Waldegård-Thorszelius van jugar fort i van guanyar.

Penúltima cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 30 d'octubre de 1983 finalitzava a la capital ivoriana el 15è Ral·li Costa d'Ivori. La prova estava formada per un recorregut de 4498 km al llarg de 54 controls horaris, cal recordar que el Costa d'Ivori com el Safari es disputaven en carreteres obertes al trànsit on calia passar en uns determinats temps pràcticament impossibles de complir sense penalitzacions. El ral·li amb prou feines arribava a cobrir el mínim de 50 participants per poder-se mantenir com a cita del mundial, molts dels participants ho feien amb cotxes de série, ja que en disputar-se per carretera oberta, la gàbia de seguretat no era obligatòria, el que unit a la duresa de la prova, explica en bona part que només 8 cotxes completessin el recorregut.

Mikkola-Hertz acabaven segons i havien d'esperar al RAC per intentar coronar-se campions mundials.

La prova arrancava el dimarts al vespre amb un recorregut escurçat i amb moltes més especials diurnes vers edicions anteriors per tal de permetre una major afluència dels mitjans de comunicació i públic en general. Tot i així la duresa de la prova i la manca de preparació de molts participants que pràcticament hi eren per elevar el número d'inscrits fins a 50, va provocar que a la neutralització de la primera etapa a Yamoussoukro només hi arribessin 17 dels equips participants.

La intensa xafogor i sobretot l'absència de pluja durant molt temps en terres ivorianes, afegia a la duresa del terreny un altre handicap, la gran quantitat de pols en suspensió que no es dissipava donada l'absència de vent. Aquestes condicions afavorien a l'Audi A2 oficial de Hannu Mikkola i Arne Hertz, que obrien pista i es trobaven amb el camp de visió lliure de pols. Tot i així, els pilots de l'equip Audi que només acudien a la cita africana per tal de permetre al seu pilot estrella esdevenir campió del món, només obtenien un avantatge de 2 minuts vers la parella sueca de Toyota Björn Waldegård i Hans Thorszelius, mentre que el segon dels Toyota, el pilotat per Per Eklund i Ragnar Spjuth perdia ritme de competició a causa d'uns problemes en la injecció del carburant.

A més a més, per a més desgràcia del segon equip suec de Toyota, després que Hannu Mikkola i Arne Hertz, Lasse Lampi i Otto Harsch, un mecànic alemany que només hi era per ajudar a Mikkola-Hertz, i Björn Waldegård i Hans Thorszelius creuessin un pont de fusta, aquest el van deixar en força mal estat, obligant als pilots a aturar-se i fer una reparació d'emergència que els permetès creuar el seu Celica TCT.

Juha Kankkunen i David Whittock, que corrien com a cotxe de suport o d'assistència ràpida en l'equip Toyota, veien com una fallada elèctrica en el seu Celica TCT, els endarreria molt, tan que quedaven exclosos en superar el temps màxim de penalitzacions ja en la primera etapa. En l'equip Audi vivien una situació semblant, quan l'Audi A2 de Lasse Lampi i Otto Harsch necessitava reemplaçar el seu alternador, tot i així, l'equip seguia en la competició i per tant exercint el seu paper de cotxe de suport.

La segona etapa s'iniciava el dimecres al migdia per tal d'anar cap a l'est fins a Bondokou i retornar de nou cap a Yamoussoukro on hi arribarien el dijous de matinada a traves de 14 controls horaris i 1186 km de distància. En aquesta etapa va ser en la que es va produir un canvi en el liderat de la prova, quan Hannu Mikkola i Arne Hertz que obrien pista es trobaven després d'un canvi de rasant un grapat de troncs grans amb els que hi colisionaven frontalment sense opció d'evitar-los.

Tot i que el cotxe només va patir dues punxades, que ràpidament van ser solventades pel cotxe de suport que pilotava el nord-americà John Buffum amb la novetat de dur dos mecànics alemanys a bord, la suspensió frontal malmesa per l'impacte no va poder ser reparada, necessitant més atencions en els següents quilòmetres, el que va permetre que Björn Waldegård i Hans Thorszelius passessin a liderar la prova, pilots que gràcies a la pols en suspensió dels líders no podien afrontar a tanta velocitat els trams i si van poder esquivar la pila de troncs depositats a la pista per on es disputava la prova.

Acabada l'etapa, Gumpert, director de l'equip Audi, va manar que es canviés la suspensió posterior de l'Audi, enlloc de la malmesa frontal tal i com desitjava Hannu Mikkola, el que va enervar al pilot finlandès, ja que al llarg de la següent etapa, aquesta va haver de ser renovada en dues etapes. En l'apartat de baixes destacava la de Lasse Lampi i Otto Harsch, els quals a partir de llavors tindrien un rol de cotxe de suport, aquesta baixa unida a d'altres cinc, deixava només 11 cotxes en el parc tancat de Yamoussoukro.

Una part de la tercera etapa, que arrancava el dijous al vespre per anar cap a l'oest fins a Gouessesso i tornar a la ciutat central el divendres al migdia, va haver de ser cancelada quan un ferri que havia d'ajudar als participants a creuar un riu, es trobava inoperatiu. En els transcurs d'aquesta etapa, Björn Waldegård i Hans Thorszelius passaven per sobre d'una de les poques roques que hi havia en el recorregut i que per a més misfortuni estava mig enterrada dificultant la seva visibilitat, això va provocar que totes dues llandes del cantó dret es dobleguessin.

Quan els pilots suecs es trobaven a escasssos quilòmetres del darrer control a Yamoussoukro, en incorporar-se a una carretera principal amb un angle recte a alta velocitat una de les seves rodes es desprenia juntament amb l'eix que van sortir volant amb tan mala sort que queia sobre una nena la qual moria de camí a l'hospital.

Tot i la rapidesa de les assistències de l'equip Toyota, quelcom que els membres d'Audi no podien fer gala, els seus pilots Björn Waldegård i Hans Thorszelius tornaven la primera posició a l'Audi de Hannu Mikkola i Arne Hertz per 12 minuts de diferència, mentre que Per Eklund i Ragnar Spjuth patien l'enèssim contra-temps en forma d'una pinça de fré bloquejada que feia sumar a la segona parella sueca de Toyota 50 minuts més de retràs vers els dos líders de la prova.

La quarta etapa es dirigia per primera vega en la història de la prova cap al port de San Pedro atravessant els boscos de Tai, la jornada arrancava el dissabte a les 3 de la matinada per finalitzar a la ciutat portuària pel migdia. En els boscos de Tai, va ser on Hannu Mikkola i Arne Hertz es trobaren en fins quatre ocasions uns grans camions que ocupaven tot l'ample de la via venint de cara, en una ocasió fins i tot els pilots d'Audi van haver de sortir de la pista golpejant la roda posterior dreta contra una roca. A més a més la parella finlandeso-sueca van arrossegar problemes amb la centraleta electrónica de la injecció del cotxe el que va permetre que Björn Waldegård i Hans Thorszelius escurcessin les distàncies entre els dos equips fins als 7 minuts a la neutralització del quart dia.

En un intent desesperat per fer-se amb la victòria, en la cinquena jornada, el Toyota de Björn Waldegård i Hans Thorszelius va descarregar-se de tot alló menys imprescindible, incloient una de les dues rodes de recanvi, i la pressió del seu turbo es va incrementar fins al màxim, a més a més, per tal que Hannu Mikkola i Arne Hertz no tinguessin l'avantatge de sortir a pista amb la visibilitat més neta, Per Eklund i Ragnar Spjuth que rodaven en tercera posició, van ser obligats a sortir a pista per davant de l'Audi amb la conseqüent penalització.

Només 8 controls horaris i 593 km separaven San Pedro de la capital, Abidjan, on la prova finalitzava a primera jora del mati del diumenge, però l'enuig de Hannu Mikkola per la decisió de l'equip Toyota era fàcilment perceptible. En un revolt no va entendre bé les instruccions del seu copilot Arne Hertz provocant que els seu Quattro A2 patís un impacte amb la seva part posterior havent de fer una reparació que inclouia la suspensió. La reparació va ser tan llarga que deixava als pilots d'Audi sense opcions de victòria, ja que en pista eren superats també per Björn Waldegård i Hans Thorszelius que arribarien a Abidjan abans que els seus màxims rivals.

Així doncs els suecs obtenien la quarta victòria per a Toyota en el campionat del món, i la dotzena victòria per als pilots en completar el recorregut amb 5 hores i 18 minuts de penalització, 11 minuts menys que els seus màxims rivals a la prova, els pilots d'Audi Hannu Mikkola i Arne Hertz. Amb 1 hora i 40 minuts més de penalització, completaven el recorregut els companys d'equips dels primers, els també suecs Per Eklund i Ragnar Spjuth.

Eklund-Spjuth van permetre que el treball d'equip funcionés.

El ral·li només era puntuable per al campionat del món de pilots, en el que el segon lloc que aconseguia Hannu Mikkola en la prova, no era suficient per a que el pilot d'Audi s'adjudiqués la corona mundial si bé Walter Röhrl, el seu màxim rival per al títol, ja havia anunciat el seu fitxatge per Audi i no es sabia si participaria al RAC britànic amb el seu Lancia i si tan sols hi aniria a una prova que no li era gaire propicia.

Pilot	Punts
Hannu Mikkola	120
Walter Röhrl	102
Markku Alén	100

En el campionat de constructors la general es mantenia inalterada vers com havia acabat el Ral·li Sanremo, amb Lancia al capdavant de la provisional traient 14 punts a Audi, Opel tancava el podi provisional però ja a massa distància com per aspirar a fites majors, però amb la tranquilitat de tenir els quarts classificats, Nissan, a 30 punts.

Constructor	Punts
Lancia	118
Audi	104
Opel	82

Loeb-Elena guanyaven la primera edició del Catalunya a Salou.

El diumenge 30 d'octubre de 2005, la població tarragonina de Salou era per primera vegada en la seva història escenari de la conclusió d'un ral·li del primer nivell mundial amb motiu del 41è Ral·li Catalunya-Costa Daurada. La prova, que era la quinzena ronda en el mundial i per tant la penúltima en el calendari, estava composada per un total de 15 proves especials cronometrades amb una corda de 358,74 km que 40 equips dels 58 que estaven presents a la rampa de sortida el dijous 27 d'octubre, aconseguien finalitzar. Amb puntuabilitat pels certàmens reservats a pilots, constructors i mundial júnior, la llista d'inscrits s'elevava fins als 66 equips.

Finalment Duval entenia el que Citroën esperava d'ell a principis de temporada.

La cita catalana abandonava la seva anterior seu, Lloret de Mar, en trobar-se davant la negativa de la FIA de seguir-se celebrant els llargs enllaços des de la Costa Brava fins a les comarques interiors de Tarragona. Les trabes de molts ajuntaments de l'interior de Barcelona i Girona per a seguir facilitant el pas de la caravana del mundial va empènyer al RACC a desplaçar l'epicentre del ral·li a la Costa Daurada.

El divendres 28 d'octubre es celebrava la primera etapa del ral·li, la qual es trobava formada per sis proves especials cronometrades de 155,82 km de distància. Per més inri, la nit prèvia a l'arrancada del ral·li les pluges van afectar les comarques per on passava el recorregut, el que va deixar les carreteres força més delicades del que eren per si. Tot i aixó els pilots de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena marcaven el millor temps en les dues primeres especials cronometrades, el que permetia als campions mundials començar-se a destacar al capdavant de la general amb els seus companys d'equip François Duval i Sven Smeets seguint-los de ben a prop, tot i que la parella franco-monegasca tenien un ensurt quan en la segona especial trepitjaven la gespa mullada en una secció que s'afrontava amb sisena a fons sense majors conseqüències com ho demostra l'escratx.

Aquestes dues primeres especials cronometrades deixaven pas a unes assistències, on els catalans Dani Solà i Xavier Amigó optaven per muntar pneumàtics durs al seu Ford Focus RS WRC'04, els quals els hi permetrien marcar el millor temps en la primera especial de la represa, Vilaplana, esdevenint així en el tercer pilot català capaç de marcar un escratx en el mundial, establint-se una curiosa premisa i es que els catalans marcaven un escratx cada 14 anys després que ho aconseguis Antonio Zanini l'any 1977 i el seu veí de Vic Mia Bardolet l'any 1991. Tanmateix en aquesta tercera especial cronometrada, Petter Solberg i Phil Mills arrancaven una roda del seu Subaru Impreza S11 WRC i es veien obligats a optar al superally de cara a prendre la sortida en la següent jornada.

En la següent especial cronometrada, l'elecció de pneumàtics durs que havien fet els pilots catalans es va revelar com desastrosa i els privats de Ford perdien prop de 45 segons vers Sébastien Loeb i Daniel Elena, altre cop els pilots més ràpids en l'especial, i dues posicions en la general baixant fins al 9è lloc provisional. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen marcaven el segon millor temps en aquesta quarta cronometrada, el que permetia als finlandesos de Peugeot superar als belgues François Duval i Sven Smeets en la segona posició provisional del ral·li.

Les dues últimes cronometrades de la jornada suposaven la repetició de les dues primeres especials del matí, tan en l'espai com en el temps, doncs Sébastien Loeb i Daniel Elena tornaven a marcar l'escratx en totes dues. D'altra banda els seus companys d'equip belgues aconseguien superar a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en la primera d'elles, cinquena en el comput global de la jornada i del ral·li, conservant després la posició fins a la neutralització de l'etapa on hi arribaven a 53,3 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena i amb 18,4 segons de marge vers la parella finlandesa de Peugeot.

La jornada del dissabte s'iniciava amb la cancelació de la primera especial cronometrada, el Lloar-La Figuera, la qual incloia el pas pel mític creuament de carreteres d'el Molar on l'aglomeració de públic portava als organitzadors a prendre tan dràstica decisió. En la següent cronometrada els pilots de Mitsubishi Gigi Galli i Guido d'Amore aconseguien el millor registre, peró de ben poc els hi servia la gesta als transalpins, doncs a poc de creuar la línia d'arribada patien un accident amb el seu Lancer WRC 05 que els obligava a abandonar el ral·li.

Sébastien Loeb i Daniel Elena s'imposaven en les tres proves especials següents, amb els seus companys d'equip François Duval i Sven Smeets sempre enganxats darrera seu, pel que el doblet dels dos galons semblava cada cop més evident. En la última prova cronometrada del dissabte la sort canviaria pels pilots de Citroën quan l'escratx era pels finlandesos privats Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen amb el pilot de Manlleu Xevi Pons i el seu copilot càntabre Carlos del Barrio a la seva estela amb el Xsara WRC de l'equip Kronos. Malgrat l'escratx, un retard de 2 minuts en el darrer control horari, portava a la parella finlandesa privada de Ford a perdre la quarta posició provisional en favor de Xevi Pons i Carlos del Barrio per 7,7 segons.

Al terme de l'etapa del dissabte doncs, Sébastien Loeb i Daniel Elena es mantenien en una inqüestionable primera posició, mentre que François Duval i Sven Smeets ara si exercien la funció d'escuders a la perfecció, entrant al parc tancat a 57,8 segons dels seus companys d'equip i amb 1 minut i 14 segons de marge vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals completaven l'etapa amb seriosos problemes de motor. Xevi Pons i Carlos del Barrio eren quarts a 2 minuts i 53,6 segons de la primera posició.

A part de l'abandonament de Gigi Galli i Guido d'Amore, aquesta segona jornada recollia també l'abandonament de Dani Solà i Xavi Amigó, quan la parella catalana patien una sortida de pista en la tercera especial cronometrada de la jornada i queien en una feixa des de la qual tornar a pista era impossible sense l'ajuda d'una grua tot i que el seu Focus RS WRC'04 estava pràcticament sencer.

La tercera i última etapa només comptava amb tres especials cronometrades de 68,08 km de distància, peró l'abandonament de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen pels problemes de motor permetia que la lluita calenta entre Xevi Pons i Carlos del Barrio amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, esdevingués en una lluita per una plaça en el podi de Salou, que de retruc seria el primer en el mundial per a qualsevol dels dos.

Sébastien Loeb i Daniel Elena guanyaven la primera cronometrada dominical mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien escurçar en uns tímids 0,9 segons la distància que els separava de l'últim graó del podi. En la següent cronometrada era el torn pel reenganxat Petter Solberg i Phil Mills, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien el segon temps escratx retallant tres dècimes més a la parella de Kronos.

Així doncs s'arribava a la última cronometrada amb 6,5 segons de marge a favor de la parella catalano-càntabre, peró el de Manlleu calava el motor del seu Xsara WRC a l'arrancada del tram, perdent 8 segons i virtualment la tercera posició per poc més d'1 segon. Xevi Pons i Carlos del Barrio forçaven el ritme i en els primers parcials del darrer tram recuperant la posició, peró en l'equador de l'especial la degradació dels seus Michelin els obligà a alçar el peu de l'accelerador facilitant que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen guanyessin l'especial i la darrera plaça al podi per només 1,2 segons de marge.

Aliens a la lluita que estaven protagonitzant els dos joves pilots per la tercera plaça del podi, els campions mundials Sébastien Loeb i Daniel Elena s'alçaven com a guanyadors del ral·li en completar el recorregut amb un temps total de 3 hores 31 minuts i 7 segons, o el que és el mateix, amb 1 minut i 21,9 segons de marge vers els seus companys d'equip François Duval i Sven Smeets. La parella finlandesa formada per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen pujaven a un podi del mundial per primera vegada en la seva carrera esportiva a 2 minuts i 46,7 segons dels guanyadors.

Hirvonen-Lehtinen pujaven a un podi mundial per primera vegada .

En categoria júnior la prova arrancava amb un cert enrenou quan al tram de proves Dani Sordo i Marc Martí trencaven el motor, i els mecànics de Citroën en canviar-li, sobre la parella cantabro-catalana planava la possibilitat de l'exclusió. En el terreny esportiu la parella espanyola s'imposava en quatre de les sis cronometrades de la primera jornada, mentre que un dels aspirants a la corona, els britànics Kris Meeke i Glenn Patterson patien una sortida de pista en la tercera cronometrada i es veien obligats a abandonar la prova.

Al final de la jornada, Dani Sordo, Marc Martí i els seus técnics van ser cridats pels comissaris, els quals després d'evaluar els fets van decidir aplicar-lis una sanció d'1 minut d'acord amb l'article 152, pel que el liderat passava llavors a estar en mans d'un altre pretendent al títol, els britànics de Suzuki Guy Wilks i Phil Pugh, que en quan el ral·li arrancava en dissabte, patien una sortida de pista i abandonaven el ral·li. El sanmarinés Mirco Baldacci i el seu copilot italià Giovanni Bernacchini recollien llavors el testimoni del liderat, si bé Dani Sordo i Marc Martí venien apretant fort pel darrere seu guanyant tots els trams del dia, el que permetia a la parella cantabro-catalana fer-se amb el liderat un altre cop en l'última especial del dia.

Diumenge els líders van afluixar una mica el ritme, el que va permetre als reenganxats Kris Meeke i Glenn Patterson sumar dos temps escratx per un de Dani Sordo i Marc Martí, que finalment acabarien sumant la victòria a la cita catalana, quarta de la temporada, i la que li donava el títol de campió del món júnior.

Sordo-Martí aconseguien la victòria i el mundial júnior si bé en certs moments planava l'exclusió sobre els seus caps.

En el campionat reservat a pilots, el ja proclamat campió del món Sébastien Loeb, sumava la seva desena victòria de la temporada, el que permetia al pilot alsacià seguir obrint forat al capdavant de la general. D'altra banda Petter Solberg i Marcus Grönholm no podien desfer la igualada que tenien en el campionat en veure's tots dos abocats a l'abandonament, mentre que Toni Gardemeister conservava la seva plaça tot i sumar un 0 a la cita catalana

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	127
Petter Solberg Marcus Grönholm	71 71
Toni Grademeister	58

En l'apartat de constructors, el doblet que sumava Citroën, peró sobretot el fet que Peugeot no tingués els seus dos cotxes sobre la pista el diumenge al matí, donava automàticament el títol de campió a la marca dels dos galons, que tot i aixó mantenia la seva postura d'abandonar el campionat al final de temporada. Ford per la seva banda, tot i tenir un ral·li discret, seguia distanciant-se de Subaru en la seva lluita per la tercera posició final.

Constructor	Punts
Citroën	178
Peugeot	135
Ford	100

Ogier-Ingrassia guanyaven per 4t any consecutiu la ronda gal·lesa liderant del primer fins l'últim tram.

Amb 49 equips participants presents a la corresponent cerimònia de clausura, el diumenge 30 d'octubre finalitzava a Deeside el 72è Ral·li de Gales. La ronda britànica, que era la penúltima en el calendari del campionat del món de l'especialitat, comptava amb un total de 22 proves especials cronometrades en el seu programa, llur distància competitiva assolia els 332,03 km i a les que els 58 equips participants dels 66 que prèviament hi havia cursat la seva inscripció, començarien a fer front a partir del divendres 28 d'octubre. Tanmateix el ral·li britànic atorgava punts en els certàmens reservats a pilots, constructors, WRC-2, WRC-3 i campionat junior.

Les gomes DMack van facilitar la labor a Tänak-Mõlder a qui els va mancar 11 segons per aconseguir la victòria.

Per divendres, jornada de la primera etapa del ral·li, els organitzadors programaven un total de 8 proves especials de 178,33 km cronometrats, les quals s'agrupaven en un bucle de 4 trams pels que s'hi passaven en dues ocasions, matí i tarda. Tal i com havia passat en les tres edicions anteriors, és a dir 2013, 2014 i 2015, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i el seu Volkswagen Polo R WRC s'anotaven el primer escratx del ral·li i es situaven com els líders de la cita, una posició que amb el millor temps de la segona prova especial els provençals del constructor alemany s'encarregaven de confirmar.

Els estonians Ott Tänak i Raigo Mõlder, que en les dues especials anteriors havien aconseguit un segon i un tercer millor registre, acabaven amb la ratxa dels líders anotant-se els dos millors temps que restaven per assignar en el bucle matinal, tot i això els protegits de DMack no arribaven a prendre la primera posició als pilots de Volkswagen, que entraven al re-agrupament del migdia amb 7,7 segons de marge al seu favor. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es classificaven en la tercera posició a 32,3 segons dels seus companys de formació i amb només 2 i 4 dècimes de marge vers els irlandesos Kris Meeke i Paul Nagle i els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard respectivament.

Després d'un re-agrupament sense assistències per a que els pilots poguessin omplir els seus estomacs, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven a sumar escratxs, concretament 3 i de manera consecutiva, mentre que en la darrera especial cronometrada del dia, els provençals s'emportaven el segon millor temps per darrera de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, un escratx que tanmateix donava als pilots belgues de Hyundai la tercera plaça provisional.

Alhora Ott Tänak i Raigo Mõlder, que fins la darrera especial es mantenien bastant a prop dels líders provisionals, en aquesta última cronometrada punxaven una roda i feien entrada al parc tancat de Deeside a 37,3 segons dels líders, si bé per a tranquil·litat dels estonians, aquests gaudien d'un marge de 31,7 segons vers Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Per darrera dels pilots belgues es classificaven els seus companys neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard a 3,8 segons de la seva posició i a continuació s'hi trobaven els irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle a 5,8 segons.

Amb 101,73 km cronometrats, la jornada sabatina veia reduïda la seva distància competitiva, distància que, com havia passat en la jornada inaugural, es distribuïa al llarg de 8 proves especials sense assistències intermèdies. Les 3 primeres cronometrades del dia formaven un bucle, en el que tots tres primers classificats s'anotaven un millor temps cadascun per deixar les distàncies entre ells pràcticament intactes.

En tornar a passar pel bucle cap al migdia Ott Tänak i Raigo Mõlder encadenaven 3 millors temps consecutius, uns escratxs que malgrat tot, només servien als pilots estonians per reduir en un terç el gap que els hi duien els líders provisionals. La penúltima especial del programa sabatí donava l'oportunitat a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia de recuperar 7 dels segons perduts fins llavors, mentre que la darrera cronometrada, concebuda per a l'espectacle als peus del Castell de Cholmondeley, es resolia amb el primer escratx d'Andreas Mikkelsen i Anders Jæger.

Superades doncs les 8 proves especials programades de a la segona jornada, els pilots que restaven en actiu retornaven al parc tancat de Deeside, en el que els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi feien entrada amb la primera plaça per un coixí de 33,8 segons vers Ott Tänak i Raigo Mõlder. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul per la seva banda seguien tancant el podi, però ja a 1 minut i 4,5 segons dels pilots de Volkswagen, és a dir 1 minut i 7 dècimes de segon de la parella de DMack i sense arribar a desenganxar-se de Hayden Paddon i John Kennard, els quals es trobaven classificats a 12,6 segons dels seus companys de formació. Kris Meeke i Paul Nagle, a 2 minuts i 29,5 segons dels pilots de Volkswagen, es trobaven en terra de ningú.

El ral·li es completava amb les últimes 6 proves especials cronometrades que es programaven en diumenge i llur distància individual era curta, doncs aquestes totalitzaven 52,08 km. Ott Tänak i Raigo Mõlder s'erigien com els homes més ràpids en tots i cadascun dels quilòmetres celebrats, si bé Sébastien Ogier i Julien Ingrassia els controlaven de ben a prop amb els 3 segons millors temps a les primeres passades pels trams cronometrats.

Sense més fets rellevants per explicar i amb els 49 equips que aconseguien completar l'etapa dominical dins el parc tancat, es donava oficialment per conclòs el 72è Ral·li de Gales amb la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els provençals invertien un temps total de 3 hores 14 minuts i 30,2 segons i per quarta edició consecutiva aconseguien liderar la prova des del primer fins al darrer tram. Ott Tänak i Raigo Mõlder, tot i marcar 12 escratxs per 7 dels guanyadors de la prova, precisaven de 10,2 segons més que els pilots de Volkswagen i s'havien de conformar amb el segon graó del podi, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul completaven la prova en la tercera posició a 1 minut i 35,4 segons dels guanyadors.

En cap moment Neuville-Gilsoul van estar en condicions de seguir els seus predecessors i per tant el 3r lloc final era just i merescut.

En categoria WRC2 la prova gal·lesa arrancava amb un petit estira i arronsa entre els dos principals aspirants al títol, els finlandesos Teemu Suninen i Mikko Markkula i Esapekka Lappi i Janne Ferm. Els primers s'imposaven en la primera especial del programa i endossaven una quinzena de segons als seus compatriotes, els quals responien amb dos escratxs consecutius i fer-se així amb el liderat provisional. Els oficials d'Škoda no s'aturaven aquí, i en imposar-se en les restants cronometrades del dia tret de l'última, Esapekka Lappi i Janne Ferm feien entrada al parc tancat amb un coixí de 46,7 segons.

Dissabte al matí els líders perdien uns quants segons vers els seus més immediats perseguidors, en calar el motor del seu Fabia R5 en un revolt de la primera especial i tardar una mica en tornar a fer rugir el seu cotxe txec; a continuació la boira obligava als pilots a incrementar les precaucions, sent Teemu Suninen i Mikko Markkula qui més riscs assumien i per tant habilitant-los a retallar una mica el coixí de segons que els hi portaven Esapekka Lappi i Janne Ferm.

Superat aquest impàs, Esapekka Lappi i Janne Ferm tornaven a obrir forat vers els seus compatriotes d'Oreca i entraven a Deeside amb pràcticament 1 minut de marge en el liderat; paral·lelament els seus companys de formació, els suecs Pontus Tidemand i Jonas Andersson, feien labor d'equip en començar a estrènyer el cèrcol vers la parella finlandesa que els precedia.

Cara la jornada dominical doncs l'interès estava en si Pontus Tidemand i Jonas Andersson aconseguien retallar els 12,3 segons de demèrit que duien vers Teemu Suninen i Mikko Markkula i superar-los en la classificació, els suecs s'anotaven tres segons millors temps consecutius en les 3 primeres passades per les especials per darrera dels re-enganxats de Hyundai Kevn Abbring i Sebastian Marshall, mentre que en tornar a passar pels trams suecs i finlandesos s'emportaven un escratx cadascun per tal d'arribar a l'última especial separats en 3,1 segons. Pontus Tidemand i Jonas Andersson tornaven a ser els homes més ràpids de la classe i en endossar 4,2 segons a Teemu Suninen i Mikko Markkula, els suecs complien la tasca encomanada i superaven als finlandesos d'Oreca.

En clau de campionat, els 15 punts que finalment sumava Teemu Suninen en el seu compte particular, situava al pilot finlandès empatat a 120 punts al capdavant de la general amb el gal·lès Elfyn Evans, absent a la prova domèstica. Ara bé cap dels dos pilots estaria present a la cita final australiana, esdeveniment en el que si seria present Esapekka Lappi qui amb els 25 punts de la victòria es situava a 15 punts dels seus predecessors.

Lappi-Ferm guanyaven a Gales i guanyaven molts enters per ser campions mundials.

En la categoria reservada als pilots de vehicles de dues rodes motrius, el WRC-3, categoria en la que només s'hi enrolaven els participants del campionat junior, l'eslovac Martin Koci i elseu copilot txec Lukáš Kostka mantenien un ferri control de la taula amb 4 millors temps i 3 segons millors temps al llarg de les 8 proves cronometrades de la primera etapa, el que els suposava un marge de 34,2 segons vers el romanès Simone Tempestini i l'italià Giovanni Bernacchini, autors de 3 temps escratx.

La segona etapa del ral·li semblava seguir un devenir similar al de la jornada anterior, Martin Koci i Lukáš Kostka s'imposaven consecutivament en les 3 primeres cronometrades, i Simone Tempestini i Giovanni Bernacchini trencaven la ratxa dels líders en la quarta prova especial en superar-los per només 1,6 segons; però un problema amb els frens aparegut en la cinquena especial sabatina, acabava amb les poques opcions dels segons classificats, que ja s'havien proclamat campions mundials junior, de fer-se amb la victòria i donaven un gran coixí de segons al pilot eslovac i al copilot txec que completaven la jornada amb 3 millors temps més i fer retorn al parc tancat amb gairebé 2 minuts de marge.

La poca distància cronometrada que quedava per endavant en l'etapa dominical i el marge del que gaudien Martin Koci i Lukáš Kostka, invitaven a la parella líder a prendre's les últimes especials programades amb cautela, no sense marcar un últim escratx en la primera especial del dia. En clau de campionat el resultat era poc transcendent, doncs Simone Tempestini, segon classificat final a la ronda gal·lesa, ja havia esdevingut campió mundial anteriorment.

Koci-Kostka donaven un correctiu a la resta de participants del WRC-3

Sébastien Ogier ja havia esdevingut campió del món a Salou, pel que la sisena victòria de la temporada per al pilot de Gap, quarta consecutiva, no feia més que obrir encara més forat vers els seus perseguidors en la taula del campionat de pilots. D'altra banda, Thierry Neuville desfeia l'igualada amb la que sortia de la ronda catalana amb Andreas Mikkelsen i es situava en la segona posició en solitari, mentre que el pilot noruec hauria de cuidar els moviments de Hayden Paddon de cara la ronda final australiana en tenir el pilot neozelandès a tan sols 3 punts de distància.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	247
Thierry Neuville	143
Andreas Mikkelsen	129

En el campionat de constructors, gràcies sobretot a la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, Volkswagen sumava el seu quart títol mundial consecutiu gràcies a ampliar el marge vers Hyundai fins als 70 punts de cara a la ronda final australiana. M-Sport, que no tenia una de les seves millors actuacions a casa, sumava 10 punts i es distanciava lleugerament de la segona formació de Volkswagen.

Constructor	Punts
Volkswagen	355
Hyundai	285
M-Sport	154