Amb certa polèmica Mäkinen-Mannisenmäki guanyaven el ral·li.
Amb la ciutat de Perth com a centre neuràlgic de la prova, el diumenge 8 de novembre de 1998 finalitzava el 11è Ral·li d'Austràlia, penúltima ronda del calendari del campionat del món de ral·lis, que amb puntuabilitat per als calendaris de pilots, marques, producció i FIA F-2 portava fins a 94 equips a realitzar la seva inscripció a la prova. El ral·li estava composat per 24 especials cronometrades de 404,69 km de recorregut els quals 58 equips aconseguirien superar.
Sainz-Moya tot i obrir pista el primer i tercer dia, acabaven segons.
La prova arrancava el dijous 5 de novembre al vespre amb una superespecial espectacle a la ciutat de Perth, a Langley Park, en la que Didier Auriol i Denis Giraudet i Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki aconseguien empatar a temps, seguits d'aprop pels pilots Carlos Sainz i Luis Moya.
L'especial no modificava l'ordre de sortida, pel que en condició de líders provisionals del mundial, Carlos Sainz i Luis Moya rebien la tasca d'obrir pista. Funció que en el cas d'Austràlia era encara més perjudicial que en qualsevol altra cita del calendari donada la gran presència de petites boles esfèriques de grava a la pista que perjudiquen molt la tracció dels cotxes i que amb el pas d'aquests es va netejant, afavorint els que surten en posicions més endarrerides.
Richard Burns i Robert Reid, que sortien a pista en sisena posició, van aprofitar al màxim aquesta situació marcant fins a 7 escratxs de 10 possibles en la primera jornada el que els portaria a liderar la prova al terme de la primera jornada per un marge de més d'un minut vers els francesos de Toyota Didier Auriol i Denis Giraudet que els seguien a continuació.
Els companys d'equip dels britànics, els finlandesos Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki s'estaven mostrant també molt competitius en aquesta primera jornada, fins que un impacte amb una pedra en la vuitena especial cronometrada malmetia la seva suspensió posterior i un palier, la reparació del seu Lancer Evo V va ser llarga i en sortir 8 minuts tard del control horari, els pilots campions del món rebien 1 minut i 20 segons de penalització.
Per la seva banda Carlos Sainz i Luis Moya, que eren els encarregats d'obrir pista, van aguantar força el tipus, i malgrat que van perdre 20 segons en la cinquena especial cronometrada quan el seu Corolla WRC es negava a arrancar, els espanyols haguessin finalitzat la jornada en tercera posició, però aquests veient el rendiment que estava obtenint Richard Burns i Robert Reid en sortir endarrerits, van alçar el peu de l'accelerador deliberadament en la última cronometrada per tal de perdre 6 segons i dues posicions en la provisional i caure fins la cinquena plaça. Colin McRae i Derek Ringer per la seva banda, acabaven la jornada just per darrera dels espanyols de Toyota, ja que llur Subaru Impreza WRC es mostrava lent en els trams arenosos que caracteritzaven l'etapa.
La segona jornada començava amb mal peu pels britànics de Subaru, ja que aquests patien una sortida de pista trencant un palier, el que els suposava perdre de l'ordre de mig minut, mentre que Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki i Carlos Sainz i Luis Moya si que treien profit de les seves posicions de sortida adjudicant-se respectivament el primer i el segon tram.
En la tercera especial cronometrada del dia la general va patir un canvi substancial, quan els líders provisionals, els britànics de Mitsubishi Richard Burns i Robert Reid patien una volcada amb el seu cotxe, que si bé podien seguir en la competició, els feia perdre de l'ordre de mig minut i cedir el liderat en mans de Carlos Sainz i Luis Moya. A partir de la tercera especial cronometrada, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki encadenarien 5 escratxs consecutius en els 5 trams que restaven, el que permetia als finlandesos arribar fins a la segona posició en l'últim tram celebrat, deixant el darrer escratx de la jornada, el de la superespecial de Langley Park per a Carlos Sainz i Luis Moya.
La segona jornada però va acabar amb certa polèmica, quan Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki que s'havien saltat una sortida, rebien una penalització d'1 minut. El seu equip, alegant la complexitat en la que es donava el tret de sortida al tram, van presentar una queixa a la organització, la qual va ser admesa a quarts d'una de la matinada pels comissaris i per tant la sanció que rebien els finlandesos retirada.
La tercera i última jornada estava composada només per 5 especials cronometrades, sent 4 d'elles les corresponents a Bunnings, East, West, North i South respectivament, unes especials en les que en anteriors ocasions Carlos Sainz i Luis Moya hi havien trobat l'abandonament. Colin McRae i Derek Ringer aprofitaven que sortien en cinquena posició a les especials per tal d'adjudicar-se les tres primeres, el que permetia als pilots de Subaru arrebatre el liderat als espanyols de Toyota un cop completat Bunnings North que queien fins la tercera posició per darrera del Mitsubishi de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki també.
Richard Burns i Robert Reid, també treien renda de la seva posició de sortida com els seus compatriotes de Subaru, si bé no guanyaven posicions, doncs es mantenien en quarta posició, si que escurçaven les distàncies i restaven a només 1 segon de la tercera plaça que llavors ocupaven Carlos Sainz i Luis Moya. Però Bunnings South va ser fatal per als dos equips britànics, primer els de Mitsubishi patien un accident que ara si els obligava a abandonar, mentre que els de Subaru patien una averia en el seu turbo que els feia caure fins la quarta posició per darrera del Corolla WRC de Didier Auriol i Denis Giraudet.
El liderat el recollia Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, autors alhora del millor registre en l'especial de Bunnings South, els finlandesos amb una sola especial per davant, l'especial televisada de la cadena API TV de tan sols 2,73 km, van mantenir-se al capdavant de la general tot i no aconseguir el millor temps, que seria per als seus màxims rivals Carlos Sainz i Luis Moya, guanyant així el ral·li amb un temps total de 3 hores 52 minuts i 48,7 segons. Carlos Sainz i Luis Moya, enotjats per la sanció retirada als pilots de Mitsubishi, completaven la prova a 16,5 segons dels guanyadors, mentre que els seus companys d'equip a Toyota, els francesos Didier Auriol i Denis Giraudet, tancaven el podi a 25 segons dels primers classificats.
A falta de dos trams, Auriol-Giraudet es trobaven amb el podi.
En la categoria de producció la victòria va ser pels locals Michael Guest i David Green, els quals a bord del seu Subaru Impreza WRX van aconseguir la primera posició en el transcurs de la segona jornada, per mantenir a ratlla durant la tercera el principal pilot del campionat, l'uruguaià Gustavo Trelles i el seu copilot argentí Martin Christie. Per a Michael Guest aquesta era la seva segona victòria en el campionat després de l'aconseguida a Nova Zelanda, si bé Gustavo Trelles seguia comandant amb mà de ferro la general amb 94 punts.
En la Copa FIA F-2 les esperances de SEAT d'esdevenir campions per tercera vegada consecutiva es van esbair quan primer una de les principals parelles de l'equip, els finlandesos Toni Gardemeister i Paavo Lukander, abandonaven la prova en la primera jornada per problemes de transmissió, si bé per llavors el títol era encara possible donada la primera posició de Gwyndalf Evans i Howard Davies, en la segona jornada però els britànics cedirien la plaça als seus compatriotes de Volkswagen Alister McRae i David Senior, mentre que els catalans Salvador Cañellas i Xavi Lorza abandonaven la prova per accident. Els de Volkswagen es van mantenir al capdavant en la última jornada, guanyant així la cita austral.
McRae-Senior guanyaven en FIA F-2 impedint el títol de SEAT.
Gràcies a la tercera victòria consecutiva que aconseguia Tommi Mäkinen, cinquena en el comput total del campionat, el pilot finlandès i campió del món en vigència superava a Carlos Sainz en la provisional del campionat per tan sols 2 punts, deixant-ho tot per decidir de cara al RAC britànic. Colin McRae per la seva banda pagava molt cara la seva averia del turbo i veia com amb el seu quart lloc, s'esbaïa qualsevol opció de corona mundial.
|
Punts |
 Tommi Mäkinen
|
|
 Carlos Sainz |
|
 Colin McRae
|
|
La victòria que obtenia Mitsubishi a Austràlia, permetia a la marca dels tres diamants vermells empatar la puntuació que sumava Toyota amb el segon i tercer lloc dels seus pilots, pel que en la general en el campionat de constructors les dues marques japoneses seguien estant separades per tan sols 4 punts. Subaru, que només treia 3 punts de la seva visita a terres australs, quedava en terra de ningú tancant el podi provisional del campionat.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 Mitsubishi
|
|
 Subaru
|
|
