Ogier-Ingrassia vencien a Monza i esdevenien campions del món.

Celebrat anualment des de 1978 en les instal·lacions del Circuit de Monza com una festa de cloenda de temporada i en el que s’hi donaven cita pilots de diferents disciplines; el context de pandèmia de la Covid19 que sacsejava tot el planeta així com les nombroses cancel·lacions de rondes prèvies en el calendari, portava a la FIA a encabir aquest esdeveniment tan poc ortodox en el campionat. Setena i última prova en el calendari, el Ral·li de Monza 2020 engegava motors el dijous 3 de desembre amb la protocolària baixada per la rampa de sortida, mentre que aquest tancava edició el diumenge 6 de desembre al mateix circuit que li donava nom amb 71 formacions completant el seu recorregut. La cita lombarda, que entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2, WRC3 i campionat junior, tenia 95 equips en la seva llista d’inscrits, dels que 91 afrontarien un recorregut composat per 16 proves especials de 241,14 km cronometrats.

De menys a més, Tänak-Järveoja s’acomiadaven del títol en el 2n lloc.

La primera edició mundialista de la prova, arrancava amb una especial cronometrada de 4,33 km de distància el dijous al migdia en la que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aturaven el cronòmetre abans que ningú per tal d’esdevenir els primers líders de la mateixa per davant de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i d’Ott Tänak i Martin Järveoja. Sense més cronometrades en el programa per aquesta primera jornada, francesos, belgues i estonis entraven al parc tancat a quarts de 4 de la tarda ocupant les places de podi i amb 5 dècimes de segon de marge entre els dos primers classificats i amb 1,5 segons de distància entre els dos companys d’equip a Hyundai.

Divendres els organitzadors disposaven sobre el programa un total de 5 proves especials de 69,61 km cronometrats, les quals tenien lloc en el si de les instal·lacions del Circuit de Monza emprant part del circuit així com les seves vies de servei. Dos trams a doble passada pel matí, més dos trams a doble passada pel migdia així com un tercer tram a mitja tarda conformaven aquest escull.

La pista era humida i molt freda, doncs la temperatura ambiental era d’1 ºC. En aquest context Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’envirollaven a la pista i s’hi deixaven una desena de segons, mentre que molt pitjor era el cas de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, la parella lliscava i picava contra una tanca de seguretat, però a més a més el seu motor es negava a tornar-se a posar en marxa, amb el que els belgues s’hi deixaven mig minut i 11 places a la classificació general.

L’altra cara de la moneda eren Dani Sordo i Carlos del Barrio, els més ràpids a la cronometrada per davant dels finlandesos d’M-Sport Esapekka Lappi i Janne Ferm, amb el que espanyols i nòrdics passaven a ocupar les dues primeres posicions de la classificació provisional per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Hores més tard es feia una segona passada per aquest mateix recorregut, en la que els papers entre els dos primers classificats a final de tram s’intercanviaven, així com les seves posicions en la general provisional. D’altra banda Sébastien Ogier i Julien Ingrassia havien d’afrontar l’especial amb el para-brises totalment entelat i aquests concedien uns pocs segons més entregant la seva tercera posició a l’Škoda Fabia R5 Evo d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger.

Uns dels dos aspirants al títol, els britànics Elfyn Evans i Scott Martin, marcaven l’escratx en la tercera prova especial del dia per davant del quadruple empat a temps d’Esapekka Lappi i Janne Ferm, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, Dani Sordo i Carlos del Barrio i per últim de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, amb el què finlandesos i espanyols es mantenien en les dues primeres posicions de la classificació general, mentre que els francesos retornaven als llocs de podi i els britànics escalaven fins a la quarta posició a 3,0 segons dels seus companys d’equip a Toyota. El poema era per a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, qui patien una sortida de pista i en danyar les suspensions del seu Hyundai i20 WRC, es veien obligats a abandonar la jornada.

Superats tots els entrebancs incials, tot i que la gran quantitat d’aigua que hi havia sobre la pista era un handicap important, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia sumaven la seva segona victòria de tram en la quarta prova especial del dia, mentre que en la cinquena i última el millor registre era per a Dani Sordo i Carlos del Barrio, qui d’aquesta manera accedien a la primera posició malgrat rebre una penalització de 10 segons per saltar-se una xicana, pena que també rebien Esapekka Lappi i Janne Ferm.

Així doncs, a quarts de 7 de la tarda, els pilots començaven a entrar en règim de parc tancat al mateix circuit amb Dani Sordo i Carlos del Barrio en la primera posició per 1,0 segons de marge amb Esapekka Lappi i Janne Ferm i 4,3 segons de coixí vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Elfyn Evans i Scott Martin eren quarts a 9,4 segons dels espanyols, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja eren cinquens a 10,0 segons dels seus companys d’equip.

De cara a la jornada sabatina la prova es posava a nivell d’un esdeveniment del mundial amb l’entrada en escena d’uns interessants trams de muntanya al nord de Bergamo, els quals donaven pas a una segona passada per la cronometrada que tancava la jornada anterior i afegir així 126,95 km cronometrats al recorregut al llarg de 7 proves especials. Amb sortida del parc tancat a 2 quarts de 7 del matí, aquestes 7 proves especials programades s’agrupaven en un bucle de 3 trams que es disputava en dues ocasions, matí i tarda; mentre que el retorn a les instal·lacions del Circuit de Monza estava previst per a quarts de 7 de la tarda. 

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’imposaven en el primer d’ells, tanmateix el més llarg de tot el programa, per davant de Dani Sordo i Carlos del Barrio, i els pilots de Toyota passaven a ocupar la primera posició per davant dels de Hyundai per 1,3 segons de marge.

La reacció dels espanyols era immediata, i aquests en imposar-se en la prova següent, recuperaven la primera posició pel marge de 4,5 segons. Paral·lelament Elfyn Evans i Scott Martin aturaven el cronòmetre per darrera de la parella càntabra i aquests enviaven a Esapekka Lappi i Janne Ferm fora de les places de podi, un guany que els britànics ratificaven amb la victòria de tram en la tercera i última prova especial matinal. Per la seva banda, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven a rellevar a Dani Sordo i Carlos del Barrio del lideratge gràcies a aconseguir-hi el segon millor temps per darrera dels seus companys i per tant l’entrada al parc d’assistències intermèdies es produïa amb els francesos en primer lloc amb 4,4 segons de marge vers els càntabres de Hyundai. Elfyn Evans i Scott Martin eren tercers a 7,5 segons dels seus companys i Ott Tänak i Martin Järveoja restaven a les portes del podi a 15,7 segons dels líders, precedint en mig segon a Esapekka Lappi i Janne Ferm.

L’accident de Gus Greensmith i Elliott Edmonson i però sobretot el del Hyundai i20 WRC d’Ole-Christian Veiby i Jonas Andersson en pràcticament el mateix indret i que bloquejava la carretera, portava als organitzadors a cancel·lar la segona passada per la cronometrada reina del programa.

La competició doncs es reemprenia amb l’especial més curta del bucle, Gerosa, en la que les precipitacions en forma de neu s’hi començaven a produir. Fenomen meteorològic en el que la potència no ho era tot, i sovint els cronos que els pilots hi aconseguien, venien condicionats per la intensitat de les precipitacions que aquests s’hi trobaven; així doncs, en aquesta situació els veterans pilots italians Umberto Scandola i Guido d’Amore hi marcaven el millor temps a bord d’un Hyundai i20 R5 i per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i d’Ott Tänak i Martin Järveoja. 

Alhora, Elfyn Evans i Scott Martin hi patien una sortida de pista en un revolt de dretes i el seu Toyota Yaris WRC en quedar penjat al voral, aquests es veien obligats a abandonar la competició, així com acomiadar-se de les seves opcions a corona mundial. Un accident que tanmateix situava a Ott Tänak i Martin Järveoja en la darrera posició de podi.

L’increment en la intensitat de la nevada portava als organitzadors a cancel·lar la sisena prova especial sabatina, amb el què els pilots es dirigien neutralitzats cap al Circuit de Monza per tal de portar-hi a terme la darrera prova especial de la jornada, una segona passada per la cronometrada que havia tancat l’acció el divendres. En ella Dani Sordo i Carlos del Barrio tornaven a ser els homes més ràpids a final de tram, amb el què Sébastien Ogier i Julien Ingrassia entraven en el parc tancat del traçat ocupant el primer lloc de la provisional per 17,8 segons de marge amb els càntabres de Hyundai i per 22,1 segons en relació a Ott Tänak i Martin Järveoja. Esapekka Lappi i Janne Ferm eren quarts a 38,2 segons dels líders mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen tancaven la pinça dels 5 primers classificats a una mica més d’1 minut dels seus companys líders.

De cara a la jornada dominical, el ral·li tornava als seus orígens, és a dir a desenvolupar-se en les instal·lacions del circuit. L’etapa s’iniciava amb el tram que tancava l’activitat el dia anterior així com la del divendres, mentre que una segona prova especial, dibuixada emprant bona part de les vies disponibles al traçat per tal d’esdevenir la segona cronometrada més llarga que s’hi desenvolupava, es disputava en dues ocasions, sent la segona d’elles el Power Stage. En total doncs 3 proves especials programades de 40,25 km de corda, una distància que si bé no era massa llarga, si que encara podia deixar pas a les sorpreses donats els gaps que separaven els primers classificats, així com les condicions tan lliscants de la pista i la corresponent gestió feta de les gomes.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’imposaven en la primera d’elles per tal d’impedir aquestes sorpreses i així obrir distàncies al capdavant de la classificació, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja rellevaven a Dani Sordo i Carlos del Barrio en la segona plaça i desplaçaven el focus d’interès en la lluita interna entre els Hyundai.

Com si aquesta posició es tractés d’un boomerang, la parella espanyola aconseguia el registre de referència en la següent prova especial i la recuperava per 2 dècimes de segon, però al Power Stage els estonis marcaven el segon millor temps per darrera de Takamoto Katsuta i Daniel Barritt i enviaven als seus companys al graó més baix del podi.

Sense més activitat de lluita contra el cronòmetre en el programa, els pilots s’endinsaven en el parc tancat a quarts d’1 per tal de procedir a la cerimònia del podi quan les manetes del rellotge indicaven que eren 2 quarts de 3 de la tarda, en ella Sébastien Ogier i Julien Ingrassia pujaven jubilosos al graó més alt de tots en aconseguir un temps de 2 hores 15 minuts i 51,0 segons, un registre que reduïa en 13,9 segons l’aconseguit pels qui fins llavors havien estat els campions del món, els estonis Ott Tänak i Martin Järveoja. Per la seva banda, Dani Sordo i Carlos del Barrio precisaven de 15,3 segons més que els guanyadors per cobrir els 193,91 km cronometrats disputats i pujaven al tercer graó del podi.

Líders en certs compassos de la prova, Sordo-Del Barrio tancaven el podi.

En la categoria WRC2 el francès Adrien Fourmaux i el belga Renaud Jamoul s’imposaven de manera consecutiva en les 3 primeres proves especials que s’hi celebraven, mentre que en la quarta hi marcaven el segon millor temps a 1,4 segons del registre dels suecs Pontus Tidemand i Patrik Barth; un rendiment que donava als protegits d’M-Sport un marge de 24,5 segons al capdavant de la classificació per davant dels noruecs Mads Østberg i Torstein Eriksen. Però en la cinquena prova especial, els francòfons patien una punxada i aquests queien fins al tercer lloc just per darrera de la parella noruega de Citroën, mentre que els suecs d’Škoda feien el viatge invers cap al lideratge gràcies al seu segon escratx consecutiu.

En l’especial que tancava el dia, el millor temps tornava a ser per al Ford Fiesta R5 MkII d’Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul, qui d’aquesta manera entraven en règim de parc tancat en segon lloc i a 6,8 segons del lideratge de Pontus Tidemand i Patrik Barth i amb 5,6 segons de marge vers Mads Østberg i Torstein Eriksen. Amb la canya de pescar, com era habitual en el pilot txec, Jan Kopecký i Jan Hloušek tancaven la classificació de la categoria a 19,9 segons dels seus companys de formació.

Pontus Tidemand i Patrik Barth decidien muntar pneumàtics de neu de cara al bucle del dissabte al matí, tot esperant que les precipitacions ja s’hi produirien a primera hora del matí, però aquestes no van arribar fins a la tarda i la parella sueca perdia un bon grapat de segons, molts d’ells en la primera prova especial, la més llarga de tot el programa, amb el què els suecs entregaven el lideratge a Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul, fortament pressionats per Mads Østberg i Torstein Eriksen, tanmateix els homes més ràpids en la primera prova especial sabatina.

Els nous líders s’imposaven en la segona prova especial per tal d’obrir tímidament les distàncies, però en la tercera i última de l’escull matinal, la seva munta de gomes no era la ideal i aquests en entregar de l’ordre de mig minut a l’escratx de Mads Østberg i Torstein Eriksen, aquests també entregaven el testimoni del lideratge als noruecs.

A la represa de la competició havent dinat, la tensió en la lluita per la primera plaça es rebaixava quan Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul s’envirollaven i danyaven les suspensions del seu Ford en l’única especial de muntanya que s’hi celebrava, amb el què francès i belga s’endarrerien en una mica més de 26 minuts i queien fins a la quarta posició.

De tornada al circuit, els francòfons guanyaven la darrera cronometrada del programa de l’etapa, mentre que Mads Østberg i Torstein Eriksen fitxaven a l’entrada del parc tancat amb 30,9 segons de marge vers Pontus Tidemand i Patrik Barth, els altres aspirants al títol WRC2.

Tots dos primers equips afrontaven amb cautela la primera prova especial del diumenge, tot i això els líders encara aconseguien afegir 7,8 segons més de marge al seu sarró, amb el què pràcticament les dues darreres proves especials que restaven per disputar-se, esdevenien intranscendents. Amb tot, Mads Østberg i Torstein Eriksen decidien posar la cirereta al pastís de la seva temporada i marcaven el millor temps per a la categoria en la darrera prova especial del programa.

Així doncs, finalment,  Mads Østberg i Torsteis Eriksen aconseguien la victòria per 25,6 segons de marge amb Pontus Tidemand i Patrik Barth i per 1 minut i 23,4 segons amb Jan Kopecký i Jan Hloušek, una victòria que al pilot noruec li suposava superar en 7 punts al seu rival suec en la cursa pel títol i fer-se d’aquesta manera amb la corona de campió per 4 punts d’avantatge.

Østberg - Eriksen guanyaven esdeveniment i títol a Monza.

En la mateixa classe, però reservada als pilots sense el suport de fàbrica, és a dir el WRC3, els finlandesos Jari Huttunen i Mikka Lukko esdevenien els primers líders de la prova en reduir en 7 dècimes de segon el registre dels altres favorits a victòria, els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, qui tanmateix s’imposarien en totes i cadascuna de les proves especials celebrades al llarg del divendres per tal de retornar al parc tancat liderant la categoria per 52,5 segons amb Emil Lindholm i Mikael Korhonen i 53,7 segons amb Oliver Solberg i Aaron Johnston.

En emplaçar-se als trams de muntanya, el rendiment d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger baixava considerablement en errar la munta de pneumàtics, una circumstància que va ser aprofitada pels seus més immediats perseguidors per tal de reduir distàncies, sobretot Oliver Solberg i Aaron Johnston, qui amb el millor temps en la tercera prova especial del bucle matinal, guanyaven la segona posició a 29,9 segons dels primers classificats.

El suec i l’irlandès continuaven retallant distàncies amb els líders noruecs al llarg de l’escapçat bucle post meridional i aquests fitxaven a l’entrada del parc tancat a 14,3 segons de la primera posició d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, amb el què la jornada dominical guanyava força interès.

Sobre la pista lombarda, els líders demostraven tenir la mida ben presa al traçat i aquests s’imposaven en les dues primeres proves especials de la jornada per obrir les distàncies en uns 9 segons amb Oliver Solberg i Aaron Johnston, qui s’entregaven en cos i ànima per sumar el seu segon escratx a l’edició en la darrera prova especial que es programava, un esforç però que només els reconfortava en 7,6 segons, insuficients com per capgirar la classificació.

Així doncs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger es feien amb la victòria a la prova per 15,9 segons de marge amb Oliver Solberg i Aaron Johnston i per 1 minut i 19,2 segons amb Jari Huttunen i Mikka Lukko, a qui els 15 punts que hi aconseguien eren més que suficients com per fer-se amb el títol de campió del WRC3.

Mikkelsen-Jæger reapareixien en el mundial guanyant a Monza.

Entre els joves talents del campionat, els finlandesos Sami Pajari i Marko Salminen iniciaven la seva participació a la prova amb convicció, imposant-se en les dues primeres proves especials celebrades per davant dels suecs Tom Kristensson i Joakim Sjöberg i dels letons Martinš Sesks i Renars Francis, però en la tercera prova especial, segona del divendres al matí, la bona àurea s’esgotava i els finlandesos patien un accident, deixant al capdavant de la classificació als joves suecs seguits en 1,6 segons pels pilots letons, els més ràpids en aquesta tercera prova especial.

La tensió era elevada entre els dos aspirants al títol, però a la represa de la competició el divendres al migdia, una punxada es posava en el camí de Martinš Sesks i Renars Francis, que en endarrer-s’hi una mica més de 2 minuts, deien adéu a bona part de les seves opcions a títol de no ser que un incident afligís a Tom Kristensson i Joakim Sjöberg.

Res més lluny d’aquesta remota opció, els suecs guanyaven totes i cadascuna de les proves especials que restaven per celebrar-se el divendres, mentre que Martinš Sesks i Renars Francis s’accidentaven en la primera prova especial del dissabte i es veien obligats a abandonar la competició.

A partir de llavors els líders suecs afrontaven les especials campestres que restaven amb serenor, administrant el gran avantatge del que gaudien, per un cop retornats al Circuit de Monza, tornar a assestar els cops de gràcia que eren recompensats amb un punt extra a la classificació del certamen.

En el moment de la conclusió de la prova el diumenge al migdia, Tom Kristensson i Joakim Sjöberg firmaven un temps que venia a suposar un coixí de 3 minuts i 1,5 segons vers el paraguaià Fabrizio Zaldívar i el canari Rogelio Peñate i de 4 minuts i 21,0 segons amb els britànics Ruairi Bell i Darren Garrod.

La primera posició final, així com les 7 victòries de tram aconseguides al llarg de la prova lombarda, reportaven 42 punts al pilot suec, qui d’aquesta manera esdevenia campió del món júnior per 31 punts de marge amb Martinš Sesks i per 34 punts amb Sami Pajari.

A mig programa, Kristensson-Sjöberg es quedaven sense rivals.

A diferència del Ral·li Monte-Carlo amb el què s'obria la campanya al gener, el Ral·li de Monza 2020 presentava un panorama radicalment diferent, doncs s'hi donaven cita fins a 6 formacions participants amb una varietat de montures atractiva.

Tot i això, el domini de l'Alpine A110 RGT dels francesos Pierre Ragues i Julien Presenti era aclaparador. Avesats a les victòries de tram, la parella aconseguia una renda de mig minut amb 4 escratxs consecutius en els 4 primers trams. Un marge que s'esfumaria amb una punxada a la penúltima prova especial del divendres i cinquena del programa, deixant al FIAT 124 Abarth RGT dels italians Andrea Mabellini i Virginia Lenzi al capdavant per 1 minut i 4,1 segons de marge amb els francesos.

Superat aquest contratemps, Pierre Ragues i Julien Presenti s'imposaven en la sisena i última prova especial del divendres per entrar al parc tancat de Monza a 41,5 segons del lideratge dels transalpins, alhora que gaudien de 3 minuts i 49,4 segons de marge amb els tercers clasificats, els també italians Alberto Sassi i Gabriele Romei, qui per l'ocasió havien escollit un Porsche 997 GT3.

Emplaçats a les carreteres al nord de Bergamo i amb una climatologia molt adversa per als RGT, el repartiment de millors temps era equitatiu entre els locals Andrea Mabellini i Virginia Lenzi amb Pierre Ragues i Julien Presenti, si bé els francesos amb els seus dos millors temps a l'especial de Gerosa, l'única cronometrada que es disputava en dues ocasions al llarg de la jornada, facilitava que el retorn al Circuit de Monza es fes amb 1,3 segons de gap entre els dos primers classificats. Un marge que els pilots de l'Alpine A110 RGT s'encarregarien de volatilitzar amb la victòria de tram en l'especial que tancava la jornada sabatina i entrar en el parc tancat de final d'etapa amb 22,5 segons de marge.

La parella líder iniciava l'etapa dominical imposant-se de nou en la tercera passada per l'especial anomenada "Grand Prix", aconseguint-hi un marge de gairebé mig minut amb els seus rivals transalpins. A partir de llavors Pierre Ragues i Julien Presenti administraven esforços amb dos segons millors temps i finalment acabaven aconseguint la victòria per 38,1 segons de diferència vers Andrea Mabellini i Virginia Lenzi i per 9 minuts i 53,9 segons amb Alberto Sassi i Gabriele Romei.

A efectes de campionat però, Pierre Ragues tot just aconseguia els seus primers punts al certamen, mentre que Andrea Mabellini venia de guanyar la ronda previa a Roma i per tant el lombard esdevenia campió amb 43 punts, 13 més que no pas el txec Petr Nešetril.

Ragues-Presenti vencien amb contundència i davant l'oposició local.

Sébastien Ogier arribava a Monza com el segon classificat a la provisional de la provisional en el certamen de pilots a 14 punts del seu company Elfyn Evans, la victòria del primer a la vora del Llac Como unida a la sortida de pista del segon, facilitava que el provençal aconseguís el seu setè títol mundial 8 punts per davant del gal·lès. Per la seva banda Ott Tänak superava en el darrer esforç al seu company Thierry Neuville i s’acomiadava del títol mundial com el tercer classificat.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	122
Elfyn Evans	114
Ott Tänak	105

En el campionat de constructors, Hyundai revalidava el seu títol de campió situant a dos dels seus cotxes dalt del podi italià, minvant així l’efecte de la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia per a Toyota, que veien com se’ls hi escapava el títol per 5 punts. En una guerra que no era la seva, M-Sport tancava el podi de la temporada a més de 100 punts dels guanyadors.

Constructor	Punts
Hyundai	241
Toyota	236
M-Sport	129