Röhrl-Geistdörfer guanyaven a última hora un ral·li que no volien correr, esdevenint campions del món.
Penúltima cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 14è Ral·li Costa d'Ivori finalitzava a la capital nacional, Abidjan, el dilluns 1 de novembre de 1982 amb només 6 equips presents a la cerimónia de clausura. La prova arrancava des de la mateixa ciutat el dimecres 27 d'octubre amb 51 equips presents a la línia de sortida per tal d'afrontar un recorregut de 4935 km repartits al llarg de 4 jornades de competició en les que les especials cronometrades no existien, sino uns controls horaris distribuits al llarg de les etapes anaven marcant per on havien de passar els pilots en un marge de temps imperat pràcticament impossible d'aconseguir. La prova africana només era puntuable per al campionat de pilots.
Eklund-Spjuth van fer un ral·li gairebé lliures d'incidents, permetent acabar en segona posició.
El principal punt d'interés de la prova era la lluita pel títol que estaven mantenint l'alemany Walter Röhrl i la francesa Michèle Mouton, si bé aquest duel a punt va estar de no produir-se. D'entrada per la negativa de Walter Röhrl a disputar la prova, ja que per al pilot alemany les proves maratonianes no eren del seu gust, però l'equip Opel el va persuadir per a que iniciés la prova, pel que el seu copilot Christian Geistdörfer va fer les notes acompanyat d'un altre copilot, el suec Bruno Berglund que copilotava en aquesta ocasió el segon Opel Ascona 400 utilitzat com a vehicle d'assistència ràpida.
D'altra banda, la nit anterior a l'inici de la prova, Michèle Mouton va rebre la terrible noticia de la mort del seu pare, si bé en un primer instant la pilot francesa estava disposada a retornar, després va reconsiderar la opció de correr per tal d'homenatjar a qui la va encoratjar a correr en el món dels ral·lis facilitant-li el seu primer cotxe de competició, un Alpine A110.
I amb aquesta convicció la parella galo-italiana van sortir a afrontar la primera etapa que portaria als pilots a cobrir la distància entre Abidjan fins a Yamoussoukro, ja que les pilots d'Audi, que debutaven en un ral·li africà, avantatjarien en 8 minuts l'Audi dels seus companys d'equip els quals tenien un paper d'assistència ràpida, parlem del pilot finlandès Hannu Mikkola i l'enginyer en cap de l'equip Roland Gumpert. Idea que no va ser tan bona com semblava d'entrada doncs Gumpert no era massa bo llegint notes i sobre el terreny era més dificil orquestrar les operacions d'assistència.
Arne Hertz, copilot habitual de Hannu Mikkola, també estava a la prova, però en aquesta ocasió copilotava a Stig Blomqvist, en un rol d'ouvreurs, advertint per ràdio dels perills que Michèle Mouton i Fabrizia Pons es poguessin trobar en les pistes ivorianes obertes al trànsit.
En tercera posició, a 12 minuts de les liders, s'hi situava l'Opel Ascona 400 de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, els quals sense la tracció integral dels seus rivals, poc més podien fer en un terreny afectat per les pluges torrencials dels dies anteriors a l'inici de la prova, per darrera dels alemanys s'hi trobava el Renault 5 Turbo de Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié.
D'altra banda, els Toyota Celica de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, així com Per Eklund i Ragnar Spjuth, es veien endarrerits quan en passar per torrents d'aigua o bassals grans, els seus cotxes es veien afectats per fallades elèctriques, quelcom que mai havia passat als cotxes de la marca i que deixava als responsables de l'equip totalment desimprovistos. A més a més, l'equip punta de llança, Waldegård-Thorszelius, es veien obligats a canviar la caixa de velocitats i la direcció, caient fins la novena posició provisional.
Les baixes en aquesta primera etapa van ser notables, sobretot pel caràcter amateur de molts dels inscrits que permetien assolir el mínim de 50 participants i així mantenir la categoria de mundialista de cara l'any següent, però en destacava una, la del Lancia 037 dels italians Adartico Vudafieri i Maurizio Perissinot, els quals debien retirar-se en l'enèssima fallada dels seus propulsors. De fet els italians van haver de completar els reconeixements en un Lada Niva després que el seu cotxe "muleto" també s'averiés el motor.
La segona etapa era un bucle amb inici i final a Yamoussoukro dirigint-se cap a la regió nord-oest del país a tocar amb les fronteres de Guinea i Mali, on els dos cotxes d'assistència ràpida en cursa d'Audi i Opel queien de la competició, en primera instància ho feia l'Ascona 400 de Björn Johansson i Bruno Berglund quan l'arbre de lleves es trencava i les vàlvules quedaven doblegades en picar contra els pistons. L'Audi de Hannu Mikkola i Roland Gumpert ho feia poc més tard després de l'enèssim problema de canvi i diferencial del Quattro, que els duia a l'exclusió en superar el màxim permés en retards.
Michèle Mouton i Fabrizia Pons van haver de canviar el diferencial del seu Audi en la primera meitat de l'etapa, permetent que els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s'acostessin a la seva posició, però en el retorn cap a Yamoussoukro, els d'Opel van perdre gairebé una hora en haver de canviar el pont posterior del cotxe completant la segona jornada en segona posició per la baixa de Hannu Mikkola i Roland Gumpert però ja a 59 minuts de les liders de la prova.
Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié havien d'abandonar la prova també, quan en una successió de 4 salts, en el quart Andrié va haver d'atendre un avís de ràdio i per tant no va poder advertir del perill al seu pilot, la recepció del salt va ser tan forta que la suspensió frontal del seu Renault 5 Turbo va quedar destrossada i la barra de direcció partida en dos permetent que el Toyota Celica dels suecs Per Eklund i Ragnar Spjuth entressin a ocupar posicions de podi, mentre que Björn Waldegård i Hans Thorszelius, lliures de problemes, escalaven fins la quarta posició provisional.
En la tercera jornada es repetia inici i final a Yamoussoukro, però en aquesta ocasió el recorregut feia un bucle en direcció sud fins a San Pedro per arribar a la frontera de Libèria. En el transcurs d'aquesta jornada, Michèle Mouton i Fabrizia Pons van precisar canviar el radiador del seu Quattro només inciar-se l'etapa, per més endavant haver de fer intervencions de major importància en el seu cotxe com la substitució del diferencial i la caixa de canvis, el que va permetre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer en un esforç d'última hora per tal d'afrontar la darrera jornada en primera posició en una cursa lliure de pols en suspensió, escurcessin substancialment les distàncies entre els dos equips arribant a ser en la neutralització de la tercera etapa de tan sols 18 minuts a favor de les pilots d'Audi.
En arrancar la quarta i última jornada, de retorn a Abidjan, es va produir un cop de teatre, quan l'Audi Quattro pintat amb els colors de Marlboro de Michèle Mouton i Fabrizia Pons es negava a posar-se en marxa. Va ser precís modificar tot el sistema d'injecció del carburant, pel que les pilots van perdre una bona quantitat de temps. Per tal d'intentar recuperar el temps perdut en l'inici de la jornada, Michèle Mouton i Fabrizia Pons van correr de valent prenent més riscos dels necessaris, a conseqüència dels quals van volcar el seu Audi. Ràpidament Stig Blomqvist i Arne Hertz van acudir en la seva ajuda i van tornar a posar el seu cotxe sobre les quatre rodes, però en l'incident Fabrizia Pons havia perdut les seves notes. Utilitzant un road-book precari van continuar com van poder el recorregut fins a Abidjan, on una densa boira hi afegia més complicacions per les pilots que finalment no van poder evitar l'inevitable, un fort impacte en sortir-se de la pista de nou que provocava tals danys que eren impossibles de ser reparats a temps obligant-les a abandonar la prova.
Walter Röhrl i Christian Geistdörfer també patien una sortida de pista en el punt que es sortien per segona vegada les pilots d'Audi, però els alemanys podien proseguir el seu camí cap Abidjan, trobant-se així amb la victòria en una prova a la qual no hi volien anar per no ser del seu gust amb una penalització acumulada de 8 hores 43 minuts i 30 segons. Per Eklund i Ragnar Spjuth completaven el recorregut amb 10 hores i 17 minuts de retard acumulat, o el que és el mateix, 1 hora 33 minuts i 30 segons per darrera dels guanyadors de la prova. Completant el podi s'hi trobava Björn Waldegård i Hans Thorszelius amb 11 hores de penalització, és a dir amb 2 hores 16 minuts i 30 segons de demora vers els pilots d'Opel vencedors.
Els problemes de la primera etapa no van permetre progressar més enllà a Waldegård-Thorszelius.
En el campionat per pilots, l'alemany Walter Röhrl esdevenia campió del món per segona vegada gràcies a la victòria que obtenia en terres africanes combinada amb l'abandonament de Michèle Mouton, ja que la diferencia entre els dos pilots era de 27 punts amb una sola cita per disputar-se, el RAC britànic. Per Eklund sumava de nou una posició de podi, el que permetia al pilot suec empatar amb el seu compatriota Stig Blomqvist el qual exercia d'ouvreur al ral·li africà.
Pilot |
Punts |
 Walter Röhrl
|
|
 Michèle Mouton
|
|
 Stig Blomqvist
Per Eklund
|
|
En el campionat de constructors la general restava igual vers la finalització del Sanremo, ja que la cita ivoriana no otorgava punts en el campionat, pel que títol estava per decidir-se en el sempre complicat RAC, prova en la que a priori els Audi partien amb certa avantatge donat el sòl lliscant pel que es disputa i el baix rendiment que hi generalment mostrava Walter Röhrl en la cita britànica.
Constructor |
Punts |
 Audi
|
|
 Opel
|
|
 Nissan
|
|
Carlos Sainz
Lancia
Toyota
Subaru