Elfyn Evans aconseguia la seva primera victòria mundial a casa.
Dotzena, i per tant penúltima prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 73è Ral·li de Gales es donava per conclòs el diumenge 29 d'octubre de 2017 a Deeside amb 65 equips presents dels 75 que el dijous 26 d'octubre havien pres la sortida des de la pertinent rampa ubicada a la mateixa població gal·lesa. El ral·li britànic, que atorgava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, tenia en el seu programa un recorregut format per 21 proves especials de grava d'una corda total cronometrada de 304,36 km de distància, al que s'hi inscrivien un total de 79 equips.
A Neuville-Gilsoul els va costar una mica entrar en el ral·li.
Ja des del tram de proves, el popularment conegut com “shakedown”, l'ambient era el típic britànic a l'equador de la tardor, és a dir, fred i fangós, i la curta especial espectacle que servia per obrir edició no en seria una excepció. Aquesta es programava per dijous al vespre a una distància d'1,49 km cronometrats, sent a més a més l'única prova que es disputava en aquella jornada i en la que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi aconseguien el millor registre per 4 dècimes de segon vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i 5 dècimes en relació a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.
Amb l'arribada de les especials forestals el divendres al matí, era el moment en què el ral·li començava de debò, en aquest terreny era quan Elfyn Evans i Daniel Barritt, i sobretot el seu proveïdor de pneumàtics, DMack, demostraven haver preparat molt bé la prova. La parella britànica de M-Sport s'imposaven en la primera de les sis cronometrades del dia i es feien amb el liderat a la taula general per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.
Ott Tänak i Martin Järveoja arrodonien la festa M-Sport imposant-se en l'especial curta del bucle, Sweet Lamb, si bé el rendiment que n'obtenien en forma de segons era pràcticament nul. Elfyn Evans i Daniel Barritt tancaven el bucle matinal amb un altre escratx, el segon de tres possibles, si bé convé no portar-se a confusió, doncs la parella britànica només gaudia de 6,7 segons de marge vers Ott Tänak i Martin Järveoja i 16,0 segons en relació a Kris Meeke i Paul Nagle, els quals enviaven a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia fora de les places de podi per 4 dècimes de segon.
Sense passar per les assistències els pilots afrontaven de nou les tres mateixes especials del matí, Elfyn Evans i Daniel Barritt repetien millor temps en el primer d'ells, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que aturaven el cronòmetre just per darrera seu i aconseguien el triplet provisional pels d'M-Sport, una fita que es confirmava en quan els provençals guanyaven la segona passada per Sweet Lamb.
Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que al matí s'havien lamentat d'haver d'usar massa vegades el fre de mà a Hafren, en la seva segona passada aconseguien trencar el monopoli M-Sport i privaven a Elfyn Evans i Daniel Barrit del seu quart escratx del dia per només 8 dècimes de segon.
Amb els 119,32 km cronometrats de la primera jornada un cop disputats, arribava l'hora de retornar al parc tancat de Deeside amb els pilots locals Elfyn Evans i Daniel Barrit al capdavant de la general per 24,6 i 26,8 segons de marge vers els seus companys de formació a M-Sport Ott Tänak i Martin Järveoja i Sébastien Ogier i Julien Ingrassia respectivament. El millor temps que aconseguien Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul a la darrera especial de la jornada, servia als belgues per situar-se en la quarta posició provisional a 10,3 segons dels pilots francesos, si bé 10 d'aquests segons es corresponien a una sanció que els de Hyundai rebien per retard en un control horari, pel que calia esperar una interessant lluita per les places de podi.
Seguint la norma no escrita en els programes contemporanis dels ral·lis, la jornada sabatina era la més llarga de totes les del recorregut, l'organització posava a disposició dels participants un total de 9 proves especials cronometrades d'una corda total de 142,38 km de distància, celebrant-se les 7 primeres d'elles sense assistències intermèdies.
Elfyn Evans i Daniel Barritt es refermaven al capdavant de la general provisional anotant-se consecutivament els 5 primers escratxs del dia, mentre que paral·lelament Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, amb 3 segons millors temps i classificant-se sempre per davant dels Ford Fiesta WRC d'Ott Tänak i Martin Järveoja i Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, pujaven fins la segona posició provisional deixant fora del podi als màxims aspirants al títol mundial.
Precisament els pilots belgues de Hyundai eren els qui trencaven la ratxa victoriosa dels líders britànics, completant el bucle matinal amb els dos millors temps en els respectius trams que restaven per disputar; amb el què Elfyn Evans i Daniel Barritt feien entrada al re-agrupament de mitja jornada amb un coixí de 46,3 segons favorable als seus interessos. Ott Tänak i Martin Järveoja tancaven les places de podi a 1 minut i 1,1 segons vers els seus companys de formació britànics i amb un marge de 3,8 segons en relació als seus altres companys, els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.
Fets els pertinents ajustos als seus cotxes, els pilots afrontaven les dues darreres proves especials de la jornada, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'imposaven en la primera d'elles per pujar fins la quarta posició, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia guanyaven d'una vegada dues posicions a la general i es situaven per darrera d'Elfyn Evans i Daniel Barritt, sent els britànics qui marcaven el darrer escratx del dia per anar-se'n a dormir encara més líders amb un marge de 53,1 segons vers els provençals.
Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que aconseguien el segon millor registre en aquesta última cronometrada, es situaven a només 5 dècimes de segon del Ford Fiesta WRC dels francesos, si bé aquests tampoc podien descuidar la rere-guarda, doncs Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila fitxaven a l'entrada al parc tancat a 4,1 segons dels seu temps, precedint al seu temps a Andreas Mikkelsen i Anders Jæger en 5,9 segons i Ott Tänak i Martin Järveoja en 8,4 segons.
Amb aquestes distàncies tan curtes entre el segon i el sisè classificat, les 5 proves especials de 41,17 km de la jornada dominical final es plantejaven com a molt interessants, més quan aquestes es celebraven sense assistències. Ott Tänak i Martin Järveoja eren els primers en passar a l'atac guanyant la primera especial, si bé el rendiment que n'obtenien del seu esforç era pràcticament nul doncs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger aturaven el cronòmetre a 3 dècimes de segon del seu temps. On si hi havia moviment era en la segona plaça, quan Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul superaven a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia per 2,5 segons.
Tot seguit la parella noruega de Hyundai sumava el seu primer escratx al ral·li i ampliava distàncies vers els seus més immediats perseguidors, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, autors del segon millor temps, refermaven una mica més la posició que recentment havien adquirit. Ja en l'equador de la jornada els belgues de Hyundai marcaven el millor temps ex-aequo juntament amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila amb el que la seva segona posició començava a prendre matisos de definitiva.
Andreas Mikkelsen i Anders Jæger guanyaven l'especial prèvia al Power Stage, segon millor temps dels noruecs en la jornada i al ral·li, i aquests superaven per 9 dècimes de segon a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en la quarta posició provisional i restaven a 4,5 segons de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, darrers inquilins del podi, pel que s'esperava una darrera especial calenta. El premi final era per a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, qui marcaven el millor registre en aquesta cronometrada un pèl especial, mentre que en les posicions capdavanteres no es vivia cap canvi en obtenir tots registres molt similars.
Completat doncs tot el programa que els organitzadors havien disposat en el 73è Ral·li de Gales, aquest es donava oficialment per conclòs el diumenge al mgidia, amb uns veïns de les seves contrades, el gal·lès Elfyn Evans i l'anglès Daniel Barritt, en la part més alta del seu podi. La parella britànica d'M-Sport invertia un total de 2 hores i 57 minuts per a recórrer els 304,36 km cronometrats de la cita, és a dir, 37,3 segons menys que els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eren els encarregats de tancar el podi a 45,2 segons dels seus companys d'equip, fent difícil d'avaluar quins eren els homes més feliços doncs si els primers aconseguien la seva primera victòria mundial, els provençals sumaven el seu cinquè títol mundial consecutiu.
Ogier-Ingrassia no guanyaven el ral·li com en les últimes 4 edicions, però si que guanyaven el mundial.
En la categoria intermèdia, el WRC-2, els ja proclamats campions mundials, Pontus Tidemand i Jonas Andersson, ràpidament prenien les regnes de la classificació en aconseguir el millor registre a l'especial espectacle inaugural.
Divendres, ja en plena natura gal·lesa, la parella d'Škoda sumava 4 escratxs dels 6 possibles, mentre que en les dues restants especials, aquesta s'emportava un segon i un tercer millor registre; tot plegat no feia més que refermar als favorits a victòria en la seva posició, i més quan Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen, que a l'equador de la jornada semblaven poder inquietar el liderat dels suecs, aquests patien un accident a la cinquena especial del ral·li. Així doncs els suecs feien entrada al parc tancat de Deeside amb 43,1 segons de marge vers els francesos d'M-Sport Eric Camilli i Benjamin Veillas.
La jornada sabatina seguia la tònica del què s'havia pogut veure al llarg de la jornada anterior, és a dir Pontus Tidemand i Jonas Andersson fent-se un fart de marcar escratxs, 6 sobre 9, el que els portava a refermar-se en la posició més alta de la classificació i deixar les lluites per a les posicions contigües. En aquest context els britànics Tom Cave i James Morgan, autors d'un millor registre i de diversos segons millors temps, superaven als francesos Eric Camilli i Benjamin Veillas en la segona posició provisional, si bé els locals retornaven a Deeside el dissabte al capvespre a 1 minut i 43,4 segons de la parella sueca d'Škoda, un marge més que suficient amb el què afrontar els darrers 41,17 km cronometrats del recorregut.
Molt intel·ligentment Pontus Tidemand i Jonas Andersson passaven a controlar la taula, i malgrat això seguien incrementant distàncies vers els seus més immediats perseguidors, mentre que Eric Camilli i Benjamin Veillas recuperaven la segona posició perduda a l'equador del ral·li per tal de no deixar-la escapar més fins a la conclusió de la cita.
En clau de campionat Pontus Tidemand ja havia esdevingut campió a l'agost a Alemanya, pel que aquesta victòria es podia considerar de prestigi. D'altra banda, els 18 punts que li reportaven a Eric Camilli la seva segona posició assolida a la cita, permetien al pilot francès superar al seu company Teemu Suninen en la segona posició provisional per 6 punts, unes posicions que tanmateix esdevindrien definitives en quan cap dels dos aniria a Austràlia a tancar el certamen.
Tidemand-Andersson donaven l'enèssim correctiu i demostraven que el WRC-2 se'ls hi havia quedat petit.
Poca participació entre els vehicles de 2 rodes motrius al ral·li gal·lès, només 2 equips s'hi inscrivien, entre els que hi figuraven els francesos Raphaël Astier i Fréderic Vauclare, qui en el passat ja havien demostrat maneres. Els francesos s'imposaven en totes i cadascuna de les cronometrades del programa tret de la primera passada per Hafren el divendres al matí, on dues punxades els suposava perdre de l'ordre de mig minut.
A continuació, una penalització d'1 minut rebuda per avançar-se al control horari del diumenge al matí, maquillava una mica el seu domini incontestable establint-se una victòria per una mica més de 6 minuts de marge. En clau de campionat, aquesta victòria donava al pilot francès la segona posició del certamen a 18 punts de l'absent i ja campió Nil Solans.
Astier-Vauclare pràcticament van córrer sols cap a la victòria.
Tot i classificar-se per darrera de Thierry Neuville tan al Power Stage com a la classificació final del ral·li, per a Sébastien Ogier els 17 punts que sumava a la cita britànica eren suficients com per marxar cap a Austràlia amb 32 punts de marge vers el pilot belga i per tant el seu cinquè títol consecutiu, primer des que pilotava per M-Sport, al sarró. Si més no, el resultat del ral·li gal·lès servia a Thierry Neuville per superar a Ott Tänak en la general provisional i establir vers l'estonià un coixí de 14 punts de cara la cita final.
Pilot |
Punts |
 Sébastien Ogier
|
|
 Thierry Neuville
|
|
 Ott Tänak
|
|
En el campionat de contructors M-Sport situava per tercer ral·li consecutiu dos dels seus tres cotxes dalt del podi, amb el què el preparador britànic s'assegurava a casa el seu primer títol mundial com a marca, doncs els aconseguits els anys 2006 i 2007 eren sota l'hospici de Ford. Hyundai tenia també un bon ral·li amb un segon i un quart lloc final, amb el què els coreans deixaven sentenciat el seu segon lloc final per davant de Toyota i Citroën, aquests últims força despenjats tot sigui dit.
Constructor |
Punts |
 M-Sport
|
|
 Hyundai
|
|
 Toyota
|
|
Marcus Grönholm
Ford
Kronos-Citroën
Subaru