McRae-Ringer guanyava el RAC per segona vegada, esdevenint el primer campió britànic i el més jove de la història.

El dimecres 22 de novembre de 1995 finalitzava a Chester el 51è RAC Rally, última prova en el calendari del campionat del món de ral·lis en el que estava per decidir els títols de pilots i constructors. La prova s'iniciava diumenge 19 de novembre a la mateixa ciutat amb 176 equips presents en la rampa de sortida dels 191 que havien formalitzat la seva inscripció. Dels 176 equips participants, 95 van aconseguir completar un recorregut composat de 28 especials cronometrades de 510,70 km de distància al llarg de 4 jornades de competició.

Planava la sospita que el Subaru de Sainz-Moya era menys competitiu, sospita que els pilots no van voler alimentar.

La primera etapa, celebrada en diumenge, era pràcticament un pròleg amb 7 especials cronometrades curtes que sumaven en total uns 45 km cronometrats. Les distàncies curtes dels trams i les errades van facilitar que fins a 4 equips diferents rotessin per la posició de líder, el primer en fer-ho van ser els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya en aconseguir el primer escratx de la prova.

Però en la segona cronometrada, tot i entrar amb molta cautela en el bassal de Chatsworth on ja l'any passat havien tingut una averia, se'ls hi trencava el radiador del seu Subaru Impreza havent de fer els restants quilòmetres amb cautela i vigilant la temperatura del seu motor. La desconcentració per l'averia va provocar que els espanyols cedissin 8 segons i el liderat que anava a parar en mans de Colin McRae i Derek Ringer. Afortunadament pels espanyols, al cap de 17 km estava situat el parc d'assistències de Chesterfield, on es va poder reparar el radiador i permetre que el seu Subaru proseguís la marxa.

A continuació, un seguit de superespecials espectacle, conegudes entre els britànics com trams "Mickey Mouse" pel seu caràcter espectacular, van resultar decisives no en quan el temps que s'hi pot guanyar, sino pel que s'hi pot perdre. En una zona molt enfangada la organització va decidir reparar-la afegint pedra i grava, el que enduria molt el terreny, els pilots de Subaru no van voler arriscar i seguien amb el pla establert prèviament, però els de Mitsubishi van encertar de ple escollint gomes mixtes permetent que primer Kenneth Eriksson i Staffan Parmander lideressin la prova al terme de la tercera especial cronometrada, per després cedir el testimoni a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne que encadenarien els últims 4 escratxs.

Tot i els 4 escratxs consecutius de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, el temps guanyat vers els rivals en uns trams curts era mins i així el finlandès era lider al terme de la primera etapa per 11 segons de diferència amb els seus companys d'equip, els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander i 12 en relació a Colin McRae i Derek Ringer. Carlos Sainz i Luis Moya, un cop havien comprovat que el motor del seu Subaru no pujava de temperatura van recuperar el ritme i es situaven a 26 segons dels líders.

Els qui més perjudicats van sortir de les especials "Mickey Mouse" van ser els francesos François Delecour i Catherine François, els quals trencaven la transmissió en la tercera cronometrada del ral·li i els hi era impossible iniciar la quarta cronometrada. Els britànics Richard Burns i Robert Reid, enrolats en l'equip Subaru, danyaven la seva direcció assistida penalitant 30 segons més en la reparació, el que els feia caure fins la novena posició provisional.

La segona etapa comptava amb un seguit d'especials que podien ser transcendentals pel devenir de la prova. La primera d'elles, era molt ràpida on el ritme endimoniat de Colin Mcrae i Derek Ringer no va poder ser seguit per ningú, adjudicant-se tram i liderat provisional de la prova mentre qui ocupava aquesta plaça fins llavors, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, trencaven la suspensió i la transmissió frontal a causa d'un fort impacte que acabaria trencant la caixa de canvis i impedint-los iniciar la segona especial cronometrada.

Pundershaw, la segona cronometrada de la jornada, era l'especial més llarga del ral·li i del mundial en la última década, 58,92 km cronometrats que van ser un calvari per a molts pilots, Colin McRae i Derek Ringer impactaven contra una pedra que els va ocasionar una punxada. Si bé el sistema de mousse els va permetre proseguir uns 15 km, el fort ritme imprès va fer que els britànics acabessin desllantant i haver d'aturar-se a canviar la roda. Kenneth Eriksson i Staffan Parmander que venien per darrera dels pilots de Subaru, seguien les roderes d'aquests i lògicament van còrrer la mateixa sort amb la mateixa pedra perdent també dos minuts. Un tercer equip també toparia amb aquesta pedra, els britànics Malcolm Wilson i Bryan Thomas, però els de Ford no van tenir la fortuna dels dos altres implicats, ja que amb la roda punxada els de l'òval volcaven el seu Escort RS Cosworth.

Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda també tindrien la seva ració de problemes a Pundershaw, quan acabaven l'especial amb el cotxe fumejant i la temperatura del seu motor al roig, si bé els espanyols després de tots els incidents viscuts pels seus rivals eren els homes més ràpids de l'especial i novament els líders de la prova. Completada l'especial, ràdio i kit d'eines en mà, els pilots de Subaru van poder reparar el seu Impreza.

A partir d'aquell moment Colin McRae i Derek Ringer que estaven mantenint un ritme molt alt, pràcticament impossible pels demés, van marcar 4 escratxs en els 5 trams que restaven. A Kershope, el millor registre se'ls hi va escapar a causa d'una punxada, però els britànics no van precissar aturar-se a canviar la roda gràcies a la mousse, finalitzant el tram en segona posició a 2 segons per darrera del Mitsubishi Lancer Evo II de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, autors de l'escratx.

Tot i això Carlos Sainz i Luis Moya seguien mantenint la primera posició en la neutralització de la segona etapa amb 39 segons de marge vers els seus companys d'equip mentre que Kenneth Eriksson i Staffan Parmander es trobaven ja a gairebé dos minuts mantenint encara certes esperances de títol per a Mitsubishi.

Aquestes esperances de Mitsubishi però es van esbaïr en la quarta cronometrada del tercer dia, quan els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, que ja havien patit un impacte en l'especial anterior, patien una sortida de pista i havien d'abandonar el ral·li, deixant la via lliure a l'equip Subaru per aconseguir el seu primer títol mundial amb tres dels seus Impreza ocupant posicions de podi. L'altra lluita que implicava als dos principals equips dels cotxes preparats per l'escuderia britànica, va començar a prendre matissos conspiradors quan Colin McRae i Derek Ringer treien força avantatge a Carlos Sainz i Luis Moya en les zones en pujada, on la potència primava a l'habilitat al volant, els quals havien de contentar-se marcant cronos semblants als de Richard Burns i Robert Reid. A més els presents percebien sons diferents en els dos Impreza, mentre que el pilot madrileny confesava que el cotxe, tot i les dues escalfades que havia patit, funcionava igual de bé que sempre pel que molts es van llençar a dir que Colin McRae i Derek Ringer gaudien d'un propulsor més evolucionat.

Sigui com sigui Colin McRae i Derek Ringer van aconseguir marcar tots els escratxs de la jornada, tot i punxar en el quart i cinquè tram del dia sense perdre temps gràcies a la mousse. En la tercera especial cronometrada, on es va trencar l'hegemonia dels britànics, el millor registre va ser per a Carlos Sainz i Luis Moya gràcies a la presència de boira que dificultava el pilotatge. Amb tot els espanyols van ressistir estoicament al capdavant de la general fins a la última especial cronometrada on finalment Colin McRae i Derek Ringer aconseguien el seu objectiu i lideraven la prova.

Al llarg de la quarta i última etapa es va mantenir la tònica de les tres anteriors i Colin McRae i Derek Ringer es van imposar en totes les cronometrades tret d'una, on Carlos Sainz i Luis Moya marcaven el millor temps, però sense gaires conseqüències en la general provisional en la que finalment els britànics van aconseguir imposar-se per 36 segons de diferència vers els espanyols amb un temps total de 5 hores 9 minuts i 19 segons. Richard Burns i Robert Reid per la seva banda tancaven un podi integrament Subaru a 6 minuts i 39 segons dels seus companys d'equip alhora que compatriotes guanyadors del ral·li.

Per a Carlos Sainz i Luis Moya, els hi esperava un futur incert per davant, doncs la sanció imposada a Toyota després de la trampa trobada amb el turbo al Ral·li Catalunya-Costa Brava, els deixava sense equip si bé cabia la opció de formar parella amb el finlandès Juha Kankkunen en el si d'un equip privat sense opcions al campionat de marques i mantingut per TTE.

Les baixes en l'equip Mitsubishi va permetre un podi integrament Subaru.

En la categoria de cotxes de Grup N, la victòria de la parella amb Mitsubishi Lancer Evo II composada pels portuguesos Rui Madeira i Nuno da Silva va ser fàcil, el que elevava fins a 4 les victòries dels pilots en la temporada obtenint així el títol de campions als pilots lusos que per la següent temporada confiaven donar el salt amb un cotxe de Grup A.

Madeira-da Silva esdeveninen campions de producció al Regne Unit.eb wl2grntfr.

Al RAC hi arribaven empatats a punts l'escocès Colin McRae i el madrileny Carlos Sainz, pel que la victòria que aconseguia el primer li permetia alçar-se amb la corona de campió del món, esdevenint alhora el primer pilot britànic en aconseguir la fita i el pilot més jove en la història del mundial fins al moment, amb 27 anys d'edat, en proclamar-se campió. Kenneth Eriksson per la seva banda, tot i sumar un zero en la cita britànica, els seus immediats perseguidors també abandonaven la prova pel que el suec tancava el podi del campionat.

Pilot	Punts
Colin McRae	90
Carlos Sainz	85
Kenneth Eriksson	48

En el campionat de constructors Subaru s'adjudicava el títol gracies a situar tres dels seus cotxes al podi, si bé només puntuaven els dos primers, aconseguint així la puntuació màxima. Mitsubishi per la seva banda havia de conformar-se amb el seté lloc general i primer de grup N aconseguit per Rui Madeira i Nuno da Silva que els donava 19 punts. Ford tancava el podi de marques en el que ja no hi era el Toyota exclòs.

Constructor	Punts
Subaru	350
Mitsubishi	307
Ford	88