Dues punxades van minar les opcions d'Alén-Kivimäki, però l'enrenou de la última nit va facilitar la seva victòria.

El divendres 17 d'octubre de 1986 es posava punt i final al 28è Ral·li de Sanremo a la mateixa ciutat que li donava nom amb un total de 38 equips presents dels 86 que havien prés la sortida el dilluns 13 d'octubre a Sanremo també. La prova, que gaudia de puntuabilitat per als campionats de pilots, marques i pilots de cotxes Grup A, comptava amb un recorregut mixte terra-asfalt a pràcticament parts iguals dividit en 39 especials cronometrades de 488 km de distància.

Cerrato-Cerri aconseguien amb la seva segona posició esdevenir campions d'Itàlia.

La prova arrancava doncs el dilluns dia 13 amb set especials cronometrades, 4 d'asfalt i tres sobre terra, per dur als pilots des de Sanremo fins a Tirrenia. En elles el domini dels pilots de Peugeot va ser total, amb un turbo que donava 3 bar de pressió, els motors dels petits cotxes francesos rendien fins a 540 CV de potència, el que va facilitar que Bruno Saby i Jean-François Fauchille dominessin les tres primeres especials cronometrades, per en la quarta especial cedir el testimoni als seus companys d'equip italians Andrea Zanussi i Paolo Amati el rol de líders, el qual els pilots de Peugeot conservarien fins a la neutralització de la primera etapa però amb una forta pressió dels seus rivals, ja que fins a 5 cotxes es trobaven en un marge de 35 segons per darrera seu encapçalats per Bruno Saby i Jean-François Fauchille seguit de Massimo Biasion i Tiziano Siviero.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki, havien patit un petit cop en la primera especial cronometrada que es traduia en una punxada, es trobaven a 1 minut i 11 segons dels líders provisionals després d'ahver anat recuperant bona part de l'etapa, mentre que el MG Metro 6R4 dels belgues Marc Duez i Willy Lux abandonava en la mateixa primera cronometrada per problemes en el seu motor. Per a més desgràcia dels responsables de Lancia, Fabrizio Tabaton i Luciano Tedeschini, basa important de la marca en qualitat de ser els líders de l'Europeu de Ral·lis, havien d'abandonar la prova.

Ja en la segona etapa, el fort ritme imprés al llarg de la primera jornada, així com les pluges que havien deixat les pistes de terra per les quals es disputaven els trams en un estat força delicat, els cops de teatre es van anar succeïnt i ja en la primera especial cronometrada de les 16 que composaven la etapa, tant Andrea Zanussi i Paolo Amati, com Bruno Saby i Jean-François Fauchille patien una lleugera sortida de pista que els feien perdre un temps valuós cedint les seves posicions de privilegi en favor del seus companys d'equip finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne. Malhauradament el liderat de Salonen-Harjanne no va ser gaire perllongat, doncs els finlandesos patien una aparatosa sortida de pista en un dels pocs punts en el que no hi havia expectadors i els pilots de Peugeot es veien obligats a abandonar.

Juha Kankkunen i Juha Piironen, que sobre les pistes de terra es mostraven superiors a Massimo Biasion i Tiziano Siviero, prenien llavors el liderat de la prova per davant dels italians de Lancia, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki, en plena galopada marcant escratx rere escratx veia truncada la seva remuntada en patir una nova punxada que el feia caure en cinquena posició a la neutralització de la Plaça del Palio a Siena 2 segons per darrera del Peugeot 205 T16 Evo2 d'Andrea Zanussi i Paolo Amati. Els italians del Jolly Club Dario Cerrato i Guiseppe Cerri per la seva banda ocupaven la tercera posició a tan sols 38 segons dels liders provisionals Kankkunen-Piironen.

En la tercera etapa, 4 trams de terra portarien els pilots des de Siena fins a Pisa, on un llarg enllaç per autopista conduia als pilots a disputar 3 trams més d'asfalt en les immediacions de Sanremo, on precisament Massimo Biasion i Tiziano Siviero varen llençar el seu atac amb un pilotatge netament superior sobre l'element negre que els portaria a liderar la prova de casa per un marge de tan sols 11 segons vers els pilots de Peugeot Juha Kankkunen i Juha Piironen. Markku Alén i Ilkka Kivimäki superaven clarament Andrea Zanussi i Paolo Amati, romanent en quarta posició a 1 minut i 26 segons dels seus companys d'equip.

La quarta i última etapa estava prevista disputar-se en la nit de dijous a divendres després d'un descans de 22h, però el descans va ser tens, doncs ja que Cesare Fiorio, responsable de l'equip Lancia, va consultar sobre la legalitat d'unes faldilles que empraven els Peugeot 205 T16 Evo 2 en els baixos dels seus cotxes que recorrien des de la roda davantera fins la posterior amb un cert angle negatiu, és a dir, caient cap a terra. Els comissaris van tornar a evaluar els autos francesos i van determinar que aquest element suposava un apendix aerodinàmic que generava un cert efecte terra, prohibit en l'annex J del reglament FISA el que va suposar l'exclusió immediata dels tres Peugeot que seguien en cursa.

Jean Todt, màxim responsable de Peugeot Sport sostenia que aquests elements tenien una funció de donar més seguretat al dipòsit de combustible, prevenint-lo d'impactes de pedres, alhora que ja havien estat emprats en proves anteriors i que per tant si eren legals a Portugal, també ho havien de ser a Itàlia. Donat que tot i l'apelació, la organització no va deixar reempendre la marxa en la darrera nit als tres cotxes francesos, Todt va decidir llavors precintar el cotxe de Saby-Fauchille i confiar-lo en mans de la FISA per a que fessin les pertinents comprovacions. Gairebé dos mesos més tard, el 18 de desembre, la FISA fallar en favor de Peugeot per tal d'evitar un escàndol majúscul, ja que els francesos havien emprat aquest element bona part de la temporada, el que va provocar que la prova va ser declarada posteriorment anulada del calendari mundial.

Però aixó arribaria molt més endavant, en el terreny del que quedava d'esportiu amb els Peugeot fora de cursa, Cesare Fiorio va seguir enterbolint encara més la prova quan va dictar clares ordres d'equip per tal de facilitar que Markku Alén i Ilkka Kivimäki, pràcticament els únics pilots que podien disputar a Juha Kankkunen i Juha Piironen el títol de pilots, el de marques ja estava decidit en favor de Peugeot des del 1000 Llacs, guanyessin la prova alhora que permetre a Dario Cerrato i Guiseppe Cerri finalitzar com els primers pilots italians a la cita per tal de que aquests es declaressin campions d'Itàlia de ral·lis.

I així va ser, Massimo Biasion i Tiziano Siviero van acatar les ordres enlentint el seu ritme per tal de facilitar que en la penúltima especial cronometrada del ral·li els seus companys d'equip finlandesos guanyessin la prova amb un temps total de 5 hores 31 minuts i 35 segons, el que suposava un avantatge d'1 minut i 18 segons vers Dario Cerrato i Guiseppe Cerri i 1 minut i 42 segons vers Massimo Biasion i Tiziano Siviero.

Moralment van guanyar la prova, però en una quarta i polèmica jornada van enlentir fins ser tercers classificats.

En la categoria reservada als turismes de Grup A, Jean Ragnotti i Pierre Thimonier van començar dominant la prova en els seus primers compassos a bord del Renault 11 Turbo oficial que els francesos pilotaven, fins que pràcticament en l'equador de la prova, el motor del seu cotxe va dir prou, deixant via lliure al Volkswagen Golf GTi de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann cap a la victòria pel que el liderat del pilot suec es feia més fort davant de l'austríac Rudolf Stohl que completava la prova en quarta posició de la cetagoria.

Amb Ragnotti-Thimonier fora de combat, la victòria d'Eriksson-Diekmann va ser més fàcil.

La victòria que provisionalment s'adjudicava Markku Alén, a l'espera del dictamen de la FISA, permetia als pilots de Lancia sumar la seva primera victòria de la temporada alhora que acostar-se a la posició del líder de la provisional, el seu compatriota de Peugeot Juha Kankkunen. Mentre que Massimo Biasion el tercer lloc aconseguit li permetia incrementar distàncies vers Timo Salonen

Pilot	Punts
Juha Kankkunen	91
Markku Alén	89
Massimo Biasion	59

En el campionat de constructors, la victòria de Lancia servia per maquillar una mica la taula general, ja que Peugeot havia aconseguit prèviament assegurar-se el títol de marques amb la seva victòria al 1000 Llacs. Volkswagen per la seva banda seguia en tercera posició gràcies al seu bon paper en Grup A.

Constructor	Punts
Peugeot	131
Lancia	125
Volkswagen	79

Auriol-Occelli aconseguien finalment la primera victòria de la temporada, donant el títol a Lancia.

Onzena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dijous 17 d'octubre de 1991 finalitzava el 33è Ral·li de Sanremo a la ciutat italiana que li donava nom. Puntuable per als campionats de pilots, marques i producció, la prova comptava amb 31 proves especials que elevaven la distància a recòrrer fins als 572,57 km cronometrats en el seu recorregut, el qual va ser superat per 40 dels 87 equips participants i inscrits que prenien la sortida a la cita el diumenge 13 d'octubre des de Sanremo també.

Biasion-Siviero marcaven a casa el seu últim podi amb Lancia.

Una curta especial espectacle celebrada el diumenge 13 d'octubre obria l'edició del ral·li, en la que els pilots francesos Didier Auriol i Bernard Occelli imposaven el seu Lancia Dleta Integrale 16V semi-oficial del Jolly Club per només 1 segon de diferència vers l'oficial de Juha Kankkunen i Juha Piironen i per 2 segons en relació als espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya i els italians Piero Liatti i Luciano Tedeschini de l'escuderia ART.

Neutralitzats durant tota la tarda a Sanremo, al cap-vespre es donava inici als trams de ral·li pròpiament dits, amb un primer grup de 7 proves especials d'asfalt de 122,61 km per arribar fins a Il Ciocco, on 3 especials més sobre grava esperava als participants amb 44,66 km de distància. Ja en la primera prova especial cronometrada es produia una baixa d'importància, quan un dels màxims candidats a la corona mundial, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen, impactaven contra una pedra oculta en el voral i acabaven el tram sobre tres rodes, cedint 40 minuts i amb el cotxe molt malmés, tan que la reparació era impossible dins els plaços de temps permessos i el seu abandonament era obligat.

A més a més, aquest incident de la parella finlandesa va afectar notablement a bona part dels participants; tot i que es va produir a manca de 8 quilòmetres de completar l'especial de 32,17 km de distància, superar al Lancia que duia el dorsal número 4 no va ser tasca fàcil per aquells que venien pel darrera que veien així com a les primeres de canvi tenien un demèrit extra vers Didier Auriol i Bernard Occelli, pilots que marcaven el millor temps de l'especial traient partit del seu dorsal número 1.

Els líders es tornaven a adjudicar el millor crono en la tercera especial cronometrada, si bé en aquest cas el coixí de segons que aconseguien la parella francesa amb la resta del parc tancat era molt més moderat. Els pilots de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya i els de Ford François Delecour i Anne-Chantal Pauwels, trencaven la ratxa dels líders en aconseguir l'escratx ex-aequo en la tercera prova cronometrada de l'etapa, quarta del ral·li, aprofitant que l'especial tenia 12,60 km de distància i les seves gomes Pirelli no es patien tant com en les especials més llargues.

L'excés de públic va portar a la organització a cancelar la cinquena prova especial del programa, deixant pas a la sisena en la que Didier Auriol i Bernard Occelli veurien truncat el seu avanç a pas ferm al ral·li en patir una punxada que els faria cedir 37 segons vers Carlos Sainz i Luis Moya, de nou els pilots més ràpids de l'especial individual, i la primera posició de la taula general en favor del Lancia Delta Integrale 16V oficial de Miki Biasion i Tiziano Siviero. Els italians en trobar-se en primera posició, es van esperonar i s'acomiadaven de l'asfalt guanyant les dues cronometrades que restaven sobre aquesta superficie, el segon d'ells empatats a temps amb Didier Auriol i Bernard Occelli.

Només arribar les especials de grava, en la primera especial que s'hi celebrava, Miki Biasion i Tiziano Siviero patien dues virolles successives que els feien perdre tota la mínima avantatge que havien aconseguit, i si bé el millor temps era de la parella espanyola de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya, quies situava com a lídera de la provisional era de nou el Lancia Delta Integrale 16V del Jolly Club en mans de Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals tancaven la primera etapa del ral·li adjudicant-se les dues especials cronometrades que restaven per disputar-se amb Carlos Sainz i Luis Moya enganxats darrera seu.

Així doncs s'arribava a la neutralització d'Arezzo el dilluns al migdia, amb Didier Auriol i Bernard Occelli com a líders provisionals per 22 segons de marge sobre Carlos Sainz i Luis Moya, els quals celebraven l'arribada de la terra doncs en aquesta superficie el seu Toyota Celica GT-4 podia plantar cara als Lancia Delta Integrale 16V. Miki Biasion i Tiziano Siviero tancaven el podi provisional a 39 segons dels líders, mentre que els companys d'equip dels líders, els italians Dario Cerrato i Guiseppe Cerri aconseguien arribar en quarta posició provisional al parc tancat a 1 minut i 10 segons dels primers classificats gràcies a que en la penúltima especial cronometrada els pilots de Toyota Armin Schwarz i Arne Hertz havien de lamentar un palier trencat, mentre que François Delecour i Anne-Chantal Pauwels, els millors entre els pilots de Ford, recollien una punxada en la mateixa especial, cedint tots dos un temps que deixava el segon del Jolly Club per davant seu.

A part de l'abandonament registrat de Juha Kankkunen i Juha Piironen en la segona especial cronometrada del ral·li, els joves pilots italians de l'equip Astra Piergiorgio Deila i Pierangelo Scalvini havien de pendre el camí cap al parc tancat abans d'hora en volcar el seu Lancia Delta Integrale 16V en la penúltima prova especial cronometrada de la primera etapa.

Des d'Arezzo el dimarts a les 6 del matí, els 60 equips participants que seguien en actiu afrontarien l'etapa més llarga del ral·li, un grup de 9 proves especials de terra amb 217,53 km de corda. Miki Biasion i Tiziano Siviero aconseguien imposar-se en la primera prova cronometrada de la jornada, la dotzena en el comput global del ral·li, mentre que Didier Auriol i Bernard Occelli treien profit del clima plujós, i que per tant el fet d'obrir pista no era un handicap afegit, per tal de guanyar consecutivament les 8 proves especials cronometrades que restaven, si bé en la sisena especial del dia, aquest escratx era ex-aequo amb Miki Biasion i Tiziano Siviero.

Aquest domini dels pilots de Lancia es va traduir en la pèrdua de la segona posició per part de Carlos Sainz i Luis Moya en favor de la parella italiana de la marca de Turí, mentre que els de Toyota optaven per un pilotatge ràpid peró segur doncs volien aconseguir un bon resultat ja que els seus màxims rivals en la cursa del títol, Juha Kankkunen i Juha Piironen, eren fora de la competició. Malgrat no castigar en excés la mecànica, a manca de tres especials per completar la jornada, la parella espanyola notava una forta olor a oli, en un primer moment es va pensar que seria la caixa de canvis, pel que abans d'iniciar l'avantpenúltima prova especial cronometrada del dia, els pilots decidien penalitzar 1 minut per tal de poder canviar-la, peró aquest no era el focus de l'averia, pel que els de Toyota cedien uns 25 segons en els seus 12,80 km de distància.

Completada l'especial els mecànics van poder veure que l'averia residia en el diferencial central, una averia que mai abans s'havia produit, peró sense temps per fer la pertinent reparació el pilot madrileny i el copilot gallec afrontaven la penúltima cronometrada sense el diferencial central, és a dir a propulsió, i a més a més sense direcció assistida el que els feia perdre 3 minuts més i que fossin avançats en l'especial per Dario Cerrato i Guiseppe Cerri que sortien per darrera seu.

Afortunadament per la parella espanyola, els mecànics de Toyota aconseguien reparar el diferencial central en 37 minuts, quan aquesta reparació normalment comporta uns 45 minuts, el que els portava arribar 13 minuts tard al següent control horari i per tant penalitzar 6 minut i mig més. Sense més incidents per lamentar en el seu cotxe en la última cronometrada de la segona etapa, Carlos Sainz i Luis Moya completaven la segona etapa en desena posició provisional a 13 minuts i 46 segons dels líders indiscutibles, Didier Auriol i Bernard Occelli.

L'altra cara de la moneda en l'equip Toyota era Armin Schwarz i Arne Hertz, la parella germano-sueca aconseguia superar el Lancia de Dario Cerrato i Guiseppe Cerri al llarg de l'etapa i amb l'averia dels seus companys Carlos Sainz i Luis Moya, aquests situaven el seu Celica GT-4 en la última posició de podi a gairebé 2 minuts de Miki Biasion i Tiziano Siviero i a 4 minuts i 25 segons dels líders.

Tot i la brevetat de la tercera etapa, en la que els participants finalment aconseguien veure la llum del soli que era celebrada el dimecres al matí amb només 3 especials de terra d'apenes 36,49 km cronometrats, Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien guanyar dues posicions en la general provisional. Els de Toyota aconseguien eixugar els 5 segons de demèrit amb els que partien del parc tancat vers el Ford Sierra RS Cosworth 4x4 dels italians Alex Fiorio i Luigi Pirollo gràcies a marcar el millor registre en les dues primeres especials cronometrades, mentre que en la tercera i última cronometrada, on l'escratx era d'Armin Schwarz i Arne Hertz, els britànics de Ford Malcolm Wilson i Nicky Grist rebien una penalització de 3 minuts i mig que els enviava a la desena posició per darrera dels seus companys Alex Fiorio i Luigi Pirollo.

Per davant els pilots de Lancia es van dedicar a controlar la situació i procurar fer entrar el cotxe de cara a la quarta i última etapa d'asfalt el més sencer possible. En aquest context Didier Auriol i Bernard Occelli incrementaven en 12 segons el seu marge sobre Miki Biasion i Tiziano Siviero, situant la diferència en 2 minuts i 37 segons, mentre que l'actitud més agoserada d'Armin Schwarz i Arne Hertz, permetia als de Toyota retallar gairebé mig minut la distància vers el 2n calaix del podi i arribar a Sanremo el dimecres al migdia a 4 minuts i 8 segons de la primera posició.

Amb tota la tarda del dimecres per al descans, la mitjanit del dijous s'iniciava la quarta i última etapa amb els 43 equips que havien retornat a Sanremo. Un conjunt de 8 proves especials cronometrades de 162,40 km de distància sobre asfalt conformaven l'etapa. Carlos Sainz i Luis Moya imposaven el seu Celica GT-4 en la primera cronometrada nocturna, mentre que en la segona el millor temps era pels líders Didier Auriol i Bernard Occelli. Dario Cerrato i Guiseppe Cerri aconseguien el seu primer escratx del ral·li en la següent, la tercera, mentre que en la quarta François Delecour i Anne-Chantal Pauwels aconseguien marcar el seu segon escratx.

A partir de llavors el ral·li només va tenir un dominador, els espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya, que es llençaven a l'atac per intyentar donar caça als Lancia Delta Integrale 16V dels privats Piero Liatti i Luciano Tedeschini, campions europeus de ral·lis, i d'Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, que estaven tenint un fantàstic debut amb el cotxe italià després d'haver pilotat els darrers anys un Peugeot. Tot i els 4 escratxs que marcaven consecutivament la parella espanyola, aquests només aconseguien superar a Piero Liatti i Luciano Tedeschini quan en la última prova especial cronometrada del ral·li se'ls hi averiava el turbo i un diferencial.

La victòria consumada de Didier Auriol i Bernard Occelli en el ral·li suposava el títol de constructors per a Lancia, pel que a Toyota només li quedava el de pilots, motiu pel qual Ove Andersson, màxim responsable del Toyota Team Europe va demanar als seus pilots Armin Schwarz i Arne Hertz que es privessin d'aconseguir el seu segon podi consecutiu en el campionat i que penalitzessin per avanç en el darrera control horari per tal de permetre a Carlos Sainz i Luis Moya guanyar una altra posició i completar el ral·li en sisena posició final. Fent gala d'una gran disciplina i treball d'equip, la parella germano-sueca entrava tres minuts abans al control horari i eren penalitzats amb 9 minuts permetent que la seva posició merescuda al podi fos per a Dario Cerrato i Guiseppe Cerri, mentre que els seus companys d'equip acabaven el ral·li en sisena posició.

Didier Aurio i Bernard Occelli doncs acosneguien finalment treure's de sobre la mala estrugança que els havia acompanyat al llarg de tota la temporada aconseguint la primera victòria de la temporada, gràcies a completar les 31 proves especials cronometrades en un temps de 6 hores 34 minuts i 26 segons, 2 minuts i 50 segons per davant de Miki Biasion i Tiziano Siviero que d'aquesta manera marcaven el seu últim podi amb Lancia doncs el seu fitxatge per Ford havia estat ja anunciat de cara la temporada següent. El regal de Toyota, situava a Dario Cerrato i Guiseppe Cerri en la última posició de podi, a 6 minuts i 41 segons dels seus companys d'equip.

Toyota regalava el 3r calaix del podi a Cerrato-Cerri.

Entre els cotxes amb homologació de producció, el domini dels italians Giovanni Manfrinato i Andrea Nicoli va ser total i ja des de la primera etapa els pilots ocupaven la primera posició provisional, si bé a la neutralització de la primera etapa el seu marge vers els seus compatriotes Bruno Bentivogli i Nicola Gullino no era massa ampli. En la segona etapa peró, aquests accidentaven el seu Ford Sierra RS Cosworth 4x4 quan mancava una cronometrada per completar la jornada, deixant el camí planer als seus compatriotes que s'acabarien imposant amb 15 minuts i 5 segons de marge vers la parella de Mazda Gregoire de Mevius i Hervé Sauvage.

En clau de campionat, la victòria dels italians no deixava de ser anecdòtica com en tantes altres proves del calendari, mentre que la segona posició del pilot belga Gregoire De Mevius, deixava al pilot amb una clara avantatge en la cursa del campionat vers el suec Stig-Olov Walfridsson que comptava amb 23 punts pels 46 del líder.

Manfrinato-Nicoli vencien amb contundència.

En el campionat per a pilots, els 6 punts que li suposaven a Carlos Sainz la seva sisena posició, units a l'abandonament, i per tant zero, de Juha Kankkunen, permetia al pilot madrileny obrir fins als 8 punts el seu marge al capdavant de la taula provisional del certamen, mentre que Didier Auriol amb la seva primera victòria de la temporada arribava fins al centenar de punts.

Pilot	Punts
Carlos Sainz	131
Juha Kankkunen	123
Didier Auriol	101

En el certamen reservat als constructors, la victòria que aconseguia Didier Auriol i Bernard Occelli donava ja el títol a Lancia, el seu cinquè consecutiu, mentre que Toyota s'hauria de conformar un any més amb el sub-campionat. D'altra banda les ordres d'equip a can Toyota, van permetre que François Delecour i Anne-Chantal Pauwels completessin el ral·li en quarta posició i que per tant la marca de l'oval superès per un sol punt a Mitsubishi en la seva cursa per la darrera plaça de podi.

Constructor	Punts
Lancia	134
Toyota	128
Ford	46

Els Ford dominaven la prova corsa, només la fiabilitat va decantar la victòria per Märtin-Park.

Amb 35 equips participants presents a la cerimònia celebrada a Ajaccio el diumenge 17 d'octubre de 2004, es donava per finalitzat el 48è Tour de Corse, catorzena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis. La cita francesa, que era puntuable pels certàmens de pilots, constructors i mundial de producció, copçava l'interés de fins a 53 equips per a formalitzar la seva inscripció, congregant-se tots ells el divendres 15 d'octubre a la mateixa ciutat per tal de fer front a un recorregut programat de 12 proves especials de 387,80 km de distància.

Loeb-Elena pilotaven de manera segura per tal de coronar-se campió mundial.

El ral·li arrancava el divendres al matí amb un bucle de dos trams, que en celebrar-se de nou per la tarda, es generaven les quatre proves especials programades per a tota la jornada amb 121,34 km de lluita contra el cronòmetre. Els belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot donaven la campanada en marcar el millor temps en l'especial inaugural per davant dels seus companys d'equip Markko Märtin i Michael Park. Mentre que en la següent especial els dos equips de Ford s'invertien els papers, on els belgues donaven un cop al seu Ford Focus RS WRC'04 contra un mur sense més complicacions més enllà d'un intercanvi de posicions entre els dos equips de l'oval en la provisional de la prova.

En sortir de les assistències els belgues tornaven a imposar-se en la segona passada per la primera cronometrada, el que els habilitava de nou com a líders, mentre que en la segona passada per la segona prova especial, altre cop els líders repetien l'autoria del segon temps escratx, si bé en aquesta ocasió eren els pilots de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena els qui els superaven, sense que aixó suposés que els de Ford perdessin el liderat.

Després de la celebració de la quarta prova cronometrada, els pilots retornaven al parc tancat d'Ajaccio, en el que François Duval i Stéphane Prévot hi feien entrada en primera posició per 15,1 segons de diferència vers els seus companys a Ford Markko Märtin i Michael Park. Per darrera, l'escratx que aconseguien Sébastien Loeb i Daniel Elena en la l'última prova especial, permetia a la parella de Citroën superar als seus companys d'equip, els espanyols Carlos Sainz i Marc Martí, i tancar el podi provisional a 35,1 segons dels líders belgues; mentre que els espanyols es situaven a 50,6 segons del cap de taula. A només 16,2 segons de la parella espanyola es situaven els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que els guanyadors de l'última edició de la ronda francesa i campions mundials en vigència, el norueg Petter Solberg i el britànic Phil Mills de Subaru, eren setens a més de 2 minuts després d'haver errat la munta de pneumàtics.

Amb 154,36 km cronometrats, la segona etapa del ral·li era la més llarga de totes, distància la qual es repartia com en la jornada anterior al llarg de 4 proves especials agrupades en 2 bucles de 2 trams cadascun. Markko Märtin i Michael Park aturaven el crono abans que ningú en els 36,24 km del primer tram sabatí, just per davant dels seus companys François Duval i Stéphane Prévot, que perdien el liderat en favor de l'estoni i britànic. Els papers a final de tram es mantenien en la segona cronometrada, la més llarga de tot el ral·li, amb el qué les posicions s'afiançaven, més quan per darrera el forat entre els Citroën Xsara WRC de Sébastien Loeb i Daniel Elena i de Carlos Sainz i Marc Martí, s'obria.

En tornar a passar per les proves cronometrades del matí, François Duval i Stéphane Prévot aconseguien el primer escratx possible escurçant distàncies amb els seus companys d'equip, els quals responien guanyant el darrer tram malgrat un conat d'incendi a les acaballes de l'especial a causa d'una fuita de líquid hidràulic, mentre que en la intensitat de la pluja que queia en aquell moment, els belgues patien una sortida que els hi provocava el desllandat d'un pneumàtic.

Malgrat aquests contra-temps, els dos Ford oficials tornaven al parc tancat ocupant les dues primeres places, amb Markko Märtin i Michael Park separats de François Duval i Stéphane Prévot per 20,8 segons, mentre Sébastien Loeb i Daniel Elena, que optaven per la prudència per tal d'assegurar-se la corona mundial a la cita nacional, es trobaven ja a 1 minut i 8,3 segons dels líders, peró amb la tranquilitat de que els seus companys d'equip, Carlos Sainz i Marc Martí, es trobaven ja a 2 minut i 28,5 segons del primer lloc.

Cara el diumenge, novament quatre proves especials agrupades de dos en dos en un bucle es celebrava per duplicat, tornaven a formar la jornada de competició, si bé en aquesta ocasió la seva distància cronometrada era de 112,10 km. La jornada començava moguda, quan François Duval i Stéphane Prévot trencaven el motor del seu Ford Focus RS WRC'04 en la primera prova dominical, permetent que Carlos Sainz i Marc Martí passessin a ocupar una plaça al podi.

Malgrat que les distàncies mesurades en segons entre els primers classificats invitaven a la tranquilitat, Markko Märtin i Michael Park s'anotaven els tres últims escratxs del ral·li, amb el que la seva victòria resultava inqüestionable. El pilot estoni i el seu copilot britànic completaven els 387,80 km cronometrats en un temps de 4 hores 11 minuts i 51,4 segons. Sébastien Loeb i Daniel Elena per la seva banda precisaven de 2 minuts i 2 segons més que els guanyadors i pujaven al segon calaix del podi, mentre que els seus companys d'equip a Citroën, els espanyols Carlos Sainz i Marc Martí tancaven les places d'honor a 2 minuts i 55,3 segons dels pilots de Ford.

Sainz-Martí es mostraven constants, la baixa sobtada de Duval-Prévot els donava pas al podi.

Entre els participants en el campionat de vehicles de producció, els catalans Xevi Pons i Oriol Julià exercien un domini ferri de la categoria en imposar-se consecutivament en les vuit primeres proves cronometrades del ral·li, anant-se a dormir el divendres amb 1 minut i 49 segons de marge vers els segons classificats i 2 minuts i 52 segons el dissabte. Diumenge els catalans relaxaven el ritme i només la trencadissa de les varilles de la caixa de velocitats del seu Mitsubishi Lancer Evo VIII, que quedava blocat en la cinquena velocitat, posava certa incertesa al resultat final, que acabava sent una victòria per la parella catalana.

En clau de campionat, el de Manlleu s'anotava la seva segona victòria, el que li permitia assolir la segona plaça de la general provisional a només 2 punts del líder provisional, el finlandès Jani Paasonen, i empatat a punts amb el britànic Niall McShea.

Pons-Julià aconseguien la victòria malgrat el suspens final.

En el campionat de pilots, la segona plaça que s'anotava Sébastien Loeb a la ronda corsa, permitia al pilot alsacià proclamar-se campió mundial per primera vegada en la seva carrera, mentre que l'estoni Markko Märtin superava al madrileny Carlos Sainz en la tercera posició provisional per 2 punts i restava a 9 del norueg Petter Solberg.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	108
Petter Solberg	78
Markko Märtin	69

En el certàmen de constructors es vivia una situació paral·lela a la dels de pilots, la cita corsa decidia el campió. Citroën renovava el títol aconseguit la temporada anterior situant els seus dos cotxes al podi francés, d'altra banda Ford reforçava el seu sub-campionat amb la victòria corsa mentre que Subaru seguia perdent terreny amb les dues marques precursores, peró mantenia distàncies amb els de Peugeot.

Constructor	Punts
Citroën	178
Ford	127
Subaru	108

Corregit el subviratge, el ral·li de Neuville-Wydaeghe va ser excels.

Després d’un any d’absència en el mundial obligat per les rotacions, que finalment acabaria sent de qualsevol certamen de l’especialitat per les restriccions derivades de la pandèmia de la Covid19, el diumenge 17 d’octubre de 2021 el Passeig de Jaume I de Salou tornava a acollir una cerimònia de clausura del Ral·li Catalunya - Costa Daurada, concretament la seva 56ena edició. La cita catalana, onzena i penúltima prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, comptava amb 74 equips en la seva llista oficial d’inscrits, dels que 68 baixarien per la rampa de sortida el dijous 14 d’octubre. L’esdeveniment, que entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com WRC2, WRC3 i campionat junior, tenia 17 proves especials cronometrades en el seu recorregut, íntegrament d’asfalt, de 280,37 km de distància, una corda que 49 formacions participants aconseguirien completar.

Bon ral·li el d’Evans-Martin, però no excel·lent.

La primera etapa comptava amb 6 proves especials cronometrades de 112,02 km de distància, resultants de passar en dues ocasions, matí i tarda, per un bucle de 3 trams entre els que el segon d’ells, La Granadella, era totalment nou en aprofitar-se només una secció central de l’antic tram mixte de Garrigues, i el darrer d’ells, Riba-Roja, recuperava un tram abandonat per una dècada en haver adoptat també un format mixte en les darreres edicions.

Amb sortida del parc tancat de Port Aventura el divendres 15 d’octubre a les 8 en punt del matí, 7 minuts abans del trenc d’alba, la primera etapa es començaria a donar per conclosa a manca d’1 minut per a 3 quarts de 9 del vespre, hora en la que la primera formació participant podia emprendre el camí cap al parc tancat, maniobra que tots els participants havien de realitzar abans de 2 quarts de 12 de la nit.

Els britànics de Toyota Elfyn Evans i Scott Martin completaven el bucle matinal amb 3 victòries de tram consecutives, si bé en la segona d’elles, la nova especial de La Granadella, el resultat era compartit amb els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, un resultat que servia als de la formació coreana per entrar a les assistències de mitja jornada en la segona posició a 7,9 segons del lideratge i amb 4,7 segons de marge vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, tot i estar-se lamentant de problemes de subviratge.

Introduïdes les millores necessàries en el seu Hyundai i20 Coupé WRC en les assistències de Port Aventura, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe eren els qui marcaven el ritme al llarg del bucle de la tarda amb 3 victòries parcials de 3 possibles, uns resultats que permetien als belgues accedir a la primera posició al terme de la segona d’elles i entrar en règim de parc tancat amb 7 dècimes de segon de marge vers Elfyn Evans i Scott Martin. 

Per la seva banda Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, primers en pista, es queixaven de brutícia en els revolts i a La Granadella s’hi deixaven una desena de segons que els portaven a entrar en el parc tancat a 19,4 segons dels líders, mentre que per a Ott Tänak i Martin Järveoja el seu concurs a l’esdeveniment català els hi anava molt pitjor, retirant-se per accident en la segona passada per Vilaplana, especial inaugural del bucle.

Una mica més incisius al llarg de la tarda que no pas al matí, Dani Sordo i Cándido Carrera eren quarts en el moment de concloure la primera etapa a 24,8 segons del temps dels seus companys, mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 38,0 segons dels líders i per un marge de 32,2 segons amb el Ford Fiesta WRC dels francesos Adrien Fourmaux i Alex Coria.

La segona etapa tenia un petit increment en la corda cronometrada vers la jornada anterior, concretament sobre el programa es disposaven 117,45 km competitius, els quals de nou es repartien al llarg d’un bucle de 3 trams a doble passada, més la celebració d’una especial espectacle a Salou per tancar la jornada. Amb sortida del parc tancat de Port Aventura a 1 quart de 8 del matí, el bucle de 3 es finalitzava amb la cronometrada més llarga i més ràpida de tota l’edició, El Montmell.

La ratxa dels líders Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe trobava continuïtat al llarg del dissabte i els belgues aconseguien imposar-se en 6 de les 7 proves especials programades. Malgrat aquest excels rendiment, els de Hyundai només aconseguien endosar a Elfyn Evans i Scott Martin una quinzena de segons per tal d’entrar al parc tancat de Salou amb 16,4 segons de marge vers els britànics de Toyota. 

Per darrera, i gràcies al segon millor temps en la primera passada per la cronometrada reina del Montmell, Dani Sordo i Cándido Carrera es tiraven a sobre de la darrera posició de podi ocupada Sébastien Ogier i Julien Ingrassia; concretament els espanyols feien ingrés al parc d’assistències de Port Aventura a 2 dècimes de segon del registre dels campions del món en vigencia, el que esperonava als francesos per sumar dues victòries de tram a la tarda, ex-aequo a Querol i en solitari al Montmell, per tal d’aconseguir així un cert coixí vers els espanyols, un marge però que a Salou s’esfumava quan el motor del seu Yaris WRC es calava en prendre la sortida.

Així doncs, arribats a 1 quart de 8 del vespre, hora en la que es començava a fer ingrés al parc tancat de Port Aventura, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eren tercers a 38,7 segons del temps dels belgues i per 1,2 segons de marge vers Dani Sordo i Cándido Carrera. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen seguien tancant la pinça dels 5 primers classificats a 32,4 segons dels de Hyundai, però havent ampliat el seu marge vers els seus perseguidors després dels problemes patits en els Ford Fiesta WRC d’Adrien Fourmaux i Alex Coria i de Gus Greensmith i Chris Patterson.

La tercera i última etapa arrancava motors a les 6 del matí, hora de sortida del primer participant del parc tancat, amb un bucle de 2 trams, que novament es disputava en dues ocasions, en el seu programa. A diferència d’esdeveniments anteriors en el calendari, la jornada dominical catalana si que disposava d’un parc d’assistències a mitja etapa, el que animava als pilots a no reservar-se tant. En total l’etapa suposava els darrers 50,90 km cronometrats de l’itinerari, els quals es concloirien a quarts de 2 de la tarda.

Dani Sordo i Cándido Carrera sortien amb el ganivet entre les dents i el càntabre i el gallec s’imposaven en la primera especial dominical, Santa Marina, per tal de prendre la tercera posició a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia per 5 dècimes de segon i quan encara no s’havia fet de dia. El espanyols perllongaven el seu canvi de ritme al llarg de la resta de l’etapa i aquests s’imposaven en les 3 proves especials següents, Power Stage inclós, per tal de certificar la seva tercera posició final.

Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe seguien de ben a prop als seus companys d’equip, i els líders en sumar 3 segons millors temps en les 4 proves especials programades, aconseguien eixamplar encara una mica més el seu marge vers Elfyn Evans i Scott Martin i ratificar així la seva victòria a la cita de casa nostra, segona consecutiva després de l'aconseguida l'any 2019.

En passar 4 minuts de 2 quarts de 2 de la tarda del diumenge 17 d’octubre de 2021, al Passeig de Jaume I de Salou tenia lloc la cerimònia del podi corresponent al 56è Ral·li Catalunya - Costa Daurada, en la que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe hi pujaven en el seu graó més alt en completar els 280,46 km cronometrats del recorregut en un temps de 2 hores 34 minuts i 11,8 segons. Elfyn Evans i Scott Martin hi eren segons amb un temps que suposava un retard de 24,1 segons vers el dels guanyadors, mentre que Dani Sordo i Cándido Carrera es quedaven en el graó més baix a 35,3 segons del registre dels seus companys d’equip.

Amb un canvi de ritme a darrera hora, Sordo-Carrera es feien lloc al podi.

En categoria WRC2 la ronda catalana s’iniciava amb un estira i arronsa entre els Citroën C3 Rally2 de Mads Østberg i Torstein Eriksen i el d’Eric Camilli i Maxime Vilmot, els noruecs s’imposaven en la primera prova especial del programa per davant dels francesos i per tant la classificació general mostrava aquest ordre. En l’especial següent els papers s’invertien i els francesos passaven a liderar la taula per 2,1 segons de marge, per just abans d’entrar al parc d’assistències, retornar el lideratge als noruecs en quan aquests aconseguien el millor temps en la tercera prova especial matinal.

A la represa els noruecs repetien victòria de tram en la primera cronometrada del bucle per tal de refermar-se en la primera posició, però en la següent prova especial, una punxada es tornava a posar en el seu camí i els pilots baixaven fins la cinquena posició en concedir 1 minut i 47,3 segons vers el registre d’Eric Camilli i Maxime Vilmot, qui passaven a liderar de nou la classificació.

Un nou escratx d’Eric Camilli i Maxime Vilmot, situava a l’expilot d’M-Sport a 20,4 segons per davant d’un altre, el finlandès Teemu Suninen, qui navegat per Mikko Markkula debutava amb Hyundai a l’esdeveniment català. Els txecs Erik Cais i Jindriška Žáková tancaven les posicions de podi a 24,4 segons del temps dels francesos.

Al llarg de la jornada sabatina, els líders aconseguien 1 victòria de tram i 5 segons millors temps, 2 d’ells per darrera de Teemu Suninen i Mikko Markkula i els 3 restants per darrera de Mads Østberg i Torstein Eriksen, un balanç que deixava les distàncies en el moment de retornar al parc tancat de Salou, pràcticament tal i com estaven en el moment de sortir-ne, doncs 27,1 segons separaven als francesos dels finlandesos. Erik Cais i Jindriška Žáková, autors del millor temps a la segona passada per Querol, es mantenien en tercer lloc però ja a 52,4 segons del lideratge.

Amb una victòria de tram en la primera prova especial dominical i un segon millor temps en la següent, tot semblava indicar que tot estava dat i beneït per a Eric Camilli i Maxime Vilmot, però els francesos muntaven gomes de pluja de cara a la segona passada per Riudecanyes, tanmateix el Power Stage, i les precipitacions no es produïen fins ben entrada l’especial, amb el què els francesos s’hi deixaven una desena de segons i un grapat de punts extra del premi a la precocitat que corresponia a Mads Østberg i Torstein Eriksen.

Finalment però, Eric Camilli i Maxime Vimot es feien amb la victòria per 20,2 segons de marge vers Teemu Suninen i Mikko Markkula, mentre que Erik Cais i Jindriška Žáková tancaven el podi per davant de Mads Østberg i Torstein Eriksen a 56,1 segons dels guanyadors francesos.

A efectes de campionat, la quarta plaça final de Mads Østberg donava el títol al seu compatriota Andreas Mikkelsen, qui tanmateix s’ho mirava assegut en una cadira des del parc tancat de Salou, doncs tots dos pilots noruecs comptaven amb 126 punts en el seu comptador, si bé el de Citroën tenia una participació més en el seu comptador i només es retenien els sis millors resultats.

Camilli-Vilmot vencien amb espurnes de nivell.

En categoria WRC3, Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen, si bé oficialment era la navegant qui constava inscrita com a pilot de l’Škoda Fabia Rally2 Evo, doncs els finlandesos ja havien disputat 7 proves al llarg de la temporada i tenien vetada la seva presència amb prioritat FIA a la ronda catalana, s’imposaven en 3 de les 6 proves especials del divendres i en 2 de les 3 restants, els nòrdics hi aturaven el cronòmetre amb el segon millor registre per darrera de Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak i de Pepe López i Borja Rozada, un rendiment que deixava als finlandesos en primera posició per 14,9 segons vers els madrilenys i 15,2 segons en relació als polonesos.

La jornada sabatina va ser pràcticament una prórroga del que s’havia vist en la jornada inicial, doncs els líders s’imposaven en 4 de les 7 cronometrades programades, mentre que la parella espanyola ho aconseguien en 2 i els pilots polonesos feien el mateix pels carrers de Salou; amb el què Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen, o més ben dit Reeta Hämäläinen i Emil Lindholm, elevaven el seu marge al capdavant de la taula fins als 31,4 segons vers Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak i fins els 33,0 segons vers Pepe López i Borja Rozada, qui en els darrers compassos de l’etapa patien una caiguda de potència en el seu Škoda Fabia Rally2 Evo.

Malauradament, en les verificacions que els tècnics d’Škoda Motorsport realitzaven sobre el cotxe dels madrilenys en el parc tancat, aquests detectaven que un cilindre estava treballant sense pressió, motiu pel qual els enginyers de la firma de la sageta aconsellaven la seva retirada a fi i efecte d’evitar danys majors en el propulsor txec.

Amb aquesta baixa tan sonada, la jornada dominical va esdevenir pràcticament un tràmit, en la que Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak hi aconseguien les dues victòries de tram en les dues passades per Riudecanyes, el que suposava el premi extra de 5 punts per al pilot polonès en la seva cursa vers el títol.

A efectes de campionat, la primera victòria de Reeta Hämäläinen era totalment anecdòtica, però no intrascendent, doncs impedia a Kajetan Kajetanowicz aconseguir la puntuació màxima i que per tant tan el pilot polonès, així com l’absent Yohan Rossel, es juguessin el títol mundial a la darrera prova a Monza i empatats a 127 punts.

Hämäläinen-Lindholm trobaven un gap en el reglament per córrer a Catalunya i guanyar.

En categoria junior, repartiment de victòries de tram al llarg de la primera etapa entre els britànics Jon Armstrong i Philip Hall amb els finlandesos Sami Pajari i Marko Salminen; si bé el cinquè millor temps que els nòrdics aconseguien en la primera prova especial a 17,5 segons del registre del de les illes, inclinava la balança a favor dels primers, que entraven al parc tancat de Salou amb 15,9 segons de marge vers els segons. 

Per darrera seu, a 52,4 segons del temps dels líders, Lauri Joona i Mikael Korhonen es trobaven disputant la tercera posició amb Robert Virves i Aleks Lesk i amb Martins Sesks i Renars Francis separats en tan sols 11,2 segons.

Només iniciar-se la jornada sabatina, els britànics patien una sortida de pista i s’acomiadaven de les seves opcions a victòria en deixar-s’hi una mica més de 5 minuts i mig. L’altra cara de la competició, l’amable, era per Robert Virves i Aleks Lesk, qui amb el millor temps al Savallà, s’enfilaven fins a la segona posició provisional.

Els estonis tancaven el bucle matinal amb una altra victòria de tram i un segon millor temps per darrera de Jon Armstrong i Philip Hall, el que els posava en situació d’inquietar el lideratge de Sami Pajari i Marko Salminen. 

A la represa, una punxada tirava per la borda l’esforç dels bàltics, que baixaven fins a la tercera posició a gairebé 1 minut del lideratge, mentre que Lauri Joona i Mikael Korhonen, amb el segon millor temps per darrera dels llebrers britànics, prenien el relleu d’incomodadors dels seus compatriotes líders en classificar-se a 6,2 segons d’aquests.

La cinquena prova especial sabatina, deixava a les dues formacions finlandeses separades en 2,0 segons a la taula, el que provocava la reacció dels líders que aconseguien recuperar part dels segons perduts per tal d’immiscir-se en el parc tancat de Port Aventura amb 16,2 segons de coixí, mentre que Robert Virves i Aleks Lesk eren tercers a 50,3 segons.

Ja en la jornada dominical, la muntanya russa de resultats individuals dels principals protagonistes de l’esdeveniment català, deixava les distàncies entre aquests pràcticament tal i com estaven en el moment d’iniciar-se l’etapa abans del trenc d’alba, amb el què Sami Pajari i Marko Salminen aconseguien la victòria per 15,9 segons de marge amb Lauri Joona i Mikael Korhonen i per un marge de 50,1 segons vers Robert Virves i Aleks Lesk.

Amb la victòria i els 4 millors temps aconseguits al llarg de la prova, Sami Pajari aconseguia sumar 54 punts en el seu comptador particular i el finlandès descomptava així el seu sisè lloc final a Croàcia, no així les seves victòries de tram aconseguides a la ronda croata, per tal d’enfilar-se fins al primer lloc final amb 137 punts, 18 més que no pas el britànic Jon Armstrong, i coronar-se així com campió del món del certamen.

Pajari-Salminen guanyaven la prova catalana i el campionat.

En categoria R-GT, fins a 3 formacions franceses al volant d’un Alpine A110 es disposaven en el parc tancat de Salou, però la competició pràcticament no va existir, doncs Emmanuel Guigou i Florian Barral s’imposaven en totes i cadascuna de les 17 proves especials del programa per tal de certificar la seva victòria final per 6 minuts i 33,3 segons de marge vers Pierre Ragues i Julien Presenti i per 14 minuts i 3,2 segons amb Philippe Baffoun i Marine Delon.

Tot i la victòria, tercera de la temporada al llarg de les 5 rondes programades, Emmanuel Guigou seguien pagant car el seu abandonament a Ypres i finalment el títol anava a parar a mans de Pierre Ragues, guanyador als trams belgues, així com a Roma, per 5 punts de marge vers el seu compatriota.

Guigou-Barral guanyaven totes i cadascuna de les cronometrades del ral·li.

La victòria que Thierry Neuville aconseguia a Catalunya, permetia al pilot belga desempallegar-se de la pressió que Kalle Rovanperä li estava exercint per la tercera posició del certamen. Mentre que Elfyn Evans, segon, tornaria a jugar-se el títol mundial amb Sébastien Ogier per les carreteres lombardes, si bé en aquesta ocasió el gal·lès es trobava 17 punts per darrera del pilot provençal i no pas per davant tal i com havia passat la temporada anterior.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	204
Elfyn Evans	187
Thierry Neuville	159

En el campionat de constructors, Hyundai tornava a situar a dos dels seus cotxes dalt del podi final, però a més a més, els coreans també s’emportaven la victòria de tram al Power Stage així com l’absoluta, un rendiment que en aquesta ocasió servia als campions en vigència per escurçar distàncies amb els líders japonesos. Per darrera, el sisè lloc d’Oliver Solberg i Craig Drew, així com el setè dels catalans Nil Solans i Marc Martí, que s’enrolaven en la ronda doméstica en el lloc del lesionat Pierre-Louis Loubet, permetia a l’estructura satèl·lit de Hyundai 2C tornar a igualar la puntuació d’M-Sport per segona vegada en la temporada.

Constructor	Punts
Toyota	474
Hyundai	427
M-Sport	185