Loeb-Elena empataven el récord d'Auriol-Occelli de 6 victòries en una temporada.

Última cita en el calendari del campionat del món de ral·lis 2004, el 17è Ral·li d'Austràlia finalitzava el diumenge 14 de novembre a Perth, seu de la prova on s'hi ubicava el parc tancat. La prova que era puntuable per als campionats de pilots, marques i producció, atreia fins a 68 equips a formalitzar la seva inscripció, dels que 62 es varen presentar el dijous 11 de novembre per començar a afrontar un recorregut composat de 25 especials cronometrades sobre terra de 388,25 km de distància. 29 equips van aconseguir completar la prova.

Rovanperä-Pietiläinen s'acomiadaven de Peugeot amb un podi.

El ral·li començava amb una baixa il·lustre, Carlos Sainz, que estava cridat a disputar el seu últim ral·li al mundial, patia un accident en els reconeixements de la prova quan es sortia llarg en una corba i colisionava contra un arbre frontalment a uns 80 km/h. A conseqüència de l'impacte el pilot madrileny es lesionava un disc cervical i els metges desaconsellaven la seva participació. Amb el títol de pilots decidit a favor de Sébastien Loeb i de constructors per a Citroën, el dues vegades campió del món finalment no competia.

Per a més tristesa en el món dels ral·lis, els dos constructors del grup PSA, Peugeot i Citroën, anunciaven la seva intenció ferma d'abandonar el mundial de ral·lis en tan bon punt finalitzés la temporada següent, és a dir la del 2005.

Ja al dijous al vespre s'iniciava la prova amb la tradicional superespecial espectacle de Perth, en la que els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien marcar el millor crono seguits a tres dècimes de segon pels pilots de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena i a 4 décimes pels seus companys d'equip i compatriotes Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. Per la seva banda els pilots de Ford i guanyadors de les dues proves anteriors, l'estoni Markko Märtin i el britànic Michael Park, acabaven la superespecial a tres cilindres i amb tots els indicadors d'emergència encessos, pel que eren dubte per l'endemà.

Divendres es disputaven els 8 trams de 133,27 km de distància corresponents a la primera etapa, si bé dos corresponien a la doble passada a la superespecial de Perth. Trams als que finalment Markko Märtin i Michael Park no prenien la sortida en haver trencat un pistó del seu motor, pel que es va veure clarament que el ral·li era una lluita tancada entre Marcus Grönholm i Timo Rautiainen vers Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Els de Peugeot s'adjudicaven quatre trams cronometrats, els dos primers del dia i el cinquè i el sisè, mentre que la parella franco-monegasca ho feia en dos d'ells, el tercer i el quart, deixant les distàncies entre els dos equips en uns poc importants 21,4 segons . Les dues passades per la superespecial de Perth que tancaven la jornada van ser per al Subaru Impreza WRC de Petter Solberg i Phil Mills; els quals es trobaven totalment fora de la lluita per la victòria quan en el quart tram patien una sortida de pista i trencaven un braç de la direcció, obligant-los a optar per al nou mètode que s'introduia anomenat "superally" que els permetia reempendre el ral·li des de les superespecials espectacle de Perth.

Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen seguien ocupant la posició de podi, però ja a 1 minut i 6 segons dels seus companys d'equip i líders de la provisional. En quan a les baixes, a part de la ja coneguda de Markko Märtin i Michael Park, els catalans de Mitsubishi Dani Solà i Xavi Amigó, havien d'abandonar la prova en la cinquena especial cronometrada a causa d'uns problemes en el motor del seu Lancer Evo VII.

La segona jornada arrancava amb sorpresa, quan en la primera especial cronometrada del dia els líders provisionals se sortien de la pista colisionant contra un arbre, a conseqüència del qual es danyava la corretja de l'alternador del Peugeot 307 WRC número 5 i Marcus Grönholm i Timo Rautiainen havien d'abandonar la prova. Amb els finlandesos de Peugeot i la parella noruego-britànica de Subaru fora de cursa, ja que tot i que Petter Solberg i Phil Mills corrien en condició de superally, no figuraven en la general de la prova, el camí va ser molt planer a partir de llavors per a Sébastien Loeb i Daniel Elena els quals marcaven tres temps escratx al llarg de la jornada, deixant que Petter Solberg i Phil Mills s'adjudiquessin 5 i que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, que pujaven fins la segona posició després de l'accident dels seus companys, ho fessin en les dues passades a la superespecial espectacle de Perth.

Tot i prendre's el ral·li amb força més calma des de l'accident de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, Sébastien Loeb i Daniel Elena van aconseguir incrementar distàncies vers els seus més immediats perseguidors, ara encapçalats per Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen a 1 minut i 20,5 segons seguit dels belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot, que no semblaven estar disposats a voler atacar posicions anteriors, a 2 minuts i 30 segons dels líders ja que el coixí que disposaven vers el Subaru Impreza S10 WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen era força ampli com per posar en risc una posició de podi.

En el transcurs de la tercera i última etapa Sébastien Loeb i Daniel Elena van aconseguir sumar els dos primers escratxs de la jornada, per a partir de llavors dedicar-se a controlar les distàncies vers els seus rivals al podi, cedint tot el protagonisme als reenaganxats de Subaru Petter Solberg i Phil Mills que marcaven els quatre escratxs restants. Uns altres reenganxats eren els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals tornaven a abandonar la prova en accidentar per segona vegada, aquest cop molt espectacularment, el seu Peugeot 307 WRC quan faltaven 5 kms per completar la penúltima especial del ral·li.

Completats els 388,25 km cronometrats doncs Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la victòria en completar el recorregut en un temps total de 3 hores 30 minuts i 25,4 segons, el que suposava que els pilots de Citroën igualaven el récord de 6 victòries en una temporada que mantenien des de 1992 Didier Auriol i Bernard Occelli, això si, amb menys cites per temporada. Els pilots de Peugeot Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen escudaven als de Citroën en segona posició a 1 minut i 52,8 segons dels guanyadors, mentre que François Duval i Stéphane Prévot treien partit de les nombroses baixes per fer-se un lloc al podi a 3 minuts i 34,1 segons dels qui la temporada següent serien els seus companys d'equip.

Les nombroses baixes van facilitar un podi de Duval-Prévot a la terra australiana.

En el mundial de producció, si bé en la general eren el segon cotxe de Grup N darrera dels locals Chris Atkinson i Glenn MacNeall, els catalans Xevi Pons i Oriol Julià guanyaven la categoria; si bé els pilots descartaven la cita a principis de temporada i per tant no aconseguien sumar els 10 punts que els hagués donat la victòria i el títol de campions de producció. El títol queia en mans del britànic Niall McShea, el qual tot i no guanyar cap ral·li, s'aprofitava de les baixes de Jani Paasonen i Alister McRae en el transcurs de la prova austral per endur-se la corona de campió cap a les illes britàniques.

Malhauradament Pons-Julià descartaven la prova i no sumaven 10 punts que els hagués donat el títol .

La sisena victòria de la temporada permetia a Sébastien Loeb arribar fins als 118 punts totals, mentre que per darrera del pilot alsacià la general es mostrava inalterada després que des del 2n fins al 5è de la provisional abandonessin la prova, i el 6è, el belga François Duval, es trobava massa lluny com per guanyar plaça a Marcus Grönholm.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

118

Petter Solberg

82

Markko Märtin

79

En el campionat de constructors, Citroën que ja tenia el títol des del Tour de Corse, sumava la seva setena victòria de la temporada, el que permetia a la marca dels dos galons distanciar-se encara més al capdavant de la general del campionat. Les distàncies que existien entre Ford, Subaru i Peugeot abans de la prova, va fer que el tercer, quart i segon lloc que aconseguien respectivament els pilots de la marca, no signifiquessin cap moviment en la general

Constructor
Punts

Citroën

194

Ford

143

Subaru

122

Els WRCar de 2000 cc s'acomiadaven del mundial i Loeb-Elena els hi brindaven la darrera victòria.

El diumenge 14 de novembre de 2010, Cardiff era escenari del comiat del mundial de ral·lis als World Rally Car dotats amb un motor de 2000 cc coincidint amb la finalització del 66è Ral·li de Gales. La prova britànica era la tretzena cita, i per tant última, del calendari del campionat del món de ral·lis, que amb puntuabilitat per als certàmens de pilots, constructors, cotxes S-2000 i de producció, aconseguia copçar l'interés de fins a 63 equips que formalitzaven la seva inscripció oficial a la prova. D'aquests, 61 prenien a partir del dijous 11 de novembre des de la rampa de sortida el camí cap a un recorregut format per 20 especials de 344,66 km de distància cronometrada total, que 45 equips aconseguirien finalitzar.

Solberg-Patterson van lluitar per la victòria, però a les acaballes del recorregut van dessistir.

La meteorologia obligava als organitzadors a avançar el tram de proves fins al dimecres al vespre, on els provençals de Citroën Sébastien Ogier i Julien Ingrassia esdevenien els homes més ràpids per davant dels seus companys d'equip Sébastien Loeb i Daniel Elena i Dani Sordo i Diego Vallejo. No va ser fins al cap de 24 hores que es disputaria la primera cronometrada de la prova britànica, una superespecial espectacle a la Bahia de Cardiff que es celebrava amb forces ratxes de vent i en la que de nou els 3 Citroën tornaven a copar les primeres posicions si bé en aquesta ocasió els campions del món superaven als seus companys d'equip provençals. Petter Solberg i Chris Patterson, amb el seu Citroën C4 WRC privat, tancava la festa dels dos galons amb la quarta posició provisional.

Divendres al matí entraven en escena les proves per les pistes forestals i que tan caracteritzen les cites britàniques. En concret tres trams que es celebraven en fins a dues ocasions i que completaven la primera etapa del ral·li assolint els 129,96 km de recorregut. Els pilots finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila marcaven el primer escratx del dia i aconseguien superar d'una tacada als quatre Citroën que tenien per davant i liderar la provisional del ral·li seguits de Petter Solberg i Chris Patterson, que en aquesta primera cronometrada marcaven el segon millor temps, superant així als Citroën oficials. Els pitjors parats van ser els espanyols Dani Sordo i Diego Vallejo, que en patir un ensurt hi cedien 15 segons i es despenjaven lleugerament de les primeres posicions.

Sébastien Loeb i Daniel Elena recuperaven alló que havien perdut en el primer tram del dia en marcar l'escratx en la segona prova especial cronometrada, si bé la reacció de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila no es demorava gaire i en guanyar el tercer i últim tram del matí, els de Ford tornaven a liderar el ral·li. A la conclusió del bucle matinal, 7,1 segons separaven als líders de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, quarts classificats provisionals, mentre que Dani Sordo i Diego Vallejo es trobaven ja a 23,7 segons dels líders i amb només 2,0 segons de marge vers els companys finlandesos dels líders, és a dir Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, el que augurava una tarda plena d'emocions

En la represa, sortint de les assistències remotes, Dani Sordo i Diego Vallejo s'acomiadaven de la seva lluita amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen quan els espanyols de Citroën patien una virolla que els feia perdre un mig minut i caure en terra de ningú per darrera dels finlandesos oficials de Ford i per davant del Focus RS WRC'08 de l'equip Stobart del norueg Henning Solberg i el belga Stéphane Prévot.

Per davant, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es van anar alternant la seva posició amb Sébastien Loeb i Daniel Elena gràcies als seus respectius escratxs, en les dues primeres especials del bucle, mentre que en la tercera prova del bucle i última cronometrada del dia, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila patien una punxada que els feia perdre una mica més d'1 minut vers els homes més ràpids del tram, novament Sébastien Loeb i Daniel Elena, el que deixava com a nous líders a la parella franco-monegasca en arribar a la neutralització de la primera jornada, alhora que la parella de Ford queia per darrera de Dani Sordo i Diego Vallejo en la sisena posició provisional a 1 minut i 7 segons dels líders.

La caiguda de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila de les primeres posicions reduia lleugerament l'emoció del ral·li, doncs entre els tres Citroën C4 WRC que copaven les posicions de podi, només 3,6 segons separaven al primer del tercer, amb Petter Solberg i Chris Patterson en segona posició a 1,8 segons del primer i del tercer.

Dissabte tenia lloc la jornada més llarga del ral·li, amb 4 nous trams que de nou es celebraven a doble passada més l'especial de la Bahia de Cardiff que tancava l'activitat del dia i que suposava un total de 9 proves especials cronometrades de 138,56 km de corda. Si bé no plovia, els aigüats que havien caigut a Gales la tarda anterior deixaven les pistes forestals plenes del fang tan característic de les illes britàniques.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia patien un accident en la primera cronometrada del dia, deixant el seu cotxe en tan mal estat que continuar la competició els hi era impossible, tanmateix Petter Solberg i Chris Patterson marcaven el millor registre en aquesta especial i rellevaven a Sébastien Loeb i Daniel Elena en el liderat. A continuació la parella franco-monegasca oficial de Citroën se saltaven un encreuament i cedia encara una mica més de terreny vers els nous líders que de nou tornaven a marcar el millor temps.

La reacció de Sébastien Loeb i Daniel Elena no es feia esperar quan aquests guanyaven la tercera prova cronometrada del dissabte i tornaven a liderar el ral·li, mentre que per darrera Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila donaven caça a Dani Sordo i Diego Vallejo assolint així la quarta posició provisional. Petter Solberg i Chris Patterson mantenien viu el pols pel liderat en guanyar la quarta prova especial del dia, última del bucle matinal, deixant les distàncies entre els dos Citroën en només 2,5 segons, mentre que entre els dos Ford 11,2 segons separaven el fet d'estar o no al podi de Cardiff el diumenge.

Per la tarda, en les segones passades per les especials cronometrades, Sébastien Loeb i Daniel Elena mantenien el seu estira i arronsa amb Petter Solberg i Chris Patterson, sempre amb els oficials per davant dels privats. Amb 4 escratxs pels primers i 1 pels segons, s'arribava a la neutralització de la segona etapa i amb les distàncies entre els dos equips en 4,8 segons. Per darrera d'ells Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila seguien escurçant tímidament les distàncies vers els seus companys d'equip, entrant al parc tancat de Cardiff amb un demèrit de 8,6 segons.

En la tercera i última etapa del ral·li, de 76,14 km cronometrats al llarg de 4 proves especials cronometrades, el duel per la victòria va trobar el seu punt i final quan en la primera especial del dia, Sébastien Loeb i Daniel Elena afavorits per tenir una millor posició de sortida vers el fang galès, incrementaven en 6,7 segons les distàncies vers els pretendents a la seva posició, mentre que en la segona aquests rebien una advertencia en forma d'impacte contra una roca que feia dessistir a Petter Solberg i Chris Patterson de seguir arriscant per la victòria.

Al migdia, en tornar a passar per les dues especials cronometrades del matí, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila marcaven el millor temps en la primera d'elles, aconseguint finalment superar als seus companys d'equip en la lluita per la última plaça al podi, mentre que en la segona el millor temps era per a Dani Sordo i Diego Vallejo sense majors conseqüències.

Finalitzades les 20 proves cronometrades del programa del 66è Ral·li de Gales, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien sumar una nova victòria en el seu palmarés, la 62ena, que tanmateix suposava la última de la era 2.0 T dels cotxes World Rally Car. Els campions mundials i pilots oficials de Citroën cobrien els 344,66 km de distància en un temps total de 3 hores 14 minuts i 54 segons, 19,1 segons per davant de Petter Solberg i Chris Patterson que una vegada més havien de veure com un altre ocupava el graó més alt del podi. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila per la seva banda tancaven el podi a 1 minut i 35,3 segons dels guanyadors de la prova.

Latvala-Anttila aconseguien el sub-campionat amb un podi.

Entre els cotxes amb homolgació S-2000, és a dir el SWRC, els noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene celebraven el seu recent fitxatge per Škoda guanyant 6 de les 7 proves especials cronometrades de la primera jornada, deixant darrera seu un dels màxims aspirants a la corona, els finlandesos Jari Ketomaa i Mika Stenberg. Dissabte en les dues primeres cronometrades del dia la parella noruega seguia marcant la pauta, el que va fer reaccionar a Jari Ketomaa i Mika Stenberg, que a base d'assumir riscs van començar a encadenar escratxs i retallar distàncies amb els líders, mentre que els altres aspirants a títol i primers classificats en la provisional del campionat, els catalans Xevi Pons i Alex Haro, es limitaven a pilotar de forma segura deixant que els rivals anessin abandonant i així era com tancaven el podi provisional al terme de la segona jornada.

Diumenge en la primera de les quatre cronometrades del dia els finlandesos patien un accident que els suposava l'abandonament, fent encara més bona doncs la opció assumida per la parella catalana, que de tan tranquils que pilotaven perdien la segona posició heredada en favor de l'irlandès Craig Breen i el galès Gareth Roberts capaços de retallar el minut de desavantatge que tenien vers Xevi Pons i Alex Haro.

En clau de campionat, la victòria d'Andreas Mikkelsen i Ola Fløene era anecdótica, doncs els pilots tot just feien la seva primera incursió en el mundial SWRC, d'altra banda la tercera posició que aconseguien Xevi Pons i Alex Haro a terres britàniques, permetia a la parella catalana esdevenir campions del món en la primera temporada del campionat amb 12 punts de marge sobre el suec Patrik Sandell que gràcies a l'abandonament de Jari Ketomaa aconseguia el sub-campionat.

Mikkelsen-Fløene debutaven amb els colors d'Škoda volant per les especials galeses.

En el mundial de producció es vivia una situació paral·lela a la del SWRC, quan els suecs Patrik Flodin i Göran Bergsten volaven en les sis primeres cronometrades del ral·li adjudicant-se el millor temps en totes i cadascuna d'elles, però en la setena i última prova de la primera jornada els líders perdien 2 minuts i la primera plaça en favor dels estonis Ott Tänak i Kuldar Sikk.

Dissabte els suecs van seguir mostrant un ritme superior al de la competència, retallant distàncies als líders amb l'excepció de dos cops de puny sobre la taula per part d'aquests que posaven fre a la escurçada de segons. Finalment però les opcions de Patrik Flodin i Göran Bergsten finalitzaven a falta de dues cronometrades per acabar la jornada quan els suecs arrancaven una roda del seu Subaru Impreza WRX STi.

Ott Tänak i Kuldar Sikk afrontaven llavors la tercera i última jornada amb unes distàncies notables vers els seus perseguidors, més encara quan els segons classificats, els txecs Martin Semerád i Michal Ernst, patien una sortida de pista que els obligava abandonar el ral·li a manca de dues cronometrades per completar el recorregut. Sense més transcendències, els estonis tutelats pel programa de joves talents de Pirelli, Ott Tänak i Kuldar Sikk, aconseguien la seva segona victòria de la temporada, mentre que els pilots lusos Armindo Araújo i Miguel Ramalho, que sortien a nedar i guardar la roba per les pistes galeses, finalitzaven el ral·li en segona posició aconseguint així revalidar el títol de campions del món de producció

Tänak-Sikk sumaven la segona victòria de la temporada sota els colors de Pirelli.

En el campionat de pilots, el títol feia setmanes que ja estava decidit a favor de Sébastien Loeb, però tot i així el pilot aconseguia la seva vuitena victòria de la temporada elevant les distàncies vers els seus més immediats perseguidors per sobre el centenar de punts. Jari-Matti Latvala per la seva banda, feia bona la tercera plaça aconseguida per finalitzar el campionat en segona posició amb dos punts d'avantatge sobre el norueg Petter Solberg i quatre amb el francès Sébastien Ogier, a qui el zero de Gales li suposava baixar dos llocs a la general.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

276

Jari-Matti Latvala

171

Petter Solberg

169

En el campionat de constructors l'equip de Petter Solberg no hi constava com inscrit, amb el que Ford aconseguia situar els seus dos cotxes dalt del podi, un resultat que no feia més que maquillar una mica el comiat del Ford Focus RS WRC dels ral·lis mundials després d'una temporada d'escandol per part de Citroën. D'altra banda l'equip satèl·lit dels dos galons empatava a punts amb els seus teóricament rivals d'Stobart, amb el que el segon equip de Citroën tancava la temporada com a tercer equip mundial.

Constructor
Punts

Citroën

456

Ford

337

Citroën Junior

217