Darniche-Mahé es trobaven amb la victòria en els darrers compassos de la prova.
Penúltima prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 5 de novembre de 1978 es finalitzava el 22è Tour de Corse. La prova arrancava el dissabte 4 de novembre des d'Ajaccio on un rutómetre composat per 10 especials cronometrades de 543,10 km de distància, esperava als 116 equips inscrits que estaven presents a la rampa de sortida del ral·li. D'aquests només 37 van aconseguir acabar la prova que a més de gaudir de puntuabilitat per al campionat del món de constructors, també ho era per la Copa FIA de pilots.
Herois indiscutibles de la prova, una averia del canvi va relegar a Andruet-Petit a la segona posició .
Tot i tenir el títol de constructors en la butxaca des del passat Bandama, FIAT feia un fort desembarcament a Còrsega amb fins a 4 unitats del 131 Abarth de Grup 4, dos amb els colors d'Alitalia, en mans dels italians Sandro Munari i Mario Manucci i dels francesos Bernard Darniche i Alain Mahé, i dos més sota els colors de FIAT-França confiats en mans de parelles de pilots franceses Jean-Claude Andruet i Michele Petit i Michèle Mouton i Françoise Conconi.
El ral·li començava a la 1 del migdia des de Bastia, on els italians Sandro Munari i Mario Manucci van aconseguir imposar-se en les dues primeres especials de la prova esdevenint així els primers líders de la cita corsa, però en la primera cronometrada, a Còrsega les especials eren curtes, d'uns 30 km, i les cronometrades llargues, superiors als 80 km; una punxada feia que Sandro Munari i Mario Manucci cedissin el testimoni del liderat a la parella francesa composada per Jean-Claude Andruet i Michèle Petit, els quals juntament amb les seves companyes d'equip Michèle Mouton i Françoise Conconi, mostraven un rendiment superior als FIAT d'Alitalia, també en part perqué Sandro Munari i Mario Manucci van haver de reparar la seva suspensió després de la punxada, el que va fer-los disminuir el seu ritme.
La superioritat dels FIAT-França va permetre que en arribar a la neutralització de la primera etapa el liderat de Jean-Claude Andruet i Michèle Petit fos d'uns dos minuts per davant dels seus compatriotes Bernard Darniche i Alain Mahé amb el FIAT oficial seguits dels seus companys d'equips d'aquests últims, és a dir Sandro Munari i Mario Manucci a uns cinc minuts dels líders. Alhora els italians tenien el Lancia Stratos HF de l'equip Pirelli d'Attilio Bettega i Gianni Vacchetto trepitjant-lis els talons a un curt marge de 2 segons i Michèle Mouton i Françoise Conconi tancaven les 5 primeres posicions provisionals plenes de cotxes italians.
En l'apartat de baixes planava la sospita del sabotatge en l'extrany abandonament dels dos Triumph TR7 V8 en mans dels britànics Tony Pond i Fred Gallagher i els francesos Jean-Luc Thérier i Michel Vial. Tots dos cotxes havien estat revisats i preparats per dos equips mecànics diferents, però tots dos cotxes no van arribar gaire lluny després de quedar-se sense valvolina en haver perdut tots dos els taps de drenatge del canvi, quelcom extrany. Adartico Vudafieri i Bruno Scabini amb el segon dels Lancia Stratos HF de l'equip Pirelli abandonava en la primera especial cronometrada per accident.
Abans de les llargues assistències prèvies al parc tancat d'Ajaccio, Jean-Claude Andruet reportava als seus mecànics uns sorolls de transmissió que l'amoinaven, després de realitzar un xequeig, els membres de l'equip concloien que el seu FIAT 131 Abarth no precisava de cap intervenció, centrant els seus esforços en reparar la suspensió del cotxe de Sandro Munari i Mario Manucci que tants problemes havia ocasionat als italians.
Amb només 2 hores de descans arrancava la segona jornada el diumenge a les 3.30 de la matinada, en la que amb el cotxe en millors condicions, Sandro Munari i Mario Manucci van millorar el seu rendiment considerablement, adjudicant-se el millor temps en la primera especial del diumenge, mentre que en la següent prova a disputar-se, una cronometrada de 97,60 km l'escratx era per Jean-Claude Andruet i Michèle Petit tot i les dificultats que tenia el pilot francès per canviar de marxes. Andruet arribava tens i molest a les assistències per l'averia a la que ara si els seus mecànics decidien intervenir-hi per tal de canviar el canvi de marxes i l'embragatge. La reparació però es va allargar més del que s'esperava en primera instància i Jean-Claude Andruet i Michèle Petit rebien 6 penalitzacions de ruta el que provocava que els pilots francesos caiessin fins la tercera plaça provisional, cedint el liderat als seus compatriotes Bernard Darniche i Alain Mahé.
En la següent cronometrada, de 88,20 km, Jean-Claude Andruet i Michèle Petit van sortir a l'atac, i malgrat haver d'aturar-se a canviar una roda punxada enmig del tram, els de FIAT-França aconseguien marcar un crono millor al dels italians Sandro Munari i Mario Manucci i classificar-se per davant d'ells en la general provisional.
Amb una única especial de 24,90 km de distància per disputar-se, Jean-Claude Andruet i Michèle Petit no van poder donar caça a Bernard Darniche i Alain Mahé els quals guanyaven la prova en un esclat d'alegria tot i saber que els autèntics herois del ral·li havien estat els seus compatriotes del FIAT-França. La victòria de Darniche permetia al pilot francès empatar a 4 victòries en el palmarés del ral·li amb Jean-Claude Andruet.
Bernard Darniche i Alain Mahé completaven el recorregut amb un crono de 6 hores 47 minuts i 34 segons, avantatjant en 4 minuts i 25 segons als segons classificats Jean-Claude Andruet i Michèle Petit i amb els tercers classificats, els italians Sandro Munari i Mario Manucci, en 5 minuts i 25 segons, tancant així un podi ple de FIAT 131 Abarth.
Munari-Manucci van arrossegar problemes de suspensions en la primera meitat que els va limitar molt.
En la Copa FIA de pilots, la victòria de Bernard Darniche no va ser més que una anecdota enun títol que ja estava decidit des del passat Giro d'Itàlia a favor del finlandès absent Markku Alén. Jean-Pierre Nicolas, present al Tour de Corse amb un Opel Kadett GT/E grup 2 no va poguer anar més enllà de la setena posició final i per tant sumar cap punt en la Copa.
Pilot |
Punts |
 Markku Alén
|
|
 Jean-Pierre Nicolas
|
|
Hannu Mikkola
|
|
En el campionat de constructors, tot i que FIAT ja s'havia proclamat campiona del món en el passat Bandama més aviat per demérit d'Opel que pel mérit propi, a Córsega feia una prova perfecta situant 3 cotxes en el podi i 4 en les 5 primeres posicions sumant així els 18 punts de la victòria, mentre que Opel en sumava 12 per la primera posició en Grup 2 de Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne. Jacques Alméras i Jean-Claude Perramond finalitzaven el ral·li en quarta posició, el que donava 12 punts a la marca d'Stuttgart que s'acostava a la posició de Ford.
Constructor |
Punts |
 FIAT
|
|
 Opel
|
|
 Ford
|
|
