Mikkelsen-Jaeger brindaven la darrera victòria a Volkswagen.
Amb Coffs Harbour com escenari de la cerimònia, el diumenge 20 de novembre de 2016 hi finalitzava el 25è Ral·li d'Asutràlia, catorzena i darrera ronda del calendari del campionat del món de ral·lis. La cita oceànica, malgrat la possibilitat de donar punts en els certàmens reservats a pilots i constructors, així com els campionats WRC-2 i WRC-3, només presentava una llista d'inscrits formada per 36 equips, dels que 32 iniciaven el divendres 18 de novembre a disputar un recorregut format per 23 proves especials de 283,36 km cronometrats de distància. 25 equips participants aconseguien completar la cita australiana dos dies més tard.
Ogier-Ingrassia provaven acomiadar-se de VW amb victòria fins als darrers compassos.
El ral·li arrancava amb força càrrega emotiva, doncs s'hi acomiadaven els World Rally Cars de 1600 cc que s'havien introduit l'any 2011 en substitució dels anteriors de 2000 cc, i a més a més el campionat perdria la marca que havia els darrers quatre campionats Volkswagen. En el terreny més purament esportiu, la primera jornada tenia en el seu programa un bucle de 4 trams que es celebrava matí i tarda, a les que una superespecial espectacle se'ls hi afegia pel matí i dues passades per una altra superespecial per la tarda.
Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'anotaven el millor temps en el tram de proves celebrat dijous al matí, demostrant les ansies que tenien per guanyar la darrera prova de la marca de Wolfsburg al mundial, si bé qui guanyaven la primera cronometrada del ral·li eren els seus companys d'equip, els noruegs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, mentre que l'altra parella de Volkswagen, la composada pels finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, hi trencaven la suspensió del seu Polo R WRC en anar llargs en un revolt i es veien obligats a pilotar amb cautela en el que restava de bucle.
Per darrera dels noruegs de Volkswagen s'hi classificaven els estonis Ott Tänak i Raigo Mõlder, i els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard empatats a temps amb uns altres noruegs, els de Ford Mads Østberg i Ola Fløene. Precisament la parella oceànica de Hyundai s'imposava en la segona prova per passar a liderar la prova, però aquests retornaven la posició de privilegi als seus anteriors inquilins en aconseguir-hi el millor registre.
Dos millors temps consecutius en els dos darrers trams del bucle matinal per part d'Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, permetien als líders afermar la seva posició, mentre que en la darrera cronometrada forestal, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aturaven el cronómetre just per darrera dels seus companys d'equip i pujaven cinc posicions per entrar en places de podi.
Per la tarda, en tornar a passar per les proves especials cronometrades del matí, Andreas Mikkelsen i Anders Jæger es tornaven a imposar en la primera especial del bucle, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, sense haver de netejar la pista de tanta grava com al matí, guanyaven les dues últimes proves a la natura del dia per tal de guanyar una posició, mentre que Hayden Paddon i John Kennard, amb uns pneumàtics massa tous pel terreny i la temperatura ambiental, baixaven fins la quarta posició per darrera dels seus companys belgues, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.
Els campions mundials, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, tancaven l'activitat de la primera jornada guanyant les dues passades per la superespecial espectacle, amb el que els provençals feien entrada al parc tancat a 15,4 segons dels seus companys d'equip noruegs. Per darrera Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tancaven el podi a 22,5 segons dels líders i amb només 1,2 segons de marge amb els seus companys d'equip.
La segona jornada de competició tenia un model similar a l'etapa anterior, amb un bucle de dues proves especials forestals que es celebrava matí i tarda, més una segona passada per la mateixa superespecial espectacle del divendres al matí per tancar el bucle matinal, i una tercera i quarta celebració de la superespecial de Coffs Harbour per tancar l'activitat del dia. En total les set proves especials programades suposaven 135,19 km de lluita contra el cronòmetre, amb el que l'etapa esdevenia la més llarga de tot el recorregut.
L'activitat del dia arrancava amb el tram més llarg del ral·li, Nambucca, de 50,80 km, en el que els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard hi aconseguien el millor temps per tal de recuperar la segona posició provisional, enviant a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia a la darrera plaça de podi, malgrat que els aquests arriscaven amb una munta de pneumàtics més tova per compensar el fet d'haver obrir pista; alhora que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul perdien terreny amb els altres equips del cap de cursa en ser-lis dificil governar el seu i20 NG WRC. En les dues següents especials del bucle matinal, d'una distància total cronometrada que no suposaven ni el 30% del que distava la inaugural de la jornada, es mantenia l'"status quo" a la taula.
Com ja havia succeït en la jornada anterior, l'agreujant d'haver d'obrir pista per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia perdia pes en haver de tornar a passar per les cronometrades del matí, amb el que els provençals aconseguien el segon millor temps en la repetició de Nambucca, només 9 dècimes de segon per darrera dels seus companys d'equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, així com en la darrera prova forestal del dia, en aquesta ocasió 6 dècimes de segon per darrera dels belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.
A Nambucca si els pilots de Volkswagen recuperaven alló que havien perdut al matí, és a dir la segona posició en detriment de Hayden Paddon i John Kennard, en la cinquena especial del dia els campions mundials aprofitaven un problema amb el pedal de l'embragatge que tenien Andreas Mikkelsen i Anders Jæger que els provocava que el seu Polo R WRC anés frenat, deixant als francesos a 2,8 segons dels seus companys d'equip.
En les dues passades per la superespecial espectacle de Coffs Harbour que tancaven l'activitat contra els cronòmetres, un escratx per a cadascuna de les dues primeres parelles de l'equip Volkswagen, deixava als francesos a només 2,0 segons dels noruegs a l'entrada del parc tancat, mentre que Hayden Paddon i John Kennard restaven a 12,0 segons de la parella líder i amb 21,8 segons de coixí amb els seus companys d'equip, els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.
Si bé la distància cronometrada de la tercera i última etapa programada, 57,18 km, era pràcticament la mateixa que la de l'especial reina de la prova, les distàncies tan curtes entre els tres primers classificats assegurava emocions des del primer quilómetre cronometrat.
Tots tres completaven el primer tram dominical en el mateix ordre en el que es trobaven a la general, amb el que res passava a la taula, peró en la segona cronometrada Hayden Paddon i John Kennard se n'anaven llargs en un revolt, colpejaven lateralment el seu Hyundai, i en desllandar una roda hi cedien minut i quart, el que els feia baixar fins la cinquena plaça per darrera dels espanyols Dani Sordo i Marc Martí, obrint pas al podi als seus altres companys d'equip, el belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. No era l'únic incident de l'especial, doncs Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'hi envirollaven, perdent-hi una vintena de segons i bona part de les seves opcions a victòria.
Els líders Andreas Mikkelsen i Anders Jæger així ho certificaven en quan aconseguien el seu tercer escratx consecutiu en la tercera cronometrada dominical. Malgrat que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aturaven el cronòmetre abans que ningú en les dues darreres especials del ral·li, de poc o res els servia més enllà de guanyar els 3 punts extra del Power Stage, a part d'anotar-se la fita d'haver marcat el darrer escratx dels WRCars introduits el 2011, un camí iniciat pels suecs Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson al Ral·li de Suècia 2011 a l'especial de Karlstad. Una mica més avall de la taula s'hi vivia l'únic moviment rellevant, quan Hayden Paddon i John Kennard superaven a Dani Sordo i Marc Martí en la quarta posició en la penúltima especial.
Així doncs amb la celebració del Power Stage i l'entrada al parc tancat de Coffs Harbour, es donava per finalitzat el 25è Ral·li d'Austràlia, resolt amb la victòria d'Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, els quals invertien un temps total de 2 hores 46 minuts i 5,7 segons per a completar els 283,36 km cronometrats de la prova, 14,9 segons menys que els seus companys d'equip, els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul per la seva banda tancaven les places de podi a 1 minut i 12,6 segons dels guanaydors.
Quan Neuville-Gilsoul ja s'havien acomiadat del podi, hi pujaven.
En el campionat WRC-2, la baixa qualitat dels equips que s'inscribien a la cita austral, deixaven com a clars favorits els finlandesos d'Škoda Esapekka Lappi i Janne Ferm, els quals malgrat pilotar amb precuacions, feien honor al rol guanyant en totes les proves especials del recorregut tret de la primera superespecial espectacle, on només hi cedien 7 dècimes de segon vers l'autor del millor temps. A la conclusió de la prova doncs, la seva victòria era per més de 4 minuts i mig.
En clau de campionat, la victòria que aconseguia Esapekka Lappi, permetia al finlandès superar al seu compatriota Teemu Suninen, absent a la prova australiana, per proclamar-se així campió mundial de la categoria.
Lappi-Ferm guanyaven a plaer la ronda australiana i esdevenien campions mundials.
Si en el WRC-2 la llista d'inscrits era curta i d'una qualitat més aviat baixa, en el WRC-3 el fenòmen era encara pitjor, doncs només s'hi inscribien els veterans francesos Michel Fabre i Maxime Vilmot, seguint la tónica d'altres cites fora del continent europeu, amb el que la parella es va limitar a conservar el seu Citroën DS3 R3 Max fins a la línia d'arribada i adjudicar-se la victòria australiana. Una victòria que donava el subcampionat al pilot de més de 60 anys per 1 sol punt de diferència en relació al guanyador, l'italià d'origen romanès, Simone Tempestini.
Com en altres cites llunyanes al continent europeu, Fabre-Vilmot corrien sols en WRC-3.
En el campionat de pilots, Sébastien Ogier ja havia esdevingut campió a la ronda catalana al mes d'octubre, però el subcampionat estava encara per decidir; Andreas Mikkelsen, era un dels pilots immersos en la lluita i malgrat aconseguir la victòria a la cita de les nostres antípodes, es quedava a només 6 punts de l'objectiu, que en el seu cas era atrapar el belga Thierry Neuville que retenia la plaça amb el seu podi.
|
Punts |
 Sébastien Ogier
|
|
 Thierry Neuville |
|
 Andreas Mikkelsen
|
|
En el certamen reservat a constructors, Volkswagen i Hyundai ja tenien assegurades les seves posicions abans d'iniciar la prova, restant com únic punt calent de la taula la lluita que tenien M-Sport i l'equip satèlit de Volkswagen per la tercera posició. El segon equip dels de Wolfsburg s'anotaven la victòria i aquests superaven per 1 punt a la taula al preparador del Regne Unit, tancant així la temporada en una meritòria tercera posició, tenint en compte que aquests només disposaven d'un cotxe pels dos que posaven en lliça els britànics en cada prova.
Constructor |
Punts |
 Volkswagen
|
|
 Hyundai
|
|
Volkswagen II
|
|
Lancia
FIAT
Ford