Mikkelsen-Floene aconseguien a Catalunya la seva primera victòria mundial.
Figurant com la penúltima cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 51è Ral·li Catalunya-Costa Daurada finalitzava el diumenge 25 d'octubre de 2015 a Salou amb 64 equips presents a la seva cerimònia de clausura. La ronda catalana, que era puntuable pels certàmens reservats a pilots i constructors, així com els mundials WRC-2 i WRC-3, tenia un recorregut mixt terra-asfalt format per 23 proves especials d'una corda cronometrada de 331,25 km, a la que els 82 equips participants, dels 84 que prèviament hi havia formalitzat la inscripció, començaven a fer a partir del dijous 22 octubre.
El mal purgat del sistema de frens i una inoportuna punxada, va impedir a Latvala-Anttila proclamar-se guanyadors.
Una especial espectacle de 3,20 km de distància dibuixada als peus del Palau Nacional de Barcelona, servia per iniciar les hostilitats dels participants vers el cronòmetre, sent els campions mundials Sébastien Ogier i Julien Ingrassia els pilots que aconseguien marcar el temps més baix per 2,1 segons de diferència vers els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.
Des de Barcelona, els pilots retornaven al parc tancat de Salou, on a partir de l'endemà divendres s'iniciaria el ral·li de debò amb un bucle de 4 trams forestals, els quals en celebrar-se matí i tarda, permetien als organitzadors completar els 131,80 km cronometrats de la primera etapa. Els 3 primers trams del bucle eren estrictament de terra, mentre que el quart, i el més llarg de tot el ral·li, tenia una porció d'asfalt convertint-lo en mixt.
Malgrat que els campions mundials i líders provisionals tenien la feixuga tasca d'anar obrint pista, aquests encara van aguantar en el liderat al terme del primer tram del dia, però ja en el segon, uns inspirats Robert Kubica i Maciej Szczpaniak, autors del segon millor temps per 2 dècimes de segon de retard en l'especial anterior, ara s'enfilaven fins al lloc més alt de la general gràcies al seu temps escratx. Mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia queien fins al quart lloc provisional en ser també superats per uns altres homes inspirats en aquells instants, els neozelandesos de Hyundai Hayden Paddon i John Kennard i els escandinaus de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson.
En arribar al tram de Terra Alta, últim del bucle matinal i per tant el més llarg de tot el ral·li, es va poder comprovar però que la pèrdua de posicions de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia no responia a res més que les reserves que es prenien els pilots cara aquesta especial. La parella aconseguia marcar-hi el segon millor temps per darrera dels seus companys d'equip, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, el que els permetia recuperar el liderat de la general, si bé el seu marge era de només 8 dècimes de segon vers precisament els seus companys de formació.
La decepció en aquest últim tram matinal era pels polonesos Robert Kubica i Maciej Szczpaniak, la parella hi punxava en dues ocasions, el que els suposava cedir una mica més de 5 minuts vers els homes més ràpids de l'especial i quedar totalment descartats per qualsevol resultat rellevant a les primeres de canvi. Mentre que Mads Østberg i Jonas Andersson en patir-hi una punxada lenta baixaven fins la cinquena posició.
En tornar a passar per les especials es va tornar a produir el mateix joc, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia conservaven gomes, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila arribaven fins al liderat i els estonians de M-Sport, Ott Tänak i Raigo Mõlder, els relegaven fins a la tercera posició en aconseguir el millor temps a la cinquena especial de la jornada. Estonians i finlandesos van flirtejar amb el liderat en un estira i arronsa particular al llarg del bucle de la tarda, un flirteig que en arribar de nou a Terra Alta, s'acabaria amb el millor temps dels campions del món, que d'aquesta manera recuperaven el liderat.
Completada doncs la primera etapa, era hora d'entrar al parc tancat de Salou, on Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi fitxaven en la primera posició per 4 segons de marge vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i 11,3 segons en relació a Ott Tänak i Raigo Mõlder. Els locals de Hyundai, Dani Sordo i Marc Martí, es trobaven classificats en la quarta plaça a 26,9 segons del liderat, tot esperant que amb l'arribada de l'asfalt a partir de l'endemà el seu progrès a la taula es plasmés.
La segona jornada, amb 123,05 km cronometrats al llarg de 8 proves especials, veia reduïa la seva distància competitiva en relació a l'etapa anterior, si bé aquesta suposava l'entrada definitiva de l'asfalt així com de 2 trams nous al programa i un de recuperat de feia més d'una dècada.
Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es refermaven en el liderat imposant-se en les tres primeres proves especials sabatines, mentre que els seus companys d'equip i màxims perseguidors, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, patien les conseqüències de tenir mal purgat el seu circuit de frens i anar cedint segons a cada tram en no poder-los purgar en els enllaços, incident que va ser especialment notori en la tercera prova sabatina, en la que la parella cedia gairebé 1 minut de cop.
Una especial abans, la segona, Ott Tänak i Raigo Mõlder havien d'abandonar la jornada per una sortida de pista, i acollir-se a la fórmula de Rally-2 per provar sort l'endemà diumenge i emportar-se algun punt en el “Power Stage”. Tot aquests incidents afavorien a Dani Sordo i Marc Martí, els quals pujaven fins la segona posició, però sense trobar un ritme guanyador i amb els noruecs de Volkswagen Andreas Mikkelsen i Ola Fløene pressionant per darrera.
En la quarta i última prova especial matinal, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es refeien del temps cedit al llarg de les tres especials cronometrades anteriors amb el seu primer escratx del dia, mentre que Andreas Mikkelsen i Ola Fløene els seguien en la taula de temps a final de tram i estrenyien el cèrcol sobre Dani Sordo i Marc Martí fins a 1,5 segons a l'entrada al re-agrupament.
Per la tarda, en tornar a passar per les tres últimes especials cronometrades del bucle del matí, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila confirmaven la seva recuperació imposant-se en dues de les tres proves celebrades en carretera, mentre que en la tercera, segona del bucle, el millor temps se l'anotaven els seus companys i líders de la taula provisional, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.
Tot plegat permetia situar als 3 Volkswagen Polo R WRC presents a la ronda catalana en posicions de podi, en detriment de Dani Sordo i Marc Martí; els espanyols en la primera especial de la tarda perdien la segona posició en mans d'Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, i en la darrera cronometrada sabatina celebrada en carretera es veien també superats per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals de cop passaven de la quarta a la segona posició a manca de celebrar-se l'especial espectacle de Salou, una especial en la que poc o res hi passava amb l'escratx ex-aequo de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.
Amb els cotxes de nou al parc tancat de Port Aventura, es donava per neutralitzada la segona jornada del ral·li, amb la classificació encapcelada per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals tenien un marge de 54,0 i 56,9 segons vers els seus companys d'equip finlandesos i noruecs respectivament. Dani Sordo i Marc Martí feien entrada al parc a 1 minut i 1,4 segons del liderat, amb la tranquil·litat però de tenir als pilots de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle a més de 40 segons.
Donades les distàncies entre els quatre primers classificats, i amb només 76,40 km cronometrats al llarg de 6 proves especials per endavant, tot semblava indicar que el punt calent de la classificació es trobaria en la lluita per la segona i tercera plaça, si bé aquesta distància competitiva s'havia d'afrontar sense assistències intermèdies i a tenor de l'actuació de Dani Sordo i Marc Martí fins llavors, poc semblava que la parella local de Hyundai pogués posar contra les cordes a les dues formacions de Volkswagen que tenia per davant.
En les dues primeres especials dominicals el resultat va ser el mateix, el millor temps per Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, seguits de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i després de Dani Sordo i Marc Martí, si bé les posicions no s'arribaven a canviar, si que els noruecs estrenyien el cèrcol sobre els finlandesos, deixant el gap entre els dos equips en 4 dècimes de segon. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila reaccionaven en la darrera especial matinal superant en només 5 dècimes de segon als seus companys noruecs, amb el que la distància entre tots dos equips no arribava al segon al terme del primer bucle, mentre que Dani Sordo i Marc Martí s'hi deixaven prop de 7 segons i el temps a recuperar per entrar en places de podi s'elevava fins als 14,9 segons.
En la represa però, els finlandesos punxaven una roda i en cedir gairebé una desena de segons vers Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, que tanmateix esdevenien els homes més ràpids al final de l'especial, aquests es veien rellevats en la segona posició per la parella noruega. A continuació la sort va fer un gir de 180º, i si ara Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren els pilots més ràpids a final de tram, els noruecs perdien prop de 7 segons per culpa d'una virolla soferta al principi del mateix, amb el que les dues formacions de Volkswagen es jugarien el segon lloc al Power Stage, on hi arribaven separats per només 1,4 segons.
Andreas Mikkelsen i Ola Fløene aturaven el cronòmetre per davant dels seus companys d'equip finlandesos i asseguraven així la segona posició final, però mentre celebraven aquesta plaça a la línia de meta davant els mitjans de comunicació, aquests eren informats que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es veien obligats a abandonar el ral·li en arrencar una roda al seu cotxe després de sortir escopits en un revolt d'esquerres i posteriorment impactar amb el guarda-rail de la carretera, accident del que a més a més el copilot provençal en sortia commocionat; pel que la segona posició esdevenia finalment en la seva primera victòria mundial.
Superats els 331,25 km cronometrats programats, i amb els 64 equips participants que completaven les 23 proves especials al parc tancat de Salou, es donava per oficialment acabat el 51è Ral·li Catalunya-Costa Daurada amb la victòria d'Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, els noruecs invertien un temps total de 3 hores 21 minuts i 4,8 segons en completar tot el recorregut, 3,1 segons menys que els seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila que finalment s'havien de conformar amb la segona posició, mentre que els locals Dani Sordo i Marc Martí, entraven de retruc en la darrera posició de podi a 21,2 segons dels guanyadors.
Sordo-Martí aconseguien, i de regal, el seu primer podi de la temporada a Catalunya.
En categoria WRC-2 i després del primer escratx de la parella formada pel qatarià Nasser Al-Attiyah i el francès Mathieu Baumel al xou de Barcelona, els oficials de la marca Škoda, Pontus Tidemand i Emil Axelsson, ràpidament prendrien les regnes de la classificació en arribar a les proves forestals, on en sumar 6 millors temps de 8 possibles, 5 d'ells consecutius, els suecs entraven a la neutralització de la primera etapa amb una mica més de mig minut de marge vers els seus companys txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler i finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm.
Amb l'arribada de l'asfalt, tothom esperava l'atac de la parella txeca dels de la fletxa alada, però una fallada en la direcció assistida en la primera especial sabatina els endarreria en aquesta tasca i a més els suposava perdre una mica més d'1 minut vers els altres equips capdavanters. Reparada l'averia, Jan Kopecký i Pavel Dresler s'imposaven en 5 de les 7 proves que restaven per endavant, permetent-los neutralitzar el temps que havien perdut en l'incident inicial i retornar així a Salou a 30,1 segons dels seus companys suecs.
Cara la jornada dominical, Jan Kopecký i Pavel Dresler no es van mostrar tan superiors com en la jornada anterior, malgrat tot els txecs aconseguien retallar una vintena de segons a Pontus Tidemand i Emil Axelsson, insuficients com per prendre'ls-hi la victòria, mentre que Nasser Al-Attiyah i Mathieu Baumel en tancar el podi català, sumaven 15 punts en el campionat WRC-2, suficients com per aconseguir el títol de campions del certamen.
Terra i asfalt, les dues cares del ral·li per a Tidemand-Axelsson.
En la categoria reservada als vehicles de dues rodes motrius, el WRC-3, la superioritat dels Citroën DS3 R3T presents a la cita catalana va ser inqüestionable, la majoria dels quals alhora s'enrolaven també en el certamen junior. El francès Quentin Gilbert i el belga Renaud Jamoul esdevenien els primers líders de la classe en sortir de Barcelona, una posició que la parella francòfona va mantenir fins al terme de la primera etapa tot i l'assetjament al que els van sotmetre els italians Simone Tempestini i Max Chiarcossi.
Dissabte, el canvi en el liderat es va consumar en quan Quentin Gilbert i Renaud Jamoul patien una punxada en la segona especial programada, una sort que en la quarta prova especial, també correrien Simone Tempestini i Max Chiarcossi, els quals a més tenien problemes amb el gat i cedien encara més temps en l'operació del canvi de roda. Tot plegat tornava a situar com a líders a Quentin Gilbert i Renaud Jamoul just en el moment d'entrar al re-agrupament per a les assistències amb un marge superior al minut vers Terry Folb i Franck Le Floch davant el desencert o falta de competitivitat de la resta del parc tancat.
A partir de llavors la calma i serenor van ser la nota predominant en la categoria, malgrat la qual els líders encara van ser a temps d'obrir una mica més de gap vers els seus més immediats perseguidors francesos i anotar-se així la quarta victòria de la temporada, amb la que Quentin Gilbert obria un forat de 19 punts vers l'italo-romanès Simone Tempestini, que finalment a Salou hi entrava fora de les places de podi.
A Catalunya Gilbert-Ramoul s'anotaven la quarta victòria de la temporada i s'acostaven al títol.
Entre els més joves del campionat, les alternatives van estar a l'ordre del dia en les proves cronometrades de la primera jornada, de les que els noruecs Marius Aasen i Veronica Engan en van sortir els més ben parats amb dos escratxs i un botí de 20,6 segons vers els britànics Tom Cave i Craig Parry.
Al llarg de la primera jornada d'asfalt, la sabatina, noruecs i britànics van mantenir un estira i arronsa particular pel liderat, amb tres victòries parcials per cadascun de les vuit possibles, amb el que la distància entre els dos equips de cara a les 6 proves especials finals era de 27,8 segons. Aquest duel però tindria un final sobtat quan en el transcurs de la segona cronometrada dominical, els britànics després d'una sortida de pista perdien una mica més de 8 minuts, i amb ells tota opció de donar caça a la parella líder que tanmateix liderava la classificació provisional del certamen.
Així doncs, guanyador del Ral·li Catalunya i líder de la provisional abans de l'inici de la cita mixta, Marius Aasen esdevenia en bona lògica el guanyador de la copa emparada pel preparador britànic M-Sport així com el fabricant de pneumàtics DMack, amb el que el pilot gaudiria d'un programa de 7 ral·lis de cara a la temporada següent dins el WRC-2.
Aasen-Engan guanyaven cita i campionat a Catalunya.
En el campionat de pilots, pel provençal Sébastien Ogier, que ja havia esdevingut campió del món a Austràlia, el resultat de la ronda catalana tan li era més enllà de veure com una victòria se l'hi escapava en el darrer tram i a més el seu copilot havia de romandre unes hores en observació a l'hospital. Per darrera Andreas Mikkelsen s'assegurava la tercera posició final en superar per 16 punts al seu compatriota Mads Ostberg, mentre que els 20 punts que sumava Jari-Matti Latvala a Salou, asseguraven al 90% el sots-campionat del finlandès.
Pilot |
Punts |
 Sébastien Ogier
|
|
 Jari-Matti Latvala
|
|
 Andreas Mikkelsen
|
|
En el campionat reservat als constructors, Citroën aconseguia obrir en 3 punts més el gap vers Hyundai gràcies a situar els seus dos cotxes en la quarta i cinquena posició final, amb el que la distància entre les dues marques que aspiraven al segon lloc a final de temporada, es situava en 4 punts a manca de la ronda final, el Ral·li de Gales. Volkswagen, que estava en una dimensió totalment diferent a la de la resta de competidors, seguia pràcticament doblant la puntuació dels seus més immediats perseguidors.
Constructor |
Punts |
 Volkswagen
|
|
 Citroën
|
|
 Hyundai
|
|
Walter Röhrl 
FIAT
Datsun
Ford
Carlos Sainz 
Colin McRae 
Mitsubishi
Subaru
Toyota
Stobart