Amb Waldegård-Thorszelius fora de combat, res va aturar a Salonen-Harjanne cap la seva tercera victòria mundial.

El 13è Ral·li Costa d'Ivori 1981, penúltima cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, finalitzava el dissabte 31 d'octubre a Abidjan, capital del país, amb tan sols 9 dels 51 equips inscrits que emprenien la sortida des de la mateixa ciutat el dilluns 26 d'octubre. La prova no tenia especials cronometrades, sino un format molt similar al del Safari kenyà, amb 56 controls horaris situats entre diferents punts que s'havien de cobrir en carretera oberta, llurs velocitats promig eren pràcticament impossibles de complir sense penalitzar.

El fang i un Land Cruiser van permetre a Eklund-Spjuth finalitzar en segona posició.

La principal baixa amb la que s'iniciava la prova ivoriana, era l'absència dels Talbot oficials, i es que l'equip anglo-francès havia acumulat prou punts al llarg de la temporada com per no tèmer un bon resultat dels seus principals rivals, els nipons de Datsun, pel que Guy Fréquelin i Jean Todt passarien a pilotar un Peugeot 504 V6 Coupé, més acord al terreny i al caràcter afrancesat del país.

El ral·li majoritàriament es va desenvolupar en sec gràcies al canvi de data al mes d'octubre enlloc del mes de desembre de les dues edicions anteriors, si bé en el transcurs de la primera etapa una forta tempesta va pràcticament trencar la general provisional per la meitat. Entre els equips que es van veure perjudicats hi figuraven els dos principals pretendents a la corona mundial per pilots, els francesos Guy Fréquelin i Jean Todt i la parella finlandeso-britànica Ari Vatanen i David Richards a qui la tempesta els va suposar pilotar en unes condicions molt lliscants.

Entre els qui es varen escapar de la tempesta destacaven els Toyota Celica oficials dels suecs Björn Waldegård i Hans Thorszelius i Per Eklund i Ragnar Spjuth, classificats en aquest ordre en la provisional, seguits del Datsun Violet dels finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne.

Si Guy Fréquelin i Jean Todt així com Ari Vatanen i David Richards es van veure sorpresos per la tempesta, va ser perque els de Peugeot es van veure afectats en els primers controls horaris per un problema en l'encès que els va endarrerir fins pràcticament fregar l'exclusió, mentre que els segons patien problemes amb el filtre de l'aire i més endavant colisionaven contra un camió que ocupava pràcticament tota la amplitud de la pista, malgrat que la organització va portar gran part del recorregut a un horari nocturn per evitar així el gran trànsit que hi havia.

L'impacte d'Ari Vatanen i David Richards amb el camió va ser tan fort, que pràcticament va ser impossible separar els dos vehicles sinistrats fins que Guy Fréquelin i Jean Todt, que venien per darrera i trobar-se el pas barrat, van ajudar als seus rivals els quals amb un cotxe molt malmés van continuar com van poder el recorregut, amb seriosos problemes de suspensió, carrosseria, llums, refrigeració i sense neteja parabrises, eina imprescindible en un clima tempestuós, que obligava a David Richards a fer i fer anar un neteja-parabrises improvisat.

En el camí cap a Yamoussoukro, ciutat en la que tenia lloc la primera aturada programada per dimarts al migdia, Björn Waldegård i Hans Thorszelius havien d'abandonar la prova quan la lideraven sota la ferma pressió del Datsun Violet de Timo Salonen i Seppo Harjanne en trencar el motor del seu Celica, deixant el liderat en mans dels pilots finlandesos els quals prèviament havien avançat a Per Eklund i Ragnar Spjuth.

A partir d'aquest moment es va desenvolupar un duel entre les marques nipones, Datsun optava per acoplar un petit "winch" en el frontal dels seus cotxes, mentre que Toyota optava per situar unes planxes metàl·liques en el sostre dels seus Celica per tal de millorar la tracció en sóls complexos, diferents opcions per afrontar un mateix problema, els enormes bassals convertits en fangars que els esperaven i que tants episodis va protagonitzar com el que va afectar el Datsun de Timo Salonen i Seppo Harjanne i els Peugeot 504 V6 Coupé de Guy Fréquelin i Jean Todt i Alain Ambrosino i Daniel Le Saux.

Si bé no es va arribar a enregistrar cap baixa d'entitat en el transcurs de la segona etapa, que s'iniciava la matinada de dimecres per finalitzar a primera hora de la tarda del mateix dia a la mateixa ciutat de Yamoussoukro després de visitar la ciutat septrentional de Odienne, Per Eklund i Ragnar Spjuth es van veure endarrerits a causa d'una fuita d'oli preocupant en el seu diferencial frontal, baixant fins la tercera posició provisional entre el Datsun Violet dels kenyans Shekhar Mehta i Mike Doughty i el dels francesos Michel Mitri i Marcel Coppetti, els quals pilotaven la versió Grup 2 del model japonès. Aquest incident va permetre als membres de Datsun fer volar coloms amb la possibilitat de copar totes les posicions de podi amb un cotxe de la marca, fet que finalment no es va consumar.

Ja en la tercera jornada, que arrancava després d'un llarg descans el dijous al migdia, els 9 equips que restaven vius en competició es dirigien fins a la ciutat portuària de San Pedro, per retornar de nou a Yamoussoukro el divendres a primera hora del matí. Era una jornada maratoniana de 18 hores de competició, a través dels boscos de Tai en la que Timo Salonen i Seppo Harjanne van brillar amb un pilotatge fantàstic, tot i uns problemes d'encès en els darrers centenars de quilòmetres de l'etapa. Mentrestant Ari Vatanen i David Richards seguien patint els enèssims problemes en el seu Ford Escort RS1800, aquest cop un semieix trencat, un problema d'alternador i després un coixinet de roda trencat, tot i així els pilots seguien competint.

La quarta i última etapa es presentava com la menys intensa de totes, però en els 747 km de retorn cap a Abidjan un incident va ser el més destacat de la part final de la prova. En un dels molts fangars que hi havia en el recorregut l'equip Toyota hi va situar un Land Cruiser per en cas de necessitat, treure algún dels seus cotxes que s'hi poguessin quedar clavats, situació que van patir Per Eklund i Ragnar Spjuth. El Land Cruiser va entrar en acció per rescatar el Toyota Celica, i mentre retirava lentament el cotxe dels suecs, la seva presència va obligar als kenyans Shekhar Mehta i Mike Doughty a disminuir la seva velocitat, quelcom imprescindible per creuar un fangar amb vigor, pel que el seu cotxe es va quedar encallat al fang.

Els membres de l'equip Toyota, principals responsables de l'incident, lluny d'ajudar-los, van marxar de l'escenari deixant als kenyans clavats, els quals es van enfadar molt per la jugada, més quan en la tercera jornada ells havien ajudat als de Toyota a sortir d'un fangar amb el seu "winch" a l'espera que aquests rebessin ajuda dels seus mecànics. Amb tot els pilots de Datsun van perdre molt temps per reempendre la marxa, el suficient com per permetre a Per Eklund i Ragnar Spjuth recuperar la segona posició que aquests mantindrien fins a la conclusió de la prova.

Sense més lloc als problemes, Timo Salonen i Seppo Harjanne aconseguien guanyar la prova africana amb una penalització acumulada de 9 hores i 57 minuts. La victòria era la tercera del pilot finlandès i la segona de la parella precisament totes dues amb un Datsun. En segona posició, amb 1 hora i 12 minuts més de retard acumulat, completava el recorregut el Toyota Celica dels suecs Per Eklund i Ragnar Spjuth, mentre que la tercera posició del podi era pel Datsun Violet de Shekhar Mehta i Mike Doughty, a 13 minuts dels segons classificats, o el que és el mateix, a 1 hora i 25 minuts dels guanyadors de la cita ivoriana.

Mehta-Doughty van haver de conformar-se amb el tercer lloc despres d'una mala passada dels membres de Toyota.

En el campionat per pilots, el duel entre Guy Fréquelin i Ari Vatanen va quedar pràcticament estancat. El francès aconseguia sumar 8 punts de la cinquena plaça final, gràcies a l'ajuda del seu company Alain Ambrosino que penalitzava per tal de que aquest guanyés una posició, mentre que Ari Vatanen, tot i l'esforç realitzat per ell i el seu equip, amb prou feines sumava dos punts de la novena i última posició del ral·li, si bé el finlandès encara tenia per sumar un setè resultat, mentre que Fréquelin hauria de millorar el sisè lloc de Portugal.

Pilot
Punts

Guy Fréquelin

89

Ari Vatanen

81

Markku Alén

56

En el campionat de constructors la general s'estrenyia amb la victòria de Datsun a la cita africana, si bé les dues marques implicades en la lluita pel títol, Datsun i Talbot, ja havien aconseguit sumar 7 resultats i del que passés en el RAC Rally depenia bona part del devenir de la corona mundial. Ford tancava el podi com expectador excepcional

Constructor
Punts

Talbot

112

Datsun

106

Ford

80

Kenjiro Shinozuka esdevenia el primer pilot japonés en guanyar un ral·li del mundial.

Dotzena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 23è Ral·li Costa d'Ivori finalitzava el dijous 31 d'octubre de 1991 a Abidjan, la capital nacional. La prova, que només era puntuable per al campionat de pilots, veia com els principals protagonistes del mundial li giraven l'esquena tot i que la lluita pel títol mundial estava molt calenta. Així només 37 equips s'hi inscribien oficialment dels que només 9 equips van aconseguir superar els 3272,82 km de recorregut repartits al llarg de 4 etapes i diferents controls horaris.

La cita, que també era puntuable per al campionat africà de ral·lis, s'iniciava amb una superespecial el diumenge 27 d'octubre que alhora serviria per dictaminar l'ordre de sortida al ral·li. Aquesta prova a més a més, era la única que es cronometrava en segons, passant la resta del ral·li a controlar els passos dels participants en minuts. Els pilots austríacs Rudolf Stohl i Reinhard Kaufmann esdevenien els homes més ràpids en aquesta especial a bord del seu Audi 90 Quattro, seguits d'aprop dels francesos residents a Costa d'Ivori i darrers guanyadors del ral·li, Patrick Tauziac i Claude Papin, en tercer lloc hi figurava el fill del líder, el lògicament també austríac Manfred Stohl i el seu copilot alemany Kay Gerlach els quals bàsicament s' hi inscribien per poder exercir de cotxe d'assistència ràpida al seu pare.

En quan el ral·li va recuperar el seu tarannà de prova maratoniana i el pas dels participants pels punts de control es mesurava en minuts i no en segons, la parella austríaca líder va començar a perdre terreny vers el Mitsubishi Galant VR-4 de l'importador local de Patrick Tauziac i Claude Papin així com la versió més moderna i oficial del cotxe dels tres diamants vermells en mans del japonès Kenjiro Shinozuka i el seu copilot britànic John Meadows, els quals passaven a ocupar la primera i segona posició respectivament.

En l'equador de la primera jornada peró, en el camí cap al regarupament d'Abengourou, un problema de sobre-escalfament a causa del malfuncionament del ventilador del Mitsubishi Galant VR-4 de Patrick Tauziac i Claude Papin, enviava a la parella francesa a la 13ena posició provisional, afiançant al capdavant de la provisional a Kenjiro Shinozuka i John Meadows, llur Mitsubsihi oficial seguia funcionant com un rellotge.

En el retorn cap a Abidjan, els pilots francesos de l'importador local de Mitsubishi van fer una segona meitat d'etapa impecable, el que els permetia escalar fins la quarta posició provisional, mentre que altres pilots estrangers peró residents a la nació ivoriana es veien obligats a abandonar la prova abans d'arribar a la capital. Els primers en abandonar el ral·li van ser els francesos Patrick Copetti i Christophe Servant quan el motor del seu Audi 90 Quattro deia prou en el camí cap al novè punt de control. Mentre que una altra baixa destacable era la del pilot libanès amb nacionalitat francesa i resident a Costa d'Ivori Samir Assef i el seu copilot local Clement Konan, quan el seu Toyota Celica GT-4 es veia envoltat en un núvol de fum indicatiu de la ruptura del motor just abans d'arribar a l'últim control horari.

A l'arribada d'Abidjan, Kenjiro Shinozuka i John Meadows lideraven per un marge proper als 20 minuts vers els segons classificats, els francesos Patrice Servant i Thierry Pansolin, els quals pilotaven un Audi 90 Quattro com el que situava a Rudolf Stohl i Reinhard Kaufmann en la tercera posició a 2 minuts i mig d'ells. Tanmateix el fill del pilot austríac, Manfred Stohl, i el seu copilot Kay Gerlach havien d'abandonar la competició quan en intentar esquivar una vaca trencaven la direcció en colpejar contra una soca d'un arbre, el que permetia a a Patrick Tauziac i Claude Papin pujar fins la quarta posició provisional a 10 minuts per darrera del seu pare.

El dilluns a les 8 del matí, els 25 participants que restaven en actiu al ral·li es disposaven a sortir altre cop des d'Abidjan per fer camí cap a Yamoussoukro. Al poc temps de prendre la sortida els belgues Jean-Pierre van de Wauver i Daniel Nanson, que a punt van estar de guanyar l'edició anterior, veien com el seu Toyota Corolla sortia catapultat d'un forat i queia en un riu. Sense lamentar lesions, la parella belga es veia obligada a abandonar.

Més eentrada la segona etapa, Patrice Servant i Thierry Pansolin cedien força temps en intentar trobar la causa d'un problema elèctric en el seu cotxe, mentre que Patrick Tauziac i Claude Papin perdien pràcticament la mateixa quantitat de temps que els seus compatriotes en quedar-se encallats en un fangar. Per últim, Rudolf Stohl i Reinhard Kaufmann veien com l'embragatge del seu Audi 90 Quattro començava a patinar, probablement a causa de l'aigua i el fang acumulat, al que la parella austríaca va trobar en el vell remei d'injectar-hi Coca-Cola com una solució ideal per a que el seu cotxe treballés a la normalitat.

Tot aquest cúmul de contra-temps acumulats en les immediates posicions dels líders, va permetre a Kenjiro Shinozuka i John Meadows fer un canvi de diferencial i caixa de canvis preventiu abans de l'entrada a Yamoussoukro, perdent només 8 minuts vers els seus perseguidors, els quals passaven a estar capitanejats per Patrick Tauziac i Claude Papin després de que Rudolf Stohl i Reinhard Kaufmann es saltessin un encreuament a les portes de Yamoussoukro i els problemes elèctrics de Patrice Servant i Thierry Pansolin prosseguissin i no fossin solventats fins a la neutralització de l'etapa quan en un niu de cables hi trobaven un de trencat.

La tercera etapa del ral·li unia Yamoussoukro i Grand Berebi amb sortida de la ciutat central a les 12 del migdia del dimarts i arribada a la costanera el dimecres a les 2 de la matinada, amb un primer regarupament a Seguela i un altre a Gagnoa. Aquesta etapa era la més llarga de totes quatre que es celebraven, amb 29 punts de control de pas i 1087,62 km de distància a cobrir. Tanmateix aquesta etapa es va revelar com la més dura de totes, i si bé només s'havia de lamentar una baixa a l'arribada a Seguela, a Gagnoa només hi arribaven la meitat dels participants, és a dir, 9. Entre les baixes, les més destacables eren les que afectaven al Volkswgaen Golf GTi dels italians Piergiorgio Bedini i Luca Bonivicini així com al Nissan Pulsar GTi-R dels japonesos Hiroshi Nishiyama i Hiroki Sugiura, els quals es trobaven fent un fantàstic ral·li, immiscint-se en les primeres posicions tot i pilotar cotxes de Grup N.

Kenjiro Shinozuka i John Meadows feien una etapa sense lamentar cap contra-temps, el que els hi permetia superar en mitja hora més als segons classificats, els francesos Patrick Tauziac i Claude Papin, mentre que Rudolf Stohl i Reinhard Kaufmann cedien dues hores quan al poc de sortir de Seguela colpejaven amb un parapet i malmetien un braç de suspensió, tot plegat permetia als líders gaudir d'un marge de gairebé 2 hores vers els segons classificats i de 3 hores i mitja en relació als tercers de cara a la quarta i última etapa.

Amb gairebé 1 dia de descans, el dijous a la 1 i mitja de la matinada, els 9 equips que restaven en actiu en el ral·li prenien la sortida des de Gran Berebi per arribar a Abidjan a les 10 del matí del mateix dia resseguint pràcticament la costa ivoriana. Amb 10 controls de pas i 550,28 km de distància, aquesta etapa es podia pràcticament considerar un tràmit donades les característiques de la cita africana. Tot i aixó, els austríacs Rudolf Stohl i Reinhard Kaufmann patien un nou contra-temps en aquesta quarta etapa quan el seu diferencial posterior fallava; per sort seva, qui podia treure benefici de la seva averia, els francesos Patrice Servant i Thierry Servant, veien com l'embragatge del seu Audi 90 Quattro començava a patinar, tan que els hi va ser impossible pujar la rampa del podi final.

Sense lamentar baixes, finalitzava la 23ena edició del ral·li amb la victòria de Kenjiro Shinozuka i John Meadows, la qual suposava la primera dels pilots en el mundial, alhora de ser la primera d'un pilot japonès en la història del mundial. Els oficials de Mitsubishi acumulaven 3 hores 30 minuts i 16 segons de penalització, 2 hores 8 minuts i 48 segons menys que Patrick Tauziac i Claude Papin, els quals pilotaven la versió anterior del Galant VR-4 propietat de l'importador ivorià de la marca nipona. Finalment Rudolf Stohl i Reinhard Kaufmann aconseguien tancar el podi a 4 hores 37 minuts i 45 segons dels guanyadors.

Stohl-Kaufmann van patir diversos contra-temps que els va fer conformar.se amb el tercer lloc.

En la categoria reservada als cotxes de Grup N, els japonesos Hiroshi Nishiyama i Hiroki Sugiura, famosos per haver competit en el Tour de Corse de 1990 amb un Nissan Skyline GT-R R32, prenien les regnes de la classe al volant del seu Nissan Pulsar GTi-R en els primers compassos de la cita ivoriana. Peró l'abandonament d'aquests en la tercera etapa, així com dels italians Piergiorgio Bedini i Luca Bonvicini, deixava pràcticament en solitari al Renault Clio 16S desenvolupat per Simon Racing dels francesos Philippe Doué i Laurent Urlique, doncs la única oposició amb la que comptaven era la dels belgues Nicolas Min i Joseph Lambert de menys nivell que el seu.

La victòria del pilot francés era anecdótica a efectes de campionat, mentre que l'absent Grégoire de Mevius es proclamava campió en tan bon punt es certificava l'abandonament d'Hiroshi Nishiyama tot i restar encara dues cites per a la conclusió del campionat.

Doué-Urlique es quedaven pràcticament sols en Grup N i guanyaven el ral·li.

En el campionat de pilots, únic certamen pel qual el ral·li hi donava punts, les absències dels principals animadors del mundial a la cita africana, així com el fet que sumessin punts pilots que pràcticament no n'acumulaven, va provocar que la general no patís canvis en la seva part alta, pel que el pilot madrileny Carlos Sainz seguia liderant la taula provisional per 8 punts de marge vers el finlandès Juha Kankkunen. Didier Auriol mantenia les seves remotes opcions amb 101 punts.

Pilot
Punts

Carlos Sainz

131

Juha Kankkunen

123

Didier Auriol

101

Donat que la prova ivoriana no donava punts en el campionat de constructors, la victòria que aconseguia Mitsubishi a la ronda africana no suposava cap pas endavant per la marca dels tres diamants vermells, restant encara a les portes del podi del certamen.

Constructor
Punts

Lancia

134

Toyota

128

Ford

46

Märtin-Park evidenciaven que el Focus era un molt bon cotxe per a l'asfalt.

El diumenge 31 d'octubre de 2004, 36 equips s'aplegaven al voltant de la rampa de meta, ubicada per última vegada en la seva història a Lloret de Mar, per tal de celebrar la finalització del 40è Ral·li Catalunya - Costa Brava. La cita catalana, que era puntuable pels certàmens reservats a pilots, constructors així com el mundial júnior, comptava amb 55 equips inscrits en la seva llista oficial, dels que 52 es personaven el divendres 29 d'octubre a la sortida del primer tram per tal d'afrontar un recorregut composat per 20 proves especials de 384,08 km de distància sobre asfalt.

Grönholm-Rautiainen venien cara la seva pell i acabaven la prova en segona posició.

El ral·li arrancava amb un bucle matinal de tres trams que a primera hora de la tarda es tornaria a celebrar, totalitzant-se així els primers 115,04 km cronometrats al llarg de 6 proves especials. Els belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot s'imposaven en la primera passada per La Trona, que encetava el recorregut de la 40ena edició del ral·li català, amb 7 dècimes de segon per davant dels recentment proclamats campions del món, Sébastien Loeb i Daniel Elena i 1,3 segons en relació als seus companys d'equip a Ford, l'estoni Markko Märtin i el britànic Michael Park.

Alliberats de la pressió de conquerir la corona mundial, Sébastien Loeb i Daniel Elena decidien plantar cara als Ford sobre l'asfalt, a diferència del que passava quinze dies abans a Còrsega, i amb el seu primer escratx, el pilot francès i el seu copilot monegasc prenien el relleu als seus rivals belgues en el liderat. Durant la celebració de la tercera prova especial, darrera del bucle matinal, un aigüat va agafar per sorpresa a bona part dels participants, els quals amb gomes de sec els hi era difícil mantenir el cotxe en la traçada bona, uns d'aquests eren Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals s'hi envirollaven perdent-hi una quinzena de segons, si bé els de Citroën no perdien plaça, aquest incident habilitava als dos equips Ford per a que els hi poguessin disputar el liderat amb distàncies d'1 segon vers François Duval i Stéphane Prévot, els homes més ràpids en aquesta tercera especial, i 1,1 segons vers Markko Märtin i Michael Park.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen restaven en quarta posició a 7,3 segons dels líders, mentre que Carlos Sainz, que aprofitava el seu concurs al ral·li per acomiadar-se de l'afició, i Marc Martí eren cinquens a 13,8 segons. De cara a les segones passades, en base a la informació facilitada pels serveis meteorològics de l'equip, el madrileny i el català decidien muntar gomes toves així com optar per un reglatje de suspensions més tou també, peró la pluja mai va arribar i la configuració va resultar dolenta.

François Duval i Stéphane Prévot es tornaven a imposar en la segona passada per La Trona, amb el que els belgues recuperaven el liderat de la prova 2 dècimes de segon per davant dels seus companys de formació, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena baixaven fins la tercera posició a 4,6 segons del liderat. La reacció d'aquests era immediata, i amb el millor temps en la cinquena prova especial, els de Citroën recuperaven la primera posició amb 6 dècimes de marge vers els líders destronats.

En la sisena i última prova especial, Markko Märtin i Michael Park s'anotaven el seu primer escratx a la prova, mentre que els seus companys d'equip belgues hi arrancaven una roda del seu Ford Focus RS WRC'04. Si bé aquests aconseguien arribar a la línia de meta del tram, fer el camí fins a les assistències els hi era impossible, amb el que l'abandonament era obligat.

A l'arribada a Lloret de Mar el divendres a última hora de la tarda, Sébastien Loeb i Daniel Elena eren provisionalment els primers classificats per 2 segons de marge vers Markko Märtin i Michael Park, mentre que els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen accedien a l'última plaça de podi a 27,5 segons dels líders. Carlos Sainz i Marc Martí eren quarts a 46,4 segons dels seus companys d'equip i amb gairebé mig minut de marge vers el Subaru Impreza S10 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, llurs Pirelli seguien sense treballar del tot bé sobre l'asfalt sec, tal i com va passar dues setmanes abans a Còrsega.

La segona jornada del ral·li, celebrada en dissabte, era la més llarga de totes amb 8 proves especials que suposaven 162,88 km de lluita contra el cronòmetre, aixó era un bucle de quatre trams que es celebrava matí i tarda. Sébastien Loeb i Daniel Elena aturaven el crono amb el registre més baix en la primera prova especial del dia, peró el preu que pagaven era excessiu, en un tall de cuneta, els pilots trencaven el protector del càrter i l'oli del seu Citroën Xsara WRC es vessava per la carretera, sense possibilitat de reparar, la parella franco-monegasca no podia arribar a la línia de sortida del segon tram i el seu abandonament era obligat.

Markko Märtin i Michael Park celebraven doncs el liderat que heredaven en la segona cronometrada anotant-se el millor temps per davant de Carlos Sainz i Marc Martí, els quals no només entraven en places de podi en detriment dels seus companys d'equip, sino que semblaven poder posar setge a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Aquests responien adjudicant-se la tercera especial del dia per estret marge vers els de Ford, mentre que els espanyols detectaven una averia en els seus frens, després de 4 o 5 manxades seguides, el pedal se n'anava abaix. Per sort seva, el tram de Sant Julià, el més llarg de tot el ral·li amb 32,90 km, era cancelat per excès de públic, el qual envaïa la zona habilitada per la premsa.

Els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen sortien especialment inspirats de les assistències, i amb dos escratxs i dos tercers temps escratx, per un escratx i un segon millor temps per part de Carlos Sainz i Marc Martí, els de Peugeot aconseguien escapar-se tímidament de la parella local de Citroën, per la seva part, Markko Märtin i Michael Park, amb tres segons temps escratx i un millor temps en la sisena especial del dia, mantenien les distàncies amb els seus perseguidors, fent entrada al parc tancat amb 39,7 segons de coixí vers els finlandesos i 51,1 en relació als espanyols. Per darrera dels pilots amb dret a podi s'obria un forat superior al minut, si bé els francesos Stéphane Sarrazin i Patrick Pivato, amb un Subaru Impreza S9 WRC eren capaços de superar a la versió S10 oficial de Petter Solberg i Phil Mills, gràcies a que els pilots de l'importador francès de la marca comptaven amb gomes Michelin per a transmetre la força del seu cotxe al ferm català.

Diumenge el ral·li es completava amb 6 proves especials més agrupades en un bucle de 3 trams que es celebraven a doble passada i que que suposaven els darrers 106,16 km cronometrats. Markko Märtin i Michael Park volien deixar lligada la victòria a l'arribada a les assistències intermèdies, i amb dos temps escratx, un d'ells ex-aequo amb Carlos Sainz i Marc Martí, i un tercer millor registre en la primera especial dominical, els de Ford aconseguien la fita, mentre que la parella espanyola de Citroën reduia lleugerament les distàncies vers els seus precursors finlandesos.

De cara al bucle del migdia, Carlos Sainz i Marc Martí van intentar sorprendre a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen optant per uns compostos bastant diferents als de Peugeot, peró mentre els líders es dedicaven a controlar les distàncies i assegurar que el seu cotxe arribés a Lloret de Mar el diumenge al migdia, els del lleó s'anotaven els tres darrers escratxs del ral·li, desmutant el pla del pilot madrileny que buscaba acomiadar-se del seu públic des d'una posició més alta al podi.

Celebrades 19 de les 20 proves especials programades, o el que és el mateix 351,18 km de lluita contra el temps, Markko Märtin i Michael Park s'anotaven la victòria en la darrera visita del mundial a Lloret de Mar en precisar de 3 hores 40 minuts i 43,8 segons per a recòrrer aquesta distància cronometrada, 23,2 segons menys que els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen que sorprenien amb la seva segona plaça. Carlos Sainz i Marc Martí tancaven el podi a 37,7 segons dels guanyadors.

Carlos Sainz s'acomiadava del públic català des del podi.

En el mundial júnior la competició arrancava amb moltes alternatives, de fet fins a 4 equips van rotar per la primera posició i només els suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson van ser capaços de liderar la categoria durant dues especials consecutives. Els locals Xevi Pons i Oriol Julià van ser capaços de liderar la taula en dues ocasions, peró un accident en la darrera especial del divendres els obligava a retirar-se.

El sanmarinés Mirco Baldacci i l'italià Giovanni Bernacchini feien entrada al parc tancat com a líders provisionals per 6,9 segons de marge vers els seus companys suecs a Suzuki, peró una punxada en la roda frontal dreta soferta en la segona especial sabatina, enviava a la parella de la península itàlica a la part baixa de la categoria, mentre que el francès Nicolas Bernardi i el belga Jean-Marc Fortin passaven a ocupar el seu lloc en la primera posició. A partir d'aquell moment, arribava la serenor a la categoria, més quan Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson pensaven més en clau de campionat i no mostraven interés per disputar la victòria a la parella de Renault que de mica en mica anaven obrint forat per anar-se'n a dormir amb 43,4 segons de coixí.

Lluny d'especular, els líders sortien a per totes en la jornada final i aconseguien incrementar el marge fins als 3 minuts vers la parella sueca de Suzuki. En clau de campionat, Nicolas Bernardi s'anotava la seva segona victòria de la temporada i escalava fins la segona posició del campionat, dos punts per darrera de Per-Gunnar Andersson que a Lloret de Mar esdevenia campió del món.

En quan Bernardi-Fortin es feien amb el liderat, no tenien aturador.

Markko Märtin guanyava el seu tercer ral·li de la temporada, segon consecutiu després de Còrsega, amb el que el pilot estoni no només se separava del madrileny Carlos Sainz en la lluita per la tercera plaça provisional, sino que a més a més pressionava al norueg Petter Solberg pel sub-campionat. Per a Sébastien Loeb, que ja s'havia proclamat campió a l'illa francesa, el seu zero a la prova li era intrascendent.

Pilot
Punts

Sébastien Loeb

108

Petter Solberg

82

Markko Märtin

79

En el campionat de constructors la taula no vivia masses canvis, doncs les puntuacions que sumaven les diferents marques eren força similars i Citroën ja havia aconseguit la corona a Còrsega. Ford, que guanyava el ral·li, era la marca amb més punts, 10, mentre que Citroën, amb un cotxe al podi la que menys, 6. Subaru gràcies a que els seus dos cotxes arribaven al parc tancat aconseguia 9 punts malgrat no trepitjar podi, mentre que Peugeot sumava 8.

Constructor
Punts

Citroën

184

Ford

137

Subaru

117