Benjamin Veillas aconseguia la seva primera victòria mundial a Catalunya.
Penúltima prova en el calendari del campionat del món de l’especialitat, el 57è Ral·li Catalunya -Costa Daurada finalitzava a Salou el diumenge 23 d’octubre de 2022, amb 57 equips participants presents en la seva cerimònia de clausura. En l’itinerari de l’edició, íntegrament sobre asfalt per segon any consecutiu, hi constaven fins a 19 proves especials de 293,77 km cronometrats, una corda que era iniciada el divendres 21 d’octubre per 64 formacions de les 67 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció. Alhora, la ronda catalana era puntuable per als certàmens de pilots, ja decidit a la cita previa, constructors, WRC2 i WRC3, així com en el campionat d’Europa de Ral·lis.
Picant, Neuville-Wydaeghe aconseguien el segon lloc.
La primera etapa del recorregut comptava amb 4 trams a doble passada en el seu programa, els quals suposaven 118,92 km competitius per als participants. Amb un reagrupament per a l’adequació de les mecàniques així com un àpat a mitja etapa a l’epicentre del ral·li, Port Aventura, l’activitat s’iniciava en el mateix punt a partir de 2 quarts de 8 del matí del divendres 21 d’octubre i finalitzava a mig quart de 9 del vespre, un cop superades les assistències de final d’etapa.
La primera prova especial de l’edició, els Olmells - Maldà, era totalment nova en la història del ral·li i suposava el retorn de la caravana del ral·li a la demarcació de Lleida, provincia en la que el ral·li hi havia estat fora des de feia un cert temps. Malgrat la presència d’humitats a la carretera per un estrany fenomen meteorològic anomenat pluja, l’especial era la més ràpida de la jornada així com de tot el ral·li. Amb una velocitat promig superior als 125 km/h, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen hi esdevenien els més ràpids i en bona lògica els finlandesos es convertien en els primers líders de l’edició per davant dels Hyundai de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i d’Ott Tänak i Martin Järveoja, així com del Toyota dels seus companys Sébastien Ogier i Benjamin Veillas.
En la següent prova especial, finlandesos i belgues repetien resultat a final de tram, amb el què totes dues formacions ratificaven les seves posicions provisionals, mentre que Sébastien Ogier i Benjamin Veillas superaven en escreix el demèrit d’1 dècima de segon que portaven en vers Ott Tänak i Martin Järveoja i els francesos es feien amb la darrera posició de podi que restava, malgrat que els homes de Toyota es trobaven la pista força més bruta que els seus rivals en tenir una posició de sortida a tram força més endarrerida.
Ja en la tercera prova especial, de condicions més difícils que no pas les dues anteriors i llur corda cronometrada era pràcticament la suma d’aquestes, Sébastien Ogier i Benjamin Veillas es feien amb el millor temps, un resultat que els donava accès a la primera plaça a la classificació provisional per 1,9 segons de marge vers els belgues de Hyundai, tot aprofitant una sèrie de petits problemes de la resta de participants classificats en la part alta. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen patien manca d’adherència als primers quilòmetres i subviratge cap al final, mapeig de motor en el cas de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin es lamentaven de subviratge en el seu Yaris Rally1.
Emplaçats en la darrera prova especial matinal, a tocar del límit territorial de Catalunya, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe hi aconseguien la seva primera victòria parcial després d’haver encadenat 3 segons millors temps consecutius i els belgues es feien amb la primera posició provisional per 5 dècimes de segon vers Sébastien Ogier i Benjamin Veillas. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen eren tercers a 4,2 segons dels líders, precedint en 1,8 segons a Ott Tänak i Martin Järveoja. Elfyn Evans i Scott Martin, a 10,9 segons dels seus companys d’equip, començaven a quedar una mica despenjats, si bé per darrera seu Dani Sordo i Cándido Carrera encara tenien força camí a fer, 24,8 segons vers els líders.
A la represa, unes anotacions un tan conservadores dels seus “ouvreurs” en la part final del tram, feien ser un xic massa cautelosos a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, qui en la rapidíssima especial de Maldà s’hi deixaven 3,7 segons vers el temps de Sébastien Ogier i Benjamin Veillas, tanmateix els més ràpids, així com la primera posició a la provisional que retornava als pilots francesos de Toyota.
Per darrere, Ott Tänak i Martin Järveoja esdevenien els segons més ràpids en aquesta primera prova especial post meridional i els estonians estrenyien el cèrcol sobre els campions finlandesos, qui també resultaven ser batuts, per només 1 dècima de segon, per Elfyn Evans i Scott Martin, així com Dani Sordo i Cándido Carrera, qui hi empataven a temps amb els britànics i per fi semblaven despertar.
En la sisena prova especial, el ferm estava molt canviant, unes condicions que s’ajustaven molt al saber fer de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, que hi aconseguien el tercer escratx de la jornada i amb ell superaven a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe en la segona posició.
Un resultat que els finlandesos repetirien en la segona passada per la cronometrada llarga de la jornada, Les Garrigues Altes, mentre que Sébastien Ogier i Benjamin Veillas intentaven posar fre a l’avenç dels seus companys finlandesos amb el seu segon millor temps consecutiu.
Casualitats de la vida, en el mateix punt quilomètric punxaven tan Dani Sordo i Cándido Carrera, com Takamoto Katsuta i Aaron Johnston,així com Elfyn Evans i Scott Martin, emperò el càntabre i l’asturià eren qui menys segons hi concedien a final de tram i aquests arrabassaven la cinquena posició als britànics de Toyota, llur tarda no estava resultant massa positiva, però a més de mig minut del Hyundai dels seus companys Ott Tänak i Martin Järveoja.
En la darrera cronometrada del dia, els líders es tornaven a imposar i aconseguien retornar 1,2 segons als 2,9 que prèviament els hi havien retallat els seus companys Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, mentre que per darrere els 3 Hyundai tenien coses, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe es lamentaven que el seu cotxe lliscava molt, Ott Tänak i Martin Järveoja d’haver perdut l’impuls híbrid, mentre que Dani Sordo i Cándido Carrera, en haver punxat a la cronometrada anterior, d’haver hagut de fer una munta creuada de gomes que no era la ideal.
A 3 quarts i mig de 9 del vespre, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen eixien de les assistències per tal d’entrar en règim de parc tancat, una maniobra que tots els participants havien de realitzar abans no manquessin 10 minuts per a la mitjanit. Amb 3 victòries de tram i 2 segons millors temps, Sébastien Ogier i Benjamin Veillas hi accedien en primera posició per 4,8 segons de marge vers els seus companys d’equip finlandesos, autors de 4 millors registres i 1 segon. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe ocupaven la tercera posició a 12,5 segons del lideratge que hores abans ostentaven, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja restaven a les portes del podi a 20,0 segons dels francesos i per 30,9 segons de marge amb els seus companys d’equip espanyols, Dani Sordo i Cándido Carrera.
A 1 quart de 8 del matí del dissabte 22 d’octubre, la competició es reprenia amb la sortida dels primers participants del parc tancat de Port Aventura, on després d’un plaç de 15 minuts per a bescanviar les rodes, aquests se n’anaven a afrontar la primera de les 7 proves especials que tenien per endavant, resultants de passar per un bucle de 3 trams en dues ocasions, al que al de la tarda se li afegia la disputa d’una especial espectacle al Passeig de Jaume I de Salou. En total 118,75 km cronometrats, pràcticament la mateixa corda que l’etapa anterior, els quals es començarien a donar per completats a manca de 5 minuts per a les 8 del vespre. Una jornada en la que el sol radiant, desplaçava els núvols i la pluja.
Tot i patir amb el subviratge del seu cotxe i no trobar-se tan a gust com l’any anterior, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’imposaven en la primera cronometrada sabatina, si bé el rendiment obtingut era baix, doncs malgrat no anar al màxim, Sébastien Ogier i Benjamin Veillas només s’hi deixaven 9 dècimes de segon vers els belgues, mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen hi concedien segon i mig.
Amb la victòria de tram aconseguida en l’especial equatorial del bucle matinal, Sébastien Ogier i Benjamin Veillas recuperaven en escreix els segons concedits instants abans als pilots de Hyundai, si bé els belgues en aconseguir-hi el segon millor temps rere els francesos, seguien escurçant distàncies en vers Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen.
Gus Greensmith i Jonas Andersson, tercers a pista al llarg de la jornada sabatina, s’accidentaven en la ràpida especial del Montmell, i aquests en picar contra el guardarrail, hi arrancaven una roda i es quedaven aturats bloquejant la pista. Un accident que obligava als organitzadors a cancel·lar el tram i entregar un temps nocional, l’aconseguit per Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais, a la resta de participants en classe Rally1, i el de Jourdan Serderidis i Fréderic Miclotte a la resta del parc tancat.
Sense balls de segons, s’arribava al reagrupament per a les assistències de mitja etapa amb Sébastien Ogier i Benjamin Veillas al capdavant de la taula per 9,7 segons de marge amb Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe restaven a 14,2 segons de la desitjada posició líder. Ott Tänak i Martin Järveoja eren quarts a 27,2 segons dels líders i havent ampliat distàncies amb Dani Sordo i Cándido Carrera fins als 39,0 segons.
A la represa, Sébastien Ogier i Benjamin Veillas s’imposaven en les dues primeres proves especials del bucle per davant dels estonians Ott Tänak i Martin Järveoja, amb el què els primers obrien lleugerament les distàncies, mentre que els quarts s’acostaven a posicions de podi.
Sense impediments de cap mena i amb la pista ben neta, els espectadors per fi podien veure als seus idols per la ràpida cronometrada del Montmell, en la que Dani Sordo i Cándido Carrera hi establien el seu primer temps escratx de l’edició. Els seus companys, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, hi marcaven el segon millor temps, qui davant els problemes de subviratge de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, restaven a 4 dècimes de segon de la segona plaça dels finlandesos.
A Salou Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe compartien l’autoria del millor temps amb Ott Tänak i Martin Järveoja i els belgues recuperaven la segona posició perduda la tarda anterior, mentre que Sébastien Ogier i Benjamin Veillas, que només hi concedien 9 dècimes de segon als llebrers belgues en aquestes dues últimes proves especials sabatines en les que no hi aconseguien la victòria, es mantenien al capdavant de la classificació per 20,7 segons de marge.
Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, descontents amb els ajustos fets al seu cotxe abans d’emprendre la sortida a la cronometrada del Montmell, tancaven posicions de podi a 22,1 segons dels seus companys de formació, avantatjant en 14,5 segons als estonians Ott Tänak i Martin Järveoja. Dani Sordo i Cándido Carrera tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 36,6 segons dels seus companys bàltics, o el que és el mateix, a 1 minut i 13,2 segons del lideratge.
L’etapa dominical seguia el patró dels temps televisius contemporanis, i amb només 2 trams a doble passada, aquesta jornada suposava els darrers 56,10 km cronometrats del programa. Amb sortida del parc tancat a les 6 del matí per a la primera parella de participants, l’activitat finalitzaria a la Plaça de les Comunitats Autònomes de Salou amb la cerimònia del podi en passar 3 minuts de 3 quarts de 2 de la tarda.
Encara de negre nit, els participants afrontaven la primera de les cronometrades dominicals, Pratdip, en la que Sébastien Ogier i Benjamin Veillas optaven per evitar qualsevol mena de risc i aquests s’hi deixaven uns pocs segons en vers el registre vencedor de Dani Sordo i Cándido Carrera.
Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, autors del segon millor temps en la cronometrada inaugural de la jornada, establien el registre de referència per a la resta de participants en l’assaig del Power Stage, amb el què no només escurçaven en uns 6 segons les distàncies vers els líders, sinó que també ampliaven el seu marge vers Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, en coincidir amb una punxada d’aquests. Alhora, en un petit sotrac, Craig Breen i Paul Nagle, qui s’acomiadaven com a parella en competició, patien una petita de sortida de pista en perdre el control del seu Puma Rally1 i els irlandesos s’hi deixaven pràcticament 1 minut, que els enviava fins a la novena posició, alhora que alliberaven de tota pressió als britànics Elfyn Evans i Scott Martin.
Disposats a brindar a Benjamin Veillas la seva primera victòria mundial, copilot amb qui el de Gap ja hi estava treballant des de les jornades de test en l’era M-Sport, els líders tancaven la seva participació en la 57ena edició de la ronda catalana amb respectives victòries de tram i per davant dels belgues Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, amb el què els francesos hi aconseguien la màxima puntuació possible, mentre que els belgues s’aferraven a la segona posició.
Amb 269,59 km cronometrats disputats dels 293,77 km que prèviament s’havien programat, a quarts de 2 del migdia del diumenge 23 d’octubre de 2022 es donava per conclòs el 57è Ral·li Catalunya-Costa Daurada amb la pertinent cerimònia de podi, així com la victòria de Sébastien Ogier i Benjamin Veillas. Els pilots provençals completaven l’itinerari en un temps total de 2 hores 44 minuts i 43,9 segons, registre que rebaixava en 16,4 segons l’aconseguit per Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe. Els seus companys d’equip i campions del món, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, tancaven el podi a 34,5 segons del registre dels guanyadors.
Dues petites errades donaven el 3r graó a Rovanperä-Halttunen.
Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen iniciaven la seva aventura catalana en WRC2 tal i com l’havien deixat una temporada abans en categoria WRC3, és a dir, en primera posició, si bé el seu lideratge seria efímer, doncs els finlandesos s’envirollaven en la segona prova especial i aquests en concedir-hi pràcticament 1 minut, queien fins a la divuitena posició.
L’altra cara de la competició, la dolça, era per als seus companys de carpa, els russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, qui en aconseguir el segon millor temps per segon tram consecutiu, passaven a comandar la categoria per davant de Yohan Rossel i Arnaud Dunand, tanmateix vencedors d’aquesta segona prova especial. Mentre que Teemu Suninen i Mikko Markkula s’immiscien en posicions de podi gràcies a l’errada dels seus compatriotes.
Precisament els finlandesos de Hyundai tancaven l’escull matinal amb respectives victòries de tram, i els nòridcs s’enfilaven fins a la primera posició, previ pas per la segona plaça de la classificació, per davant de Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov i de Yohan Rossel i Arnaud Dunand, mentre que el jove asturià Alejandro Cachón, de 23 anys, i l’experimentat copilot Alejandro López “Jandrin”, certificaven una convincent arrancada amb el quart lloc a 16,7 segons del lideratge i per 1 dècima de segon de marge amb els veterans Stéphane Sarrazin i Jean-Jacques Renucci.
Els trams semblaven encaixar com anell al dit als pilots, en tan en quan Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen tornaven a esdevenir els més ràpids en la cronometrada de Maldà, mentre que Teemu Suninen i Mikko Markkula feien el mateix en les dues darreres del bucle. La única excepció, el millor temps que els madrilenys Pepe López i Borja Rozada aconseguien en la segona prova especial de l’escull.
Tot i imposar-se en 4 de les 8 proves especials de l’etapa, Teemu Suninen i Mikko Markkula se n’anaven a descansar als hotels de Port Aventura amb 12,7 segons de marge en vers Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov i 16,7 segons en relació a Yohan Rossel i Arnaud Dunand. Alejandro Cachon i “Jandrin”, que estaven realitzant un excels paper, amb un segon millor temps a Maldà, cursaven baixa en el darrer revolt de la penúltima prova especial de la jornada, on hi arrancaven una roda al seu C3 Rally2, deixant el primer lloc dels pescadors per a Jari Huttunen i Mikko Lukka, quarts a 38,7 segons dels seus compatriotes.
Dissabte, amb el clima més sec i la pista menys canviant, els líders de la categoria s’avesaven a les victòries de tram i els finlandesos establien el millor temps en les dues proves especials matinals que els pilots acabaven disputant, mentre que Yohan Rossel i Arnaud Dunand amb el segon millor temps en la segona d’elles, es situaven a 4 només dècimes de segon de la segona posició de Nikolay Gryazin i Konstanin Aleksandrov.
A la represa, els protegits de Citroën s’imposaven en la primera especial de l’escull i els francesos es feien amb la segona plaça dels russos de TokSport, una posició a la que s’hi aferraven amb una altra victòria de tram i un segon lloc rere Teemu Suninen i Mikko Markkula en la primera passada de facto pel Montmell.
Pel Passeig de Jaume I de Salou, Pepe López i Borja Rozada sumaven la seva segona victòria de tram, anecdòtica a efectes de classificació, però aconseguida per més d’1 segon de marge en els escassos 2,15 km cronometrats de l’especial.
Al terme doncs d’aquesta segona jornada, el lideratge de Teemu Suninen i Mikko Markkula esdevenia de 26,6 segons en relació a Yohan Rossel i Arnaud Dunand, mentre que el marge en relació a Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov s’havia ampliat fins als 49,4 segons. Mentre que després d’una constant escalada de posicions, Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen semblaven haver tocat sostre amb la quarta posició a 1 minut i 19,7 segons dels líders i per 14,1 segons de marge vers Jari Huttunen i Mikko Lukka.
En la brevetat de la jornada dominical però, els joves finlandesos de TokSport, és a dir, Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen, tornaven a punxar una roda en la primera prova especial, el que els portava a cedir una mica menys de mig minut vers el registre de referència de la classe assolit per Teemu Suninen i Mikko Markkula i amb aquest temps la quarta posició a Jari Huttunen i Mikko Lukka.
Acte seguit, Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen es posaven en mode atac i els finlandesos de TokSport s’imposaven en les 3 especials que restaven per celebrar-se, recuperant el quart lloc al terme de la primera d’elles, mentre que els líders s’havien de conformar amb el segon millor temps en la segona passada per la cronometrada inaugural de Pratdip, mostrant un rendiment lleugerament inferior en les dues disputes del tram de Riudecanyes.
Sense incidents per lamentar, l’edició es concloïa amb la victòria de Teemu Suninen i Mikko Markkula per 32,5 segons vers Yohan Rossel i Arnaud Dunand i per 53,3 segons en relació a Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, una victòria que permetia al pilot finlandès duplicar la seva puntuació i escalar fins a la vuitena posició. Per la seva banda, amb un rendiment molt baix, el polonès Kajetan Kajetanowicz esdevenia sisè al final del programa i desaprofitava l’absència del líder Andreas Mikkelsen, mentre que Emil Lindholm es situava a només 3 punts del centre europeu i a 8 punts del noruec, emplaçant l’assignació de la corona a la ronda final del Japó.
Sense exclusions ni errades sobre pràcticament la línia de meta, finalment aconseguien una victoria
Entre els menors de 30 anys, Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov hi aconseguien la victòria, si bé Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen ja s’hi feien amb el títol en acabar el ral·li en segon lloc, mentre que entre els majors de 50 Armin Kremer i Ella Kremer repetien victòria, si bé en aquesta ocasió a bord d’un Škoda Fabia Rally2 Evo.
En el campionat WRC3, la lluita va tenir dos parelles de noms, els txecs Jan Cerný i Petr Cernohorský i els finlandesos Lauri Joona i Mikael Korhonen. Els primers s’imposaven en la primera prova especial del programa i per davant dels segons, amb el què en bona lògica, assolien la primera posició de la classe per 16,1 segons.
A partir de llavors, canvi de papers, i els finlandesos s’imposaven en totes i cadascuna de les especials que restaven en el divendres per anar llimant paulatinament les distàncies, assolir el lideratge de la classe en la segona especial de la tarda i anar-se’n a descansar amb 19,7 segons de marge amb els txecs. Diego Domínguez i Rogelio Peñate, tercers, es trobaven ja a 2 minuts i 12,4 segons dels líders nòrdics.
Amb una millor adherència a les especials sabatines, Jan Cerný i Petr Cernohorský establien el millor temps en les dues cronometrades que els 4 equips participants de la categoria acabaven disputant al llarg del matí i aquests es feien amb el lideratge per 5 dècimes de segon, tot coincidint amb una avaria en un eix de transmissió de la parella finlandesa, la qual salvava els mobles en cancel·lar-se la primera passada pel Montmell.
A la represa, s’establia un atractiu el ball de segons entre les dues formacions i així Lauri Joona i Mikael Korhonen recuperaven el lideratge al terme de l’especial del Montmell per la menor distància mesurable, és a dir 1 dècima de segon.
Pels carrers de Salou, Jan Cerný i Petr Cernohorský esdevenien 2,5 segons més ràpids que no pas els pilots finlandesos, emperò els txecs rebien una sanció de 10 segons per retard en el control horari, el que deixava a Lauri Joona i Mikael Korhonen al capdavant de la classe per 7,5 segons de marge.
Les distàncies eren curtes i la tensió alta entre els dos equips el diumenge al matí, doncs qualsevol encert o errada podia fer canviar el signe de l’esdeveniment i del campionat. Els líders establien el millor temps de la categoria en les dues especials del primer bucle de la jornada final, mentre que els segons classificats feien el mateix en les dues darreres, si bé els finlandesos aconseguien afegir en conjunt 1,5 segons als seus pretendents txecs.
Per tant, de la combinació dels segons acumulats al llarg de les dues primeres etapes, més els aconseguits al llarg de la jornada dominical, Lauri Joona i Mikael Korhonen s’anotaven la victòria a la cita catalana per 9,0 segons de marge vers Jan Cerný i Petr Cernohorský, mentre que el paraguaià Diego Domínguez i el canari Rogelio Peñate tancaven el podi a 5 minuts i 44,8 segons dels vencedors i per 12 minuts i 20,6 segons de marge amb els hongaresos Zoltán László i Tamás Kurti.
A la ronda catalana, Sami Pajari hi arribava al capdavant de la classificació per 1 punt de marge vers Lauri Joona i Jan Cerný, però amb les 5 cites permeses en el comptador plenes, pel que a part de la victòria a la ronda catalana, els dos pilots s’hi jugaven la corona mundial. Amb la victòria per 9,0 segons doncs, Lauri Joona hi aconseguia el guardó mundial per 7 punts de marge sobre el pilot txec i per 24 sobre el seu compatriota, qui acabava pagant car l’abandonament a Croàcia.
Joona-Korhonen vencien en l’estret pols de la categoria WRC3 i esdevenien campions.
Només 3 formacions s’allistaven dins la categoria R-GT, pel que de completar el recorregut, amb o sense ral·li 2, la dutxa dominical de cava estava assegurada.
Si bé Philippe Baffoun i Charlyne Quartini establien el millor temps per a la classe en la cronometrada inaugural de Maldà, el cert era que la competició va ser inexistent, doncs els seus compatriotes i companys de garatge, Emmanuel Guigou i Jules Escartefigue, s’imposaven en totes i cadascuna de les cronometrades que restaven en l’itinerari.
Ja al terme de la primera d’elles, els de l’Alpine A110 blau es feien amb el lideratge de la classe per davant dels de l’Alpine A110 blanc, vermell i verd festuc, i malgrat arrossegar una sanció de 30 segons per retard en el control horari sobre l’equador del programa, aquests es feien amb la victòria final per 5 minuts i 41,1 segons vers Philippe Baffoun i Charlyne Quartini i per 54 minuts i 33,6 segons amb els italians Roberto Gobbin i Fabio Grimaldi, acollits al ral·li 2 abans d’arribar a les assistències de l’etapa sabatina.
Guigou-Escartefigue guanyaven totes les especials tret d’una.
En el campionat de pilots, la victòria que Sébastien Ogier aconseguia a Catalunya, permetia al pilot provençal classificar-se per davant dels pilots regulars de l’equip M-Sport, però encara per darrere de tots els restants de les altres formacions. Kalle Rovanperä, que ja havia esdevingut campió del món 3 setmanes enrere pujava al podi, mentre que Thierry Neuville escurçava distàncies en la pràcticament impossible lluita per la segona posició.
Pilot |
Punts |
 Kalle Rovanperä
|
|
 Ott Tänak
|
|
 Thierry Neuville
|
|
Amb dos dels seus Yaris Rally1 dalt del podi, Toyota aconseguia el seu sisè títol mundial a Salou i el fabricant japonès s’acostava així a la xifra récord de 8 corones de Citroën i 10 de Lancia, mentre que Hyundai, a 93 punts dels seus rivals ja, hauria d’esperar una altra temporada per tal d’aconseguir el seu tercer guardó.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 Hyundai
|
|
 M-Sport
|
|
Sébastien Loeb 
Petter Solberg 
Citroën
Peugeot
Ford
Citroën
Stobart