Tot i els altibaixos, la tenacitat va conduir Tänak i Järveoja a la victòria.
Tot i que el caprici del promotor del campionat havia funcionat en la seva anterior edició inaugural, per la de 2024 tot es reduïa en el Ral·li de Centre Europa, doncs d’una banda 302,51 km cronometrats es planificaven en un itinerari composat per 18 proves especials que recorrien els sòls txec, alemany i austríac, i d’una altra banda 44 formacions hi oficialitzaven la seva inscripció. D’aquestes, 43 esdevindrien en participants en rebre el cop de bandera de sortida a peus de la Galeria Nacional de Praga, el dijous 17 d’octubre a les 2 en punt de la tarda, mentre que només 3 equips serien baixa en la cerimònia del podi i de clausura celebrada el diumenge 20 d’octubre a Passau, Baviera. La cita europea era la penúltima ronda en el calendari mundial i aquesta entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3.
No era un cap de setmana perfecte el d’Evans-Martin, però al cap i a la fi els britànics eren segons.
L’hipòdrom de Praga tornava a acollir un any més la primera cronometrada del programa, 65 minuts més tard que els diferents equips participants haguessin anat rebent el protocolari cop de bandera de sortida. Sébastien Ogier i Vincent Landais s’hi feien amb la primera posició en la classificació provisional, en aturar abans que ningú el cronòmetre, si bé els seus escassos 2,55 km competitius, només els hi donaven 6 dècimes de segon de marge amb els seus retornats companys d’equip Takamoto Katsuta i Aaron Johnston i 1,1 segons amb el Hyundai d’Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen.
Klatovy, en la regió de Pilsen, acollia el primer parc tancat del ral·li i en les seves carreteres circumdants, s'hi disputava el primer repte cronometrat amb certa entitat. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe hi aconseguien el millor temps per davant dels seus companys d’equip estonians i els belgues tancaven la breu jornada inaugural, en passar pocs minuts de les 7 de la tarda, en la segona posició a 9 dècimes de segon del registre de Sébastien Ogier i Vincent Landais. Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen conservaven la tercera posició a 1,7 segons del temps de la parella francesa de Toyota, mentre que Takamoto Katsuta i Aaron Johnston eren quarts a 3 dècimes de segon del darrer graó del podi i per 1 dècima de segon de marge amb Ott Tänak i Martin Järveoja.
Amb sortida del parc tancat de Klatovy per a la primera parella participant a 3 quarts menys 5 de 7 del matí del divendres 18 d’octubre, la segona etapa del ral·li s’iniciava de la mateixa manera amb la que havia finalitzat l’anterior, disputant els 11,78 km cronometrats del tram que es celebrava per les carreteres circumdants de la ciutat, per després anar a cercar la regió Bohèmia i disputar-hi 2 trams i retornar a les afores de Klatovy, abans no els 43 equips participants que seguien en lliça poguessin rebre les pertinents assistències mecàniques. Introduïts els canvis pertinents, els competidors es tornarien a enfrontar als 2 trams bohemis, per ja fer camí vers Alemanya, on els primers equips participants ingressarien en el parc tancat de Karpfham en mancar 1 minut per a les 9 del vespre.
3 dels Toyota presents a l’esdeveniment europeu aturaven el cronòmetre abans que ningú en la segona passada pel tram de Klatovy, amb els líders Sébastien Ogier i Vincent Landais per davant de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston i d’Elfyn Evans i Scott Martin. Uns resultats que reforçaven lleugerament als líders, alhora que restituien al japonès i a l’irlandès en les posicions de podi.
La taula s’estrenyia al terme de la disputa de la primera de les ràpides carreteres txeques, doncs Elfyn Evans i Scott Martin s’hi feien amb el millor temps per davant de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i ambdues parelles es situaven a 8 i 3 dècimes de segon del temps de la formació francesa líder. Mentre que Takamoto Katsuta i Aaron Johnston no es trobaven a just amb l'adherència que aquestes oferien i perdien pistonada.
Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe tornaven a esdevenir els segons més ràpids en la tercera especial de la jornada, en aquesta ocasió per darrera dels seus companys Ott Tänak i Martin Järveoja, i la parella belga es feia amb l’anhelada primera posició abans de retornar al punt d’eixida, mentre que l’estoniana assolia la tercera plaça, en tan en quan les nombroses fulles dipositades sobre la pista, impedien a Elfyn Evans i Scott Martin imprimir el ritme que haguessin volgut mantenir. Tanmateix, i sense abandonar la formació coreana, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen hi accidentaven el seu i20 Rally1 Híbrid i en bloquejar la traçada, els organitzadors es veien obligats a cancel·lar el tram.
En retornar a les afores de Klatovy, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe hi aconseguien el seu tercer segon millor temps consecutiu i els líders s’endinsaven en el parc d’assistències amb 3,3 segons de marge amb Sébastien Ogier i Vincent Landais i 6,3 segons amb Ott Tänak i Martin Järveoja. 7,1 segons si la lectura es feia en relació al temps d’Elfyn Evans i Scott Martin, mentre que Takamoto Katsuta i Aaron Johnston es trobaven ja a 18,7 segons dels belgues.
Belgues i francesos s’imposaven en la segona passada per les 2 cronometrades bohèmies, si bé els líders aconseguien el segon millor temps en la darrera d’elles, amb el que aquests s’endinsaven en el parc tancat de Karpfham havent eixamplat el seu marge amb Sébastien Ogier i Vincent Landais fins als 6,4 segons, mentre que en relació als seus companys estonians Ott Tänak i Martin Järveoja, la distància assolia els 7,8 segons. Elfyn Evans i Scott Martin es despenjaven lleugerament en trobar-se una pista més seca del que esperaven i haver optat per uns compostos menys durs, tancant l’etapa a 15,1 segons dels líders i per 23,5 segons de marge amb Takamoto Katsuta i Aaron Johnston.
Sense baixes en el parc tancat, en passar 5 minuts de les 6 del matí els participants abandonaven les comoditats que aquest podia oferir, per tal d’anar-se’n a enfrontar amb el clàssic bucle de 3 trams, celebrat a cavall entre les dues nacions de parla germànica, és a dir Alemanya i Àustria. Un bucle que en disputar-se matí i tarda, permetia als organitzadors afegir 123,46 km cronometrats al programa i 6 proves especials, una activitat que finalitzaria amb el retorn al punt de sortida a manca de 5 minuts per a que sonessin les 7 de la tarda.
Ott Tänak i Martin Järveoja prenien la segona posició a Sébastien Ogier i Vincent Landais en imposar-se en la primera prova especial cronometrada del dia, tothora que els estonians es situaven a tan sols 5 dècimes de segon del lideratge que conservaven els seus companys d’equip belgues, però de cara a la següent prova especial, l’adherència millorava notablement i els Toyota feien una passa endavant amb Elfyn Evans i Scott Martin aturant el cronòmetre per davant dels seus companys francesos, que d’aquesta manera recuperaven la segona posició a la general.
Amb unes notes massa optimistes, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’envirollaven i patien una sortida de pista en el transcurs del darrer tram matinal, dues incidències que els portaven a concedir-hi una mica més de mig minut en vers el millor temps de Sébastien Ogier i Vincent Landais i amb ells, el lideratge que recalava en mans del provençal i del cors.
Tot i acumular 2 segons millors temps i una victòria de tram al llarg de la cinquena secció de l’edició, és a dir el bucle matinal, Sébastien Ogier i Vincent Landais ingressaven en les assistències intermèdies amb tan sols 4,5 segons de marge amb Ott Tänak i Martin Järveoja, i per 8,1 segons en vers el temps acumulat per Elfyn Evans i Scott Martin, qui en la darrera prova matinal es veien superats per 1 dècima de segon pels nous líders.
Com al matí, Ott Tänak i Martin Järveoja es tornaven a imposar en la primera prova especial del bucle, però en aquesta ocasió els de Hyundai no aconseguien superar en la classificació a Sébastien Ogier i Vincent Landais, restant a 1,1 segons dels pilots de Toyota, segons ex-aequo amb els seus companys d’equip britànics.
La pressió dels bàltics forçava la reacció dels líders, qui s’imposaven en les dues darreres proves cronometrades de la jornada per tal de completar-la amb 5,2 segons de coixí en vers a Ott Tänak i Martin Järveoja. Per la seva banda, Elfyn Evans i Scott Martin milloraven menys que els seus rivals sobre la pista seca i aquests reingressaven a Karpfham a 14,0 segons dels primers classificats, emperò amb 25,8 segons de marge amb Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.
Amb gairebé 12 hores de descans, concretament en passar 5 minuts de les 7 del matí del diumenge 20 d’octubre, s’iniciava l’última etapa del ral·li amb la corresponent sortida del parc tancat de la primera de totes les 43 parelles que encara restaven en actiu. Per davant, aquestes formacions participants tenien 54,08 km cronometrats al llarg de 4 proves especials, que per sorpresa de ningú, sortien de passar en dues ocasions per un bucle de 2 trams, situats en les immediacions del parc tancat, és a dir en sol bavarès.
Sébastien Ogier i Vincent Landais blocaven les rodes del seu Toyota en l’entrada d’un revolt i els pilots patien una petita sortida de pista sobre el punt quilomètric 1,5 de la primera prova especial del dia, una errada que els suposava deixar-s’hi prou segons com per entregar la primera posició a Ott Tänak i Martin Järveoja per 1,9 segons de distància.
En retallar tan sols 4 dècimes de segon en vers els nous líders en la següent prova especial, Sébastien Ogier i Vincent Landais tancaven la primera passada per l’escull a 1,5 segons del temps d’Ott Tänak i Martin Järveoja, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin eren tercers 10,4 segons dels pilots de Hyundai.
El programa era molt ajustat i els organitzadors no permetien als pilots de reconeixement portar a terme la seva tasca, abans de la segona disputa del bucle de 2 trams. Sébastien Ogier i Vincent Landais es trobaven amb un revolt molt més brut del que esperaven i en patir una sortida de pista, aquests picaven lateralment contra els arbres, tothora que feien caure un pal de les línies de comunicacions. El seu abandonament era obligat i Elfyn Evans i Scott Martin, els més ràpids en aquesta especial, es situaven en la segona posició a 9,4 segons dels líders estonians, alhora que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe recuperaven una plaça de podi.
Amb només els 14,87 km cronometrats del Power Stage per endavant, Elfyn Evans i Scott Martin provaven de forçar l’errada d’Ott Tänak i Martin Järveoja aturant el cronòmetre amb el tercer millor temps per darrera de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston i d’Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, però aquest no arribava, i malgrat concedir-hi 2,4 segons, finalment els de Hyundai vencien en l’esdeveniment europeu.
A 2 quarts de 4 de la tarda del diumenge 20 d’octubre, tenia lloc la cerimònia del podi en la Rathausplatz de Passau, en la que amb un temps de 2 hores 37 minuts i 34,6 segons, Ott Tänak i Martin Järveoja hi pujaven en el seu graó més alt. Elfyn Evans i Scott Martin completaven els 302,51 km cronometrats del programa amb un retard de 7,0 segons i els britànics acompanyaven als estonians per la seva dreta, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, tancaven el podi a 39,8 segons del temps dels seus companys d’equip.
Neuville-Wydaeghe perdien el lideratge en cometre una errada, però una altra es restituïa en el podi.
Després de la intranscendent especial espectacle de l'hipodrom praguès, els russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov se n’anaven a descansar a Klatovy com a líders de la categoria WRC2 en imposar-se en la cronometrada que s’hi disputava en la seva periferia per 1,7 segons de marge en vers als locals Filip Mareš i Radovan Bucha. Mentre que un dels aspirants al títol, els francesos Yohan Rossel i Florian Barral, patien una punxada arran d’una sortida de pista i s’hi deixaven mig minut en vers als seus companys d’escuderia.
L’endemà la competició es reprenia tal i com s’havia deixat, amb la cronometrada de Klatovy i amb russos i txecs aconseguint els dos millors temps, mentre que els francesos de Citroën hi aconseguien el tercer millor registre i començaven a recuperar posicions.
Ja de camí cap a la regió Bohèmia, repartiment de victòries de tram entre els dos primers classificats de la provisional de la classe, si bé les distàncies s’eixamplaven entre aquests fins assolir els 27,2 segons que es reflexaven en la taula en retornar a Klatovy, mentre que els polonesos Miko Marczyk i Szymon Gospodarczyk, vencedors en la cronometrada de l’hipodrom, entraven en lluita per la segona plaça fitxant a 7 dècimes de segon del registre de la parella txeca.
En les dues darreres especials celebrades sobre sòl txec, russos i locals aturaven el cronòmetre abans que ningú altre i en el mateix ordre que duien en la classificació provisional, amb el què l’entrada en el parc tancat de Karpfham es produïa amb una distància de 45,9 segons entre Nikolay Gryazin i Kontantin Aleksandrov amb Filip Mareš i Radovan Buchan, mentre Miko Marczyk i Szymon Gospodarczyk es trobaven ja a 1 minut i 5,4 segons dels pilots líders. Sense acabar de trobar el ritme que la competició exigia, Yohan Rossel i Florian Barral eren cinquens a 1 minut i 36,7 segons dels seus companys de carpa.
L’avenç de Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov a l’esdeveniment centre-europeu no semblava tenir aturador i els russos s’imposaven consecutivament en les 3 cronometrades matinals del dissabte 19 d’octubre, mentre que Yohan Rossel i Florian Barral malvarataven el seu darrer cartutx en el campionat, en patir una nova sortida de pista i endarrerir-s’hi per més de 13 minuts en la primera especial de la jornada.
En tornar sobre l’escull de 3 proves especials disputades entre Àustria i Alemanya, la reacció de Yohan Rossel i Florian Barral per fi arribava, si bé la seva victòria parcial de tram en la cronometrada que havia patit la sortida al matí i els seus dos segons millors temps de ben poc servien ja. D’altra banda Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov seguien fregant l’excel·lència i aquests amb dos escratxs més i un segon millor temps, s’endinsaven en el parc tancat havent eixamplat les distàncies amb Filip Mareš i Radovan Buchan fins a 1 minut i 50,8 segons, mentre que si la separació es mesurava en relació al temps de Miko Marczyk i Szymon Gospodarczyk, aquesta era de 2 minuts i 17,7 segons.
Tot i que les distàncies començaven a ser rellevants i que aquestes podien convidar a passar a un mode de pilotatge de control de les taules de temps, Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov seguien deixant constància de la seva superioritat en l’edició i la parella s’imposava en 3 de les 4 especials dominicals per tal d’anotar-se la victòria final per 2 minuts i 23,9 segons de marge amb Filip Mareš i Radovan Buchan i per 2 minuts i 53,0 segons amb Miko Marczyk i Szymon Gospodarczyk.
Nikolay Gryazin aconseguia la seva segona victòria de la temporada en el segon esdeveniment d’asfalt del calendari i el rus sota bandera búlgara, assolia la quarta posició provisional a 17 punts de l’absent Sami Pajari o a 20 punts del seu company Yohan Rossel, qui ja s’acomiadava del campionat i de qualsevol opció al títol, una corona que es debatria a Japó entre el líder de la provisional, Oliver Solberg, i el finlandès Sami Pajari.
Gryazin-Aleksandrov imprimien un ritme elevadissim, amb 13 de 18 victòries de tram en el seu haver.
Sense títols mundials en el seu haver, ni experiència al volant d’un cotxe de la màxima categoria, Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov feien extensible la seva victòria en categoria WRC2 en el certamen WRC2 Challenger, mentre que en la categoria WRC Masters, el guardó era per als dominadors de la temporada, els alemanys Armin Kremer i Ella Kremer.
En la categoria petita, el WRC3, els compassos inicials de la segona edició de l’esdeveniment centre-europeu es mostraven força oberts. Després d’anotar el millor temps en les dues primeres passades pel tram de Klatovy, Jan Cerný i Ondrej Krajca patien problemes de frens en la segona especial del divendres i s’endarrerien en prop de 2 minuts, per tal de deixar al capdavant de la taula als francesos Matteo Chatillon i Maxence Cornuau, seguits de ben a prop per Filip Kohn i Ross Whittock i una mica més avall de Hermann Gassner i Michael Wenzel.
A mesura que avançava l’etapa, les posicions s’anaven consolidant, tothora que Jan Cerný i Ondrej Krajca començaven a recuperar els segons concedits al matí i que Herrmann Gassner i Michael Wenzel acusaven la manca d’experiència amb el seu Renault Clio Rally3 i anaven concedint posicions.
Així doncs, en entrar al parc tancat de Karpfham el divendres al vespre, 35,1 segons separaven els registres de Matteo Chatillon i Maxence Cornuau del de Filip Kohn i Ross Whittock, mentre que Hubert Laskowski i Michal Kusnierz es feien amb la tercera posició a 42,2 segons dels pilots francesos.
Emplaçats sobre les cronometrades bavareses i austríaques, Jan Cerný i Ondrej Krajca feien un ple de victòries de tram en l’escull matinal, les 2 primeres aconseguides per davant dels líders francesos que hi obrien lleugerament les distàncies, emperò la formació txeca se saltava una xicana virtual i en rebre una sanció de 64 segons, tot l’esforç era en va.
La segona passada pel bucle es mostrava més oberta, i fins a 3 formacions diferents hi aconseguien aturar el cronòmetre abans que cap altre participant en la classe, si bé amb 1 temps escratx, un segon i un tercer millor registre en el seu haver, Matteo Chatillon i Maxence Cornuau aconseguien eixamplar el seu marge amb Filip Kohn i Ross Whittock fins a 1 minut i 5,7 segons, mentre que en relació amb Hubert Lakowski i Michal Kusnierz, aquesta distància esdevenia d’1 minut i 20,3 segons, a manca de disputar-se els 54,08 km cronometrats de l’etapa dominical.
Una darrera jornada en la que els líders sortien a conservar la mecànica mentre administraven els segons, mentre que Hermann Gassner i Michael Wenzel, més fets al seu Renault Clio Rally3, aconseguien recuperar la plaça de podi perduda en els compassos inicials de l’esdeveniment.
Finalment Matteo Chatillon i Maxence Cornuau aconseguien la victòria amb un temps de 2 hores 58 minuts i 43,2 segons, registre que donava als francesos un marge final de 56,0 segons amb el txec Filip Kohn i l’anglès Ross Whittock. Hermann Gassner i Michael Wenzel tancaven el podi a 1 minut i 2,4 segons del registre dels guanyadors.
A efectes de campionat, els aquitans assolien la segona posició gràcies a la seva victòria sobre l’asfalt centre-europeu amb un total de 73 punts, 27 menys que el ja proclamat campió Diego Domínguez i 12 punts per sobre de l’estonià Romet Jürgenson.
Sempre flirtejant amb la part alta de les taules de temps, però tan sols amb 2 escratxs, Chatillon-Cornuau guanyaven en WRC3
Segon tan en l’etapa dominical com en la classificació final, i tercer en el Power Stage, el gal·lès Elfyn Evans era el pilot que abandonava Baviera amb més punts en el seu haver, 24, si bé el pilot només aconseguia sumar 2 punts més que el seu company Takamoto Katsuta, dominador de la tercera etapa, així com l’estonià Ott Tänak. Tot i això el britànic quedava descartat en la lluita per la corona mundial, doncs gràcies a la seva posició de podi, Thierry Neuville limitava la contesa de cara a la ronda final japonesa a ell mateix i al seu company estonià.
Pilot |
Punts |
 Thierry Neuville
|
|
 Ott Tänak |
200 |
 Elfyn Evans
|
|
La victòria en el Power Stage de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, permetia a Toyota sumar més punts que no pas Hyundai, si bé les distàncies entre les 2 marques només es retallava en 2 punts. M-Sport seguia fent el que podia amb el pressupost que disposava i el preparador britànic tornava a a quedar-se a mitja puntuació.
Constructor |
Punts |
 Hyundai
|
|
 Toyota
|
|
 M-Sport
|
|
Lancia
FIAT
Ford