Jean-Pierre Nicolas guanyava el seu tercer ral·li de la temporada i Peugeot feia 2 de 2 a l'Àfrica.

El dimarts 24 d'octubre de 1978 finalitzava a Abidjan, capital de la Costa d'Ivori, el 10è Ral·li Bandama. La prova era la novena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis i era la primera vegada en la seva història que hi figurava. Sense trams propiament dits, sino uns controls horaris repartits al llarg del territori amb unes velocitats promig pràcticament impossibles de complir sense penalitzar, la prova comptava amb un recorregut de 5472 km de distància, els quals 51 dels equips que van empendre la sortida el dissabte 21 d'octubre, tan sols 9 van aconseguir completar la prova.

Sens dubte els millors en el terreny, la transmissió va impossibilitar la victòria de Mäkinen-Todt.

La prova entrava en el Campionat del Món de Ral·lis en substitució del fantàstic Ral·li de Nova Zelanda, i en trobar-se situada en el calendari entremig del Ral·li Sanremo i el Tour de Corse, molts dels equips oficials que es trobaven disputant el campionat del món, li giraven l'esquena amb l'excepció de Peugeot, especialista en proves africanes per llavors i que tractant-se d'una cita amb cert accent francès, hi desplaçava fins a 5 Peugeot 504 V6 Coupé així com un parell de Peugeot 104 ZS. Un altre constructor francès, Renault, hi desplaçava dos dels recentment estrenats Renault 5 Alpine Grup 2, mentre que FIAT França cobria l'espai del italians, recuperant al seu director esportiu en el rol de pilot. D'altra banda, Opel hi feia debutar el nou Ascona Grup 2 en mans del kenyans Shekhar Mehta i Mike Doughty.

La parella finlandeso-francesa oficial de Peugeot composada per Timo Mäkinen i Jean Todt, es feien amb el liderat de la prova en la primera jornada, celebrada des de la mitjanit de dissabte fins a primera hora del matí per arribar a Yamoussoukro al llarg de 12 control horaris. Mäkinen-Todt arribaven a la neutralització de la primera jornada amb només 31 minuts de penalització, mentre que els seus companys d'equip, els francesos Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet restaven en segona posició a 14 minuts dels líders provisionals. Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié amb el seu petit Renault 5 Alpine, arribaven un minut més tard que el segon dels Peugeot 504 V6 Coupé.

En la primera etapa es produiren nombroses baixes, entre les que destacava la de Jean-Vinatier, cap de FIAT França i Jean-François Jacob, els quals quan intentaven avançar un camió, cal recordar que la prova es celebrava en carretera oberta, aquest va fer un gir sobtat provocant que el seu 131 Abarth quedés clavat en els baixos del mateix.

La segona etapa era un bucle des de Yamoussoukro fins a Yamoussoukro per la regió sud-oest de la ciutat, que s'iniciva el dissabte a les 9 de la nit fins al migdia del diumenge amb un total de 7 controls horaris, on els líders Timo Mäkinen i Jean Todt trencaven un esmortidor i l'arbre de transmissió en plena secció competitiva del tercer control horari del dia. Afortunadament els pilots no feia massa que havien passat un punt de servei d'emergència, els quals en rebre l'avís per ràdio dels líders de la prova, aturaven el Peugeot 504 V6 Coupé dels finlandesos Simo Lampinen i Atso Aho que venia a continuació per a que els hi portessin la peça de recanvi. La reparació els hi va comportar 1 hora i 43 minuts, amb el que els pilots queien fins la tercera posició provisional per darrera del Renault 5 Alpine de Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié que es trobaven 3 minuts per darrera del 504 V6 Coupé dels liders provisionals Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet.

Les baixes acumulades en aquesta segona jornada eren multiples, fins al punt que al parc tancat a la neutralització del segon dia, només hi arribaren 17 cotxes; entre les baixes del segon dia, els kenyans Shekhar Mehta i Mike Doughty n'eren els més ilustres, els quals es quedaven a l'estacada quan l'arbre de lleves del seu Opel Ascona es trencava i la parella especialista en proves de gran duresa es veia obligada a abandonar quan es trobaven camí del segon control horari del dia.

La tercera etapa arrancava el dilluns a les 2 de la matinada per tal de cobrir un segon anell de Yamoussoukro fins a Yamoussoukro , però en aquesta ocasió per la regió del nord de la ciutat, per acabar el mateix dilluns a primera hora de la tarda. L'etapa es va mostrar especialment tràgica per a Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié, els quals una averia en un esmortidor en la secció més llarga de totes, de 855 km de distància, els feia alçar el peu de l'accelerador. Després en atropellar una ovella el frontal del seu cotxe quedava en mal estat i després en colisionar una gallina contra el seu parabrises, aquest es va desenganxar, obligant a Jean-Marc Andrié a estar-lo aguantant per 150 km. Per a més desgràcia dels francesos, va arribar la pluja i els neteja parabrises no funcionaven amb el vidre trencat.

A més a més per darrera venia Timo Mäkinen i Jean Todt fent un pilotatge sumament veloç i sense cometre errades el que permetia als pilots arribar a tots els controls horaris sense pràcticament penalitzar temps. Els contra-temps d'uns i l'elevat nivell dels altres, permetia que el Peugeot 504 V6 Coupé de la parella finlandeso-francesa passés a ocupar la segona posició provisional al terme de la tercera etapa a 26 minuts dels seus companys d'equip Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet.

La quarta i última etapa, cobria el mateix recorregut de la primera però en sentit invers, per tal d'arribar a Abidjan a primera hora de la tarda. El tret de sortida de la jornada definitiva es donava el dimarts a les 4 de la matinada i en els 1054 km de distància que eren necessaris per cobrir la última jornada, pràcticament només destacava la volcada del Renault 5 Alpine de Guy Fréquelin i Jacques Delaval, el qual durant bona part del ral·li havia estat afectat per grip amb altes temperatures. L'accident del segon dels Renault els feia perdre la quarta posició que ocupaven a la neutralització de la tercera etapa per arribar a Abidjan en cinquena posició amb 27 minuts de retard vers el Peugeot 504 V6 Coupé de Simo Lampinen i Atso Aho que eren qui els hi guanyaven la plaça.

Sense més sobresalts, Jean-Pierre Nicolas s'adjudicava el seu tercer ral·li de la temporada amb un tercer copilot diferent, després de les victòries al Monte-Carlo i al Safari Rally, si bé en aquesta ocasió repetia montura amb el Peugeot 504 V6 Coupé, el que deixava palesa la superioritat dels cotxes del lleó en terres africanes. Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet completaven el recorregut en 54 hores i 38 minuts, o el que és el mateix, amb una penalització de 2 hores i 28 minuts, 15 minuts per davant dels seus companys d'equip Timo Mäkinen i Jean Todt. Amb 1 hora i 22 minuts de demora vers els líders, completaven el podi Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié.

La fauna ivoriana va esgarrar el ral·li de Ragnotti-Andrié.

En la Copa FIA de pilots, la prova africana era la dissetena prova puntuable per al certàmen, si bé Jean-Pierre Nicolas aconseguia la seva tercera victòria de la temporada, aquesta només servia per certificar al pilot francès en la segona posició provisional per darrera del ja matemàticament campió Markku Alén, després que el finlandès guanyès el Giro d'Itàlia pocs dies després d'haver guanyat el Ral·li de Sanremo.

Pilot
Punts

Markku Alén

52

Jean-Pierre Nicolas

31

Hannu Mikkola

21

En el campionat de constructors l'abandonament de l'Opel de Mehta-Doughty donava automàticament el títol de campions del món de constructors a FIAT tot i que els italians tampoc aconseguien sumar cap punt amb la presència de l'importador francès a la cita. Els punts se'ls repartiren bàsicament els constructors més aliens al campionat, com podien ser Peugeot, Renault, Mitsubishi o Datsun, els quals la seva puntuació era pràcticament intrascendent en el campionat.

Constructor
Punts

FIAT

116

Opel

84

Ford

82

Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1397 centímetres cúbics (76,00 mm diàmetre – 77,00 mm carrera), amb turbo

Potència

185 CV a 7000 rpm

Canvi

Manual de 5 velocitats

Transmissió

Propulsió a les rodes posteriors

Longitud

3664 mm

Amplada 1746 mm
Alçada 1328 mm
Distància entre eixos 2430 mm
Pes mínim 925 kg

 

Havent competit com a prototip en el Giro d'Italia 1979, l'homologació del Renault 5 Turbo no arribaria fins al setembre de 1980, pel que la seva estrena mundial hauria d'esperar a la primera cita francesa amb la que els responsables de Renault Sport es trobaven en el calendari, el 24è Tour de Corse. Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié pilotaven l'unitat de fàbrica, veient-se obligats a abandonar la competició per una averia d'alternador, si bé el seu plantejament de cotxe "curses-client" facilitava que fins a 6 Renault 5 Turbo més fossin presents al parc tancat d'Ajaccio, destacant la quarta posició final de Bruno Saby i Christian Gilbert.

Un mes més tard, Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié aconseguirien el segon lloc absolut al 23è Critérium des Cévennes, sent aquest el primer resultat rellevant pels responsables del projecte i motiu pel qual al cotxe se'l va començar a denominar "Cevennes". El disseny del Renault 5 Turbo estava molt encaminat a l'asfalt, pel que oficialment no se'l va tornar a veure en competició fins al Ral·li Monte-Carlo 1981, on una bretolada del públic facilitaria la seva primera victòria de mans de Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié.

Els aficionats corsos i britànics van tenir l'ocasió de tornar a veure el petit cotxe turbo i groc aquell mateix any, per guardar-lo a Dieppe fins al Tour de Corse de 1982, on la mateixa parella francesa donaria la segona i última victòria al model. Reemplaçat per l'homologació del Grup B al gener de 1983, oficialment el Renault 5 Turbo Cevennes va estar en la rampa de sortida del mundial de ral·lis al llarg de 6 esdeveniments, en els que els seus pilots hi aconseguirien 2 victòries, generant així una relació de victòries per participacions del 33,33 %.

Jean-Ragnotti:

Monte-Carlo 1981 i Tour de Corse 1982.

Per sisè any consecutiu, Loeb-Elena obrien el cava des del calaix més alt del podi.

Salou era escenari el diumenge 24 d'octubre de 2010 de la cerimònia de clausura del 46è Ral·li Catalunya-Costa Daurada, dotzena i penúltima prova en el campionat del món de ral·lis. La prova catalana era puntuable per al campionat reservat als pilots més joves, el conegut com a mundial júnior, a part dels certàmens organitzats per a pilots i constructors, tot i així només 53 equips s'inscribien al ral·li dels que 47 es personaren a la rampa de sortida el dijous 21 d'octubre situada a Salou també. La cita comptava amb un recorregut mixt terra-asfalt de 16 proves especials cronometrades amb 344,88 km de distància que 35 equips participants aconseguirien completar.

Solberg-Patterson salvaven in extremis la seva segona posició al ral·li.

La primera etapa, celebrada en divendres, estava formada per bàsicament 6 especials de terra, si bé en certes seccions d'aquestes especials l'asfalt hi era present, amb una corda total de 125,96 km de distància. Aprofitant que les boires matinals havien deixat la pista més favorable als que sortien en primer lloc que no pas als que ho feien a continuació ja que llavors passaven a escombrar la pista, Sébastien Loeb i Daniel Elena marcaven l'escratx en la primera cronometrada, el que els situava lògicament al capdavant de la taula provisional de temps.

En la segona prova especial, un altre Citroën, el privat de Petter Solberg i Chris Patterson aconseguia el millor temps, mentre que la parella oficial de Citroën confirmaria la seva posició de líders amb el millor registre en la tercera prova del dia amb dos altres Citroën C4 WRC als seus talons, el júnior de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i el privat de Petter Solberg i Chris Patterson, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila ocupants de la segona posició provisional des de la primera cronometrada, cedien el seu lloc a la parella francesa de Citroën Junior en patir una lleugera sortida de pista a l'entrada del terme de la Granadella.

En les segones passades per les especials els homes de Citroën seguien dominant els cronòmetres amb un escratx de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia primer, un altre de Petter Solberg i Chris Patterson a continuació i un tercer i últim obra de Sébastien Loeb i Daniel Elena, el que permetia a la parella franco-monegasca arribar al parc tancat de Port Aventura amb 3,8 segons d'avantatge vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, mentre que els finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila conservaven la tercera plaça provisional a 19,9 segons dels líders i amb 2,5 segons de marge vers Petter Solberg i Chris Patterson després de que aquests dos pilots se'ls hi atravessés les dues passades per la primera especial cronometrada del bucle, Terra Alta.

S'esperava molt del pilot càntabre oficial de Citroën Dani Sordo i el seu copilot gallec Diego Vallejo en aquesta primera jornada, no només per còrrer davant de la seva afició, sinó perque també sortien a pista en cinquena posició i per tant més neta de grava, peró uns problemes de transmissió, detectats en acabar la jornada quan el cotxe es passava de configuració de terra a asfalt, els van impedir atacar a les cronometrades de terra i completaven l'etapa en sisena posició provisional a 54,7 segons dels seus companys d'equip, els quals abans d'arrancar el ral·li declaraven estar convençuts que acabarien l'etapa a mig minut darrera de la parella espanyola.

Amb l'arribada de l'asfalt els 4 Citroën C4 WRC presents a la cita catalana copaven les quatre primeres posicions, el que permetia a Petter Solberg i Chris Patterson superar a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en la última plaça de podi mentre que Dani Sordo i Diego Vallejo posava setge a la cinquena posició de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. A continuació es celebrava la primera baixada de La Mussara, en la que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia patien una sortida de pista deixant les suspensions del seu cotxe molt malmeses, fent-lis perdre ni més ni menys que 15 minuts i tota opció a la victòria. L'altre cara de la moneda la donava la parella espanyola de Citroën, que amb el seu segon temps escratx superava a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen alhora que començava a pressionar l'altre parella finlandesa de Ford que arrel de l'incident de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, recuperaven el darrer graó del podi.

En la tercera i última especial del matí, els Ford Focus RS WRC oficials tornaven a quedar per darrera dels Citroën C4 WRC llevat del de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que seguia arrossegant els problemes mecànics derivats de la seva sortida de pista a l'espera de poder arribar al parc d'assistències en completar el bucle matinal. Tot i aixó els temps no van comportar cap canvi en la general a l'espera d'arribar a les segones passades per les cronometrades.

Amb el Citroën C4 WRC de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia reparat, els quatre cotxes de la marca dels dos galons aconseguien novament classificar-se per davant dels dos Ford en les dues primeres especials cronometrades del bucle, el que permetia per fi a Dani Sordo i Diego Vallejo ocupar la tercera posició de la provisional, mentre que en la tercera i última cronometrada del bucle i de la jornada, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila impedien el tercer quadruplet consecutiu de Citroën en superar per 1,2 segons el registre de la jove parella provençal.

Completada doncs la segona etapa, s'hi arribava amb Sébastien Loeb i Daniel Elena al capdavant de la provisional amb 44,4 segons de marge vers Petter Solberg i Chris Patterson, mentre que els seus companys d'equip, Dani Sordo i Diego Vallejo haurien de donar el cop definitiu en la tercera etapa on partirien amb 16,9 segons de demèrit vers la parella privada de Citroën.

L'etapa dominical peró només comptava amb 4 especials cronometrades, dos trams a doble passada, que totalitzaven 92,30 km de distància, i en la que obtenir un bon temps a l'especial del Priorat, de 42,01 km de distància seria clau. Dani Sordo i Diego Vallejo responien al repte guanyant la primera passada pel tram rei del ral·li, peró malgrat l'esforç només aconseguien retallar 4,9 segons als ocupants de la segona plaça. En la segona cronometrada, la Serra d'Almós, d'apenes 4,11 km de distància, els espanyols tornaven a marcar el millor registre i escurçaven uns altres 1,2 segons al C4 WRC del pilot norueg i el seu copilot britànic.

En la segona passada pel Priorat, Dani Sordo i Diego Vallejo encadenaven el seu tercer escratx consecutiu, el que deixava als dos C4 WRC pretendents de la segona posició final separats per tan sols 5,1 segons quan només mancava per celebrar-se la segona passada per la Serra d'Almós, on Petter Solberg i Chris Patterson eren capaços de revertir la tendència en guanyar l'especial per 7 dècimes de segon vers Dani Sordo i Diego Vallejo.

D'aquesta manera doncs es posava final a les 16 proves especials cronometrades del programa, que servien per veure a Sébastien Loeb i Daniel Elena una temporada més, i ja n'anaven 6, com els guanyadors del Ral·li Catalunya-Costa Daurada, de fet des de que el ral·li es va desplaçar a Salou, només la parella franco-monegasca havia aconseguit guanyar el ral·li. En aquesta edició els pilots aconseguien aturar el cronòmetre en 3 hores 32 minuts i 59,7 segons, 35,3 segons per davant de Petter Solberg i Chris Patterson. Dani Sordo i Diego Vallejo completaven el podi a 41,1 segons dels seus companys d'equip.

Problemes amb els diferencials no detectats fins a la finalització de la primera etapa, van hipotecar el ral·li de Sordo-Vallejo.

En categoria júnior els canaris Yeray Lemes i Rogelio Peñate destacaven en la primera jornada gràcies a sumar 4 temps escratx per 2 dels flamencs Hans Weijs i Bjorn Degandt, màxims aspirants al títol de campions del món júnior i que arribaven a la neutralització del divendres a 44,9 segons dels líders provisionals. En la segona etapa, Hans Weijs i Bjorn Degandt aconseguien imposar-se en 5 de les 6 especials programades, el que els permetia escurçar gairebé mig minut a Yeray Lemes i Rogelio Peñate, que guanyaven l'especial que se'ls hi escapava al pilot neerlandès i el seu copilot belga, conservant així la parella canaria la seva primera posició per tan sols 14,1 segons de diferència.

Tanmateix en aquesta segona etapa, l'altre màxim aspirant al títol mundial, el pilot alemany Aaron Burkart, patia la seva segona sortida de pista des de que havia arribat a terres catalanes amb el seu copilot André Kachel, l'anterior l'havia patit el dilluns durant els entrenaments deixant tan malament el Swift S1600 que va obligar a Suzuki a desplaçar-hi el cotxe habitualment usat per l'estoni absent Karl Kruuda.

Només arrancar la curta etapa dominical, Yeray Lemes i Rogelio Peñate patien una punxada en l'especial reina del ral·li, El Priorat, el que els feia cedir la seva posició de líders a Hans Weijs i Bjorn Degandt que de nou sumaven un altre escratx. En la segona passada per l'especial llarga del ral·li, els pilots flamencs veien com es trencava un sensor de l'alternador, el que els provacava perdre ni més ni menys que 12 minuts i 45 segons i caure fins a la tercera posició del ral·li. L'especial curta de la Serra d'Almós a penes va aportar canvis en la taula general de temps pel que la parella canaria aconseguia la seva primera victòria de la temporada, totalment irrellevant a efectes de campionat, mentre que l'averia soferta pel pilot neerlandés a les acaballes del ral·li impedia que aquest el pogués guanyar i proclamar-s'hi campió, cedint la corona de llorer a l'alemany Aaron Burkart, que amb tan mal peu havia començat el seu concurs.

En el campionat reservats a pilots, Sébastien Loeb ja s'havia proclamat campió a casa seva, Haguenau, tres setmanes abans de la celebració de la cita catalana, pel que aquesta victòria no feia més que certificar el seu domini en el campionat. D'altra banda el mal resultat de Sébastien Ogier, desè finalment, permetia que Jari-Matti Latvala escurcès distàncies en el campionat de cara a la disputa del Ral·li de Gales definitiu.

Pilot
Punts

Sébastien Loeb

251

Sébastien Ogier

167

Jari-Matti Latvala

156

En quan a constructors Citroën sumava el seu quart doblet de la temporada, segon consecutiu, el que permetia a la marca dels dos galons obrir encara més forat vers els seus màxims rivals en el campionat, Ford, tot i que el constructor francès ja havia aconseguit el títol en l'anterior cita, el Ral·li d'Alsàcia. En la lluita per la tercera plaça del podi, tot i la piconada que Stobart donava al Citroën Junior Team, tot semblava indicar que l'equip dels novells dels dos galons aconseguiria completar la temporada per davant de l'equip dels camioners.

Constructor
Punts

Citroën

431

Ford

304

Citroën Junior

199