Hirvonen-Lehtinen es feien amb el liderat en la primera jornada, mantenint les distàncies a partir de llavors.
Cardiff era l'escenari escollit per a la organització del 63è Ral·li de Gales per a celebrar-hi la cerimònia de clausura del que era la setzena i última prova del calendari del campionat mundial el diumenge 2 de desembre de 2007. La cita britànica era puntuable pels certàmens reservats per a pilots, constructors i producció, el que permetia assolir un total de 114 equips en la seva llista d'inscrits, dels que 108 iniciaven des de la rampa de sortida un recorregut programat amb 17 proves especials cronometrades de 359,54 km de distància. 83 dels participants aconseguien completar el ral·li.
Grönholm-Rautiainen s'acomiadaven del mundial de ral·lis amb un podi.
A la prova s'hi arribava amb el títol de campió per a pilots encara per decidir, amb un marge de 6 punts entre els dos aspirants a corona, Sébastien Loeb i Marcus Grönholm, que eren favorables al pilot alsacià. Tres trams que es celebraven a doble passada generaven les 6 proves especials de la primera jornada, assolint la distància cronometrada de 140,80 km. La jornada arrancava amb un clima plujós i enboirat, el que suposava un handicap afegit als pilots que havien d'afrontar unes pistes molt lliscants amb la visibilitat reduida.
Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen no s'hi jugaven res a la cita galesa, el que permetia a la parella finlandesa afrontar les primeres cronometrades com una exhalació i guanyar consecutivament totes tres primeres passades per les especials del matí. Per darrera d'ells s'hi classificaven els seus companys d'equip Marcus Grönholm i Timo Rautiainen precedint a Sébastien Loeb i Daniel Elena per només 1 segon, després que els finlandesos aspirants a títol emprenguessin la marxa amb cautela en les dues primeres especials.
En la represa Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen es tornaven a imposar en la primera especial del bucle de la tarda, sumant així el seu quart escratx consecutiu, mentre que en la segona la ratxa es trencava quan hi empataven en el millor temps Marcus Grönholm i Timo Rautiainen juntament amb Sébastien Loeb i Daniel Elena. En la sisena i última cronometrada els líders sumaven el seu cinquè escratx de sis possibles, amb el que el seu liderat s'afiançava fins als 39,6 segons de distància, aconseguits en gran part en aquesta última cronometrada, moment en el que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en veure que ningú s'intercalava entre ell i Sébastien Loeb i Daniel Elena, decidien afluixar una mica el ritme. La parella franco-monegasca de Citroën doncs tancava el podi provisional amb un marge superior al mig minut vers Petter Solberg i Phil Mills, quarts classificats, i a 57,9 segons dels líders.
En la segona etapa, composada per novament tres trams que es celebraven a doble passada més una superespecial espectacle a Cardiff, el que suposava afegir 104,48 km cronometrats al recorregut, es va veure caracteritzada per la calma entre els tres equips integrants de les posicions de podi, els quals marcaven uns cronos similars entre ells alhora que superiors a la resta d'equips participants a la prova amb l'excepció dels finlandesos de l'equip Stobart Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que amb els sis escratxs aconseguits de sis possibles reivindicaven un lloc en la futura vacant de l'equip oficial Ford.
Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'havien hagut d'acollir al superally en la darrera prova especial cronometrada del divendres, el que els va suposar una penalització de 10 minuts que els va fer baixar del quart lloc que ocupaven al terme de la cinquena especial cronometrada fins al quinzè. Tot i els sis escratxs consecutius de la segona jornada, la jove parella de l'equip dels transportistes britànics, tot just pujava fins al dotzè lloc.
En l'especial espectacle que tancava la jornada, celebrada dins l'estadi Millenium de Cardiff, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen donaven un recital de pilotatge aconseguint-hi marcar el millor temps en els seus 1,10 km de distància, amb els quals s'arribava a la neutralització de la segona etapa, en la que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen hi conservaven la primera plaça per 35,5 segons vers els seus companys d'equip, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena, que seguien conservant l'últim calaix del podi, havien cedit una mica més de temps vers les dues parelles de Ford i es trobaven ja a 1 minut i 15 segons de la primera plaça.
Petter Solberg i Phil Mills per la seva banda es trobaven ja 1 minut i 11,3 segons de la última plaça de podi, ocupada pels màxims aspirants al títol de pilots, mentre que els companys d'aquests en l'equip Citroën, el càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí, havien reduit a la meitat el seu desavantatge que tenien vers els caps de files de l'equip Subaru, trobant-se ja a 30,6 segons de la quarta posició.
La tercera i última etapa estava formada per només 4 proves especials cronometrades repartides en dos trams que es celebraven a doble passada, si bé la seva corda, amb 114,26 km, la convertia en una etapa més llarga que l'anterior. En les primeres passades per les cronometrades es mantenia la tónica de la etapa anterior, és a dir, amb els tres Ford pilotats per parelles finlandeses marcant els millors registres i amb dos escratxs més per a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, un d'ells ex-aequo amb els líders provisionals de la classificació, mentre que en les segones passades per les especials es va veure un cert relaxament per part de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen que hi sumaven un quart i un setè millor temps, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila seguien demostrant la seva velocitat en ser els únics que jugaven a fer curses i sumaven dos temps escratx més en el seu haver el que els permetia pujar fins la desena posició final.
Arribats de nou a Cardiff per a la conclusió del 63è Ral·li de Gales, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen hi entraven com a guanyadors de la prova amb un temps total de 3 hores 22 segons i 50,9 segons, el que els suposava un marge de 15,2 segons per davant dels seus companys d'equip Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que s'acomiadaven així del mundial. Sébastien Loeb i Daniel Elena van mantenir la prudència i finalitzaven la prova a 1 minut i 33 segons dels guanyadors.
Loeb-Elena tenien prou en no perdre més de 6 punts vers Grönholm-Rautiainen, pel que en cap moment van sortir a guanyar la prova.
En el campionat de producció, la pugna per la victòria va estar protagonitzada pels pilots britànics en les primeres cronometrades del divendres, sobretot entre Mark Higgins i Scott Martin, i Guy Wilks i Phil Pugh, mentre que el veterà Gwyndaf Evans i Huw Lewis i els finlandesos Juho Hänninen i Mikko Markkula, quedaven en un segon pla. Per la tarda Guy Wilks i Phil Pugh aconseguirien mica en mica desfer-se de la pressió de Mark Higgins i Scott Martin, mentre que un mal temps en la última cronometrada per part dels líders, així com l'escratx de Gwyndaf Evans i Huw Lewis, permetia als veterans situar-se a només 3,2 segons de la primera posició.
Al llarg de la segona jornada, Guy Wilks i Phil Pugh van anar incrementant segon a segon el seu marge en el liderat vers els seus principals perseguidors alhora que companys d'equip, fins que aquests es van veure obligats a acollir-se al superally en la cinquena especial cronometrada de la jornada, deixant llavors el camí lliure als líders que amb la baixa de Gwyndaf Evans i Huw Lewis gaudien d'un marge de gairebé 1 minut vers els nous segons classificats. Lluny d'aminorar, els líders incrementaven les distàncies fins a situar-les per sobre del minut. Marge suficient pel diumenge pilotar amb prudència i assegurar-se així la victòria a casa.
En clau de campionat la victòria de Guy Wilks i Phil Pugh era intrascendent doncs el britànic era la primera prova que disputava en el campionat, mentre que l'absent Toshi Arai ja havia aconseguit sumar el seu segon títol amb anteriorietat.
Wilks-Pugh reclamaven protagonisme guanyant en producció.
En el campionat de pilots la tercera posició que aconseguia finalment Sébastien Loeb al ral·li galès, era més que suficient pel pilot alsacià per aconseguir el seu quart títol consecutiu, igualant així la marca que per llavors tenia Tommi Mäkinen. D'altra banda, Marcus Grönholm s'acomiadava del mundial de ral·lis amb una meritosa segona posició a la prova i al campionat, mentre que la tercera victòria en la temporada que aconseguia Mikko Hirvonen, permetia al pilot finlandès acostar-se a les posicions dels dos galls del campionat, alhora que donava senyals del que podia venir la temporada següent.
|
Punts |
 Sébastien Loeb
|
|
 Marcus Grönholm |
|
Mikko Hirvonen
|
|
En l'apartat reservat a constructors, Ford ja havia aconseguit el seu tercer títol, segon consecutiu, en l'anterior ronda, Irlanda, pel que el doblet que els de l'oval aconseguien a Gales no feia més que posar la cirereta al pastís de Malcolm Wilson i companyia. Citroën per la seva banda sumaven 10 punts més en el seu compte particular, desitjant que amb l'arribada de la temporada 2008 tornessin a aflorir els llorers pel seu honor. Subaru, gràcies al relatiu bon paper mostrat a la cita britànica, unit al baix rendiment dels Stobart-Ford, aconseguia superar en aquesta última cita a l'equip satèlit de Ford i tancar així la temporada com a tercera marca del mundial, aixó si a gairebé 100 punts de Citroën.
Constructor |
Punts |
 Ford
|
|
 Citroën
|
|
 Subaru
|
|
Alpine-Renault
FIAT