Biasion-Siviero esdevenien de nou campions mundials amb el debutant Delta Integrale 16V.

Onzena ronda en el calendari del campionat de món de ral·lis, el 31è Ral·li de Sanremo finalitzava a la mateixa ciutat costera italiana el dijous 12 d'octubre de 1989 amb 34 equips dels participants presents a la cerimònia de clausura. La prova que gaudia de puntuabilitat en els campionats de constructors i pilots, aconseguia elevar la seva llista d'inscrits fins als 107 equips, iniciant tots ells la prova el diumenge 8 d'octubre a Sanremo amb 34 especials cronometrades de 544,20 km de distància en total.

Fiorio-Pirollo van remuntar en asfalt per conservar la segona posició

Una superespecial espectacle de tan sols 1,38 km de distància inaugurava la prova el mateix diumenge 8 d'octubre on els finlandesos de Toyota Juha Kankkunen i Juha Piironen, que just abans de l'inici de la prova havien estat anunciats com a futurs pilots de Lancia en substitució de Markku Alén i Ilkka Kivimäki que marxaven a Subaru, i els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli que feien debutar el nou Lancia Delta Integrale 16V. Per darrera d'ells a tan sols 1 segon de distància s'hi situaven els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya.

Ja l'endemà dilluns van començar a celebrar-se els trams de debò amb 9 especials cronometrades, quatre sobre asfalt i cinc sobre terra on Dario Cerrato i Guiseppe Cerri, que pilotaven un dels antics Lancia Delta Integrale s'imposaven en les tres primeres especials del dia, si bé el liderat queia en mans del Lancia Delta Integrale 16V oficial de Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals confirmaven la seva posició privilegiada amb l'escratx en la darrera especial sobre asfalt, on Cerrato-Cerri, que van haver d'afrontar l'especial amb un palier trencat, van patir una sortida de pista arrencant una roda perdent quatre minuts.

Arribats a la cinquena especial cronometrada, la primera sobre terra que la pluja havia convertit en una fina capa de fang, el liderat canviaria de mans després de que Auriol-Occelli patissin una espectacular sortida de pista amb diverses voltes de campana de la que afortunadament ambdós pilots francesos en van sortir indemnes. Els italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero amb l'altre dels debutants Lancia Delta Integrale 16V recollien llavors el liderat que perdien en la sisena especial, la celebrada a continuació, a causa d'una punxada que els endarrerien uns dos minuts deixant al capdavant de la general provisional del ral·li al Lancia Delta Integrale del Jolly Club de Sandro Fiorio i Luigi Pirollo que completarien la primera etapa com a líders si bé Carlos Sainz i Luis Moya, se'ls hi havien acostat perillosament reduint la distància que els separava fins a tan sols 18 segons, mentre que Juha Kankkunen i Juha Piironen se situaven en tercera posició provisional a 34 segons dels primers tot i una lesió que el pilot arrossegava des d'Austràlia.

La tercera etapa, integra sobre terra, Massimo Biasion i Tiziano Siviero van començar a escurçar distàncies vers els líders sumant cinc escratxs al llarg de la jornada el que permetria a la parella transalpina superar el Toyota Celica GT-4 de Juha Kankkunen i Juha Piironen, afectats per diverses averies mecàniques que els obligarien a substituir un palier, i passar a ocupar la tercera plaça de la provisional. Per la seva banda, Carlos Sainz i Luis Moya aconseguirien 6 escratxs, sobretot en les especials celebrades sobre terra seca on el seu Toyota era més eficaç que en les especials enfangades i lliscants el que permetria a la parella espanyola liderar la prova a partir de la desena especial del dia, superant a Sandro Fiorio i Luigi Pirollo, els quals van defensar la posició com van poder tots i els problemes de sobreescalfament del seu motor així com duresa del canvi de marxes.

Després d'una jornada pràcticament de descans, ja que en el llarg enllaç de 350 km de retorn a Sanremo per celebrar-hi les darreres especials sobre asfalt per les muntanyes del voltant de la ciutat litoral, només s'hi va celebrar una especial espectacle d'1,35 km de distància en la que Massimo Biasion i Tiziano Siviero tornaven a ser els més ràpids.

A la 1 de la matinada es donava el tret de sortida a la última etapa, a la que Sainz-Moya partien amb un avantatge d'1 minut vers Fiorio-Pirollo i d'1 minut i 41 segons vers Biasion-Siviero, un avantatge un pèl

curt donades les pitjors prestacions del Toyota sobre asfalt que pesava 100 kg més i la seva major distància entre eixos el feia menys àgil sobre els trams revirats. En aquest terreny va ser en el que Massimo Biasion i Tiziano Siviero van aconseguir encadenar 7 escratxs consecutius que permetia situar als campions del món en vigència al capdavant de la general provisional del ral·li. Sandro Fiorio i Luigi Pirollo responien amb el millor registre en la vuitena especial el que deixava a falta de dues especials per finalitzar el ral·li encara tot per decidir amb Biasion-Siviero al capdavant de la provisional amb 1 segon de diferència vers Fiorio-Pirollo i 3 segons en relació Sainz-Moya.

Massimo Biasion i Tiziano Siviero van saber mantenir el cap fred, malgrat alguns problemes de frens que estaven afectant al seu Delta Integrale 16V per tal de certificar la seva dotzena victòria en el mundial de ral·lis amb un temps total de 6 hores, 48 minuts i 30 segons, només 5 segons per davant del Lancia Delta Integrale del Jolly Club de Sandro Fiorio i Luigi Pirollo. Finalment Carlos Sainz i Luis Moya tancaven el podi a 25 segons dels guanyadors.

Líders en finalitzar l'etapa de terra, Sainz-Moya van acabar en tercera posició.

En la categoria de Grup N la victòria va ser finalment per als francesos Alain Oreille i Gilles Thimonier a bord d'un Renault 5 GT Turbo, els quals aconseguien imposar-se en les darreres especials celebrades sobre asfalt al Mazda 323 dels belgues Grégoire de Mevius i Willy Lux que abans d'afrontar la darrera jornada gaudien d'un marge de 36 segons al capdavant de la categoria. La victòria servia al pilot francès per sumar 46 punts per 38 del belga, deixant encara el campionat força obert.

Oreille-Thimonier sumaven la tercera victòria de la temporada en el campionat.

En el campionat reservat per a pilots Massimo Biasion sumava la seva cinquena victòria de la temporada, el que li permetia al pilot italià elevar les diferències vers el seu compatriota Sandro Fiorio fins als 41 punts, que amb 40 punts en joc, es traduïa automàticament en el segon campionat consecutiu del pilot vicentí. Per la seva banda Fiorio trencava el triple empat amb Mikael Ericsson i Didier Auriol gràcies al segon lloc aconseguit.

Pilot	Punts
Massimo Biasion	106
Alex Fiorio	65
Mikael Ericsson Didier Auriol	50 50

Lancia sumava a casa la seva setena victòria en el campionat de constructors elevant la puntuació total fins als 140 punts pels 84 que aconseguia acumular Toyota gràcies sobretot al podi de Carlos Sainz. Mazda per la seva banda es mantenia en tercera posició gràcies al segon lloc en Grup N de Grégoire de Mevius.

Constructor	Punts
Lancia	140
Toyota	84
Mazda	52

En la penúltima cronometrada Auriol-Occelli aconseguien la victòria al Sanremo.

El dimecres 12 d'octubre de 1994, la ciutat de Sanremo era escenari de la cerimónia de clausura del 36è Ral·li Sanremo, novena cita en el calendari i per tant penúltima prova del campionat del món de ral·lis de la temporada. El ral·li italià, que era puntuable per als certàmens reservats a pilots, marques i producció, comptava amb 94 equips inscrits en la seva llista oficial, dels que 92 van prendre la protocolària sortida des de la rampa el diumenge 9 d'octubre a Sanremo també. El recorregut, composat per 26 proves especials cronometrades de 516,63 km de distància, era superat per 40 equips participants

Una averia elèctrica va arruinar la victòria de Sainz-Moya.

En baixar de la rampa de sortida el diumenge per la tarda, els participants es dirigien neutralitzats fins Arezzo, a uns 450 km del punt de sortida i en el cor de la Toscana, des d'on l'endemà al matí estava programada la primera jornada de competició. Aquesta jornada era íntegrament de terra i estava composada per 8 proves especials cronometrades de 212,47 km de distància.

Aprofitant que el seu dorsal alt els hi donava una posició de sortida endarrerida, i per tant que es trobaven amb les pistes més netes de grava seca, Carlos Sainz i Luis Moya treien el màxim rendiment al seu Subaru Impreza 555 així com dels pneumàtics Pirelli X26 que muntaven, marcant tots els escratxs de la jornada. Tal demostració de la parella espanyola de Subaru, els permetia retornar a Arezzo, en la neutralització de la primera etapa, com a líders indiscutibles de la general amb 1 minut i 1 segon de marge vers els britànics del Jolly Club Malcolm Wilson i Bryan Thomas, que com els de Subaru, treien partit al seu dorsal alt i a les gomes italianes. Els belgues de l'equip oficial Ford Bruno Thiry i Stéphane Prévot, i per tant amb rodes Michelin, tancaven el podi a 15 segons de l'Escort RS Cosworth privat dels britànics.

Els francesos de Toyota Didier Auriol i Bernard Occelli, màxims aspirants a la corona mundial juntament amb la parella espanyola líder provisional de la prova, tenien un mal inici de ral·li quan en la primera cronometrada s'envirollaven i malmetien el frontal del seu Toyota Celica Turbo 4WD perdent 53 segons vers els de Subaru. La parella de Toyota, va seguir acusant les conseqüències de l'impacte en les següents cronometrades, pel que malgrat comptar amb el dorsal número 8 i per tant sortir relativament endarrerits, els francesos seguien cedint temps vers els seus màxims rivals en la cursa del certàmen per arribar a la neutralització de la primera etapa a 2 minuts i 11 segons d'ells i en quarta posició provisional. No massa lluny de Didier Auriol i Bernard Occelli, 12 segons, s'hi trobaven els italians de Ford Miki Biasion i Tiziano Siviero, grans coneixedors de la prova i que ben bé podien comprometre la seva posició l'endemà.

En el programa de la segona etapa del ral·li hi constaven 11 proves especials cronometrades sobre terra de 164,75 km de distància, en les que es va poder viure una situació inversa a la primera jornada. No només perque els participants discurrien per la Toscana per acabar retornant a Sanremo, sino perque a més a més els pilots que havien brillat en la primera jornada ara s'enfonsaven i aquells que havien tingut una arrencada grisa, ara brillaven amb llum pròpia.

Toyota, poseïdora de la corona mundial de constructors des del passat Ral·li 1000 Llacs, confiava el nou Toyota Celica GT-Four a la seva parella finlandeso-britànica composada per Juha Kankkunen i Nicky Grist als quals les punxades i una penalització de dos minuts en la primera etapa els havia deixat en dotzena posició provisional a 6 minuts i 25 segons de Carlos Sainz i Luis Moya. Ara, amb una posició de sortida més endarrerida i una pista més neta de grava, la parella de Toyota es reivindicava marcant els 4 primers escratxs de la jornada, un d'ells ex-aequo amb els britànics de Subaru Colin McRae i Derek Ringer, que serien els autors del millor temps en la cinquena especial cronometrada del dimarts.

En aquesta cinquena especial cronometrada l'equip Ford s'emportava la palma de la mala sort, quan els belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot perdien una roda en colisionar el seu cotxe contra el de François Delecour i Daniel Grataloup, el qual hi estava estacionat en el voral des de que els francesos es veiessin abocats a abandonar el ral·li en la passada anterior per l'especial, tercera prova del programa del dia, en trencar el motor del seu Escort RS Cosowrth. Si bé els belgues podien continuar en competició, el temps cedit els feia baixar diverses posicions.

Miki Biasion i Tiziano Siviero retornaven les alegries als membres de Ford en imposar-se en la sisena especial cronometrada del dia, mentre que Mitsubishi, que disputava per primera vegada el Ral·li de Sanremo des de feia molts anys, veien com els seus pilots alemanys Armin Schwarz i Klaus Wicha s'imposaven en la setena i vuitena prova especial cronometrada, aquesta última especial empatant a temps amb Juha Kankkunen i Nicky Grist.

L'excès de públic va obligar als organitzadors a suspendre la novena especial cronometrada, desplaçant l'acció fins a la desena i penúltima especial cronometrada del dia, on malgrat els seus 16,51 km de distància, es va produir un quadruple empat en el millor temps entre Juha Kankkunen i Nicky Grist, Colin McRae i Derek Ringer, Miki Biasion i Tiziano Siviero i els italians del Jolly Club Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti. La onzena i última cronometrada donava un nou empat, si bé en aquest cas era a dues bandes entre els escocesos de Subaru Colin McRae i Derek Ringer i els italians de Ford Miki Biasion i Tiziano Siviero.

Posant en ordre les dues jornades de terra amb altibaixos per a bona part del parc tancat doncs, a la neutralització de Sanremo del dimarts al vespre s'hi arribava amb Carlos Sainz i Luis Moya com a líders de la provisional tot i el temps que la parella espanyola de Subaru cedia pel fet d'ahver d'obrir pista i per tant netejar de grava la traçada. En segona posició provisional a 1 minut i 13 segons dels líders s'hi trobaven Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals retallaven gairebé 1 minut als líders alhora que aprofitaven les incidències sofertes per Malcolm Wilson i Bryan Thomas amb el seu canvi de velocitats i el xoc de Bruno Thiry i Stéphane Prévot per guanyar dues places i distanciar-se dels dos Ford, sort similar correrien els seus excompanys Miki Biasion i Tiziano Siviero pujant fins la tercera plaça a 9 segons dels francesos de Toyota, 3 menys que en la neutralització del dilluns.

Malcolm Wilson i Bryan Thomas baixaven doncs fins la cinquena posició provisional, a 1 minut i 52 segons dels líders, i amb només 3 segons de marge vers els seus compatriotes Colin McRae i Derek Ringer amb el dubte de com es comportaria el Subaru Impreza sobre l'asfalt i de quin rendiment donarien els britànics del Jolly Club sobre una superficie en la que no es prodigaven gaire.

Amb l'arribada de la tercera etapa del ral·li, arribava també l'asfalt, on l'ordre de sortida ja no era tan important, o si més no ser el primer en afrontar la cronometrada ja no suposava un handicap sino que podia ser un avantatge en no trobar la grava en els revolts que deixaven els participants en tallar els revolts i que havien sortit davant. L'etapa, que es celebrava per les muntanyes del voltant de Sanremo, estava composada per 7 proves especials cronometrades que totalitzaven 156,68 km de distància.

La primera cronometrada del dia, Vignai, era la més llarga de la jornada amb 40,76 km de longitud, en la que Bruno Thiry i Stéphane Prévot imposaven el seu Ford Escort RS Cosworth per dos segons al cotxe homòleg del Jolly Club en mans de Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti, els quals es lamentaven d'un problema amb la seva direcció assistida. Els seus companys d'equip britànics, Malcolm Wilson i Bryan Thomas perdien 8 minuts en patir una sortida de pista, mentre que en la part alta de la taula Didier Auriol i Bernard Occelli empataven a temps amb Miki Biasion i Tiziano Siviero que retallaven 13 segons a Carlos Sainz i Luis Moya.

Semblava doncs que el coixí de temps que tenien Carlos Sainz i Luis Moya seria suficient com per aconseguir la victòria, peró a partir de la segona especial uns problemes elèctrics que es traduien amb un mal encès van començar a aparèixer en el Subaru Impreza 555, el qual va baixar força el rendiment perdent de l'ordre d'1 segon per quilòmetre. En les assistències van provar a canviar-ho tot, bomba de gasolina, dipòsit i connexions de combustible, i tot aquell element que fos susceptible de produir aquesta fallada de l'encès, però el cotxe seguia funcionant malament.

Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti esdevenien els protagonistes del moment, amb tres escratxs consecutius entre la segona i quarta prova especial cronometrada, el primer d'ells ex-aequo amb els francesos de Toyota Didier Auriol i Bernard Occelli, que en aquestes tres cronometrades escurçaven en 39 segons les distàncies amb els líders alhora que es distanciaven en 18 segons de Miki Biasion i Tiziano Siviero, tot i que el pilot de Montpeller estava convalescent d'una grip intestinal amb febre alta.

Didier Auriol i Bernard Occelli marcaven el seu segon escratx del dia i també del ral·li en la cinquena prova especial cronometrada, on aconseguien retallar 11 segons més a la parella líder de la prova, deixant les distàncies entre els dos protagonistes de la lluita pel títol mundial de pilots en només 10 segons. En la següent cronometrada, els de Toyota patien una lleugera sortida de pista sense majors conseqüències més enllà que fes-li perdre el millor temps per només 2 segons vers Bruno Thiry i Stéphane Prévot, autors de l'escratx, peró en aquesta especial, Carlos Sainz i Luis Moya cedien 18 segons vers els francesos i per tant la seva primera posició a la general provisional.

Els nous líders de la prova tancaven el seu concurs al 36è Ral·li de Sanremo imposant-se en la setena i última prova especial del dia, el que els permetia entrar a la ciutat de la Riviera italiana com a guanyadors de la cita amb un temps total de 5 hores 56 minuts i 40 segons. Resignats amb el segon lloc, Carlos Sainz i Luis Moya aturaven el cronòmetre amb 21 segons de retard vers els pilots de Toyota mentre que Miki Biasion i Tiziano Siviero tancaven el podi a 47 segons dels guanyadors.

El temps perdut en la primera etapa va hipotecar les aspiracions de Biasion-Siviero a casa.

Entre els cotxes amb homolgació de Grup N, és a dir de producció, el ral·li va inciar-se amb el domini dels argentins Jorge Recalde i Martin Christie amb els càntabres Jesús Puras i Carlos del Barrio no massa lluny d'ells. En la segona jornada, una sortida de pista dels líders deixava als càntabres en una posició immillorable de cara a aconseguir el títol de producció, peró més entrada l'etapa uns problemes de temperatura en el motor del seu Escort RS Cosworth així com de suspensions posteriors, feia que aquests reduissin la seva intensitat i es veiessin superats pel Mitsubishi Lancer Evo II de l'alemanya Isolde Holderied i la sueca Christina Thörner. En la tercera i última etapa, uns problemes elèctrics en el Ford dels càntabres, impossibilitava que aquests intentessin assaltar la primera plaça d'Isolde Holderied i Christina Thörner que acabarien imposant-se a la cita.

En clau de campionat Jesús Puras es mantenia al capdavant de la provisional ara amb 6 punts de marge vers la pilot germànica Isolde Holderied, que al Sanremo aconseguia la seva primera victòria de la temporada consolidant la seva segona posició en el campionat i endarrerint l'aliró del pilot càntabre.

Holderied-Thorner posposaven l'aliró de Chus Puras.

El fet de que Didier Auriol aconseguís en els últims instants per davant del madrileny Carlos Sainz, permetia al pilot de Montpeller incrementar en cinc punts el seu marge al capdavant de la general provisional enlloc de perdre'n cinc, pel que es passava d'un hipotètic sol punt d'avantatge als 11 que s'establien després de la prova. D'altra banda, Juha Kankkunen que acabava la cita en setena posició, quedava ja descartat per la lluita pel títol que es decidiria al RAC britànic entre el de Montpeller i el de Madrid.

Pilot	Punts
Didier Auriol	110
Carlos Sainz	99
Juha Kankkunen	78

Toyota tenia ja en el seu haver el títol de constructors des del passat mes d'agost amb la conclusió del Ral·li 1000 Llacs, tot i així la victòria de Didier Auriol i Bernard Occelli donava encara més volada a la marca nipona establerta a Colònia. Subaru perdia terreny vers els campions, però guanyava aire en relació a Ford que a Itàlia sumava el cinquè podi de la temporada.

Constructor	Punts
Toyota	151
Subaru	134
Ford	102

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1997,3 centímetres cúbics (84,00 mm de diàmetre - 90,10 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm.
Potència	320 CV a 4000 rpm
Canvi	Seqüencial de 5 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	4135 mm
Amplada	1770 mm
Alçada	1450 mm
Distància entre eixos	2500 mm
Pes mínim	1230 kg

 

Amb les revirades carreteres corses d’escenari i Nicolas Bernardi i Jean-Marc Fortin al volant d’una única unitat desplaçada fins al 51è Tour de Corse, tretzena ronda del calendari, el Suzuki SX4 WRC feia el seu debut oficial en la màxima competició mundial el divendres 12 d’octubre de 2007.

Els problemes de joventut es van deixar veure ben d’hora i ja abans de completar el bucle matinal del divendres, la parella de la marca nipona es trobava molt lluny de les posicions capdaventeres a causa d’unes desconegudes pèrdues de potència. El debut es va saldar amb una decepcionant 31ena posició final, posició que poc milloraria en la seva segona sortida, al mes de novembre en motiu del 63è Ral·li de Gales i amb Sebastian Lindholm i Tomi Tumoninen al volant, novament, d’una única unitat.

La temporada de 2008 es plantejava ja amb un programa complet, amb els finlandesos Toni Gardemeister i Tomi Tuominen i els suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson com a pilots oficials. La millora va existir, sobretot en la recta final de la temporada, on els seus pilots suecs aconseguirien dos cinquens llocs finals a Japó i Gales i els finlandesos un sisè i un setè respectivament, el context de crisi econòmic, i els resultats poc engrescadors, en gran part derivats del reduit tamany del cotxe que dificultava el repartiment ideal de pesos, alhora que el convertia en un auto més nerviós, va portar a la marca a abandonar la competició.

Loeb-Elena no van repetir la gesta de 2005 perque no van voler.

Amb la ciutat d'Ajaccio com escenari i 54 equips participants presents en la seva cerimònia de clausura, el 52è Tour de Corse es donava per finalitzat el diumenge 12 d'octubre de 2008. La ronda francesa, que era puntuable pels certamens reservats a pilots, constructors aixi com el mundial junior, estaba programada a 16 proves especials les quals totalitzaven 359,02 km de lluita contra el cronòmetre, als que els 71 equips que hi participaven dels 80 que prèviament hi havien formalitzat la seva inscripció, començarien a fer front a partir del divendres 10 d'octubre.

El treball d'equip a Ford va ser vital per a que Hirvonen-Lehtinen acabessin en segon lloc.

Després del tram de proves, en el que els per llavors oficials de Ford en substiutció dels habituals Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, el belga François Duval i el seu copilot francès Patrick Pivato hi aconseguessin el milor temps, i de la protocolària cerimònia de sortida; el ral·li s'iniciava el divendres al matí amb un bucle de tres trams que es celebraven en dues ocasions al llarg de la jornada i que per tant generaven un total de 6 proves especials de 119,92 km cronometrats. Sébastien Loeb i Daniel Elena esbaien ben ràpid els dubtes que poguessin planar al parc tancat en imposar-se en totes les especials del bucle matinal, mentre que per darrera seu s'establia una lluita per la segona posició provisional.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen donaven el primer cop en aquesta lluita en rebaixar en 5 dècimes de segon el crono dels espanyols de Citroën Dani Sordo i Marc Martí, els quals en la següent prova especial cronometrada prenien 3,7 segons a la parella finlandesa de Ford i per tant la segona plaça provisional. Per desgràcia, el ral·li del pilot càntabre i del copilot barceloní arribava al seu punt final a 800 metres de la sortida de la tercera prova especial, quan aquests entraven passats en un revolt de dretes i colpejaven contra un mur, deixant-hi la roda frontal esquerra del seu Citroën C4 WRC, que quedava inoperatiu cara a re-enganxar-se en detectar els comissaris que la gàbia de seguretat estava malmesa.

Sébastien Loeb i Daniel Elena seguien amb el seu recital de pilotatge imposant-se en les segones passades per les especials matutines, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen defensaven tímidament la seva segona posició provisional per davant dels seus companys d'equip François Duval i Patrick Pivato perdrent-hi nomès 5 dècimes de segon, el que permetia als finlandesos entrar al parc tancat separats per 1,7 segons i amb un forat vers els líders de 32,3 segons. Les posicions de podi semblaven estar bastant definides en quan per darrera de François Duval i Patrick Pivato s'establia un buit de gairebé 40 segons en relació al Subaru Impreza S14 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, qui a la seva vegada havien de controlar a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i als seus companys d'equip Chris Atkinson i Stéphane Prévot.

La jornada sabatina tenia un programa idèntic al de l'etapa anterior en estar formada per un bucle de 3 trams que es celebraven al matí i per la tarda i que en conseqüència generaven 6 proves especials de 122,84 km de lluita contra el cronòmetre, esdevenint així l'etapa més llarga de tot el ral·li si bé la diferència era mínima. Sébastien Loeb i Daniel Elena seguien mostrant-se inaccessibles en guanyar els cinc primers trams cronometrats del dia, mentre que en el sisè i últim aquests decidien alçar una mica el peu de l'accelerador permetent que François Duval i Stéphane Prévot trenquessin la seva ratxa que començava a recordar la de l'edició de 2005.

Precisament el pilot belga i el copilot francès no atacaven en excès les especials en previsió d'evitar futures ordres d'equip que els fessin cedir la segona posició als seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, més necessitats de punts en la cursa pel mundial. De fet François Duval i Stéphane Prévot només es van aplicar al 100% en el seu pilotatge en la darrera prova cronometrada del dia, després d'arrossegar uns problemes de canvi en les dues primeres especials de la tarda, i retornar així al parc tancat d'Ajaccio separats per uns tímids 4,3 segons, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena s'escapaven ja a 52,4 segons de la parella finlandesa de Ford.

Per darrera Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila superaven en la quarta posició a Petter Solberg i Phil Mills, mentre que Chris Atkinson i Stéphane Prévot es despenjaven de la lluita per la plaça en patir una punxada en la darrera especial del bucle matinal.

El ral·li es completava diumenge amb 4 proves especials que suposaven 116,26 km cronometrats en els que els líders Sébastien Loeb i Daniel Elena tornaven a mostrar-se superiors en aconseguir el millor registre en les tres primeres especials, sent el seu tercer escratx ex-aequo amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Per la seva banda Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen començaven la jornada amb mal peu, doncs una punxada soferta en la primera especial

els suposava cedir 2 minuts i mig vers els millors cronos i tres posicions en la general, passant a ocupar la cinquena plaça per darrera del Subaru de Petter Solberg i Phil Mills.

En la segona especial cronometrada, la parella noruego-britànica de la Constelació de les Plèiades corria la mateixa sort que la finlandesa de Ford, i en punxar la roda frontal dreta perdien una mica més d'un minut i la quarta provisonal que anava a parar en mans de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Els de Ford s'aplicaven seriosament en les dues últimes especials del ral·li, emportant-se el seu primer escratx en la darrera oportunitat que tenien, mentre que una segona punxada de Petter Solberg i Phil Mills deixava en safata les tàctiques entre els Ford. François Duval i Stéphane Prévot penalitzaven 2 minuts per avançar-se en la seva sortida a tram, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila penalitzaven 1 minut i mig en fitxar 9 minuts tard en el darrer control horari, tot plegat permetia a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen grimpar fins la segona plaça final.

Així doncs amb tot aquest joc tàctic es completava el 52è Tour de Corse, en el que Sébastien Loeb i Daniel Elena s'hi anotaven la victòria en recorrer els 359,02 km cronometrats en un temps final de 3 hores 42 minuts i 58 segons. Ajudats per la feina d'equip, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen pujaven al segon calaix del podi a 3 minuts i 24,7 segons dels guanyadors, mentre que els seus companys d'equip temporals tancaven el podi a 3 minuts i 31,6 segons del Citroën C4 WRC de la parella franco-monegasca.

Com al Catalunya, Duval-Pivato s'havien de resignar en cedir el seu lloc als seus companys.

En categoria júnior els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en tenien prou amb acabar la prova per aconseguir la corona mundial, pel que el protagonisme en la lluita contra el cronòmetre la van portar els txecs Martin Prokop i Jan Tománek i els locals Pierre Campana i Samuel Teissier, els primers s'imposaven en les tres primeres especials del programa, mentre que els segons aconseguien adjudicar-se dos millors registres en les tres segones passades per les especials i se n'anaven a dormir com a líders de la provisional.

Dissabte Martin Prokop i Jan Tománek reaccionaven, i amb els tres escratxs possibles en el bucle matinal, la parella recuperava el liderat provisional. A diferència de la jornada anterior, en tornar a passar pels trams del matí, Martin Prokop i Jan Tománek es mantenien mostrant superiors a la competència, mentre que Pierre Campana i Samuel Teissier s'enfosaven tancant l'etapa a gairebé mig minut dels líders.

L'etapa dominical final només va servir per a que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia traiessin a la llum el seu excels pilotatge, el que els va portar a superar als seus compariotes Pierre Campana i Samuel Teissier i finalitzar el ral·li a 17,7 segons dels guanyadors que eren Martin Prokop i Jan Tománek. En clau de campionat, Sébastien Ogier aconseguia el títol en superar en vuit punts a l'alemany Aaron Burkart tot i comptar amb una participació menys en el certàmen.

Prokop-Tománek guanyaven el ral·li amb el consentiment d'Ogier-Ingrassia.

En el campionat reservat a pilots, l'alsacià i campió en vigència Sébastien Loeb obria en 14 punts el gap vers el seu màxim rival Mikko Hirvonen en aconseguir la desena victòria de la temporada, mentre que malgrat l'abandonament sumat en la seva superfície fetitxe, el càntabre Dani Sordo conservava la tercera plaça del certàmen amb 14 punts de coixí vers l'australià Chris Atkinson.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	106
Mikko Hirvonen	92
Dani Sordo	59

En quan a la classificació del campionat de constructors, Ford escurçava en 4 punts les distàncies vers Citroën en situar els seus dos cotxes del podi per un per part dels francesos, si bé aquests ho feien en el graó més alt possible; en conseqüència les distàncies entre els dos principals contendents en el campionat quedaven establertes en 23 punts favorables als dels dos galons. Subaru per la seva banda seguia restava com la tercera marca del campionat a molta distància de Ford i a no tanta de l'estructra satèlit dels de l'oval, Stobart.

Constructor	Punts
Citroën	169
Ford	146
Subaru	87