Els germans Panizzi aconseguien la seva setena i última victòria en el Mundial de Ral·lis.

El diumenge 26 d'octubre de 2003 es posava punt i final a Lloret de Mar al 39è Ral·li Catalunya - Costa Brava. La prova, que era la tretzena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis d'un total de catorze rondes, gaudia de puntuabilitat per als calendaris de pilots, marques i mundial júnior. Si bé només atreia a 49 equips a formalitzar la seva inscripció, dels que 47 inciarien el recorregut composat per 22 especials cronometrades de 381,18 km de distància que 33 equips aconseguien completar.

Loeb-Elena perdien el ral·li en la última especial cronometrada.

El ral·li s'iniciava el divendres 24 d'octubre pel matí amb la celebració de vuit especials cronometrades al llarg de 5 trams, 3 d'ells a doble passada. Si bé en la primera especial cronometrada el millor registre i per tant el liderat era pel Subaru Impreza S9 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, ben d'hora el Citroën Xsara WRC de Sébastien Loeb i Daniel Elena ocuparia la plaça d'honor, mentre que els seus companys d'equip, el madrileny Carlos Sainz i el barceloní Marc Martí, passarien a escudar els seus companys gràcies a fer una munta de pneumàtics adequada.

En les assistències els mecànics de Subaru trobaven una anomalia a l'alternador del Subaru de Petter Solberg i Phil Mills llur reparació es saldava amb una penalització de 50 segons per sortir massa tard del parc tancat, en conseqüència la parella noruego-britànica es despenjava de bones a primeres de la lluita per la victòria que pocs dies abans havien aconseguit a Còrsega.

Ja en les segones passades pels trams del matí, Carlos Sainz i Marc Martí es trobaven els revolts molt més bruts ja que en condició de líders provisionals del campionat havien d'obrir pista, a més a més, un cert subviratge va començar a afectar el seu Xsara WRC el que va permetre que Markko Märtin i Michael Park així com Gilles i Hervé Panizzi escurçessin distàncies vers la parella espanyola. Per davant Sébastien Loeb i Daniel Elena mantenien ferms al capdavant arribant a la neutralització del primer dia amb un avantatge de l'orde de mig minut sobre els tres cotxes perseguidors.

En la jornada de dissabte, Carlos Sainz va modificar els reglatges del seu Citroën Xsara WRC, decisió que a posteriori va resultar ser una equivocació, ja que els pilots de Citroën lluny de defensar la seva segona posició provisional, en la primera cronometrada es veien superats pels seus dos perseguidors caient fins a la quarta posició provisional. A més a més, a mesura que avançaven les proves cronometrades, François Duval i Stéphane Prévot, cinquens classificats, anaven retallant distàncies amb els espanyols i només una penalització dels belgues en l'equador de la jornada els va permetre salvar la quarta posició.

Per davant Markko Märtin i Michael Park aconseguien retallar 10 segons vers Sébastien Loeb i Daniel Elena i situar-se en la general a 20 segons dels homes de Citroën, mentre que els germans Panizzi es deixaven en les vuit especials celebrades 3,8 segons, el que pràcticament es podria considerar com un empat técnic entre els dos equips.

La tercera i última etapa arrancava amb uns forts aigüats que ja havien començat a afectar la comarca d'Osona la nit de dissabte a diumenge, a conseqüència dels quals Richard Burns i Robert Reid patirien una sortida de pista en la tercera especial cronometrada de la jornada, en el que posteriorment seria la seva última participació en un ral·li del mundial. En aquestes condicions els Michelin es comportaven pitjor que els Pirelli el que donava ales als Subaru que aconseguien els millors cronos en les especials del matí. Mentre que en el darrer tram del bucle, Gilles Panizzi i Hervé Panizzi prenien la segona posició provisional al Ford Focus RS WRC de Markko Märtin i Michael Park.

En les assistències intermitges Carlos Sainz va decidir fer un penumàtic nou tallant l'slick més tou, l'invent va funcionar prou bé fins que a La Cantina, última especial cronometrada de la prova, el seu Xsara WRC es quedava mut per una fallada elèctrica. Si bé gràcies a l'ajuda del públic aconseguien tornar a fer rugir el seu motor, la parella madrilenyo-catalana havia caigut ja fins la setena posició provisional.

D'altra banda Sébastien Loeb i Daniel Elena van preferir muntar els pneumàtics que aconsellaven els técnics de Michelin i la opció es va mostrar prou bona fins arribar a la última especial cronometrada, on Gilles i Hervé Panizzi aconseguien treure als pilots de Citroën 44 segons i el liderat de la prova, i sort en tenien la parella franco-monegasca de conservar el segon lloc quan els pilots de Ford es quedaven a 7 décimes de superar-los també.

Sense més espai per a canvis en la tauala doncs, els germans Panizzi aconseguien la seva setena i última victòria en el mundial de ral·lis en completar els 381,18 km cronometrats en 3 hores 55 minuts i 9,4 segons, 13 segons per davant dels segons classificats, Sébastien Loeb i Daniel Elena. Markko Märtin i Michael Park tancaven el podi provisional a 13,6 segons dels guanyadors.

La pluja del últim dia va afectar negativament a Märtin-Park .

En la categoria júnior, els pilots francesos Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci marcaven els tres primers escratxs de la prova, el que els portaria a liderar la prova des d'un primer moment, els de Renault repetien el resultat en les segones passades, el que els permetia gaudir ja d'un marge important en la neutralització del primer dia. En el transcurs de la segona etapa i les primeres especials cronometrades de la tercera jornada, el domini ja no va ser tan aclaparador, mantenint les distàncies amb els seus immediats perseguidors pràcticament estables amb un petit increment fins i tot, fins que en les últimes especials cronometrades del ral·li, Brice Tirabasi i Jean-Jacques Renucci aconseguien sentenciar la prova incrementant les distàncies vers l'Opel Corsa S1600 de Kris Meeke i Chris Patterson i el Suzuki Ignis S1600 dels catalans Salvador Cañellas i Xavier Amigó. Amb aquesta victòria, Tirabassi en sumava tres en el campionat i s'allunyava de Salvador Cañellas en 7 punts, el seu més immediat perseguidor, de cara a la última prova, el RAC britànic.

Domini de cap a peus de Tirabassi-Renucci en terres catalanes.

En el campionat per pilots el segon lloc de Sébastien Loeb i el seté de Carlos Sainz, donava com a resultat un empat entre els dos pilots de Citroën al capdavant de la general provisional amb Petter Solberg, que remuntava en la última jornada gràcies a la pluja, a un punt per darrera d'ells i quan només quedava una prova per disputar, el RAC. Richard Burns encara tenia opcions tancant el podi provisional a 5 punts dels líders però en l'impàs fins la prova britànica, va ser diagnòsticat d'un tumor al cap i es va anunciar la seva retirada del món dels ral·lis.

Pilot	Punts
Carlos Sainz Sébastien Loeb	63 63
Petter Solberg	62
Richard Burns	58

En el campionat de constructors la lluita entre marques del grup PSA seguia viu, Peugeot retallava 3 punts als seus socis de Citroën i en el comput general només 5 punts els separaven de cara a la última prova on també s'hi jugarien la última plaça del podi Subaru i Ford, separats per tan sols 4 punts.

Constructor	Punts
Citroën	147
Peugeot	142
Subaru	93

Ogier-Ingrassia guanyaven el ral·li i el seu segon títol mundial.

La 50ena edició del Ral·li Catalunya - Costa Daurada suposava la dotzena prova del calendari del campionat del món de ral·lis, que composat per un total de 13 cites, la ronda catalana esdevenia la penúltima de la temporada. El ral·li era puntuable per als certamens reservats a pilots, constructors, WRC-2, WRC-3 així com la Drive DMack Cup, el que suposava que fins a 74 equips s'inscriguissin a l'edició del jubileu. D'aquests, 65 prenien la sortida el dijous 23 d'octubre de 2014 a la prova per tal d'afrontar un recorregut format per 17 proves especials cronometrades de 372,96 km de distància sobre un terreny mixt que 56 dels participants aconseguirien completar el diumenge 26 d'octubre de 2014.

Latvala-Anttila demostraven que les seves aptituds sobre asfalt havien millorat molt.

Dijous al matí es celebrava el tram de proves al terme municipal de Salou, el qual era guanyat per Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, acte seguit la caravana del ral·li es dirigia cap a Barcelona, on es donaria lloc a la sortida de l'edició amb la celebració per primera vegada en la història del ral·li d'una especial espectacle a la muntanya de Montjuïc. Donat que aquesta especial estava englobada dins la primera etapa, de terra, els cotxes afrontaven els 3,2 km del tram amb configuració per a la grava, el que aportava una dosi extra d'espectacularitat als prop de 20.000 espectadors congregats, facilitant que l'experiment resultés tot un éxit.

En el vessant més purament esportiu, els noruegs de Volkswagen Andreas Mikkelsen i Ola Fløene guanyaven la cronometrada inaugural, pel que aquests esdevenien els primers líders del ral·li per davant dels seus companys Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i dels guanyadors del tram de proves, els pilots de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

Divendres s'iniciava el ral·li propiament dit, amb tres trams de terra, si bé el tercer tenia una fracció d'asfalt, que es celebraven en dues ocasions cadascún, elevant el recorregut total cronometrat de la primera etapa fins als 141,74 km. Els pilots irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle s'imposaven en la primera especial del dia per pujar fins la segona posició provisional, mentre que en la segona, Pesells, la parella sofria dues punxades i es veia obligada a abandonar en no comptar amb rodes de recanvi. La cara alegre de Pesells era pels neozelandesos de Hyundai Hayden Paddon i John Kennard, que aconseguien el seu primer escratx en el mundial. Andreas Mikkelsen i Ola Fløene perdien en aquell moment el seu liderat al ral·li, que passava a estar en mans dels belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que curiosament havien marcat en els tres trams celebrats fins al moment el tercer temps escratx.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia guanyaven l'últim tram del bucle matinal, el més llarg de tots els que es celebraven en aquesta primera jornada, el qual incloia fraccions d'asfalt. Aquest primer escratx de la parella provençal, permetia als campions del món en vigència passar a liderar el ral·li en arribar al parc d'assistències.

A la represa, els líders del ral·li treien profit de la seva primera posició de sortida als trams, ja que aquests no s'havien d'escombrar com a les primeres passades i la manca de pluviositat que afectava la zona, deixava una densa cortina de pols que costava molt de dissipar i impedia la correcta visibilitat dels que venien darrera. Aquesta circumstància es traduia amb dos temps escratx més per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia que obrien forat al capdavant de la taula general de temps i el primer escratx de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul en la segona especial cronometrada del bucle, els quals en la última cronometrada de la jornada veien com la seva segona posició provisional s'esbaia en patir una lleugera sortida de pista a causa de la pols en suspensió i colisionar amb una pedra, el que els hi provocava una punxada i els obligava a aturar-se a canviar la roda cedint 2 minuts i mig.

Així doncs al parc tancat de Salou hi arribava Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en primera posició provisional amb 36,6 segons de marge vers els seus companys d'equip finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals al llarg de tota la jornada es varen estar lamentant d'uns reglatges poc adequats, peró que en la última especial del dia arran del seu 2n millor temps, aconseguien una pujada espectacular des de la sisena posició fins la segona, superant per només 6 dècimes de segon als escandinaus de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson i per 7 dècimes de segon als seus companys d'equip noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene. En cinquena posició s'hi trobava Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a 4,8 segons de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, trobant entre aquests 4 equips un punt calent.

Dissabte arribava l'asfalt a la cita catalana amb 6 proves especials cronometrades repartides en quatre trams, o el que és el mateix, dos trams es celebraven en dues ocasions, destacant el d'Escaladei amb 50 km de longitud en honor a la 50ena edició del ral·li i Tivissa i Salou, primer i últim tram del dia que només es celebraven en una ocasió. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila demostraven que les seves aptituds sobre asfalt havien millorat molt i que la victòria aconseguida a Alsàcia no només eren fruit de l'error de Julien Ingrassia, quan marcaven tots els escratxs del bucle matinal, retallant en gairebé 8 segons les distàncies vers els líders.

Per darrera dels finlandesos s'hi instalaven uns altres, els de M-Sport, els quals gràcies a dos tercers temps escratx en els dos primers trams de la jornada, passaven a ocupar aquesta posició en el ral·li davant d'uns desconcertats pilots noruegs que anaven perdent temps progressivament.

Per la tarda l'activitat es reprenia amb la segona passada per Escaladei, on Sébastien Ogier i Julien Ingrassia donaven un cop d'autoritat en guanyar l'especial, mentre que una punxada soferta per Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, enviava a la parella noruega fins a la setena posició provisional per darrera dels Hyundai i20 WRC de Dani Sordo i Marc Martí i Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila no defallien i es tornaven a imposar en la penúltima especial cronometrada de la jornada, mentre que en el tram urbà de Salou el millor temps tornava a ser per Andreas Mikkelsen i Ola Fløene per 1 dècima de segon vers els seus companys finlandesos.

Així doncs s'arribava a la neutralització de la segona etapa, amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia mantenint-se al capdavant de la taula de temps per 27,3 segons vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tancaven el podi provisional a 1 minut i 18,6 segons dels líders gràcies a no cometre cap errada, gaudint de 29,7 segons de marge vers el Citroën DS3 WRC de Mads Østberg i Jonas Andersson, que sobre l'asfalt havia baixat substancialment el seu rendiment.

En el programa de la tercera i última etapa només hi constaven 4 proves especials cronometrades de 72,06 km de distància. En elles Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila seguien intentant pressionar als líders i companys d'equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia guanyant totes quatre proves cronometrades, mentre que els provençals es dedicaven a calcular els esforços per tal de conservar la primera plaça que els permetés proclamar-se així campions del món per segon any consecutiu.

L'esforç dels finlandesos els va portar a escurçar 16 segons als seus companys d'equip francesos, insuficients com per rellevar-los de la primera posició, pel que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia pujaven al graó més alt del podi en completar el recorregut en un temps total de 3 hores 46 minuts i 44,6 segons, 11,3 segons menys que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tancaven el podi a 1 minut i 42,2 segons dels guanyadors de la prova.

Sense cometre errades, Hirvonen-Lehtinen aconseguien pujar al podi català.

Entre els cotxes homologats per competir en la categoria WRC-2, Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini desplaçaven amb el seu Ford Fiesta RRC del liderat que aconseguien Sébastien Chardonnet i Thibault de la Haye a l'especial de Barcelona al volant d'un Citroën DS3 R5 en tan bon punt es celebrava el primer tram de debó divendres al matí. Acte seguit peró el Ford Fiesta S2000 dels estonis Karl Kruuda i Martin Järveoja marcava el millor temps de la classe i passava a liderar la prova. Els nous líders peró aterraven sobre el morro en un canvi de rasant a Terra Alta, la següent cronometrada, i queien pel voral perdent més de 21 minuts en tornar a posar el cotxe sobre la pista i tota opció a victòria.

Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini recuperaven així la primera posició i s'imposaven en totes les especials que restaven del divendres, arribant a acumular una diferència de 2 minuts vers el segon classificat a la neutralització de la primera jornada. Amb l'arribada de l'asfalt els francesos Julien Maurin i Nicolas Klinger reduien distàncies vers els líders fins arribar a 1 minut i 5,9 segons de distància gràcies a marcar 4 de 6 escratxs possibles tot i comptar amb un Ford Fiesta R5, molt menys potent que el RRC del pilot qatarí i el seu copilot italià.

Tot i que la distància era un tan abultada pel quilometratge de l'etapa dominical, els francesos van seguir reduint distàncies vers els primers classificats per situar-les en poc més de mig minut a la conclusió del ral·li, esforç doncs insuficient per impedir la victòria de Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini que passaven a liderar la taula provisional del campionat amb 17 punts de marge vers litalià Lorenzo Bertelli.

Al-Attiyah-Bernacchini fomentaven la seva victòria a la terra catalana.

En la Drive DMack Cup els francesos Quentin Gilbert i Renaud Jamoul es llauraven un liderat ferm gràcies a guanyar les 4 primeres proves cronometrades del ral·li, peró en sortir de les assistències intermedies del divendres al matí, els líders patien una sortida de pista amb la que malmetien les suspensions del seu Ford Fiesta R2, llavors el liderat el prenien els britànics Tom Cave i Craig Perry que completaven la primera jornada amb 1 minut i 3,2 segons d'avantatge vers els catalans Nil Solans i Miquel Ibañez.

Al llarg de la segona jornada, ja sobre l'asfalt de les carreteres tarragonines, britànics i catalans van mantenir un estira i arronsa que deixava als dos equips separats per pràcticament la mateixa distància amb la que havien sortit del parc tancat a primera hora del matí, de cara a afrontar la tercera i última etapa dominical, on a La Mussara els líders patien una punxada i cedien el liderat a la parella local, Nil Solans i Miquel Ibañez, que conservaven la seva posició per tal de sumar la seva primera victòria en el certamen.

En clau de campionat, la ronda catalana era la cinquena i última de la temporada, certamen en el que finalment el pilot estoni Sander Pärn esdevenia campió gràcies a les tres victòries aconseguides en les tres primeres proves així com el segon lloc sumat a la cita anterior, Alemanya.

Solans-Ibañez aconseguien finalment guanyar en la Drive D-Mack Cup.

En el campionat per pilots els 25 punts que sumava Sébastien Ogier al Ral·li Catalunya-Costa Daurada, li eren més que suficients com per alçar-se campió del món per segon any consecutiu per davant del seu company d'equip, el finlandès Jari-Matti Latvala. Andreas Mikkelsen, tot i tenir un paper discret al ral·li, tancava el podi provisional del campionat amb un clar domini dels pilots de Volkswagen.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	242
Jari-Matti Latvala	211
Andreas Mikkelsen	150

En l'apartat de constructors el domini dels pilots de Volkswagen es traduia en el de marques, que amb el seu cinquè doblet de la temporada aconseguia seguia incrementant distàncies al capdavant de la general. Per darrera la lluita pel sub-campionat s'estrenyia cada cop més entre Citroën, M-Sport i Hyundai, ja que els coreans sumaven més punts que el preparador britànic i aquest a la seva vegada més que els dels dos galons, pel que aquestes tres marques es jugarien les places d'honor en la definitiva ronda del Ral·li de Gales.

Constructor	Punts
Volkswagen	416
Citroën	187
M-Sport	180