Clark-Pegg es trobaven amb la victòria gràcies a l'abandonament d'Airikkala-Greasley.

Desena i última cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dimarts 30 de novembre de 1976 finalitzava a la ciutat de Bath el 32è RAC Rally. Prova de gran prestigi en el calendari, en la que tot i estar el campionat decidit en favor de Lancia, fins a 200 equips formalitzaven la seva inscripció entre els que hi havien els principals constructors del continent i britànics. Dels inscrits, 197 equips empendrien la sortida des de la rampa situada a Bath també el dissabte 27 de novembre per afrontar un recorregut secret format per 77 especials de 504 km de distància i que només 71 equips aconseguirien completar.

Bloqmvist-Sylvan donaven el primer podi per al Saab 99 EMS.

El dissabte a les 9 del matí es donava el tret de sortida a la primera etapa, la qual portaria als pilots a recòrrer el nord d'Anglaterra fregant els límits amb Escòcia, per després d'un breu descans retornar a Bath, on hi arribarien el vespre del diumenge, fent un bucle que els portaria a creuar Gales per la seva part nord.

En la primera especial cronometrada, el pilot finlandès Hannu Mikkola acompanyat del francès Jean Todt, esdevenien els pilots més ràpids amb el seu Toyota Celica el que suposava que la parella eren els primers líders de la prova. Ràpidament però, les joves promeses del mundial es varen llençar a l'atac i així Ari Vatanen amb el títol de campió britànic sota el braç i un Ford Escort RS1800 a les seves mans i Peter Bryant cantant-li notes, marcava dos escratxs consecutius després que la segona especial s'hagués de cancelar per l'excessiu públic que s'acostava a veure el progrés dels pilots, permetia a la parella finlandeso-britànica prendre el liderat de la prova a partir de la cinquena especial cronometrada.

Precisament en aquesta cinquena especial cronometrada, Timo Mäkinen i Henry Liddon, pilots oficials de Ford i guanyadors de les últimes 3 edicions de la prova britànica, patien una virolla que els faria sortir-se de la pista, provocant un fort accident amb volta de campana inclosa, deixant el seu Escort RS1800 inoperatiu doncs tenia el semieix de la transmissió trencat.

Ari Vatanen i Peter Bryant no estaven sols però en la gesta de ser els joves ràpids descarats, un altre jove finlandès, Penti Airikkala, es trobava en un rol similar; habitual en el campionat britànic de ral·lis sota l'empara de David Sutton que li proporcionava un excel·lent Ford Escort RS1800 i el copilot britànic Mike Greasly al seu costat, Airikkala va començar a encadenar escratxs i segons escratxs que el portarien a liderar la prova a partir de la onzena especial cronometrada tot i tenir el handicap afegit d'haver de pilotar amb pneumàtics menys sofisiticats que els dels seus oponents per desig del seu principal esponsor, Avon. Mentre que Ari Vatanen i Peter Bryant perdien terreny i cedien la segona plaça a Russell Brookes i John Brown, els quals com a grans coneixedors de la zona reumtaven des de la setena posició fins la segona.

En aquesta primera fase de la primera etapa, a part de l'abandonament de Timo Mäkinen i Henry Liddon, també es varen registrar altres incidents, com l'impacte lateral que Hannu Mikkola i Jean Todt propinaven al seu Toyota Celica, després que el pilot finlandès tingués un descuit, si bé continuaven en competició, ho feien amb la porta enfonsada. Les coses no anaven gaire millor al cap de files i màxim responsable del Toyota Team Europe, el suec Ove Andersson, el qual copilotat pel britànic Martin Holmes, trencava el cable de l'accelerador del seu cotxe en la segona especial cronometrada del ral·li. Sandro Munari i Silvio Maiga per la seva banda, arrossegaven problemes en l'encès del seu Lancia Stratos HF i es veien incapaços de seguir el ritme del davant i per últim l'altra parella italiana de renom, la composada per Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti amb un dels FIAT 131 Abarth oficials, completava una especial amb el seu cotxe a tres rodes.

En la segona meitat de la primera etapa, tot i l'abundant pluja que complicava el pilotatge, Pentti Airikkala i Mike Greasly van seguir incrementant distàncies arribant a Bath amb 2 minuts i 41 segons vers els seus màxims perseguidors, que ara eren el britànic de Ford Roger Clark i el sud-africà Stuart Pegg seguits de ben a prop pels altres herois de la jornada, els suecs de Saab Stig Blomqvist i Hans Sylvan. Els irlandesos Bill Coleman i Dan O'Sullivan completaven la primera etapa en quarta posició just per davant del Lancia Stratos HF de Sandro Munari i Silvio Maiga, els quals ja amb els problemes d'encès solucionats, van poder fer un pilotatge més agressiu i escalar posicions però sota la pressió de qui fins feia poc era el seu company d'equip, però que per desavinences amb els italians van marxar de Lancia, és a dir els suecs debutants a Ford Björn Waldegård i Hans Thorszelius que es trobaven a només 12 segons dels de Lancia.

Els abandonaments i incidents van ser nombrosos en aquesta primera etapa, donant com a resultat que només 108 equips participants aconseguissin completar-la, entre els més importants destacava la baixa de Russell Brookes i John Brown després de patir problemes elèctrics en el seu Ford Escort RS1800, Ari Vatanen i Peter Bryant trinxaven les vàlvules i molles de la vàlvula, mentre que Hannu Mikkola i Jean Todt patien una dura sortida de pista en la penúltima especial cronometrada del dia.

Entre els incidents era digne de ressaltar els que afectaven al Triumph TR-7 de Tony Pond i David Richards, els quals en els compassos inicials de la prova van arribar a figurar en segona posició provisional. Markku Alén i Ilkka Kivimäki per la seva banda, s'envirollaven dues vegades sortint de la pista, el que els feia perdre una gran quantitat de temps.

El dilluns a primera hora del matí es reemprenia la competició, per ara dirigir-se en direcció sud, recòrrer bona part de Gales i tornar de nou a Bath el dimarts a mitja tarda, moment en que el ral·li finalitzava. En ella Pentti Airikkala i Mike Greasley van seguir imposant un ritme dificil d'assolir per la resta de competidors, el que permetia a la parella protegida de David Sutton seguir incrementant distàncies, aixó si, enotjant al seu espónsor principal, Avon, els quals es van assebentar que en alguns trams de major dificultat, els pilots havien emprat pneumàtics Dunlop de competició pel que la marca anunciava que mai més tornaria a esponsoritzar al pilot.

A partir de la neutralització de la segona etapa, la sort es va començar a girar en contra de Pentti Airikkala i Mike Greasley, quan els seus mecànics es demoraven força en revisar el motor del seu Ford Escort RS1800 i el coixinet d'una roda, pel que en arribar massa tard al control de sortida, els pilots quedaven automàticament exclosos. El pilot finlandès va apelar la sanció, permetent-li continuar en competició fins que els comissaris no donguessin una resolució al respecte, moment en el que els pilots van intensificar encara més el seu pilotatge. Malhauradement, el fantàstic ral·li que estaven fent va tocar final a falta de quatre especials cronometrades per concloure la prova, quan l'embragatge del seu cotxe quedava fora d'ús.

L'abandonament de Pentti Airikkala i Mike Greasly situava al capdavant de la provisional a Roger Clark i Stuart Pegg, els quals veien com l'ímpetu de Stig Blomqvist i Hans Sylvan es veia frenat a causa d'uns problemes de transmissió en el seu Saab 99 EMS, problemes que precisament havien causat l'abandonament dels seus companys d'equip Per Eklund i Björn Cederberg, quan els suecs es trobaven lluitant per la cinquena plaça amb el Lancia Stratos HF de Sandro Munari i Silvio Maiga.

Per darrera de Stig Blomqvist i Hans Sylvan, s'hi trobaven els seus compatriotes Björn Waldegård i Hans Thorszelius, els quals tot i debutar amb el Ford Escort RS1800, es trobaven fent un molt bon ral·li sobretot a partir de la segona meitat de la prova, empesos sobretot per les ganes de demostrar a Sandro Munari i Silvio Maiga, que eren millors pilots. Tal va ser el ritme que els suecs de Ford van imprimir, que de ben poc no donaven caça als seus compatriotes de Saab.

Tot i reduir-se el parc tancat a pràcticament la meitat en la primera jornada, el número d'abandonaments i incidents entre els pilots de renom va ser notori, Tony Pond i David Richards van quedar-se sense suspensió en l'eix posterior del seu Triumph TR-7, obligant-los a aparcar el cotxe al voral de la pista en la nit galesa. Desgraciadament Markku Alén i Ilkka Kivimäki no van veure el cotxe aturat, impactant bruscament contra ell i patint una sortida de pista que deixava el diferencial central del seu FIAT 131 Abarth inoperatiu.

Hannu Mikkola i Jean Todt per la seva banda trencaven un conducte d'oli del seu Toyota Celica, el que provocava que es gripés el diferencial, i que la parella finlandeso-francesa no pogués proseguir en el ral·li. Bill Coleman i Dan O'Sullivan, autors d'una bona primera etapa, es veien endarrerits en aquesta segona etapa per culpa d'un seguit de problemes amb la suspensió del seu Ford Escort RS1800.

D'aquesta manera, i pràcticament com un regal caigut del cel, Roger Clark i Stuart Pegg guanyaven el seu primer i únic event mundialista, si bé cal recordar que el pilot britànic ja havia guanyat la prova l'any 1972, un any abans que el mundial s'hagués establert com a tal amb un temps total de 6 hores 2 minuts i 26 segons, avantatjant en 4 minuts i 37 segons als suecs Stig Blomqvist i Hans Sylvan els quals donaven el primer podi al Saab 99 EMS. Björn Waldegård i Hans Thorszelius per la seva banda tancaven el podi a 5 minuts i 29 segons dels guanyadors en el seu debut amb Ford.

Waldegård-Thorszelius debutaven amb Ford amb un podi.

La victòria que aconseguia Ford al RAC per cinquena vegada consecutiva, servia a la marca de l'òval ficar-se en el podi del campionat just en la prova que el tancava. Per a Lancia el resultat del ral·li era instrascendent, doncs ja s'havien coronat campions en el Tour de Còrsega, mentre que per a Saab, el fet de completar la cita britànica per darrera de Ford, suposava que els suecs no poguessin entrar en el podi mundial per 4 punts. Opel, que tampoc quallava un bon ral·li es quedava en segona posició.

Constructor	Punts
Lancia	112
Opel	57
Ford	47