Divendres semblava impossible aconseguir la victòria el diumenge.
Després de restar 20 anys fora del calendari continental, i amb un bagatge de prou feines una quinzena d’edicions dins d’aquest campionat, però mai amb coeficient màxim, el 3-Städte Rallye vivia una metamorfosi espectacular l’any 2023, quan gràcies als anhels d’un dels seus padrins, la marca de begudes energètiques austríaca Red Bull, tanmateix propietària dels drets del Promotor del WRC, aconseguia entrar en el calendari del certamen mundial. Amb l’epicentre situat a la ciutat fronterera bavaresa de Passau, el diumenge 29 d’octubre de 2023 s’hi celebrava la cerimònia de clausura del reanomenat 1r Ral·li de Centre Europa, amb 54 parelles participants presents, mentre que la pertinent baixada per la rampa de sortida tenia lloc a la capital txeca, Praga, el dijous 26 d’octubre amb 67 formacions de les 68 que prèviament havien oficialitzat la seva inscripció. Amb un recorregut distribuït al llarg de la Rpeública Txeca, Alemanya i Àustria, l’esdeveniment europeu comptava amb 18 proves especials cronometrades de 310,01 km competitius sobre asfalt.
Un ensurt abaixava els ànims de Rovanperä-Halttunen, que hi deixaven escapar la victòria però no el títol mundial.
Al cap d’una hora d’haver baixat per la rampa de sortida, en passar 5 minuts de les 2 del migdia, els participants s’afrontaven al primer repte cronometrat del programa, una mena de gimcana matussera i de baix perfil dibuixada en les instal·lacions de l’hipòdrom de Praga. En ella els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja hi aconseguien el millor temps per 7 dècimes de segon de marge en vers als francesos de Toyota Sébastien Ogier i Vincent Landais i 1 segon en relació als belgues de Hyundai Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.
Després de cobrir un feixuc tram d’enllaç de 135 km, els participants es retrobaven amb la competició a les afores de Klatovy, on en les seves carreteres adjacents s’hi emplaçava el segon tram de l’edició de 8,92 km de distància cronometrada. Una especial en la que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe hi aconseguien el millor temps per tal de tancar la primera jornada, entre moltes cometes, com a líders de la classificació provisional per 1,2 segons de marge amb Ott Tänak i Martin Järveoja i 5,8 segons en relació a Sébastien Ogier i Vincent Landais. 1 dècima de segon més avall dels francesos de Toyota s’hi trobaven els seus companys d’equip finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, mentre que uns altres finlandesos, Teemu Suninen i Mikko Markkula, eren cinquens a 8,3 segons dels seus companys líders.
Amb l’entrada obligatòria al parc tancat de Passau abans no passessin 3 minuts de 2 quarts d’1 del divendres 27 d’octubre, la seva sortida i inici de la competició real es programava a les 7 en punt del matí del mateix dia i per a la primera parella participant, els líders de la provisional del certamen per a pilots Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Per davant es programava un bucle de 3 trams sobre sòl txec, a cavall de les regions de Pilsen i Bohèmia, amb un reagrupament remot per al bescanvi de pneumàtics a Prachatice, per tal de separar les primeres de les segones passades.
En total doncs els organitzadors del ral·li programaven 6 proves especials que es disputaven sense assistències mecàniques i que suposaven 121,80 km de lluita contra el cronòmetre, una activitat que els campions del món en vigència i tanmateix encarregats d’obrir pista, podien començar a donar per conclosa a partir de quan passessin 10 minuts de les 8 del vespre, hora d’eixida de les seves assistències de final d’etapa personals, una maniobra que tota parella que volgués prosseguir amb la competició, hauria d’haver acomplert abans d’1 quart menys 5 de 12 de la nit.
El clima era plujós i les trencades carreteres txeques eren ben humides, una situació que afavoria als encarregats d’obrir pista, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui es trobaven amb la traçada més neta que no pas els seus rivals, especialment en aquells revolts en els que la tallada era condició sine qua non.
Els finlandesos s’imposaven en totes i cadascuna de les cronometrades de l’escull i la parella es feia amb el lideratge de la classificació provisional al terme de la segona prova especial, passant prèviament per la segona posició absoluta per darrera de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.
Uns altres finlandesos, els de Hyundai Esapekka Lappi i Janne Ferm, els escudaven en les dues primeres proves especials de la jornada i aquests recuperaven posicions fins aconseguir fer-se amb la tercera plaça al terme d’aquesta segona cronometrada, emperò els riscos assumits pels nòrdics es cobraven el seu peatge en la darrera prova matinal, moment en el que els pilots de Hyundai s’havien de retirar en patir un fort accident enmig d’una zona estreta i boscosa d’aquest tercer tram.
Elfyn Evans i Scott Martin, que s’havien mostrat cautes però suficientment ràpids com per a batre sistemàticament a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe en les 2 especials prèvies, aconseguien el segon millor temps per darrera dels seus companys d’equip en la cronometrada que tancava l’activitat matinal i els britànics es feien amb la segona posició a la general per 9 dècimes de segon de marge en vers els pilots de Hyundai i a 29,2 segons dels seus companys campions mundials en el moment de passar per la zona emplaçada a Prachatice per al bescanvi de pneumàtics.
En tornar a competir sobre el bucle, la pista s’anava assecant i aquesta ja estava bruta per a tothom, amb el que les opcions estaven quelcom més obertes. Elfyn Evans i Scott Martin s’imposaven en la primera prova especial de la represa per davant de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, així com dels líders Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, però amb prou feines les distàncies al capdavant de la classificació patien canvis rellevants.
Els finlandesos tornaven a aturar el cronòmetre abans que ningú en la següent prova especial per davant de belgues i britànics, i els de Hyundai restaven a 3 dècimes de segon de recuperar la segona posició, una fita que aquests finalment aconseguien en establir el registre de referència per a la resta del parc tancat i per davant dels 2 Toyota Yaris Rally1 Híbrid amb els que compartia la zona de podi.
Sense cap altre repte, més enllà dels prop de 110 km de tram d’enllaç des de la regió de Pilsen fins a la ciutat bavaresa de Passau, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen entraven en règim de parc tancat com a líders de la provisional per 36,4 segons de marge amb Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i per 47,2 segons de coixí en vers als seus companys Elfyn Evans i Scott Martin. Sempre fora de les primeres posicions, Ott Tänak i Martin Järveoja obrien la llista de formacions aspirants a podi a 1 minut i 30,4 segons del registre dels líders, tot precedint en 56,4 segons al Toyota de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston. Sébastien Ogier i Vincent Landais, molt crítics amb les seves Pirelli després de patir l'enèsima punxada en la primera cronometrada del dia, restaven a 9,1 segons dels seus companys d’equip després d’aconseguir superar tan a Teemu Suninen i Mikko Markkula, com a Grégoire Munster i Louis Louka al terme de la sisena prova especial.
50 minuts abans del trenc d’alba, o dit d’una manera més entenedora, a 3 quarts i 10 minuts de 7 del matí del dissabte 28 d’octubre, tanmateix darrera jornada amb l’horari d’estiu a Europa, els francesos d’M-Sport Pierre-Louis Loubet i Benjamin Veillas abandonaven el parc tancat de Passau per tal d’iniciar l’activitat competitiva amb el pertinent pas per les assistències mecàniques. Amb 2 primers trams sobre territori austríac i un tercer en sòl germànic, la segona etapa acumulava 109,50 km de lluita contra el cronòmetre, en disputar-se aquest bucle de 3 trams matí i tarda, una contesa que per a la present etapa si que gaudia d’assistències mecàniques en el seu equador.
Elfyn Evans i Scott Martin iniciaven l’etapa sabatina amb una victòria de tram, si bé Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe amb prou feines hi deixaven escapar segon i mig en aconseguir-hi el segon millor registre. Tot i això la resposta inicial dels britànics de Toyota esperonava als belgues de Hyundai, qui tancaven el bucle matinal amb les altres dues victòries parcials que restaven per adjudicar.
Entretant Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’envirollaven en un revolt molt tancat en la segona especial sabatina, un contra-temps que els feia perdre una vintena de segons, així com refredar, i molt, els seus ànims, més encara quan en la darrera prova cronometrada del bucle, aquests podien veure el Yaris Rally1 dels seus companys Elfyn Evans i Scott Martin accidentat al voral.
Així doncs, en el moment d’ingressar en el reagrupament equatorial per a les assistències, la baixada de braços d’uns, l’accident dels altres i la dinàmica guanyadora dels darrers, situava al capdavant de la classificació provisional a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe per 11,1 segons de marge en vers a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i per 1 minut i 19,6 segons amb Ott Tänak i Martin Järveoja. Sébastien Ogier i Vincent Landais ara restaven a les portes de les posicions que donaven accés a pujar al podi, si bé a 56,7 segons del registre dels estonians d’M-Sport.
En el moment de la represa, la incertesa meteorològica obligava a bona part dels participants a jugar amb les probabilitats de cara a la munta de pneumàtics, un context que afavoria al veterà Sébastien Ogier i Vincent Landais, qui hi aconseguien les seves dues primeres victòries parcials de tram. Dos bons resultats però que amb prou feines acostaven als francesos de Toyota als bàltics del preparador britànic, doncs la parella que pilotava el Ford Puma, els seguia de ben a prop en la lluita en vers el cronòmetre i aquests només s’hi deixaven 4,6 segons.
Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen privaven per mig segon a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe d’aconseguir revalidar la victòria de tram en la darrera prova especial del bucle, ara disputada a fosques, l’altra cara de la competició, la menys dolça, era per a Ott Tänak i Martin Järveoja qui hi cometien l’errada de tibar de fre de mà en una forquilla quan s’havien quedat sense pressió en el sistema hidràulic en la cronometrada anterior, un error instintiu que els portava a concedir força temps en anar-se’n de morro.
Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe se n’anaven a dormir liderant per 26,2 segons de marge en vers els anteriors líders, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja tancaven les posicions d’honor a 1 minut i 49,1 segons dels anteriors líders i per un coixí de 31,1 segons en vers Sébastien Ogier i Vincent Landais. Takamoto Katsuta i Aaron Johnston tancaven la pinça dels 5 primers classificats per una desena de segons de marge amb Teemu Suninen i Mikko Markkula i a gairebé mig minut dels seus companys francesos.
La tercera i última etapa en certa manera era una mescla de les dues anteriors, és a dir, per una banda es celebrava sense assistències mecàniques equatorials, tal i com havia passat en l’etapa inaugural i d’una altra banda es disputava en ambdós costats de la frontera dels països de parla germànica, com en l’etapa anterior. Amb 2 trams a doble passada, el darrer escull del programa suposava 67,24 km de lluita contra el cronòmetre, una activitat a la que els més matiners hi començaven a fer front en sonar 2 quarts de 7 del matí del diumenge 29 d’octubre, 17 minuts abans del trenc d’alba, i que culminarien amb la cerimònia del podi a 2 quarts de 3 de la tarda.
Sébastien Ogier i Vincent Landais no defallien en el seu intent de fer-se amb un lloc en el podi i tot aprofitant que la carretera era seca, tibaven fort per amb 2 victòries de tram i un segon millor temps per darrera dels seus companys reenganxats en la competició, Elfyn Evans i Scott Martin, aconseguir retallar fins als 18,3 segons les distàncies en vers a Ott Tänak i Martin Järveoja a l’espera de disputar el tradicional “Power Stage” final.
Per davant, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe esdevenien més ràpids que no pas els seus acompanyants en les places de podi en 2 de les 3 primeres especials, i sempre aturava el cronòmetre per davant de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, llur objectiu des del dissabte al matí era el d’acabar el ral·li, amb el què els belgues eixamplaven notablement el seu marge.
En la cronometrada final, Elfyn Evans i Scott Martin cercaven la seva redempció obtenint-hi el millor temps, i amb aquest resultat els britànics s'emportaven corresponents 5 punts extra, mentre que els líders Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe hi aturaven el cronòmetre just per darrera seu i eixamplaven encara més el seu marge. Sébastien Ogier i Vincent Landais, que hi obtenien el tercer millor temps, restaven fora de les posicions de podi per 15,8 segons.
54 formacions participants aconseguien donar per finalitzada i completada la seva participació en el 1r Ral·li d’Europa Central en arribar a Passau el diumenge a primera hora de la tarda, localitat en la qual a 2 quarts de 3 en punt, hi tenia lloc la protocolària cerimònia del podi. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe completaven els 310,01 km del recorregut en un temps de 2 hores 52 minuts i 39,9 segons, registre que equivalia a una velocitat promig de 107,70 km/h. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen recorrien la distància amb un retard de 57,6 segons en vers el temps dels vencedors i els finlandesos hi celebraven la consecució del seu segon títol mundial, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja tancaven les posicions d’honor a 1 minut i 52,8 segons dels belgues.
Tänak-Järveoja tancaven el podi malgrat estar fora de la contesa en pràcticament tot moment.
En categoria WRC2 Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen s’imposaven en la gimcana de l’hipòdrom i en bona lógica els noruecs esdevenien els primers líders de la classe, emperò en desplaçar l’activitat cronometrada a les afores de Klatovy, i amb l’empitjorament de les condicions arran de les pluges caigudes prèviament, els francesos Yohan Rossel i Arnaud Dunand els privaven d’anar-se’n a descansar com a líders, gràcies al temps escratx que els protegits de Citroën hi aconseguien. 3,2 segons separaven als dos primers classificats, mentre que Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov eren tercers a 4,7 segons dels líders i per 8 dècimes de segon de marge en vers als compatriotes d’aquests Nicolas Ciamin i Yannick Roche.
No va ser fins el divendres al matí que la competició esdevenia seriosa i enmig d’unes condicions molt desfavorables per a la pràctica del motoresport, Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov patien una punxada i s’hi deixaven minut i mig, mentre que Yohan Rossel i Arnaud Dunand hi accidentaven el seu C3 Rally2 i s’acomiadaven de la competició.
En positiu Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen hi aconseguien el millor temps i els finlandesos de Hyundai s’enfilaven fins a la segona posició, enmig dels Škoda d’Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen i de Nicolas Ciamin i Yannick Roche, dues parelles que es trobarien amb problemes en la següent prova especial. D’una banda els noruecs patien una sortida de pista i s’hi deixaven més de 10 minuts, mentre que els francesos hi patien una virolla i s’endarrerien de l’ordre de mig minut i amb ell la parella era superada pels txecs Erik Cais i Daniel Trunkát.
Novament, enmig d’un context difícil, Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen obtenien un resultat positiu, ara segons per darrera dels russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, i els finlandesos es feien amb el lideratge provisional.
Precisament la parella russa certificava la seva recuperació de sensacions en forma d’una altra victòria parcial de tram i aquesta completava l’escull matinal en setena posició, mentre que a Nicolas Ciamin i Yannick Roche el temps no els hi tornava a sortir i els polonesos Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak els enviaven fora de les posicions provisionals de podi.
Bescanviades les rodes per unes de noves, la primera cronometrada de la represa era cancel·lada al pas dels vehicles WRC2 arran del comportament del públic, mentre que la següent especial del programa donava l’oportunitat a Nicolas Ciamin i Yannick Roche de recuperar un lloc en les posicions d’honor en establir-hi el millor temps per davant de Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, parella que aconseguiria revalidar la seva victòria de tram en la segona passada pel tram que tancava l’escull, de nou per davant dels líders Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen.
Amb 1 victòria de tram, 2 segons millors temps i 1 tercer, Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen feien entrada al parc tancat de Passau com a líders de la provisional per 14,9 segons de marge en vers Erik Cais i Daniel Trunkát i per 24,1 segons en relació a Nicolas Ciamin i Yannick Roche. Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak restaven en quarta posició a 38,8 segons dels finlandesos, però per només 1,8 segons de marge en vers Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov.
Precisament la parella russa només era batuda per Nicolas Ciamin i Yannick Roche al terme de la primera especial sabatina i els de l’Est es feien fàcilment amb la quarta plaça a la classificació provisional.
En l’especial equatorial del bucle, els líders privaven als francesos d’encadenar una segona victòria de tram consecutiva, però tot i així aquests rellevaven a Erik Cais i Daniel Trunkát en la segona posició per tan sols 3 dècimes de segon, un guany que els provençals ratificaven en imposar-se en la tercera i última cronometrada del bucle per davant de finlandesos i txecs, amb el què aquests retornaven a Passau a 16,3 segons dels líders finlandesos i per 1,3 segons de coixí amb els darrers inquilins de les posicions de podi.
Per la tarda, en tornar a passar pel bucle, les distàncies s’arronsaven una mica al terme de la quarta especial sabatina, però s’allargaven en les dues següents en tan en quan Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen hi encadenaven 2 victòries parcials de tram.
Paral·lelament Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov prosseguien amb la seva retallada de distàncies en vers les posicions d’honor, fins que els riscos es cobraven els seus tributs i aquests patien una sortida de pista en la sisena i última prova especial, un contra-temps que enviava als russos fins al novè lloc, ja massa lluny com per provar res al llarg de la curta jornada dominical.
Completada l’etapa intermitja del programa, Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen lideraven per 20,9 segons de marge en vers Nicolas Ciamin i Yannick Roche, mentre que en relació a Erik Cais i Daniel Trunkát, el marge esdevenia de 23,5 segons.
Res doncs estava decidit de cara als 67,24 km cronometrats de l’etapa dominicals i per tant la tensió en el parc tancat era alta. Malauradament, la contesa perdia un dels seus enters quan en el tram d’enllaç vers la primera prova especial de la jornada, els líders Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen s’havien de retirar per una avaria en l’alternador, amb el què Nicolas Ciamin i Yannick Roche prenien virtualment el lideratge de la classe, un guany que els provençals ratificaven en establir el registre més baix per a la classe en la cronometrada inaugural.
Sense ser mai els més ràpids en les següents especials dominicals, els francesos si que aconseguien batre sistemàticament a Erik Cais i Daniel Trunkát i per tant les distàncies entre els dos primers classificats s’anaven eixamplant progressivament fins arribar als 32,7 segons que mostraven les taules de temps al terme del ral·li, una distància que esdevenia de 2 minuts i 6,9 segons si aquesta es mesurava en vers els tercers classificats, Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak.
Sense pràcticament bagatge previ, la victòria de Nicolas Ciamin no deixava de ser una anècdota en el campionat WRC2, mentre que Andreas Mikkelsen certificava el seu segon títol de la categoria en aconseguir la victòria al Power Stage, un resultat individual que permetia al pilot noruec sumar 3 punts i igualar els 111 punts que portava el seu company de carpa Fergus Greensmith. El britànic que ja havia esgotat les 7 participacions en el certamen, acumulava 2 victòries, 1 menys que el noruec, a qui encara li quedava per celebrar el Ral·li de Japó final.
Ciamin-Roche volien lluitar per la victòria diumenge al matí, una avaria dels seus rivals els va aplanar el camí.
La victòria dels provençals trobava continuïtat en la subclasse WRC2 Challenger, mentre que en la classe reservada als més veterans del parc tancat, el WRC Masters, el guardó era per a la unitat familiar formada pels alemanys Armin Kremer i Ella Kremer.
Només 3 formacions s’inscrivien en la cita europea central, amb el què de completar els 310,01 km cronometrats del programa, la plaça de podi estava assegurada. Fabio Schwarz, fill de l'il·lustre pilot alemany que aconseguí vèncer en la primera edició mundialista del nostre estimat Ral·li Catalunya, i Bernhard Ettel aconseguien el millor temps en el paperot de l'hípica praguesa, un lideratge efímer, doncs a Klatovy, els alemanys es trobaven amb un cotxe més lent en pista i el temps concedit en el seu avançament, habilitava al txec Filip Kohn i al britànic Tom Woodburn per rellevar-los al capdavant de la classificació.
Divendres al matí, amb l’entrada en escena dels trams de debò, Fabio Schwarz i Bernhard Ettel es feien amb la primera posició en imposar-se en les dues primeres cronometrades del programa, però en tan bon punt aquests es feien amb la primera plaça, aquests la perdien abans d’arribar al reagrupament de mitja etapa per al bescanvi de rodes. Els tercers integrants de la classe, els croats Martin i Dora Ravenšcak, no aconseguien treure el seu cotxe del parc tancat i per tant resultaven ser baixa a les primeres de canvi.
Per la tarda una avaria en el turbo del Ford Fiesta Rally3 de Fabio Schwarz i Bernard Ettel feia saltar pels aires la lluita per la victòria entre les dues formacions, doncs 2 minuts i 29,4 segons separaven als líders txec i britànic de la parella germànica, mentre que els croats es trobaven ja a més d’1 hora dels primers classificats.
Si la situació era desfavorable per als alemanys Fabio Schwarz i Bernhard Ettel al terme de la primera etapa vera del ral·li, molt pitjor es posava en el transcurs de la cronometrada inaugural de la jornada sabatina, quan la corretja del seu cotxe es trencava i aquests es veien obligats a acollir-se al “superally”, amb el què Filip Kohn i Tom Woodburn tenien el camí planer en vers a la victòria, doncs Martin i Dora Ravenšcak, després de concedir més de 30 segons en els 15,72 km del tram inaugural, també eren baixa, per accident, en la prova següent.
Filip Kohn i Tom Woodburn afrontaven l’etapa final amb més d’1 hora de marge, amb el què aquests afrontaven els darrers quilòmetres del programa amb serenor, tothora que Fabio Schwarz i Bernhard Ettel sortien a “marcar paquet” amb les quatre darreres victòries de tram.
Filip Kohn i Tom Woodburn aconseguien la victòria final per 1 hora 1 minut i 31,0 segons, una primera victòria en el certamen que situava al pilot txec 1 punt per darrera de la tercera posició en el certamen del belga Tom Rensonnet, qui acumulava 51 punts, però que el mantenia encara lluny del finlandès Roope Korhonen, líder destacat amb 4 victòries i 100 punts.
Kohn-Woodburn van ser els únics en recorrer els 310,01 km del programa
L’abandonament per accident d’Elfyn Evans al llarg de la jornada sabatina, aplanava enormement el camí de Kalle Rovanperä en vers el seu segon títol mundial, qui es limitava en anar sumant quilòmetres per tal de poder celebrar la revàlida de la corona el diumenge a primera hora de la tarda. Tanmateix la victòria que aconseguia Thierry Neuville en l’estrena de la ronda centre-europea, segona al llarg de la temporada, situava al belga 7 punts per darrera del subcampionat.
Pilot |
Punts |
 Kalle Rovanperä
|
|
 Elfyn Evans
|
|
 Thierry Neuville
|
|
Gràcies a la victòria en el Power Stage d’Elfyn Evans i Scott Martin, així com el segon i quart lloc final dels pilots finlandesos i francesos de Toyota, la formació japonesa contenia les distàncies en vers a Hyundai i només concedia 1 punt amb els coreans d’Alzenau, si bé els afincats a Jyväskylä ja havien certificat el seu setè títol a Xile a principis de mes. M-Sport, es veia superada novament pels seus rivals, tan en resultats dels caps de files, com dels seus escuders i els de la formació britànica sumaven 24 punts.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 Hyundai
|
|
 M-Sport
|
|
Sébastien Loeb 
Ford
Kronos-Citroën
Subaru
Ott Tänak 