Alén-Kivimäki guanyaven el darrer ral·lis de la era B i esdevenien temporalment campions mundials.

Tretzena i última cita del mundial de ral·lis, el 21è Ral·li Olympus nord-americà servia tanmateix per acomiadar-se dels cotxes amb reglamentació Grup B, prohibits per la FISA de cara a la següent temporada. La prova que era puntuable per als campionats de pilots i pilots de cotxes Grup A, atreia l'interés de fins a 50 equips per a formalitzar la seva inscripció, dels que 25 aconseguirien completar els 525,89 km de recorregut dividt en 40 especials cronometrades el diumenge 7 de desembre de 1986 a la ciutat de l'estat de Washington de Tumwater.

Kankkunen-Piironen patien una odisea a l'americana.

La prova arrancava el dijous 4 de desembre a Tacoma, on un primer tram urbà, celebrat sobre asfalt, va servir per a que els pilots comencessin a posar les espases en alt. En ell, de només 3,5 km de distància, Markku Alén i Ilkka Kivimäki van aconseguir fer l'especial amb el seu Lancia Delta S4 6 segons més ràpid que els seus màxims rivals en el campionat, els seus compatriotes de Peugeot Juha Kankkunen i Juha Piironen.

Però ja en la següent cronometrada, disputada sobre la superficie pròpia del ral·li, és a dir, terra, i amb una boira reinant l'ambient de les tres següents especials cronometrades, els de Peugeot van inclinar la balança del seu favor, adjudicant-se totes tres especials i esdevenint els líders de la prova nord-americana ja en el primer dels trams disputats. Marku Alén i Ilkka Kivimäki per la seva banda marcaven l'escratx en el cinquè tram, que després de la cancelació del sisè per una esllavissada suposava l'últim tram abans de la neutralització de mig matí.

Precisament en el cinquè tram es produia una de les primeres baixes de cert nivell, quan el pilot local de Peugeot John Woodner, acompanyat del neozelandès Tony Sircombe, havia d'abandonar la prova quan marxava en tercera posició, cedint la plaça a l'Audi Sport Quattro del seu compatriota John Buffum i el britànic Neil Wilson, els quals es trobaven ja a 1 minut i 50 segons dels líders del ral·li, just per davant dels Toyota de propulsió que eren encapçalats pels suecs Lars-Erik Torph i Bo Thorszelius.

La cancelació de la sisena especial cronometrada va deixar als pilots més temps lliure, ocasió que Juha Kankkunen i Juha Piironen van aprofitar per dirigir-se cap a les assistències i canviar una bateria del seu Peugeot 205 T16 Evo2. De tornada cap a la sortida de l'especial número set del ral·li però, els pilots es trobaren atrapats enmig d'un embús monumental ocasionat pels cotxes dels espectadors que es dirigien a veure precisament l'evolució dels pilots. En un intent desesperat, Juha Piironen va saltar del cotxe per dirigir-se corrent al control de sortida, on es van negar a fitxar la targeta de ruta fins que el cotxe no hi fos present. Tal va ser la demora, que als de Peugeot els hi va caure una penalització d'un minut, deixant com a líders als seus compatriotes de Lancia amb 51 segons d'avantatge.

A partir d'aquell moment Juha Kankkunen i Juha Piironen van llençar-se a l'atac, arriscant al màxim, aconseguint retallar 25 segons als seus màxims rivals a la corona mundial, a l'espera que la FISA resolgués la reclamació del Sanremo, al terme de la primera etapa el divendres al vespre. Mentre que per darrera d'ells el local John Buffum acompanyat del britànic Neil Wilson es trobava tancant el podi a més de 5 minuts dels líders ja i amb la comoditat de tenir els Toyota oficials a gairebé 3 minuts d'ells.

El dissabte pel matí arrancava la segona etapa del ral·li amb els 31 equips supervivents i 11 especials cronometrades per davant, en les que Markku Alén i Ilkka Kivimäki pràcticament aconseguien sentenciar el ral·li. D'entrada per que els de Lancia aconseguien imposar-se en 9 especials, mentre que Juha Kankkunen i Juha Piironen ho feien en 3, en el tercer tram del dia tots dos equips calcaven el millor crono d'aquí que la suma sigui 12.

I després perque en l'avant-penúltima cronometrada de l'etapa, els Juha van haver de completar l'especial amb una roda punxada, el que els va fer perdre uns 43 segons alhora que malmetia el pont de la roda. Tots dos factors permetien als pilots finlandesos de Lancia incrementar les distàncies vers els seus rivals de Peugeot, elevant els 26 segons amb els que s'iniciaven la segona etapa, fins a 1 minut i 32 segons a la neutralització del dissabte. Mentrestant la distància que tenien amb el tercer classificat, l'Audi Sport Quattro superava ja la barrera dels 10 minuts mentre que els Toyota, encapçalats pels suecs Lars-Erik Torph i Bo Thorszelius es trobaven ja a més de 15 minuts.

Ja en la tercera i última etapa, celebrada el diumenge 7 de desembre des de les 6h del matí fins a quarts de nou al vespre, la lluita entre els dos aspirants a corona va proseguir, sobretot quan en la primera especial cronometrada del dia els de Peugeot aconseguien retallar de cop 26 segons als de Lancia, i poc després els de l'escuderia italiana es deixaven 12 segons per culpa d'una punxada, això deixava als dos equips separats per 56 segons i amb pràcticament tota l'etapa per davant.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki es van exprimir al màxim a partir d'aquell moment, elevant de mica en mica les distàncies vers els seus compatriotes fins arribar als definitius 3 minuts i 26 segons que es van registrar en concloure el ral·li, no sense abans emportar-se un ensurt en la penúltima especial cronometrada, quan els pilots van senitr un fort impacte en la part posterior del seu Delta S4. El primer que va pensar Markku es que havia atropellat un nen, però afortunadament, dins la desgràcia es tractave d'una ovella.

Amb un crono de 5 hores 26 minuts i 10 segons doncs, Markku Alén i Ilkka Kivimäki guanyaven l'última ral·li de l'era del Grup B, superant en 3 minuts i 26 segons els seus compatriotes de Peugeot Juha Kankkunen i Juha Piironen en 3 minuts i 26 segons. El podi el tancava el nord-americà John Buffum i el britànic Neil Wilson a 24 minuts i 14 segons dels guanyadors de la prova.

Buffum-Wilson treien partit de la seva tracció integral per superar els Toyota oficials i tancar el podi.

En la categoria reservada als cotxes de Grup A, el domini del neozelandès resident als Estats Units Rod Millen i el seu copilot canadenc John Bellefleur, va ser aclaparador. MIllen-Benefleur van liderar la categoria des del primer fins a l'últim tram amb el seu Mazda Familia 4WD, si bé a les acaballes de la prova el cable del velocímetre va donar certs problemes a la transmissió, el Mazda homòleg dels compatriotes de Rod Millen, Neil Allport i Roger Freeth, es trobava força endarrerit per una série d'accidents, mentre que uns altres neozelandesos, els de Subaru Possum Bourne i Jim Scott, havien perdut 8 minuts en quedar-se sense carburant en el seu RX Turbo el primer vespre de competició.

Millen-Benefleur dominaven el Grup A.

A la prova nord-americana, Markku Alén i Juha Kankkunen arribaven separats per un sol punt, per tant qui es classifiqués davant de l'altre guanyava el mundial, a l'espera que en 10 dies, el 18 de desembre, la FISA resolgués la reclamació interposada per Peugeot davant l'escàndol del Ral·li Sanremo. Pel moment Markku Alén guanyava el ral·li nord-americà el que donava temporalment el títol de campió al pilot de Lancia que superava en 6 punts a Juha Kankkunen. Timo Salonen, absent a la prova, tancava un podi mundial ple de pilots finlandesos.

Pilot	Punts
Markku Alén	124
Juha Kankkunen	118
Timo Salonen	59

Donat que la prova no era puntuable per al campionat de constructors, la taula no es movia en relació al RAC britànic, on la corona ja havia estat adjudicada a Peugeot per 9 punts vers els seus màxims rivals de Lancia, passés el que passés en la resolució posterior de la FISA sobre el polèmic Sanremo.

Constructor	Punts
Peugeot	137
Lancia	128
Volkswagen	79

En quan Loeb-Elena rebien la carta blanca es llençaren a l'atac per acabar guanyant el ral·li.

El diumenge 7 de desembre de 2008, Cardiff era l'escenari escollit per la organització del 64è Ral·li de Gales per acollir la cerimònia de clausura de l'edició a la que hi eren presents 47 dels equips participants. El ral·li, que era la quinzena i última cita en el calendari del campionat del món, era puntuable per als certàmens reservats a pilots, marques i producció, el que copçava l'interés de fins a 86 equips per a formalitzar oficialment la seva inscripció. D'aquests, 78 es van personar a la rampa de sortida, ubicada a Cardiff també, per tal de començar afrontar un recorregut programat de 17 proves especials de 282,35 km cronometrats.

Líders durant bona part de la prova, Latvala-Anttila s'havien de conformar finalment amb el segon calaix del podi.

Ja en les jornades de reconeixements previs al ral·li, es va veure que l'endarreriment de les dates en una setmana més vers les dues anteriors edicions, així com el desplaçament del gruix de les especials cap al nord de Gales, suposaria un mal de cap afegit als participants al ral·li, doncs al fang calia afegir-hi el gel.

Divendres s'iniciava el ral·li amb la celebració de la primera etapa, la qual tenia una corda de només 57,04 km cronometrats repartits al llarg de vuit proves especials, 3 trams que es celebraven a doble passada més una superespecial espectacle que tancava la jornada i que també es celebrava per duplicat. Si la distància a recòrrer podia semblar curta, la cancelació de les dues passades pel primer tram, és a dir la primera i la quarta especial cronometrada del ral·li, encara escurçava una mica més la rídicula jornada.

Així doncs les hostilitats s'iniciaven amb la celebració de la segona especial cronometrada, en la que els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que debutaven al volant d'un Citroën C4 WRC després d'haver aconseguit el seu títol júnior, hi marcaven el millor temps aprofitant la seva posició de sortida endarrerida amb el que esdevenien els líders provisionals, endosant més de 10 segons en els pocs més de 4 km de l'espcial als principals pilots de la categoria reina.

La tercera prova especial cronometrada, segona de facto, amb els seus 18,28 km de distància, era l'especial reina de la jornada, en la que els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi imposaven el seu Ford Focus RS WRC oficial per tal de pujar fins la tercera posició provisional a 3,9 segons dels líders provençals i a 1,6 segons del Subaru Impreza S12b WRC privat dels noruegs Mads Østberg i Ole Kristian Unnerud.

En sortir del parc d'assistències, Sébastien Loeb i Daniel Elena arrebataven la tercera posició a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila gràcies a marcar el millor temps en la primera prova que es celebrava, restant encara en posicions capdaventeres Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, així com Mads Østberg i Ole Kristian Unnerud. Alhora, en aquesta cronometrada, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen volcaven el seu Ford Focus RS WRC, perdent gairebé 4 minuts en l'incident, amb el que una de les parelles finlandeses de Ford s'enfonsaven en la general provisional.

En la segona passada per Myherin, la reina de la jornada, un problema en el canvi del C4 WRC de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, endarreria a la jove parella provençal considerablement, mentre que el liderat el prenien Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals amb el seu segon escratx de la jornada guanyaven de cop tres posicions. Per darrera dels pilots de Ford s'hi classificaven els oficials de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena, així com els de Suzuki Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson, en el que era un dels millors resultats de la parella sueca al llarg de la temporada.

La poca distància que separava el SX4 WRC de Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson amb el Subaru Impreza S12b WRC de Mads Østberg i Ole Kristian Unnerud, va propiciar que les dues parelles escandinaves s'alternessin en la darrera plaça de podi en les dues passades per l'especial espectacle de Walters Arena, amb el que els suecs completaven la primera jornada en tercera posició a 22,5 segons dels líders, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena ho feien en segona posició a 12,9 segons.

Els pitjors parats d'aquesta breu primera jornada eren els oficials de Subaru Chris Atkinson i Stéphane Prévot, quan en el transcurs de la primera passada per l'especial de Walter Arena, el pilot australià havia de ser conduit fins a un hospital a conseqüència d'un fort impacte patit en el seu Impreza S14 WRC.

A Swansea s'hi arribava el divendres al vespre, i des de Swansea es donava el tret de sortida a la segona etapa, la qual es celebrava en horari diurn al llarg del dissabte amb 7 proves especials programades que tenien una distància cronometrada de 129,21 km. Seguint el model de la jornada anterior, el recorregut comptava amb tres trams que es celebraven en dues ocasions al que s'hi afegia una passada per l'especial espectacle de Cardiff a última hora de la tarda i ja de negre nit.

Dani Sordo i Marc Martí, que havien estat criticats per una arrencada en el ral·li un tan conservadora a diferència de l'inici fulgurant dels joves Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, silenciaven totes aquestes crítiques quan marcaven el primer escratx de la segona jornada, gràcies al qual la parella espanyola de Citroën escalava 4 llocs fins ocupar la segona posició a només 8 dècimes de la posició líder que seguia estant ocupada per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que els seus companys d'equip i caps de files, Sébastien Loeb i Daniel Elena, baixaven a la tercera plaça.

Tanmateix en aquesta primera prova cronometrada, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia patien un accident i es veien obligats a acollir-se al superally per tal de seguir acumulant experiència amb el Citroën C4 WRC de cara la temporada següent.

A Citroën la màxima preocupació era aconseguir el títol de constructors, motiu pel qual el director de Citroën Sport, Olivier Quesnel, va cridar a la calma als seus pilots, calma en la que potser s'hi van excedir Dani Sordo i Marc Martí doncs en la següent especial cronometrada de 18,57 km de distància, perdien 21 segons vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, autors del millor temps que es ratificaven així en la seva condició de líders del ral·li, així com la segona plaça en favor de Sébastien Loeb i Daniel Elena.

En la tercera i última especial cronometrada del bucle matinal, els espanyols tornaven a espabilar i s'adjudicaven el seu segon escratx al ral·li, si bé en aquesta ocasió no els hi suposava guanyar cap plaça doncs el marge de temps aconseguits vers els seus precessors no era tan escandalós com en la primera cronometrada.

Ja de tarda, en les segones passades per les especials cronometrades, les posicions entre els pilots capdavanters es van mantenir, si bé la distància entre Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila amb Sébastien Loeb i Daniel Elena es va veure escurçada en poc més d'un segon i mig a causa d'una lleugera sortida de pista per part de la parella finlandesa de Ford així com uns petits problemes en l'embragatge a causa del trànsit previ a l'especial espectacle de Cardiff. Mentrestant, el càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí es despenjaven una mica dels dos equips que els precedien entrant al parc tancat a 27,9 segons dels líders i a 20,6 segons dels seus companys d'equip, pensant ja en conservar la plaça al podi.

Qui queien d'aquestes posicions capdaventeres eren els noruegs Mads Østberg i Ole Krisitian Unnerud, si bé el seu rendiment es trobava ja força lluny del mostrat en la jornada inaugural, rodant en cinquena posició a gairebé 1 minut de la quarta plaça per llavors ocupada pel Subaru Impreza S14 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, els pilots es veien obligats a acollir-se al superally en el tram previ a l'especial espectacle de Cardiff, amb el que les seves opcions de puntuar s'esbaïen.

Amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen classificats en la novena posició general i força distanciats del vuitè lloc per llavors ocupat pels seus compatriotes de Suzuki Toni Gardemeister i Tomi Tuominen, i per tant amb una aportació més aviat minsa a Ford en el campionat de marques, Sébastien Loeb i Daniel Elena rebien carta blanca per part d'Olivier Quesnel per tal d'assaltar el liderat en les 4 proves especials cronometrades de 96,10 km de distància que la organització havia programat en la tercera i última etapa del ral·li.

Sébastien Loeb i Daniel Elena s'adjudicaven el millor temps en totes dues cronometrades de la primera passada per les especials del bucle matina, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila amb el segon millor temps en també totes dues especials, seguien conservant el seu liderat per tan sols 1,4 segons de marge. Ja cap al migdia, en la repetició de les proves especials cronometrades, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien finalment el seu objectiu en marcar el seu tercer escratx consecutiu al que hi seguiria un quart per tal d'esbaïr qualsevol dubte.

Aixi doncs, amb només 275,01 km cronometrats en les seves esquenes, els participants que restaven en actiu tornaven a passar per la rampa de Cardiff, en la que Sébastien Loeb i Daniel Elena hi passaven com a guanyadors de l'edició de la prova britànica amb un temps final de 2 hores 43 minuts i 9,6 segons, 12,7 segons menys que Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila que ho feien en segona posició. Dani Sordo i Marc Martí tancaven el podi galès a 1 minut i 20,6 segons del registre aconseguit pels seus companys d'equip i guanyadors de la prova.

Sordo-Martí sorprenien el dissabte al matí, però després els ànims es van calmar per passar a conservar la plaça de podi.

En el campionat de producció s'arribava a Gales amb el títol de campió encara per decidir entre el finlandès Juho Hänninen i l'austríac Andreas Aigner, amb un marge de 6 punts favorable al primer. Els britànics Guy Wilks i Phil Pugh començaven dominant la prova domèstica, mentre que el concurs de Juho Hänninen i Mikko Markkula al ral·li s'iniciava amb molt mal peu, primer una averia amb els paliers i després una altra de motor, van fer que la parella finlandesa aspirant a corona no pogués ni tan sols completar la primera etapa. L'altre aspirant, Andreas Aigner, completava la primera etapa en tercera posició provisional, per darrera dels suecs Patrik Fodin i Göran Bergsten i dels esmentats líders Guy Wilks i Phil Pugh.

En la primera especial cronometrada del dissabte, Patrik Flodin i Göran Bergsten rellevaven en el liderat a Guy Wilks i Phil Pugh, mentre que en la segona especial, Andreas Aigner i Klaus Wicha eren els qui rellevaven a la parella britànica de la segona posició. El bucle matinal el tancaven amb un escratx els suecs Patrik Sandell i Emil Axelsson, gràcies al qual la parella amb Peugeot 207 S2000 es situava en segona posició. Els suecs van seguir intentant pressionar als seus compatriotes líders al llarg de la tarda, però el rendiment obtingut va ser insuficient per a tal objectiu.

Diumenge Patrik Flodin i Göran Bergsten incrementaven el seu marge fins gairebé arribar al mig minut en la primera cronometrada, per després veure'l reduit a només 1 segon en la segona especial matinal. En sortir de les assistències, els líders tornaven a estirar les diferències, mentre que en la última cronometrada els de Peugeot es veien obligats a abandonar per averia mecànica, certificant així la victòria per la parella sueca que sumava els seus primers 10 punts al campionat. Campionat que finalment era guanyat per Andreas Aigner que completava la prova en segona posició i afegia en el seu compte particular 8 punts més.

Flodin-Bergsten sumaven els seus primers punts al campionat amb victòria.

En el campionat per a pilots Sébastien Loeb ja s'havia proclamat campió amb anterioritat al Japó, amb el que amb aquesta nova victòria el pilot alsacià no feia més que incrementar les distàncies vers el seu màxim rival al campionat, el finlandès Mikko Hirvonen, qui a la seva vegada, gràcies al vuitè lloc aconseguit, es convertia en el primer pilot que puntuava en totes les cites del campionat. Dani Sordo per la seva banda, gràcies al podi aconseguit a la cita britànica, conservava la seva tercera posició al campionat per 7 punts de marge vers Jari-Matti Latvala.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	122
Mikko Hirvonen	103
Dani Sordo	65

En quan al certàmen reservat a constructors, Citroën afegia en el palmarés el seu quart títol gràcies a la victòria de Sébstien Loeb i Daniel Elena i al podi de Dani Sordo i Marc Martí. Ford per la seva banda no només es va veure incapaç de retallar els 11 punts de desavantatge amb els que es presentaven a la cita de casa, sino que veien a més a més com aquest marge s'ampliava donada la poca contribució que podien fer Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen al podi de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Subaru s'acomiadava del mundial sent un any més la tercera marca en discordia, malgrat el nou model desenvolupat i estrenat a mitja temporada.

Constructor	Punts
Citroën	191
Ford	173
Subaru	98