Colin McRae i Derek Ringer van saber mantenir la pressió i la condició de líders

Iniciat el diumenge 13 d'octubre de 1996 a Sanremo, el dimecres 16 d'octubre finalitzava a la mateixa ciutat que li donava el nom el 38è Ral·li de Sanremo, vuitena cita en el calendari del campionat del mòn de ral·lis i que posteriorment esdevindria la darrera edició mixta terra-asfalt en la història de la prova italiana. El ral·li gaudia de puntuabilitat per als campionats de pilots, marques i producció, atraient fins a un total de 108 equips a formalitzar la seva inscripció, iniciant tots ells des de la rampa de sortida el recorregut composat per 18 especials cronometrades de 413,32 km de distància que 47 equips aconseguirien superar.

Una forta tempesta va truncar la remuntada de Sainz-Moya .

La prova no es va iniciar fins dilluns, sent l'etapa de diumenge un enllaç per carretera d'uns 400 km fins Arezzo, a la Toscana, on la prova hi centrava les seves especials sobre terra. Els finlandesos Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, líders del campionat, de fet ja eren campions del mòn per llavors, saltaven als trams en primer lloc però aquests quan només havien recorregut uns 500 metres del primer tram, prenien una corba amb massa impetu i patien un accident. En conseqüència de l'accident Seppo Harjanne va haver de ser evacuat en helicòpter per un fort dolor lumbar el que va provocar que el ral·li quedés aturat per un periode d'uns 40 minuts i que Carlos Sainz i Luis Moya passessin a obrir pista amb el handicap que això suposa en trams celebrats sobre terra.

Poc després i en aquest primer tram també, a causa d'haver estat aturats 40 minuts, les rodes pre-escalfades dels cotxes es van refredar i el Ford Escort RS Cosworth dels finlandesos Jarmo Kytoletho i Arto Kapanen patia una sortida de pista en aquest primer tram el que obligava a la organització a cancelar-lo. Ja en la segona especial cronometrada, els dos equips italians amb Toyota Celica formats per Andrea Dallavilla i Danilo Fappani i Gilberto Pianezzola i Loris Rogia imposaven els seus cotxes en la part alta de la taula, gràcies a sortir en posicions endarrerides i a poder comptar amb carburant lliure i no el subministrat per la FIA, poguent obtenir uns cavalls extra.

Per la tarda es repetien els dos trams celebrats pel matí, en els que el Subaru van imposar la seva llei, primer va ser Piero Liatti i Fabrizia Pons qui marcava l'escratx, mentre que en la següent especial cronometrada eren Colin McRae i Derek Ringer els homes més ràpids en el tram el que permetia als britànics passar a liderar la provisional seguits de Liatti-Pons.

Carlos Sainz i Luis Moya completaven la jornada en cinquena posició, just per darrera dels dos Subaru i dels dos Toyota, però la parella espanyola va decidir entrar 1 minut tard en el darrer control horari, per tal de rebre una penalització de 10 segons i així en la segona jornada saltar a pista en vuitena posició, on només dos trams es celebraven en dues ocasions, els restants tres trams només es disputaven una vegada.

Ja en els trams del dimarts, la opció es va mostrar com la adequada i Carlos Sainz i Luis Moya marcaven el primer escratx que els permetia pujar fins la tercera posició, un segon escratx consecutiu els portaria fins a la segona provisional i un tercer escratx en el quart tram cronometrat de la jornada situava a la parella de Ford a només 11 segons del líder provisional, els britànics de Subaru Colin McRae i Derek Ringer. Però en el cinquè tram una forta tempesta va truncar els plans dels espanyols, la tempesta es va iniciar quan a Sainz-Moya els hi mancaven uns 5 minuts per començar el tram, mentre que McRae-Ringer ja estaven força avançats en el mateix el que va comportar que els de Ford perdessin 29 segons en relació els de Subaru.

En les dues últimes especials del dia, els de Ford retallarien distàncies vers els de Subaru amb un quart escratx i un segon lloc escratx per darrera dels seus companys belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot, situant la diferència entre tots dos en 32 segons mentre que Piero Liatti i Fabrizia Pons romanien en tercera posició a només 4 segons dels espanyols.

En els apartats de baixes destaca la d'Andrea Dallavilla i Danilo Fappani els quals en patir dues volcades al llarg de la jornada, van deixar força malmés el seu xassís de cara a l'etapa final d'asfalt, superficie amb unes exigències superiors a la montura, pel que els responsables de Grifone van optar per l'abandonament de la jove parella italiana.

Mentre que si bé Didier Auriol i Denis Giraudet seguien en competició, la parella francesa fitxada per Mitsubishi de cara a refermar el liderat de la marca dels tres diamants vermells en l'apartat de constructors, patia problemes de transmissió en les darreres especials de la segona jornada que els feia perdre de l'ordre de 2 minuts i mig i caure fins la novena posició a més de 3 minuts del liderat.

La tercera i última etapa es celebrava sobre asfalt a les montanyes properes a Sanremo, on el Subaru Impreza de Piero Liatti i Fabrizia Pons es va negar a arrancar en el parc tancat, iniciant-se així l'etapa amb una primera baixa d'entitat. Els espanyols de Ford Carlos Sainz i Luis Moya podien així centrar-se en atacar la posició de líder i si bé en la primera meitat de la jornada van aconseguir escurçar les distàncies fins als 6 segons, els britànics van saber mantenir la calma i en les tres darreres especials marcar tres escratxs que els permetrien vèncer la prova per 22 segons de diferència.

Mentrestant, per darrera d'ells, amb Liatti-Pons fora de cursa per una fallada elèctrica, la lluita per la tercera posició del podi es centrava en el Subaru Impreza de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander i el Ford Escort RS Cosworth de Bruno Thiry i Stéphane Prévot, lluita que els belgues amb un pilotatge clarament superior sobre asfalt van saber portar al seu favor per tal de superar als suecs i distanciar-se en fins a 35 segons al final del recorregut.

Així doncs Colin McRae i Derek Ringer podien celebrar la seva segona victòria en el mundial d'ençà que eren campions del món en completar el recorregut amb un temps total de 4 hores 26 minuts i 57 segons, 22 segons per davant dels espanyols Carlos Sainz i Luis Moya que completaven el recorregut en segon lloc mentre que els seus companys d'equip Bruno Thiry i Stéphane Prévot completaven el podi a 2 minuts i 9 segons dels guanyadors de la prova.

La baixa de Liatti-Pons i un pilotatge superior en asfalt va permetre a Thiry-Prévot pujar al podi.

En la categoria de producció els líders de la provisional del campionat, l'alemany Uwe Nittel i la sueca Christina Thörner patien un accident en la primera especial de la segona etapa així com els argentins Jorge Recalde i Martin Christie, deixant pràcticament en solitari a l'uruguaià Gustavo Trelles i l'argentí Jorge del Buono que tenia com a única missió controlar als belgues Pascal Smets i Jean-Paul S'Heeren. Finalment els sudamericans van aconseguir la victòria en la prova, la primera en el campionat, el que els permetia liderar la provisional amb només 2 punts d'avantatge vers Uwe Nittel.

Trelles-Del Buono guanyaven la prova i es situaven líders de la general.

Si bé Tommi Mäkinen ja era campió del món, les posicions que el seguien encara estaven per decidir, i Carlos Sainz gràcies a la seva segona posició aconseguia uns importants 15 punts, així com el campió del món en vigéncia, Colin McRae, el qual gràcies a la segona victòria de la temporada aconseguia situar-se a només 4 punts del seu company d'equip el suec Kenneth Eriksson.

Pilot
Punts

Tommi Mäkinen

115

Carlos Sainz
89

Kenneth Eriksson

76

En el campionat de constructors, el fiasco de Mitsubishi que només sumava 11 punts amb el vuitè lloc d'Auriol-Giraudet, provocava que la marca dels diamants vermells perdés el liderat de la provisional, situant la marca de la constelació de les Pléiades en aquesta posició sobretot gràcies a la victòria de McRae-Ringer així com el cinquè lloc d'Eriksson-Parmander. Ford per la seva banda escurçava distàncies vers la segona posició en situar dos cotxes al podi.

Constructor
Punts

Subaru

337

Mitsubishi

304

Ford

274

Ogier-Ingrassia guanyaven la ronda catalana i el mundial

Figurant com la dotzena prova en el calendari del mundial de ral·lis, el diumenge 16 d'octubre de 2016 finalitzava a Salou el 52è Ral·li Catalunya – Costa Daurada, cita que en ser puntuable pels certàmens reservats a pilots, constructors, WRC2, WRC3 i la copa privada de promoció de joves talents, la Drive Dmack, permetia congregar a 70 equips en la seva llista d'inscrits oficial. D'aquests, 65 inciarien a partir del dijous 13 d'octubre per la tarda a celebrar un recorregut programat de 19 proves especials amb una corda de 321,08 km sobre una superficie mixta, que 51 equips aconseguirien superar.

Sordo-Martí sortien disposats a guanyar el ral·li, peró finalment no va poder ser.

Una especial espectacle celebrada el dijous a la tarda a la muntanya de Montjuïc de Barcelona de 3,20 km de distància, donava el tret de sortida a l'event, la qual es celebrava enmig d'un important aigüat. Els estonis Ott Tänak i Raigo Mõlder afrontaven la cronometrada de la capital catalana just en el precís moment en el que l'aigua dipositada sobre l'asfalt era menor, amb el que la parella aconseguia anotar-se el millor temps i esdevenir els primers líders del ral·li.

Superat l'espectacle inicial, la caravana del ral·li feia el seu viatge cap al seu lloc natural a les muntanyes de l'interior de Tarragona, on tres trams cronometrats celebrats a doble passada sobre terra i sobre superficie mixta els esperaven; en total la celebració de l'etapa del divendres suposava 115,90 km de lluita contra el cronòmetre, en els que la pluja hi afegia la seva dosi d'emoció en disminuir l'adherència considerablement.

Els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul marcaven el millor temps en la primera d'elles, un registre que permetia a la parella de Hyundai grimpar sis posicions i passar a liderar el ral·li per 3 dècimes de segon vers el Volkswagen Polo R WRC dels campions mundials Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, mentre que Kris Meeke i Paul Nagle hi volcaven el seu Citroën DS3 WRC sense que aquest incident els hi impedís seguir en competició.

En la següent especial Sébastien Ogier i Julien Ingrassia repetien autoria del segon millor temps, en aquesta ocasió just per darrera dels seus companys d'equip els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi aturaven el cronòmetre en la tercera posició, una combinació de resultats que deixaven als provençals en el liderat per davant dels de Hyundai.

El bucle matinal es tancava amb una especial de superficie mixta, en la que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tornaven a anotar-se el millor temps per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, el que permetia a la parella nòrdica situar-se en la darrera plaça de podi a 1,3 segons de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

Cara a les segones passades pels tres trams celebrats al matí, els pilots Dani Sordo i Marc Martí sortien disposats a confirmar les declaracions que feien a la prèvia de la celebració del ral·li, en les que assegraven que al Catalunya hi buscarien la victòria després de molts podis. El càntabre i el català de Hyundai s'anotaven el millor temps en la quarta especial, primera del bucle de la tarda, i passaven a liderar la taula general, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila patien una sortida de pista i acabaven amb el seu Polo R WRC sobre tres rodes, obligant-los a acollir-se al rally-2.

Els espanyols confirmaven la seva posició i les intencions guanyant la cinquena prova especial, mentre que en la sisena i última del dia, els líders s'anotaven el segon millor registre a 1,7 segons per darrera dels pilots de les dues Irlandes de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle.

Superades les sis proves especials de la primera jornada real de competició, els participants que restaven en actiu retornaven a Salou, on Dani Sordo i Marc Martí hi entraven com a líders provisionals per 17 segons de marge vers els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, mentre que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger accedien a la tercera plaça a 35,1 segons dels espanyols i després de que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul es deixessin uns preciosos 18,1 segons en la quarta prova especial en envirollar-se i calar el motor del seu i20 NG WRC.

Dissabte els responsables del RACC programaven la jornada més llarga del ral·li amb 7 proves especials sobre asfalt, més una superespecial espectacle pel Passeig Marítim de Salou, totalitzant 139,18 km cronometrats. Els recuperats Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'imposaven en les dues primeres especials, les quals conservaven humitats de les pluges caigudes en la jornada anterior, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia ho feien en les dues següents proves especials del bucle, ja totalment seques en regnar-hi el sol. Dani Sordo i Marc Martí es mantenien en el liderat gràcies a aturar el crónometre en segona posició en tres dels quatre trams, aixó és que la parella de Hyundai en una especial aconseguia posar uns quants segons més de per mig vers els seus rivals més directes.

Per la tarda, en tornar a passar per les tres darreres especials cronometrades del bucle matinal, es produien canvis importants en la taula general de temps. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger volcaven el seu Volkswagen Polo R WRC en ser catapultats per l'inici de la tanca metàlica de la carretera, deixant lloc en les posicions provisionals del podi als belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, d'altra banda Sébastien Ogier i Julien Ingrassia el millor temps en les tres proves especials en carretera que restaven a la jornada, aconseguint recuperar en la darrera d'elles el liderat per davant de Dani Sordo i Marc Martí.

Una mala resolució per part de Dani Sordo i Marc Martí a l'especial espectacle de Salou, on es dedicaven a sobrevirar en excès de cara al públic, els feia perdre 4,1 segons suplemetaris vers els nous líders, amb el que la parella de Hyundai retornava al parc tancat de Port Aventura a 5,8 segons de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Els seus companys a Hyundai, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, tancaven les places de podi a una distància considerable, 1 minut i 3,9 segons de marge vers la parella de Volkswagen, mentre que els tercers integrants de l'equip Hyundai, els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard, restaven a les portes del podi a 1 minut i 20 segons dels líders. Kris Meeke i Paul Nagle, a gairebé 2 minuts del cap de la classificació tenien remotes opcions d'entrar al podi català.

La quarta jornada del ral·li, si es que podem considerar com a jornada l'especial espectacle de Barcelona, estava formada per només 4 proves especials, engoblades en un bucle de dos trams que es celebraven per duplicat, en total els participants havien d'afrontar els últims 62,80 km del recorregut.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia guanyaven la primera cronometrada dominical, mentre que en la segona el millor temps era pels seus companys d'equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Per la seva banda Dani Sordo i Marc Martí veien com la distància vers els líders es duplicava en les dues proves del bucle matinal, moment en que els espanyols decidien desistir en l'atac de la primera posició i assegurar la segona plaça provisional.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila guanyaven les dues especials que restaven, amb el que els finlandesos sortien de Salou amb els 3 punts extra del Power Stage, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi eren segons i Dani Sordo i Marc Martí.

Celebrats els 321,08 km cronometrats del 52è Ral·li Catalunya – Costa Daurada, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'erigien com a guanyadors de l'edició en invertir un temps total de 3 hores 13 minuts i 3,6 segons en recorrer la distància programada, mentre que Dani Sordo i Marc Martí s'havien de conformar un altre any amb la segona posició, en aquesta ocasió a 15,6 segons de distància dels seus precursors. Els companys d'equip belgues d'aquests, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, tancaven el podi a 1 minut i 15 segons dels guanyadors.

Neuville-Gilsoul van començar fort, peró mica a mica es van anar desinflant.

Entre els cotxes del campionat WRC2 el domini dels Škoda Fabia R5 era total, els pilots txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler eren els primers líders de la categoria en imposar-se en l'especial barcelonina, mentre que en trepitjar la grava enfangada de les comarques tarragonines el liderat passaria a ser pels finlandesos Teemu Suninen i Mikko Markkula, els quals marcaven un temps impossible per a la competència en la primera especial forestal. Malhauradament pels seus interessos, els pilots es veien forçats a cesar la competició en la darrera especial del bucle matinal, retornant el liderat a Jan Kopecký i Pavel Dresler. A partir de llavors s'establia una lluita interna en el si de l'equip oficial Škoda, del que en sortien victoriosos els suecs Pontus Tidemand i Jonas Andersson amb els dos últims escratxs de l'etapa.

Dissabte, amb l'arribada de l'asfalt, Jan Kopecký i Pavel Dresler exercien el seu domini d'aquesta superficie en imposar-se en 7 de les 8 proves especials de la jornada, cedint només en la sisena especial a causa d'una punxada lenta que alhora comprometia el seu liderat, tot plegat deixava a les dues parelles del fabricant txec separades per 14,3 segons a l'arribada a Port Aventura.

Pontus Tidemand i Jonas Andersson posaven una mica més d'emoció en guanyar les dues primeres proves especials dominicals, al que reaccionaven la parella txeca guanyant les dues últimes per certificar així la seva victòria al ral·li català per 15,3 segons de marge. En clau de campionat, la primera victòria de la temporada que aconseguia Jan Kopecký, permetia al pilot txec empatar en la tercera posició amb el seu company absent Esapekka Lappi, mentre que Teemu Suninen s'anotava 12 punts i reduia les distàncies amb el líder galès Elfyn Evans fins als 15.

Trelles-Del Buono guanyaven la prova i es situaven líders de la general.

Entre els cotxes de dues rodes motrius, el WRC3, els italians Fabio Andolfi i Manuel Fenoli aconseguien la victòria de manera inqüestionable en imposar-se en 17 de les 19 proves cronometrades del recorregut de la cita catalana, una victòria que permetia al pilot transalpí situar-se en la provisional del campionat a 14 punts del seu compatriota, absent a la cita, Simone Tempestini.

Andolfi-Fenoli guanyaven el ral·li amb mà de ferro.

En la Drive DMack els britànics Osian Pryce i Dale Furniss i Jon Armstrong i Noel O'Sullivan s'immersien en una lluita particular per la victòria en els primers compassos del ral·li, de la que els segons quedaven en solitari a l'equador del bucle matinal del divendres. Amb un marge de gairebé un minut, els britànics es dedicaven a assegurar el pilotatge i la seva posició ja a partir de les segones passades per les cronometrades de la primera etapa fins a la conclusió del ral·li el diumenge al migdia.

En clau de campionat, Jon Armstrong sumava la segona victòria de la temporada que el deixava en una destacada tercera posició final, mentre que el seu compatriota Osian Pryce aconseguia el títol del certàmen per davant de Max Vatanen sumant 14 punts.

Armstrong-O'Sullivan aconseguien una victòria infructuosa.

La victòria que Sébastien Ogier aconseguia a Catalunya, otorgava automàticament al pilot provençal la seva quarta corona mundial consecutiva, igualant el registre anteriorment aconseguit per Tommi Mäkinen. Per darrera del francès, Thierry Neuville aconseguia empatar amb Andreas Mikkelsen en la segona posició provisional, mentre que el neozelandès Hayden Paddon aconseguia mantenir-se per davant delseu company Dani Sordo per 3 punts de marge.

Pilot
Punts

Sébastien Ogier

222

Andreas Mikkelsen

Thierry Neuville

127

127

Hayden Paddon

114

En el campionat de constructors, tot i que Hyundai situava els seus dos cotxes en el podi, la victòria d'un Volkswagen minimitzava aquest fet amb el que les distàncies entre les dues marques amb prou feines sofria variacions. Per darrera dels coreans, la baixa d'Andreas Mikkelsen i Anders Jaeger per accident, permetia a M-Sport superar el segon equip de la marca de Wolfsburg en la tercera posició provisional, trobant-se separats per 8 punts a falta de dues proves i amb el segon equip de Hyundai 12 punts més avall.

Constructor
Punts

Volkswagen

322

Hyundai

260

M-Sport

144