Henri Toivonen tornava a guanyar el RAC 5 anys després.
El dijous 29 de novembre de 1984, finalitzava a Chester l'edició número 40 del RAC Rally, dotzena i última prova del calendari del campionat del món de ral·lis. Tot i ja estar el títol de campió del món decidit en favor de Stig Blomqvist, el qual finalment no participaria a la prova tot i estar-hi inscrit, el prestigi de la prova va fer que fins a 124 equips formalitzessin la pertinent inscripció per competir-hi, dels que 119 empendrien la sortida des de la rampa el diumenge 25 de novembre. El recorregut, fidel a la tradició, era secret i només aquells que competissin de manera habitual en el britànic podien partir amb cert avantatge; amb 56 especials cronometrades i una corda total de 868,54 km que només 52 equips aconseguirien superar.
En lúltima etapa Alén-Kivimäki perdien una victòria que semblava estar feta.
La primera etapa es celebrava el mateix diumenge des de les 9 del matí amb les tradicionals especials espectacle en circuits permanents o en parcs públics, com la de Sutton Park, capaces d'aplegar a un gran número d'aficionats que en les següents jornades no podran continuar seguint la prova.
Ari Vatanen i Terry Harryman van fer tota una demostració de força aconseguint adjudicar-se les 3 primeres especials del dia, així com la quarta, cinquena i sisena d'un total de set que composaven la primera etapa, el que permetia als pilots de Peugeot fer-se ràpidament amb el liderat i aconseguir una distància notable de 39 segons en els 34,51 km disputats vers l'Audi Sport Quattro de Michèle Mouton i Fabrizia Pons. Björn Waldegård i Hans Thorszelius sorprenien a molts quan situaven el seu Toyota Celica TCT en tercera posició, a només 4 segons de les pilots d'Audi.
Hannu Mikkola i Arne Hertz, que optaven per l'Audi Quattro A2, restaven en quarta posició a 1 segon dels suecs de Toyota, després que la parella finlandeso-sueca fos víctima d'una sortida de pista en la primera especial cronometrada i colisionés contra un tronc, malmetent el sistema de refrigeració del seu Audi. Una situació similar la va viure també el Rover Vitesse de Tony Pond i Rob Arthur en aquesta primera cronometrada, però malhauradement els britànics van haver d'abandonar la prova. I es que les pluges intenses i les fortes ratxes de vent que havien afectat la regió, havien deixat les pistes amb una capa de fang molt lliscant o en les carreteres d'asfalt una capa de fulles humides bastant perilloses.
El dilluns a les 5 del matí es reemprenia la competició per tal de fer el bucle nord de la prova, que englobava l'àrea més septentrional d'Anglaterra i el sud d'Escòcia per retornar de nou a Chester el dimarts per la tarda. Ari Vatanen i Terry Harryman van continuar traient partit del petit i àgil Peugeot 205 per tal d'imprimir un ritme molt fort, impossible de seguir pels seus competidors, el que permetia als pilots del lleó aconseguir 8 dels 10 primers escratxs del dia. De fet un dels que s'escapaven va ser per la distracció causada en desenganxar-se un extintor dins l'habitacle. Poc després perdrien el capot del motor, on malgrat tot marcaven el millor temps.
Michèle Mouton i Fabrizia Pons per la seva banda es veien obligades a canviar el diferencial i la caixa de canvis després de les dues primeres especials cronometrades, així com els seus companys d'equip els britànics Malcolm Wilson i Nigel Harris, permetent que Hannu Mikkola i Arne Hertz escalessin fins la segona posició però ja a més de dos minuts dels líders de la prova. Poc després una punxada de les pilots d'Audi permetia que el nord-americà John Buffum i el britànic Neil Wilson, que sorprenien a molts per la seva rapidesa, es situessin provisionalment en tercera posició.
En l'apartat negatiu de la prova destacava també l'abandonament de Björn Waldegård i Hans Thorszelius en la quarta cronometrada de l'etapa quan trencaven el motor del seu Celica TCT, mentre que els seus companys d'equip, el jove finlandès Juha Kankkunen i el britànic Fred Gallagher es veien endarrerits a causa d'una punxada havent de remuntar per tal de recuperar la posició que poseïen abans de l'incident.
Ja en sól escocès, els boscos de Kielder van ser fidels a la duresa que els caracteritza i un bon número de cotxes van haver de ser abandonats a les cunetes esperant que les assistències els passessin a recollir a trenc d'alba, com és el cas de l'Audi Quattro A2 dels britànics Malcolm Wilson i Nigel Harris, els quals es quedaven sense aigua i oli a causa d'una culata deteriorada. Els seus compatriotes Russell Brookes i Mike Broad eren també víctimes de Kielder, si bé tenien la fortuna de poder proseguir després que el públic ajudés a posar sobre les 4 rodes el seu Opel Manta 400 volcat en creuar-lo massa en un revolt.
Els suecs Ingvar Carlsson i Benny Melander eren també victimes de la nit escocesa quan a bord del seu Mazda RX-7 intentaven superar un cotxe més lent que els precedia, patien una sortida de pista, si bé continuaven en competició, el temps que aquests perdien era substancial. Més endavant de l'etapa, a Dalby el suecs arribarien a meta amb només una roda posterior.
Pel davant Ari Vatanen i Terry Harryman van continuar incrementant distàncies fins establir-les per sobre dels 4 minuts vers els seus més immediats perseguidors, els pilots d'Audi Hannu Mikkola i Arne Hertz, moment en el que van decidir aixecar una mica el peu de l'accelerador el just i necessari per mantenir la distància entre els dos cotxes i de pas cuidar la mecànica de cara a l'etapa que restava per davant al País de Gales. Per darrera dels pilots d'Audi completaven l'etapa els seus dos altres companys d'equip que seguien en actiu, és a dir, Michele Mouton i Fabrizia Pons i John Buffum i Neil Wilson però ja a més de 8 minuts les primeres i quasi bé 9 els segons, després que la parella americano-britànica tingués problemes amb la selectora del canvi i fossin superats per les pilots del Sport Quattro.
Per darrera dels Audi, l'Opel Manta 400 de Jimmy McRae i Michael Nicholson encapçalava una interessant lluita amb el Toyota Celica Twin Cam Turbo de Per Eklund i David Whittock per la cinquena posició de la general i primera en la oficiosa categoria de cotxes de dues rodes motrius, però aquests ja eren a més de 14 minuts dels líders provisionals.
Després d'una tarda d'intensos treballs en el parc d'assistències per tal de reconstruir els cotxes que seguien en actiu, la competició es reprenia cap a la part més occidental de la illa, és a dir País de Gales i l'oest d'Anglaterra. En els primers trams de l'etapa no va passar gairebé res rellevant, tret que Ari Vatanen i Terry Harryman seguien incrementant distàncies vers els seus rivals gràcies a la idiosincràsia del seu cotxe, molt més àgil i noble en un terreny tan lliscant com era el fang que trepitjaven. Mentre que els Audi, més pesats i marcadament subviradors per la seva disposició frontal del motor eren incapaços de seguir el ritme.
Arribada la mitjanit de dimecres, la distància que hi havia entre Ari Vatanen i Terry Harryman amb Hannu Mikkola i Arne Hertz era de 4 minuts i 40 segons i quan semblava estar tot decidit en favor dels de Peugeot, aquests patien una volcada en un revolt lent, deixant el seu cotxe apoiat sobre el sostre, afortunadament un cop el cotxe va ser retornat sobre les 4 rodes, els danys que s'havien de lamentar eren només de xapa, però el temps perdut situava a Hannu Mikkola i Arne Hertz al capdavant de la provisional per només 20 segons de diferencia.
Lluny d'acovardir-se, Ari Vatanen i Terry Harryman es varen tornar a posar mans a la feina i quatre especials més tard, aprofitant uns problemes de turbo i transmissió que afectaven el Quattro A2 de Hannu Mikkola i Arne Hertz, recuperaven la primera posició de la general provisional i elevava les distàncies fins a gairebé 1 minut, moment en que un palier generava problemes de transmissió i els 11 minuts que necessitaven les assistències per fer la pertinent reparació, deixaven de nou a Hannu Mikkola i Arne Hertz al capdavant de la general per tan sols 1 segon.
Ja amb el cotxe reparat i a falta de només 5 cronometrades per concloure la prova, els homes de Peugeot recuperaven el liderat en la següent especial que es celebrava per anar incrementant de nou les distàncies fins que en la última especial cronometrada un conat d'incendi en el Audi Quattro A2 de Hannu Mikkola i Arne Hertz, permetia als primers classificats respirar tranquilament.
Però els girs i cops de teatre no es varen limitar a la primera i segona posició, en l'especial de 45,94 km de Morgannwg, on volcava el Peugeot 205 T16, Juha Kankkunen i Fred Gallagher patien una forta sortida de pista quan el seu cotxe feia hidroplanatge en el fangar galès, deixant el Toyota Celica TCT pel desguàs.
Michèle Mouton i Fabrizia Pons que ostentaven plaça de podi, patien una punxada en l'especial, i es veien obligades a aturar-se per canviar la roda, la operació, que els portaria uns 4 minuts, va permetre que tant John Buffum i Neil Wilson com Per Eklund i David Whittock les avancessin en el tram, si bé la parella americano-britànica no va poder defensar gaire més enllà la posició de podi provisional que ostentava en patir un accident i haver d'abandonar dins la mateixa especial.
Jimmy McRae i Michael Nicholson per la seva banda, perdien molt temps en fer una excursió pels prats galesos, el que va permetre que Per Eklund i David Whittock passessin a ocupar la darrera plaça del podi, mentre que Terry Kaby i Kevin Gormley, que es trobaven fent un interessant ral·li amb el seu Nissan 240 RS, aquest es quedava bloquejat en 4a velocitat. El seu equip el va reparar en un garatge, tal i com mana el reglament particular, però en apartar-se de la ruta establerta per fer la intervenció, els pilots es saltaven un control de pas intermedi el que suposava automàticament l'exclusió de la prova.
Esgotat tot el temps per a l'emoció, Ari Vatanen i Terry Harryman aconseguien imprimir per primera vegada els seus noms en el palmarés del RAC Rally, completant el recorregut en 9 hores 19 minuts i 48 segons, només 41 segons per davant dels segons classificats, l'Audi Quattro A2 de Hannu Mikkola i Arne Hertz. Per Eklund i David Whittock per la seva banda, tancaven el podi amb una diferencia de 17 minuts i 19 segons vers els guanyadors de la prova.
El dubte del debutant MG Metro 6R4 ben ràpid es va esbaïr.
En el campionat reservat per a pilots, la tercera victòria que aconseguia Ari Vatanen en la mitja temporada que competia per a Peugeot, permetia que el pilot finlandès arribés fins la quarta posició final del campionat, mentre que per a Hannu Mikkola la segona posició aconseguida al RAC li permetia descartar un dels seus tercers llocs aconseguits anteriorment, pel que el guany de punts que aconseguia era poc remarcable. Markku Alén, absent de la prova com el campió Stig Blomqvist, tancava el podi de la temporada amb 90 punts.
|
Punts |
 Stig Blomqvist
|
|
 Hannu Mikkola |
|
Markku Alén
|
|
En la classificació reservada a constructors no es va viure cap canvi significatiu en la part alta de la taula, restant Audi en primera posició amb 6 més punts després del Sanremo gràcies a que el segon lloc de Mikkola-Hertz permetia als alemanys descomptar el 4t del 1000 Llacs. Lancia, absent a la prova mantenia el seu comptador amb 108, mentre que Peugeot amb la seva tercera victòria de la temporada acostava posicions i anunciava el que estava per venir l'any següent. Toyota per la seva banda gràcies al tercer lloc aconseguit en extremis per Eklund-Whittock, superava a Renault en la quarta posició.
Constructor |
Punts |
 Audi
|
|
 Lancia
|
|
 Peugeot
|
|
