Dues punxades van minar les opcions d'Alén-Kivimäki, però l'enrenou de la última nit va facilitar la seva victòria.

El divendres 17 d'octubre de 1986 es posava punt i final al 28è Ral·li de Sanremo a la mateixa ciutat que li donava nom amb un total de 38 equips presents dels 86 que havien prés la sortida el dilluns 13 d'octubre a Sanremo també. La prova, que gaudia de puntuabilitat per als campionats de pilots, marques i pilots de cotxes Grup A, comptava amb un recorregut mixte terra-asfalt a pràcticament parts iguals dividit en 39 especials cronometrades de 488 km de distància.

Cerrato-Cerri aconseguien amb la seva segona posició esdevenir campions d'Itàlia.

La prova arrancava doncs el dilluns dia 13 amb set especials cronometrades, 4 d'asfalt i tres sobre terra, per dur als pilots des de Sanremo fins a Tirrenia. En elles el domini dels pilots de Peugeot va ser total, amb un turbo que donava 3 bar de pressió, els motors dels petits cotxes francesos rendien fins a 540 CV de potència, el que va facilitar que Bruno Saby i Jean-François Fauchille dominessin les tres primeres especials cronometrades, per en la quarta especial cedir el testimoni als seus companys d'equip italians Andrea Zanussi i Paolo Amati el rol de líders, el qual els pilots de Peugeot conservarien fins a la neutralització de la primera etapa però amb una forta pressió dels seus rivals, ja que fins a 5 cotxes es trobaven en un marge de 35 segons per darrera seu encapçalats per Bruno Saby i Jean-François Fauchille seguit de Massimo Biasion i Tiziano Siviero.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki, havien patit un petit cop en la primera especial cronometrada que es traduia en una punxada, es trobaven a 1 minut i 11 segons dels líders provisionals després d'ahver anat recuperant bona part de l'etapa, mentre que el MG Metro 6R4 dels belgues Marc Duez i Willy Lux abandonava en la mateixa primera cronometrada per problemes en el seu motor. Per a més desgràcia dels responsables de Lancia, Fabrizio Tabaton i Luciano Tedeschini, basa important de la marca en qualitat de ser els líders de l'Europeu de Ral·lis, havien d'abandonar la prova.

Ja en la segona etapa, el fort ritme imprés al llarg de la primera jornada, així com les pluges que havien deixat les pistes de terra per les quals es disputaven els trams en un estat força delicat, els cops de teatre es van anar succeïnt i ja en la primera especial cronometrada de les 16 que composaven la etapa, tant Andrea Zanussi i Paolo Amati, com Bruno Saby i Jean-François Fauchille patien una lleugera sortida de pista que els feien perdre un temps valuós cedint les seves posicions de privilegi en favor del seus companys d'equip finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne. Malhauradament el liderat de Salonen-Harjanne no va ser gaire perllongat, doncs els finlandesos patien una aparatosa sortida de pista en un dels pocs punts en el que no hi havia expectadors i els pilots de Peugeot es veien obligats a abandonar.

Juha Kankkunen i Juha Piironen, que sobre les pistes de terra es mostraven superiors a Massimo Biasion i Tiziano Siviero, prenien llavors el liderat de la prova per davant dels italians de Lancia, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki, en plena galopada marcant escratx rere escratx veia truncada la seva remuntada en patir una nova punxada que el feia caure en cinquena posició a la neutralització de la Plaça del Palio a Siena 2 segons per darrera del Peugeot 205 T16 Evo2 d'Andrea Zanussi i Paolo Amati. Els italians del Jolly Club Dario Cerrato i Guiseppe Cerri per la seva banda ocupaven la tercera posició a tan sols 38 segons dels liders provisionals Kankkunen-Piironen.

En la tercera etapa, 4 trams de terra portarien els pilots des de Siena fins a Pisa, on un llarg enllaç per autopista conduia als pilots a disputar 3 trams més d'asfalt en les immediacions de Sanremo, on precisament Massimo Biasion i Tiziano Siviero varen llençar el seu atac amb un pilotatge netament superior sobre l'element negre que els portaria a liderar la prova de casa per un marge de tan sols 11 segons vers els pilots de Peugeot Juha Kankkunen i Juha Piironen. Markku Alén i Ilkka Kivimäki superaven clarament Andrea Zanussi i Paolo Amati, romanent en quarta posició a 1 minut i 26 segons dels seus companys d'equip.

La quarta i última etapa estava prevista disputar-se en la nit de dijous a divendres després d'un descans de 22h, però el descans va ser tens, doncs ja que Cesare Fiorio, responsable de l'equip Lancia, va consultar sobre la legalitat d'unes faldilles que empraven els Peugeot 205 T16 Evo 2 en els baixos dels seus cotxes que recorrien des de la roda davantera fins la posterior amb un cert angle negatiu, és a dir, caient cap a terra. Els comissaris van tornar a evaluar els autos francesos i van determinar que aquest element suposava un apendix aerodinàmic que generava un cert efecte terra, prohibit en l'annex J del reglament FISA el que va suposar l'exclusió immediata dels tres Peugeot que seguien en cursa.

Jean Todt, màxim responsable de Peugeot Sport sostenia que aquests elements tenien una funció de donar més seguretat al dipòsit de combustible, prevenint-lo d'impactes de pedres, alhora que ja havien estat emprats en proves anteriors i que per tant si eren legals a Portugal, també ho havien de ser a Itàlia. Donat que tot i l'apelació, la organització no va deixar reempendre la marxa en la darrera nit als tres cotxes francesos, Todt va decidir llavors precintar el cotxe de Saby-Fauchille i confiar-lo en mans de la FISA per a que fessin les pertinents comprovacions. Gairebé dos mesos més tard, el 18 de desembre, la FISA fallar en favor de Peugeot per tal d'evitar un escàndol majúscul, ja que els francesos havien emprat aquest element bona part de la temporada, el que va provocar que la prova va ser declarada posteriorment anulada del calendari mundial.

Però aixó arribaria molt més endavant, en el terreny del que quedava d'esportiu amb els Peugeot fora de cursa, Cesare Fiorio va seguir enterbolint encara més la prova quan va dictar clares ordres d'equip per tal de facilitar que Markku Alén i Ilkka Kivimäki, pràcticament els únics pilots que podien disputar a Juha Kankkunen i Juha Piironen el títol de pilots, el de marques ja estava decidit en favor de Peugeot des del 1000 Llacs, guanyessin la prova alhora que permetre a Dario Cerrato i Guiseppe Cerri finalitzar com els primers pilots italians a la cita per tal de que aquests es declaressin campions d'Itàlia de ral·lis.

I així va ser, Massimo Biasion i Tiziano Siviero van acatar les ordres enlentint el seu ritme per tal de facilitar que en la penúltima especial cronometrada del ral·li els seus companys d'equip finlandesos guanyessin la prova amb un temps total de 5 hores 31 minuts i 35 segons, el que suposava un avantatge d'1 minut i 18 segons vers Dario Cerrato i Guiseppe Cerri i 1 minut i 42 segons vers Massimo Biasion i Tiziano Siviero.

Moralment van guanyar la prova, però en una quarta i polèmica jornada van enlentir fins ser tercers classificats.

En la categoria reservada als turismes de Grup A, Jean Ragnotti i Pierre Thimonier van començar dominant la prova en els seus primers compassos a bord del Renault 11 Turbo oficial que els francesos pilotaven, fins que pràcticament en l'equador de la prova, el motor del seu cotxe va dir prou, deixant via lliure al Volkswagen Golf GTi de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann cap a la victòria pel que el liderat del pilot suec es feia més fort davant de l'austríac Rudolf Stohl que completava la prova en quarta posició de la cetagoria.

Amb Ragnotti-Thimonier fora de combat, la victòria d'Eriksson-Diekmann va ser més fàcil.

La victòria que provisionalment s'adjudicava Markku Alén, a l'espera del dictamen de la FISA, permetia als pilots de Lancia sumar la seva primera victòria de la temporada alhora que acostar-se a la posició del líder de la provisional, el seu compatriota de Peugeot Juha Kankkunen. Mentre que Massimo Biasion el tercer lloc aconseguit li permetia incrementar distàncies vers Timo Salonen

Pilot
Punts

Juha Kankkunen

91

Markku Alén
89

Massimo Biasion

59

En el campionat de constructors, la victòria de Lancia servia per maquillar una mica la taula general, ja que Peugeot havia aconseguit prèviament assegurar-se el títol de marques amb la seva victòria al 1000 Llacs. Volkswagen per la seva banda seguia en tercera posició gràcies al seu bon paper en Grup A.

Constructor
Punts

Peugeot

131

Lancia

125

Volkswagen

79

Auriol-Occelli aconseguien finalment la primera victòria de la temporada, donant el títol a Lancia.

Onzena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dijous 17 d'octubre de 1991 finalitzava el 33è Ral·li de Sanremo a la ciutat italiana que li donava nom. Puntuable per als campionats de pilots, marques i producció, la prova comptava amb 31 proves especials que elevaven la distància a recòrrer fins als 572,57 km cronometrats en el seu recorregut, el qual va ser superat per 40 dels 87 equips participants i inscrits que prenien la sortida a la cita el diumenge 13 d'octubre des de Sanremo també.

Biasion-Siviero marcaven a casa el seu últim podi amb Lancia.

Una curta especial espectacle celebrada el diumenge 13 d'octubre obria l'edició del ral·li, en la que els pilots francesos Didier Auriol i Bernard Occelli imposaven el seu Lancia Dleta Integrale 16V semi-oficial del Jolly Club per només 1 segon de diferència vers l'oficial de Juha Kankkunen i Juha Piironen i per 2 segons en relació als espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya i els italians Piero Liatti i Luciano Tedeschini de l'escuderia ART.

Neutralitzats durant tota la tarda a Sanremo, al cap-vespre es donava inici als trams de ral·li pròpiament dits, amb un primer grup de 7 proves especials d'asfalt de 122,61 km per arribar fins a Il Ciocco, on 3 especials més sobre grava esperava als participants amb 44,66 km de distància. Ja en la primera prova especial cronometrada es produia una baixa d'importància, quan un dels màxims candidats a la corona mundial, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen, impactaven contra una pedra oculta en el voral i acabaven el tram sobre tres rodes, cedint 40 minuts i amb el cotxe molt malmés, tan que la reparació era impossible dins els plaços de temps permessos i el seu abandonament era obligat.

A més a més, aquest incident de la parella finlandesa va afectar notablement a bona part dels participants; tot i que es va produir a manca de 8 quilòmetres de completar l'especial de 32,17 km de distància, superar al Lancia que duia el dorsal número 4 no va ser tasca fàcil per aquells que venien pel darrera que veien així com a les primeres de canvi tenien un demèrit extra vers Didier Auriol i Bernard Occelli, pilots que marcaven el millor temps de l'especial traient partit del seu dorsal número 1.

Els líders es tornaven a adjudicar el millor crono en la tercera especial cronometrada, si bé en aquest cas el coixí de segons que aconseguien la parella francesa amb la resta del parc tancat era molt més moderat. Els pilots de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya i els de Ford François Delecour i Anne-Chantal Pauwels, trencaven la ratxa dels líders en aconseguir l'escratx ex-aequo en la tercera prova cronometrada de l'etapa, quarta del ral·li, aprofitant que l'especial tenia 12,60 km de distància i les seves gomes Pirelli no es patien tant com en les especials més llargues.

L'excés de públic va portar a la organització a cancelar la cinquena prova especial del programa, deixant pas a la sisena en la que Didier Auriol i Bernard Occelli veurien truncat el seu avanç a pas ferm al ral·li en patir una punxada que els faria cedir 37 segons vers Carlos Sainz i Luis Moya, de nou els pilots més ràpids de l'especial individual, i la primera posició de la taula general en favor del Lancia Delta Integrale 16V oficial de Miki Biasion i Tiziano Siviero. Els italians en trobar-se en primera posició, es van esperonar i s'acomiadaven de l'asfalt guanyant les dues cronometrades que restaven sobre aquesta superficie, el segon d'ells empatats a temps amb Didier Auriol i Bernard Occelli.

Només arribar les especials de grava, en la primera especial que s'hi celebrava, Miki Biasion i Tiziano Siviero patien dues virolles successives que els feien perdre tota la mínima avantatge que havien aconseguit, i si bé el millor temps era de la parella espanyola de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya, quies situava com a lídera de la provisional era de nou el Lancia Delta Integrale 16V del Jolly Club en mans de Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals tancaven la primera etapa del ral·li adjudicant-se les dues especials cronometrades que restaven per disputar-se amb Carlos Sainz i Luis Moya enganxats darrera seu.

Així doncs s'arribava a la neutralització d'Arezzo el dilluns al migdia, amb Didier Auriol i Bernard Occelli com a líders provisionals per 22 segons de marge sobre Carlos Sainz i Luis Moya, els quals celebraven l'arribada de la terra doncs en aquesta superficie el seu Toyota Celica GT-4 podia plantar cara als Lancia Delta Integrale 16V. Miki Biasion i Tiziano Siviero tancaven el podi provisional a 39 segons dels líders, mentre que els companys d'equip dels líders, els italians Dario Cerrato i Guiseppe Cerri aconseguien arribar en quarta posició provisional al parc tancat a 1 minut i 10 segons dels primers classificats gràcies a que en la penúltima especial cronometrada els pilots de Toyota Armin Schwarz i Arne Hertz havien de lamentar un palier trencat, mentre que François Delecour i Anne-Chantal Pauwels, els millors entre els pilots de Ford, recollien una punxada en la mateixa especial, cedint tots dos un temps que deixava el segon del Jolly Club per davant seu.

A part de l'abandonament registrat de Juha Kankkunen i Juha Piironen en la segona especial cronometrada del ral·li, els joves pilots italians de l'equip Astra Piergiorgio Deila i Pierangelo Scalvini havien de pendre el camí cap al parc tancat abans d'hora en volcar el seu Lancia Delta Integrale 16V en la penúltima prova especial cronometrada de la primera etapa.

Des d'Arezzo el dimarts a les 6 del matí, els 60 equips participants que seguien en actiu afrontarien l'etapa més llarga del ral·li, un grup de 9 proves especials de terra amb 217,53 km de corda. Miki Biasion i Tiziano Siviero aconseguien imposar-se en la primera prova cronometrada de la jornada, la dotzena en el comput global del ral·li, mentre que Didier Auriol i Bernard Occelli treien profit del clima plujós, i que per tant el fet d'obrir pista no era un handicap afegit, per tal de guanyar consecutivament les 8 proves especials cronometrades que restaven, si bé en la sisena especial del dia, aquest escratx era ex-aequo amb Miki Biasion i Tiziano Siviero.

Aquest domini dels pilots de Lancia es va traduir en la pèrdua de la segona posició per part de Carlos Sainz i Luis Moya en favor de la parella italiana de la marca de Turí, mentre que els de Toyota optaven per un pilotatge ràpid peró segur doncs volien aconseguir un bon resultat ja que els seus màxims rivals en la cursa del títol, Juha Kankkunen i Juha Piironen, eren fora de la competició. Malgrat no castigar en excés la mecànica, a manca de tres especials per completar la jornada, la parella espanyola notava una forta olor a oli, en un primer moment es va pensar que seria la caixa de canvis, pel que abans d'iniciar l'avantpenúltima prova especial cronometrada del dia, els pilots decidien penalitzar 1 minut per tal de poder canviar-la, peró aquest no era el focus de l'averia, pel que els de Toyota cedien uns 25 segons en els seus 12,80 km de distància.

Completada l'especial els mecànics van poder veure que l'averia residia en el diferencial central, una averia que mai abans s'havia produit, peró sense temps per fer la pertinent reparació el pilot madrileny i el copilot gallec afrontaven la penúltima cronometrada sense el diferencial central, és a dir a propulsió, i a més a més sense direcció assistida el que els feia perdre 3 minuts més i que fossin avançats en l'especial per Dario Cerrato i Guiseppe Cerri que sortien per darrera seu.

Afortunadament per la parella espanyola, els mecànics de Toyota aconseguien reparar el diferencial central en 37 minuts, quan aquesta reparació normalment comporta uns 45 minuts, el que els portava arribar 13 minuts tard al següent control horari i per tant penalitzar 6 minut i mig més. Sense més incidents per lamentar en el seu cotxe en la última cronometrada de la segona etapa, Carlos Sainz i Luis Moya completaven la segona etapa en desena posició provisional a 13 minuts i 46 segons dels líders indiscutibles, Didier Auriol i Bernard Occelli.

L'altra cara de la moneda en l'equip Toyota era Armin Schwarz i Arne Hertz, la parella germano-sueca aconseguia superar el Lancia de Dario Cerrato i Guiseppe Cerri al llarg de l'etapa i amb l'averia dels seus companys Carlos Sainz i Luis Moya, aquests situaven el seu Celica GT-4 en la última posició de podi a gairebé 2 minuts de Miki Biasion i Tiziano Siviero i a 4 minuts i 25 segons dels líders.

Tot i la brevetat de la tercera etapa, en la que els participants finalment aconseguien veure la llum del soli que era celebrada el dimecres al matí amb només 3 especials de terra d'apenes 36,49 km cronometrats, Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien guanyar dues posicions en la general provisional. Els de Toyota aconseguien eixugar els 5 segons de demèrit amb els que partien del parc tancat vers el Ford Sierra RS Cosworth 4x4 dels italians Alex Fiorio i Luigi Pirollo gràcies a marcar el millor registre en les dues primeres especials cronometrades, mentre que en la tercera i última cronometrada, on l'escratx era d'Armin Schwarz i Arne Hertz, els britànics de Ford Malcolm Wilson i Nicky Grist rebien una penalització de 3 minuts i mig que els enviava a la desena posició per darrera dels seus companys Alex Fiorio i Luigi Pirollo.

Per davant els pilots de Lancia es van dedicar a controlar la situació i procurar fer entrar el cotxe de cara a la quarta i última etapa d'asfalt el més sencer possible. En aquest context Didier Auriol i Bernard Occelli incrementaven en 12 segons el seu marge sobre Miki Biasion i Tiziano Siviero, situant la diferència en 2 minuts i 37 segons, mentre que l'actitud més agoserada d'Armin Schwarz i Arne Hertz, permetia als de Toyota retallar gairebé mig minut la distància vers el 2n calaix del podi i arribar a Sanremo el dimecres al migdia a 4 minuts i 8 segons de la primera posició.

Amb tota la tarda del dimecres per al descans, la mitjanit del dijous s'iniciava la quarta i última etapa amb els 43 equips que havien retornat a Sanremo. Un conjunt de 8 proves especials cronometrades de 162,40 km de distància sobre asfalt conformaven l'etapa. Carlos Sainz i Luis Moya imposaven el seu Celica GT-4 en la primera cronometrada nocturna, mentre que en la segona el millor temps era pels líders Didier Auriol i Bernard Occelli. Dario Cerrato i Guiseppe Cerri aconseguien el seu primer escratx del ral·li en la següent, la tercera, mentre que en la quarta François Delecour i Anne-Chantal Pauwels aconseguien marcar el seu segon escratx.

A partir de llavors el ral·li només va tenir un dominador, els espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya, que es llençaven a l'atac per intyentar donar caça als Lancia Delta Integrale 16V dels privats Piero Liatti i Luciano Tedeschini, campions europeus de ral·lis, i d'Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, que estaven tenint un fantàstic debut amb el cotxe italià després d'haver pilotat els darrers anys un Peugeot. Tot i els 4 escratxs que marcaven consecutivament la parella espanyola, aquests només aconseguien superar a Piero Liatti i Luciano Tedeschini quan en la última prova especial cronometrada del ral·li se'ls hi averiava el turbo i un diferencial.

La victòria consumada de Didier Auriol i Bernard Occelli en el ral·li suposava el títol de constructors per a Lancia, pel que a Toyota només li quedava el de pilots, motiu pel qual Ove Andersson, màxim responsable del Toyota Team Europe va demanar als seus pilots Armin Schwarz i Arne Hertz que es privessin d'aconseguir el seu segon podi consecutiu en el campionat i que penalitzessin per avanç en el darrera control horari per tal de permetre a Carlos Sainz i Luis Moya guanyar una altra posició i completar el ral·li en sisena posició final. Fent gala d'una gran disciplina i treball d'equip, la parella germano-sueca entrava tres minuts abans al control horari i eren penalitzats amb 9 minuts permetent que la seva posició merescuda al podi fos per a Dario Cerrato i Guiseppe Cerri, mentre que els seus companys d'equip acabaven el ral·li en sisena posició.

Didier Aurio i Bernard Occelli doncs acosneguien finalment treure's de sobre la mala estrugança que els havia acompanyat al llarg de tota la temporada aconseguint la primera victòria de la temporada, gràcies a completar les 31 proves especials cronometrades en un temps de 6 hores 34 minuts i 26 segons, 2 minuts i 50 segons per davant de Miki Biasion i Tiziano Siviero que d'aquesta manera marcaven el seu últim podi amb Lancia doncs el seu fitxatge per Ford havia estat ja anunciat de cara la temporada següent. El regal de Toyota, situava a Dario Cerrato i Guiseppe Cerri en la última posició de podi, a 6 minuts i 41 segons dels seus companys d'equip.

Toyota regalava el 3r calaix del podi a Cerrato-Cerri.

Entre els cotxes amb homologació de producció, el domini dels italians Giovanni Manfrinato i Andrea Nicoli va ser total i ja des de la primera etapa els pilots ocupaven la primera posició provisional, si bé a la neutralització de la primera etapa el seu marge vers els seus compatriotes Bruno Bentivogli i Nicola Gullino no era massa ampli. En la segona etapa peró, aquests accidentaven el seu Ford Sierra RS Cosworth 4x4 quan mancava una cronometrada per completar la jornada, deixant el camí planer als seus compatriotes que s'acabarien imposant amb 15 minuts i 5 segons de marge vers la parella de Mazda Gregoire de Mevius i Hervé Sauvage.

En clau de campionat, la victòria dels italians no deixava de ser anecdòtica com en tantes altres proves del calendari, mentre que la segona posició del pilot belga Gregoire De Mevius, deixava al pilot amb una clara avantatge en la cursa del campionat vers el suec Stig-Olov Walfridsson que comptava amb 23 punts pels 46 del líder.

Amb Ragnotti-Thimonier fora de combat, la victòria d'Eriksson-Diekmann va ser més fàcil.

En el campionat per a pilots, els 6 punts que li suposaven a Carlos Sainz la seva sisena posició, units a l'abandonament, i per tant zero, de Juha Kankkunen, permetia al pilot madrileny obrir fins als 8 punts el seu marge al capdavant de la taula provisional del certamen, mentre que Didier Auriol amb la seva primera victòria de la temporada arribava fins al centenar de punts.

Pilot
Punts

Carlos Sainz

131

Juha Kankkunen
123

Didier Auriol

101

En el certamen reservat als constructors, la victòria que aconseguia Didier Auriol i Bernard Occelli donava ja el títol a Lancia, el seu cinquè consecutiu, mentre que Toyota s'hauria de conformar un any més amb el sub-campionat. D'altra banda les ordres d'equip a can Toyota, van permetre que François Delecour i Anne-Chantal Pauwels completessin el ral·li en quarta posició i que per tant la marca de l'oval superès per un sol punt a Mitsubishi en la seva cursa per la darrera plaça de podi.

Constructor
Punts

Lancia

134

Toyota

128

Ford

46

Els Ford dominaven la prova corsa, només la fiabilitat va decantar la victòria per Märtin-Park.

Amb 35 equips participants presents a la cerimònia celebrada a Ajaccio el diumenge 17 d'octubre de 2004, es donava per finalitzat el 48è Tour de Corse, catorzena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis. La cita francesa, que era puntuable pels certàmens de pilots, constructors i mundial de producció, copçava l'interés de fins a 53 equips per a formalitzar la seva inscripció, congregant-se tots ells el divendres 15 d'octubre a la mateixa ciutat per tal de fer front a un recorregut programat de 12 proves especials de 387,80 km de distància.

Loeb-Elena pilotaven de manera segura per tal de coronar-se campió mundial.

El ral·li arrancava el divendres al matí amb un bucle de dos trams, que en celebrar-se de nou per la tarda, es generaven les quatre proves especials programades per a tota la jornada amb 121,34 km de lluita contra el cronòmetre. Els belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot donaven la campanada en marcar el millor temps en l'especial inaugural per davant dels seus companys d'equip Markko Märtin i Michael Park. Mentre que en la següent especial els dos equips de Ford s'invertien els papers, on els belgues donaven un cop al seu Ford Focus RS WRC'04 contra un mur sense més complicacions més enllà d'un intercanvi de posicions entre els dos equips de l'oval en la provisional de la prova.

En sortir de les assistències els belgues tornaven a imposar-se en la segona passada per la primera cronometrada, el que els habilitava de nou com a líders, mentre que en la segona passada per la segona prova especial, altre cop els líders repetien l'autoria del segon temps escratx, si bé en aquesta ocasió eren els pilots de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena els qui els superaven, sense que aixó suposés que els de Ford perdessin el liderat.

Després de la celebració de la quarta prova cronometrada, els pilots retornaven al parc tancat d'Ajaccio, en el que François Duval i Stéphane Prévot hi feien entrada en primera posició per 15,1 segons de diferència vers els seus companys a Ford Markko Märtin i Michael Park. Per darrera, l'escratx que aconseguien Sébastien Loeb i Daniel Elena en la l'última prova especial, permetia a la parella de Citroën superar als seus companys d'equip, els espanyols Carlos Sainz i Marc Martí, i tancar el podi provisional a 35,1 segons dels líders belgues; mentre que els espanyols es situaven a 50,6 segons del cap de taula. A només 16,2 segons de la parella espanyola es situaven els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que els guanyadors de l'última edició de la ronda francesa i campions mundials en vigència, el norueg Petter Solberg i el britànic Phil Mills de Subaru, eren setens a més de 2 minuts després d'haver errat la munta de pneumàtics.

Amb 154,36 km cronometrats, la segona etapa del ral·li era la més llarga de totes, distància la qual es repartia com en la jornada anterior al llarg de 4 proves especials agrupades en 2 bucles de 2 trams cadascun. Markko Märtin i Michael Park aturaven el crono abans que ningú en els 36,24 km del primer tram sabatí, just per davant dels seus companys François Duval i Stéphane Prévot, que perdien el liderat en favor de l'estoni i britànic. Els papers a final de tram es mantenien en la segona cronometrada, la més llarga de tot el ral·li, amb el qué les posicions s'afiançaven, més quan per darrera el forat entre els Citroën Xsara WRC de Sébastien Loeb i Daniel Elena i de Carlos Sainz i Marc Martí, s'obria.

En tornar a passar per les proves cronometrades del matí, François Duval i Stéphane Prévot aconseguien el primer escratx possible escurçant distàncies amb els seus companys d'equip, els quals responien guanyant el darrer tram malgrat un conat d'incendi a les acaballes de l'especial a causa d'una fuita de líquid hidràulic, mentre que en la intensitat de la pluja que queia en aquell moment, els belgues patien una sortida que els hi provocava el desllandat d'un pneumàtic.

Malgrat aquests contra-temps, els dos Ford oficials tornaven al parc tancat ocupant les dues primeres places, amb Markko Märtin i Michael Park separats de François Duval i Stéphane Prévot per 20,8 segons, mentre Sébastien Loeb i Daniel Elena, que optaven per la prudència per tal d'assegurar-se la corona mundial a la cita nacional, es trobaven ja a 1 minut i 8,3 segons dels líders, peró amb la tranquilitat de que els seus companys d'equip, Carlos Sainz i Marc Martí, es trobaven ja a 2 minut i 28,5 segons del primer lloc.

Cara el diumenge, novament quatre proves especials agrupades de dos en dos en un bucle es celebrava per duplicat, tornaven a formar la jornada de competició, si bé en aquesta ocasió la seva distància cronometrada era de 112,10 km. La jornada començava moguda, quan François Duval i Stéphane Prévot trencaven el motor del seu Ford Focus RS WRC'04 en la primera prova dominical, permetent que Carlos Sainz i Marc Martí passessin a ocupar una plaça al podi.

Malgrat que les distàncies mesurades en segons entre els primers classificats invitaven a la tranquilitat, Markko Märtin i Michael Park s'anotaven els tres últims escratxs del ral·li, amb el que la seva victòria resultava inqüestionable. El pilot estoni i el seu copilot britànic completaven els 387,80 km cronometrats en un temps de 4 hores 11 minuts i 51,4 segons. Sébastien Loeb i Daniel Elena per la seva banda precisaven de 2 minuts i 2 segons més que els guanyadors i pujaven al segon calaix del podi, mentre que els seus companys d'equip a Citroën, els espanyols Carlos Sainz i Marc Martí tancaven les places d'honor a 2 minuts i 55,3 segons dels pilots de Ford.

Sainz-Martí es mostraven constants, la baixa sobtada de Duval-Prévot els donava pas al podi.

Entre els participants en el campionat de vehicles de producció, els catalans Xevi Pons i Oriol Julià exercien un domini ferri de la categoria en imposar-se consecutivament en les vuit primeres proves cronometrades del ral·li, anant-se a dormir el divendres amb 1 minut i 49 segons de marge vers els segons classificats i 2 minuts i 52 segons el dissabte. Diumenge els catalans relaxaven el ritme i només la trencadissa de les varilles de la caixa de velocitats del seu Mitsubishi Lancer Evo VIII, que quedava blocat en la cinquena velocitat, posava certa incertesa al resultat final, que acabava sent una victòria per la parella catalana.

En clau de campionat, el de Manlleu s'anotava la seva segona victòria, el que li permitia assolir la segona plaça de la general provisional a només 2 punts del líder provisional, el finlandès Jani Paasonen, i empatat a punts amb el britànic Niall McShea.

Pons-Julià aconseguien la victòria malgrat el suspens final.

En el campionat de pilots, la segona plaça que s'anotava Sébastien Loeb a la ronda corsa, permitia al pilot alsacià proclamar-se campió mundial per primera vegada en la seva carrera, mentre que l'estoni Markko Märtin superava al madrileny Carlos Sainz en la tercera posició provisional per 2 punts i restava a 9 del norueg Petter Solberg.

Pilot
Punts
Sébastien Loeb

108

Petter Solberg
78

Markko Märtin

69

En el certàmen de constructors es vivia una situació paral·lela a la dels de pilots, la cita corsa decidia el campió. Citroën renovava el títol aconseguit la temporada anterior situant els seus dos cotxes al podi francés, d'altra banda Ford reforçava el seu sub-campionat amb la victòria corsa mentre que Subaru seguia perdent terreny amb les dues marques precursores, peró mantenia distàncies amb els de Peugeot.

Constructor
Punts

Citroën

178

Ford

127

Subaru

108