Biasion-Siviero esdevenien campions mundials a casa.

El 30è Ral·li de Sanremo, dotzena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis d'un total de tretze, finalitzava el divendres 14 d'octubre de 1988 a la mateixa ciutat que li donava nom. La prova, puntuable per als campionats de pilots i marques atreia fins a 124 equips a formalitzar la seva inscripció, estant tots ells presents a la línia de sortida de la primera especial cronometrada el dilluns 10 d'octubre, per tal de fer front a un recorregut composat per 43 especials cronometrades de 564,96 km de distància que només 55 dels participants aconseguirien superar.

Fiorio-Pirollo es reivindicaven a casa, Turí.

La primera etapa, composada per tan sols 5 especials cronometrades d'uns 56 km de distància disputats íntegrament sobre asfalt va donar opcions als cotxes de dues rodes motrius, i si bé el primer líder de la prova va ser el Lancia Delta Integrale dels italians Dario Cerrato i Giuseppe Cerri, Carlos Sainz i Luis Moya aconseguirien compartir l'escratx amb el seu Ford Sierra RS Cosworth en el segon i tercer tram el que els permetria liderar la prova a la conclusió ja del mateix segon tram cronometrat.

En arribar a Turí però, una superespecial espectacle incloïa una fracció de terra, en la qual Sainz-Moya van perdre els efímers 3 i 5 segons d'avantatge vers el Toyota Celica GT-4 de Juha Kankkunen i Juha Piironen i el Lancia Delta Integrale de Dario Cerrato i Giuseppe Cerri respectivament, veient com tots tres equips empataven a temps al capdavant de la general provisional. Per darrera d'ells, a només 5 segons s'hi situava Massimo Biasion i Tiziano Siviero, màxims candidats al títol mundial que en aquests primers compassos es mostraven força cautelosos.

Tot i haver-se celebrat només 5 especials cronometrades, ja es van produir les primeres baixes d'entitat, com és el cas del Lancia Delta Integrale d'Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu els quals van patir una sortida de pista en la segona especial cronometrada. Mentre que Stig Blomqvist i Benny Melander, amb un altre Ford Sierra RS Cosworth oficial, va patir problemes de motor que el demoraren uns 2 minuts i mig.

La segona etapa arrancava i finalitzava a Turí, amb 9 especials cronometrades novament d'asfalt, però la pluja i l'espessa boira en principi no eren condicions idònies per als dos rodes motrius, ja que la tracció en sòl lliscant era factor clau. Tot i això Carlos Sainz i Luis Moya recuperarien el liderat en la tercera especial cronometrada, segona de facto ja que la primera superespecial espectacle era cancel·lada, aprofitant les especials en baixada i corrent riscs en aquelles en les que la visibilitat era reduïda, el que va permetre a la parella espanyola de Ford sumar fins a dos escratxs més i tornar a Turí amb 24 segons d'avantatge vers Dario Cerrato i Giuseppe Cerri i 48 segons vers Alex Fiorio i Luigi Pirollo. Mentrestant Miki Biasion i Tiziano Siviero seguien sense voler córrer riscs innecessaris, esperant tanmateix l'arribada de la terra on el Ford Sierra RS Cosworth no seria tan competitiu i unes condicions menys arriscades per saltar a l'atac.

En l'apartat de baixes destacava la sortida de pista en la primera especial cronometrada del Toyota Celica GT-4 de Juha Kankkunen i Juha Piironen els quals es veien obligats a abandonar la prova italiana, en el mateix punt es varen produir dues sortides de pista més, sent la segona d'elles mortal per als pilots francesos Jean-Marc Dubois i Robert Moynier, els quals després d'impactar fortament contra el guarda-rail el sobresaltaven i morien a l'acte presumptament en trencar-se el coll.

Una altra baixa de la prova va ser la parella francesa formada per Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals culpaven d'uns frens massa grans que els portaren a blocar les rodes davanteres i perdre el control del seu Ford Sierra RS Cosworth oficial que va acabar fora de la carretera.

Amb la tercera etapa finalment arribava la terra que la intensa pluja havia convertit en un fangar, en aquestes condicions els Lancia Delta Integrale van brillar excepcionalment obtenint tots els millors registres en tots els trams disputats. Els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki eren els pilots que més

escratxs aconseguien sumar al llarg de la jornada, els quals després de substituir el canvi de velocitats al terme de la primera especial cronometrada, van aconseguir encadenar 4 millors cronos, per sumar-ne tres més a la tarda d'onze possibles. Però una averia en el seu motor per la tarda, que es va solucionar canviant la vàlvula de descàrrega del turbo, i una virolla els van deixar com a últims dels Lancia en quarta posició, si bé a només 2 segons de Alex Fiorio i Luigi Pirollo que eren tercers provisionals, mentre que per darrera seu, Carlos Sainz i Luis Moya es trobaven ja a 1 minut i 40 segons d'ells.

Al capdavant de la general provisional s'hi situava Massimo Biasion i Tiziano Siviero, els quals si bé només sumaven quatre escratxs al llarg del dia, aconseguien la posició d'honor al terme de la quarta cronometrada de l'etapa traient-lis l'honor de liderar als seus compatriotes del Jolly Club Dario Cerrato i Giuseppe Cerri.

El sol va regnar la jornada matinal de la quarta etapa, en la que en les primeres especials cronometrades va seguir el domini dels pilots de Lancia, per deixar pas a un recital del Toyota Celica GT-4 del suec Kenneth Eriksson i de l'alemany Peter Diekmann, els quals van aconseguir sumar fins a 6 escratxs, 5 d'ells consecutius, en unes condicions novament plujoses per la tarda, però tot i així, la parella de Toyota, va precisar una important reparació en el seu cotxe el que els va suposar una penalització de 4 minuts i mig situant-los en sisena posició, just per darrera dels espanyols Carlos Sainz i Luis Moya els quals una averia en el seu alternador que els havia deixat sense bateria, també els havia també endarrerit.

Per davant d'ells els dos Lancia Delta Integrale oficials, en mans de Massimo Biasion i Tiziano Siviero i Markku Alén i Ilkka Kivimäki van mantenir pràcticament neutres les distàncies entre ells, mentre que els dos Lancia del Jolly Club perdien de l'entorn d'1 minut vers els líders situant els dos cotxes en plena lluita per la tercera posició sent aquesta momentàniament favorable a Alex Fiorio i Luigi Pirollo.

En la cinquena i última jornada els pilots de Lancia van dominar novament la jornada, alhora que van ser els clars protagonistes pels cops de teatre que aquests van protagonitzar si bé aquesta només estava composada per cinc especials.

Quan faltaven tres especials cronometrades per a la conclusió de la prova, Massimo Biasion i Tiziano Siviero impactaven contra una pedra que arrancava una canalització de refrigeració del sistema de frens el que els va fer cedir de l'entorn de 45 segons, afortunadament per als italians els seus companys d'equip Markku Alén i Ilkka Kivimäki erraven en la seva elecció de pneumàtics perdent pràcticament la mateixa quantitat de temps vers Dario Cerrato i Giuseppe Cerri, els homes més ràpids en l'especial, i el que era pitjor per als finlandesos, eren superats per tots dos Lancia del Jolly Club en la general provisional els quals mantenien el seu duel particular.

En la penúltima especial cronometrada el duel Fiorio-Pirollo i Cerrato-Cerri va tocar fi quan als segons se'ls hi quedava blocat el canvi de marxes en cinquena velocitat i perdien de l'entorn d'un minut en l'especial, afortunadament per a ells, que es jugaven el títol de campions d'Itàlia en la última especial cronometrada Alén-Kivimäki perdien dos minuts i guanyaven una posició.

Sense més lloc a les sorpreses finalment Massimo Biasion i Tiziano Siviero guanyaven la seva novena prova en el mundial de ral·lis amb un temps total de 6 hores 6 minuts i 41 segons el que proclamava a la parella italiana com a campions del món, trencant així el domini que els pilots nòrdics havien mantingut des d'un inici del campionat. Per darrera d'ells, amb 53 segons de demora es classificaven els italians Alex Fiorio i Luigi Pirollo i tancant el podi a 1 minut i 54 segons s'hi classificaven Dario Cerrato i Giuseppe Cerri el que els servia per alçar-se com a campions italians de ral·lis.

Tot i una averia d'última hora, Cerrato-Cerri acabaven en posicions de podi.

En la categoria de Grup N, Andrea Aghini i Sauro Farnocchia van aigualir la festa de Lancia en imposar el seu Peugeot 309 GTi al Lancia de Piergiorgio Deila i Luisa Zamelli després que dos dels principals favorits de la marca, els italians Giovanni del Zoppo i Pierangelo Scalvini i els argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono haguessin abandonat amb problemes de suspensió. A més a més, el zero dels argentins combinat amb el quart lloc dels belgues Pascal Gaban i Willy Lux, situava als pilots de Mazda al capdavant de la general provisional del campionat.

Aghini-Farnocchia posaven una mica d'aigua al vi en guanyar amb el seu Peugeot.

En el campionat reservat a pilots, Massimo Biasion aconseguia la seva cinquena victòria de la temporada, el que permetia al pilot vicentí esdevenir campió del món de ral·lis en elevar les distàncies vers Alex Fiorio fins als 39 punts amb tan sols una prova, el RAC, en joc i a la que el pilot italià no hi aniria. Markku Alén per la seva banda, tancava el podi provisional, posició que no veia perillar doncs Stig Blomqvist es trobava massa lluny per treure-li la plaça.

Pilot	Punts
Massimo Biasion	115
Alex Fiorio	76
Markku Alén	66

En la general reservada per a marques, Lancia aconseguia sumar la que seria la seva vuitena victòria de la temporada, si bé els punts aconseguits no s'afegirien en el compte del campionat ja que només es retenien els 7 millors resultats, per la seva banda Ford sumava 10 punts al seu compte gràcies al cinquè lloc de Carlos Sainz i Luis Moya, herois en l'etapa d'asfalt, superant així a Audi en la segona posició del campionat.

Constructor	Punts
Lancia	140
Ford	71
Audi	65

Mäkinen-Mannisenmäki eren de tot menys favorits pel caracter de les especials italianes, tot i així aconseguien la victòria.

Sanremo era l'escenari de la cerimònia de clausura de la dotzena prova del calendari del campionat del món de ral·lis el dimecres 14 d'octubre de 1998, el 40è Ral·li de Sanremo. La cita italiana, que era puntuable per als certamens de pilots, constructors, producció i FIA 2-L, comptava amb 160 equips inscrits en la seva llista oficial, dels que 153 prengueren la sortida des de la rampa ubicada a la mateixa ciutat italiana el dissabte 10 d'octubre i des d'on afrontarien un recorregut composat de 24 proves especials cronometrades de 400,30 km de distància que 76 d'ells aconseguirien superar.

Enguany no es van produir ordres d'equip a Subaru, tot i així Liatti-Pons repetien el segon lloc de la temporada anterior.

Vuit proves especials esperaven als participants del ral·li el dilluns a partir de les vuit del matí, hora de sortida del parc tancat de Sanremo, amb una corda de 120,17 km de distància contra el cronmetrè. Els guanyadors morals de la darrera edició, els italians de Subaru Piero Liatti i Fabrizia Pons, marcaven el millor temps en la primera cronometrada del ral·li amb mig segon d'avantatge vers els finlandesos de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, els quals en la següent cronometrada s'adjudicaven el millor temps i desbancaven l'Impreza S4 WRC dels locals de la primera posició provisional que hi perdien 5 segons.

Piero Liatti i Fabrizia Pons tornaven a la lluita en la tercera especial cronometrada marcant de nou un escratx, el que els permetia escurçar lleugerament les distàncies vers els encara líders de Mitsubishi. Tanmateix els locals Andrea Dallavilla i Danilo Fappani amb un Subaru Impreza S3 WRC aconseguien desplaçar de les places de podi als espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que els oficials de SEAT Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen no arribaven al primer parc d'assistències en accidentar el seu Córdoba WRC per un problema de frens.

En sortir de les assistències, Jesús Puras i Carlos del Barrio posaven de manifest que sobre asfalt els KitCar eren cotxes a tenir en consideració, malgrat ser de dues rodes motrius, donat el seu bon balanç pes-potència, ja que els càntabres s'adjudicaven l'escratx en la quarta especial del ral·li amb el seu Citroën Xsara. Per desgràcia, quan ja havien completat la cinquena especial cronometrada i es dirigien de nou cap a les assistències, una connexió de l'oli es trencava, obligant-los a abandonar la prova.

Entretant en la part alta de la taula Piero Liatti i Fabrizia Pons aconseguien el seu tercer escratx del dia, el que els suposava passar a liderar la taula provisional general empatats a temps amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki. Per darrera seu Andrea Dallavilla i Danilo Fappani perdien 17 posicions en punxar una roda del seu Impreza S3 WRC, deixant el darrer graó del podi de nou per a Carlos Sainz i Luis Moya.

Un nou pas per les assistències i els pilots repetien les tres especials per les quals ja havien passat a primera hora del matí. En elles el pols entre Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki amb Piero Liatti i Fabrizia Pons per la primera posició es va mantenir, i si bé la parella finlandesa dels tres diamants vermells aconseguia marcar dos escratxs per cap dels transalpins de la constelació de les Plèiades, els primers només aconseguien distanciar-se en 3,7 segons a l'arribada a la neutralització de la primera etapa. Per darrera d'ells, en la lluita pel darrer graó del podi, Carlos Sainz i Luis Moya optaven per muntar pneumàtics tous, mentre que els seus companys d'equip, els francesos Didier Auriol i Denis Giraudet, escollien un compost més dur. Completades les cronometrades es va poder comprovar que la opció dels gals era millor que la dels espanyols, doncs aquests superaven als seus companys en la penúltima cronometrada i marcaven l'escratx en la última, el que els deixava a 21,1 segons dels líders mentre que Carlos Sainz i Luis Moya entraven ressignats a Sanremo a 30,7 segons de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki i amb el Peugeot 306 Maxi de François Delecour i Daniel Grataloup apretant fort per darrera.

Dimarts 13 d'octubre el ral·li acollia la segona jornada del ral·li, en la que els pilots sortien del parc tancat de Sanremo a dos quarts de sis del matí per afrontar 10 proves especials cronometrades de 167,88 km de distància, de les que sis eren totalment noves amb la principal caracteréstica comú de ser molt estretes i revirades.

Els britànics de Mitusbishi Richard Burns i Robert Reid, que disputaven per primera vegada la cita italiana, s'adjudicaven la primera prova cronometrada del dia, mentre que els transalpins Piero Liatti i Fabrizia Pons amb el seu segon temps escratx es situaven a només 7 dècimes del liderat. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki escampaven qualsevol sombra de dubte en guanyar la segona especial programada, en un tipus d'especial en la que a priori el Mitsubishi Lancer Evo V partia com a poc favorit. L'estira i arronsa entre els dos primers classificats es mantenia en la tercera especial cronometrada del dia, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya tornaven a entrar en posicions de podi per demèrit dels altres, quan els seus companys d'equip Didier Auriol i Denis Giraudet es veien obligats a abandonar el ral·li amb la suspensió trencada després de tallar un revolt i impactar contra una roca oculta entre la vegetació.

Gilles Panizzi i el seu germà Hervé Panizzi tornaven a mostrar les cartes dels KitCar en asfalt quan aconseguien guanyar la quarta especial cronometrada del dia amb el seu Peugeot 306 Maxi, mentre que Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki començaven a obrir forat amb l'escratx de la cinquena prova del programa. Tanmateix els britànics de Subaru Colin McRae i Nicky Grist que partien molt endarrerits a primera del matí degut a que en la primera etapa en cap moment van donar senyals de competivitat i a mes a més punxaven una roda en la que el sistema antipunxades no va funcionar, escalaven fins la quarta posició provisional gràcies a marcar 4 segons temps escratx en les quatre últimes primeres passades per les especials.

Abandonant el reagrupament i les assistències d'Acqui Terme, a primera hora de la tarda els participants es disposaven a celebrar de nou les 5 proves cronometrades per les quals havien passat al matí i migdia. Colin McRae i Nicky Grist aconseguien finalment l'escratx en la sisena i setena especial del dia el que els acostava molt a la posició de Carlos Sainz i Luis Moya que seguien tancant el podi, mentre que Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki amb l'escratx de la vuitena especial, reestablien les distàncies amb Piero Liatti i Fabrizia Pons després de la urpada que els transalpins els hi feien en la prova cronometrada anterior.

Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki imposaven el seu ritme en les dues últimes proves cronometrades del dia, sempre per davant de Colin McRae i Nicky Grist, el que permetia a la parella finlandesa afermar-se en el iderat amb 28,5 segons d'avantatge al retorn a Sanremo vers Piero Liatti i Fabrizia Pons, d'altra banda la dupla britànica de Subaru superava a Carlos Sainz i Luis Moya en la última posició de podi per 10 segons a la finalització de l'etapa, sent la parella espanyola de Toyota la que menys millorava en les segones passades per desesperació seva, que a més asseguraven correr sense cap problema i per tant sense saber com revertir la situació.

Dimecres a partir de les 7 del matí, els 87 equips participants que havien superat les dues jornades prèvies de competició, es disposaven a afrontar les sis especials cronometrades de 106,41 km que la organització havia programat, amb dos trams al migdia que eren la repetició dels que s'havien celebrat el dilluns aproximadament a la mateixa hora. Els cotxes FIA 2-L de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi i de Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni s'imposaven a tota la parroquia WRCar en la primera prova cronometrada de la jornada, mentre que en la segona Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki seguien obrint forat al capdavant de la taula de temps provisional.

En les segones passades per les especials del dilluns Gilles Panizzi i Hervé Panizzi aconseguien marcar els dos escratxs mentre que l'estira i arronsa dels dos primers classificats ara era favorable a la parella italiana de Subaru que retallava gairebé 10 segons als líders. Per darrera d'ells Carlos Sainz i Luis Moya pressionaven fortament a Colin McRae i Nicky Grist, arribant a classificar-se a només 7 dècimes de segon de la parella britànica de la Constelació de les Plèiades.

En les dues últimes cronometrades, un segon temps escratx de Piero Liatti i Fabrizia Pons, per darrera del Peugeot 306 Maxi de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi que sumava el seu cinquè i últim escratx, i un últim escratx en la sisena prova especial del programa deixava els locals a pocs segons del seu objectiu, la primera posició. Tanmateix en aquesta última prova especial cronometrada Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien el segon temps escratx per darrera dels italians, el que deixava la parella espanyola de Toyota a 1,5 segons de Colin McRae i Nicky Grist, impedint així qualsevol opció estratègica per a que Colin McRae i Nicky Grist guanyessin una posició tal i com havia passat l'any anterior, ja que de fer-ho també suposaria un guany de posicions per a Carlos Sainz i Luis Moya.

Així doncs completades totes les especials cronometrades programades, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki aconseguien la seva primera victòria en asfalt, la segona per al pilot finlandès si tenim en compte l'aconseguida al Catalunya-Costa Brava de 1997 amb Seppo Harjanne a la seva dreta. La parella finlandesa de Mitsubishi cobria els 400,30 km de distància en 4 hores 34 minuts i 34,5 segons, 15,8 segons per davant dels màxims favorits Piero Liatti i Fabrizia Pons. Colin McRae i Nicky Grist tancaven el podi, posició impensable a la neutralització del dilluns, a 1 minut i 30,4 segons dels guanyadors.

McRae-Grist feien una important remontada la segona jornada per guanyar-se un lloc al podi.

Entre els inscrits en el campionat de producció, els transalpins Gianluigi Galli i Guido D'Amore inciaven la cita guanyant les dues primeres proves especials cronometrades, mentre que en la segona un dels favorits a victòria, els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller es veien obligats a abandonar la prova en trencar-se el turbo del seu Mitsubishi Lancer Evo III. Aquest abandonament donava automàticament el títol al pilot uruguaià Gustavo Trelles, que ho celebrava amb el seu copilot guanyant la següent cronometrada. Gigi Galli i Guido d'Amore s'adjudicaven consecutivament els 4 següents escratxs obrint un cert forat al capdavant de la general que s'esbaia en punxar una roda i caure fins al tercer lloc.

Dimarts Gigi Galli i Guido d'Amore aconseguien guanyar totes les cronometrades de la jornada fent una gran demostració de força, el que en l'equador de la mateixa etapa els permetia passar a liderar la categoria i arribar a la neutralització de la nit amb 1 minut d'avantatge vers Mario Stagni i Roberto Paganoni, líders de la prova 24 hores abans.

Amb quatre escratxs consecutius en les quatre primeres cronometrades, semblava que Mario Stagni i Roberto Paganoni estaven disposats a donar una mica més d'emoció al curs final de la classe, però Gigi Galli i Guido D'Amore donaven un últim cop d'autoritat en vèncer la cinquena i penúltima especial del ral·li, el que tallava la ratxa dels segons classificats que acabarien el ral·li en aquesta posició a 35,8 segons dels inqüestionables guanyadors, Gigi Galli i Guido D'Amore.

Dimarts Galli-D'Amore donaven un seriós correctiu a tota la parroquia de producció.

En categoria FIA 2-L la prova es presentava com un duel entre els socis del grup PSA, és a dir entre els Peugeot 306 Maxi i els Citroën Xsara KitCar. Els del lleó partien com els ben classificats i només els càntabres Jesús Puras i Carlos del Barrio, autors del millor temps de la categoria en la tercera especial cronoemtrada i un escratx absolut en la següent, semblaven els únics capaços de seguir el ritme que imprimien tan François Delecour i Daniel Grataloup com Gilles Panizzi i Hervè Panizzi. Malharaudament els de Citroën abandonaven en l'enllaç cap a les assistències posteriors al cinquè tram i el doblet de Peugeot començava a gestar-se només impedit per un últim esforç de Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni que s'interposaven entre els de Peugeot.

Gilles Panizzi i Hervé Panizzi començaven la segona jornada atacant, i amb 4 escratxs consecutius i un segon temps escratx, els germans provençals aconseguien passar a liderar la categoria per davant dels seus companys d'equip François Delecour i Daniel Grataloup, els quals en l'equador de l'etapa recuperarien el liderat per unes poques dècimes per en la següent especial veure's abocats a l'abandonament per averia elèctrica. Aquest incident reduia l'equació a dues variables, entre les que a la neutralització de la segona jornada manava el Citroën Xsara KitCar de Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni.

En la tercera i última jornada, els germans Panizzi feien tota una demostració de força, guanyant totes les especials de la categoria, marcant fins i tot 4 escratxs absoluts de 6 possibles, el que donava una clara victòria a Peugeot, que en no aconseguir el doblet, permetia a SEAT seguir comandant la provisional del certàmen per 12 punts.

En la tercera etapa els Panizzi demostraven tot el potencial del 306 Maxi amb 4 escratxs absoluts.

En el campionat de pilots, la victòria de Tommi Mäkinen a la cita italiana combinada amb la quarta posició de Carlos Sainz, reduia el marge del pilot madrileny al capdavant de la provisional a només 2 punts de diferència amb el pilot finlandès. Colin McRae, que finalitzava el ral·li en tercera posició, mantenia encara certes opcions de cara les dues proves restants a 8 punts del líder provisional del campionat.

Pilot	Punts
Carlos Sainz	50
Tommi Mäkinen	48
Colin McRae	42

En la taula del campionat per a constructors, la general era tan o més apretada que en el de pilots, tan Mitsubishi com Subaru sortien de Sanremo amb 10 punts més en el seu compte particular gràcies a ocupar totes les places del podi, el que permetia a les dues marques nipones operades des del Regne Unit acostar-se a la nipona líder, Toyota, que només sumava 3 punts.

Constructor	Punts
Toyota	75
Mitsubishi	71
Subaru	62

Loeb-Elena es van haver d'esfroçar de valent per aconseguir la victòria corsa.

El diumenge 14 d'octubre de 2007, Ajaccio era testimoni de la cerimònia de clausura del 51è Tour de Corse, tretzena ronda del calendari del campionat del món de ral·lis, que amb puntuabilitat pels certàmens reservats a pilots, constructors i mundial júnior, es presentaba amb una llista oficial d'inscrits de 82 equips. D'aquests, 74 equips iniciaven el divendres 12 d'octubre un recorregut composat per 16 proves especials de 359,32 km, els quals eren superats per 60 dels equips participants.

Grönholm-Rautiainen treien el millor de si mateixos a Còrsega, pero no s'emportaven la victòria.

El ral·li cors s'iniciava divendres amb un bucle de tres trams que es celebrava matí i tarda, suposant així els primers 124,28 km cronometrats del recorregut programat. Malhauradament l'organització es va veure obligada a cancelar la primera especial per excès de públic, amb el que la cita s'iniciava en la seva segona cronometrada, on els finlandesos de Ford Marcus Grönholm i Timo Rautiainen agafen per sorpresa a la majoria anotant-s'hi el millor temps així com en l'especial següent que tancava el bucle matinal, aconseguint peró només 2,9 segons de marge vers el Citroën C4 WRC de Dani Sordo i Marc Martí, i 4,1 amb el dels principals favorits a victòria, l'alsacià Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena.

Per la tarda, en tornar a passar per les especials cronometrades, arribava la reacció de Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals admitien assumir riscs per tal de guanyar els tres trams que restaven per celebrar-se. Amb la primera victòria parcial els campions mundials superaven als seus companys d'equip en la taula general, mentre que amb el segon escratx els de Citroën assumien el liderat en superar la parella finlandesa de Ford.

En entrar doncs al parc tancat d'Ajaccio, Sébastien Loeb i Daniel Elena gaudien de 4,8 segons de marge vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que la distància que aconseguien vers els seus companys d'equip, el càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí, era de 18,5 segons, els quals es justificaven en tenir a la seva disposició d'uns compostos de penumàtics diferents als dels campions mundials que per la tarda no van treballar tan bé com pel matí. Tanmateix peró, els gairebé 40 segons de marge que aconseguien vers el Citroën Xsara WRC del belga François Duval i el francès Patrick Pivato al llarg de la jornada, pràcticament els hi assegurava una posició al podi.

La jornada sabatina, amb 122,94 km cronometrats, seguia un model idèntic al de l'etapa anterior, és a dir tres trams engoblats en un bucle que es celebrava matí i tarda. Sébastien Loeb i Daniel Elena seguien atacant les revirades carreteres corses al màxim, el que els permitia sumar 5 escratxs més al seu compte particular, mentre que en la quarta especial sabatina, on se'ls hi escapava el millor temps, només s'hi deixaven tres dècimes de segon vers els seus companys d'equip Dani Sordo i Marc Martí.

El pilotatge que mostraven els pilots al llarg de la segona jornada permetia deixar les posicions bastant definides, amb Sébastien Loeb i Daniel Elena al capdavant de la general per 27,5 segons de marge vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals arriscaven ja el just i necessari per assegurar la segona posició, com ho certifica que Dani Sordo i Marc Martí calia anar-los a buscar a 1 minut i 6 dècimes de segon dels seus companys d'equip. Per darrera François Duval i Patrick Pivato conservaven la quarta posició peró ja a 2 minuts i 21,5 segons dels líders i amb el Ford Focus RS WRC de l'equip Stobart pilotat per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a només 2,5 segons de distància.

Amb les distàncies que s'assolien a l'acabament de la segona etapa, pràcticament l'únic punt d'interés que restava als 112,10 km cronometrats de la tercera jornada era la lluita per la quarta plaça final. En total s'hi programaven per diumenge 4 especials cronometrades, en la primera de les quals Sébastien Loeb i Daniel Elena s'hi anotaven el seu vuitè i últim temps escratx.

A partir de llavors tan Marcus Grönholm i Timo Rautiainen com Sébastien Loeb i Daniel Elena alçaven lleugerament el peu de l'accelerador, deixant l'autoria dels millors temps per a Dani Sordo i Marc Martí que tancaven la jornada imposant-se en les tres cronometrades que restaven del programa. Mentre que la prevista lluita per la quarta plaça, no va existir en produir-se una averia en l'alternador del Xsara WRC de François Duval i Patrick Pivato, els quals tornaven al parc tancat abans d'hora dalt de la grua.

Completats doncs 341,22 km cronometrats dels 359,32 programats, es finalitzava la ronda corsa amb la victòria per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals invertien un temps total de 3 hores 28 minuts i 31,5 segons en recòrrer les 15

proves especials celebrades. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen finalment es classificaven en segona posició en invertir 23,7 segons més que els guanyadors, mentre que Dani Sordo i Marc Martí s'havien de conformar amb el tercer calaix del podi a 44,3 segons dels seus companys d'equip.

Diferents problemes de posada a punt impedien a Sordo-Martí fer la labor d'escuder.

Entre els més joves del campionat, la primera etapa es va establir un interessant duel entre els txecs Martin Prokop i Jan Tománek amb els estonis Urmo Aava i Kuldar Sikk, del qual en van sortir victoriosos els segons per 8,8 segons de marge al terme de les 5 primeres especials celebrades. Dissabte peró els líders accidentaven el seu Suzuki Swift S1600 en la segona prova especial, deixant el camí molt planer a la parella txeca davant la fluixa oposició que s'hi congregava i l'infortuni dels suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson que hi punxaven una roda, si bé la baixa dels seus companys, els convertia en gairebé campions mundials.

Arribasts doncs a pràcticament l'equador de la ronda francesa, Martin Prokop i Jan Tománek es dedicaven a administrar els segons de marge aconseguits fins aquell precís moment per així acabar-se anontant la victòria el diumenge al migdia; una victòria que deixava al pilot txec en la tercera posció final del campionat, a 4 punts de l'estoni Urmo Aava i a 9 del suec Per-Gunnar Andersson que es convertia de nou en campió junior.

Amb la baixa d'Aava-Sikk, el ral·li va perdre emoció i la victòria de Prokop-Tománek molt fàcil.

En el campionat reservat a pilots, Marcus Grönholm només cedia 2 punts vers Sébastien Loeb en una superficie que no li era molt propicia, pel que la seva segona plaça es podria llegir com una victòria pel pilot finlandès, que seguia liderant la taula quan restaven 3 proves per celebrar-se i la diferència de punts s'establia en 4 entre els dos principals contendents. Per darrera, Mikko Hirvonen no aconseguia sumar cap punt a la ronda corsa en haver-se hagut de reenganxar en la tercera especial del divendres i completar la prova en la tretzena posició final.

Pilot	Punts
Marcus Grönholm	104
Sébastien Loeb	100
Mikko Hirvonen	74

En el certàmen de constructors, Citroën escurçava per segon ral·li consecutiu 7 punts als seus rivals de Ford, establint-se una nova diferència de 32 punts entre els dos principals contendents, un gap difícilment salvable quan només restaven 3 proves per celebrar-se en el calendari. D'altra banda la lluita entre Subaru i Stobart per la tercera plaça del campionat, quedava en taules en quan les dues formacions només aconseguien sumar 7 punts als seus comptes particulars, amb el que els de la Constelació de les Plèiades seguien tancant el podi provisional per 7 punts de marge.

Constructor	Punts
Ford	179
Citroën	147
Subaru	71