Andruet-Delferrier es trobaven amb la victòria a última hora.

Novena cita en el calendari del campionat del món, el dissabte 8 d'octubre de 1977 finalitzava la 19ena edició del Ral·li de Sanremo amb 38 dels equips participants a la mateixa ciutat que li donava el nom. La prova, que arrancava el dimarts 4 d'octubre, tenia un recorregut composat per 33 especials cronometrades de 867,35 km de distancia íntegrament sobre asfalt per primera vegada en la historia de la cita transalpina i als que els 130 dels 133 equips inscrits es varen presentar a la línia de sortida del primer tram.

Verini-Scabini perdien la prova per una averia inoportuna.

La primera etapa, celebrada la matinada del dimarts al dimecres, estava composada per només 9 especials cronometrades d'uns 250 km de distancia en total, en les que des d'un bon inici Sandro Munari i Piero Sodano van demostrar la seva superioritat amb el seu Lancia Stratos HF, els quals només van poder ser inquietats en la primera de les especials cronometrades per Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, oficials amb el FIAT 131 Abarth, abans que els alemanys patissin una sortida de pista en la segona especial cronometrada.

Mica en mica els Stratos, que estaven cridats a jutgar la lluita pel títol mundial entre FIAT i Ford, anaven situant-se en posicions capdaventeres, amb Tony Carello i Maurizio Perissinot finalitzant la primera jornada en segona posició a 2 minuts i 42 segons dels liders provisionals, llevat del Stratos de Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini, els quals un accident no els permetia completar la primera jornada.

Per darrera dels Stratos s'hi situaven fins a tres FIAT 131 Abarth, els quals alhora es classificaven per davant dels dos Ford Escort RS1800 oficials. Jean-Claude Andruet i Christian Delferrier, amb el 131 Abarth de l'importador francès, però amb suport oficial de la marca, precedia als dos oficials de FIAT que seguien en actiu amb Maurizio Verini i Bruno Scabini en quarta posició i Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti en cinquena provisional.

De cara a la segona jornada, Björn Waldegård i Hans Thorszelius van decidir desconnectar el servofré que l'equip de Boreham havia instal·lat en l'Escort RS 1800 dels suecs, ja que aquests no s'acabaven de trobar del tot a gust amb el tacte que li donava al pedal, a part de veure's estar perdent massa temps per frenar massa en entrar a les corbes.

Només arrancar la segona jornada es va produir el primer cop de teatre quan Sandro Munari i Piero Sodano, que gaudien d'un marge proper als 3 minuts al capdavant de la provisional, havien d'abandonar el ral·li quan la caixa de canvis del seu Stratos es va trencar. A partir d'aquell moment la parella franco-belga Andruet-Delferrier es varen llençar a l'atac de la posició de líders que havien heretat els italians Tony Carello i Maurizio Perissnot, tal va ser la pressió que els van sotmetre que els de Lancia van patir una sortida de pista en la setena especial del dia, setzena en el còmput general de la prova, facilitant que els de FIAT lideressin la prova per 1 minut i 17 segons d'avantatge vers Verini-Scabini i 7 minuts amb el FIAT 131 Abarth del Jolly Club pilotat per Tony Fassina i Maurizio Mannini els quals havien guanyat diverses places a causa de les incidències que havien patit els altres competidors.

Ari Vatanen i Peter Bryant van haver d'abandonar en la segona especial cronometrada de la jornada quan els de Ford, que marxaven en setena posició provisional, patien una sortida de pista impactant contra el mur d'un pont, mentre que Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti corrien una sort similar en la cinquena especial del dia. D'altra banda, si bé van poder continuar en competició, l'altre dels Ford oficials que havia estat inscrit a la prova italiana, el pilotat de Björn Waldegård i Hans Thorszelius a punt va estar d'haver d'abandonar quan el seu diferencial es va bloquejar i els suecs van patir una sortida de pista amb la pèrdua de 10 minuts.

Ja en la última especial cronometrada de l'etapa, Jean-Claude Andruet i Christian Delferrier patirien dues punxades en el seu cotxe, el que els faria perdre de l'ordre d'uns 3 minuts i el liderat en mans de l'únic 131 Abarth oficial que quedava en cursa, el pilotat per Maurizio Verini i Bruno Scabini.

La tercera etapa cronometrada, la més llarga de totes si bé només comptava amb 10 especials cronometrades, arrancava amb un estat de les carreteres força delicades a causa de les pluges caigudes durant les hores prèvies a la disputa dels trams, el que va propiciar que els diferents directors esportius dels equips donessin la consigna de respectar les posicions establertes fins aquell moment, el que explica en bona part les poques baixes que es van registrar en la jornada.

Però en la darrera especial cronometrada es produiria l'últim canvi de líder, quan el diferencial del FIAT 131 Abarth de Maurizio Verini i Bruno Scabini es bloquejava i els italians en la conseqüent demora per la reparació se'ls hi aplicava una sanció de 2 minuts, el que deixava en situació de líders novament a Jean-Claude Andruet i Christian Delferrier que acabarien guanyant la prova per 1 minut i 57 segons de diferencia vers Verini-Scabini, que acabarien la prova com a segons classificats. Tony Fassina i Maurizio Mannini completaven un podi copat per FIAT 131 Abarth a 8 minuts i 47 segons dels guanyadors.

Fassina-Mannini van fer bones les baixes dels rivals per tal d'obtenir el primer podi mundial.

El triplet de FIAT combinat amb el cinquè lloc al qual Ford va poder aspirar com a màxim, va permetre que els italians superessin als britànics en la general provisional del campionat per tan sols 6 punts de diferència a falta de dues proves per completar el calendari. Opel per la seva banda treia un bon rendiment de la victòria en Grup 2 dels italians Ormezzano-Meiohas per tal de superar a Toyota en la lluita per la tercera plaça provisional del campionat.

Constructor	Punts
FIAT	130
Ford	124
Opel	64

Blomqvist-Cederberg eren pràcticament els únics pilots d'Audi en escapar de les averies.

El 24è Ral·li de Sanremo, onzena prova en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, finalitzava a la població costanera italiana el divendres 8 d'octubre de 1982. La prova, que era puntuable per als certàmens reservats a pilots i constructors, comptava amb 56 proves especials cronometrades de 735,44 km de distància, que els 90 equips inscrits a la prova començarien a afrontar des del diumenge 3 d'octubre. 27 dels equips participants aconseguirien completar el recorregut amb èxit.

Tot i lluir adhesius Kleber, els Audi anaven equipats amb pneumatics Pirelli.

El ral·li, a diferencia d'edicions anteriors, arrancava un dia abans, és a dir en diumenge, el que suposava que el públic es bolqués més a veure el pas dels participants per les montanyes dels voltants de Sanremo i que d'altra banda la organització estigués una mica més enfeinada. Tanmateix la prova s'iniciava amb un fet insòlit, doncs Audi, tot i mantenir els adhesius del seu proveïdor habitual de pneumàtics, Kleber, a la ronda italiana muntava les mateixes Pirelli que els Lancia davant la impossibilitat de portar Michelin TRX, inclús per a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, per a qui el seu contracte amb la marca de "Bibendum" només era aplicable a Escandinavia.

Cinc proves especials cronometrades d'asfalt de 67,15 km formaven la primera etapa del ral·li, en les que el Ferrari 308 GTB preparat pel Jolly Club dels italians Antonio Tognana i Massimo de Antoni es bellugava com peix a l'aigua. Els locals s'imposaven en les tres primeres especials cronometrades del ral·li el que els permetia arribar a la neutralització de la primera etapa com a líders de la prova seguits del Lancia 037 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki els quals aconseguien l'escratx ex-aequo amb Antonio Tognana i Massimo de Antoni en la segona especial cronometrada i en solitari en la cinquena i última especial.

Fabrizio Tabaton i Luciano Tedeschini, amb el segon dels Lancia 037 oficials marcaven el millor temps en la quarta cronometrada, si bé pels oficials de la marca turinesa el ral·li s'havia acabat en la primera cronometrada on arribarien a meta amb la suspensió frontal colapsada i una gran quantitat de temps perdut, tan que els italians van ser exclosos per arribar per sobre de l'interval màxim permès en el reglament particular.

Així doncs per darrera del Lancia 037 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki retornaven a Sanremo els tres Opel Ascona 400 tancant les cinc primeres posicions, capitanejats pel del preparador Conrero en mans de Dario Cerrato i Giuseppe Cerri i amb els màxims aspirants a corona mundial, els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, com els pitjors classificats del grup.

Amb poc més de 2 hores de descans en el reagrupament de Sanremo, els participants es dirigien mitjançant un enllaç per autopista cap a la Toscana, on un bucle de 19 proves conometrades de 218,87 km sobre terra els esperava l'endemà amb els primers raigs solars. En tan bon punt es van posar a correr els cotxes per les pistes de grava toscanes, es va poder comprovar que el Ferrari 308 GTB d'Antonio Tognana i Massimo de Antoni no estava gens adaptat a aquesta superficie, i en envirollar-se en la primera especial del dia, els italians cedien el liderat al Lancia 037 oficial dels finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki es van mantenir al capdavant de la taula general provisional de temps durant 5 proves cronometrades, temps per a que els Audi recuperessin el temps cedit en l'etapa d'asfalt i s'anessin situant en les primeres posicions. Sobretot els suecs Stig Blomqvist i Björn Cedeberg que amb 5 temps escratxs en les sis primeres especials cronometrades del dia, ratxa només interrumpuda per l'Audi Quattro de Sutton Cars en mans dels italians Michele Cinotto i Emilio Radaelli, en la quarta cronometrada del dilluns, aconseguien situar-se en primera posició al terme de la sisena especial.

Els Audis van marcar el ritme al llarg de tota la etapa, i quan l'escratx no era per a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, aquest ho era per Hannu Mikkola i Arne Hertz o bé Michèle Mouton i Fabrizia Pons, si bé aquests dos últims van endarrerir-se a causa d'averies menors en els seus respectius cotxes que els allunyaven de les primeres posicions, permetent que en entrar al parc tancat de Siena, Markku Alén i Ilkka Kivimäki figuressin en segona posició provisional a 1 minut i 51 segons de l'Audi Quattro dels líders, Stig Blomqvist i Björn Cederberg, pràcticament l'únic capaç d'esquivar les averies. Els italians Michele Cinotto i Emilio Radaelli eren tercers a 2 minuts i 43 segons, mentre que un altre Audi Quattro, el pilotat pels alemanys Harald Demuth i Arwed Fischer, eren quarts a 10 segons del cotxe dels italians. Henri Toivonen i Fred Gallagher amb el seu Opel Ascona 400 oficial, tancaven les 5 primeres places a 3 minuts i 46 segons de la parella sueca.

La tercera etapa del ral·li, amb 18 proves especials cronometrades de 221,07 km de distància, va ser pràcticament una còpia de l'etapa anterior, no només perque diversos trams celebraven per segona vegada, sino perque novament el domini dels pilots d'Audi va ser gairebé total i només en 1 especial de les 18 programades, el millor temps no va ser per a un pilot de la marca germànica.

L'etapa arrancava des de Siena el dimarts a primera hora del matí, per arribar a la neutralització de Pisa a quarts d'onze de la nit, sent doncs les últimes quatre especials de la jornada nocturnes. Hannu Mikkola i Arne Hertz i les seves companyes Michèle Mouton i Fabrizia Pons, inciaven l'etapa conscients d'haver de recuperar el temps cedit en la jornada anterior i aquests es repartien 5 a 3 els 6 primers escratx del dia, és a dir en dues especials els dos equips aconseguien l'escratx ex-aequo aprofitant una pluja intensa. No va ser fins la setena quan Stig Blomqvist i Björn Cederberg imposaven el seu ritme en una especial trencant la ratxa dels seus companys i en la següent Markku Alén i Ilkka Kivimäki empataven al millor temps amb Hannu Mikkola i Arne Hertz i Stig Blomqvist i Björn Cederberg.

Aquesta arrancada va permetre a Michèle Mouton i Fabrizia Pons superar l'Audi Quattro de Michele Cinotto i Emilio Radaelli al terme de la vuitena cronometrada, fent-se un lloc en el podi, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz superaven la parella italiana privada cinc cronometrades més tard.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki s'imposaven en solitari en la onzena especial cronometrada del dimarts, sent aquest l'unic tram en el que un Audi no constava com el cotxe més ràpid, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz ho feien en la desena i Michèle Mouton i Fabrizia Pons en la dotzena. La resta de la segona meitat de la jornada va ser un domini aclaparador dels líders de la provisional, Stig Blomqvist i Björn Cederberg, que d'aquesta manera eixamplaven distàncies al capdavant de la general; taula general de la que a manca de tres cronometrades per completar l'etapa, es queia el Lancia 037 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki en trencar-se el seu motor.

Amb la baixa del Lancia, 4 dels cotxes d'Ingolstadt es trobaven classificats en les quatre primeres posicions, amb Stig Blomqvist i Björn Cederberg com a líders indiscutibles, seguits de Michèle Mouton i Fabrizia Pons, Hannu Mikkola i Arne Hertz tancaven el podi provisional a només 2 segons de les seves companyes mentre que els italians Michele Cinotto i Emilio Radaelli es trobaven en quarta posició a 1 minut i 3 segons de la darrera plaça de podi.

Per trobar un cotxe diferent a l'Audi Quattro en la general provisional calia baixar fins la cinquena plaça, on es trobava l'Opel Ascona 400 de Henri Toivonen i Fred Gallagher, que si bé no havien de lamentar cap incidència, els cotxes de Hessen no eren tan efectius com els d'Ingolstadt sobre la grava italiana, amb l'excepció del pilotat pels alemanys Harald Demuth i Arwed Fischer a qui la parella finlandeso-britànica d'Opel aconseguien superar en 15 segons a l'arribada a Pisa. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, setens, es trobaven a 52 segons dels seus companys d'equip i per tant a 2 minuts i 38 segons de la última posició de podi.

Des de Pisa els pilots prenien la sortida de la quarta etapa a quarts de tres de la tarda del dimecres, per mitjançant un llarg enllaç per autopista, arribar fins un àrea més próxima a Sanremo, on 7 proves especials cronometrades d'asfalt de 75,65 km i programades de nit els esperaven per poder entrar al parc tancat de Sanremo a partir de les 2 de la matinada del dijous. Al llarg d'aquestes proves cronometrades gairebé no es va temps per a canvis massa importants, només Hannu Mikkola i Arne Hertz esbaien els dubtes de si en l'equip Audi es donarien ordres d'equip per afavorir les opcions al títol mundial de Michèle Mouton i Fabrizia Pons, quan la parella escandinava superava a les seves companyes en la segona posició provisional per 15 segons.

Després de descansar prop de 20 hores a Sanremo, els participants afrontaven a partir de les 10 i mitja de la nit la última etapa del ral·li, novament composada per 7 proves especials sobre asfalt i programades a la llum de les estrelles, però ara per les muntanyes del voltant de la ciutat italiana de la Riviera i amb una corda de 152,70 km de distància.

Aquesta última etapa va tenir color Opel, doncs els seus dos equips van guanyar totes les cronometrades. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer guanyaven la primera cronometrada, el mític tram de Ronde que a més a més era el més llarg de tot el programa de la cita. L'escratx i l'abandonament dels seus compatriotes Harald Demuth i Arwed Fischer, permetia als pilots alemanys d'Opel guanyar una plaça a la general.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer tornaven a marcar el millor registre en la segona prova cronometrada, el que permetia als pilots superar als seus companys d'equip Henri Toivonen i Fred Gallagher en la cinquena posició. Aquests van reaccionar i amb 2 temps escratx consecutius no només superaven als seus companys, sino que es situaven en tercera posició aprofitant una averia elèctrica en l'Audi Quattro de Michele Cinotto i Emilio Radaelli així com una resolució pitjor sobre l'asfalt per part de Michèle Mouton i Fabrizia Pons.

Henri Toivonen i Fred Gallagher aconseguirien sumar dos temps escratx més, el que permetia a la parella finlandeso-britànica d'Opel situar-se a només 5 segons de Hannu Mikkola i Arne Hertz quan només mancava una especial cronometrada per concloure el ral·li, mentre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, que en les 4 especials guanyades pel seus companys sempre marcaven el segon temps escratx, superaven a Michèle Mouton i Fabrizia Pons quan encara mancaven dues cronometrades per finalitzar el ral·li, impossibilitant de totes maneres qualsevol opció a les estratègies per part dels bavaresos.

En la última cronometrada però Henri Toivonen i Fred Gallagher punxaven una roda del seu Ascona 400, el que no només els impossibilitava d'assaltar la segona plaça, sino que a més els feia perdre dues posicions en la general baixant fins la cinquena just per darrera de Michèle Mouton i Fabrizia Pons, l'altra cara de la moneda eren Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, autors de l'últim escratx del ral·li i els quals es trobaven dalt del podi gairebé per sorpresa doncs de Sanremo havien sortit en setena posició.

Stig Bloqmvist i Björn Cederberg que afrontaven la cinquena i última etapa amb un coixí de 5 minuts i 40 segons vers els segons classificats, afrontaven les últimes 7 cronometrades amb un pilotatge segur, el que els va portar a perdre un bon grapat de segons en cada especial que completaven, peró que en cap cas va posar en perill la seva victòria, arribant a Sanremo com a guanyadors de la cita amb un temps total de 8 hores 37 minuts i 47 segons, 2 minuts i 16 segons menys que els seus companys Hannu Mikkola i Arne Hertz. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer tancaven el podi a 11 segons de la segona posició i per tant a 2 minuts i 27 segons de la parella sueca guanyadora.

En una última nit perfecta, Röhrl-Geistdörfer escalaven fins al podi.

En el campionat de pilots, l'alemany federal Walter Röhrl guanyava enters de cara a la cursa per la corona mundial en classificar-se per setena vegada en la temporada en posicions de podi i el que era més important, per davant de la seva màxima rival, la francesa Michèle Mouton. Stig Bloqmvist, amb la seva segona victòria de la temporada, escalava fins la tercera posició provisional desfent la igualada que tenien en la provisional fins a l'arribada a la cita italiana amb Hannu Mikkola.

Pilot	Punts
Walter Röhrl	101
Michèle Mouton	82
Stig Blomqvist	55

En la classificació reservada a constructors, la victòria que aconseguia Stig Blomqvist i Björn Cederberg, permetia a Audi passar a encapçalar la taula provisional del certàmen amb 2 punts d'avantatge vers Opel, que cedien així el testimoni. Nissan que a la prova no sumava cap punt en el seu compte particular, seguia tancant el podi provisional ja força lluny de les dues primeres posicions.

Constructor	Punts
Audi	104
Opel	102
NIssan	57

A Alén-Kivimäki els va ser suficient guanyar 3 especials per asjudicar-se el Sanremo.

Amb 36 equips presents dels 97 que prenien la sortida des de les portes del Casino Sanremo el diumenge 2 d'octubre de 1983, el dissabte 8 d'octubre finalitzava al mateix emplaçament el 25è Ral·li de Sanremo, desena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis. La cita transalpina es presentava amb un recorregut mixte terra - asfalt, amb un balanç lleugerament favorable per la superficie més bruta, composat per 58 proves especials de 775,89 km cronometrats. Tanmateix el ral·li italià otorgava punts pels certàmens reservats a pilots i constructors.

Röhrl-Geistdörfer es van recomposar dels contra-temps i es llençaren a l'atac per acabar en segona posició.

Com era habitual en la cita italiana d'ençà que van començar a fer un llarg viatge cap a la Toscana en cerca de pistes de grava, el ral·li s'iniciava amb una primera etapa integrament sobre asfalt que tenia lloc a les muntanyes del voltant de Sanremo. En total s'hi programaven 6 proves cronometrades d'una distància total de 82,20 km, en les que la lleugeresa dels Lancia 037 els conferia el rol de favorits. Els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer així ho demostraven en quan aconseguien el millor temps en totes les 6 proves cronometrades dominicals, si bé en dues ocasions l'honor resultava ser ex-aequo amb els seus companys d'equip italians Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, els quals feien l'entrada a Sanremo en la segona posició provisional a mig minut dels seus companys líders. Lancia de fet va bordar la primera jornada, doncs dels vuit cotxes italians presents a la prova, comptant els del Jolly Club, Tre Gazzelle i Grifone, a part dels oficials, ocupaven les set primeres posicions al terme de la primera etapa.

L'altra cara de la moneda eren els Audi, amb Michèle Mouton i Fabrizia Pons com les pilots de l'equip més ben classificades en la dotzena posició provisional. S'esperava que els Audi, pel seu elevat pes, fossin fins a 2 segons per quilòmetre més lents que els Lancia 037; inclús s'esperava que els Opel Manta 400 presents en mans d'Ari Vatanen i Terry Harryman i de Henri Toivonen i Fred Gallagher, els superessin en les primeres especials d'asfalt a raó de segon per quilòmetre disputat, i així va ser, peró a més a més al handicap del pes se'ls va afegir un altre problema quan Hannu Mikkola i Arne Hertz, així com Stig Blomqvist i Björn Cederberg es quedaven sense direcció assistida en els seus Quattro A2, el que encara els feia perdre més temps, mentre que una altra parella de l'equip, la formada pels francesos Bernard Darniche i Alain Mahé, es quedaven sense frens quan algún mecànic es descuidava de posar el tap del dispòsit del líquid de frens i una gran quantitat d'aquest es perdia per la carretera.

Quan passava 1 minut de la mitjanit del dilluns, els 81 equips participants que restaven en actiu feien un llarg enllaç per autopista des de Sanremo fins a Pisa, on les especials de terra els aguardaven i per tant calia canviar-hi els cotxes de configuració per afrontar aquesta superficie amb garanties. Competitivament parlant, la segona jornada s'iniciava poc després de les 7 del matí del dilluns 3 d'octubre, amb 19 proves especials de 205,78 km cronometrats en el seu programa.

Attilio Bettega i Maurizio Perissinot perdien la seva segona posició en patir una punxada en la primera especial del dia, mentre que en un terreny més favorable per a la tracció integral dels Audi Quattro A2, arribava la reacció dels cotxes bavaresos capitanejada pels suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg, els quals aconseguien ni més ni menys que 10 escratxs consecutius i un total de 13 millors temps dels 19 possibles, el que els permetien enfilar-se tretze posicions en la general, passant del setzé lloc provisional que ocupaven a la sortida del parc tancat de Sanremo fins al tercer en completar-se la primera etapa de terra, segona del programa.

D'altra banda Hannu Mikkola i Arne Hertz se n'anotaven dos escratx ex-aequo amb els seus companys, i feien entrada a Siena en la quarta posició provisional, peró aquesta remontada dels Audi cal explicar-la també amb la colaboració passiva d'alguns dels Lancia presents. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer en dues ocasions els hi saltava la corretja del compressor, havent de ser emputjats pels aficionats en la segona ocasió per arribar al punt més alt d'un turó quan es celebrava la setena prova especial del dia, el que els suposava perdre 5 minuts i el liderat que recalava en mans dels seus companys finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

Al problema amb la corretja del compressor que deixava sense potència al Lancia 037 de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, calia afegir una punxada que patien els alemanys en la següent especial, fent-los perdre un minut suplementari i baixar fins la setzena posició provisional. Aquests peró s'anotaven 4 escratxs en la segona meitat de la jornada, el que permetia als pilots alemanys recuperar-se parcialment i fer entrada a Siena en la desena posició provisional.

Per a més desgràcia dels cotxes turinesos, els recentment proclamats campions europeus de ral·lis, els italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero trencaven un disc de fre del seu Lancia 037 del Jolly Club i perdien també uns segons preciosos, mentre que els seus companys d'equip, els també italians Antonio Tognana i Massimo di Antoni, havien d'abandonar el ral·li en averiar-se la caixa de canvis del seu 037, el que en conjunt permetia als Audi escalar fins la segona, tercera i quarta posició provisional si bé el millor dels cotxes d'Ingolstadt, el pilotat per Michèle Mouton i Fabrizia Pons, es trobava encara a dos minuts de la parella finlandesa líder.

Qui també obtenien benefici dels incidents dels Lancia eren els Opel Manta 400 oficials, els quals es situaven just per darrera del trio d'Audi el dilluns al vespre, moment en que els participants feien entrada al parc tancat de Siena i des d'on el dimarts a les 8 del matí els 55 equips supervivents començarien a afrontar la tercera etapa del ral·li, la més llarga de totes amb 18 especials de 225,71 km cronometrats.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer seguien amb la seva remuntada particular guanyant la primera i la tercera especial de l'etapa, així com Miki Biasion i Tiziano Siviero que feien el mateix en la segona cronometrada. Paral·lelament, en el transcrus de la tercera prova especial del dia, Audi rebia un altre revès quan Hannu Mikkola i Arne Hertz s'aturaven enmig del tram sentint una forta olor a cremat, la sorpresa va ser quan en baixar del seu Quattro A2 van veure que aquest treia flames per sota. Malgrat esgotar el seu extintor i intentar rebre ajuda per part de l'helicòpter de l'equip, res es va poder fer per salvar el cotxe i aquest era consumit per les flames.

No era l'únic incident de l'especial, doncs els italians Fabrizio Tabaton i Luciano Tedeschini hi accidentaven el seu Lancia 037 de l'equip Grifone, el que suposava la segona baixa dels cotxes en mans privades del constructor local.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg, així com Michèle Mouton i Fabrizia Pons, trencaven per un moment la dinàmica de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer en aconseguir els millor temps en la quarta, cinquena i setena cronometrada i en la sisena respectivament, si bé les fémines d'Audi es veurien poc després endarrerides per un problema d'injecció en el seu Quattro A2, baixant fins la cinquena plaça i deixant pas a la seva segona posició que ostentaven en aquell instant als seus companys suecs.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer seguien recuperant posicions anotant-se consecutivament els 5 següents escratxs, sent els dos últims ex-aequo, un amb Michèle Mouton i Fabrizia Pons, l'altre amb Stig Blomqvist i Björn Cederberg, sent aquests últims amb qui es van anar alternant o fins i tot empatant a temps en bona part dels escratxs de les darreres especials de la jornada, el que permetia a l'arribada a Pisa, punt final de la tercera etapa, que la parella alemanya de Lancia es situés en la tercera posició provisional a minut i mig dels suecs d'Audi, qui a la seva vegada distaven en 1 minut i 42 segons del liderat que mantenien Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mentre que Henri Toivonen i Fred Gallagher eren quarts.

Malhauradament pels interessos de la parella de Lancia, la seva remuntada es veuria parcialment truncada a Pisa quan aquests hi rebien la corresponent penalització per part dels organitzadors de 2 minuts, en haver endarrerit 1 minut la seva sortida a un tram matinal per tal de tenir millor visibilitat. Si bé Henri Toivonen i Fred Gallagher no guanyaven plaça, si que l'objectiu dels alemanys de guanyar el ral·li s'allunyava una mica més.

Dimecres a dos quarts de tres de la tarda els pilots feien el viatge de la matinada del dilluns a la inversa, és a dir, des de Pisa prenien l'autopista per dirigir-se fins a Sanremo, on les dues últimes etapes i l'asfalt, els aguardaven. La primera especial de la quarta etapa es celebrava el dimecres 5 d'octubre a dos quarts de vuit del vespre, moment en que els pilots afrontaven un bucle de 7 proves especials de 98,50 km cronometrats.

Els pilots de Lancia expremien al màxim les bondats dels respectius 037 i així els campions mundials en vigència, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, proseguien amb la seva remuntada per en guanyar 6 de les 7 cronometrades programades, superar als suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg i fer-se amb la segona posició provisional que per llavors ocupaven els pilots d'Audi, si bé el gap que els separava dels seus companys i líders provisionals s'establia en 4 minuts i 22 segons al terme de la quarta jornada i per tant les opcions d'escalar més posicions eren molt remotes.

Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, a bord del tercer Lancia 037 oficial, aconseguien dos escratxs més en la quarta etapa, un d'ells ex-aequo amb Walter Röhrl i Chrisitian Geistdörfer, el que permetia a la parella italiana superar l'Audi Quattro A2 de Michèle Mouton i Fabrizia Pons, fita que també aconseguien els pilots del Jolly Club Adartico Vudafieri i Luigi Pirollo.

La cinquena i última etapa era integrament nocturna, iniciada el dijous 6 d'octubre a dos quarts d'onze de la nit i finalitzada el divendres 7 d'octubre a dos quarts de deu del matí després de disputar-se les 8 especials programades de 163,70 km cronometrats. Ben d'hora es van succeir incidents, Ari Vatanen i Terry Harryman havien d'abandonar el ral·li en la primera especial del bucle després de colisionar amb la part posterior del seu Opel Manta 400 contra un parapet, mentre que Adartico Vudafieri i Luigi Pirollo prenien el mateix camí que els seus rivals d'Opel per accident també.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer demostraven perque eren els campions del món en imposar-se en totes les 8 cronometrades nocturnes de l'etapa malgrat que donar caça als seus companys d'equip i líders de la general era a tots ulls impossible. Mentrestant, en l'equador de l'etapa, Stig Blomqvist i Björn Cederberg colisionaven contra una roca i havien de completar l'especial empenyent el seu Audi Quattro A2; sense temps i recursos per a que els seus mecànics poguessin completar les reparacions necessaries en el seu cotxe, l'abandonament dels suecs era obligat, deixant en l'aire la tercera plaça del podi que es diputaven Henri Toivonen i Fred Gallagher amb Attilio Bettega i Maurizio Perissinot.

Com si existís una mena d'anhel diví per a que es materialitzés un triplet de Lancia a casa, la junta de culata de l'Opel Manta 400 de Henri Toivonen i Fred Gallagher es va malmetre en els darrers compassos de tan llarg event, obligant al pilot finlandès i al seu copilot britànic a portar tota l'aigua i oli que els hi fos possible dins el seu cotxe per anar reposant aquests elements, així com limitar força les revolucions per minut a les que pujaven el propulsor del seu cotxe; tot plegat va permetre que Attilio Bettega i Maurizio Perissinot no només els superessin, sino que a més a més afiancessin la tercera posició final.

Amb l'arribada a Sanremo el divendres a primera hora del matí es completava el ral·li, el qual es donava oficialment per acabat l'endemà dissabte 8 d'octubre amb la cerimònia del podi, en la que Markku Alén i Ilkka Kivimäki, sense fer massa soroll peró conservant a la perfecció el seu cotxe, aconseguien la victòria en aturar el cronòmetre amb un temps final de 8 hores 50 minuts i 17 segons. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, clars protagonistes de la cita italiana, precisaven de 2 minuts i 9 segons més que els seus companys d'equip per a completar els 775,89 km cronometrats, havent-se de conformar amb la segona posició, mentre que Attilio Bettega i Maurizio Perissinot arrodonien la festa Lancia en tancar el podi a 5 minuts i 10 segons dels guanyadors.

Bettega-Perissinot tancaven el triplet de Lancia oficials al ral·li domèstic.

En el campionat de pilots la classificació provisonal es posava rogent en la seva part més alta, doncs la victòria que hi aconseguia Markku Alén, permetia al finlandès situar-se a només 5 punts del seu compatriota i líder provisional Hannu Mikkola, el qual no sumava cap punt en la seva visita a Itàlia i quan només mancaven dues cites en el campionat. Mentrestant Walter Röhrl restava a només 3 punts del seu rival gràcies al segon lloc, si bé l'alemany ja havia manifestat que no pensava correr ni a la Costa d'Ivori ni al Regne Unit, cites que tancaven la temporada i per tant semblava que no revalidaria el seu títol mundial.

Pilot	Punts
Hannu Mikkola	105
Walter Röhrl	102
Markku Alén	100

En el campionat de constructors, el triplet que aconseguia Lancia a casa i el seté lloc que s'emportava Audi, un dels pitjors resultats pels bavaresos fins al moment, donava automàticament el títol de constructors als italians, recuperant així els honors perduts l'any 1976 quan des de FIAT se'ls va apartar de la competició al màxim nivell de manera oficial. Opel per la seva banda quallava una bona actuació donades les circumstàncies i es definia com la tercera marca del campionat.

Constructor	Punts
Lancia	118
Audi	104
Opel	82

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1995 centímetres cúbics (84,00 mm de diàmetre - 90,00 mm de carrera) amb turbo i brida de 40 mm.
Potència	330 CV a 7000 rpm
Canvi	Manual de 5 o 6 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	3900 mm
Amplada	1700 mm
Alçada	1360 mm
Distància entre eixos	2480 mm
Pes mínim	1100 kg

 

Títols
Constructors	1989, 1990 i 1991
Pilots	Miki Biasion 1989, Juha Kankkunen 1991

El diumenge 8 d’octubre de 1989 es donava el tret de sortida al 31è Ral·li Sanremo amb la cel·lebració de l’especial espectacle d’Ospedaletti, i amb ella el Lancia Delta Integrale 16V debutava oficialment en la màxima competició mundial. En el motor s'hi afegien 8 vàlvules, el que suposava un guany d'aproxidamanet el 10% de potència, i en conseqüència al capó se li feia una gepa. Però per si els canvis no eren prou rellevants per als expectadors italians que s'acumulaven a les cunetes, els transalpins van dissenyar una decoració especial i en vermell fosc, per tal de recalcar encara més que el model era absolutament nou. 

Els italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero, que tenien elevades opcions de revalidar el seu títol mundial de pilots aconseguit una temporada abans, i els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli eren els pilots encarregats de fer debutar la nova màquina, i si bé aquests últims havien d’abandonar la prova en la cinquena especial cronometrada a causa d’un fort accident i quan ocupaven la primera posició provisional, els primers aconseguirien la victòria el dijous dia 12 d’octubre i el títol mundial.

Aquesta seria doncs la primera victòria d’un total de dotze victòries que el cotxe acumularia sota els colors oficials de Lancia, tretze si comptabilitzem la de Didier Auriol i Bernard Occelli amb l’unitat del Jolly Club al Ral·li Sanremo 1991; i un total de 30 posicions de podi, 37 si tenim en compte les aconseguides per pilots del Jolly Club, en els 21 esdeveniments del calendari en els que va estar present de manera oficial fins a la conclusió de la temporada 1991, amb el que la seva relació de victòries per participacions esdevé del 57,14 %.

Miki Biasion:

 Sanremo 1989, Portugal 1990 i Argentina 1990.

Didier Auriol:

Monte-Carlo 1990, Tour de Corse 1990, Sanremo 1990 i Sanremo 1991 (Jolly Club).

Juha Kankkunen:

 Austràlia 1990, Safari Rally 1991, Acròpolis 1991, 1000 Llacs 1991, Austràlia 1991 i RAC Rally 1991.

Meeke-Nagle es treien les males puces de la temporada guanyant la ronda catalana.

Figurant com l'onzena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 8 d'octubre de 2017 tancava edició a Salou el 53è Ral·li Catalunya – Costa Daurada. La prova catalana tenia en el seu programa 19 proves especials, llur distància cronometrada assolia els 312,02 km, els quals tenia la senya de formar l'única prova amb caràcter mixt del campionat. Al ral·li, que atorgava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC-2, WRC-3 i campionat junior, s'hi inscrivien un total de 72 equips, dels que 70 en prenien la sortida des de la pertinent rampa. 53 equips participants aconseguien completar la jornada dominical i ser presents a la cerimònia de clausura.

Ogier-Ingrassia només van assetjar als seus companys per fer-se amb la segona plaça.

La primera jornada, celebrada el divendres 6 d'octubre, era bàsicament de terra, si bé en una fracció del tram Terra Alta s'hi incloïen uns quilòmetres d'asfalt. En total s'hi programaven 6 proves especials de 115,90 km cronometrats, les quals a la seva vegada s'agrupaven en un bucle de 3 trams que es celebraven matí i tarda.

Els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja esdevenien els primers líders de la prova en imposar-se en el primer tram cronometrat del recorregut, si bé les distàncies al final de l'especial no eren massa elevades, aquests mantenien la seva posició de privilegi en aturar el cronòmetre 4 dècimes per darrera de Kris Meeke i Paul Nagle, els més ràpids, en el segon.

Terra Alta, amb els seus 38,95 km cronometrats i una superfície mixta, era el tram més important del dia, i aquí és on el flamant fitxatge de Hyundai, els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, gràcies a la seva posició de sortida endarrerida, aconseguien marcar el millor registre i passar a liderar la prova per 6 dècimes de segon vers els seus compatriotes Mads Østberg i Torstein Eriksen. Els campions mundials, els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, eren tercers classificats a l'entrada del re-agrupament a 4,6 segons dels líders provisionals.

La classificació estava molt tancada i així a la represa els canvis a la taula se seguirien succeint, primer, i sota l'escratx de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, Mads Østberg i Torstein Eriksen prenien el liderat provisional als seus compatriotes per 3 dècimes de segon. Mentre que en la segona passada per Bot, Kris Meeke i Paul Nagle repetien l'autoria del millor temps alhora que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger recuperaven el liderat per tan sols 7 dècimes de segon.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven la jornada imposant-se en la segona passada per Terra Alta, el que situava als pilots provençals en la segona posició provisional a 1,4 segons d'Andreas Mikkelsen i Anders Jæger. Kris Meeke i Paul Nagle, que aturaven el cronòmetre a 8 dècimes de segon del temps dels pilots d'M-Sport, pujaven fins la tercera plaça a 3,0 segons dels líders noruecs amb idèntic marge, 3,3 segons, vers els quarts classificats, els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja. Mads Østberg i Torstein Eriksen, que es lamentaven d'haver de pilotar amb el cotxe ple de pols i per tant sense massa visibilitat, baixaven fins la cinquena posició.

Amb l'arribada de la jornada sabatina, arribaven els trams d'asfalt a la ronda catalana i els homes del RACC hi feien constar en el programa un bucle de tres trams que es celebrava en dues ocasions, matí tarda, si bé el bucle vespertí es completava amb una passada per l'especial espectacle de Salou, assolint així un total de 7 proves especials de 121,86 km cronometrats.

Els irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle s'anotaven el primer escratx del dia, i amb ell els pilots de la casa dels dos galons passaven a liderar la general provisional. Juho Hänninen i Kaj Lindström cobraven la seva dosi de protagonisme amb el millor registre en la segona especial per davant dels nous líders, que d'aquesta manera refermaven posició, mentre que per darrera dels homes de Citroën, Dani Sordo i Marc Martí assolien la segona posició provisional a 15,4 segons d'ells i amb només 1 dècima de segon de coixí vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

El bucle matinal es tancava amb un altre escratx de Juho Hänninen i Kaj Lindström, els quals pujaven fins la sisena posició provisional, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja, amb el segon millor registre a l'especial, assolien idèntica plaça a la general provisional per davant dels seus companys de formació, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, i enviant a Dani Sordo i Marc Martí a la quarta posició a 8 dècimes de segon de la darrera plaça de podi i a 14,6 segons dels líders.

Uns problemes hidràulics feien perdre uns quants segons a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul en l'última cronometrada del matí, els quals a més a més rebien una penalització de 30 segons en arribar tard al control horari, així doncs, en sortir de les assistències intermèdies la parella de Hyundai mirava de redreçar la situació imposant-se en la quarta prova especial de la jornada, primera del bucle, i anotant-se el segon millor registre en la següent a 6 dècimes de segon de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els escratxers.

En l'últim tram de debò del dia arribaria el drama pels homes de Hyundai, quan en un mateix revolt els coreans perdien de cop a Dani Sordo i Marc Martí, quarts classificats provisionals, i a Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, sisens, en colpejar tots dos equips contra una arqueta amagada al voral i aquesta els hi trencava la direcció.

Ott Tänak i Martin Järveoja també topaven amb la llosa de l'arqueta, i amb més contundència que les dues formacions de Hyundai, però per sort seva, el seu Ford Fiesta WRC era més resistent que els i20 WRC i podien completar l'especial sense cap més problema que perdre la segona posició provisional per 1 dècima de segon a favor de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que sumaven el seu segon escratx consecutiu, tercer en el que portaven de ral·li.

L'especial espectacle de Salou, dibuixada pràcticament sobre el Passeig Marítim de la població, tancava la jornada, i novament Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eren els autors del registre més baix, amb el què els provençals es refermaven, tímidament donada la curta distància de l'especial, en la segona posició provisional, entrant així al parc tancat de Port Aventura a 13,0 segons de Kris Meeke i Paul Nagle i amb 1,5 segons de marge vers els seus companys d'equip, els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja. La parella de Toyota formada per Juho Hänninen i Kaj Lindström era quarta classificada a 34,0 segons dels líders i Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul eren cinquens a 53,2 segons, pel que els integrants de les places provisionals de podi podien afrontar amb serenor la jornada dominical que els hi restava per endavant.

Els darrers 74,26 km cronometrats del ral·li, programats per diumenge 8 d'octubre, tenien la dificultat afegida de celebrar-se sense assistències intermèdies i aquests es programaven al llarg de 6 proves especials agrupades en dos bucles d'idèntics 3 trams competitius.

Els líders Kris Meeke i Paul Nagle no volien cap mena de sorpresa, i malgrat que aquests s'envirollaven a la primera passada per Riudecanyes, segona especial dominical, els irlandesos s'imposaven en els 5 primers trams cronometrats del dia, presentant-se així a la sortida del Power Stage amb 27,3 segons de marge amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. En aquesta prova tan especial, pel caràcter d'atorgar punts extra als 5 primers classificats, Dani Sordo i Marc Martí trencaven la dinàmica per 3,5 segons dels qui en el passat havien estat els seus companys d'equip i marcaven el temps més baix, deixant així als irlandesos amb el segon millor temps.

Celebrades doncs les 19 proves especials programades i amb els cotxes dins el parc tancat, Kris Meeke i Paul Nagle s'emportaven la victòria en completar els 312,02 km cronometrats del recorregut en 3 hores 1 minut i 21,1 segons, 28,0 segons menys que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, qui valoraven molt positivament aquest podi en la seva cursa cap al cinquè títol. Ott Tänak i Martin Järveoja, a 5,0 segons dels seus companys d'equip i a 33,0 segons dels líders, eren els encarregats de tancar el podi català.

Tänak-Järveoja començaven el ral·li liderant i l'acabaven al podi.

En quan als participants equipats amb vehicles de 4 rodes motrius però de grau de preparació inferior al World Rally Car, el WRC-2, els finlandesos de M-Sport Teemu Suninen i Mikko Markkula s'imposaven consecutivament en els 3 primers trams cronometrats del ral·li, el que combinat amb els problemes de Jan Kopecký i Pavel Dresler, que veien minvat el seu ritme en atrapar a la secció d'asfalt del tram de Terra Alta al Citroën DS3 WRC de Jourdan Serderidis i Fréderic Miclotte, deixava a la parella nòrdica amb un marge de gairebé 55 segons al capdavant de la provisional.

Per la tarda, en tornar a passar per les especials, els resultats pràcticament es calcaven, i Teemu Suninen i Mikko Markkula tornaven a anotar-se els millors registres en els dos primers trams del bucle. Ja a la segona passada per Terra Alta, Jan Kopecký i Pavel Dresler trencaven dinàmiques i marcaven el seu primer escratx. Completada l'etapa de terra doncs, l'entrada al parc tancat de Salou es feia amb els finlandesos en la primera posició provisional per 1 minut i 17,2 segons de marge vers Simone Tempestini i Giovanni Bernacchini, mentre que Jan Kopecký i Pavel Dresler tancaven les places de podi a 1,6 segons de la parella de Citroën.

Dissabte amb l'arribada de l'asfalt als trams del ral·li, arribava l'hora de Jan Kopecký i Pavel Dresler, els txecs s'imposaven en tots i cadascun dels 7 trams cronometrats del dia, per amb el primer escratx del matí, superar el Citroën DS3 R5 de Simone Tempestini i Giovanni Bernacchini en la segona posició provisional. Tanmateix, Teemu Suninen i Mikko Markkula aturaven el cronòmetre just per darrera de la parella d'Škoda en les 6 proves especials genuïnes del dia, amb el que la parella d'M-Sport retornava a Port Aventura amb 44,4 segons de marge.

Al llarg de la jornada dominical final es va mantenir la dinàmica, Jan Kopecký i Pavel Dresler marcaven els millors registres, mentre que Teemu Suninen i Mikko Markkula els seguien de ben a prop marcant els segons millors registres per tal de minvar la sangria de segons, amb el què finalment la parella finlandesa s'anotava la victòria a la cita catalana.

L'absent Pontus Tidemand ja havia esdevingut campió del món a Alemanya, pel que aquesta primera victòria a la temporada de Teemu Suninen, només permetia al finlandès situar-se en la segona posició provisional del certamen 6 punts per davant de Jan Kopecký.

Una arrencada fulgurant sobre terra i un bon ritme sobre asfalt eren vitals en la victòria de Suninen-Markkula.

En categoria WRC-3, la reservada als pilots de vehicles de 2 rodes motrius, els primers compassos del ral·li van estar protagonitzats per les alternances a la classificació, els suecs Denis Rådström i Johan Johansson esdevenien els primers líders de la classe en aturar el cronòmetre abans que ningú a la primera especial, als que els hi seguirien amb idèntica posada en escena els francesos Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye. Nil Solans i Miki Ibañez, campions de la categoria des del passat Ral·li d'Alemanya, tancaven el bucle matinal guanyant el tram de Terra Alta i passant a liderar provisionalment la classe per 12,2 segons de marge vers els pilots francesos.

Els catalans encara estaven a temps d'aconseguir un altre millor temps a la represa de la competició per la tarda, si bé acte seguit Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye deixaven ben palès que estaven disposats a vendre cara la victòria als locals, en marcar els dos millors temps que restaven per adjudicar-se a la jornada i entrar a Port Aventura amb un avantatge de 22,1 segons vers Nil Solans i Miki Ibañez.

Els francesos Raphaël Astier i Fréderic Vauclare van ser els clars dominadors de la primera jornada íntegrament asfaltada, la sabatina, doncs els pilots s'imposaven en tots 6 trams cronometrats de debò del programa. Paral·lelament Nil Solans i Miki Ibañez anaven llimant distàncies vers Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye, fins al punt de provocar l'errada d'aquests al sisè i últim tram de debó del dia, on se sortien de la pista i trencaven les suspensions del seu Ford Fiesta R2T obligant-los a prendre el camí cap a les assistències abans del desitjat. Els catalans doncs passaven a liderar la categoria, i aquests ho celebraven imposant-se en l'especial espectacle de Salou per entrar així al parc tancat amb un marge de 41,2 segons vers Terry Folb i Christopher Guieu.

Les sis proves especials dominicals van ser pràcticament una reedició del que s'havia pogut veure al llarg de la jornada anterior, és a dir, un domini de Raphaël Astier i Fréderic Vauclare, els quals s'imposaven en les 5 primeres cronometrades del dia per tal de prendre la segona posició provisional als seus compatriotes Terry Folb i Christopher Guieu. Només Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye, qui competien en qualitat de re-enganxats, privaven als pilots francesos del seu darrer escratx al darrer tram del recorregut per 3,1 segons.

Finalment doncs Nil Solans i Miki Ibañez esdevenien profetes a casa seva, i els ja campions del WRC-3, arrodonien la temporada amb també una victòria en categoria junior, el que els suposava atresorar el títol d'aquesta competició i incrementar alhora el pack de cites amb un Ford Fiesta R5 de cara la temporada següent.

Solans-Ibañez guanyaven a casa i aconseguien el títol junior.

En el campionat de pilots, Sébastien Ogier feia una passa endavant cap al seu cinquè títol consecutiu, primer des de que pilotava per M-Sport, gràcies a classificar-se per davant dels seus més immediats perseguidors, mentre que pel guanyador, el nord-irlandès Kris Meeke, el resultat era merament balsàmic i només servia per fer oblidar part dels 0 que aquest acumulava. D'altra banda Ott Tänak pujava al podi per segon ral·li consecutiu, mentre que Thierry Neuville tampoc sumava cap punt com a Alemanya, amb el que el pilot estonià superava al belga per 1 sol punt a la classificació provisional.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	198
Ott Tänak	161
Thierry Neuville	160

En la cursa pel campionat de constructors, Citroën era la marca que més punts obtenia gràcies a la victòria dels seus pilots irlandesos, si bé el constructor francès estava totalment descartat en la lluita per les primeres posicions. D'altra banda M-Sport, líders provisionals de la taula, situava a dos dels seus cotxes dalt del podi català i es quedava a només 2 punts de ser el preparador en sumar més al ral·li, amb el que els britànics es distanciaven una mica més de Hyundai i Toyota.

Constructor	Punts
M-Sport	358
Hyundai	275
Toyota	225