Mouton-Pons aconseguien una triple fita al Sanremo.
El dissabte 10 d'octubre de 1981 finalitzava a Sanremo la desena ronda del campionat del món de ral·lis, el 23è Ral·li de Sanremo. La prova comptava amb un recorregut mixt asfalt – terra de 752 km al llarg de 61 especials cronometrades repartides en 5 jornades de competició a les que els 64 equips participants dels 66 inscrits havien de fer front i que només 26 d'ells van aconseguir superar.
Tot i pilotar un cotxe Grup 2, Toivonen-Gallagher van estar en tot moment en posicions capdavanteres.
Si bé la llista d'inscrits pogués semblar curta pels estàndards de l'època, cal reconèixer que 25 d'ells es podien considerar oficials o semi-oficials, pel que la qualitat d'aquesta era molt elevada i molts equips tenien serioses opcions de guanyar la prova.
La primera etapa, del ral·li, que arrancava el dilluns 5 d'octubre, constava de quatre especials cronometrades sobre asfalt per les carreteres de muntanya del voltant de Sanremo, on Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, que retornaven al mundial de ral·lis després que Mercedes-Benz, equip per a qui havien signat un contracte de cara a 1981, els deixés a l'estacada amb el títol mundial sota el braç, marcaven el primer millor registre a bord del seu Porsche 911. Els alemanys repetien l'escratx en el tercer tram del dia tenint com a màxims oponents els italians de FIAT Attilio Bettega i Maurizio Perissinot , els quals marcaven el millor crono en la segona i quarta especial de la jornada finalitzant el dia a només 8 segons dels líders, mentre que Toni Fassina i Rudy eren tercers amb el seu Opel Ascona 400 a 10 segons dels alemanys.
Si bé la jornada era relativament curta, problemes de pneumàtics van afectar als FIAT 131 Abarth de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i Adartico Vudafieri i Arnaldo Bernacchini els quals perdien de l'entorn d'un minut vers els líders provisionals, mentre que problemes d'injecció en l'Audi Quattro de Hannu Mikkola i Arne Hertz deixava a la parella finlandeso-sueca a gairebé 4 minuts de Röhrl-Gesitdörfer.
Arribada la segona etapa, i amb ella les especials de terra en el seu camí cap a Pisa, els tres Audi presents a la competició, van començar a manifestar la seva superioritat adjudicant-se les victòries parcials en totes les especials celebrades amb l'excepció de la desena especial on la victòria va ser per al Talbot Sunbeam Lotus de Henri Toivonen i Fred Gallagher.
Els italians Michele Cinotto i Emilio Radaelli, que per primera vegada disputaven un ral·li de categoria mundial, treien partida dels problemes d'injecció de les seves companyes Michèle Mouton i Fabrizia Pons, així com una punxada que les pilots recollien en les seves gomes Kléber, per situar-se com a líders provisionals de la general seguits de ben a la vora per les seves companyes d'equip i seguidament els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.
En l'apartat de baixes els italians de FIAT Attilio Bettega i Maurizio Perissinot engruixaven la llista d'abandonaments en patir un accident per sortida de pista en la penúltima especial cronometrada de la jornada.
La tercera etapa, de camí a Siena, el domini Audi va continuar, si bé uns problemes mecànics soferts en l'Audi Quattro de Cinotto-Radaelli deixava en situació de líders a Michèle Mouton i Fabrizia Pons, mentre que els italians queien fins la dotzena posició general. Per darrere de les pilots d'Audi, finalitzaven en segona posició provisional els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer els quals veien amenaçada la seva posició pel Ford Escort RS1800 d'Ari Vatanen i David Richards, que en conèixer l'abandonament de Guy Fréquelin i Jean Todt, que en la jornada anterior ja havien patit problemes de motor, van esforçar-se al màxim en vistes de treure la màxima puntuació possible de la prova i fer-se amb la primera posició de la general del campionat de pilots.
Només iniciar-se la quarta etapa Walter Röhrl i Christian Geistdörfer marcaven el millor registre en les dues primeres especials celebrades sobre terra, però en la tercera cronometrada en una recepció molt violenta d'un salt trencaven la transmissió del seu Porsche 911 i passaven a engruixar la llista d'abandonaments de la cita italiana.
Mouton-Pons havien aconseguit per llavors incrementar el seu marge al capdavant de la general provisional en relació al Ford de Vatanen-Richards, però poc després una pinça de fre encallada que va deixar clavada una roda i la conseqüent penalització en la reparació, així com un arbre de lleves parcialment trencat per l'esforç fet pel motor provocava que el marge de gairebé tres minuts i mig que disposaven les pilots d'Audi es reduís fins a tan sols 34 segons a la neutralització de la quarta etapa.
Per la seva banda Henri Toivonen i Fred Gallagher treien partit dels problemes de frens que patien el 131 Abarth de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que fins i tot els hi provocaven una sortida de pista dels pilots finlandesos, així com l'abandonament del Porsche 911 de Röhrl-Geistdörfer per situar-se en posicions de podi.
Finalment ja en la cinquena i última etapa, celebrada de nou als voltants de Sanremo, es va viure un nou cop de teatre quan Ari Vatanen i David Richards en pro de fer-se amb la victòria de la prova patien una sortida de pista i trencaven una llanda del seu Escort RS1800, perdent tal quantitat de temps que la parella de l'equip Rothman's queien fins a la setena posició provisional deixant llavors a Mouton-Pons en una situació molt còmode per adjudicar-se la cita ja que el Talbot Sunbeam Lotus de Henri Toivonen i Fred Gallagher, per llavors segons classificats, es trobaven massa lluny com per poder inquietar a les líders del ral·li.
En els trams d'asfalt de la última etapa, els Opel Ascona 400 del preparador Conrero es varen revelar com els protagonistes del dia amb uns molts bons cronos situant-se just per darrera del FIAT 131 Abarth de Dario Cerrato i Luciano Guizzardi, si bé Tony Fassina i Rudy van aconseguir escurçar notablement les distàncies amb Toivonen-Gallagher, aquests no van arribar a ser inquietats pels pilots d'Opel.
Sense més lloc per a canvis en la general provisional Michèle Mouton i Fabrizia Pons s'imposaven en el 23è Ral·li de Sanremo amb un temps total de 8 hores 5 minuts i 50 segons, el que suposava tres fites alhora, ja que la victòria era la primera d'Audi en el mundial de ral·lis, la primera d'un cotxe de quatre rodes motrius en el campionat així com la primera d'una pilot en l'especialitat a nivell mundial. Per darrera d'elles Henri Toivonen i Fred Gallagher completaven el recorregut en segona posició a 3 minuts i 25 segons mentre que Toni Fassina i Rudy completaven el podi a 6 minuts i 18 segons dels guanyadors alhora que s'asseguraven el títol italià de ral·lis.
Fassina-Rudy van completar el ral·li en tercera posició, el que els proclamava campions d'Itàlia.
L'incident que patia Ari Vatanen quan buscava la victòria a la prova, va permetre que Guy Fréquelin seguís encapçalant la general provisional del campionat reservat a pilots ja que el finlandès només aconseguia sumar 4 punts amb la seva setena plaça, per darrera d'ell, amb un ral·li per oblidar, Markku Alén només sumava 2 punts i seguia en còmode tercera posició.
Pilot |
Punts |
 Guy Fréquelin
|
|
 Ari Vatanen |
79 |
Markku Alén
|
|
En el campionat reservat a constructors, la prova va ser rodona pels interessos de Talbot, ja que la segona posició i primera en Grup 2 de Toivonen-Gallagher permetia al constructor francès sumar 17 punts mentre que Datsun, el seu màxim rival del campionat, se n'anava en blanc de la prova italiana després dels abandonaments de Pond-Grindord i Salonen-Harjanne. Ford per la seva banda veia com la tercera posició de Fassina-Rudy permetia que Opel s'acostessin molt a la seva posició alhora que els alemanys superaven a FIAT en la quarta posició.
Constructor |
Punts |
 Talbot
|
|
 Datsun
|
|
 Ford
|
|
Especificacions tècniques