El nou diferencial central va ser clau en la victòria de Sainz-Moya al Catalunya.

Penúltima cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 28è Ral·li Catalunya-Costa Brava finalitzava el dimecres 11 de novembre de 1992 a la població gironina de Lloret de Mar. La prova que gaudia de puntuabilitat per als campionats de pilots i producció, estava composada per un recorregut mixt asfalt-terra de 29 especials cronometrades de 519,65 km de distància a la que els 74 equips participants dels 79 inscrits havien de fer front i que només 31 d'ells aconseguirien completar.

Tot i escurçar molt les distàncies, Kankkunen-Piironen no van poder donar caça a Sainz-Moya.

La primera etapa arrancava el dilluns a les 8 del matí per acabar a primera hora del vespre del mateix dia, sent aquesta la única que es disputava sobre asfalt de les tres que composaven la cita catalana. En aquesta etapa Carlos Sainz i Luis Moya van sorprendre a bona part dels participants marcant fins a 9 escratxs en els 11 trams que es celebraven, gràcies en bona part al nou diferencial central tipus Ferguson que estrenaven, similar a l'emprat pels Lancia-Martini. Per darrera d'ells un grup molt compacte seguia als espanyols, amb Andrea Aghini i Sauro Farnocchia al davant a 1 minut i 41 segons dels pilots de Toyota, a continuació s'hi trobaven els companys d'equip dels espanyols i guanyadors de l'anterior edició, l'alemany Armin Schwarz i el suec Arne Hertz, els quals tot i no disposar del nou diferencial central, van saber estar en la lluita gràcies a un mal reglatge de les suspensions per part dels Lancia en els primers compassos de la prova. Els francesos de Lancia Didier Auriol i Bernard Occelli tancaven el grup a 1 minut i 49 segons dels líders provisionals.

François Delecour i Daniel Grataloup, que estrenaven un nou Ford Sierra RS Cosworth 4x4 a la prova, eren un dels pocs capaços de trencar el monopoli de Carlos Sainz i Luis Moya marcant el millor registre en la primera passada pel Coll de Bracons, però just abans de fer-ne la segona passada, en el Coll de Santigosa, els de l'oval patien un espectacular accident deixant el seu cotxe sobre tres rodes. Si bé podien completar el tram perdent 16 minuts, la reparació d'emergència feta sobre el seu Sierra no el va permetre sortir a Coll de Bracons 2, ja que els francesos arribaven fora del màxim permès de demora.

La segona etapa era ja íntegrament de terra, en la que 12 especials de 218,34 km de distància servirien per veure si les bondats del Toyota Celica Turbo 4WD manifestades al llarg de la primera etapa sobre l'asfalt català, ho feien també sobre la grava. En la primera especial cronometrada del dia, Didier Auriol i Bernard Occelli aplanaven el camí de Carlos Sainz i Luis Moya, no només en el ral·li sinó també en la lluita per la corona mundial, quan patien una sortida de pista que els costava 35 minuts més 15 minuts en el següent control horari. Tot i les escasses opcions de puntuar, els francesos van decidir continuar en competició per tal de provar noves solucions de cara al RAC britànic.

Tanmateix en aquesta primera cronometrada els pilots finlandesos de Lancia Juha Kankkunen i Juha Piironen, que havien arribat a la neutralització de la primera etapa en cinquena posició a 2 minuts i 24 segons dels líders provisionals, s'envirollaven i patien una punxada, tot i això els finlandesos marcaven el mateix crono que Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que el millor temps en el tram era pel pilot de Vic Mia Bardolet i el seu copilot Josep Autet amb un dels Ford Sierra RS Cosworth 4x4 oficials.

A partir de llavors els pilots de Lancia es van llençar a l'atac, repartint-se tots els escratxs que restaven d'etapa tret del tram de Santa Maria de Merlès, el més ràpid de tots els que es disputaven en la jornada amb mitjanes properes als 120 km/h, en que el millor temps va ser per als homes de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya. Juha Kankkunen i Juha Piironen aconseguien marcar 6 escratxs al llarg de la segona etapa, i quedar per davant dels espanyols en tots els trams del dia tret del de Sta Maria de Merlès, el que permetia als finlandesos reduir les distàncies dels 2 minuts i 24 segons fins al minut i 1 segon.

Carlos Sainz i Luis Moya no les tenien totes per mantenir la primera posició fins a la finalització de la prova, tot i que un ajust realitzat en les suspensions del seu Celica Turbo 4WD havia servit per contenir la galopada dels finlandesos de Lancia, al llarg de l'etapa havien hagut de prendre molts riscs, ocasionant que en les dues darreres especials cronometrades patissin dos ensurts, pel que un accident dels espanyols podia produir-se en qualsevol moment.

Mia Bardolet i Josep Autet per la seva banda estaven fent un bon ral·li fins que les averies mecàniques van començar a mermar el seu rendiment, primer va ser el seu diferencial, després el turbo i finalment l'arbre de transmissió el que va suposar que els catalans perdessin 35 minuts, tot i seguir en competició, van penalitzar 20 minuts, més del permés pel reglament particular pel que els homes de Ford estaven exclosos.

En la tercera i última etapa, 5 eren els trams cronometrats que la composaven, amb una distància cronometrada de 101,09 km. De fet aquests eren els dos primers trams del segon dia i els tres últims, sent el primer d'ells, El Subirà, el més llarg de tots i probablement el més decissiu de tots. En ell Carlos Sainz i Luis Moya es deixaven només 8 segons vers Juha Kankkunen i Juha Piironen, mentre que el millor temps era per Didier Auriol i Bernard Occelli.

Probablement aquest resultat d'El Subirà va fer replantejar la situació als pilots finlandesos de Lancia, els quals a partir de llavors es van prendre el que restava de ral·li amb més calma, sabedors de la dificultat que suposava donar caça als de Toyota i quan podien perdre en cas d'abandonament. Això va permetre que Didier Auriol i Bernard Occelli acabessin adjudicant-se tots els trams del dia per acabar el ral·li en desena posició i guanyar un punt en el campionat de pilots.

Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda tot i no guanyar cap tram, aconseguien mantenir la primera posició, completant el ral·li amb 36 segons menys que els segons classificats, els campions del món en vigència Juha Kankkunen i Juha Piironen, aturant el crono en 6 hores 21 minuts i 13 segons. Els italians Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, tot i patir problemes de canvi al llarg de la tercera jornada, completaven el podi a 1 minut i 32 segons dels guanyadors.

Aghini-Farnocchia comfirmaven un bon estat de forma amb el segon podi consecutiu.

En la categoria de producció els canaris Fernando Capdevila i Alfredo Rodriguez van dominar bona part de la prova fins que en la segona passada per El Subirà, una averia elèctrica els feia perdre de l'ordre de 35 minuts, precissant fins i tot d'una bateria que un aficionat els hi va deixar. Així tota opció a victòria s'esbaïa, no només al ral·li, sino al campionat mundial de Grup N en el que el japonés Hiroshi Nishima seguia encapaçalant la general per davant del belga Gregoire de Mévius. La victòria en la cita catalana era per a l'àrab Mohammed Bin Sulayem i lirlandès Ronan Morgan.

Bin-Sulayem-Morgan es trobaven amb la victòria dimecres pel matí.

Gràcies a la victòria inesperada que aconseguia Carlos Sainz en terres catalanes, el pilot madrileny passava a encapçalar la general provisional del campionat per tan sols dos punts d'avantatge vers Juha Kankkunen i tres en relació a Didier Auriol quan només quedava per disputar-se el RAC britànic on tot es decidiria.

Pilot

Punts

Carlos Sainz

124

Juha Kankkunen

122

Didier Auriol

121

El ral·li català no otorgava punts en el campionat per a constructors, pel que Lancia seguia conservant el seu any perfecte amb 7 victòries, descartant fins i tot una victòria obtinguda i el segon lloc del Safari. Toyota per la seva banda restava expectant al RAC britànic per comfirmar la seva segona posició per davant de Ford.

Constructor
Punts

Lancia

140

Toyota

96

Ford

84

Loeb-Elena s'acomiadaven de la competició regular guanyant per setena vegada el Catalunya.

El diumenge 11 de novembre de 2012, Salou era escenari de la cerimònia de clausura del 48è Ral·li Catalunya-Costa Daurada, darrera cita en el calendari del campionat del món de l'especialitat. La prova catalana, que donava punts per als certàmens de pilots, marques, producció, SWRC i la WRC Academy, aglutinava fins a 74 equips en la seva llista d'inscrits, dels que 70 estarien presents a la cerimònia de sortida celebrada el dijous 8 de novembre des d'on es donaria pas a les 18 proves especials cronometrades de 405,46 km de distància que 52 equips aconseguirien superar.

Latvala-Anttila van tenir un moment de descuit divendres al matí que pagarien més tard.

Dijous es celebrava el tram de proves, el qual era guanyat pels màxims favorits a la prova i guanyadors de les últimes 7 edicions, els pilots de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena. Tot i les previsions de pluja, els campions mundials decidien afrontar les sis proves cronometrades de terra que els esperaven l'endemà en la última posició elegible, opció que successivament van anar fent els següents classificats. L'endemà divendres la previsió es va complir i va ploure molt, convertint els 150,22 km de distància a recòrrer en un fangar molt lliscant.

En aquestes condicions les alternatives van arribar ràpidament, primer Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren capaços d'imposar-se en la primera prova especial cronometrada, mentre que en la segona es produia l'escratx ex-aequo entre Ott Tänak i Kuldar Sikk i Mads Østberg i Jonas Andersson, i amb el liderat que canviava de mans passant a ser pels estonis de M-Sport per una dècima de segon sobre els co-autors del millor temps. D'altra banda els finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila perdien de l'ordre de mig minut en aquesta especial i baixaven fins la cinquena posició, mentre que els seus companys d'equip, Petter Solberg i Chris Patterson, tornaven a impactar contra la mateixa pedra que l'any anterior els havia portat a abandonar la jornada del ral·li amb el mateix resultat per a la present edició.

Els belgues de l'equip júnior de Citroën, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, corrien la mateixa sort que la parella noruego-britànica oficial de Ford en aquesta segona prova cronometrada, veient-se obligats a optar pel superally, opció a la que també s'hi sumarien els càntabres de Mini Dani Sordo i Carlos del Barrio en la la tercera i última prova cronometrada del bucle matinal.

En el terreny més purament esportiu, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien llimar distàncies en imposar-se en la tercera prova especial de la jornada, de característiques mixtes terra-asfalt. Tot i la victòria parcial, els de Citroën es mantenien en la quarta plaça provisional, mentre que el liderat tornava a canviar de mans passant ara a estar en mans de Mads Østberg i Jonas Andersson.

Arribada l'hora de les segones passades pels trams després del seu pas per les assistències, l'activitat retornava a les especials amb el millor temps d'Evgeny Novikov i Ilka Minor que d'aquesta manera donaven el primer escratx als pneumàtics xinesos DMACK, mentre que Mads Østberg i Jonas Andersson amb el tercer millor temps a la cronometrada de Pesells s'afiançaven en el liderat. Sébastien Loeb i Daniel Elena reaccionaven en la següent prova cronometrada, la més llarga de totes de la primera jornada, repetint l'escratx que hi aconseguien en el bucle matinal, i que ara si els servia per escalar fins la segona posició.

Una especial espectacle a Salou, en la que els finlandesos de Citroën Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien marcar el seu primer escratx a la prova catalana, donava pas al parc tancat al que Mads Østberg i Jonas Andersson hi arribaven com a líders amb 27,2 segons de marge sobre Sébastien Loeb i Daniel Elena i 47,0 sobre Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila, que amb dos segons temps escratx en els dos trams celebrats per la tarda aconseguien recuperar part del temps perdut al matí i situar-se en posicions de podi.

Dissabte arribava l'asfalt al ral·li, i ho feia amb un bucle de 3 trams que es celebraven a doble passada, una pel matí i l'altra per la tarda, elevant la distància de lluita contra el cronòmetre en 161,30 km més. Entre els periodistes i aficionats del mundial, la travessa estava en veure en quina especial cronometrada Sébastien Loeb i Daniel Elena prenien el liderat doncs les aptituds del pilot norueg i el seu copilot suec en asfalt no eren les del campió mundial.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila semblaven estar disposats a presentar la batalla de la temporada anterior quan s'imposaven en la primera especial del bucle, La Mussara, però res més lluny de realitat doncs en el següent tram programat, el sempre tram rei del programa, El Priorat, Sébastien Loeb i Daniel Elena obtenien el millor registre i el liderat de la prova, mentre que la parella finlandesa de Ford obtenia el segon temps escratx a l'especial i seguia l'estela dels nous líders. Els campions, que es volien acomiadar de la seva última temporada regular des del graó més alt del podi, guanyaven l'últim tram del bucle novament amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila just per darrera seu, el que afiançava les seves posicions assolides a la general.

En les segones passades per les especials cronometrades, els reenganxats al ral·li de Mini Dani Sordo i Carlos del Barrio, cobraven protagonisme un cop havien solventat a les assistències del migdia un problema en el seu motor que s'havia quedat a tres cilindres des de la primera prova cronometrada del dissabte. La parella càntabre s'adjudicaven les dues primeres especials del bucle, mentre que els estonis Ott Tänak i Kuldar Sikk ho feien en la tercera i última especial del bucle. Alhora, Sébastien Loeb i Daniel Elena es mostraven més ràpids que els seus rivals més directes a la lluita per la victòria, en sumar en tots els trams de la repetició del bucle matinal el segon temps escratx absolut, el que permetia als pilots de Citroën incrementar les distàncies que els separaven vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila arribant fins als 27,0 segons a la conclusió de l'etapa.

D'altra banda Mads Østberg i Jonas Andersson erraven la munta de pneumàtics pel matí, massa durs per les humitats presents, mentre que per la tarda escollia uns reglatges poc propicis per afrontar les especials amb la convicció que feien els seus rivals, el que portava als líders del ral·li al terme de la primera jornada, a baixar fins la cinquena posició provisional en entrar de nou al parc tancat de Port Aventura, sent superats per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en primera instància i per Ott Tänak i Kuldar Sikk a continuació, finalitzant aquests l'etapa en tercera i quarta posició a 1 minut i 14,1 segons i 1 minut i 28,8 segons correlativament.

Amb 12 especials cronometrades celebrades i 18 en el programa, la jornada dominical de clausura estava formada lógicament per 6 proves especials de 93,94 km de corda. Els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio volien seguir demostrant les seves aptituds en asfalt alhora d'esborrar el mal gust de boca que els havia deixat la sortida del divendres o l'haver-se quedat a tres cilindres tot el matí del dissabte, en guanyar les tres especials cronometrades del bucle del matí.

D'altra banda, en la lluita que atenien Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila amb Sébastien Loeb i Daniel Elena per la primera posició al ral·li, la parella finlandesa de Ford aconseguia escurçar en uns tímids 2,3 segons les distàncies que tenien amb els de Citroën al terme del bucle matinal, motiu pel qual els segons classificats decidien muntar pneumàtics tous de cara a les segones passades per les especials. La pluja, que va fer acte de presència en les últimes cronometrades del ral·li, feia encara més bona l'elecció de gomes per part de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que amb dos escratxs consecutius es situaven a només 9,1 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena quan només faltava per celebrar l'últim tram de l'edició de la cita catalana, La Serra d'Almós, llurs 4,11 km de distància semblaven pocs per poder provocar un gir en la classificació.

Dani Sordo i Carlos del Barrio aconseguien el seu quart millor temps de la jornada en aquest últim tram cronometrat, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi retallaven 2,1 segons als líders, insuficients com per evitar la setena victòria consecutiva de Sébastien Loeb i Daniel Elena al Ral·li Catalunya-Costa Daurada, esdevenint tanmateix la única parella que havia guanyat la prova des de que havia desplaçat el seu centre d'operacions de Lloret de Mar a Salou.

Sébastien Loeb i Daniel Elena cobrien els 405,46 km cronometrats en un temps final de 4 hores 14 minuts i 29,1 segons, 7,0 segons menys que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que en aquesta ocasió, sense haver d'atendre a les urgències dels companys d'equip, pujaven fins al segon graó del podi català. Els seus compatriotes finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen finalitzaven la prova a 1 minut i 46,8 segons dels seus companys d'equip tancant així el podi.

Sense ordres d'equip,aquest any Hirvonen-Lehtinen no guanyaven places extra.

En el campionat SWRC, reservat a vehicles amb especificacions S-2000, els irlandesos Craig Breen i Paul Nagle amb Ford i els suecs Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson amb Proton, arribaven a la cita catalana amb opcions al títol. Ambdos equips mantenien en els primers compassos del ral·li una lluita tancada per la victòria i el campionat, lluita que es va trencar en la primera passada per l'especial llarga de la jornada, Terra Alta, quan els escandinaus de la marca malaisia trencaven el diferencial posterior i perdien prop de minut i mig vers els irlandesos i la primera posició. En la segona passada per l'especial, els de Proton cedien altre cop temps, en aquesta ocasió prop de 3 minuts, i si bé romanien en segona posició provisional al terme de la jornada, ho feien a gairebé 4 minuts dels líders provisionals.

Amb l'arribada de l'asfalt Craig Breen i Paul Nagle es varen dedicar a administrar el coixí que tenien al capdavant de la general del ral·li, perdent prop d'1 minut vers Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson en les dues jornades que restaven per celebrar, insuficient com per comprometre la victòria a la prova catalana de la parella irlandesa amb Ford que tanmateix esdevenia campiona del món en el certàmen per 9 punts de marge sobre els suecs de Proton.

Victòria de Breen-Nagle que esdevenien campions mundials.

En el campionat de producció, les tres primeres proves cronometrades del divendres van deixar lloc als canvis constants en la general provisional, fins que en l'arrencada del bucle de la tarda d'aquesta primera jornada els argentins Marcos Ligato i Rubén Garcia aclarien els dubtes en guanyar els dos trams del bucle i alçar-se com els líders de la classe seguits de prop pels canaris Yeray Lemes i Rogelio Peñate que hi competien com a convidats per la organització.

Amb l'aribada de l'asfalt, els màxims aspirants al títol, el mexicà Benito Guerra i el seu copilot madrileny Borja Rozada s'imposaven en la primera passada per l'especial reina del ral·li, El Priorat, el que permetia a la parella passar a liderar la categoria per davant dels polonesos Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak mentre que paral·lelament Marcos Ligato i Rubén Garcia, així com Yeray Lemes i Rogelio Peñate es desmoronaven per diferentes averies mecàniques. En la següent cronometrada, arribarien els problemes per la parella polonesa, el que deixava el camí molt planer a Benito Guerra i Borja Rozada cap a la victòria quan just s'assolia l'equador del ral·li.

Amb gairebé 5 minuts de marge al capdavant de la general, Benito Guerra i Borja Rozada es varen limitar a pilotar per la part segura de la traçada, deixant que el protagonisme dels escratxs el prenguessin altres equips, com els canaris Yeray Lemes i Rogelio Peñate que amb necessitats de gratificar als esponsors guanyaven les 6 últimes especials cronometrades del ral·li.

En clau de campionat, Benito Guerra arribava líder a Salou, pel que la seva victòria no feia més que certificar el seu títol mundial amb mèrits.

Guerra-Rozada esdevenien campions mundials guanyant la prova catalana.

En la WRC Academy, categoria reservada als pilots més joves del mundial, el suec Pontus Tidemand i el seu copilot norueg Stig Rune Skjærmoen semblaven els més ben adaptats al fangar català guanyant les 4 primeres proves cronometrades, fins que en la segona passada per l'especial llarga de la primera jornada, Terra Alta, perdien una mica més de 3 minuts en haver-se d'aturar enmig de l'especial i la primera posició als espanyols José Antonio Suárez i Cándido Carrera.

En la segona i última jornada, la parella espanyola es va dedicar a conservar la mecànica en la primera i tercera prova especial cronometrada de la jornada, per tal de poder donar el cop de gràcia a la prova reina del ral·li, El Priorat, on els pilots assolien el millor temps i pràcticament doblaven l'avantatge que tenien vers Pontus Tidemand i Stig Rune Skjærmoen. Amb poc marge de maniobra, doncs només restaven per celebrar-se les segones passades de les especials del matí, la parella espanyola no assumia riscs i guanyava la classe, el que els hi permetia finalitzar la temporada com a sub-campions a 44 punts del britànic Elfyn Evans que a Salou pujava al tercer graó del podi.

Suárez-Carrera guanyaven la categoria i finalitzaven com a subcampions.

Sébastien Loeb arribava a Salou amb el títol de campió sota el braç, pel que la seva victòria no feia més que posar la cirera al pastís en el que era el seu comiat com a pilot regular del mundial de ral·lis. Mikko Hirvonen per la seva banda, aconseguia el seu desé podi de la temporada, certificant una molt bona temporada com escuder de qui havia estat el seu màxim rival en temporades anteriors. D'altra banda, Jari-Matti Latvala aconseguia gràcies al segon lloc desplaçar a Mads Østberg de l'últim graó del podi del campionat per tan sols 5 punts.

Pilot

Punts

Sébstien Loeb

270

Mikko Hirvonen

213

Jari-Matti Latvala

154

En el campionat de constructors la temporada es tancava amb una nova demostració de força per part de Citroën, que per vuitena vegada en la temporada aconseguia situar els seus dos cotxes dalt del podi. Sense més , Ford i M-Sport tancaven la general del campionat amb unes distàncies molt marcades entre ells així com el seus rivals.

Constructor
Punts

Citroën

453

Ford

309

M-Sport

170