Thérier-Jaubert guanyaven el ral·li transalpí donant dos cops de gràcia a les primeres de canvi.

Desena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dissabte 13 d'octubre de 1973 finalitzava el 15è Ral·li de Sanremo a la ciutat que li donava nom. La prova estava composada per 37 proves especials cronometrades sobre una superficie mixte d'asfalt i terra que totalitzaven 369,30 km competitius els quals s'iniciaven el dimecres 10 d'octubre des de Sanremo també. Al ral·li s'hi inscribien un total de 120 equips dels que 107 es donaven cita a la rampa de sortida per iniciar el recorregut programat, d'aquests només 54, gairebé la meitat, aconseguirien completar totes les especials.

Els FIAT no van estar a l'alçada en cap moment, pero les averies dels altres van situar a Verini-Torriani dalt el podi.

A la prova italiana s'hi donaven cita les principals marques de l'època, Alpine-Renault hi acudia amb 3 unitats del seu A110 1800, mateix número d'unitats que hi desplaçava Lancia del seu Fulvia HF amb la baixa destacable de Sandro Munari i Mario Manucci per l'absència del copilot. FIAT hi era present amb 4 dels seus 124 Abarth Spider, sent aquest l'equip més nombrós, i BMW desplaçava dos unitats del a priori poc manejable i poc adequat a les carreteres de la riviera itialana, 2002. Així doncs la única baixa rellevant era de l'equip Ford, doncs els cotxes de Boreham tenien poques possibilitats sobre l'asfalt.

El dimecres per la tarda s'iniciava la primera etapa, un conjunt de 25 proves especials cronometrades de 190 km de distància que s'extenien fins al dijous al vespre. Moltes de les proves cronometrades per les quals es celebrava el ral·li eren una repetició de les emprades al Monte-Carlo, amb la diferència que ara la neu era una simple anècdota en els marges de les carreteres en les cotes més altes.

Tot i l'enorme desplegament que feia Pirelli en quan a compostos i número de pneumàtics disponibles pels equips que proveïa, el cert és que els Alpine-Renault, calçats amb Michelin, ben ràpid van començar a deixar palès el seu domini per les carreteres estretes i revirades italianes, marcant el primer escratx de la prova de la mà de Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert on els pilots francesos es distanciaven en 41 segons del Lancia Fulvia HF d'Amilcare Ballestrieri i Silvio Maiga i al FIAT 124 Abarth Spider de Sergio Barbasio i Bruno Scabini, segons classificats ex-aequo en l'especial. En quan als altres membres de l'escuderia Alpine-Renault, Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial, completaven la cronometrada en quarta posició a 44 segons dels líders, mentre que el tercer dels A110 1800, el pilotat per Bernard Darniche i Alain Mahé, es veia obligat a abandonar el ral·li en patir una sortida de pista brusca.

En la segona especial cronometrada Amilcare Ballestrieri i Silvio Maiga reaccionaven tímidament en aconseguir marcar l'escratx, si bé els italians només aconseguien retallar 1 segon a Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert que completaven l'especial immediatament darrera de la parella de Lancia. Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial feien els honors en la tercera prova cronometrada amb un bagatge de segons similar al que aconseguien els homes de Lancia en l'especial anterior, mentre que Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert aconseguien el seu segon escratx del ral·li en la quarta prova especial cronometrada, sent a partir de llavors el resultat d'aquestes dues últimes cronometrades, la tónica pel que restava de jornada, en la que els dos Alpine-Renault A110 1800 acumulaven un total de 20 temps escratx dels 23 possibles, ja que les dues passades pel tram "Del Serre" de 7,5 km de distància eren anulades, amb 9 temps escratx per a Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert i 11 per a Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial.

En aquestes tres especials cronometrades que s'escapaven als homes d'Alpine-Renault, el millor temps requeia en mans dels pilots de Lancia, Mauro Pregliasco i Angelo Garzoglio sumaven el seu primer escratx en l'equador del programa de la primera etapa, mentre que Amilcare Ballestrieri i Silvio Maiga aconseguien el seu segon escratx a les acaballes d'aquesta primera etapa. Tot plegat deixava als dos A110 destacats al capdavant de la general a l'arribada a la neutralització del dijous al vespre, amb Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert en primera posició amb mig minut d'avantatge vers els seus companys Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial. Amilcare Ballestrieri i Silvio Maiga, eren els tercers classificats provisionals a 4 minuts de l'últims dels cotxes de Dieppe.

La decepció d'aquesta primera jornada la donaven els FIAT, que tot i comptar amb 4 unitats oficials i altres tantes de privades en bones mans dels seus 124 Abarth Spider, només aconseguien sumar dos escratxs ex-aequo en la tercera i vuitena especials cronometrades, de la mà de Maurizio Verini i Angelo Torriani que es classificaven quarts al terme de la primera jornada. En general els FIAT 124 Abarth Spider patien problemes amb la bomba de benzina; problemes que els mecànics no trobaven la manera de com resoldre'ls, el que els suposava anar cedint temps en els trams i acumulant penalitzacions per retards als controls horaris en l'intent desesperat per reparar els cotxes. A més a més d'aquest problema prou molest, Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini es trobaven amb la impossibilitat d'engranar la segona i tercera velocitat, fent encara més penòs el pilotatge, fins que a les acaballes de l'etapa un triangle de suspensió cedia i la parella italiana de FIAT es veia obligada a abandonar la competició.

En quan als BMW, els cotxes bavaresos corrien una sort similar als FIAT, així Achim Warmbold i Jean Todt, que havien fet una bona arrancada de ral·li tot i pilotar un cotxe menys manejable que els petits cotxes italians i francesos, es veien obligats a abandonar la prova quan un penumàtic reventava i el seu 2002 acabava contra les roques del voral, mentre que els seus companys d'equip, els suecs Björn Waldegård i Hans Thorszelius, cedien uns 10 minuts en perdre's una roda posterior del seu cotxe, roda que mai van ser capaços de trobar entre la malesa, quan els cargols encara eren collats a la boixa per fer encara més extranya la situació.

A les sis de la tarda del divendres arrancava la segona etapa, aquesta composada per 12 proves especials amb 179,30 km de lluita contra el cronomètre, distància similar a la disputada en la primera. Com si els pilots Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert estiguessin programats per aquesta funció, la parella d'Alpine-Renault tornava a assestar el seu cop de gràcia en la primera cronometrada en superar per més de mig minut al segon classificat de l'especial, els italians de FIAT Alcide Paganelli i Ninni Russo. L'altra cara de la moneda era Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial, la segona parella d'Alpine-Renault perdia la segona plaça a causa d'una punxada caient per darrera de Maurizio Verini i Angelo Torriani.

Aquest incident permetia a Amilcare Ballestrieri i Silvio Maiga situar-se en la segona posició provisional a uns quants minuts dels líders, Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert. La parella de Lancia conservaria aquesta posició fins a l'arribada de la sisena especial cronometrada de l'etapa, Di Ceriana, on els carburadors del seu Fulvia HF defallien i els transalpins s'enfonsaven a la part baixa de la classificació. Tot i el revés Amilcare Ballestrieri i Silvio Maiga no van escatimar esforços per intentar guanyar posicions, el que els dugué a còrrer riscs que es cobrarien el seu preu dues especials més tard quan un trapeci es trencava per colisió contra una pedra i l'abandonament era obligat.

Els problemes del Lancia i de l'Alpine-Renault permetien al FIAT 124 Abarth Spider de Maurizio Verini i Angelo Torriani accedir a la segona posició del ral·li, plaça que mantindrien fins al final del recorregut gràcies a que l'embragatge de Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial va començar a donar simptomes de fatiga en la recta final del ral·li i després d'haver encadenat sis temps escratx consecutius. En el comput general de l'etapa els dos Alpine-Renault obtenien un rendiment similar al de la primera, amb 10 temps escratx de 12 possibles, 4 per a Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert, 6 per a Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial, deixant els dos que restaven per als FIAT d'Alcide Paganelli i Ninni Russo i de Maurizio Verini i Angelo Torriani, peró el doblet no va ser possible per als francesos.

Un cop s'havien disputat les 35 especials cronometrades de les 37 que s'havien programat, Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert aconseguien una clara victòria, la tercera de la temporada, gràcies a mantenir un pilotatge ràpid en totes les superficies, aturant el cronòmetre en 8 hores 1 minut i 32 segons, 6 minuts i 2 segons menys que els locals Maurizio Verini i Angelo Torriani. Els seus companys d'equip i compatriotes Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial, tancaven el podi a 10 minuts i 5 segons del millor temps.

L'embragatge i una punxada per a Nicolas-Vial impedien el doblet d'Alpine-Renault .

En el campionat de constructors, únic certamen que es celebrava l'any 1973, Alpine-Renault aconseguia la seva sisena victòria de la temporada en vuit participacions oficials, amb el que els de Dieppe començaven a acariciar el seu primer títol mundial. FIAT, que corria davant la seva afició, s'emportava una nova decepció doncs no podien retallar distàncies amb els cotxes blaus, mentre que Saab mantenia el tercer calaix del podi davant l'absència de Ford.

Constructor	Punts
Alpine-Renault	132
FIAT	92
Saab	45

Els veterans Cunico-Evangelisti aconseguien la seva primera victòria al mundial a casa.

El dimecres 13 d'octubre de 1993 finalitzava el 35è Ral·li de Sanremo, onzena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, per llavors composat per 13 cites. La prova, puntuable per als campionats de pilots, marques i producció, aplegava fins a 127 equips en la seva llista d'inscrits, dels que 120 emprenien la sortida celebrada el dilluns 11 d'octubre cap a les 28 especials cronometrades de 520,69 km de distància que composaven el recorregut i que 56 d'ells van aconseguir superar.

Snijers-Colebunders debutaven en el podi del mundial

El ral·li s'iniciava amb una intensa pluja i una boira molt densa, condicions en les que igualment els francesos François Delecour i Daniel Grataloup van sortir com una exhalació marcant els 5 primers escratxs el que va portar als pilots de Ford a liderar la prova amb un marge de 59 segons vers el Subaru Legacy RS de Piero Liatti i Alessandro Alessandrini i de 1 minut i 7 segons vers els seus companys d'equip Massimo Biasion i Tiziano Siviero.

En la sisena especial cronometrada tot va canviar, i els riscs que estaven prenent la parella francesa es van inclinar cap a l'accident del que tots dos en van sortir indemnes, però el seu Ford Escort RS Cosworth va quedar aturat en un barranc d'uns 80 metres. Una altra víctima d'aquesta sisena especial va ser el Lancia Delta HF Integrale d'Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, guanyadors de l'anterior edició, els quals també havien d'abandonar la prova mentre que el Subaru Legacy RS de Piero Liatti i Alessandro Alessandrini, amb problemes mecànics, s'endarreria deixant en situació de líder provisional a Massimo Biasion i Tiziano Siviero seguit de Carlos Sainz i Luis Moya a 11 segons d'ells.

El liderat de Biasion-Siviero va ser breu, ja que en la vuitena especial cronometrada els italians patien un accident que els obligava a abandonar, alhora que els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya que havien mostrat una actitud prudent en les primeres especials del dia, marcaven el seu primer escratx a la prova que els portarien a liderar el ral·li, al que seguiria un segon escratx a continuació.

En les dues últimes especials de la jornada l'home més ràpid va ser el veterà Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti, els quals gràcies a la penalització que rebien Sainz-Moya per arribar tard a la darrera especial cronometrada, se situaven com a líders provisionals del ral·li amb un marge de 12 segons vers la parella del Lancia Jolly Club. Per darrera d'ells Sandro Fiorio i Vittorio Brambilla amb un Lancia Delta HF Integrale però de l'escuderia Astra se situaven en tercera posició a gairebé tres minuts.

En els primers compassos de la segona etapa, i aprofitant que les Pirelli aconseguien la temperatura òptima de treball molt abans que les Michelin, Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti van atacar fort tot i el fred ambiental, el que va permetre a la parella italiana distanciar-se al capdavant de la general. Carlos Sainz i Luis Moya van mostrar una dèbil reacció marcant l'escratx en la tercera especial, fita que repetirien en la vuitena del dia, mentre que Patrick Snijers i Dany Colebunders van aprofitar uns problemes en la direcció que afectaven a l'Escort RS Cosworth dels líders per adjudicar-se el quart i cinquè tram de manera consecutiva també amb Ford.

En el cinquè tram precisament, Sandro Fiorio i Vittorio Brambilla havien d'abandonar la prova quan el motor del seu Lancia Delta HF Integrale va dir prou, el que situava a la parella belga en posicions de podi, però a molta distància de Carlos Sainz i Luis Moya, el qual tot i l'actitud conservadora que estava mantenint, es mostrava molt feliç amb la nova evolució que havia rebut el seu motor que li donava més potència.

Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti s'adjudicaven el setè, novè i desè tram de la jornada, el que permetia als italians ampliar el seu liderat fins als 2 minuts i 9 segons vers els espanyols de Lancia, mentre que en tercera posició romania el Ford Escort RS Cosworth de Patrick Snijers i Dany Colebunders a 10 minuts i 7 segons de distància.

En la tercera i última etapa, el clar protagonista va ser Piero Liatti i Alessandro Alessandrini, els quals van marcar tots els escratxs del dia tret d'un, que va ser per a Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti, tot i això els pilots de Subaru només van poder superar en la general provisional a l'Opel Astra GSi dels belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot, passant a ocupar la cinquena posició provisional de la prova per darrera del Lancia Delta HF Integrale de l'escuderia Grifone en mans de Gilberto Pianezzola i Loris Roggia.

Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda van aconseguir escurçar mig minut la distància que els separava dels líders de la prova, retall insuficient per aconseguir la tan desitjada primera victòria de la temporada, que sense més contra-temps acabaria sent la primera en el mundial de ral·lis per als pilots italians Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti amb un marge d'1 minut i 38 segons vers la parella del Jolly Club. Patrick Snijers i Dany Colebunders per la seva banda completaven el podi a 10 minuts i 28 segons dels guanyadors de la prova, el que també suposava el primer podi en el mundial per als pilots belgues.

En les inspeccions posteriors però es varen trobar unes irregularitats en el carburant que va utilitzar el Lancia Delta HF Integrale de Sainz-Moya, el qual al cap de quatre mesos la FIA va fallar en la seva desqualificació de la prova, pel que Snijers-Colebunders acabaven en segona posició i Gilberto Pianezzola i Loris Roggia entraven en el podi en tercera posició, el que suposava el primer podi pels italians en completar el recorregut amb una demora de 18 minuts i 23 segons.

La desqualificació de Sainz-Moya, situava en el podi de manera pòstuma a Pianezzola-Roggia.

En la categoria de producció, els italians Renato Travaglia i Alessandro Mari aconseguien imposar el seu Ford Escort RS Cosworth uns 10 minuts per davant del Mazda 323 GT-R dels líders del campionat, els també italians Alessandro Fassina i Luigi Pirollo, que engruixaven 3 punts la distància que els separava del portuguès Antonio Coutinho i Luis Lisboa que completaven el recorregut just per darrera d'ells però a gairebé 20 minuts del segon classificat.

Victòria intranscendent la de Travaglia-Mari a efectes de campionat.

En el campionat de pilots les absències dels pilots de Toyota Juha Kankkunen i Didier Auriol, així com els abandonaments per accidents dels pilots de Ford François Delecour i Massimo Biasion, deixava la general provisional sense canvis rellevants amb Kankkunen al capdavant seguit dels francesos Delecour i Auriol.

Pilot	Punts
Juha Kankkunen	103
François Delecour	82
Didier Auriol	71

En la general per marques Ford perdia una excel·lent ocasió d'acostar posicions i fins i tot superar als absents Toyota i pràcticament Subaru era la única marca que aconseguia sumar punts a la cita italiana gràcies al cinquè lloc de Liatti-Alessandrini.

Constructor	Punts
Toyota	137
Ford	125
Subaru	102

Mäkinen-Mannisenmäki guanyaven el ral·li en el darrer sospir.

Figurant com la dotzena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, i per tant l'avant-penúltima, el 41è Ral·li Sanremo finalitzava un any més a les portes del Casino de la localitat italiana el dimecres 13 d'octubre de 1999 amb 55 equips participants presents a la cerimònia. Amb puntuabilitat pels certàmens reservats a pilots, constructors, producció i FIA 2-L, el ral·li es presentava amb una llista d'inscrits formada per 124 equips, dels que 119 iniciarien el dilluns 11 d'octubre a disputar un recorregut programat de 18 proves especials i de 384,88 km de distància.

Després de dominar gairebé el 90 % del ral·li, al final la victòria no a ser per un Peugeot.

El ral·li arrancava amb la celebració de 6 trams cronometrats d'una distància competitiva de 105,87 km, uns primers quilòmetres del recorregut en els que es va poder veure un domini absolut dels pilots de Peugeot. Els germans provençals Gilles i Hervé Panizzi s'imposaven en la primera prova especial del ral·li, el que lògicament els donava el liderat provisional, mentre que els seus companys d'equip i compatriotes François Delecour i Daniel Grataloup, que corrien amb l'amenaça de rebre una sanció de 2 minuts per haver reconegut irregularment els trams en bicicleta, guanyaven el segon tram i els rellevaven al capdavant de la taula de temps per 3 dècimes de segon.

Gilles Panizzi i Hervé Panizzi recuperaven el liderat en sortir de les assistències imposant-se en la tercera prova especial, i si bé aquests guanyaven consecutivament el quart i cinquè tram cronometrat, el coixí que aquests aconseguien vers François Delecour i Daniel Grataloup era de tan sols 3,3 segons; un marge que aquests últims superarien en la darrera prova especial de la jornada per tal d'entrar al parc tancat de Sanremo amb 2 segons de confiança al capdavant de la general. Per la seva banda els tercers membres de l'equip Peugeot, els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, es trobaven classificats en la tercera posició provisional a 29,4 segons dels seus companys i després d'haver-se anotat el segon millor temps en la sisena prova especial, elque els permetia superar per 5 dècimes de segon als francesos de Citroën Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni.

Tanmateix en aquesta sisena prova especial Carlos Sainz i Luis Moya hi patien un accident molt fort quan el seu Toyota Corolla WRC es descolocava en trepitjar la grava mentre frenaven i que afortunadament es va salvar amb un tall a l'esquena del pilot madrileny, conseqüència que el baquet es trenqués, i el copilot galleg conmocionat, doncs el cotxe va aturar-se bruscament contra un arbre a pocs centimetres per darrera de la posició de Moya i que d'haver estat una mica més endavant, l'experimentat navegant hagués pogut traspassar. Uns altra parella espanyola que tampoc feia entrada al parc tancat era la de Citroën formada per Jesús Puras i Marc Martí, si bé en el cas del pilot càntabre i copilot barceloní, el seu abandonament es debia per averia en l'embragatge del seu Xsara Kit-Car.

La segona jornada del ral·li era la més llarga de totes en estar formada per 8 proves especials de 167,98 km, gairebé la meitat del total del recorregut programat. François Delecour i Daniel Grataloup i Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, autors dels millors registres en la primera i segona prova especial del dimarts, seguien extenent el domini dels homes de Peugeot, un domini que els britànics de Ford Colin McRae i Nicky Grist hi posaven punt i final guanyant la tercera cronometrada, escratx que resultava estèril doncs els de l'oval es trobaven enfosats en la general a causa de diversos problemes d'encès en les dues primeres especials.

En les primeres assistències de la jornada els tècnics de Mitsubishi trobaven el que estava generant un malfuncionament elèctric en el Lancer Evo VI de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, el que permetia a la parella finlandesa guanyar dues posicions en la primera especial del dimarts i desplaçar fora del podi als seus compatriotes Marcus Grónholm i Timo Rautiainen en quan aquests patien una lleugera sortida de pista en la tercera prova especial.

Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki reforçaven la posició adquirida anotant-se el millor temps en la quarta i cinquena especial, uns escratxs que alhora permetien als dels tres diamants vermells retallar a la meitat el gap que tenien vers els dos Peugeot líders. Colin McRae i Nicky Grist per la seva part seguien remuntant posicions a passos agigantats guanyant la sisena cronometrada de l'etapa, just abans de patir un accident en la setena que enviava a la parella de Ford directament a la llista d'abandonaments.

Tancant la jornada, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki s'imposaven en les dues últimes proves especials cronometrades per escurçar notòriament les distàncies vers els dos cotxes del lleó que els precedien, mentre que un problema de diferencials en el Peugeot 206 WRC dels per llavors líders François Delecour i Daniel Grataloup en la darrera especial, precipitava un canvi en el liderat que recalava en mans de Gilles i Hervé Panizzi per 2 segons de diferència vers aquests. La parella finlandesa de Mitsubishi feia entrada al parc tancat de Sanremo a 22,9 segons dels germans provençals i amb un marge de gairebé mig minut vers una altra parella francesa, la de Toyota formada per Didier Auriol i Denis Giraudet.

En l'aspecte més negatiu de la competició, Colin McRae i Nicky Grist no eren les úniques baixes ilustres del dia, doncs els també britànics de Subaru Richard Burns i Robert Reid es veien també obligats a abandonar el ral·li en fallar-lis la caixa de canvis en la segona prova especial, mentre que en la següent prova cronometrada arribava el torn dels alemanys d'Škoda Armin Schwarz i Manfred Hiemer, els quals arrancaven una roda al seu Octavia WRC.

El ral·li es completava el dimecres amb 4 proves especials de 110,49 km cronometrats, entre les que destacava la primera d'elles i la seva corresponent segona passada que tancava la cita italiana, la qual era la més llarga de tot el programa amb 40,61 km de lluita contra el temps. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki aconseguien el millor temps en el tram rei del ral·li, metre que uns problemes de pneumàtics en el si de l'equip Peugeot, els feia perdre una vintena de segons vers la parella finlandesa de Mitsubishi alhora que es produia de un nou relleu en el liderat, tornant-hi a la posició més alta de la taula provisional François Delecour i Daniel Grataloup.

En la segona prova cronometrada els problemes amb els pneumàtics arribaven de la mà de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, els pilots escollien rodes mixtes i el tram es celebrava en mullat en produir-se precipitacions de certa intensitat. François Delecour i Daniel Grataloup patien una averia elèctrica en la penúltima prova especial del ral·li, obligant-los a abandonar la competició i resituant en la primera posició provisional a Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, que tanmateix hi aconseguien el millor temps, alhora que Didier Auriol i Denis Giraudet accedien a les posicions de podi.

Les distàncies peró entre els germans Gilles i Hervé Panizzi i el Mitsubishi de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki eren mínimes, només 1,8 segons, pel que la segona passada pels 40,41 km de Colle Langan resultarien decisius. Els líders optaven per un compost més dur de les seves gomes en haver tingut problemes al matí, peró en aquesta ocasió el ferm estava més humit arrel de les pluges caigudes, amb el que els pneumàtics mai van acabar d'agafar temperatura. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki hi aconseguien l'escratx mentre Gilles i Hervé Panizzi s'hi deixaven 19,8 segons i per tant la primera posició.

Completat doncs el recorregut del 41è Ral·li de Sanremo, aquest es resolia amb la victòria de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, els finlandesos invertien un temps total de 4 hores 26 minuts i 45 segons en recòrrer els 384,88 km cronometrats, 18 segons menys que Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, mentre que una altra parella francesa, la formada per Didier Auriol i Denis Giraudet, tancaven el podi italià a 42,2 segons dels guanyadors.

Auriol-Giraudet tancaven el podi italià sense fer massa soroll.

En el campionat de producció la primera jornada del ral·li va esdevenir una lluita tancada entre dues parelles italianes, les formades per Mario Stagni i Roberto Paganoni i Gigi Galli i Guido d'Amore. Els primers dominaven els primers compassos de la cita, mentre que els segons reaccionaven per la tarda i amb dos escratxs se n'anaven a dormir com a líders de la categoria amb 2 segons de marge. Dimarts els líders afiançaven la seva posició de privilegi en aconseguir el millor registre en 7 de les 8 proves cronometrades, mentre que en l'especial que se'ls hi escapava el millor crono, els italians hi aconseguien el segon millor temps, assolint en total un marge de confiança lleugerament superior al minut i mig.

Amb aquest marge, Gigi Galli i Guido d'Amore van dedicar-se a administrar l'avantatge al llarg de l'etapa final, cedint el protagonisme als austríacs Manfred Stohl i Peter Müller, els quals aconseguien fins i tot superar a Mario Stagni i Roberto Paganoni en la segona posició provisional. En clau de campionat el resultat era pràcticament intrascendent, doncs Gustavo Trelles, absent al ral·li, gaudia d'un marge bastant important al capdavant de la general i l'omanita Hamed Al-Wahaibi, el seu màxim perseguidor, només sumava 1 punt en acabar la prova en sisena posició, mentre que Gigi Galli només acumulava 1 punt en el certàmen.

Galli-D'Amore deixaven la victòria sentenciada al llarg de la segona jornada.

Entre els cotxes de tracció i motor atmosféric de 2 litres, el FIA 2-L, la prova va estar dominada en gairebé la seva totalitat per un cotxe PSA, com en la categoria absoluta, concretament els Citroën Xsara KitCar. Si bé en els primers compassos va existir una lluita interna per la victòria entre els francesos Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni i els espanyols Jesús Puras i Marc Martí, l'abandonament d'aquests últims en quedar-se sense embragatge quan es celebrava la tercera especial deixava via lliure als francesos per guanyar les restants proves cronometrades i fer entrada al parc tancat amb gairebé mig minut de marge.

Dimarts els francesos seguien exercint el seu domini en la categoria, malgrat un contra peu en l'especial que inaugurava la jornada, guanyant 6 proves especials de les 8 que s'hi celebraven, mentre que malgrat perllongar-se el el domini amb tres escratxs consecutius en les tres primeres especials del dimecres, tot l'esforç se n'anava en orris quan els francesos patien un accident en l'última especial del ral·li i veure's obligats a abandonar, cedint el liderat i la victòria als italians Piero Longh i Lucio Baggio. La victòria dels locals donava 16 punts a Renault, que es distanciava netament dels seus rivals de Hyundai, els quals no aconseguien posar cap dels seus cotxes en la línia de meta.

Longhi-Baggio es trobaven amb la victòria en l'última especial.

En el campionat de pilots, la victòria que aconseguia el finlandès Tommi Mäkinen a la cita italiana per la tercera posició que s'hi anotava Didier Auriol, desfeia l'empat que tenien tots dos pilots al capdavant de la general provisional i deixava al de Montpeller 6 punts per darrera del liderat. Juha Kankkunen per la seva banda tenia un ral·li gris, peró malgrat tot acabava la prova en sisena posició i sumava 1 punt per empatar en la tercera plaça amb l'accidentat Carlos Sainz.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen	58
Didier Auriol	52
Carlos Sainz Juha Kankkunen	38 38

En quan a la classificació provisional del campionat de constructors, Toyota seguia liderant la taula amb un marge important, mentre que Subaru veia com els de Mitsubishi se'ls hi tiraven a sobre en afegir 13 punts al seu compte particular pels 2 punts que només aconsegien sumar els de constelació de les Plèiades.

Constructor	Punts
Toyota	104
Subaru	79
Mitsubishi	74