, al llarg de la primera jornada es va poder viure un estira i arronsa constant entre el Ford Fiesta S2000 dels irlandesos Craig Breen i Paul Nagle amb l'Škoda Fabia S2000 dels neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard, amb 3 millors temps per als primers i 5 pels segons, que entraven al parc tancat d'Estrasburg el divendres al vespre com a líders per 2,2 segons de marge; la resta de participants de la categoria calia buscar-los a més d'1 minut de la posició dels oceànics.

Els líders tenien una jornada sabatina rodona, en quan s'imposaven en totes i cadascuna de les especials que es disputaven tret d'una, mentre que la cara amarga de la competició era per a Craig Breen i Paul Nagle, sobretot en el bucle de la tarda, quan primer per culpa d'una virolla els irlandesos es deixaven mig minut amb els líders, i després a causa d'un problema amb el diferencial posterior del seu Ford Fiesta S2000, els pilots veien com els segons anaven caient fins al punt de veure's superats per Yazeed Al-Rahji i Michael Orr per 14,9 segons.

En els primers compassos de la jornada dominical i amb l'arribada de la pluja, Craig Breen i Paul Nagle es van immiscir en una lluita per la segona plaça amb Yazeed Al-Rahji i Michael Orr, amb constants alternances entre els dos equips. Una averia mecànica apareguda en l'Škoda Fabia S2000 de Hayden Paddon i John Kennard en la quarta prova especial de la jornada, i que obligava als líders a abandonar la prova, convertia la lluita entre els dos equips en un duel per la victòria, el qual finalment s'inclinava a favor dels irlandesos per mig minut de marge.

En el cómput del campionat, per a Craig Breen la victòria era la tercera de la temporada i permetia al pilot superar en 2 punts a l'anterior líder, el suec Per-Gunnar Andersson, quan només els hi quedava una cita per endavant, el Ral·li Catalunya.

Tot el que semblava perdut el dissabte al vespre, esdevingué victòria diumenge al migdia per a Breen-Nagle.

En la copa de formació de joves talents, la WRC Academy, els britànics Elfyn Evans i Phil Pugh aconseguien al terme de la segona jornada un coixí d'1 minut i 14,1 segons sobre els espanyols José Antonio Suárez i Cándido Carrera gràcies a imposar el seu cronòmetre en la meitat de les especials programades. Malgrat que la parella espanyola escurçava distàncies al llarg de la jornada sabatina final, Elfyn Evans i Phil Pugh finalment aconseguien la victòria a la ronda francesa gràcies al gran coixí aconseguit divendres, el que alhora els suposava esdevenir campions mundials del certamen i gaudir d'un interessant premi cara la temporada següent.

Amb gran encert el divendres, Evans-Pugh enfilaven el camí al títol mundial.

Com s'havia avançat anteriorment, la victòria que l'alsacià Sébastien Loeb aconseguia davant els seus veïns, permetia al pilot esdevenir per novena vegada el campió del món, doncs a manca de celebrar-se les dues últimes rondes mundials, el marge que aquest tenia vers el seu company d'equip era de 71 punts. Jari-Matti Latvala per la seva banda, segon a la ronda francesa, aconseguia 7 punts més que el noruec Mads Ostberg i superar-lo per 6 en la tercera posició general.

Pilot
Punts
Sébastien Loeb

244

Mikko Hirvonen

173

Jari-Matti Latvala

131

En el campionat de constructors, Citroën obria en 18 punts més el gap que aquests tenien vers els seus únics rivals al certamen, Ford, mentre que l'estructura satèl·lit dels de l'oval, M-Sport, s'afermava en la tercera plaça provisional tot i la certa millora puntual del Citroën Junior Team.

Constructor
Punts

Citroën

388

Ford

259

M-Sport

137